Joan Carles

763 views

Published on

Published in: Entertainment & Humor, Sports
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Joan Carles

  1. 1. BÀSIQUES-TIC Joan Carles Segura Ramos
  2. 2. BÀSIQUES-TIC
  3. 3. FASES D´ELABORACIO DELS PROJECTES Eines necessàries per portar Pela cable, tornavís d´estrella i pla, navalla, tester, a terme el treball: tenaces i unes tenaces de tall. Com platejarem un nou El primer que faig es entendre el funcionament de de esquema: la maniobra, circuit o potència. On anar a l´hora de dupte en Probar-ho dues vegades per comprovar que hi ha algun contacte de l´esquema: algun contacte mal connectat després vaig al llibre d´esquemes i si no trobo respostes, vaig al professor de pràctiques. Com he dissenyat els meus Tots els esquemes estan passats a Power Point i esquemes i els de pràctiques. treballats a les classes d´informàtica i bàsiques BÀSIQUES-TICJoan Carles Segura Ramos
  4. 4. BÀSIQUES-TIC Joan Carles Segura Ramos
  5. 5. Joan Carles Segura Ramos ESQUEMA ELÉCTRIC: INVERSOR DE GIR (MANIOBRA) 95 RT 96 ATURADA L1MARXA 1 MARXA 2 53 53 R1 R2 54 54 A1 A1 R1 L2 L3 R2 A2 A2 61 61 R2 R1 62 BÀSIQUES-TIC 62
  6. 6. INVERSOR DE GIR BÀSIQUES-TICJoan Carles Segura Ramos
  7. 7. INVERSOR DE GIR BÀSIQUES-TICJoan Carles Segura Ramos
  8. 8. R S T N ESQUEMA ELECTRIC: INVERSOR DE GIRO ( POTENCIA) C.M 1 3 5 1 3 5 C.D. C.I. 2 4 6 2 4 6 11 RT 12 CIRCUITO DE POTENCIA M BÀSIQUES-TICJoan Carles Segura Ramos
  9. 9. INVERSOR DE GIR BÀSIQUES-TICJoan Carles Segura Ramos
  10. 10. ESQUEMA ELÉCTRIC: INVERSOR DE GIR (MANIOBRA) 2 2 1 1 REAC- TANCIA 3 3 CONMUTADOR KA2 6 KA1 6 4 PORTALAMPARAS 4 61 61 TUB FLOURESCENT KM2 KM1 62 62 1 1 A1 A1 KA1 KA1 KM1 KM2 3 3 BÀSIQUES-TIC A2 A2 CEBADORJoan Carles Segura Ramos
  11. 11. ESTRELLA TRIANGLEAMB TEMPORITZADOR BÀSIQUES-TICJoan Carles Segura Ramos
  12. 12. FASE 220 V ESQUEMA ELÉCTRIC: NEUTRO INVERSOR DE GIR AMB CONMUTADOR I TEMPORITZADOR (MANIOBRA) KA2 CONMUTADOR 2 2 1 1 REAC- TANCIA 3 3 CONMUTADOR KA2 6 KA1 6 4 PORTALAMPARAS KA1 4 61 61 TUB FLOURESCENT KM2 KM1 62 62 1 1 A1 A1 KA1 KA2 KM1 KM2 3 3 BÀSIQUES-TIC A2 A2 CEBADORJoan Carles Segura Ramos
  13. 13. INVERSOR DE GIR AMB CONMUTADOR Y TEMPORITZADOR BÀSIQUES-TICJoan Carles Segura Ramos
  14. 14. ESQUEMA ELÉCTRIC: LAMPADES EN CASCADA BÀSIQUES-TICJoan Carles Segura Ramos
  15. 15. ESQUEMA ELÉCTRIC: RELE 1F PRINCIPIS DE MANIOBRES A1 A2 N RELE 2 A1 A2 RELE 3 A1 A2 R3 BÀSIQUES-TIC 53 54 Joan Carles Segura Ramos
  16. 16. INTALACIÓ DE LA CASA BÀSIQUES-TICJoan Carles Segura Ramos
  17. 17. Joan Carles Segura Ramos CIRCUIT ELÉCTRIC D’UNA CASA - 220 VT LCO1 Menjador LCR1 LH3 Cuina Habitació 3 Passadís LP1 LP2 Lavabo Habitació 2 1 2 LL1 LH1 LH2 Habitació 1 Interuptor Pulsador ICP nº1 llum Lapara BÀSIQUES-TIC 220V Conmutador T Timbre Florescent ICP nº2 endolls N F
  18. 18. INTALACIÓ DE LA CASA BÀSIQUES-TICJoan Carles Segura Ramos
  19. 19. INTALACIÓ DE LA CASA BÀSIQUES-TICJoan Carles Segura Ramos
  20. 20. INTALACIÓ DE LA CASA BÀSIQUES-TICJoan Carles Segura Ramos
  21. 21. NEUTRE 220V ESQUEMA ELÉCTRIC: FASE ICP MANIOBRA D’UN MOTOR TRIFASIC EN ESTRELLA TRIANGLE AMB TEMPORITZADORRele tèrmic parada Reactancia Portalàmpades 14 24 marxa K1 K1 tub fluorescent 13 23 13 14 15 K2 K3 k4 14 13 Sabedor 16 18 21 K3 21 22 H2 K2 22 T2 T1 H1 K2 K1 T K4 K3 BÀSIQUES-TIC Joan Carles Segura Ramos
  22. 22. ESTRELLA TRIANGLE AMB TEMPORITZADOR BÀSIQUES-TICJoan Carles Segura Ramos
  23. 23. R S T N C.M INVERSOR DE GIR ( POTÉNCIA) EN ESTRELLA TRIANGLE AMB TEMPORITZADOR R1TERMICO 1 3 5 1 3 5 1 3 5 R2 R3 2 4 6 2 4 6 2 4 6 CIRCUIT DE POTÉNCIA M BÀSIQUES-TIC Joan Carles Segura Ramos
  24. 24. ESTRELLA TRIANGLE AMB TEMPORITZADOR BÀSIQUES-TICJoan Carles Segura Ramos
  25. 25. Circuit de l’estel de Nadal I I I II Intermitent Linea 1 Linea 2 Linea 3 ICP BÀSIQUES-TIC Linea 4 220 V Joan Carles Segura Ramos
  26. 26. ESTRELLA DE NADAL BÀSIQUES-TICJoan Carles Segura Ramos
  27. 27. ESTRELLA BÀSIQUES-TIC DE NADALJoan Carles Segura Ramos
  28. 28. ESTRELLA DE NADAL BÀSIQUES-TICJoan Carles Segura Ramos
  29. 29. ESTRELLA DE NADAL BÀSIQUES-TICJoan Carles Segura Ramos
  30. 30. RELES EN CASCADA M1 R1 A1 A2PARO R1 R FLUORECENT 53 54 C M2 R2 A1 A2 R1 83 84 R2 53 54 LR1 M3 R3 A1 A2 R2 R3 83 84 BÀSIQUES-TIC LR2 Joan Carles Segura Ramos 53 54
  31. 31. BÀSIQUES-TICJoan Carles Segura Ramos
  32. 32. SEGONA MARXA BÀSIQUES-TICJoan Carles Segura Ramos
  33. 33. TERCERA MARXA BÀSIQUES-TICJoan Carles Segura Ramos
  34. 34. ICP INSTALACION ELECTRICA 220 V EN LA CARPA DEL IES MARINA 1 2 3 BÀSIQUES-TIC 4Joan Carles Segura Ramos
  35. 35. CARPA DE L’IES MARINA BÀSIQUES-TICJoan Carles Segura Ramos
  36. 36. CARPA DE L’ IES MARINA BÀSIQUES-TICJoan Carles Segura Ramos
  37. 37. 220V ESQUEMA ELÉCTRIC: Comandament de conctactors que realitzen el programa que sassenyala en la dreta. Aquest esquema té laICP particularitat que la conexió entre contactors no aquesta “enclavada”, és a dir, que perquè connecti el contactorsegüent, no és necessari que abans aquest desconnectat el contactor anterior. Esquema en el qual els temporitzadors van KM 1 entrant en servei al mateix temps que els PARO contactores estan aoarellats en paral·lel KM 2 En aquest esquema, els temporitzadors entren KM 3 tots a liniciar-se la maniobra, en paral·lel, però estan reglats de manera que pugui complir-se el cicle programat. KM 4 KA 4 KA 1 KM 2 KA 2 KM 3 KA 3 KM 4 KM 2 KM 3 KM 3 KM 4 KM 4 KM 1 MARXA L1 L2 L3 L4 KM 1 KM1 KA1 KM 2 KM2 KA2 KM 3 KA3 KM4 KM 4 KA4 BÀSIQUES-TIC Joan Carles Segura Ramos
  38. 38. Primera marxa:Rele 1 amb el temporitzadorActivant el fluorescent BÀSIQUES-TICJoan Carles Segura Ramos
  39. 39. Segona marxa: Rele 2 amb el temporitzador 2 activant la primera llum i apagant el fluorescent BÀSIQUES-TICJoan Carles Segura Ramos
  40. 40. Tercera marxa: Rele 3 amb el temporitzador 3 Activant la segona llum i apagant la primera BÀSIQUES-TICJoan Carles Segura Ramos
