Artículos sobre libros

445 views

Published on

Selección de artículos sobre libros que realicé en el Diari de Girona

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
445
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
5
Actions
Shares
0
Downloads
3
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Artículos sobre libros

  1. 1. 53Diumenge,  de juny de  Diari de Girona FETS I GENT Més de 100.000 persones CULTURA Més de 600 artistes i visiten la capella ardent de Ferrer 40 actuacions participen en el «Dia de la Música a Girona» Milers de persones es van desplaçar ahir fins a la Fundació de Vi- cente Ferrer a l’Índia per donar lúltim adéu a qui va dedicar més de Un cop més, el dia de la Música ha rebut 40 anys a millorar les condicions de vida dels desafavorits 57 una allau de sol·licituds i es viurà una jorna- da festiva on destaca la música 54 Cultura i Societat ESPECTACLES | CIÈNCIA | TENDÈNCIES | TRADICIONS | FETS I GENT | CINEMA | TELEVISIÓDel tabú a l’omnipresència en 50 anys David Barba publica «100 españoles y el sexo», on repassa mig segle d’alliberament a través de testimonis personals DIARI DE GIRONAGIRONA | ANA RODRÍGUEZ «Les dictadures passen, només el LES FRASESsexe es manté». Amb aquesta co-tundent afirmació ens introdueix el SANTIAGO DEXEUSDavid Barba (Barcelona, ) en GINECÒLEGel que en una època va ser tabú i Em van fer fora de laavui dia es troba rere gairebé cada « farmàcia per demanarcomentari, mirada o actitud: el condons»sexe. Barba acaba de publicar españoles y el sexo (Plaza&Janés), ROSA REGÀSun llibre on més d’una vintena de ESCRIPTORAcatalans parlen en primera perso- Follàvem ambna sobre el tema. « tota tranquil·litat Tot va començar als anys , i sense condons»amb l’arribada de les sueques a lesplatges espanyoles, i després les ALBERT BOADELLApel·lícules d’Esteso i Pajares i l’e- DRAMATURGmigració espanyola a Alemanya. Encara que ensAbans, tal com recorda el ginecò- « quedéssim cecs,leg Santiago Dexeus, tota l’alegria preferíem les palles als ulls»visual que tenien els adolescents esreduïa a les cames de les dones. « Penélope Cruz i Javier Bardem en una imatge de la pel·lícula del català Bigas Luna «Jamón jamón». ROMÁN GUBERNLluir les cames tenia molt d’erotis- CATEDRÀTIC, SEMIÒLEG DE LA PORNOGRAFIA DIARI DE GIRONAme en un país on la gent no es cui- Buscàvem carrerons foscosdava gens». I afegeix que «com a « on tocar-nos sensesímbol eròtic, són insuperables». testimonis»Dexeus recorda que en aquellaèpoca els joves s’«estrenaven» en els JOAN ESTRADAbordells: «podies trobar desfoga- AGITADOR CULTURALment i no posaves en perill la rela- Qui no follava era perquè noció amb la teva xicota». Ser jove en « volia, o era tonto, o catòlic»els anys  tenia molts inconve-nients i per això els «progres» mi- PEPE RODRÍGUEZraven primer França i després An- PERIODISTA I ESCRIPTOR, EXPERT EN SECTESglaterra (pel·lícules, revistes, acti- Un de cada quatretuds). Però Espanya continuava « capellans espanyols tésent molt repressiva. De fet, San- relacions sexuals amb menors»tiago Dexeus recorda com va tenirproblemes durant el seu viatge de SANDRA UVEnoces, quan a Salamanca se li van A l’esquerra, Santiago Dexeus; al centre, l’escriptora Rosa Regàs; a la dreta, parada per a un tapersex. DIRECTORA, HISTORIETISTA I COLUMNISTAacabar els condons: «La seva ven- Un bon «polvo» no passada era legal (...) Si el farmacèutic era dones, aquestes van deixar de ser - Jo també, ¿per què no anem a levisió, a la publicitat, a la infor- « per una exhibició semblantmolt conservador, podia enviar- unes «esclaves» no només a nivell follar? mació diària, a l’esport... I cada a la duna escena porno»te a fer punyetes o dir-te que allà no econòmic sinó també sexual. Aquest alliberament de la dona vegada es tracta amb més natura-es venien “cotxinades” I això és el . En aquells anys  va ser quan va es nota més com més passen els litat. «El vertader esperit del ta- EVA MORENOque va passar». començar a gestar-se l’anomenat anys. Elles han passat de ser un ele- persex consisteix en poder tocar la PIONERA DEL TAPERSEX Gauche Divine, amb membres en- ment estàtic a tenir la paella pel mà- joguina i parlar lliurement», expli- Si de petites jugàvem ambLlibertat sexual i de la dona tre els quals, a més de Regàs i De- nec i ser les protagonistes en mol- ca la creadora d’aquesta pràctica « la Barbie, ¿per què noPrecisament, Santiago Dexeus va xeus, hi havia Ricardo Bofill, Terenci tes de les situacions sexuals. «So- cada cop més estesa. Aquest boom podem jugar amb vibradors?»ser qui el  va pronunciar una Moix, Juan Marsé o Teresa Gim- vint, les dones deixem en mans dels ha estat possible gràcies a la dona,conferència on «ens ho va explicar pera. Si l’anterior havia estat l’eta- homes la responsabilitat de saber comenta. «Abans es pensava que si FRANCISCO G. DE LEDESMAtot sobre els anticonceptius, sobre pa del descobriment, aquesta era com funciona el sexe i el plaer», co- necessitaves una joguina és que ESCRIPTORla píndola, el preservatiu, la plani- la de l’experimentació. «Si volíem menta la pionera del tapersex Eva eres una pervertida o no tenies un En el bordell se celebravenficació familiar...», explica l’escrip- anar-nos-en al llit amb una perso- Moreno. «És un gran error», reco- home per satisfer-te», reiterant així « entranyables certàmens detora Rosa Regàs, tot recordant com na que no coneixíem de res, follà- neix, «però per sort estem comen- l’emancipació sexual de la dona. La poesia»aquella xerrada «escandalosa per vem amb tota tranquil·litat i sense çant a sortir» i afegeix que, des joguina eròtica ja existia en el móna l’època» l’ha convertida en una condó; no passava res». L’escripto- que el  va començar a celebrar masculí, però no en el femení; MONTSE NEIRA«persona sexualment sana». «La ra catalana explica com en una les seves especials reunions, «el «són elles les que han començat a PROSTITUTA DE LUXEmajoria dels metges amagaven el escala a Milà, esperant un avió, se canvi ha estat radical». Avui dia no venir massivament a comprar-los». Si un home no hacap sota l’ala quan es parlava de se- li va acostar un noi: només no ens amaguem sinó que I és que, tal com diu Eva Moreno, « interioritzat la necessitatxualitat, però Santiago va comen- - Quantes hores tens perquè el sexe s’ha convertit en un leit «si de petites jugàvem amb la Bar- de dutxar-se, se l’ensabona comçar a ocupar-se del plaer de la surti el teu avió? motiv de moltes situacions quoti- bie, ¿per què no podem jugar amb a part del servei»gent» i afegeix que, en el cas de les - Quatre. dianes. El trobem a la moda, a la te- vibradors?».
