Artículos Universidad

427 views

Published on

Selección de artículos sobre la universidad (reportajes, entrevistas) que realicé en el Diari de Girona

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
427
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
4
Actions
Shares
0
Downloads
3
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Artículos Universidad

  1. 1. Diari de Girona s Dimecres, 25 d’octubre de 2006 Cultures Espectacles 59UNIVERSITAT ➜ El personatgeENTREVISTA Enric Sala ECOLÈG MARÍ La UdG acull una jornada sobre la gestió econòmica«Schwarzenegger té més sensibilitat de l’Administració públicaambiental que qualsevol polític català» DdeG, Girona. La Facultat de Ciències Econò- miques i Empresarials de la UdG, al Campus Montilivi, acull Ana Rodríguez, Girona. s El passat divendres Enric Sala Gamito (Girona, 1968) recollia el premi avui la Jornada sobre la gestió-Vostè és ecòleg marí. En què econòmica de les administra-consisteix la seva feina? Príncep d’Astúries en la categoria de Comunicació i Humanitats. Sala va as- cions públiques, organitzada-Estudio els efectes de l’activi- sistir a la cerimònia d’Oviedo per formar part de la National Geographic So- pel Departament d’Empresa detat de l’home en la biologia ma- ciety, associació presidida per John Fahey. L’ecòleg marí, que va estudiar la universitat, amb la col·labo-rina. ració de l’Escola d’Administra--I s’ha estat deu anys a Califòr- Biologia a l’Escola Universitària de Girona tot i que va acabar els seus estu- ció Pública de Catalunya.nia... És millor fer recerca allà dis a la UB, és doctor en Ecologia per la Universitat de Marsella. Ara ha tor- Aquesta jornada vol debatreen el seu camp? nat a Girona, per treballar en el Centre d’Estudis Avançats de Blanes, des- la importància que els indica--Als Estats Units hi ha més re- dors de gestió tenen en l’admi-cursos, és clar, però a més, en prés de passar deu anys a l’Scripps Institution of Oceanography de la Jolla nistració econòmica de les enti-investigació i recerca, hi ha una (Califòrnia). tats públiques. En primer lloc,mentalitat molt més oberta. es realitzarà una defensa meto--Però pel que fa al panorama dològica dels esmentats indica-biològic, com a investigador, dors, per anar veient les parti-què li suposa aquest retorn a cularitats en diferents àmbits,Catalunya? concretament les universitats-Aquí hi ha menys recursos, públiques i l’Administració lo-però també hi ha més feina a fer. cal, i com aquests plantejaments-Com està el mar a Catalunya? poden portar a la utilització d’ei--Sobrepescat. De peixos, aviat nes estratègiques, com és elen quedaran ben pocs. Mira, un quadre de comandament inte-terç de la costa catalana ha es- gral.tat modificat. En aquests moments, s’està-Es refereix a l’afany d’urbanit- apostant per nous models dezar la costa? gestió pública, on la informació-Sí, i als passejos marítims. Al quantitativa ha de complemen-fet de reemplaçar el medi natu- tar-se amb variables més quali-ral per ciment. tatives, que provenen de fora del-Quins són, doncs, els princi- sistema comptable, i que ser-pals problemes de la costa ca- veixen per analitzar de millortalana? manera l’eficiència i l’eficàcia de-L’ús indiscriminat i la destruc- les administracions. Aquestació del litoral, la contaminació i jornada va dirigida a totes aque-l’escalfament global, tot i que lles persones que treballen enaquí aquest no es fa notar gaire. algun àmbit de la gestió econò--Quines solucions hi veuria mica de les administracions pú-vostè? bliques, als estudiants d’econo--L’Agència Catalana de l’Aigua mia, empresa o gestió pública,ja està portant a terme una molt així com a la ciutadania en ge-bona labor millorant la qualitat neral interessada en com calde l’aigua. Crea reser ves mari- gestionar els diners públics.nes, com la de les illes Medes,que fan que els peixos tornin.Però d’actuacions com aquesta, MARC MARTÍ UDG SALA. El biòleg gironí va pronunciar la lliçó inaugural del curs acadèmic de la UNED a la Fontana d’Or.n’hi ha poques.-A Catalunya, de quantes reser- La Politècnica ives marines estem parlant? hi ha una demanda massiva als gotabilitat del mar que hi ha. jador en el Calipso i que explo- Educació i-Al litoral català n’hi ha 250hectàrees, que són les úniques polítics, com sí que hi ha per la immigració i l’habitatge. -Vostè va inaugurar el curs acadèmic d’enguany al centre rava el mar. -I quan va veure que en aquest Psicologia inaugurenon no es pot pescar. Si tenim en -La gent es queda tranquil·la sa- gironí de la UNED. A què es re- element es trobava el seu futur demà el nou curscompte que hi ha 400 quilòme- bent que el mar està «net», si feria en parlar de «Cinc histò- professional?tres de costes, aquesta xifra és més no aparentment, no? ries del mar»? -Quan vaig començar una fil- DdeG, Girona.insignificant. -El mar és el gran marginat i -Josep Pla ens va donar una mació a les illes Medes fa vint La Facultat d’Educació i Psico--Què creu que passa perquè es desconegut. L’Institut Car- imatge molt romàntica de la anys i em vaig adonar de tots els logia inaugura demà, a partir detingui el mar tan poc en comp- togràfic ha fet uns mapes molt Costa Brava. Jo, a partir, del seu problemes que té el mar. les quatre de la tarda, el nou curste? bons on es pot veure tot el re- llibre Cinc històries de mar, vaig -Ara per ara, podem dir que acadèmic, en un acte presentat-Fa falta informació i coneixe- lleu de la part de terra, amb les parlar de la situació actual. Si aquesta situació està estanca- pel degà de la Facultat, Paco Ji-ment. Tenim unes polítiques seves diferents característi- Pla hagués d’escriure el llibre da o continua pel mal camí? ménez, i de la rectora, Anna Ma-que ignoren el medi marí. A ques, però fixa’t que en els ma- ara, segur que escriuria una -La situació va a pitjor. Mentre ria Geli. Els dos donaran pas a lamés, aquí, a part de tenir pocs pes el mar és d’un sol color blau, cosa molt diferent. hi hagi aquest increment de po- conferència Psicoanàlisi i uni-científics, la majoria no comu- quan no hauria de ser així. Això -Abans feia