  41. 41. Cuarta marxa: Rele 4 amb el temporitzador 4 Apagant la segona i activant la tercera llum (finalitza maniobra) BÀSIQUES-TICJoan Carles Segura Ramos
  42. 42. 220V Joan Carles Segura Ramos ESQUEMA ELÉCTRIC:ICP AMB TELERUPTOR, RELLOTGE D´ESCALA Y TEMPORIGADOR N F TELERUPTOR A1 A2 L1 PULSADOS L2 TELERUPTOR 3 4 L3 PULSADOS L4 FLOURACENT CEBADO REACT- ANCIA 6 4 2 1 TEMPOR- RELLOTGE IZADOR D´ESCALA 1 3 2 L N BÀSIQUES-TIC
  43. 43. BÀSIQUES-TICJoan Carles Segura Ramos
  44. 44. ESQUEMA ELÉCTRIC: BÀSIQUES-TIC AMB TELERUPTOR, RELLOTGE D´ESCALA Y TEMPORIGADORJoan Carles Segura Ramos
  45. 45. ESQUEMA ELÉCTRIC: AMB TELERUPTOR, RELLOTGE D´ESCALA Y TEMPORIGADOR BÀSIQUES-TICJoan Carles Segura Ramos
  46. 46. Interruptor (doble) en la entrada del comedor para encender y apagar la Enchufes luz de la mesita Cajas de empalmes 2m 1m Puertas 4m 1 Lavabo 1 2 3 Habitación 1 3m Interruptor (A) 5m Comedor F N 7m Línea Puerta 1 (A) BÀSIQUES-TIC generalJoan Carles Segura Ramos 220 V
  47. 47. INSTALACIÓ INTERIOR ICP INSTALACIÓ ELÉCTRICA EN EL PASSADIS DE L´AULA DE Interruptor 220 V PRÁCTICAS ELECTROTÉCNIQUES DE L’IES MARINA L1 L2 L3 L4 L5 L6 L7 CANALETES BÀSIQUES-TICJoan Carles Segura Ramos
  48. 48. PASSADIS DE L´AULA DE PRÁCTICAS ELECTROTÉCNIQUES BÀSIQUES-TICJoan Carles Segura Ramos
  49. 49. PASSADIS DE L´AULA DE PRÁCTICAS ELECTROTÉCNIQUES BÀSIQUES-TICJoan Carles Segura Ramos
  50. 50. INSTALACIÓ ELÉCTRICA EN EL PASSADIS DE L´AULA DE PRÁCTICAS ELECTROTÉCNIQUES DE L’IES MARINA BÀSIQUES-TICJoan Carles Segura Ramos
  51. 51. BÀSIQUES-TIC Joan Carles Segura Ramos
  52. 52. Joan Carles Segura Ramos Muntatge a la paret dels dos circuits:Circuit 1 estrella triangle. Circuit 2 Reles amb temporizados amb motor Circuit 1 L1 L2 L3 L4 Caixa 2 Cuadre de flourecent Pulsados ICP Reles i temporizados Circuit 2 mes circuit de potencia del motor Par i Marxa Motor Circuit 2 Caixa 1 L1 L2 L3 L4 BÀSIQUES-TIC
  53. 53. NEUTRE 220V ESQUEMA ELÉCTRIC (1): FASE ICP MANIOBRA D’UN MOTOR TRIFASIC EN ESTRELLA TRIANGLE AMB TEMPORITZADORRele tèrmic parada Reactancia Portalàmpades 14 24 marxa K1 K1 tub fluorescent 13 23 13 14 15 K2 K3 k4 14 13 Sabedor 16 18 21 K3 L4 21 22 K2 22 L3 L2 L1 K2 K1 T K4 K3 BÀSIQUES-TICJoan Carles Segura Ramos
  54. 54. 220V ESQUEMA ELÉCTRIC ( 2 amb motor ): Comandament de conctactors que realitzen el programa que sassenyala en la dreta. Aquest esquema té laICP particularitat que la conexió entre contactors no aquesta “enclavada”, és a dir, que perquè connecti el contactorsegüent, no és necessari que abans aquest desconnectat el contactor anterior. Esquema en el qual els temporitzadors van KM 1 entrant en servei al mateix temps que els PARO contactores estan aoarellats en paral·lel KM 2 En aquest esquema, els temporitzadors entren KM 3 tots a liniciar-se la maniobra, en paral·lel, però estan reglats de manera que pugui complir-se el cicle programat. KM 4 KA 4 KA 1 KM 2 KA 2 KM 3 KA 3 KM 4 KM 2 KM 3 KM 3 KM 4 KM 4 KM 1 MARXA L1 L2 L3 L4 KM 1 KM1 KA1 KM 2 KM2 KA2 KM 3 KA3 KM4 KM 4 KA4 BÀSIQUES-TICJoan Carles Segura Ramos
  55. 55. R S T N ESQUEMA ELECTRIC: INVERSOR DE GIRO ( POTENCIA) C.M 1 3 5 1 3 5 2 4 6 2 4 6 C.D. KM1 C.I. KM3 11 RT 12 CIRCUITO DE POTENCIA M BÀSIQUES-TICJoan Carles Segura Ramos
  56. 56. Muntatge a la paret dels dos circuitsCircuit 1 estrella triangle Circuit 2 Reles ambtemporizados amb motor BÀSIQUES-TICJoan Carles Segura Ramos
  57. 57. Muntatge a la paret dels dos circuits BÀSIQUES-TICJoan Carles Segura Ramos
  58. 58. Muntatge a la paret dels dos circuits BÀSIQUES-TICJoan Carles Segura Ramos
  59. 59. Muntatge a la paret dels dos circuits BÀSIQUES-TICJoan Carles Segura Ramos
  60. 60. N F 220V ESQUEMA ELECTRICO: MANIOBRA DE LA GRUA Subida Bajada Atrás Adelante Dcha. Izq. Elevación Puente Carro 61 61 61 61 61 61 R2 R1 R4 R3 R6 R5 62 62 62 62 62 62 A1 A1 A1 A1 A1 A1 R1 R2 R3 R4 R5 R6 A2 A2 A2 A2 A2 A2 Paro Paro Paro BÀSIQUES-TICJoan Carles Segura Ramos
  61. 61. 380 VR S T N ESQUEMA ELECTRICO DE LA POTENCIA DE LA GRUA R1 R2 R3 R4 R5 R6 Elevación Puente Carro M M M M BÀSIQUES-TICJoan Carles Segura Ramos
  62. 62. ESQUEMA ELECTRICO DE LA GRUA BÀSIQUES-TICJoan Carles Segura Ramos
  63. 63. BÀSIQUES-TIC
  64. 64. Instalación eléctrica para Cuadro eléctrico general de la torre el aula de informática (A22) Línea general de la torre LGT 380 V L(A22) 380 V Línea para la aula L(A22) de informática A22 380 V 220V L1 L2 L3 T T T T T ICP ICP Enchufe Salida Cuadro 15A Trifásico T telefónica eléctrico Canaleta BÀSIQUES-TICJoan Carles Segura Ramos
  65. 65. Aula A22 BÀSIQUES-TICJoan Carles Segura Ramos
  66. 66. Aula A22 BÀSIQUES-TICJoan Carles Segura Ramos
  67. 67. BÀSIQUES-TIC
  68. 68. BÀSIQUES-TIC
  69. 69. BÀSIQUES-TIC Joan Carles Segura Ramos
  70. 70. SALA ÁGORA PARET (M)13 m PARET PARET (G)15 m (G)15 m PORTA PARET BÀSIQUES-TICJoan Carles Segura Ramos (N) 13 m
  71. 71. 2 3 PARET (N)13 m Quadre eléctric Àgora 2 LG1 1 2 3 220V 3 PARET 380 V PARET (G)15 m SORTIDA LINEAS ICP Nº1 ENDOLLS (G)15 m Nº 1 Nº 2 LG2 ICP Nº2 ESTRACTOR 2 3 380 V ESQUEMA ELÉCTRIC 2 SALA ÁGORA 3 PARET (M)13 m 1 1 BÀSIQUES-TIC 1 1Joan Carles Segura Ramos
  72. 72. MATERIAL NACESSÁRI PER FER EL PROJECTE: UNITATS MATERIAL 9 Pantalla 2x65w 25 Flourescent de 58w 57 mts Tub rigid gris 20" 200 mts Cable 1,5mm gris 200 mts Cable 1,5mm marron 200 mts Cable 1,5mm blau 200 mts Cable 1,5mm negre 200 mts Cable 1,5mm terra 3 Caixes dempalmes de 153x110 1 Caixa de ICP 100 Grapes de 20" 100 Tacs de 6" 100 Tornilleria curts de 25mm BÀSIQUES-TICJoan Carles Segura Ramos
  73. 73. PRESSUPOST DEL MATERIAL NECESSARI PER PORTAR A TERME EL TREBALL: BÀSIQUES-TICJoan Carles Segura Ramos
  74. 74. Joan Carles Segura Ramos BÀSIQUES-TIC SALA ÁGORA
  75. 75. Joan Carles Segura Ramos BÀSIQUES-TIC SALA ÁGORA
  76. 76. SALA ÁGORA BÀSIQUES-TICJoan Carles Segura Ramos
  77. 77. SALA ÁGORA BÀSIQUES-TICJoan Carles Segura Ramos
  78. 78. BÀSIQUES-TIC Joan Carles Segura Ramos