  2. 2. 41Dilluns,  de febrer de  Diari de Girona COMUNICACIÓ Canal + es prepara FETS I GENT Un de cada un any més per emetre en directe quatre catalans amb VIH la gala dels premis Oscar desconeix que està infectat Per 17è any, la cadena emetrà l’entrega dels pre- La disminució de la percepció de risc explica les mis més importants del cinema del món. Àngels preocupants dades. Els experts insisteixen en Barceló retransmetrà la gala. 51 l’ús del preservatiu per tal de prevenir. 43 Cultura i Societat ESPECTACLES | CIÈNCIA | TENDÈNCIES | TRADICIONS | FETS I GENT | CINEMA | TELEVISIÓFIGURES MITIFICADES Són molt poques les referències a les dues dones més importants en la vida de Jesús de Natzaret, Maria i Magdalena.Això no ha estat impediment, però, perquè es construeixi una imatge estereotipada i mitificada de les dues. Un retrat maniqueu on una interpretala bondat i la puresa i l’altra, la vessant pervertida de la dona; dues imatges que Lluís Busquets i Grabulosa intenta desmitificarMaria i Magdalena, IMDBdues desconegudes Després d’«Última notícia de Jesús el Natzarè», Lluís B. i Grabulosapublica un nou assaig, «Els evangelis secrets de Maria i de la Magdalena» DIARI DE GIRONAGIRONA | ANA RODRÍGUEZ Tot i que la figura de Maria, mare APORTACIONS DEL LLIBREde Jesús, només apareix en vuitcontextos del Nou Testament i la de MAGDALENAMagdalena, en només dos, no han NI PECADORA NI PROSTITURAestat poques les descripcions i in- Lluís Busquets i Grabulosaterpretacions de les dues dones. De afirma que la confusió ve d’unafet, se les ha descrit tant que ca- homilia del papa Gregori el Gran,dascuna respon a un estereotip pronunciada el 14 de setembre La ficció «El codi da Vinci» també s’hi va posarmolt marcat. L’escriptor i col·labo- de l’any 591. Dan Brown, amb el seu llibre El codi da Vinci (que després va arribar arador de Diari de Girona Lluís les sales de cinema en la pel·lícula protagonitzada per Tom Hanks i laBusquets i Grabulosa (Olot, ) MARIA francesa Audrey Tatou) va fer córrer rius de tinta per la seva versió quepublica ara Els evangelis secrets de TAMBÉ ESTEREOTIPADA donava dels fets. Brown rellegia la història bíblica coneguda per tots, peròMaria i de la Magdalena. La histò- Segons l’autor, possiblement va ho feia des d’una perspectiva femenina, és a dir, què passaria si el lloc deria amagada (Ara Llibres), en el ser mare de família nombrosa i Jesús l’hagués d’ocupar Maria Magdalena? Però l’escriptor britànic noqual, després de furgar en els textos no exempta d’una rebel·lia s’aturava aquí sinó que, en el seu afany de desmitificar també la figura debíblics canònics i en els extracanò- LLUÍS BUSQUETS I GRABULOSA interior que Jesús va heretar, tot Magdalena, la convertia en l’amant, esposa i mare dels fills de Jesús. Ambnics per trobar la veritable identitat L’autor. Aquest és el seu tercer i que hagués volgut estalviar-li tot, s’ha de tenir en compte que el llibre que va escriure Dan Brown node Maria i de Magdalena. llibre. Abans va publicar l’assaig l’enfronatment amb els poders. deixava de ser una novel·la, i en cap moment es va dir que allò que Si de la primera s’arriba a plan- Última notícia de Jesús el Natzarè D’aquí que el volgués fer passar explicava fos real. Es tractava de ficció. Amb Els evangelis secrets de Mariatejar si va ser possible que fos una (2006)i la novel·la El testament de per boig. i de la Magdalena. La història amagada, Busquets i Grabulosa resol elsqedeixà o prostituta sagrada del Moisès (2007). falsos enigmes que plantejava la novel·la de Dan Brown.Temple de Jerusalem, de la segonaconclou que caldria parlar d’una nes comunitats amb sensibilitats fe- l’Església n’admet dues tombes (a ment la progressiva devoció i miti- tal separació entre mite i història«tariqueana» i no de cap «magda- ministes van haver de lluitar contra Jerusalem i a Efès); de Magdalena, ficació dogmàtica, des dels primers perquè «no són magnituds inde-lena», vist que el centre pesquer de d’altres de patriarcals, que no només moltes més: l’autor segueix el fil de concilis que van declarar la seva Vir- pendents, sinó que sempre i arreuMagdala, en temps de Jesús, en els pugnaven contra el fet que una múltiples contradiccions, comen- ginitat perpètua i la seva Materni- es troben íntimament coimplica-documents de l’època se’l deno- dona com Magdalena pogués arri- çant pels anomenats «furts sagrats» tat divina fins als darrers dogmes de des».mina Tariquea. Així, Busquets i bar a ser considerada apòstol, mes- (certs monestirs volien cossos com la Immaculada i de l’Assumpció, L’autor olotí també ho subscriu:Grabulosa es proposa de respondre tra i profeta —com de fet va ser de a relíquies per convertir-se en cen- sense menystenir el problema de les vist que l’experiència religiosa no esquina va ser, fins on arriben les da- veritat, i no cap mena de prostitu- tres de peregrinació i obtenir diners, aparicions ni la recuperació de Ma- pot explicar en un llenguatge his-des històriques —d’aquí el subtítol ta penedida— sinó que van acabar de manera que les restes de la Mag- ria com a deessa universal. tòric de fets comprovables, «l’ex-del llibre: La història amagada— la imposant els seus criteris masclis- dalena passaren d’un lloc a un al- pressió de la fe és mítica, no histò-identitat de les dues Maries. En tes en l’església institucional. tre). Mite, no història rica». El problema, segons