Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Economia domèstica

337 views

Published on

Ajuda a comprendre i explicar la economia

Published in: Data & Analytics
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Economia domèstica

  1. 1. Aprènaadministrarlatevaeconomia Economiadoméstica ArnauPadrósJara 2ESO A 2013 / 2014
  2. 2. Arnau Padrós Jara 2 Índex Introducció ...................................................................................................... 3 Què és l’economia .......................................................................................... 3 Activitats........................................................................................................................ 3 Microeconomia i macroeconomía.................................................................. 4 Activitats........................................................................................................................ 5 Components de l’econoomia domèstica....................................................... 5 El treball i els ingressos ................................................................................. 6 Activitats........................................................................................................................ 6 L’informe PISA .............................................................................................. 12 Activitats...................................................................................................................... 15 Estalviar......................................................................................................... 16 Activitats...................................................................................................................... 17 Quina és la diferència entre estalviar i invertir ........................................... 18 Activitats...................................................................................................................... 18 Les tres “R”................................................................................................... 19 Els diners en efectiu ..................................................................................... 20 Els comptes bancaris ................................................................................... 21 Tipus de comptes:....................................................................................................... 21 Classes de tarjetes bancàries ...................................................................... 26 Caixers automàtics ....................................................................................... 29 Activitats...................................................................................................................... 30 Formació acadèmica..................................................................................... 31 Llocs web ...................................................................................................... 31 Arnau Padrós Jara ........................................................................................ 31 Habilitats........................................................................................................ 31
  3. 3. Arnau Padrós Jara 3 Introducció Que aprendrem? Què és l’economia domèstica Funcions i característiques dels componentsde l’economia domèstica: Treball, ingresos, despesa fixa, despesa variable, estalvi, imprevistos… Procediments per assolir una administraciónreponsable de la nostra economía. Avantatges d’una administració responsable en la qualitat de vida de tota la família Què és l’economia Activitats 1. Busqueu al diccionari el significat de les paraules: administrar, economia i domèstica Administrar:Aplicar a algú (alguna cosa, especialment que li és útil). Administrar un remei, una purga, un vomitiu. Administrar els sagraments a un malalt. Administrar justícia. Administrar un càstig, una correcció. Economia:Administració ordenada dels béns d’una comunitat, d’un estat, d’un establiment. Economia domèstica. Domèstica:Relatiu o pertanyent a la casa en tant que és seu de la família. La intimitat domèstica. Virtuts domèstiques. Economia domèstica. 2. Sentit etimològic de la paraula economia:
  4. 4. Arnau Padrós Jara 4 L'economia (del grec οίκος [oikos], 'casa', i νόμος [nomos], 'norma', per tant "administració de la llar") és la ciència social que estudia els processos de producció, la distribució, el comerç i el consum de béns i serveis en el context de l'assignació competitiva de recursos. 1. Què vol dir administrar? Dirigir, ordenar, organitzar alguna cosa o afer en relació amb un objectiu. 2. Descriviu els objectius i les eines que utilitzeu quan administreu els afers que mostra la taula. L’objectiu és estalviar, i majoritàriament, utilitzam fulls de càlcul (excel) i la pàgina web privada del nostre banc. 3. Les coses i els afers que la taula proposa per administrar són recursos il·limitats? El temps de què disposo cada dia és limitat, com ho és l’espai de l’habitació i la quantitat d’aliments que puc obtenir per nodrir-me. 4. De quantes maneres podem administrar les coses i els afers que proposa la taula? És important com decidim assolir els nostres objectius? Podem organitzar el temps, l’espai de l’habitació i l’alimentació de moltes maneres, però unes serán més eficients que d’altres per assolir els nostres objectius. Microeconomia i macroeconomía Afers Objectius Eines Temps Administro els meu temps per fer bé cada activitat. -Calculo el temps per a fer bé cada activitat, i també faig ús de l’agenda. Espai Endreço els espais que utilitzo per a cada activitat corresponent. -Mesuro l’espai que necessitaré per a fer cada tasca. Alimentació Administro el meu aliment per tal de tenir una bona salud. -Conèixer les necessitats nutritives. -Conèixer cada nutrient.