referència a l’acti- blació, la pressió continuada a versitat: un amor impossible?, aniquen bé els seus descobri- demostra que hi ha un desco- tud dels polítics davant la pro- la costa i la política no sigui fa- càrrec de la psicoanalista Mercèments. De manera que tampoc neixement molt gran del mar. blemàtica del mar. Vostè que ha vorable, la situació no millorarà. Mitjavila, professora del Depar- -A què creu que es deu que les estat deu anys als Estats Units, -D’aquesta mala gestió ambien- tament de Psicologia Clínica i de forces polítiques ignorin el medi què veu que diferenciï l’actitud tal diu que en poden sorgir pro- la Salut de la UAB. A continua- marí? dels polítics americans de la blemes a llarg termini, però ja ció hi haurà tot d’activitats or- ➾ «Si Josep Pla -Encara hi ha una polarització dels de Catalunya? s’han fet notar aquestes conse- ganitzades pels estudiants del hagués d’escriure entre els interessos econòmics -Mira, fins i tot Arnold Schwar- qüències o està parlant de molts centre, com una gimcana a base i la cura del medi ambient. Els zenegger, tan criticat com és, té anys vista? de tallers de malabars o percus- Cinc històries de polítics no veuen que el desen- més sensibilitat ambiental que -Aquest estiu a Itàlia hi ha hagut sió, karaoke, el famós joc Twis- mar ara, ho faria volupament sostenible provoca qualsevol polític català. Ha cre- gent que ha sigut hospitalitzada ter, entre altres. A les set, alum- d’una manera uns beneficis més elevats que at una xarxa de reser ves natu- per respirar l’aire del mar. nes d’Educació Social repre- les polítiques econòmiques ac- rals que ocupi el 10 per cent de -I a què es devia? sentaran l’obra E-ducados. molt diferent» tuals. la costa californiana. -A Gènova van confluir una alga Per la seva banda, l’Escola -És que em penso que la gent es -D’on li ve a vostè aquesta pas- tropical, les altes temperatures Politècnica Superior inaugurarà queda tranquil·la veient, a prin- sió pel mar? i molta contaminació orgànica. el curs a les set amb la con- ➾ «És perillosa cipis d’estiu, el mapa de Cata- -De petit, passava els estius a la Això va fer que les toxines de ferència Tecnologia y cultura a la il·lusió que té lunya ple de banderes blaves... Costa Brava. I m’empassava les l’alga anessin a parar al peix i al càrrec del doctor Guillermo la gent de la -Sí, el ciutadà veu la bandera pel·lícules de Cousteau. Tenia marisc, però també van ser Lusa, una activitat que inicia el blava i ja està content. Tenim dos ídols: Jacques Cousteau i arrossegades pel mar i l’aigua, Cicle de conferències EPS. En- inesgotabilitat moltes platges netes, però és Félix Rodríguez de la Fuente. de manera que 200 persones ginyeria i Arquitectura 2006- del mar » perillosa aquesta il·lusió d’ines- M’imaginava que era un busse- van acabar a l’hospital. 2007.
  2. 2. Dimecres, 7 de març de 2007 s Diari de Girona48 Cultura EspectaclesENTREVISTA Andrés Fábregas RECTOR DE LA UNIVERSIDAD INTERCULTURAL DE CHIAPAS (UNICH)«Ens interessa l’experiència del -Va començar amb professors tra- dicionals perquè encara no tenim preparat el personal, però són pro- fessors que estan fent un enorme esforç. I a més estem incorporant, -Pel que fa al Congrés del maig,què me’n pot explicar? -Està patrocinat per la UdG i la Unich. El farem en plena selva, per- què ja han sorgit els primers hotelspoble català defensant la seva almenys a Chiapas, professors in- dígenes de primer nivell. És molt agradable entrar en una aula i veu- re que el professor està parlant en portats per les comunitats. El fa- rem en un lloc que es diu Las Gua- camayas, molt a prop del riu Tzen- dales.llengua al llarg dels segles» tzotzil i que els estudiants l’entenen -El professor Domingo Gómez ja va perfectament. comentar que el turisme rural d’a- -Quins estudis s’hi poden cursar? quí els havia cridat molt l’atenció. -En aquest moment tenim quatre El Congrés se centrarà en això, oi? llicenciatures. Desenvolupament -Sí, en com atendre bé els turistes Sostenible, que busca que les co- i que alhora tinguin l’experièncias Andrés Fábregas Puig (Tuxtla Gutiérrez, 1945) porta sang catalana a les munitats tinguin personal preparat d’estar en un altre món. Perquè sivenes, de la qual se sent molt orgullós. A ella atribueix el camí que ha ele- per manejar boscos, llacs, rius, con- algú va a Colòmbia i es posa en ungit, portar els estudis universitaris a les comunitats indígenes de Chiapas, ques marines... També és impor- d’aquests grans hotels, li és igual tant la de Turisme Alternatiu. La que ser a Colòmbia...per a la qual el català és model a seguir. Abanderat de la diversitat cultural, idea és que les comunitats tinguin -...o al Brasil, sí.per a ell aquest factor és precisament el que enriqueix les societats. també professionals capaços d’o- -Es tracta que la gent gaudeixi d’un ferir al turisme atenció d’alta quali- món completament diferent, d’una tat però en el context propi de les altra fauna, que provi altres sabors, comunitats. Ens dirigim a aquell tu- i que si demana un vi de marca tam- risme que no va a consumir alco- bé pugui tenir-lo. Amb tot això, per hol als grans hotels o que no va a què no la qualitat? buscar el sol a la platja únicament, -De fet, el mateix nom ho diu: turis- sinó a aquell que li agrada endin- me alternatiu. sar-se en les característiques de la -Sí, no volem competir amb els societat que visita. Després hi ha grans circuits turístics. Llengua i Cultura, encaminada a fo- -Vostè és de pares catalans... mentar l’escriptura dels idiomes, a -Sí, el meu pare és català, de Bar- treballar els idiomes amb la quali- celona, i el meu avi matern també. tat més alta possible, a obtenir tra- -El fet curiós és que els seus pares ductors de primer nivell, a obrir el es coneguessin a Mèxic i no aquí... panorama de la literatura universal -Sí, els meus pares es van conèixer als pobles indígenes a través dels a Tuxtla Gutiérrez. El meu pare va seus propis professionals i a formar arribar el 1940 en l’últim vaixell de bons professors, perquè no tot refugiats, que dèiem allà, o exiliats aquell que parla una