Monestir de poblet magi bernat

808 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
808
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
60
Actions
Shares
0
Downloads
8
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Monestir de poblet magi bernat

  1. 1. Bernat BALCELLSMagí CARRASCALReligió 2012-13
  2. 2. 1Índex:Introducció......................................................................pàg. 2Historia ...........................................................................pàg. 3-8 Fundació i engrandiment..........................................pàg. 3-5 Segles de malaurades vicissituds............................. pag. 6-7 Restauració...............................................................pàg. 8El Panteó Reial i altres sepultures..................................pàg.9-12 Panteó Reial. Altres tombes reials. Panteó dels Aragó-Cardona Investigació científica.........................................pàg.13Claustre Major................................................................pàg. 14Arxius de Poblet.............................................................pàg. 14Bosc de Poblet ...............................................................pàg. 14Llegendes de Poblet...................................................pàg. 15-18 Llegenda de la fundació del monestir Llegenda del rei i labat Llegenda de labat de Poblet i lemperador de la Xina Llegenda de fra Pere Marginet i el DimoniOpinió Personal .................................................................pàg. 19
  3. 3. 2Introducció:El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet és un monestir de lorde delCister fundat lany 1150. Està situat al peu de les muntanyes de Prades, a lacomarca de la Conca de Barberà. Poblet constitueix un impressionant conjuntarquitectònic i es pot comptar entre els conjunts monàstics més importantsdEuropa, essent de fet, el conjunt monàstic habitat més gran del continenteuropeu. Des de ledat mitjana és un important referent simbòlic dels països delantiga Corona dAragó.Pertany civilment al terme municipalde Vimbodí -recentment rebatejatcom a Vimbodí i Poblet (2006)- ieclesiàsticament a la parròquia deSant Miquel de lEspluga de Francolí(de larxidiòcesi de Tarragona),ambdues poblacions pròximes a lavila de Montblanc, amb vincles moltestrets amb el monestir.Des del regnat de Pere el Cerimoniós i durant els segles XIV i XV esdevingué elpanteó reial dels sobirans de la Corona dAragó, tot i que també acull les tombesdalguns monarques anteriors, daltres individus de la família reial i de diferentsllinatges nobiliaris.El 1921, després de la visita del rei Alfons XIII, fou declarat MonumentNacional pel Govern Espanyol. El 1991 va ser declarat Patrimoni de laHumanitat per la UNESCO.El 2005 rebé la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya per limportantpaper que ha tingut en la història del nostre país a partir del segle XII, quan, ambla implantació de lOrde del Cister, es configurà com un dels actius espirituals dela Corona dAragó, de les tombes reials de la qual el monestir és la seu principal.Declarat aquest cenobi Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, ladscripcióa la Ruta del Cister constitueix avui un dels referents del turisme cultural.