  5. 5. Arnau Padrós Jara 5 Activitats 1. Busqueu el significat de microeconomia i macroeconomia: Microeconomia: Estudi de les accions i les reaccions racionals de consumidors i empreses productores i les magnituds lligades a aquest comportament, sobretot del sistema de preus i dels factors productius. Prové del prefix grec micro, que vol dir "petit". Macroeconomia: Anàlisi de les relacions entre les grans magnituds econòmiques agregades, com ara l’ingrés nacional, el consum global, l’estalvi, la inversió, etc., i llur evolució. Prové del prefix grec macro-, "gran". Components de l’econoomia domèstica
  6. 6. Arnau Padrós Jara 6 El treball i els ingressos El treball és el primer component de l’economia domèstica, mitjançant el qual produïm béns i serveis a la nostra societat. A canvi del seu treball reben uns diners mensuals, anomenats salari, però en l’àmbit de l’economia domèstica s’anomenen ingresos. Els ingresos són el segon component de l’economia domèstica i el principal objecte de la seva administració. Activitats 1. Què és el salari mínim interprofessional? El salari mínim interprofessional (SMI) fixa la quantia retributiva mínima que percebrà el treballador referida a la jornada legal de treball, sense distinció de sexe o edat dels treballadors, siguin fixos, eventuals o temporers. El valor que pren el SMI es fixa cada any pel Govern, mitjançant la publicació d'un Reial decret. I per a la determinació d'aquest es tenen en compte factors com l'IPC, la productivitat mitjana nacional assolida o l'increment de la participació del treball en la renda nacional. 2. Quin és actualment el salari mínim interprofessional a Espanya? Año SMI Día SMI Mes 2002 14,74 € 442,20 € 2003 15,04 € 451,20 € 2004 15,35 € 460,50 € 2005 17,10 € 513,00 € 2006 18,03 € 540,90 € 2007 19,02 € 570,60 € 2008 20,00 € 600,00 € 2009 20,80 € 624,00 €
  7. 7. Arnau Padrós Jara 7 2010 21,11 € 633,30 € 2011 21,38 € 641,40 € 2012 21,38 € 641,40 € 2013 21,51 € 645,30 € 2014 21,51 € 645,30 € 3. Quina ha estat l’evolució del salari mínim interprofessional de 2002 a 2012 Espanya a nivell europeu:
  8. 8. Arnau Padrós Jara 8
  9. 9. Arnau Padrós Jara 9
  10. 10. Arnau Padrós Jara 10 Espanya comparada amb Bèlgica, França, Grècia, Luxemburg, Portugal i Re Espanya comparada amb Luxemburg, Bèlgica i Bulgària:
  11. 11. Arnau Padrós Jara 11 4. Cada quant temps reben ingressos els treballadors? Cada mes, els ingressos són mensuals i obtenen el salari a principi de mes. 5. Què ens cal per accedir a un lloc de treball? Què passa amb les persones que no en tenen? Hem de tenir més de 16 anys i formació. Per accedir a un lloc de treball ens cal un currículum: El currículum vitae (literalment, "camí de la vida" en llatí) és un document on el candidat a una ajuda, una feina o similar presenta el que ha fet fins al moment per escrit, com un resum dels seus mèrits. Que ha de tenir un currículum? dades personals estudis, desglossant si s'escau el nivell d'idioma i programes informàtics coneguts experiència laboral publicacions, premis i similars altres dades d'interès, on s'inclouen des de carnets fins a aficions o qualitats personals A més a més, segons el mode d'organització de la informació, el curriculum vitae pot ser de tres tipus: Cronològic: consisteix a ordenar el curriculum vitae del més antic al més recent. No és recomanable quan s'ha canviat de treball amb freqüència. Invers: permet de destacar l'experiència laboral recent. Temàtic: consisteix a ordenar el curriculum vitae per blocs temàtics. Recomanable quan l'experiència és molt dispersa. 6. Per què l’atur és un problema per les families? En economia una persona que pot i vol treballar pel salari prevalent del mercat però que no troba feina és considerada una persona desocupada, aturada, o en atur. L’atur és un problema per a les famílies perquè al no treballar no es cobra un salari, i per tant no s’adquireixen diners i la qualitat de vida no és òptima. 7. Contabilitzeu quants dels alumnes de classe tenen al pare, la mare o els dos aturats. Quin és el %?