llengua la sap polítics com es diu des d’aquí. Va ensenyar. Finalment, la carrera de veure un establiment que deia «Li- Comunicació Intercultural pretén brería y Papelería el Progreso. Pro- preparar professionals en l’àrea de pietario: Antonio Puig i Pasqual»i comunicació capaços de crear dia- immediatament va saber que era ris, revistes, programes de televi- català. Així va establir relació amb sió, programes de ràdio, i que sà- el meu avi. piguen dirigir-se a les seves comu- -Què me’n diu del seu avi? nitats com a bons interlocutors. -Va arribar a Chiapas el 1902 per -Estan reconegudes oficialment? buscar-se la vida. Era rellotger i -Sí, estan registrades pel Ministeri. aquest va ser el seu primer treball La nostra universitat ha aconseguit a Chiapas: fer-se càrrec del rellot- ja el registre perquè va demostrar ge de l’Ajuntament. Va ser con- que té la qualitat necessària. tractat de seguida perquè va fer -Què li atrau del sistema universi- funcionar el rellotge, que feia anys tari català? que estava parat. A més, ell va fun- -Sobretot el tema de la lingüística. dar la primera llibreria i papereria Hi ha grans filòlegs i lingüistes, com a tal que hi va haver a Chiapas ANIOL RESCLOSA com l’equip que encapçala Josep i va portar la primera impremta a M. Nadal. Ens interessa moltíssim Tuxtla Gutiérrez. Va ser un perso- Ana Rodríguez, Girona. a fons, ens vam adonar que hi ha- que els mons d’on vénen són tam- l’experiència del poble català, de- natge molt conegut a Chiapas.-Com neix la Universitat Intercultural? via molts joves de comunitats indí- bé a la universitat, que poden par- fensant el seu idioma al llarg dels -Va ser qui va portar-hi les lletres...-Si es revisen les matrícules de les genes que sí tenien recursos per lar el seu idioma amb absoluta lli- segles. La dinàmica de la societat -Efectivament. I el meu pare, queuniversitats tradicionals del país, seguir estudiant però no ho feien. bertat i que la saviesa ancestral dels catalana, que ha sabut defensar la havia sigut estudiant de Medicinapodem veure que els joves que pro- Els feia vergonya entrar a la uni- seus pobles també hi serà present. seva llengua, però que a més ha es- a Barcelona, es va transformar acedeixen de les comunitats indí- versitat ja que els seus companys La idea és anar creant una societat collit el camí de la cultura per llui- Chiapas en el «maestro Fábregasgenes pràcticament no hi són. Ara, es burlaven d’ells perquè parlaven nova fomentant no només el res- tar per la seva identitat. Per a nos- Roca», i va arribar a ser una figuraquan es revisa la llista de graduats una llengua que no era el castellà o pecte sinó l’admiració i el gaudi de altres és una lliçó molt important. imprescindible per a la cultura. Jode les escoles preuniversitàries es perquè portaven vestits que no són la diversitat. Gaudir del fet que la -Què aportarà l’intercanvi amb la crec sincerament, sense exagerar,veu com sí que n’hi ha, però que no els que usa la joventut. La Univer- gent sigui diferent, que la gent pu- UdG? que el meu pare va introduir la cul-segueixen el cicle universitari. sitat Intercultural vol omplir aquest gui tenir moltes visions del món, en -N’estem molt satisfets. Ja està do- tura moderna.-Llavors la pregunta devia ser «per espai oferint una educació de pri- lloc de veure-ho com un desavan- nant els seus fruits. Ara publicarem -La seva família és un pilar bàsic aquè no segueixen estudiant», no? mera qualitat. tatge, s’ha de veure com la força del un llibre conjunt, hem tingut pro- la cultura del territori...-La primera resposta és perquè les -Què caracteritza aquesta universitat? país. fessors de la UdG a San Cristóbal i -Sí, no va ser pel costat dels diners,condicions econòmiques no els ho -Primer l’alè, la diversitat cultural. -La Unich va néixer el 2004. En qui- d’altres han vingut cap aquí. I con- sinó per l’aposta catalana de la cul-permeten. Però en investigar més Segon, que els estudiants sentin nes condicions? tinuarem fent-ho. tura.CICLE MUSEU LLIBRESSantiago Rusiñol i Miquel de Palol són L’Aliança Francesa presenta una «El zoo d’en Pitus»els protagonistes de «Poesia al Cànter» nova mostra de cinema africà a Girona ven 30.000 exemplars Lany Sorribas, que va co- DdeG, Girona. allò que hi té relació. Dijous els pro- DdeG, Girona. amb la col·laboració del Museu mençar labril del 2006 i aca-Sota la coordinació i l’estreta col·la- tagonistes seran Miquel de Palol i El Museu del Cinema de Girona del Cinema, es portarà a terme barà al maig del 2007, «ha es-boració de l’Ajuntament, el Museu Maria Josep Escrivà, en un acte acull avui a partir de les vuit la al mateix museu durant tots el tat un èxit», segons informad’Art i Amics del Museu d’Art de presentat pel poeta i crític literari projecció de Si-Gueriki, la Reine dimecres del mes de març, en en un comunicat lEditorialGirona, el cicle Poesia al Cànter pro- Jordi Llavina. El dia 15 serà el torn Mère, d’Idrissou Mora-kpaï. (Be- els quals es projectaran també Galera. En total, hi han parti-posa a partir de dijous la difusió de de Vicenç Altaió i Lluís Solà, amb nín, 2003). Aquest film és el pri- Mémoire entre deux rives, de Wo- cipat 256 escoles i més dela poesia en el sentit més ric i estès la presentació de la historiadora i mer dels quatre documentals limité Sié Palenfo i Frédéric Sa- 12.000 joves i shan venutdel terme, així com la voluntat de productora de cinema Isona Pas- proposats per l’Aliança France- voye (Burkina Faso, 2002); 30.000 exemplars d’El Zoodonar a conèixer maneres dife- sola. Les altres dues sessions es sa per la III Mostra de Cinema Poussières de ville de Moussa den Pitus de Sebastià Sorri-rents de fer, dentendre i de viure centraran en Víctor Sunyol i Anto- Africà, que aquest any s’ha titu- Touré (Senegal, 2002); i Vacan- bes. A finals de maig es faràlescriptura i la projecció humana i ni Llena (22 de març) i Santiago Ru- lat L’Afrique se filme ( «L’Àfrica ces au pays de Jean M. Teno. (Ca- la festa de cloenda al Zoo decultural daquesta vivència i de tot siñol (29 de març). es filma»). El cicle, que compta merun, 2000). Barcelona.