  4. 4. 3Historia:La història del monestir de Poblet ha estat estretament vinculada al de la resta deCatalunya.Fundació i engrandimentEl Reial Monestir de Poblet va ser fundat el 18 dagost de1150, quan Ramon Berenguer IV, un cop enllestida laconquesta de Lleida als sarraïns, qui va donar a labadiade Font freda unes terres de la Conca de Barberà, perquèhi establissin un monestir cistercenc. Aquesta donaciótenia una finalitat doble: una espiritual (crear un focus decristianització en terres conquerides als sarraïns) i unaeconòmica (conrear terres ermes i abandonades). El noumonestir havia désser un lloc de treball i oració.Per tant, lany 1151 un petit grup de monjos va arribar aPoblet i el 1153, un cop conquerits els últims reductessarraïns de Prades i Siurana de Prades, dotze monjos vanprendre possessió de les terres. Sacabava destablir lacomunitat. La nova comunitat van començar laconstrucció de lesglésia, que seguint la tradició marianade lOrdre, va ser consagrada a Santa Maria.El patrimoni inicial del monestir es va incrementar ambnoves donacions del mateix Ramon Berenguer IV, aixícom dhisendats i senyors que cedien béns i terres a lacomunitat a canvi de ser considerats "familiars" delmonestir, participar dels béns espirituals i ser-hi enterrats.El senyoriu de Poblet va arribar a ésser el més extens deCatalunya, després del dels ducs de Cardona. Incloïa sis baronies (lAbadiat,Prenafeta, la Segarra, LUrgell, Algerri, les Garrigues i la de Quart de Poblet a
  5. 5. 4València), trenta-quatre pobles i trenta-set llogarrets, diverses granges i cincpriorats, així com beneficis en diverses esglésies. A més incloïa drets de pasturaper als ramats a la Cerdanya i el Berguedà, i de pesca a Empúries i a lestany dela Pineda, a prop de Salou (aquest darrer dret és important, si tenim en comptelabstinència de carn de lOrdre).El rei Alfons el Cast(1172-1196) va fer nombroses donacions per a les obres i vaser una peça clau per al futur del monestir, fins al punt que va decidir ésserenterrat a Poblet i, a la seva mort, va lliurar al monestir la seva corona reial i lesterres reials de Vinaròs i Palomera (Lleida). El seu nét,Jaume el Conqueridor,va continuar engrandint el monestir. El 1232 va revocar la seva decisió prèvia deser enterrat a Sixena (Aragó) -lloc de sepultura del seu pare Pere el Catòlic- i vaoptar per Poblet. A més, en el seu testament, va lliurar al monestir cinc milmorabatins, la seva cinta dor, vuit-cents kg en coberts de plata, pedres preciosesi anells, i la seva capella oratòria personal. A més, va fer-li donació de moltespossessions, viles i castells, en part fruit de les seves conquestes.Ponç de Copons, abat de Poblet entre el 1316i el 1348, va promoure importantsremodelacions al monestir i en aquestperíode es construeix el cimbori (anterior a1339), les voltes de la nau del sud i lescapelles orientades al nord de lesglésia. Hanquedat traces daquelles transformacions ambla presència del seu emblema un copó.El rei Pere el Cerimoniós el va protegir,enriquir i va convertir-lo en símbol de la dinastia i del mateix estat, alhora queva voler tenir una fortalesa entre Lleida i Tarragona. Amb aquesta intenció, el vafortificar, aixecant-hi muralles amb dotze torres de defensa i portals de fàcilprotecció, i va tenir la ferma voluntat dacabar definitivament les obres deconstrucció del cenobi. Va regalar la seva col·lecció de llibres dhistòria a labiblioteca del monestir amb la condició que shi esculpís el seu escut amb lesarmes reials . Va enterrar-shi i va fer-ne elpanteó de la Corona dAragó. El seu fill,Martí lHumà, també va residir-hi sovint ishi va fer construir un Palau, situat a
  6. 6. 5lentrada del recinte emmurallat, vora la monumental Porta Reial.Els reis de la dinastia Trastàmara també van cedir privilegis a Poblet i van fer-linombroses donacions. Així, el rei Ferran dAntequera va visitar Poblet diversesvegades i va recordar-sen en el seu testament. El seu fill, Alfons el Magnànim,va enviar des de Nàpols dos cofres amb ornaments per a lesglésia i va atorgar-liuna assignació anual de cent florins dor.El rei Joan II va fer enterrar el seu fill, Carles de Viana, a Poblet, així com lesseves esposes. En quedar vidu per segona vegada, va donar al monestir cent sousanuals per celebrar una missa perpètua, i en el seu fastuós enterrament es vanhaver dempenyorar les seves joies. Va ser lúltima sepultura reial a Poblet, jaque el seu successor, Ferran el Catòlic, ja no hi és enterrat. Tot i això, el ReiCatòlic fou un gran benefactor del monestir i, el 1509, li va donar el Santuari delTallat com a priorat.La noblesa catalana també va fer donacions al monestir i, en un bon nombre decasos, va decidir enterrar-shi. Entre les nissagues nobiliàries que van tenir elpanteó