Taller de cuentos 3r eso

334 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
334
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
3
Actions
Shares
0
Downloads
4
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Taller de cuentos 3r eso

  1. 1. MJ (Sant Miquel Arcangel 3r B)En Mj era un noi de color que va tenir una infància difícil. Un dia, es vadecidir explicar als pares que no sentia absolutament res per les noies, i ellsli van fer creure que allò era un problema dels grans. Per això, a la festa definal de curs va ballar amb la Ariadna, una adolescent com ell que li anavaal darrera, per això se la va emportar a un racó, i per això li va fer unapassionat petó. Era com un experiment. Era la prova que necessitava perdemostrar-se que mai seria feliç amb una dona. D’aquell petó només en vatreure que fàstic. A ell l’atreien els nois i com que a casa li van dir que allòno era normal es va començar a obsessionar, es va obsessionar tant que esva proposar enamorar-se d’una dona petés qui petés. I ho va aconseguir, ala fi, o ho va fer a mitges, ja que la noia que havia conegut a un club decarretera i que es deia Yoli, de fet era un home: una transsexual. En MJ vapensar que a casa el tolerarien, ella era per fora com volien ells, i per dinscom volia ell, però quan va posar els peus a casa el dia que preteniapresentar-la a la família res va sortir com tenia planejat. Així que la van 1
  2. 2. veure el pare es va posar a cridar i la mare a plorar. Total, que la van ferfora a puntades de peu i a ell el van tancar a una habitació. Li van dir quefins que no fos una persona normal no tornaria a veure el sol. Tancat, enMJ va passar les hores, els dies, i les setmanes alimentant una novaobsessió: Ser com el seu ídol, en Michael Jackson. Es passava els dies i lesnits cantant i ballant com ell fins que els pares van decidir ingressar-lo a unreputadíssim centre psiquiàtric a Los Angeles. Era el millor del món. Peròallí les coses no van millorar, ja que en Michael Jackson en persona estavaingressat al mateix hospital. En MJ va tenir una idea genial, una idea quenomés se li podia acudir a un boig: segrestar al Michael Jackson iconvertir-se en el seu doble. Per tirar endavant aquell pla, es va aliar ambun mafiós que treballava al psiquiàtric com a tapadora per traficar ambdrogues. Canviava els components dels ansiolítics més forts per farina iaixí aconseguia vendre’ls sense que ningú se n’adonés de res. Un dia, el MJva entrar a la farmàcia del centre per error. Un cop dins, va sentir que algúanava a entrar a l’habitació i com que als malalts els estava estrictamentprohibit fer-ho, es va amagar a l’armari. Però a l’armari, ja hi havia uninquilí: el mafiós que també s’hi havia amagat. Dins d’aquell armari fosc lanaturalesa va seguir el seu curs i quan va passar el perill en va sortir unaparella feta i dreta i, sobretot, enamorada, tant enamorada que el mafiós nova dubtar ni un sol moment a ajudar-lo quan en MJ li va confessar els seusplans. El mafiós, amb l’ajuda de la seva organització va segrestar al 2
  3. 3. Michael Jackson de veritat, però abans de fer-ho es van intercanviar la robai els papers amb el MJ. Com que físicament eren clavats ningú se’n vaadonar del canvi i oficialment qui es va escapar del centre psiquiàtric va seren MJ. Ningú es va preocupar en trobar-lo. De fet, els seus pares no vanmoure ni un sol dit, si no el trobaven mai més ja els estava bé. Un problemaque s’estalviaven i, mentrestant, el MJ anava triomfant dalt de l’escenari ifent el seu somni realitat. Ser com el Michael Jackson i viure lliurementamb un home... Així va passar els darrers anys de la seva vida fins arribar ala mort, fent creure a tothom que era el vertader Michael Jackson i estimantal mafiós que, com que podia viure la mar de bé gràcies a la fama del seuestimat, va poder deixar el tràfic de drogues.Mentrestant, el de debò, intenta endebades, una vegada rere l’altra, que elmón se’l cregui i el reconegui com el veritable rei del pop. Però tothoml’arracona com un boig més. I és que no hi ha res que sembli més mentidaque una gran veritat. 3