  3. 3. Divendres, 19 d’octubre de 2007 s Diari de Girona56 Cultura EspectaclesUNIVERSITAT DE GIRONA yem el món».Bruno Oro: «No s’ha de tenir por de En aquesta referència al «fu- tur competitiu» de Catalunya, Joseta Roca, exestudiant d’Ad- ministració i Direcció d’Empre-perdre trens quan s’és a l’estranger» ses a la UdG que va fer un Eras- mus a Àustria el curs 2005-2006, després de recomanar també l’experiència d’aquestes estades en universitats europees, va po-L’actor va participar en l’acte central de la celebració del vintè aniversari dels Erasmus sar de relleu que actualment tre- balla en una multinacional. Fei- na que, segons va explicar, li va Ana Rodríguez, Girona. en representació del món em- facilitar la seva experiència enAmb vint anys Bruno Oro va presarial, va posar èmfasi en el terres austríaques. «Em vanmarxar sis mesos a Londres per valor que donen les companyies preguntar molt per la meva ex-fer un Erasmus (els primers que a les estades a l’estranger. Els periència i la meva capacitat d’a-oferia l’Institut del Teatre) i l’ex- Erasmus, va dir, «són una eina daptació», va recordar Roca.periència li va agradar tant que fonamental perquè el nostre jo- Però no tot allò que van des-va decidir ampliar els sis mesos vent adopti un camp de visió tacar els participants en l’acte vainicials a un any i mig. «Als de ober t». Lagares, reiterant l’in- fer referència als estudis i el fu-l’Institut no els va agradar mas- terès que té aquest programa en tur professional. Tots els exe-sa això», reconeixia ahir l’actor la societat globalitzada d’avui rasmus van coincidir que esen l’acte central de celebració dia, va destacar la necessitat tracta d’una experiència que «etdel vintè aniversari del progra- d’un «jovent i societat flexibles, fa madurar i et curteix», en pa-ma Erasmus que va tenir lloc a oberts al món, tolerants i respec- raules de Bruno Oro. Josetal’Escola Politècnica de la UdG. tuosos amb tothom». Per a l’em- Roca va comentar que un Eras- «Deien que deixava perdre el presari, Catalunya «necessita a mus «t’aporta grans amics, per-tren», va afirmar Oro en explicar tots nivells líders amb visió», de què passes mals moments» i vaque va acabar la carrera a Gran la mateixa manera que també afegir que «també n’hi ha deBretanya, i va afegir que tot just MARC MARTÍ cal «un jovent amb ganes i com- bons, que sempre recordaràs».tornar de Londres va començar petent». En aquest sentit, Laga- A l’acte, que va finalitzar amb ERASMUS. Sara Puigdemont, Josep Lagares, Anna M. Geli i Bruno Oro.a treballar en el Teatre Nacional res va fer referència als cinc pi- un espectacle pirotècnic, tambéde Catalunya. «Tenien tota la por tunitat de fer un Erasmus. són a fora». lars que haurien d’aportar els jo- van par ticipar la rectora de laraó», va afegir, rient, i va reco- «No tingueu la sensació que En aquest sentit, el director ves (innovació, qualitat, ser vei, UdG, Anna Maria Geli, i Saramanar «fervorosament» als as- quan sou fora esteu perdent general de Metalquímia, Josep producció i globalització), amb Puigdemont, en representaciósistents no deixar perdre l’o- trens», va dir, «perquè els trens Lagares, que va assistir a l’acte els quals, si es dominen, «guan- del Patronat Català Pro Europa. ÒBIT Mor als 86 anys Deborah Kerr, un dels rostres més populars del cine clàssic L’actriu va protagonitzar «De aquí a la eternidad» o «El rey y yo» Efe/DdeG, Londres. L’actriu britànica Deborah Kerr, protagonista de clàssics del cine com De aquí a la eter- nidad i El Rey y yo, va morir di- marts als 86 anys d’edat en el comtat de Suffolk, en el sudest d’Anglaterra. La intèrpret, ca- sada amb Peter Viertel i mare de dues filles, va viure a Suïssa però va tornar a Anglaterra per estar prop dels seus familiars quan els símptomes del Par- kinson que patia des de feia anys van començar a agreujar- se. Nascuda el 1921 a Helens- burgh (Escòcia), l’actriu va in- ter venir en nombrosos films britànics abans de donar el salt a Hollywood el 1947, on aviat es va convertir en un dels noms imprescindibles de la cartelle- ra nordamericana. Va ser can- didata a l’Oscar com a millor actriu en sis ocasions, dues després d’haver interpretat dos dels papers que li van por tar major reconeixement: De aquí a la eternidad (1953), de Fred Zinnemann, amb Burt Lancas- DdeG ter, i El Rey y yo (1956), al cos- DEBORAH KERR. L’actriu britànica va estar nominada a l’Oscar sis vegades. tat de Yul Br ynner. La famosa escena a la platja de Kerr amb Lancaster a De aquí a la eter- nidad és una de les imatges més icòniques del món del cine, i a l’època va arribar a fre- gar l’escàndol. Altres pel·lícu- les van ser Tú y yo (1957), de Leo McCarey, Bonjour tristesse (1958), d’Otto Preminger, o Vida y muer te del Coronel Blimp (1943), de Michael Po- well i Emeric Pressburger. El 1994, Deborah Kerr va re- bre un Oscar honorífic per la seva contribució a la indústria DdeG cinematogràfica. PETÓ POLÈMIC. Lancaster i Kerr, en una de les imatges més conegudes del cine.