  79. 79. ELECTRICITAT: En la Física, lelectricitat és un fenomen conservatiu dorigen electromagnètic, que es manifesta per una energia i és degut a les diferents càrregues elèctriques de la matèria. La paraula també serveix per designar la branca de la física que estudia els fenòmens elèctric i les seves aplicacions. Lelectricitat està estretament relacionada amb el magnetisme i per això sinclou dintre del camp de lelectromagnetisme, que estudia conjuntament els fenòmens elèctrics i magnètics.No va ser fins el segle XIX que es van començar a comprendre les propietats de lelectricitat, de manera important gràcies a Nikola Tesla. El seus treballs van permetre ladveniment de la segona revolució industrial, avui dia lenergia elèctrica és omnipresent a la vida quotidiana dels països desenvolupats: a partir de diferents fonts denergia (hidràulica, tèrmica, nuclear lelectricitat produïda sutilitza a les llars i a la indústria. El llamp és un fenomen natural productor delectricitat BÀSIQUES-TICJoan Carles Segura Ramos 1 - 13
  80. 80. GENERADOR ELÈCTRIC Un generador elèctric és un mecanisme capaç de transformar en electricitat un altre tipus denergia, que pot se química, mecanica o lluminosa.Un generador elèctric és tot aquell dispositiu capaç de mantenir una diferència de potencial elèctric entre dos dels seus punts, anomenats pols o borns. Els generadors elèctrics són màquines destinades a transformar lenergia mecànica en elèctrica. Aquesta transformació saconsegueix per lacció dun camp magnètic sobre els conductors elèctrics disposats sobre una armadura (denominada també estator). S mecànicament es produeix un moviment relatiu entre els conductors i el camp, es genere una força electromotora. Hi ha tres tipus de generadors: •Les piles i baterias són exemples de primer tipus, ja que converteixen en electricitat lenergia de certes reaccions quimiques. •Els aerogeneradors i les cetrals hidroeléctricas, inclouen alternadors que transformen lenergia mecànica en energia elèctrica. Es basen en el fenomen de la inducció electromagnètica. •Les plaques fotovoltaiques generen electricitat a partir de la llum.Els generadors es classifiquen en dos tipus fonamentals: •Primaris: Els generadors primaris són aquells que converteixen en energia elèctrica lenergia d´una altra naturalesa o tipus que reben o de què disposen inicialment. Secundaris: Alliberen una part de lenergia elèctrica que han rebut prèviament. Sagruparan els dispositius concrets conforme al procés físic que els serveix de fonament. BÀSIQUES-TICJoan Carles Segura Ramos 2 - 13
  81. 81. CENTRAL NUCLEAR Un reactor nuclear és un aparell on una reacció de fissió nuclear o fusió nuclear en cadena és iniciada, controlada, i sostinguda de forma controlada. Si bé el terme "reactor nuclear" pot fer referència a un reacto de fusió , aquest mot normalment susa per designar un aparell de fissió nuclear. El primer reactor nuclear va ser dissenyat i posat en marxa pel premi Nobel de Física Enrico Fermi sota les grades del camp de rugbi de la Universitat de Chicago el 2 de desembre de 1942 Ciència bàsica: Per produir energia per un generador elèctric, una planta denergia nuclear utilitza la fissió nuclear. En aquest procés, el nucli dun element molt energètic com lurani absorbeix un neutro lliure lent, es torna inestable, i llavors es romp en dos àtoms més petits. El procés de fissió de làtom durani produeix dos àtoms més petits, dun a tres neutrons lliures ràpids, i una quantitat denergia. La fissió de lurani produeix més neutrons dels que necessita. Per tant la reacció por ser sostinguda per ella mateixa. Una radioactivitat realçada, controlada, causada per una reacció en cadena. Els neutrons ràpids alliberats han de ser moderats abans que puguen ser absorbits per el pròxim àtom energètic. Aquest procés de desacceleració es produeix per la col·lisió de neutrons amb àtoms de substàncies anomenades moderadors. Com a moderadors es fanservir substàncies amb àtoms lleugers, ja que lefecte moderador és més eficient com més semblants siguin les masses dels neutrons i dels àtoms del moderador. Així, entre els moderadors més emprats hi ha laigua i el grafit (carboni cristal·lí), que també té lavantatge del seu punt de fusió molt elevat. En la majoria de les plantes nuclears del món, lenergia calorífica generada per la fissió de lurani es recull per aigua purificada i es duta a fora del nucli del reactor com en una màquina de vapor en els reactors de aigua bullent, o com aigua sobreescalfada en els reactor daigua a pressió. En un reactor nuclear és un produeix energia a partir de la fissió durani compost pels isòtops 235U, i 238U. Quan un neutró arriba al nucli del 235U, aquest nucli es torna inestable, fissiona (seguint el camí marcat en la seva cadena de desintegració), i allibera dos, o tres neutrons. Aquests neutrons acaben induint la fissió dun nou nucli de 235U, o també poden convertir un nucli de 238U, en 239Pu (un isòtop del plutoni). Aquestes reaccions també donen un sobrant de neutrons que poden ser utilitzats per crear BÀSIQUES-TIC altres isòtops radioactius.Joan Carles Segura Ramos 3 - 13
  82. 82. CENTRAL HIDROELÈCTRICAUna central hidroelèctrica és aquella que generaelectricitat gràcies a laprofitament de lenergia potencialde laigua emmagatzemada en una presa situada a unnivell més alt que la central.Laigua és conduïda mitjançant una canonada dedescàrrega des de lembassament a la sala demàquines de la central, on gràcies a una o vàriesturbines hidràuliques es produeix la generació denergiaen alternadors.Les dues característiques principals duna centralhidroeléctrica, des del punt de vista de la sevacapacitat de generació delectricitat són;La potència; que és funció del desnivell existent entre el nivell mig de lembassament i el nivellmig aigües baix de la usina, i del cabal màxim turbinable, a més de les característiques de laturbina i del generador.Lenergia garantida, en un lapse de temps determinat, generalment un any, que és funció delvolum útil de lembassament, i de la potència instal·lada.La potència duna central pot variar des duns pocs a uns milers de megawatts (MW). Fins a 30MW es consideren minicentrals.La Central hidroeléctrica major del món, fins a la data (2005), Itaipú, té una potència instal·ladade 14.000 MW, sumant les 20 turbines. BÀSIQUES-TICJoan Carles Segura Ramos 4 - 13