Bus-paraules del del mateix autor, la seva L’altre apòcrif és l’Evangeli de la Lluís Busquets i Grabulosa des- En el fons, el llibre se centra en la quets i Grabulosa, és que els mitesvoluntat en escriure el llibre era «fer infantesa de Maria, mare de Jesús, prés analitza els primers escrits so- imatge que es té de les dues Maries se’ns vulguin fer passar per cròni-una Mariologia del segle XXI». ja conegut com a Protoevangeli de bre la santa, molt especialment de i com han estat tractades al llarg dels ques històriques, perquè els mites Jaume o de la Nativitat de Maria, la Vida eremítica (s. IX) al Speculum anys. Lluís Busquets i Grabulosa es no s’han de llegir al peu de la lletraA la recerca d’una identitat escrit entre el segle II i el IV, del qual historiale (s. XIII) i a la Llegenda àu- mostra d’acord amb el teòleg Juan sinó «al peu de l’esperit». I com queAquest volum posa a l’abast de tot- Busquets i Grabulosa fa una lectu- rea (s. XIII), d’on han sortit les fan- José Tamayo, que «se situa més a també considera llenguatge mític elhom els dos Evangelis apòcrifs que ra guiada dels fragments més sig- tasies que tant s’han divulgat a lli- prop de l’Evangeli de Jesús que del llenguatge dels concilis i dels dog-més llum poden aportar sobre la nificatius per tal de deixar cons- bres com L’enigma sagrat o El codi sistema dogmàtic de l’Església» I mes, l’autor pot acabar el llibre,identitat de les dues Maries. El pri- tància que la mitificació d’algunes da Vinci. Si de Magdalena l’autor aquí rau «el principal mèrit del lli- des de la llibertat del compromís,mer és el breu Evangeli de Maria prerrogatives de Maria —Imma- n’encalça tota mena de mixtifica- bre», un volum que pot topar amb amb una professió de fe en MariaMagdalena. L’autor l’anota i expli- culada concepció i Virginitat— te- cions —en especial, la interessada certes instàncies, oblidades que l’E- mare de Jesús, «fang virginal con-ca profusament per tal de mostrar nen aquest origen. identificació amb una pecadora vangeli és anterior al dogma on cebut sense culpa com tota la hu-fins a quin punt els vestigis dels L’autor recorda en el seu volum pel papa Gregori el Gran— i d’ico- s’han instal·lat. Per això resulta del manitat, primícia eclesial de la re-evangelis canònics en aquest apò- que el de la història de Maria es re- nografies plàstiques fins arribar a la tot lúcid el pròleg del pare Lluís surrecció comunitària i assumpta acrif demostren que els inicis del cris- munta a l’Edat Mitjana i s’allarga fins seva literaturització actual, de la Duch, monjo de Montserrat, quan la transcendència divinal com totstianisme van ser plurals i que algu- a l’actualitat. De la mare de Jesús, mare de Jesús en segueix crítica- assegura que no és possible una to- els creients».
  3. 3. Diari de Girona I Diumenge, 13 d’abril de 2008 63 Cultura i EspectaclesNOVEL·LA GRÀFICAL’inquisidor Eymerich triomfa a ItàliaUn sèrie de còmics de Valerio Evangelisti té la força del personatge gironí com a protagonista DDEG«LA FURIA DI EYMERICH». La ploma de Valerio Evangelisti mostra una Girona lleugerament irreal i centra l’acció d’aquesta darrera obra al nord de Catalunya, Aragó i el sud de França. Ana Rodríguez, Girona. sonatge històric de l’inquisidorNi músic, ni poeta, ni futbolista,ni pintor. El gironí que està demoda a Itàlia és un inquisidor El Nicolau Eymerich de la vida real Nicolau Eymerich, sèrie que va merèixer el Grand Prix de lI- maginaire 1998 dedicat a narra-medieval. Es tracta de Nicolau DdeG, Girona. tiva fantàstica i de ciència ficció.Eymerich, que ha tornat a la Nicolau Eymerich (també, Eimeric Però no només la crítica avalavida de la mà de Valerio Evan- i Aymerich) va néixer a Girona cap l’èxit d’aquest personatge des-gelisti en forma de còmic. El el 1320 i va entrar en el monestir do- conegut a la seva terra natal, Gi-que fos gran Inquisidor de la minic local el 1334. Allà va ser ins- rona.Crona Catalano-Aragonesa du- truït en teologia pel frare Dalamau I és que el 1996 el quart vo-rant el segle XIV, autor del pri- Moner i, per completar els seus es- lum de la sèrie, Il mistero de-mer manual dels inquisidors tudis, es va traslladar primer a Tou- llinquisitore Eymerich, es va–volum on s’alliçona en l’art de lousse i després a París, on va ob- convertir en el llibre més venutla tortura–, i implacable censor tenir el doctorat el 1352. Va tornar aquell any i va estar-se setmanesde les obres de Ramon Llull i a Girona, on va substituir Dalamau i setmanes a es llistes de best-se-perseguidor dels seus deixe- Moner com a professor de teologia. llers. Aquest èxit van animarbles, és tan poc conegut a Giro- El 1357, Eymerich va reempla- Evangelisti a abandonar les se-na com cèlebre a Itàlia. çar Nicolau Rosell com Inquisidor ves passions acadèmiques –era Les aventures d’Eymerich General d’Aragó. Un any després professor d’Història a la univer-van començar el 1994 amb Ni- d’obtenir el lloc, Eymerich va ob- sitat– i dedicar-se professional- DDEGcolas Eymerich, inquisitore. L’ac- tenir el lloc honorífic de capellà del ment a escriure novel·les.ció comença a Saragossa, el Papa com a reconeixement de la GIRONA. Placa que recorda el pas de Nicolau Eymeich pel convent gironí. Després de Nicolas Eyme-1352. Intolerant i despietat, però seva diligència perseguint heret- rich, inquisitore van venir Le ca-intel·ligent, culte, amb esperit i ges i