  4. 4. Diari de Girona I Dimarts, 29 d’abril de 2008 47 Cultura i EspectaclesUNIVERSITATRaimon Panikkar, Carmina Virgili i Joan Rodéssón investits doctors «honoris causa» de la UdGLa geòloga lamenta que el fet de ser la primera dona que rep aquest reconeixement sigui notícia Ana Rodríguez, Girona.La Universitat de Girona (UdG) jacompta amb deu doctors honoriscausa. Els últims a incorporar-seamb aquest distintiu al claustre dela universitat han estat el teòlegRaimon Panikkar, la catedràtica deGeologia Carmina Virgili i el met-ge Joan Rodés, en una cerimòniaque va tenir lloc ahir en el centrecultural de La Mercè. La rectorade la UdG, Anna Maria Geli, es vamostrar especialment «feliç» depoder presidir l’acte, el primer d’a-quest tipus que té lloc durant elseu mandat. Geli, que va descriu-re la cerimònia com a «discretaperò emotiva», va afegir que, ambl’acte d’ahir, la UdG «assumeix elsconeixements dels nous doctors através de la seva trajectòria». Anna M. Geli va voler destacarel fet que Carmina Virgili (Barce-lona, 1927) sigui la primera donaque la UdG investeix doctora ho-noris causa com a exemple de laigualtat de «reconeixements de mè-rits». Poc abans, però, la mateixa ANIOL RESCLOSAVirgili havia lamentat que aquestfet, ser la primera doctora honoris RAIMON PANIKKAR. Anna M. Geli i Josep M. Terricabras, padrí de la investidura de Raimon Panikkar, poc després que aquest rebés la medalla d’«honoris causa».causa d’aquesta Universitat, «siguiuna cosa positiva». «Espero que benaviat no sigui notícia que una donasigui doctor honoris causa», vapuntualitzar. La geòloga, el padríde la qual va ser el doctor DavidBrusi, va destacar la joventut de laUdG que, no obstant això, té «unesarrels profundes» que ella va re-metre a la col·locació de la prime-ra pedra de l’edifici de les Àligues,ara seu del rectorat, l’any 1561.També va recordar el seu pas perla Secretaria d’Estat d’Universitatsi Recerca, durant el qual va inau-gurar l’Escola Politècnica Supe- ANIOL RESCLOSArior, aleshores el primer edifici del CARMINA VIRGILI. La catedràtica havia estat secretària d’Estat d’Universitats.qual avui ja és el campus de Mon-tilivi, «una explosió de joventut ivida al costat de la “vella dama” queés la Girona ideada per Alfons elMagnànim». Carmina Virgili, es-pecialitzada en els períodes Trià-sic i Quaternari, va recordar queels seus inicis van ser a les co-marques gironines. El primer doctorand a rebre ladistinció ahir va ser el teòleg i fi-lòsof Raimon Panikkar (Barcelo-na, 1918), a qui el seu padrí, JosepM. Terricabras, descriu com «elpensador català viu més reconegutinternacionalment». Panikkar, qui,als seus 90 anys, va mostrar una ANIOL RESCLOSA ANIOL RESCLOSA ANIOL RESCLOSAsorprenent lucidesa i facilitat de JOAN RODÉS. El doctor ha creat la comissió per als estudis de Medicina a la UdG. L’auditori de La Mercè es va omplir. El Cor de la UdG.paraula, va reconèixer que «ser in-vestit doctor honoris causa signifi- ara «sembla que s’han rendit al di- «treball» «ve del llatí ‘tripalium’, Abellà. «Desenvolupar el projecte oportunitat per crear-lo de maneraca per a mi una nova responsabili- ner». I és que, segons el pensador que era un instrument de tortura». duna nova facultat de Medicina ha que la facultat hi tingui cabuda», jatat». «I a vegades tenim por de ser barceloní d’origen hindú, «molts Finalment, el doctor Joan Ro- estat una tasca complexa i difícil, que vol promoure uns estudis ambresponsables, ja que preferim pas- estudiants només pensen a estudiar dés (Barcelona, 1938) va rebre el un repte que vaig acceptar amb or- una pràctica constant «ja des delssar desapercebuts», va afegir el pen- business administration i sobliden títol d’honoris causa per la seva gull i temença», va reconèixer Ro- primers cursos». «LHospital i tam-sador, que va criticar la concepció de buscar la saviesa». «La univer- «valuosa aportació en el disseny i dés, «però ara estem en un molt bon bé la construcció dun institut de re-actual de les universitats, un lloc sitat sempre ha estat per a aquells la consolidació dels estudis de Me- camí per desenvolupar una carre- cerca biomèdica seran essencialson hi ha «un intercanvi i polaritat qui cerquen la saviesa», va afegir. dicina a Girona, la seva capacitat ra de medicina dalt nivell a Giro- perquè que aquesta futura facultatde més de dues generacions». La Al seu parer, avui dia només s’es- científica, la seva vàlua personal i na». El nou doctor de la UdG va de Medicina de la UdG sigui un re-seva crítica va fer referència al fet tudia per trobar una feina, «com si la seva contribució a la recerca so- destacar el fet que l’hospital Josep ferent no només al nostre país sinóque les universitats, «que han su- l’home hagués estat creat per treba- bre malalties hepàtiques», va expli- Trueta hagi de ser reconstruït, ja arreu dEuropa«, va finalitzar Joanperat totes les èpoques i entrebancs», llar», i va recordar que la paraula car el seu padrí, el doctor Carles que aquesta serà una «molt bona Rodés.