  12. 12. Arnau Padrós Jara 12 8. Quin % d’aturats al 4t trimestre del 2013 hi ha a: Espanya: Homes: 25%, Dones: 26,8 i un Total: 25,8% Catalunya: Homes: 22,7% Dones: 21,8% i un Total: 22,3% Barcelona: 21,7% Girona: 24,1% Lleida: 16,2% Tarragona: 27,0% 9. Quin tipus d’economia hi ha als diferents municipis de Catalunya: 10.Quina taxa d’atur hi ha als següents sectors d’activitat a Catalunya? Agricultura: 16,5% Indústria: 8,9% Construcció: 18,9% Serveis: 9,2% Total: 22,3% 11.Quina taxa d’atur hi ha a les següents provincies espanyoles? 12.Quin % de la població juvenil està aturada? 13.L’atur a quin tipus de treballadors afecta més als universitaris o als no universitaris? L’informe PISA Quin és l’informe PISA? Habilitat lectora Matemàtiques Ciències 1. Singapur 542 2. Japón 538 3. Corea del Sur 536 4. Finlandia 524 5. Irlanda 523 6. Canadá 523 7. Polonia 518 1. Singapur 573 2. Corea del Sur 554 3. Japón 536 4. Liechtenstein 535 5. Suiza 531 6. Países Bajos 523 1. Singapur 551 2. Japón 547 3. Finlandia 545 4. Estonia 541 5. Corea del Sur 538 6. Vietnam 528 7. Polonia 528
  13. 13. Arnau Padrós Jara 13 8. Estonia 516 9. Liechtenstein 516 10. Dinamarca 512 11. Australia 512 12. Nueva Zelanda 512 13. Países Bajos 511 14. Suiza 509 15. Bélgica 509 16. Alemania 508 17. Vietnam 508 18. Francia 505 19. Noruega 504 20. Reino Unido 499 21. Estados Unidos 498 22. República Checa 493 23. Austria 490 24. Italia 490 25. Letonia 489 26. Portugal 488 27. España 488 28. Hungría 488 7. Estonia 521 8. Finlandia 519 9. Canadá 518 10. Polonia 518 11. Bélgica 515 12. Alemania 514 13. Vietnam 512 14. Austria 506 15. Australia 504 16. Irlanda 501 17. Eslovenia 501 18. Dinamarca 500 19. Nueva Zelanda 500 20. República Checa 499 21. Francia 495 22. Reino Unido 494 23. Islandia 493 24. Letonia 491 25. Luxemburgo 490 26. Noruega 489 27. Portugal 487 28. Italia 485 8. Canadá 525 9. Liechtenstein 525 10. Alemania 524 11. Irlanda 522 12. Países Bajos 522 13. Australia 521 14. Nueva Zelanda 516 15. Suiza 515 16. Reino Unido 514 17. Eslovenia 514 18. República Checa 508 19. Austria 506 20. Bélgica 505 21. Letonia 502 22. Francia 499 23. Dinamarca 498 24. Estados Unidos 497 25. España 496 26. Lituania 496 27. Noruega 495 28. Italia 494