  83. 83. CIRCUIT ELÉCTRIC Un circuit elèctric és un conjunt simple o complex de conductors i components elèctrics o electrònics recorregut per un corrent elèctric. El que coneixem com corrent elèctric no és una altra cosa que la circulació de càrregues o electrons a través du circuit elèctric tancat, que es mouen sempre del pol negatiu al pol positiu de la font de subministrament de força electromotora.Potser haguem sentit que el sentit convencional de circulació del corrent elèctric per un circuit és a la inversa, és a dir, del pol positiu al negatiu de la font de FEM. Aquest plantejament té el seu origen en raons històriques i no a qüestions de la física, dut a terme en lèpoca de formulació de la teoria que explicava la fluidesa del corrent elèctric pels metalls, ja que els físics desconeixien lexistència dels electrons o càrregues negatives. Al descobrir-se els electrons com part integrant dels àtoms i principal component de les càrregues elèctriques, es va descobrir també que les càrregues elèctriques que proporciona una font de FEM (Força Electromotora), es mouen del signe negatiu (-) cap al positiu (+), dacord amb la llei física de la qual "càrregues diferents satreuen i càrregues iguals es rebutgen". A causa daquell desconeixement, la comunitat científica va acordar que, convencionalment, el corren elèctric es movia del pol positiu al negatiu, de la mateixa forma que haguessin pogut acordar el contrari, com realment ocorre. No obstant això, a la pràctica, aquest "error històric" no influeix per a res en el que a lestudi del corrent elèctric es refereix.(FEM). BÀSIQUES-TICJoan Carles Segura Ramos 5 - 13
  84. 84. CONDUCCIÓ ELÈCTRICA La conducció elèctrica és el moviment de partícules carregades elèctricament a través dun medi (conductor elèctric). El moviment pot formar un corrent elèctric com a resposta a un camp elèctric. El mecanisme que hi ha darrera daquest moviment depen del material. En els metalls i les resistències la llei dOhm descriu bé la seva conducció elèctrica, aquesta llei estableix que el corrent és proporcional al camp elèctric aplicat. La facilitat amb la que la densitat de corrent (corrent per unitat dàrea) j apareix a un material sexpressa com la conductivitat elèctrica σ, que es defineix com: j=σE on j és el la densitat del corrent elèctric i E la força del camp elèctric. La inversa de la conductivitat elèctrica és la resistivitat elèctrica ρ: j=E/ρ BÀSIQUES-TICJoan Carles Segura Ramos 6 - 13
  85. 85. POTÉNCIA ELÉCTRICA Al circular el corrent, els electrons que la componen col·lisionen amb els atoms del conductor i cedeixen energia, que apareix en la forma de calor. La quantitat denergia despresa en un circuit samida en julis. La potència consumida samida en watts; 1 watt equival a 1 juliol per segon. La potència "P" consumida per un circuit determinat pot calcular-se a partir de lexpressió On: V: diferéncia de potencial o voltatge aplicat a la resisténcia, Volts I: corrent que atravesa la resisténcia, Ampers R: resisténcia, Ohmis P: poténcia eléctrica, Wats Per quantificar el calor generat per una resisténcia eléctrica al ser atravesada per una corrent eléctrica, s’utilitza el sigüent factor de conversió: 1 Watt = 0,2389 caloríes / segon BÀSIQUES-TICJoan Carles Segura Ramos 7 - 13
  86. 86. ALTERNADOR Lalternador és una màquina destinada a transformar lenergia mecànica en energia elèctrica, generant, mitjançant fenomens dinducció electromagnètica, un corrent altern. Els alternadors es basen en la segona llei de lelectromagnetisme, també coneguda com la Llei de Faraday. Aquest llei diu que un conductor elèctric sotmès a un camp magnètic variable crea una tensió induïda, la polaritat de la qual depen del sentit del camp i el valor del flux que el travessa. Funcionament de lalternador: Tal i com sha explicat abans, lalternador funciona segons la segona llei de lelectromagnetisme. Així, doncs, la variació del sentit i de la intensitat del camp magnètic induiran a les bobines una diferència de potencial que canvia de valor i de polaritat seguint el ritme del camp. El flux magnètic (Φ) que passa a través de cada espira a les bobines que constitueixen linduït tenen per valor el producte de la intensitat del camp magnètic (B), per la superfície de lespira (s) i el cosinus de langle format en el pla que conté aquest i la direcció del camp magnètic (cos φ), raó per la qual el flux serà variable: Cada cop que es produeix un variació del flux magnètic, també es produeix una variació en les espires duna força electromotriu (f.e.m) (E) induïda, el valor de la qual és igual a la velocitat de variació del flux segons: El signe negatiu davant dE ve donat segons la Llei de Lenz, que diu que el corrent induït soposa a la variació de flux que genera (raó per la qual també es parla de força contraelectromotriu enlloc de f.e.m.). Si la força electromotriu induïda en una espira és igual a E, la força electromotriu total (Et) és igual a : Essent n el nombre despires que constitueixen linduït. La freqüència del corrent altern que apareix entre els borns A-B sobté multiplicant el nombre de voltes per segon de linductor pel nombre de parells de pols de linduït. BÀSIQUES-TICJoan Carles Segura Ramos 8 - 13