blasfems. El zel mostrat com rich es va intensificar el 1366, quan 1396 Eymerich va tornar al mo- tene di Eymerich (1995), Il corpocoratge alhora, el pare dominic Inquisidor General, però, li va va- aquest últim va començar a atacar nestir dominic de Girona, on va es- e il sangue di Eymerich (1996),Nicolas Eymerich acaba de ser ler molts enemics, inclòs el rei Pere les obres de Ramon Llull –fins arri- tar fins la seva mort, el 1399. Il mistero dellinquisitore Eyme-designat nou inquisidor general IV d’Aragó. Aquest va intentar que bar a prohibir-les– i a assetjar els rich (1996); Cherudek (1997), Pi-i ha d’enfrontar-se a cultes pa- es retirés a Eymerich del lloc el seus seguidors. Pere IV va morir el El «Directorium inquisitorum» catrix, la scala per linferno 1360, quan la Inquisició va interro- 1386 i va ser succeït pel seu fill, Joan L’obra més important de Nico- (1998), entre d’altres. L’última gar l’espiritualista franciscà Nico- I, que va reconèixer l’autoritat d’Ey- lau Eymerich va ser el Directorium aventura de l’inquisidor basat lau de Calàbria. Com a exemple, merich com Inquisidor General. Al inquisitorum (Manual de l’Inquisi- en la figura gironina és La furua I Aquí la Eymerich va ordenar travessar la principi, Joan I va afavorr la re- dor), que va composar cap el 1376. di Eymerich. figura d’aquest llengua dels heretges amb un clau, pressió dels lul·listes, però només El volum defineix la bruixeria i des- per tal que no blasfemessin més i fins el 1388, quan Eymerich va de- criu les formes de descobrir les De cruel repressor a heroi inquisidor gironí va ser el primer inquisidor en sal- cidir investigar tota la ciutat de Va- bruixes. Per escriure’l, Eymerich L’escriptor bolonyès ha acon- és poc coneguda tar-se la prohibició eclesiàstica de lència per heretgia. Després de la va emplear molts textos de màgia seguit l’impossible. Ha trans- torturar un individu dues vegades. violència a València es va retirar a que havia confiscat anteriorment format en heroi el cap de l’anti- I Evangelisti L’enemistat del rei vers Eyme- Avinyó, fins la mort de Joan I. El dels acusats de bruixeria. ga policia religiosa catalana. Ha convertit el temible frare domi- ha convertit un gans, sectes demoníaques i mis- l’enfrontarà a la comunitat cien- Amb aquesta, la seva prime- nic de Girona en l’eix vertebra- terioses forces malignes. En el tifica, i en el 2194 l’astronau Mal- ra novel·la, Valerio Evangelisti dor d’una extensa sèrie de no- inquisidor en un present, el jove Marcus Frulli- pertius emprèn un viatge en el (Bolonya, 1952) va guanyar el vel·les sobre l’Edat Mitjana amb heroi quasi actual fer realitza un descobrimint que temps. Premi Urania i va recrear el per- claus futuristes.
  4. 4. Dimecres, 5 de març de 2008, I Diari de Girona58 Cultura Espectacles ESTUDIENTREVISTA Pietat Estany AUTORA DEL LLIBRE «ESTIMADES AMIGUES» El cinema va perdre durant«Un dels grans problemes socials és l’any 2007 cinc milionsque no ens escoltem els uns als altres» d’espectadors Efe/DdeG, Madrid. El cine va perdre en el 2007 Ana Rodríguez, Girona. I La seva era una feina a l’ombra. Pietat Estany (Barcelona, 1937) s’encarre- cinc milions d’espectadors i-Com li va sortir aquesta feina? gava de contestar les cartes «no radiables» del consultori de «Doña Elena Fran- no vint, com es va publicar en-Jo buscava una feina que pugués el mes de gener, segons lesfer des de casa. Com un reforç a cis». Ara, retirada des de fa quatre anys a Corçà, s’ha decidit a explicar la seva dades oficials i completes del’economia familiar. I em va sortir experiència en el llibre «Estimades amigues», que presenta avui a Girona. l’Institut de les Ciències i lesaquesta feina, que era per fer a Ar ts Audiovisuals (ICAA),casa, que és el que tocava llavors que revelen una positivaa les dones si volen sortir de «sus arrencada del 2008 per al cinelabores». espanyol, ja que les dues-Vostè contestava les cartes que pel·lícules més vistas són es-«algú» considerava que no eren panyoles.radiables... El director de l’ICAA, Fer--Estem parlant d’una època amb nando Lara, va recordar ahiruna repressió terrible, per la polí- que les dades que hi havia atica, per l’esglesia, es respirava a la pàgina web del Ministeri del’ambient. I la dona, evidentment, Cultura i que van publicar alera la més sotmesa. I hi havia una gener els mitjans de comuni-sèrie de coses que figura que no cació eren «provisionals», apassaven. L’empresa feia una se- falta del còmput total. «No hilecció de quines cartes es podien ha contradicció, és que no es-radiar i quines no. I a mi em van taven comptabilitzats comple-tocar aquestes. tament novembre i desembre.