  14. 14. Arnau Padrós Jara 14 29. Luxemburgo 488 30. Israel 486 31. Croacia 485 32. Islandia 483 33. Suecia 483 34. Eslovenia 481 35. Lituania 477 36. Grecia 477 37. Turquía 475 38. Rusia 475 39. Eslovaquia 463 40. Chipre 449 41. Serbia 446 42. Emiratos Árabes Unidos 442 43. Chile 441 44. Tailandia 441 45. Costa Rica 441 46. Rumanía 438 47. Bulgaria 436 48. México 422 49. Montenegro 422 50. Uruguay 411 51. Brasil 410 52. Túnez 404 29. España 484 30. Rusia 482 31. Eslovaquia 482 32. Estados Unidos 481 33. Lituania 479 34. Suecia 478 35. Hungría 477 36. Croacia 471 37. Israel 466 38. Grecia 453 39. Serbia 449 40. Turquía 448 41. Rumanía 445 42. Chipre 440 43. Bulgaria 439 44. Emiratos Árabes Unidos 434 45. Kazajistán 432 46. Tailandia 427 47. Chile 423 48. Malasia 421 49. México 413 50. Montenegro 410 51. Uruguay 409 29. Hungría 494 30. Luxemburgo 491 31. Croacia 491 32. Portugal 489 33. Rusia 486 34. Suecia 485 35. Islandia 478 36. Eslovaquia 471 37. Israel 470 38. Grecia 467 39. Turquía 463 40. Emiratos Árabes Unidos 448 41. Bulgaria 446 42. Serbia 445 43. Chile 445 44. Tailandia 444 45. Rumanía 439 46. Chipre 438 47. Costa Rica 429 48. Kazajistán 425 49. Malasia 420 50. Uruguay 416 51. México 415 52. Montenegro 410
  15. 15. Arnau Padrós Jara 15 53. Colombia 403 54. Jordania 399 55. Malasia 398 56. Indonesia 396 57. Argentina 396 58. Albania 394 59. Kazajistán 393 60. Catar 388 61. Perú 368 52. Costa Rica 407 53. Albania 394 54. Brasil 391 55. Argentina 388 56. Túnez 388 57. Jordania 386 58. Colombia 376 59. Catar 376 60. Indonesia 375 61. Perú 368 53. Jordania 409 54. Argentina 406 55. Brasil 405 56. Colombia 399 57. Túnez 398 58. Albania 397 59. Catar 384 60. Indonesia 382 61. Perú 373 Activitats 1. Un fuster guanya 12€ per hora de treball. Treballa 8 hores diàries i li descompten 4€ al dia per Segurs Socials i impostos. Calcula el seu salari per dia, per setmana i per mes. Cobra 92€ al dia (12 x 8= 96 – 4 = 92€) Cobra 694€ a la setmana (92 x 7= 694€) Cobra 2760€ al mes (92 x 30= 2760€) 2. Un treballador ha rebut 1000€ per quinze jornades de feina, de 8 hores. Calcula el salari per hora i per dia. Cobra 8,33€ l’hora (8 x 15= 120 1000/120= 8,333333…) Cobra 66,67€ al dia (8,33 x 8= 66,666666666667) 3. Una oficinista guanya 1300€. Cobra a més a més dues pagues extraordinàries, una al desembre i d’altra a juny. Quin és realment, el sou mensual mig? I el sou anual?
  16. 16. Arnau Padrós Jara 16 El sou anual és de 18200€ (1300 x 12= 15600 + 1300 El sou mensual mig és de 1516,67€ 4. Un funcionari guanya 18000€ l’any. Quin és el seu sou mensual? Cobra 1500€ al mes 5. Per 15 dies de treball de 6 hores cadascun, una assistència ha cobrat 810€. Quant guanya per hora? I quant per dia? Guanya 9€ l’hora Guanya 6. Un obrer treballa 50 hores semanals. Li paguen 45 hores a 7€ hora i la resta a 11€. Quant cobra al final de la setmana? Estalviar
  17. 17. Arnau Padrós Jara 17 Estalvi Ingressos Despeses Activitats 1. Per què hem d’estalviar?