  4. 4. EL POBRE PARANOÏC QUE VIVIA AMAGAT EN UN SUPERMERCAT (Sant Miquel Arcangel, 3r A)Aquesta és la història del pobre Jose Antonio, un home que no coneixiamés món que els prestatges, les caixes, els refrigerats, els congeladors i elscarrets de la compra del supermercat on es va perdre de petit. El JoseAntonio, ja de menut, era un golafre devorador de sugus. Així es va perdreaquell dia que va arribar al supermercat amb els seus pares, amagat dinsd’un congelador amb les butxaques plenes de sugus que acabava derapinyar. Es veu que el sucre dels sugus li produïa un efecte anticongelant ala sang, i gràcies a això es podia passar hores dins del congelador senseprendre mal. Aquell dia, farts de buscar-lo per tot arreu, els seus pares vansortir decidits a posar una denuncia, però quan van intentar travessar elcarrer un camió els va atropellar. Del nen no se’n va saber mai més res. Va 4
  5. 5. passar a formar part del supermercat. Els empleats es pensaven que era elfill d’algun client, els clients d’algun empleat i així mai ningú es vapreguntar què hi feia aquell nen que creixia dins del supermercat. Peralimentar-se no tenia cap problema, el proveïdor de sugus sempre arribavapuntual. D’aquesta manera es va convertir en un noi jove i fort tancat entreaquelles quatre parets. De dia, havia agafat el costum d’empaitar els clients.Ells reien i s’ho passaven molt bé, era com una mena de jocd’entreteniment, una mena d’estratagema comercial que va fer que lallegenda del noi del supermercat tingués fama mundial. Tothom ho vaatribuir a la ment genial del propietari de l’establiment, la qüestió era queen poc temps van triplicar les vendes. De nit s’amagava dins delcongelador. Les bosses de pèsols eren els seus germans, els productespescanova els seus avis, una gran caixa de gelats amb sabor a fresa sa mare,i un home que era amagat al fons del tot, amb els ulls rodons i grossos elseu pare. El seu pare no li deia mai res. Era un home molt callat, de fet, totala seva família ho eren. A vegades, els seus germans, avis, tiets i la mare, sen’anaven d’excursió dins dels carros de la compra. L’endemà de bon matítornaven amb el repartidor, puntualment, però mai explicaven les anècdotesd’aquells viatges. Qui no va marxar cap vegada va ser el seu pare. Ell,sempre estava allà, solemne, amb aquella capa de quatre dits de glaç alvoltant del seu cos, amagat al fons del congelador rere un plàstic. 5
  6. 6. Una nit, quan dormia, va sentir un soroll estrany. Va sortir del congeladorfregant-se els ulls amb les mans i va veure que algú estava fent un joc dellums amb unes llanternes. El joc consistia en enllumenar les ampolles debegudes alcohòliques i posar-les dins d’un sac. El Jose Antonio com que hova trobar divertit s’hi va apropar i els va aplaudir. Els homes de lesllanternes el van enfocar, espantats, però no van ser a temps de fugir. Per laporta de l’entrada va irrompre un escamot de policies sobtadament. El JoseAntonio encara va aplaudir més fort encara davant d’aquella actuació, peròun d’aquells senyors uniformats es va llençar sobre d’ell, el vaimmobilitzar i el va emmanillar. El Jose Antonio va passar molta por, tantaque es va posar a plorar desesperat cridant al seu pare congelat. Però ell, ésclar, no li va fer ni cas.El Jose Antonio avui en dia està tancat a un hospital psiquiàtric, tractant-sel’addicció als sugus i totes les altres anormalitats. Probablement mai ensortirà, però a ell tant li fa, el seu món sempre ha estat limitat per quatreparets. Ell no sap què és la llibertat, i com que no ho sap. és la mar de feliça la seva nova llar. 6
  7. 7. 7

×