-Quines eren les radiables? Les A partir d’ara, només posarempolíticament correctes? a la web les dades quan siguin-Jo crec que anava més enllà d’u- molt aproximades», va afirmarna cosa políticament correcta. Ens el director de l’ICAA, qui vavan vendre un país que no era la advançar algunes xifres defi-realitat. A la gent més desfavorida, nitives, com que la recaptacióper qüestió econòmica, cultural, la al 2007 va ser de 640 milionsmanca d’instrucció i l’entorn on vi- d’euros, tres millones mésvien, res els facilitava que se’ls que al 2006.obrís una llum per dir «això no potseguir així», i aguantaven molt.Eren realment cartes desolado- INFRAESTRUCTURESres, no radiables, evidentment, MARC MARTÍperquè el que es radiava era tot PIETAT ESTANY. L’autora confessa que la seva feina era addictiva i que se la va prendre com una cosa personal. Cultura firma unmolt ensucrat. acord per ubicar-Com se sentia en contestar-les? semblava que m’acostava més al només Era una conversa privada, M’ho vaig prendre amb un sentit-Fatal. Quan em van donar la feina tema: tothom patia el que patien com d’una amiga a una altra. Era de la responsabilitat que al final, si el Museu Nacionalm’ho vaig rumiar molt, perquè en els oients. important que elles veiessin que hagués continuat, potser hagués d’Etnografia a Terolunes cartes que em van donar de -Guarda alguna de les cartes? algú les havia llegides. Perquè re- emmalaltit. Vaig entrar en un cer-prova vaig veure de què anava la -No, no podria. He d’agrair molt a soldre-ho, no era possible. cle viciós en el qual sentia que no Efe/DdeG, Terol.cosa, i em vaig esgarrifar. La veri- la meva memòria. És veritat que -Pel que sembla, gairebé tot eren els podia fallar. El ministre de Cultura, Césartat és que vaig descobrir aquell aquesta feina em va marcar. N’he dones... - S’ho va agafar com una cosa més Antonio Molina, i la conselle-submón. Més o menys t’ho podies fet moltíssimes abans i després, -També escrivien homes, però so- personal que professional... ra de Cultura d’Aragón, Eva Al-imaginar, però una cosa és imagi- però aquesta particularment la bretot dones, perquè llavors eren -Sí, sí, i tampoc sortia del tot a munia, van firmar ahir l’acordnar-ho i l’altra és llegir-ho. tinc molt present. les més pressionades, les més re- compte. Perquè em pagaven a tant que permetrà ubicar a Terol el-I com és que va acceptar? -Les seves respostes passaven al- primides i pecadores per natura- la carta, o sigui que les curtes, mi- Museu Nacional d’Etnografia,-Perquè, en part, vaig pensar que guna censura? lesa. A aquelles dones se’ls incul- llor. Però jo no ho sabia fer, i les que promourà el coneixementtenia interès. Jo sempre he sigut -Jo sé que les enviaven, perquè cava que havien d’aguantar tot el feia llarguíssimes. i conservació dels testimonistafanera i m’ho vaig agafar com un aquella gent em deia que estaven que els portés la vida. I parlaven -S’ha trobat fent de consellera i dels pobles d’Espanya.repte. Però cada vegada m’hi sen- molt contents. Vaig entendre que de problemes com la sexualitat, confessora fora d’aquella feina? El Ministeri, que durà a ter-tia més lligada. aquells problemassos no es po- que era el tema tabú per excel·lèn- -Sí, encara em passa. És una cosa me el projecte arquitectònic i-Això és el que explica al llibre? dien resoldre donant un consell cia, maltractaments i violacions que m’ha passat sempre. El meu museístic, aportarà la major-Jo el llibre l’he fet des de la meva bondadós, que és el que es feia a -I els homes, de què parlaven? home em deia que semblava que part de les col·leccions delsubjectivitat. No l’hauria pogut fer la ràdio, on hi havia gent dient co- -Amb el tema de l’homosexualitat hagués trobat la feina com si Museu del Vestit-Centro Na-en tercera persona perquè no he ses com «m’ha deixat el meu xi- sí que escrivien més homes que m’haguessin vist venir. I és veritat. cional d’Etnologia que proce-volgut furgar en la misèria d’a- cot» o «m’he enamorat d’un altre», dones. Si ara encara no s’ha arri- No sé per què. Jo no em veig d’u- deixen de l’antic Museu delquella gent. He volgut explicar la coses molt lleugeres i trivials. El bat a resoldre del tot, imagina lla- na manera especial, ho veuen els Poble Espanyol posat en mar-meva experiència, com ho vaig de les meves cartes no hi havia vors. Se sentien culpables de tot... altres. Potser peco de protectora, xa durant la II República. Perviure jo. De fet, perquè se m’en- ningú que ho pogués resoldre. Era molt trist. tinc l’emotivitat a flor de pell... la seva banda, el Govern ara-tengui millor, em va semblar con- Elles volien afecte, consol i, so- -No ho devia saber ningú, a què es -Deu saber escoltar... gonès contribuïrà amb l’edifi-venient, gairebé necessari, intro- bretot, rebre una carta personalit- dedicava... -Sí. Jo crec que un dels grans pro- ci de l’antiga Casa de Miseri-duir-hi una part no massa agrada- zada, a nom d’elles, que elles l’o- -No. El meu marit sí, evidentment. blemes socials que hi ha és que no còrdia, construït a finals del se-ble de la meva vida, perquè així em brien, la llegien i que era per a elles Però amb ell tampoc en parlava. ens escoltem els uns als altres. gle XVIII. ARXIU DE SALAMANCA La Generalitat confia que retornin els «papers» «sigui quin sigui» el futur govern Europa Press/DdeG, Barcelona. «Entenc que quan hi ha una El conseller de Cultura i Mit- llei aprovada això obliga el Go- jans de Comunicació, Joan Ma- vern sigui quin sigui, de la ma- nuel Tresserras, va comentar teixa forma que aquest Govern ahir que confia que «sigui quin ha assumit compromisos de l’an- sigui» el govern que surti de les terior quan pertocaven a qües- eleccions de diumenge aquest tions d’interès general i afecta- «compleixi amb l’exigència» de ven a persones», va assenyalar tornar la resta de «papers de Sa- Tresserras. «Jo espero que el Go- lamanca» que queden per ser vern que surti, sigui quin sigui, retornats a Catalunya i que compleixi amb l’exigència que va afecten, especialment, a parti- establir una llei aprovada en el culars i entitats. Congrés dels Diputats», va dir.