  18. 18. Arnau Padrós Jara 18 Per atendre despeses imprevistes o emergències. Per poder comprar els béns o serveis que ens agraden o necessitem. Per invertir o mirar de generar més riquesa. Per ajudar a persones més desfavorides. Quina és la diferència entre estalviar i invertir 1. Què és estalviar? Estalviar: Parts dels ingressos que no es despenen del consum. 2. Què és invertir? Invertir: Esmerçar (diners) en béns no fungibles, especialment els dedicats a la producció. És arriscar part d’aquests diners per guanyar més a canvi o perdre una part o tot. 3. Què comporta la inversió? La inversió comporta incertesa, podem guanyar més o perdre una part o tot. Activitats Imagina’t una família amb dos membres que treballen i obtenen 1.200€ al mes cada un (excepte al juny i al desembre, mesos en que perceben una paga extra i,
  19. 19. Arnau Padrós Jara 19 per tant, cobren el doble). Tenen diferents despeses, però per simplificar suposarem que només en preveuen les següents: 900€/mes de lloguer, 140€/mes de subministraments (electricitat, gas i aigua, només els mesos parells), 1.600/mes en alimentació i altres. A més, al maig pensen fer unes obres de millora de la cuina pressupost, pugen 800€, i volen pagar al comptat. També tenen previst fer un viatge al juliol en el qual calculen que es gastaran uns 600€. Així mateix, al final de l’any passat tenien estalviats 1.000€ a la vista. Amb aquestes dades, completa el quadre següent, corresponent a la previsió per al primers set mesos de l’any. Previsió: Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Ingressos 2.400 2.400 2.400 2.400 2.400 4.800 2.400 Lloguer 900 900 900 900 900 900 900 Subminist. 0 140 0 140 0 140 0 Alimentació 1.600 1.600 1.600 1.600 1.600 1.600 1.600 Capritxos 0 0 0 0 800 0 0 Total desp. 2.500 2.640 2.500 2.640 3.300 2.640 2.500 Diferència -100 -240 -100 -240 -800 +2160 -100 Estalvis 0 0 0 0 0 2.160 0 Total estal. +3060 +2820 +2720 +2480 +1600 0 +1500 Total d’estalvi: 1500€ Les tres “R” La llei de les 3 R o 3R va ser una proposta que va popularitzar l'organització ecologista Greenpeace, i que propugna la reducció, la reutilització i el reciclatge dels productes que es consumeixen. Aquesta estratègia segueix un ordre de prioritats. Reduir Reutilitzar Reciclar
  20. 20. Arnau Padrós Jara 20 Els diners en efectiu Els bitllets i les monedes d’euro són avui en dia els únics mitjans de pagament de curs legals a espanya i als estats de la zona euro (conjunt d’estats que han adoptat l’euro com a moneda oficial) de la Unió Europea. Cap establiment comercial, banc o administració poden oposar-se al pagament en efectiu. Avantatges i inconvenients d’utilitzar diners en efectiu:
  21. 21. Arnau Padrós Jara 21 Avantatges Acceptat per tot. Rapidesa No és necessari identificar-se Dificulta les compres impulsives o innecessàries Els comptes bancaris 5.1 Per a què serveixen els bancs? Per admnistrar, depositar i deixar diners. Què és un compte bancari? Un dipòsit de diners que ens permet fer cobraments i pagaments com:  Retirar diners de caixers automàtics.  Comprar entrades per a espectacles (cinema, futbol, concerts...)  Domicialiar-hi una nómina. Tipus de comptes: Compte corrent El compte corrent, també anomenat dipòsit a la vista, és un contracte de dipòsit de passiu irregular entre una entitat financera i el client o creditor, pel qual la primera s'obliga a custodiar els diners rebuts, es compromet a tenir-los sempre a disposició del client i a admetre ingressos i pagaments, sempre que aquests últims no excedeixin el saldo del compte Inconvenients És més fàcil que te’l robin No saps si és 100% segur No saps si el que te’l dona t’enganya amb bitllets falsos Els pots perdre fàcilment, ja siguin en moneda o paper.