  87. 87. MOTOR ELÉCTRIC Un motor elèctric és un aparell al que se li aplica energia elèctrica per obtenir-ne de mecànica. Fou inventat per Thomas Davenport el 1834. Nhi ha de diversos tipus: Motors de corrent continu: Dinamo reversible a motor, pot ser: Serie, Paral·lel (shunt) o Mixt (compound), i és un rotor bobinat amb col·lector. Motor universal de C.C. (electrodomèstic de dos fils), es un rotor bobinat amb col·lector. Motors de corrent altern: Monofàsics: Despira en curtcircuit, rotor gàbia desquirol (poca potencia usats en petits ventiladors, tocadiscs...). De fase partida, rotor gàbia desquirol amb bobinat auxiliar que pot variar en tres: Amb condensador. Amb interruptor centrifug. Amb condensador i interruptor centrifug. Trifàsics: Normalment amb rotor gàbia desquirol. Excepció del motor trifàsic amb rotor bobinat amb anells. Motor universal de C.A. (electrodomèstic de dos fils), es un rotor bobinat amb col·lector. BÀSIQUES-TICJoan Carles Segura Ramos 9 - 13
  88. 88. LLEI D`OHMLa llei dOhm estableix que el corrent que travessa un circuit elèctric ésDirectament proporcional a la diferència de potencial que hi ha entre els seusextrems i inversament proporcional a la resistència del circuit.En termes matemàtics la llei sexpressa per mitjà de lequació: on V és la caiguda de voltatge o diferència de potencial i I és el corrent. Lequació dóna com a resultat la constant de proporcionalitat R, que és la resistència elèctrica del circuit. Per a components com les resistències la llei es compleix per un gran interval de valors de corrent i voltatge, però en depassar certs límits es perd la proporcionalitat directa per efecte de la temperatura dissipada pel circuit per efecte Joule Al Sistema Internacional dUnitats la unitat utilitzada pel corrent és lampere (simbolitzat com A), per la diferència de potencial és el volt (simbolitzat com V) i per a la resistència sutilitza lohm (simbolitzat Ω). Aquesta llei va rebre el seu nom en homenatge al seu descobridor, el físic alemany Georg Ohm, que el 1827 va publicar en un tractat les seves experiències i mesures resultants daplicar diferents voltatges i corrents a circuits simples amb diferents longituds de cable. Lequació que va presentar per explicar els seus resultats experimentals era més complexa que la que es presenta més amunt, que no va existir fins que el 1864 es va definir una unitat per a la BÀSIQUES-TIC resistència elèctrica.Joan Carles Segura Ramos 10 - 13
  89. 89. TEOREMA DE THÉVENIN El teorema de Thévenin per a circuits elèctrics enuncia que qualsevol combinació de fonts de voltatge i resistències amb dos terminals és elèctricament equivalent a una única font de voltatge V i una única resistència R. Per a sistemes de corrent alterna amb una única freqüència el teorema també pot aplicar-se a impedàncies en general, no sols a resistències. El teorema fou descobert primer pel científic alemany Hermann von Helmholtz en 1853, però fou després redescobert en 1883 per lenginyer francès de telègrafs Léon Charles Thévenin (1857- 1926). Per a calcular el circuit equivalent: 1. Elimineu la càrrega del circuit. 2. Calculeu el voltatge V en la eixida de les fonts dalimentació original. 3. Ara canvieu les fonts de voltatge amb curtcircuits i les fonts de corrent amb circuits oberts. 4. Canvieu la càrrega del circuit amb un òhmmetre imaginari i mesureu la resistència total, R, mirant enrere cap al circuit, sense fonts dalimentació. 5. El circuit equivalent és la font de voltatge amb un voltatge V en sèrie amb una resistència R en sèrie amb la càrrega. El voltatge equivalent de Thévenin es el voltatge en els terminals deixida del circuit original. Quan es calcula el voltatge equivalent de Thévenin, sol ser útil el principi del division de voltatge, dient que un terminal serà Vout i laltre estarà connectat a massa. BÀSIQUES-TICJoan Carles Segura Ramos 11 - 13
  90. 90. TEOREMA DE KENNLLY El teorema de Kennelly (o transformació estrella-triangle, de Vegades escrit Y-∆), anomenat així en homenatge a Arthur Edwin Kennelly, permet simplificar un circuit elèctric ja estiga en forma destrella o de triangle. (No confondre la transformació estrella-triangle amb un transformador estrella-triangle que és un dispositiu que transfoma corrent trifàsic sense neutre en corrent trifàsic amb neutre. Normalment sutilitzen tres transformadors independents per a tal efecte). Transformació destrella a triangle: BÀSIQUES-TICJoan Carles Segura Ramos 12 - 13
  91. 91. LLEI DE LES MALLESAquesta llei també sanomena llei del voltatge deKirchhoff o segona llei de Kirchhoff.El principi de conservació de lenergia implica que:La suma algebraica (amb signe) de totes les diferències de potencials al voltant dun circuit ha deser zero.(Daltra forma, seria possible construir una màquina de moviment perpetu on passés un corrent encercle al voltant del circuit.)Aquesta llei té una subtilesa en la seua interpretació, donat que en presència dun camp magnèticcanviant el corrent elèctric no és conservatiu i per tant no pot definir un potencial escalar pur, laintegral de línia del camp elèctric al voltant del circuit no és zero. De forma equivalent, la energia éstransferida del camp magnètic al corrent (o a l linrevés). Per a "arreglar" la llei de les malles enaquest cas, sassocia una caigudade potencial efectiva o força electromotriu (fem) a la inductància del circuit, exactament igual a la BÀSIQUES-TICJoan Carles Segura Ramos 13 - 13
  92. 92. BÀSIQUES-TIC Joan Carles Segura Ramos
  93. 93. Quadre de distribució A les instal·lacions elèctriques, sestableix un quadre de distribució don parteixen els circuits elèctrics interiors. Aquest quadre està format per un conjunt daparells, la finalitat dels quals és la protecció de persones i receptors de la instal·lació. Aquests dispositius són: •Interruptor general automàtic de tall omnipolar (IGA). •Interruptor de control de potència (ICP). •Interruptor diferencial (ID). •Petits interruptors automàtics (PIA). BÀSIQUES-TICJoan Carles Segura Ramos
  94. 94. Interruptor general automàtic de tall omnipolar (IGA) Aquest interruptor pot accionar-se manualment i està dotat de dispositius de protecció contra sobrecàrregues i curtcircuits. BÀSIQUES-TICJoan Carles Segura Ramos