familiar a Poblet destaca ladels ducs de Cardona, que a lèpocamoderna van exercir de patrons delcenobi.Al llarg dels segles, Poblet fou unimportant nucli de poder temporal,protegit tant pels reis de la CoronadAragó com pels nobles catalans,que va actuar com un potent senyorfeudal fins la fi de lAntic Règim. Exageradament, però també significativament,es deia que el seu abat podia desplaçar-se des dels Pirineus fins a València sensesortir dels propis dominis. En efecte, gràcies a les donacions de reis i nobles, elcenobi va arribar a tenir, en el seu moment de màxima esplendor (segles XIV iXV), jurisdicció sobre set baronies i setanta pobles i llogarets, i facultat pernomenar batlles duna desena de viles. A més, Poblet va arribar a tenir una certainfluència i pes polític, destacant-se el abats Juan Payo Coello i Francesc Oliverde Boteller, els quals foren presidents de la Generalitat als segles XV i XVI.Poblet també va ser un focus de cultura, amb una rica biblioteca, engrandidapels monarques i pels ducs de Cardona (Pere Antoni dAragó), i un escriptori pera la còpia de llibres. Dentre els volums que van sortir-hi destaca el manuscrit
  7. 7. 6més antic dels conservats de la Crònica de Jaume I, fet copiar per labat Coponsel 1343.Segles de malaurades vicissitudsDurant la Guerra de Successió, Poblet varecolzar el pretendent de la casa d’Hamburg,davant la por a labsolutisme dels Borbonsfrancesos. Una vegada laspirant Borbó va sercoronat rei amb el nom de Felip V, el cenobi vapassar per una situació delicada.El 1809 el monestir fou saquejat pels francesos iel 1811 confiscat, però el 1813 els monjos shi vapoder reinstal·lar.Durant el Trienni Liberal (1820-1823), els anticlericals saquejaren el monestir,que va quedar considerablement danyat, i es van cremar els altars, el cor delsegle XVI, lorgue, les sagristies, laixovarsagrat, les imatges i els bancs de fusta; lestombes reials, en canvi, es van respectar. ElPalau de lAbat Copons i les grangesdependents del monestir van ser saquejades.La fi del període anticlerical el Trienni i linicide la Primera Guerra Carlina, el 1834, vanculminar amb nous atacs als béns de lEsglésia, que havia pres partit en bloc pelscarlins. Poblet no fou una excepció. El 1835es produí lexclaustració dels cinquantamonjos, onze conversos i onze novicis dePoblet i la venda de totes les seves propietats.El monestir va passar a mans de lEstat i varestar abandonat a mans de saquejadors idestructors.Els saquejadors van buscar els tresors quecreien amagats pels monjos al monestir. En conseqüència, van trencar les paretslaterals dels sarcòfags a la recerca de les suposades joies reials i van quedar
  8. 8. 7escampades pel terra de lesglésia les despulles de Jaume I, Pere el Cerimoniós,Joan I i les esposes daquests últims. Altres tombes també van ser obertes, peròels cossos no van ser extrets dels sarcòfags. Fins dos anys més tard (1837) no vaser concedit permís al rector de lEspluga de Francolí, Antoni Serret, per recollirles restes escampades dels monarques catalans. Ell i els seus col·laboradors lesvan embolicar i les van traslladar en carro fins a lesglésia de lEspluga, on esguardaren juntament amb les duna vintena més de membres de la casa reialdAragó. El 1841, davant lespoli i saqueig imparable de Poblet, principalmentper la gent dels pobles del voltant, Josep Criviller i Mn. Serret van rescatar elscossos que encara descansaven a les tombes, entre els quals els dAlfons el Cast iFerran dAntequera. Lajuntament de lEspluga de Francolí va decidir col·locarles restes en caixes; les de Jaume I foren dipositades en una caixa de fusta denoguera i la resta en set caixes de pi. La ciutat de València va intentaraconseguir la custòdia de les despulles de Jaume I, però el 1843 van sertraslladades a la catedral de Tarragona, on es construí un monument funerari peral Conqueridor.El monestir va ser saquejat a consciència, convertit en pedrera dels poblespròxims i a mercè de qualsevol que shi acostés. La Comissió de Monuments dela Província de Tarragona, organisme responsable del monestir des del 1857, nova millorar-ne la situació, car la rapinya va ser emparada pel funcionariat local ipel mateix governador civil, arribant-se a donar llicències per a la recerca desuposats tresors amagats pels monjos; llegendes facilitades per lantic esplendordel cenobi. Els governs espanyols es van mostrar greument negligents amb laprotecció del monument, a diferència del que es va fer amb altres panteons reialscastellans. De fet, Poblet no va ser reconegut com a monument nacional fins a1921, després de la visita del Rei Alfons XIII, que, referint-se a lestat deconservació del monestir, va declarar que era "una vergonya nacional" i es vacomprometre a promouren la restauració.