  22. 22. Arnau Padrós Jara 22 Llibreta d’estalvis Un compte d'estalvis, i tradicionalment llibreta d'esltavis, és un compte que obre un client en una institució financera en efectuar-hi un dipòsit de diner amb finalitat d'estalvi. CIB BANCS 0030 Banco Español de Crédito, SA 0046 Banco Gallego 0049 Banco Santander 0061 Banca March, SA 0073 OPEN BANK 0075 Banco Popular Español 0078 BANCA PUEYO 0081 Banc de Sabadell 0093 Banc de València 0128 Bankinter 0182 BBVA 0184 Banco Europeo de Finanzas 0188 Banco Alcalá 0198 Banco Cooperativo Español 0216 Targobank, SA 0229 Banc Popular-e 0234 Banco Caminos, SA 0237 BBK Bank CajaSur, SAU 0238 Banco Pastor 0239 EVO Banc 2086 Banco Grupo Cajatres 0487 Banc Mare Nostrum, SA 1491 TRIODOS BANK NV SUCURSAL A ESPANYA CIB CAIXES D'ESTALVI 2013 Caixa Catalunya 2018 Caja de Burgos 2031 Caja de Granada
  23. 23. Arnau Padrós Jara 23 2038 Bankia 2045 Caixa Ontinyent 2048 CajaAstur 2052 La Caja de Canarias 2054 Caja Navarra 2065 CajaCanarias 2080 Novagalicia Banco 2085 Ibercaja 2095 BBK (Bilbao Bizkaia Kutxa) 2096 Caja España 2097 Caja de Ahorros de Vitoria y Álava (Vital Kutxa) 2099 Caja Extremadura 2100 La Caixa 2101 Caja Gipuzkoa San Sebastián (Kutxa) 2103 Unicaja Banco, SAU. 2104 Caja Duero 2105 Caja Castilla-La Mancha 2106 CajaSol CIB COOPERATIVES DE CRÈDIT 3005 Caja Rural Central 3007 Caja Rural de Gijón 3008 Caja Rural de Navarra 3009 Caja Rural de Extremadura 3016 Caja Rural de Salamanca 3017 Caja Rural de Soria 3018 Caja Rural Regional San Agustín Fuente Álamo Murcia, SCC. 3020 Caja Rural de Utrera 3022 Caja Rural de Fuentepelayo 3023 Caja Rural de Granada 3025 Caixa de Crèdit dels Enginyers 3029 CaixaPetrer 3035 Laboral Kutxa
  24. 24. Arnau Padrós Jara 24 3045 Caja Rural Altea 3056 Caja Rural de Albacete 3058 Cajamar 3059 Caja Rural de Asturias 3060 Caja Rural de Burgos 3062 Caja Rural de Ciudad Real 3063 Caja Rural de Córdoba 3064 Caja Rural de Cuenca 3067 Caja Rural de Jaén 3070 Caixa Rural Galega 3076 Caja Rural de Tenerife 3078 Caja Rural Segovia 3080 Caja Rural de Teruel 3081 Caja Rural de Toledo, SCC 3085 Caixa Rural de L'Alcúdia 3089 Caja Rural de Almenara. 3095 Caixa Rural de l'Alcúdia. 3096 Caja Rural Nueva Carteya 3098 Caja Rural Ntra. Sra. del Rosario de Nueva Carteya 3102 Caixa Rural Sant Vicent Ferrer de la Vall d'Uixó. Coop. de Créd. 3104 Caja Rural de Cañete de las Torres Ntra. Sra. del Campo, SCA 3105 Caixa Rural de Callosa d'en Sarrià 3110 Caixa Rural Vila-Real 3111 Caixa Rural La Vall 3112 Caixa Rural de Burriana 3113 Caixa Rural L'Alcora 3114 Caixa Rural de Castelló - Sant Isidre 3115 Caja Rural Ntra. Madre del Sol de Adamuz, SCAC 3116 Caja Rural de Mota del Cuervo, SCLCA 3117 Caixa Rural d'Algemesí 3118 Caixa Rural Torrent 3119 Caixa Rural Alqueries