  95. 95. Interruptor de control de potència (ICP) Lempresa subministradora delectricitat controla la potència que consumeix labonat mitjançant un interruptor de control de potència (ICP). Quan el consum de labonat és superior a la potència contractada, sinterromp el subministrament elèctric. A més, lICP també assegura la protecció de la instal·lació contra sobrecàrregues i curtcircuits, tot i que cada element duna instal·lació es protegeix també de manera independent mitjançant els PIA. Popularment sel coneix amb el nom de limitador de potència o magnetotèrmic. BÀSIQUES-TICJoan Carles Segura Ramos
  96. 96. Interruptor diferencial (ID) Els diferencials són interruptors que tenen la missió de detectar els corrents de defecte produïts a la instal·lació. El seu objectiu principal és el de protegir les persones que poden estar en contacte amb la instal·lació quan hi ha una fuita de corrent. BÀSIQUES-TICJoan Carles Segura Ramos
  97. 97. Petits interruptors automàtics (PIA) Els PIA tenen la missió de protegir contra sobrecàrregues i curtcircuits cadascun dels circuits interiors que conformen una instal·lació, de manera independent. Cal col·locar tants PIA com circuits elèctrics independents tingui la instal·lació. La funció del PIA és la mateixa que la dun fusible, però no es fon, ja que quan sobre només cal accionar de nou el mecanisme manual que incorpora. BÀSIQUES-TICJoan Carles Segura Ramos
  98. 98. Risc de contacte elèctric El risc de contacte amb el corrent elèctric és la possibilitat de circulació dun corrent elèctric al través del cos humà. Perque hi hagi aquesta possibilitat, cal que el cos humà formi part del circuit, fent de conductor i que entre els punts dentrada i sortida del corrent elèctric en el cos humà hi hagi una diferència de potencial. Quan passa això, podem afirmar que laccident sha produït i les seves conseqüències són més o menys greus depenent duna sèrie de factors addicionals. La funció dels elements de protecció duna instal·lació és minimitzar els efectes del corrent elèctric sobre el cos humà una vegada sha produït el contacte elèctric. Així, per exemple, quan es produeix una fuita de corrent, lID duna instal·lació sobre. Heu de tenir clar que altres elements de protecció, coma ara els PIA o els ICP, no protegeixen contra contactes elèctrics, ja que la seva missió és protegir la instal·lació elèctrica de sobrecàrregues (massa elements connectats a la xarxa elèctrica). BÀSIQUES-TICJoan Carles Segura Ramos
  99. 99. Presa de corrent Encara que la presa de corrent no és un element de comandament, permet la connexió duna càrrega a un circuit elèctric. Hi ha preses de corrent que tenen presa de terra, que és el punt de connexió de la instal·lació elèctrica interior i els elements de protecció amb la presa de terra de ledifici. Símbol normalitzat: Sense presa de terra Amb presa de terra Circuits daplicació El circuit de la figura permet controlar la càrrega connectada a la presa de corrent. A la presa shi pot connectar qualsevol amb endoll, com ara una rentadora, un calefactor, etc. Gairebé sempre el circuit daplicació no inclou linterruptor, ja que lincorpora el dispositiu que es connecta a la presa de corrent, com ara una làmpada de taula. BÀSIQUES-TICJoan Carles Segura Ramos
  100. 100. Les instal·lacions elèctriques dun habitatge segueixen el mateix esquema que el dun circuitelèctric convencional:•Aparells de comandament, com ara interruptors o commutadors, que permeten el govern dela instal·lació.•Aparells de connexió, com ara bases dendoll o portalàmpades, que faciliten la connexió delsreceptors de la instal·lació.•Els cables conductors, que permeten la connexió de tots els elements formant un circuittancat.Tots els circuits estudiats al mòdul anterior són daplicació a les instal·lacions elèctriques dunhabitatge, però sovint els esquemes i els símbols utilitzats són diferents.Objectius•Utilitzar la terminologia, simbologia, instruments i mètodes de la tecnologia elèctrica per a la representaciódesquemes elèctrics.•Interpretar el principi de funcionament, la simbologia normalitzada i les característiques dels principalscircuits elèctrics.•Identificar i analitzar la funció i el comportament de les instal·lacions elèctriques, a partir dels esquemeselèctrics.Continguts•Esquema unifilar•Esquemes multifilars•Esquema funcional•Esquema unifilar BÀSIQUES-TIC•Exemples Joan Carles Segura Ramos
  101. 101. Sanomenen instal·lació elèctrica dinterior els circuits elèctrics que formen la instal·lació elèctrica dun habitatge. A més dels elements utilitzats fins ara, a les instal·lacions sutilitzen altres elements que faciliten la manipulació i manteniment de la instal·lació. Objectius •Identificar i analitzar la funció i el comportament de les instal·lacions elèctriques a partir dels esquemes elèctrics. •Projectar i construir petites instal·lacions elèctriques, tot cercant, seleccionant i interpretant la informació tècnica adient. •Manipular amb destresa i precisió els instruments i eines que sutilitzen en les instal·lacions elèctriques, tot aplicant les normes de seguretat adients. Continguts •Fil conductor •Presa de terra •Altres elements duna instal·lació •Tubs protectors •Connexió delements •Exemples BÀSIQUES-TICJoan Carles Segura Ramos
  102. 102. A més dels elements de comandament estudiats, una instal·lació elèctrica incorpora altres elements que garanteixen la seguretat a la instal·lació. La funció daquest elements de protecció és, per una banda, protegir les persones de possibles contactes elèctrics i, per laltra, protegir la instal·lació elèctrica de sobrecàrregues (massa elements connectats a la xarxa elèctrica). Objectius •Interpretar el principi de funcionament i les característiques dels principals elements de protecció duna instal·lació elèctrica. •Identificar i analitzar la funció i el comportament dels principals elements de protecció duna instal·lació elèctrica. Continguts •Quadre de distribució •Interruptor general automàtic de tall omnipolar (IGA) •Interruptor de control de potència (ICP) •Interruptor diferencial (ID) •Petits interruptors automàtics (PIA) •Exemple dinstal·lació elèctrica típica dun habitatge •Risc de contacte elèctric BÀSIQUES-TICJoan Carles Segura Ramos