  9. 9. 8Restauració:Poblet va viure en aquesta situació de proteccióincerta durant gairebé un segle, amb obres deconsolidació i poc més. Però el clam pel redreçdaquest estat de coses, com a símbol històric inacional que era el cenobi, va ser creixent entreuna part de la intel·lectualitat, fins que el 1930començà la restauració en ferm amb el patrocinidel Patronat de Poblet, presidit per Eduard Todai Güell, autèntica ànima de la recuperació delmonestir. El 1935 van tornar a Poblet les suposades restes mortals del príncepCarles de Viana. El 1940, després de llargues negociacions interrompudes per laGuerra civil, shi va reinstal·lar una comunitat de monjos cistercencs, els primersdes de feia 105 anys. El 1945 es creà la Germandat de Poblet, per part del pareBernat Morgades, i, finalment, les despulles de Jaume el Conqueridor i delsaltres monarques van retornar-hi el 4 de juny de 1952, després de la restauraciódels sepulcres efectuada per Frederic Marès sota patrocini del govern espanyol.La dictadura franquista va explotar aquesta restauració, fins al punt que elmateix Franco va presidir la cerimònia de retorn de les despulles reials, i vaatreure per això latenció dels grups de la resistència antifeixista, que vanintentar infructuosament emparar-se de les despulles de Jaume I, amb la intencióde dipositar-les al monestir nord-català de Sant Miquel de Cuixà com a protesta.Els reconeixements recents, indicats al principi, coronen un llarg procés derestauració, que ha continuat sense pausa fins a recuperar pràcticament totes lesinstal·lacions.Despulles Jaume I
  10. 10. 9El Panteó Reial i altres sepultures:Lesglésia major de Poblet (Santa Maria) i altres llocs del monestir serviren delloc denterrament de monarques, infants i altres persones de la família realcatalana aragonesa, de membres daltres importants nissagues nobiliàries, dabatsi monjos del monestir i daltres persones destacades.Entre els dos pilars immediats a laltar major hi hael Panteó Reial, situat sobre dos grans arcsrebaixats, un al costat de lEpístola i laltre al delEvangeli. La resta de sepultures de la família reialestan a la cripta-ossari o repartides per linterior deltemple, com per exemple, la del príncep de Viana,situada a la dreta de lentrada principal.Entre les nissagues nobiliàries que escolliren Pobletcom a panteó destaca la dels Aragó-Cardona.La llista elaborada pel gran historiador del monestirJaume Finestres (1751) és un punt de referènciainel·ludible, i sovint únic, per conèixer la identitat de les persones enterrades almonestir i la ubicació original dels seus sepulcres, molts dells mal conservats ofins i tot desapareguts després de les destruccions del segle XIX.Panteó Reial:Pere el Cerimoniós, dacord amb labat Copons, decidí lany 1340 convertirPoblet en panteó oficial del Casal dAragó. Enels anys següents el rei va encarregar les obres,que seguí de prop, a mestre Aloi, a JaumeCascalls i també a Jordi de Déu, alguns delsmillors escultors del país, que per voluntat delmonarca obraren els sepulcres amb el més fialabastre de Catalunya, el de les pedreres deBeuda. En els magnífics sepulcres, les figuresjacents tenien als peus lleons, símbol de força ipoder, mentre les reines hi tenien gossos, símbol de fidelitat i lleialtat. Elssepulcres estaven originalment coberts per baldaquins de fusta daurada iPanteó Reial