  5. 5. Dimarts, 24 d’abril de 2007 s Diari de Girona4 Sant Jordi Ana Rodríguez, Girona. LA FESTA AL CARRERUn Martí Gironell emocionat iexultant signava ahir a la Ram-bla exemplars del seu llibre, Elpont dels jueus, que va alçar-secom el llibre de ficció en català El gironí Martí Gironell triomfa enmés venut d’aquest Sant Jordi.Per al periodista i escriptor, mésque les crítiques, allò que l’ani-ma és «que gent que no em coneix un Sant Jordi sense clars favoritsem digui que li ha agradat i que Els llibreters qualifiquen la jornada d’ahir com a «extraordinària»se li ha fet curt». És per això queahir les firmes que estampavaen els volums començaven ambun «gràcies». Gironell, que és a punt detreure El pont dels jueus en cas-tellà i està esperant la quarta edi-ció de la versió catalana, va re-bre una trucada mentre signavallibres a la Rambla: «era la pre-sidenta del Gremi de Llibreters deCatalunya per dir-me que el meués el llibre de ficció més venut».Mentrestant, la gent se’l miravai comentava la sorpresa que su-posa trobar-se’l fora del marc dela pantalla televisiva. «No s’hi as-sembla», comentava una senyo-ra, «deu ser la corbata, a la telesempre va mudat», argumentavala mateixa. La seva companya,per la seva banda, asseguravaque «a la tele està més seriós,aquí està content». I no era permenys. Després de cinc anystreballant en el llibre, aquestèxit per al periodista «és un pre-mi». Ja al matí, diverses llibreriesapostaven per El pont dels jueuscom un dels grans triomfadors,tot i que, tal com va destacarGuillem Terribas, de la Llibreria22, «no hi ha un llibre que des-punti massivament», com haviapassat altres anys. Al migdia,Pere Rodeja, de la llibreria Geli,ens deia que no els quedaven MARC MARTÍmés exemplars d’El pont delsjueus. PER A TOTS. Sant Jordi afavoreix la lectura i els llibres per al públic adult no són els únics que es venen: els infantils i juvenils també generen bona part de les vendes.Fallida dels mediàtics Cada Sant Jordi apareixendos o tres llibres dels anome-nats «mediàtics», és a dir, d’al-gun personatge televisiu extre-madament conegut. En aquestgènere, Andreu Buenafuenten’és tot un expert. I aquest anytampoc no ha faltat. El problemaés que, tal com recordava Terri-bas, «ara hi ha en Buenafuente itretze més». Segurament aquesta prolife-ració i que «la gent se’n cansi»,segons Pere Rodeja, van ser lescauses que ahir els llibres me-diàtics naufraguessin. Només es MARC MARTÍ MARC MARTÍvan salvar El llibre mediàtic dePolònia i Men vaig, de Pepe Ru- UDG. Els Xoriguers representen la llegenda de Sant Jordi a la pl. Catalunya. LLIBRES I ROSES. El bon temps va acompanyar la diada de Sant Jordi.bianes. A banda de l’èxit «inesperat»de Martí Gironell que, segons El dia de Navarro, Espinàs, Gironell, Pàmies i FalconesMònica Armengué de La Llibre-teria «és una passada», altres lli- Europa Press/DdeG, Barcelona. jueus, de Martí Gironell; i Si etbres que ahir es van vendre bé La sangre de los inocentes, de Ju- menges una llimona sense fervan ser Si et menges una llimo- lia Navarro; El pont dels jueus, ganyotes, de Sergi Pàmies. Des-na sense fer ganyotes, de Sergi de Martí Gironell; Si et menges prés d’aquests, es van situar LaPàmies; Relacions par ticulars, una llimona sense fer ganyotes, clau Gaudí, d’Andreu Carranzade Josep M. Espinàs; La clau de Sergi Pàmies; Relacions par- i Esteban Martín; El conte nú-Gaudí, d’Andreu Carranza i Es- ticulars, de Josep Maria Es- mero tretze, de Diane Stterfield;teban Martín; o El conte núme- pinàs; i El secreto de la felicidad, Lesglésia del mar, d’Ildefonsoro tretze, de Diane Stterfield. A de Sebastià Serrano es van alçar Falcones; i La ciutat sensenivell gironí, Xavier Carmaniu als primers llocs del rànquing temps, d’Enrique Moriel.va considerar que el seu Captiu de vendes facilitat pel Gremi de En no ficció, el llibre més ve-i desarmat també funcionava bé. Llibreters de Barcelona i Cata- nut va ser Relacions particulars, Els llibreters gironins van lunya. de Josep Maria Espinàs, seguitcoincidir en afirmar que la llen- En ficció en llengua castella- de la segona edició del Diccio-gua catalana primava per sobre na, el llibre més venut va ser La nari de lInstitut dEstudis Cata-de la castellana. En aquesta úl- sangre de los inocentes, de Julia lans; El preu de ser catalans, detima, Almudena Grandes i Ma- Navarro, seguit de La catedral Patricia Gabancho; i Catalunyaruja Torres van ser dues de les del mar, d’Ildefons Falcones; La EFE sota Espanya, d’Alfons Lópezautores que més van vendre. ciudad sin tiempo, d’Enrique DIA DEL LLIBRE. Julia Navarro (d) i Nativel Preciado conversen amb Jorge Bucay. Tena.Per contra, el Premi Planeta, La Moriel; El pedestal de las esta- En l’apartat dels llibres me-For tuna de Matilda Turpin, tuas, d’Antonio Gala; i Cien años més venut va ser El secreto de la El alma está en el cerebro, d’E- diàtics hi va haver un empat en-d’Álvaro Pombo, «no acaba de de soledad, de Gabriel García felicidad, de Sebastià Serrano. duard Punset. tre El llibre mediàtic de Polòniafuncionar», va assegurar Gui- Márquez. Després es van situar 20 pasos En català, en ficció es va pro- i Men vaig, de l’actor Pepe Ru-llem Terribas. En castellà de no ficció, el hacia delante, de Jorge Bucay; i duir un empat entre El pont dels bianes.