  25. 25. Arnau Padrós Jara 25 3121 Caixa Rural de Xest 3123 Caixa Rural de Torís 3127 Caja Rural de Casas Ibáñez 3130 Caja Rural San José de Almassora, SCCV 3134 Caixa Rural d'Onda 3135 Caixa Rural Nules 3138 Caixa Rural Betxi 3140 Caixa Rural de Guissona 3144 Caja Rural de Villamalea 3146 Caja de Crédito Cooperativo 3147 Caixa Rural Balers 3150 Caixa Rural d'Albal 3152 Caja Rural de Villar 3157 Caixa Rural de Benicarló. 3159 Caixa Popular 3160 Caixa Rural Vilavella 3162 Caixa Rural de Benicarló 3165 Caixa Rural de les Coves. 3166 Caixa Rural Les Coves 3174 Caixa Rural de Vinaròs 3179 Caja Rural de Canarias 3183 Caja de Arquitectos 3186 Caixa Rural Albalat C.C.V. 3187 Caja Rural del Sur 3190 Globalcaja 3191 Bantierra
  26. 26. Arnau Padrós Jara 26 Classes de tarjetes bancàries En el mercat espanyol hi ha una gran varietat de targetes que es classifiquen segons pel que serveixen (Visa, Mastercard) i segons les seves prestacions (Normal, Clàssica, Plata, Or, Platinum...). Targetes de dèbit El dèbit és allò que és degut per algú, especialment en un compte corrent. És una targeta que serveix per utilitzar els fons dipositats en un compte. S’utilitza per treure diners i la denominació comercial és 1. Marca o logotip del banc 2. Tipus o tarifa 3. Chip. És on estàn totes les dades al connectar la targeta 4. Tipus de prestacions 5. Número o codi de targeta 6. Símbol de tipus Visa 7. Data de caducitat de la targeta física 8. Nom del titular de la targeta. 1 2 3 4 5 6 7 8
  27. 27. Arnau Padrós Jara 27 Targetes de crèdit El crèdit és l’acte de confiança associat a l’intercanvi de dues prestacions desfasades en el temps, els béns o mitjans de pagament lliurats, contra la promesa de pagament. És una targeta que permet disposar d'un compte de crèdit, facilitada per l'entitat que l'emet. Això vol dir que si vostè és titular d'una targeta d'aquestes característiques pot fer pagaments o obtenir diners, fins a cert límit, sense necessitat de tenir fons en el seu compte bancari en aquest mateix moment, li deixen un crèdit que després li descompten. Aquesta és la principal diferència amb les targetes de dèbit. Es denominen i 1. Marca o logotip del banc o caixa. 2. Pla bancari 3. Etiqueta del pla bancari 4. Número de targeta 5. Logotip del tipus de targeta. 6. Data de caducitat 7. Nom del titular de la targeta.