  5. 5. Dimecres, 7 de febrer de 2007 s Diari de Girona56 Cultura EspectaclesUNIVERSITAT ➜ Les carreresENTREVISTA Xavier Lamuela COORDINADOR DE FILOLOGIA ROMÀNICA«Romàniques és segurament la carreraamb els costos més baixos de Catalunya» Ana Rodríguez, Girona. s La situació de Filologia Romànica a la UdG és delicada en aquests mo- senyament els alumnes que sor--Es diu que Filologia Romànica a la tien almenys eren capaços de lle-UdG és una de les carreres que po- ments. Amb set alumnes matriculats és la que té menys estudiants a Giro- gir en francès i si els posaves en unaden desaparèixer... na. Ara bé, en primer lloc es tracta d’una carrera de segon cicle, i en segon, situació extrema fins i tot s’hi po--Aquestes declaracions són impro- tal com assegura el seu coordinador, el catedràtic Xavier Lamuela, permet dien comunicar. Ara, si agafem elsvisades, inoportunes i incoherents. que l’únic anglès que han fet és el-M’ho pot argumentar? que, amb uns costos mínims i en tan sols sis anys, surtin llicenciats en dues que s’ensenya a les escoles d’aquí,-Improvisades perquè els càlculs o tres filologies. és una absoluta minoria i jo diriano es fan dient «tants estudiants per que un absolut zero els que són ca-llicenciatura: llavors aquesta lli- paços de fer res amb l’angles. L’es-cenciatura no té tants estudiants» i forç que cal per saber bé francès os’ha acabat. Els càlculs es fan tenint italià deu ser deu vegades més pe-en compte el conjunt dels costos. tit que el que cal per saber béAquí tenim tres filologies: catalana, anglès.hispànica i romànica, que és de se- -Quina és l’altra opció?gon cicle. Per començar, el criteri -Incloure alguna altra llengua d’im-dels alumnes d’entrada a primer ja portància cultural i pràctica queno funciona. A més, aquesta filolo- se’ns escapa. A més d’anglès i es-gia es fa amb els recursos que ja te- panyol, que ja els tenim a mà, hi haníem abans, quan només hi havia unes llengües que tenen difusió ila hispànica i la catalana. I les as- una tradició d’ensenyament, quesignatures de romàniques servei- són l’alemany i el japonès.xen d’optatives a les altres dues, de -I el xinès?manera que els nostres alumnes en -Aquesta està en el tercer grup, on6 anys en lloc de 5, es treuen dues també entrarien el rus i l’àrab. Sóno tres filologies... llengues d’immigració a Catalunya-Per tant,la carrera podria ser de les i per tant també tenim un aspectemés rendibles, oi? guanyat. En el cas de les llengues-Sí. Efectivament, hi ha molt pocs romàniques és la proximitat ambestudiants de Filologia Romànica, el català i el castellà; en les llengüesperò si fas la relació costos-alum- d’immigració l’aspecte que tenimnes en termes absoluts segur que guanyat és que cada cop hi ha mésés la llicenciatura que té menys cos- nens a les escoles que ja les sabentos de tot Catalunya. I en termes re- i que tenen dret que se’ls propor-latius segur que sortiria en una po- cioni l’ensenyament formal com-sició avantatjada respecte d’altres plementari de l’ensenyament es-filologies que no estan en risc per- pontani, el de la socialització dequè tenen més alumnes. casa seva i del seu ambient d’ori--A què creu que es deu? gen.-A la universitat catalana hi ha una -En resum, podríem dir que la Filo-dilapidació de recursos important, logia Romànica és bàsica avui dia?és cert. Ara, el problema és de la -Jo crec que sí. Però hi ha un pro-planificiació política, que no n’hi ha blema de planificació. Hi ha haguthagut mai. el tema de la baixada de naixe--Abans també titllava les declara- Ddeg ments, que ara ens ha afectat a lacions dels polítics d’incoherents. XAVIER LAMUELA. El coordinador de Filologia Romànica no creu que aquests estudis hagin de desaparèixer. universitat. Fa 4 o 5 anys estàvemPer què? molt tranquils, però he vist com dis--Perquè, més o menys els mateixos d’italià i un de francès. Tenint en que concep que a Catalunya s’ha -Quines haurien de ser les llengües minuïen els estudiants de Filologia.dies, Carod-Rovira deia que s’han compte que sempre és gent que ve de promoure el plurilingüisme. La que s’ensenyessin? Han disminuït a raó de tenir el 50%d’ensenyar 4 llengües a Primària i del català o del castellà, a més de qüestió és com s’organitza. -Ho tinc molt clar, precisament per- dels que tenies l’any abans cadaSecundària. Trobo poc coherent tenir una visió general, controlen --El conseller d’Universitats deia què ara tenim una situació de plu- curs. Això durant 5 o 6 anys seguits.que la sèrie de llicenciatures que tres llengues romàniques. I és que l’altre dia, però, que la Filologia Ca- riligüisme social important i val la Si hi hagués planificació hi ha co-s’han de desmantellar siguin pre- el català i el castellà es demanen; i talana no corre perill perquè els filò- pena promoure-la. Evidentment ses que es poden remuntar. Una viacisament les que servirien per for- a més qui fa italià té el francès com legs catalans són necessaris... haurien de ser espanyol, català i és insistir en aquest aspecte de l’en-mar professors de Secundària. a llengua complementària i qui fa -És fer discriminació positiva quan anglès. senyament de 4 llengües i insitir en-Què ofereix Filologia Romànica? frances té italià com a comple- ningú et demana que la facis. És -I la quarta? tota una sèrie d’aspectes i objectius-Se centra en les llengues romàni- mentària. clar que s’ha de garantir que es pu- -Hi ha tres línies de raonament per socials de l’ensenyament de llen-ques, per tant se suposa que ha de -D’aquesta manera això lliga amb gui fer català a totes les universi- establir quina pot ser. Una, les llen- gües, com a base de l’ensenya-donar una visió de conjunt de com el que deia de les quatre llengües. tats. Ara, l’error és fer discrimina- gues romàniques. Perquè una ment de llengües a la universitat,són, cosa que em sembla molt útil. -De fet, és el que s’hauria d’anar ció positiva a favor del català, quan constatació que podem fer és que perquè hi hagi titulats capaços deHi ha dos itineraris possibles: un fent. Estic d’acord en aquesta línia no n’hi havia cap necessitat. quan es feia francès a segon en- fer aquesta difusió.CÀTEDRA UNESCO RÀDIO Altres sessions tractaran so-Conferències sobre l’«Agenda política bre La Salut en el Mil·lenni (amb Els «Problemes domèstics» de Manel la participació de la coordinado-del desenvolupament humà sostenible» ra de la campanya); Cooperació Fuentes arriben el 5 de març a la UdG Cultural a Mauritània: el Projec- DdeG, Girona. de gener. te Walata, activació socioeconò- DdeG, Girona. risme.La Càtedra Unesco de Desenvo- La següent cita d’aquest cicle mica de la ciutat de Walata mit- El dia 5 de març, de les dotze a Problemes domèstics és unlupament Humà Sostenible de la coordinat, presentat i moderat jançant el desenvolupament d’un la una del migdia semetrà en informatiu satíric que destria iUniversitat de Girona organitza pel director de la Càtedra, Jordi turisme cultural sostenible (amb directe el programa de Cata- explica lactualitat en clauel III Cicle de Conferències sobre de Cambra, serà dimecres que la presència de la directora del lunya Ràdio Problemes domès- dhumor, presentat per Manuell’Agenda política del desenvolupa- ve, 14 de febrer. La conferència- Projecte Walata de la Fundació tics, presentat per Manuel Fuentes i que va rebre fa sisment humà sostenible. Aquest ci- debat tractarà sobre La cestió del Món-3 , Esther Gil; o Organitza- Fuentes, des de la Sala de anys un premi Ondas.cle és obert al públic en general, plans locals d’acollida i ciutada- ció i àmbits d’actuació de les ONG: Graus de la Facultat de Lletres El periodista català ha co-en el marc del Màster en nia i comptarà amb la participa- les ONG de les comarques gironi- de la Universitat de Girona. mençat una gira que el portaràDesenvolupament Humà Soste- ció de la responsable de l’Àrea de nes, relacions i actuacions des del A aquesta emissió hi estan a totes les universitats catala-nible, Globalització i Desenvolu- Dinamització Comunitària Inter- Servei de Cooperació de l’Ajunta- convidats per assistir com a nes, des de la Pompeu Fabrapament Local, la segona edició cultural de la Fundació SER.Gi, ment de Girona i comparació amb públic tots els estudiants de fins a l’Autònoma de Barcelo-del qual es va iniciar el passat 23 Montserrat Pasquina. el cas de Bèlgica. lEscola Universitària de Tu- na.