  6. 6. Dimarts, 24 d’abril de 2007 s Diari de Girona6 Sant Jordi ANIOL RESCLOSA SANT JORDI. A Catalunya, el dia dels enamorats se celebra el 23 d’abril. ANIOL RESCLOSA ANIOL RESCLOSA ANIOL RESCLOSATOCAR I REMENAR. Les parades de llibres ahir eren les que estaven més plenes. LLIBRES. La majoria ja sabia què volia comprar. CENTRES. La rosa vermella continua sent la més regalada. MARC MARTÍ MARC MARTÍ MARC MARTÍGELAT DE ROSA. Dino oferia només ahir un sorbet amb gust de roses per St. Jordi. PER LA NÚRIA. La manifestació de la plataforma. DIARI DE GIRONA. Bergé va estar signant llibres a la parada. Artigas va afegir que enguany Per als més originals, A.R., Girona.És difícil explicar-ne el sabor. també han tingut molt d’èxit elsPerò ahir es van vendre més de rosers: «Cada vegada es regalenvint quilos de sorbet de fruites més plantes» i un roser permetamb aigua de roses. «trasplantar-lo i que duri més». Aquest sabor, que només espodia provar ahir, és una de lesnovetats que cada any apareixenper Sant Jordi. S’ha passat del ja gelat de pètals de rosa Després de la rosa sola –el preu de la qual oscil·lava entre els 4 i els 12 euros en funció de la de- coració– els centres també vanclàssic te de roses a la xocolata obtenir molt bon resultat. Així hoamb pètals que ven Xocoa. La rosa Gran Prix, la clàssica vermella, continua arrassant explicava Raül Puigdevall, de Les novetats més esperades, Flors Cala, que estava envoltat de però, són les que fan referència Josep Pla d’Albons. Es tracta d’u- gels Artigas, de la floristeria La roses vermelles. s Els gironins a les roses en si mateixes. A les na rosa tenyida de diversos colors Tija va reconèixer que ells van «al I és que, en el fons, tot i extra- parades de la Rambla es podien que, tot i costar 11 euros es va segur», oferint «roses de qualitat». vagàncies diverses com roses continuen fidels a trobar flors de tots els colors: ro- convertir, segons Josep Pla, en La Gran Prix és una rosa «que té multicolors, gelats de rosa i al- la rosa vermella, en ses blaves, blanques, taronges, «l’estrella» del dia i al migdia ja molta presència». És grossa, fa la tres, els gironins som fidels al grogues... fins i tot multicolors, s’havia acabat. sensació que està oberta del tot i clàssic de tota la vida: una simple totes les varietats com les que venien a la floristeria Més enllà d’aquest capritx, Àn- els seus pètals són vellutats. rosa vermella.
  7. 7. Diari de Girona s Dissabte, 7 d’octubre de 2006 Cultura-Espectacles 63ANA Rodríguez LLETRESV icenç Pagès es va asseure en una cadira escolar d’u- na sala plena. Una trente-na d’interns de la presó de Gi- Literatura per als meus ulls molestat en llegir la paraula moro en un dels llibres. Pagès els va intentar explicar que depèn del to que s’utilitza enrona l’esperaven per comentar pronunciar-la. No va acabar enamb l’escriptor gironí la sevaobra, que havien treballat amb Vicenç Pagès comparteix amb els interns de la presó de polèmica, i és que tots es van mostrar d’acord: «No hi ha pa-les professores del centre demanera exhaustiva (lectures, Girona una sessió sobre els llibres i el món dels escriptors raules mal dites, sinó paraules mal interpretades», va senten-traduccions, comentaris...). ciar un dels assistents.Gairebé coneixien l’obra de «Vostè diu que ha escrit sobrePagès millor que el mateix les 24 hores del dia a la mili», vaPagès. I així li ho van demos- dir un dels interns, «per què notrar. escriu sobre 24 hores en aquesta L’escriptor va arribar una casa?». «Això ho hauria de fermica despistat, però algú de la algú de vosaltres», els va animarprimera fila aviat li va facilitar Pagés.les coses. «El més maco és laimprovisació», va començar l’a- Llibres a tot arreugosarat que va trencar el gel, tot Aquesta activitat s’inclou eni que de seguida va anar al gra: un programa de la Institució de«Fins a quin punt els teus textos les Lletres Catalanes, que has’apropen a la realitat?», va pre- portat diversos escriptors a al-guntar. La qüestió va donar peu guns centres penitenciaris dea un diàleg entre l’intern i de Catalunya per compartir ambmica en mica altres interns van ells les seves lectures. Es trac-anar posant els seu granet de ta de la continuació d’una acti-sorra a la ter túlia, de manera vitat iniciada l’any passat a Qua-que aquest Club de Lectura, or- tre Camins amb motiu de l’Anydenat i respectuós, va anar pre- del Llibre que va rebre unanent forma. Vicenç Pagès va menció especial del Departa-quedar sorprès en veure com se ment de Justícia. Ara s’ha am-sabien les seves obres: detalls pliat als centres de tot Catalun-de relats, diàlegs en concret... ya interessats, de manera que MARC MARTÍ Julià de Jòdar ha passat per la «S’ha trobat molta gent que per vocació, quan havia estat és una afició, que és molt difícil Model, Quatre Camins i Trini-➠ Respectuosos i s’hagi identificat amb els perso- aquest moment, si ho sentia dedicar-se exclusivament a la li- tat, Jordi Galceran per Wad Ras,educats en tot moment natges?», volia saber algú, però com una afició o com una feina, teratura: «en català és un suïci- i el mateix Vicenç Pagès a laels interns van mostrar aviat les preguntes van derivar o quan es pot tardar a escriure di», va dir. presó de Figueres. La d’ahir va més cap a l’ofici d’escriptor. Els un llibre. L’autor gironí va res- Una de les mestres va expli- ser l’última sessió del 2006, i jala seva curiositat sobre interns sentien curiositat per si pondre segons la seva expe- car que alguns dels marroquins està prevista una nova tongadael procés d’escriptura Pagès havia elegit aquest camí riència, dient-los que, per a ell, que anaven a classe s’havien de tertúlies per a l’any que ve.MÚSICADulce Pontes porta el seu projectemés personal a l’Auditori de GironaLa portuguesa presenta el disc «O coraçâo tem tres portas» Ana Rodríguez, Girona. La por tuguesa Dulce Pontes obre aquesta nit (21 hores), a l’Auditori, la programació mu- sical del Festival Temporada Alta, amb la presentació del seu nou disc, O coraçâo tem tres portas, que encara no s’ha posat a la venda. Per tal de no anar «contra els meus principis i la meva sensi- bilitat», Dulce Pontes ha creat un segell discogràfic per poder produir-se ella mateixa el disc. D’aquesta manera, el públic gi- roní serà testimoni del treball més personal de la portuguesa, un treball que li ha donat «mol- ta seguretat com a artista». O coraçâo tem tres por tas, format per dos discos, és una reflexió sobre la interrelació, tant musical com en concepció, de tres eixos (les tres portes del cor segons Dulce Pontes). El primer és la veritat, ja que tot el disc és en directe; els al- tres dos són l’amor i els som- nis, perquè «amb amor es rea- litzen els somnis». L’artista in- terpretarà una quinzena de te- mes, alguns dels quals seran novetats. Pontes se sent orgu- llosa d’O coraçâo... perquè és com el seu «fill», i va declarar que «un ar tista ha de lluitar contra la idea que les coses són ANIOL RESCLOSA quadrades, que va contra la sen-AL PIANO. L’artista portuguesa va interpretar algunes notes per a la premsa. sibilitat de la música».