  11. 11. 10decorats, per linterior, amb una representació del cel i el firmament, que no hanestat reconstruïts.Els sepulcres daquest panteó contenen les restes de les següents persones reials:Arc del costat de l’Epístola (dret) de l’Altar MajorEl Rei Alfons el Cast (part de les restes són a Santa Maria de Vilabertran).El Rei Joan el Caçador.Mata dArmanyac, primera esposa del rei Joan.Violant de Bar, segona esposa del rei Joan.El Rei Joan el Gran.Joana Enríquez, segona esposa del rei Joan.Arc del costat de lEvangeli (esquerre) delAltar MajorEl Rei Jaume el Conqueridor.El Rei Pere el Cerimoniós.Maria de Navarra, primera esposa del reiPere.Elionor de Portugal, segona esposa del reiPere.Elionor de Sicília, tercera esposa del reiPere.El Rei Ferran dAntequera.Fora dels arcs reialsEl Rei Alfons el Magnànim.El Rei Martí lHumà.Arc del costat delEvangeli (esquerre) delAltar Major
  12. 12. 11Altres tombes reials:Pere dAragó, infant dAragó, fill del rei Pere II el Gran.Joana de Foix, esposa de l’Infant Pere dAragó, comte de Ribagorça i dePrades.Joana dAragó, filla del rei Pere III i esposadel comte Joan I dEmpúries.Altres quatre infants, fills del rei Pere IIIJoana dAragó, filla del rei Joan I i esposa delcomte Mateu I de Foix.Altres quatre infants, fills del rei Joan I.Maria de Luna, reina dAragó, primera esposadel rei Martí I.Pere dAragó, duc de Noto, fill del rei Ferran I.Enric dAragó, comte dEmpúries i senyor de Sogorb, fill del rei Ferran I,amb les seves esposes Caterina de Castella i Beatriu Pimentel.Beatriu dAragó, filla del rei Ferran I de Nàpols, reina dHongria, esposa deMatías I dHongria i de Ladislau II dHongria. Maria dAragó, filla del reiJoan II.Carles de Viana, príncep de Girona i de Viana, fill del rei Joan II.l’Infant, príncep de Girona, fill del rei Ferran II.Alfons dAragó, duc de Vilafermosa i comte de Ribagorça, fill il·legítimdel rei Joan II dAragó.Enric dAragó, nét del rei Joan II dAragó.Traslladats des de Nàpols per Pere Antoni dAragó el 1671.
  13. 13. 12Panteó dels Aragó-CardonaEl llinatge dels Aragó-Cardona, descendent dels Trastàmara catalanoaragonesos, també ubicà els seus panteons familiars a lesglésia de Poblet.Aquest panteó, del segle XVII, estava situat originalment sota els arcs delPanteó Reial, però amb la restauració les seves restes, molt malmeses, forentraslladades a la capella anomenada de les relíquies. En aquest panteó forensebollides les següents persones:Alfons dAragó i Sicília, besnét del rei Ferran dAntequera, i la seva esposaJoana III de Cardona.Guiomar dAragó, rebesnéta del rei Ferran.Alfons dAragó i Cardona, rebesnét del rei Ferran.Joan dAragó i Sicília, besnét del rei Ferran.Enric Folc de Cardona i la seva segona dona Catalina Fernández Figueroa.Lluís Folc de Cardona, comte de Prades i la seva esposa Ana Enríquez deCabrera.Pere Antoni dAragó.Joaquim d’Aragó, duc de Cardona i la seva mare Teresa de Benavides.Caterina dAragó.Lluís de la Cerda i Aragó.Francesc Pau de la Cerda.Ana Fernández de Córdoba, duquessa de Feria.Diego Fernández de Córdoba i la seva esposa Joana Folc i Aragó, amb elsseus fills Brianda, Magdalena i Francesc.Enric dAragó, Infant Fortuna, i la seva esposa Guiomar de Portugal.Ambrosi dAragó i Sandoval.Antoni dAragó Castro, canonge de Córdoba.Francesc Ramon I dAragó i de Cardona i Àngela de Cárdenas.Vicenç dAragó i Cardona.