  6. 6. Dimecres, 28 de novembre de 2007 s Diari de Girona50 Cultura EspectaclesUNIVERSITAT ➜ Els estudiants Prop del 27% delsENTREVISTA Jordi Gasulla COORDINADOR DEL CONSELL D’ESTUDIANTS DE LA UdG universitaris no coneix prou bé el«El passotisme dels estudiants es deu Pla de Bolonya per tenir-ne una opinióa la dinàmica general de la societat» Efe/DdeG, Barcelona. Prop del 27% dels universitaris considera que no té una opinió Ana Rodríguez, Girona. s Té 19 anys i estudia segon de Magisteri d’Educació Primària. Jordi Gasulla o informació clara del que pot-Pel que vaig poder veure l’altre dia arribar a significar laplicacióen el ple del Consell d’Estudiants, (Olot, 1988) és circumstancialment el nou coordinador d’estudiants de la Uni- del Pla Bolonya en el seu mo-hi ha poca participació, oi? versitat de Girona. L’olotí agafa el relleu de Josep Ribas després d’un any de buit ment a dia universitari, segons-Sí, som 45 en realitat. I en aquell en què l’absència del coordinador, Pau Garcia, ha estat gairebé l’única «activi- que revelen les dades duna en-ple no érem ni una vintena. questa realitzada pel portal web-Josep Ribas ja es queixava de la tat» de l’òrgan universitari. Gasulla té diversos projectes per endavant. Un d’ells Unilocus.com.poca participació. A què creu que és aconseguir canviar el domini .edu del web de la universitat pel domini .cat. Els responsables daquestes deu? espai van explicar ahir que-Això és històric. Suposo que es munitat universitària evidentment, aquesta valoració sextreu du-deu a la dinàmica general de la so- i ningú sap què és. I això era una na enquesta efectuada a travéscietat. El passotisme, no voler-se in- cosa que havíem de solucionar. El de la seva pàgina web a 700volucrar en qualsevol ens, sigui po- Consell ha creat la Comissió de Bo- usuaris en la qual sels pregun-lític o de defensa dels estudiants, lonya, coordinada per l’Elisabet tava quina opinió els mereixiaés una cosa que costa. Punset, una comissió oberta a tots lesmentat pla. El portal oferia-És més fàcil que cadascú estigui els estudiants que tractarà de reu- tres possibles respostes aper les seves coses... nir tota la documentació relaciona- aquesta qüestió entre les quals,-En un moment com l’actual, que da amb el procés de Bolonya, per a més doptar per expressar eles premia l’individualisme en lloc tal que el consell pugui emetre una seu desconeixement sobre elde la cooperació, que l’egoisme posició determinada. Això era bà- Pla Bolonya, podien elegir lesmoltes vegades és el que surt sic, perquè si el màxim òrgan de re- opcions de: «anem a pitjor i elstriomfant, suposo fa que molta gent presentació dels estudiants no sap polítics passen» o «és necessa-no vulgui participar. També supo- ni què és anem malament. ri en la situació europea en quèso, en el cas concret del ple, que té -Tinc entès que també tenen una vivim». La resposta del 51% delsrelació amb el mal funcionament comissió de cooperació... universitaris consultats respec-del consell de l’any anterior. -Està coordinada per la Mar For- te a aquesta iniciativa va ser-Aleshores el coordinador era Pau nells i s’encarrega de buscar estu- «Anem a pitjor i els polítics pas-Garcia. Què va passar amb ell? diants que els interessi la coopera- sen», mentre que només el 22%-Vam estar tot el curs 2006-2007 ció. D’aquí un temps hi haurà un opinava que era necessari adescoordinats. Es podria dir que grup de gent de la ciutat, entre ells lEuropa actual.gairebé no hi va haver consell d’es- una representació dels estudiants La Declaració de Bolonya éstudiants. de la UdG, que se n’anirà a la uni- un acord signat el 1999 per 29-Quan abans parlava de poca par- versitat de Bluefieds, a Nicaragua. ministres dEducació europeusticipació no em referia només al ple Així podrem conèixer com funcio- i que pretén iniciar un procés dede l’altre dia sinó al fet que als uni- na el seu consell d’estudiants i que convergència entre les dife-versitaris potser costa estirar-los ells ens coneixin a nosaltres. La rents carreres universitàriesperquè facin alguna cosa de més... nostra intenció seria que els po- impartides a Europa.-Jo crec que és el que s’hauria de guéssim convidar aquí després.fer, el que passa és que no tothom -Aquestes dues comissions les hapensa igual. Hi ha una altra cosa, introduït vostè ara? MINISTERIque jo sempre dic i ara s’està posant -La comissió de Bolonya es va pro-de manifest a les eleccions a la jun- posar l’any passat i es va aprovar Mercedes Cabrerata de facultat d’Educació i Psicolo- mentre hi havia l’altre coordinador. demana a lesgia, que és la manca d’informació. Però ara encara no s’havia reunitLes estructures de la universitat no cap vegada. És el problema de te- universitats una gestiófomenten la participació dels estu- nir un consell d’estudiants inope- «més transparent»diants. A partir del moment que es ANIOL RESCLOSA rant. Podem decidir el que vul-van convocar eleccions a la junta de JORDI GASULLA. El jove estudiant té els seus projectes molts clars. guem, que és molt bonic decidir co- Efe/DdeG, Madrid.facultat vam demanar a l’equip de ses, però si no es porten a terme no La ministra d’Educació i Cièn-deganat que fés rodes informatives rar endavant els projectes que