  103. 103. BÀSIQUES-TIC Joan Carles Segura Ramos
  104. 104. BÀSIQUES-TICJoan Carles Segura Ramos 1-5
  105. 105. BÀSIQUES-TICJoan Carles Segura Ramos 2-5
  106. 106. BÀSIQUES-TICJoan Carles Segura Ramos 3-5
  107. 107. BÀSIQUES-TICJoan Carles Segura Ramos 4-5
  108. 108. BÀSIQUES-TICJoan Carles Segura Ramos 5-5
  109. 109. BÀSIQUES-TIC Joan Carles Segura Ramos
  110. 110. SOLDADURA Què és Soldadura? La Soldadura és un metall fos que uneix dues peces de metall, de la mateixa manera que realitza loperació de fondre un aliatge per a unir dos metalls, però diferent de quan se solden dues peces de metall perquè suneixin entre si formant una unió soldada. En la indústria de lelectrònica, laliatge destany i plom és la més utilitzada, encara que existeixen altres aliatges, aquesta combinació dóna els millors resultats. La barreja daquests dos elements crea un succés poc comun. Cada element té un punt elevat de fosa, però al barrejar-se produïxen un aliatge amb un punt menor de fosa que qualsevol dels elements per a això haurem de conèixer les bases per a soldar. Sense aquest coneixement és difícil visualitzar quees el que te lloc al fer una unió de soldadura i els efectes de les diferents parts del procés. Lestany té un punt de fosa de 450º F; el plom es fon als 620º F. Si mirem la grafica, en aquest diagrama de proporció dEstany/Plom observem dos parametres, un dells és la temperatura en leix vertical i laltra és la concentració en leix horitzontal. La concentració destany és la concentració del plom menys 100. En el costat esquerre del diagrama pot veure 100% destany, en el costat dret del diagrama pot veure 100% de plom. Les corbes divideixen la fase líquida de la fase pastosa. La fase pastosa de lesquerra de la linea divideix lestat líquid de lestat sòlid. Vostè pot veure que aquestes lineas suneixen en un punt corresponent a una temperatura de 183º C o 361º F, a aquest punt se li crida punt eutectico. Laliatge 63% estany i 37% plom tenen la mateixa temperatura sòlida i líquida. Pastoso o en pasta significa que existeixen ambdós estats, sòlid i líquid. Entre mes alt sigui el contingut de plom, major sera el camp pastoso. Entre mes alt sigui lestany menor sera el camp pastoso. La soldadura preferida en lelectrònica és laliatge eutectica a causa de el seu immediata solidificación. BÀSIQUES-TICJoan Carles Segura Ramos 1-6
  111. 111. Tin-Lead Phase Diagram Percentage of Tin Plastic Liquid Solid Eutectic Solder Teoria de Soldadura Abans de fer una unió, és necessari que la soldadura ”mulli” els metalls bàsics o metalls base que formen la unió. Aquest és el factor mes important al soldar. AL soldar es forma una unió intermolecular entre la soldadura i el metall. Les molèculas de soldadura penetren lestructura del metall base per a formar una extructura sòlida, totalmemt metàl·lica. BÀSIQUES-TICJoan Carles Segura Ramos 2-6
  112. 112. SOLDADURES: Aliatge Estándard: 63% dEstany i 37% de Plom Laliatge eutectica 63% de Sn i 37% de Pb és un aliatge especial on la fusion ocorre a una sola temperatura que és de 183º C (361º F). Impureses Metàl·liques: Poden: · Causar defectes severs de curts (particularmebte quan el ferro excedeix 0.005% i el Zinc excedeix 0.003%). Afeblir la resistència de la union de la soldadura. · Incrementar la raó de formació descòria. Causar unions opaques o granulosas. · Reduir la capacitat de mullat (particularment el sofre). Impureses No Metàl·liques: (Oxidos Inclosos). Les impureses no metàl·liques o òxids inluidos es mullen molt bién en la soldadura fosa i no se separen de la soldadura de lescòria. Els òxids inclosos incrementen la viscositat de la soldadura fosa, causant curts i becs (icicles). Els óxicos inclosos poden ser amidats mitjançant la Prova dInclusió dEscòria BÀSIQUES-TICJoan Carles Segura Ramos 3-6
  113. 113. Contaminació i Controls La puresa de la soldadura té una gran efecte en la part acabada i el numero de rebutjos. Per tant entendre els efectes de la contaminació de la soldadura òbviament ens pot dur a millorar la qualitat de les parts produïdes a un cost reduït. Es recomana no ignorar els efectes perjudicials de les impureses de la soldadura en la qualitat i el indice de producció de lequip de soldadura per immersió o dona. Alguns dels problemes que prevalen a causa de soldadura contaminada són unions opaques o asperas, ponts i no poder-se “mullar”. Canviar la soldadura no és necessàriament la solució. Les soldadures es poden dividir en tres grups bàsics: 1).- Soldadura Reciclada 2).- Verge 3).- Alt Grau de Puresa. Soldadura reciclada és desaprofitament dEstany i Plom que es pot comprar i refinar per mitjà de procediments metalurgicos regulars. Els alts nivells dimpuresa poden provocar problemes en les lineas de producció en massa. Soldadura Verge aquest acabo es refereix a la soldadura que estan compostes dEstany i Plom estraidos del mineral. El nivell de puresa de lEstany i Plom daquesta matèries primeres és alt i excedeix, en molts aspectes de la magnitud i les normes (ASTM & QQS-571). Soldadura dalt grau de puresa se selecciona Estany i Plom amb baix nivell dimpureses i es produïx soldadura amb baix nivell dimpureses. Abans de discutir problemes i solucions consideri la font de la contaminació metàl·lica en un gresol o ona durant la manufactura. Òbviament en una part de lequip bé fabricada, les parets del recipient per al metall fos, igual que la bomba i totes les altres superfícies que arriben a estar en contacte amb la soldadura estanBÀSIQUES-TIC metall com lacer inoxidable. fetes amb un segueix en pag 5.Joan Carles Segura Ramos 4-6