  28. 28. Arnau Padrós Jara 28 Targetes moneder Són targetes que serveixen per fer petits pagaments. Requereixen en una recàrrega de diners per poder funcionar. Els diners que es carreguen es van restant cada vegada que els gastes. Es classifiquen amb
  29. 29. Arnau Padrós Jara 29 Caixers automàtics Un caixer automàtic és una màquina expenedora usada per a extreure diners utilitzant una targeta magnètica (targeta de crèdit per exemple), sense necessitat de personal del banc. Solen tenir una petita impressora matricial o tèrmica per imprimir els resguards de l'operació i les llibretes d'estalvis. Una llista d'operacions possibles seria:  Actualització de la tarjeta d’estalvi.  Obtenció de contrasenyes oblidades de banca en línea o telefònica.  Compra d'entrades.  Recàrrega de targeta telefònica o títol de transport.  Recàrrega de targeta moneder.  Ingrés de diners en el compte mitjançant un sobre, normalment proporcionat pel mateix caixer, en què introdueix el diner en metàl·lic o un xec.  Recàrrega del telèfon mòbil amb targeta de prepagament.  Obtenció del llistat de l'ús del bo transport.  Enviar remeses de diners a l'estranger.  Retirada de diners en efectiu del compte bancari o tarjeta de crèdit. L'ús del caixer automàtic suposa un estalvi per al banc, perquè estalvia en personal que no ha d'atendre als clients per oferir serveis bàsics. Per aquest motiu, molta gent veu abusiu que els bancs cobren una quota anual per la targeta del caixer. 1 2 3 4 56 1. Marca del banc o caixa 2. Pla bancari 3. Número de targeta 4. Data de caducitat 5. Tipus de targeta 6. Patrocina dor o permís
  30. 30. Arnau Padrós Jara 30 Activitats 1. Què passa si retirem diners o paguem sense haver saldo suficient al nostre compte? Queda un saldo negatiu amb numeros vermells, és un deute que tenim amb el banc. Es considera un prèstec i per tant haurem de pagar un interès al banc.
  31. 31. Arnau Padrós Jara 31 Experiència Sense experiencia profesional. Habilitats Habilitats Habilitats: Tecnologia i informàtica Assoliments: Varis assoliments gràcies a la tecnología. Aquest n’és un: Pedagogía móvil: http://creaconlaura.blogspot.com.es/2013/03/jugando-con- codigos-qr.html Formació acadèmica 2011-2012 Graduació educación primària CEIP Sagrada Familia Sta. Coloma de Gramenet 9 anys estudiant primària Currículum 11 anys d’experiència Arnau Padrós Jara Av. Francesc Macià nº124 esc. C pis. 3r 1a 0892 Sta. Coloma de Gramenet 93 391 75 45 66 788 24 40 Arnau Padrós Jara Facebook @arnaupj Twitter arnaupj@gmail.com arnaupj@hotmail.es arnaupj@icloud.com https://www.google.es/search?q=Arnau+Padr%C3%B3s+Jara&ie=utf- 8&oe=utf-8&aq=t&rls=org.mozilla:ca:official&client=firefox- a&gfe_rd=cr&ei=u8oqU7KeGIPD8geV6oGQDAhttps://www.google.es/search ?q=Arnau+Padr%C3%B3s+Jara&ie=utf-8&oe=utf- 8&aq=t&rls=org.mozilla:ca:official&client=firefox- a&gfe_rd=cr&ei=u8oqU7KeGIPD8geV6oGQDAhttps://www.google.es/search ?q=Arnau+Padr%C3%B3s+Jara&ie=utf-8&oe=utf- 8&aq=t&rls=org.mozilla:ca:official&client=firefox- a&gfe_rd=cr&ei=u8oqU7KeGIPD8geV6oGQDAhttps://www.google.es/search ?q=Arnau+Padr%C3%B3s+Jara&ie=utf-8&oe=utf- 8&aq=t&rls=org.mozilla:ca:official&client=firefox- a&gfe_rd=cr&ei=u8oqU7KeGIPD8geV6oGQD https://www.google.es/search?q=Arnau+Padr%C3%B3s+Jara&ie=utf- 8&oe=utf-8&aq=t&rls=org.mozilla:ca:official&client=firefox- a&gfe_rd=cr&ei=u8oqU7KeGIPD8geV6oGQDA Qualitats s Tecnologia I informàtica Llocs web http://sites.google.com/site/lapaginawebdelarnau/ http://elblocdelarnau-blogger-arnaupj.blogspot.com.es/ http://arnaupadrosjara.jimdo.com/
  32. 32. Arnau Padrós Jara 32

×