te- no són conscients que existeix serveixen per a res. Pel què fa a la cia, Mercedes Cabrera, va de-per explicar què és la junta de fa- nia pensats per a llavors. Penso que aquest consell d’estudiants ni que comissió de cooperació, l’any pas- manar ahir a les universitats unacultat i tot el que poden aportar els aquest que ha quedat al mig és un s’hi poden adreçar si tenen algun sat un equip de Nicaragua, el co- gestió «més transparent», queestudiants. I gràcies a això tinc any perdut, què hi farem... problema... ordinador del seu consell d’estu- s’obrin a la societat i un gran es-constància que hi ha hagut molts -Pot parlar-me d’aquests projectes -Com a molt en poden haver sentit diants i un representant de rela- forç de comunicació per serestudiants que s’han unit per pre- a què fa referència? a parlar. Igual que alguns saben cions de la universitat, van venir i més visibles i explicar millor elssentar-se de forma conjunta, cosa -El principal és emplenar els llocs que hi ha una cosa que es diu de- van ser ells que van proposar l’in- resultats del seu treball.que d’una altra manera no hagués buits al consell. És molt trist però legació del consell d’estudiants, tercanvi. Però fins aquest any no «Hem de vincular el finança-pogut ser perquè si no saps que és així. Intentar que el consell d’es- que és un lloc, però que ningú hi ha n’hem començat a parlar seriosa- ment a un model d’universitatexisteix una cosa no pots partici- tudiants funcioni, crear una bona entrat mai. Aquest és el problema, ment, fins al punt de presentar-los obert i competitiu, que rendeixipar-hi, per més que vulguis parti- dinàmica de treball, que la comis- que segurament n’han sentit a par- un projecte factible. comptes del seu treball davant lacipar en alguna cosa. sió permanent es reuneixi setma- lar i no saben per a què serveix. -Abans m’ha parlat de la posició del societat», va dir a la conferència-Vostè, en principi, ocuparà aquest nalment, i si no bisetmanalment. I Està demostrat que quan se’ls in- consell respecte el tema de la cre- Universidad y sociedad. La mi-càrrec fins al mes de març... tirar endavant queixes i propostes forma, i amb les eleccions ara de la ma de fotografies del Rei.Què hi ha nistra va recordar la possibilitat-Generalment hauria de ser tot un dels estudiants, que n’hi ha moltís- junta de facultat a Educació i Psi- de la reiterada demanda de dimis- que les empreses i professio-any però ha coincidit el calendari simes però no hi ha els mecanis- cologia s’ha vist, les places queden sió de la rectora, Anna M. Geli? nals assessorin en l’elaboraciódel consell d’estudiants, que cada mes perquè arribin. Després, in- plenes o quasi plenes. -No tots els estudiants demanen la dels nous plans d’estudi i queany es renova, amb el fet que el tentar influir en la universitat per- -Com hauria de ser el coordinador seva dimissió. també consultin als estudiants,claustre, que té un període més què faci els canvis pertinents. d’estudiants ideal? -Potser no són tots, però sí els que cosa que obre «una rica y va-llarg de durada, s’esculli aquest -Algun exemple? -Ha de saber coordinar un bon e- es fan sentir... riada col·laboració» entre uni-març. -El més ràpid que ens ha arribat és quip, saber trobar o poder disposar -Sí, els únics que es mobilitzen. El versitat i societat.-Aquest lloc l’hauria d’estar cobrint que hi ha tres estudiants de la uni- de les persones aptes per a cada tas- consell d’estudiants de moment noencara Pau Garcia doncs... versitat que estan imputats pel cas ca i després de tot això, quan els li demanarà la dimissió, és evident.-Sí. Se li va presentar una moció de de la crema de fotografies del Rei. mecanismes del consell van tirant Però sí que li hem recriminat que s Anna Company, estudiant decensura, abans que se li pogués Són companys nostres. Se’n va par- endavant, acostar-se a la resta dels convidés una persona així sense doctorat del grup d’investiga-presentar va dimitir del càrrec i lar en el darrer ple del consell d’es- estudiants i portar les seves recla- dir-nos res, principalment perquè ció de Química Bioinorgànica ivam haver d’escollir nou coordina- tudiants i es va decidir que els donà- macions allà on calgui. entenem que el Parc Científic l’ha- Supramolecular de la UdG, hador precipitadament. vem tota el nostre suport. Aquesta -Ha començat ja algun dels seus via d’inaugurar un científic, que en sintetitzat una nova màquina-Però té pensat tornar-se a presen- és una excepció que desgraciada- projectes? tenim molts. Una persona relacio- molecular, que ha rebut un pre-tar al març? ment ens hem trobat i que no ens -De moment hem començat a tre- nada amb el coneixement i amb la mi de recerca en el marc de la-Sí, sí. Tenia previst presentar-me. hi hauríem de trobar mai. La resta ballar en el procés de Bolonya. Tot- ciència, i no un representant del 2nd European Conference onJa m’havia presentat l’any anterior, de coses són més del dia a dia. hom en parla, és una cosa que afec- que nosaltres entenem com una Chemistry for Life Sciences andquan ell va sortir escollit. I jo vull ti- -Tinc la sensació que els estudiants ta moltíssim a la societat i a la co- institució antidemocràtica. the Chirality at the Nanoscale.

×