  114. 114. text coresponent a la continuacio de la pag 4. La contaminació del bany, per tant, pot resultar unicamente pel contacte amb el treball mateix. Això significa que un numero limitat delements sadquireixen, depenent de la linea de producció. Un bany de soldadura tant sols es pot contaminar amb aquells metalls amb els quals aquesta en contacte i els quals són solubles en la soldadura. A mesura que puja el nivell de contaminació, la qualitat de la soldadura es deteriora. No obstant això, no existeix una regal clara quant al nivell de contaminació metàl·lica on la soldadura ja no es pot emprar. No podem prevenir que els materials dels PCB toquin el bany i inevitablement contaminessin la soldadura fins a cert grau. No existeixen valors absoluts per a totes les condicions. Els limits depenen dels requisits despecificació, disseny del PCB, solderabilidad, espaiat dels circuits, grandària dels connectors i altres parametres. BÀSIQUES-TICJoan Carles Segura Ramos 5-6
  115. 115. Materials Els Efectes de Contaminants Coure Unions amb aparenca sorrenca, la capacitat de mullar-se es veu reduïda. Alumini Les unions sorrenques, augmentan lescòria en el gresol. Cadmi Reduïx la capacitat de mullat de la soldadura, causa que la unió es vegi molt opaca. Zinc Provoca que el indice descòria augmenti, les unions es veuen gebrades. En quantitats per damunt del 0.5% pot reduir la capacitat de mullar-se la soldadura. En petites Antimonio quantitats millora la capacitat de baixa temperatura de la unió de la soldadura. Ferro Produeïx nivells excessius descòria. Pot provocar unions opaques. Concentracions molt altes feran que la soldadura sigui menys mòvil. No és Plata un contaminant dolent. Safegix a alguns aliatges en forma organitzada. Nickel En petites concentracions, provoca petites bombolles o butllofes en la superfície de la unió Nota: La unio de la soldadura té aparença opaca. El antimoni elimina aquest efecte. BÀSIQUES-TICJoan Carles Segura Ramos 6-6
  116. 116. Treball: INSTAL·LACIÓ LLUMINARIES ÀGORAAlumne: JOAN CARLES SEGURAAssignatures: BÀSIQUES-INFORMÀTICA -1-
  117. 117. 1. EINA O PEÇA A CONSTRUÏR3. EL CROQUIS I PLÀNOLS DE LA MILLOR SOLUCIÓ. -2-
  118. 118. FIAP IES MARINA El meu treball
  119. 119. FIAP IES MARINA El meu treball
  120. 120. FIAP IES MARINA El meu treball
  121. 121. Joan Carles Segura Ramos SALA ÁGORAJoan Carles Segura Ramos SALA ÁGORA SALA ÁGORA Joan Carles Segura Ramos FIAP IES MARINA El meu treball
  122. 122. FIAP IES MARINA El meu treball
  123. 123. 4. LA MEMÒRIA.La memòria té per objecte que descriguis tot el que et farà falta per solucionar el pro-blema proposat. Cal que no oblidis res. Solament que falti un cargol o peça, el muntat-ge no serà possible, perquè caldrà esperar a que el professor el vagi a comprar ambvosaltres.4.1. ELS MATERIALS. Indica tots els materials i peces amb les seves dimensions i Nom de la peça MESURES MATERIAL Quantitat4.2. LES EINES. Indica les eines necessàries. Martell, tornavís pla variés mides,tornavís estrella variés mides, guia, guinyola, serra per plàstic, pela calbes, te-naces, martell, broques per paret i ferro variés mides de cada un, fresadora, ti-sores de electricista i tester.4.3. LES MÀQUINES. Taladro i secador industrial. 5. EL PROCÉS DE TREBALL.Indica totes les operacions amb materials, eines i temps (per operació) ne-cessàries per solucionar el problema. No. ordre descripció de cada operació temps real 1.. Prendre mides de la sala Àgora 10 min 2. Fer esquema elèctric 40 min 5.3 Ensenyar el esquema elèctric al client i fer algun canvi si el 10 a 20 no esta conforme amb el projecte min 5,4 Fer pressupost dels material i mà d’obra i si el client està ----------- d’acord començarem el muntatge 5,5 Passar la guinyola amb les mides corresponents 45 min 5,6 Instal·lar les pantalles i les caixes 5,7 Posar el tub de pvc 5,8 5,9 5,1 5,11 5,12 FIAP IES MARINA El meu treball
  124. 124. Treball: INSTAL·LACIÓ PER A 24 ORDINADORS AULES A-22 I F31Alumne: JOAN CARLES SEGURA RAMOS -1-
  125. 125. 1. EINA O PEÇA A CONSTRUÏR3. EL CROQUIS I PLÀNOLS DE LA MILLOR SOLUCIÓ. -2-
  126. 126. FIAP IES MARINA BÀSIQUES- TIC El meu treball
  127. 127. FIAP IES MARINA BÀSIQUES- TIC El meu treball
  128. 128. FIAP IES MARINA BÀSIQUES- TIC El meu treball
  129. 129. 4. LA MEMÒRIA.La memòria té per objecte que descriguis tot el que et farà falta per solucionar el pro-blema proposat. Cal que no oblidis res. Solament que falti un cargol o peça, el muntat-ge no serà possible, perquè caldrà esperar a que el professor el vagi a comprar ambvosaltres.4.1. ELS MATERIALS. Indica tots els materials i peces amb les seves dimensions i Nom de la peça MESURES MATERIAL Quantitat4.2. LES EINES. Indica les eines necessàries.________________________________________________________________________________________ .4.3. LES MÀQUINES. . 5. EL PROCÉS DE TREBALL.Indica totes les operacions amb materials, eines i temps (per operació) ne-cessàries per solucionar el problema. No. ordre descripció de cada operació temps real 1.. 2. 5.3 5,4 5,5 5,6 5,7 5,8 5,9 5,1 5,11 5,12 FIAP IES MARINA BÀSIQUES- TIC El meu treball
  130. 130. 6. ELS COSTOS. Recull totes les factures o tiquets que than donat al comprar els materials i fes un càlcul re- al dels costos per solucionar amb la millor idea el problema de la vostra PEÇA. Pots trobar-les a : MATERIAL descripció QUANTITAT PREU SUBTOTAL UNITAT TOTALLavaluació consisteix en descriure si la solució aportada al problema al projecte tècnic , ha do-nat els resultats esperats. En el nostre cas ho faràs sobre les següents preguntes: 1. QUINA PART HA ESTAT MÉS DIFÍCIL PER A TU? 2. QUINA HA ESTAT LA MÉS FÀCIL 3. CREUS QUE LA PEÇA ESTA BEN ACABADA? 4. CREUS QUE LA PEÇA FARÀ SERVEI? 5. QUE CAMBIARIES DE LA PEÇA? FIAP IES MARINA BÀSIQUES- TIC El meu treball

×