  8. 8. Diari de Girona s Divendres, 16 de juny de 2006 Cultura Espectacles 57LLIBRESEl nou còmic del Capitán Truenoretrata la joventut de l’heroiUna llibreria de Palafrugell exposa 24 originals del personatge Ana Rodríguez, Girona. púries «i va baixant, comprant i en aquesta ciutat del sud de Ca-Com era la Catalunya medieval venent», fins arribar a Tortosa. talunya els dos protagonistes in-del Capitán Trueno? Aquesta Alfonso López, responsable de vestigaran el cas d’un propieta-incògnita queda desvetllada a la l’argument i les il·lustracions ri morisc acusat d’un assassinatnova història de l’heroi, Silen- mentre Pepe Gálvez s’ha enca- «que sembla que no ha comès».cios, «l’única nova història del rregat del guió, explica que en A l’hora de definir el nou llibre,Capitán Trueno que s’ha publi- aquella època –segle XII– els Alfonso López es decanta percat aquest any», afirma un dels cristians venien ferro i pells i dir que és «una novel·la històri-seus autors, Alfonso Pérez. compraven teles i espècies. ca gràfica». Silencios retrata un Capitán Aleshores, «quan estaven, tor- Precisament amb motiu delTrueno previ a les aventures naven cap a casa». 50è aniversari de l’aparició de laideades pel seu creador, Victor A Silencios el Trueno i el seu primera historieta del CapitánMora, unes aventures que inseparable Goliath (que viatja Trueno, A sangre y fuego, la lli-aquest any celebren el seu 50è «per trobar un germà seu al breria Mediterrània de Palafru-aniversari. Nord d’Àfrica») arriben a Tor- gell exposa des d’avui 24 origi- El nou volum del còmic par- tosa, on «els moros comencen ja nals del còmic. Alfonso Lópezla sobre un viatge de cabotatge, a estar marginats en guetos», i va explicar que el Capitán True-en el qual els únics personatges topen amb una «injustícia». D’a- no és «un personatge que va néi-que després seran habituals a la questa manera, el que havia co- xer a Castelló d’Empúries». Desèrie són Goliath i el mateix Ca- mençat com una història de fet, «Víctor Mora sempre ha ditpitán Trueno. Un viatge de ca- viatges i aventures es conver- que –el Capitán Trueno– era fillbotatge consisteix a anar reco- teix en una «petita història ne- de l’Empordà, tot i que no ha es-rrent el litoral per mar tot com- gra ambientada a l’Edat Mitja- pecificat d’on». I López i Gálvezprant i venent productes. En el na». López, que afirma que Si- també han seguit apostant percas de Silencios, el Capitán lencios «no és una història èpica aquest origen empordanès del DDEGTrueno surt de Castelló d’Em- de grans batalles», explica que personatge. RETORN. «Silencios» es presentarà també avui a la Llibreria Mediterrània.GIRONAEl web d’Orella Activa aspira a ser unabase de dades de referència en músicaEl portal oferirà informació dels grups gironins ordenats per comarca i estil Ana Rodríguez, Girona.Orella Activa té una nova pàgi-na web (www.orellaactiva.org)per tal de difondre l’activitatdels grups musicals de la pro-víncia. La intenció, segons vaexplicar Jaume Crespo, un delsmembres del grup de treballdel web, és «crear una base dedades de referència» de les ban-des gironines i «fer una pàginaque es retroalimenti». Per aconseguir aquesta in-teractivitat que engrandeixi elportal d’Orella Activa els seuscreadors ofereixen la possibili-tat als usuaris d’introduir da-des que després ells contrasta-ran. Així, «si algú organitza al- www.orellaactiva.orgguna activitat, o sap d’algunaque nosaltres no tenim, ens ho LÒGICA. La simplicitat del web d’Orella Activa en facilita la navegació.pot comunicar», va explicarl’administrador del web, Pitu tat de «Grups«, on estan cata- gui «molt exhaustiva».Masdevall. A més, els mateixos logats per comarca i estil mu- Per tal de fidelitzar els usua-grups contribuiran a crear els sical, és «el més potent» junta- ris, Orella Activa oferirà pro-continguts del lloc web gràcies ment amb les «notícies» i mocions (regal de CD o entra-als blocs gratuïts que Orella l’«agenda». Quant a aquesta úl- des gratis) per a aquells que esActiva els ofereix. Aquest apar- tima, es vol aconseguir que si- registrin.PREMIS PALAMÓSMiquel Gil guanya tres Noranta participants actuen a la quartadels Ovidi Montllor edició de la Mostra de Joves IntèrpretsMiquel Gil pel disc Katà iUrbàlia Rurana i Maurizio DdeG, Palamós. música que ho desitgin. ElsMartinotti per Territoris ama- Demà, a partir de dos quarts de únics requisits que es demanenbles van ser guardonats dime- cinc de la tarda a La Gorga de Pa- són que els participants siguincres, al Teatre Micalet de lamós, tindrà lloc la quarta edi- de Palamós o estudiïn música alValència, en la primera edició ció de la Mostra d’Intèrprets Jo- municipi i que l’actuació no su-dels premis Ovidi Montllor de ves de Palamós. Aquesta activi- peri els quatre minuts. El propò-la música en valencià. Els pre- tat està organitzada per l’entitat sit d’aquesta activitat és combi-mis tenen com a màxim ob- local de Joventuts Musicals en nar tots els gèneres musicalsjectiu reivindicar la tasca dels conveni amb l’Àrea de Cultura amb l’objectiu de popularitzar lamúsics del País Valencià. Gil de l’Ajuntament Palamós. pràctica musical a tots els jovesva ser lartista més premiat de La Mostra és una festa popu- de totes les condicions socials ala nit, recollint tres de les deu lar adreçada a tots els públics i través de les diferents expres-distincions. oberta a tots els estudiants de sions musicals.

×