  14. 14. 13Investigació científica als panteonsLa profanació dels sepulcres, les circumstàncies del salvament i els trasllats delsegle XIX han fet que la gran majoria de les restes humanes conservades alPanteó Reial no hagin pogut ser identificades amb seguretat, tret de les dalgunsmonarques. Des de la reinstal·lació de les despulles reials als sepulcres restauratslany 1952 no shi ha efectuat cap estudi.El panteó dels Aragó-Cardona, en canvi, ha estat objecte dun recent estudiantropològic i de tasques de neteja i restauració. Aquest estudi ha determinat queles restes conservades estan constituïdes per, com a mínim, 104 individus: 6nens menors de 12 anys, 4 joves, 74 adults, 10 persones dedat madura i 10ancians. Molts dels ossos demostren que van estar exposats algun temps a lairelliure, circumstància que els va deteriorar de forma notable. Igualment, sha notatque hi ha molts pocs ossos petits, cosa que fa suposar que hi hagué una selecciódossos quan es van recollir després dels saquejos del segle XIX (vegeu Enllaçosexterns).
  15. 15. 14Claustre Major:El claustre major, gòtic, del monestir de Poblet va ser construït el 1331 per ordrede Jaume II, per substituir-ne un de més antic, destil romànic, del qual esconserva el templet hexagonal del lavatori. Les obres de construcció es vanallargar fins a principis del segle XVI.Arxius de Poblet:El Palau de lAbat, situat a lexterior del recinte de Poblet, és la seu de lArxiuMontserrat Tarradellas i Macià i de lArxiu de la Casa Ducal de Medinaceli aCatalunya. Darrerament, també hi han estat cedits els arxius del periodistaCarles Sentís.El que es va poder salvar de larxiu propi del monestir es conserva a lArchivoHistòric Nacional (Madrid) des de la desamortització de Mendizábal (1836).Bosc del Poblet:El Paratge natural de Poblet és al vessant nord de les muntanyes de Prades icorrespon a la capçalera del riu Francolí. Ha estat declarat Parc Natural dInterèsNacional (PNIN) per la Generalitat de Catalunya. A banda de la riquesamonumental i cultural del monestir de Poblet, aquest espai disposa de moltsvalors naturals. Ofereix moltes possibilitats de fer excursions i caminades osimplement de passejar fruint del paisatge i gaudint duna cinquantena de fontsnaturals, moltes daigua ferruginosa.
  16. 16. 15Llegendes de PobletEl llegendari de Poblet fou recollit per Jaume Ramon i Vidales (1910), EduardToda i Güell (1922 i 1935), Joaquim Guitert i Fontserè (1937), Manuel deMontoliu (1945), Joan Amades (1947) i Eufemià Fort i Cogul (1979). Destaquenles següents:Llegenda de la fundació del monestirAl segle XII sinstal·là en una vella ermita petita i mig ruïnosa en un bosc al peude les muntanyes de Prades un sol ermità, de nom Poblet. El rei moro de Siuranade Prades, Almemoniz, propietari de les terres, el féu presoner tres cops, peròtres cops el vell ermità desaparegué miraculosament de la presó. El musulmà,desconcertat, pensà que era un missatge diví. Així que prohibí als seus homesmolestar el monjo per tal que pogués resar en pau.El rei moro de Lleida se nassabentà i ho considerà una mostra de feblesa.Aleshores va enviar un escamot de soldats que el van capturar i el van tancar auna masmorra. Però Poblet sescapà tres cops més daquella presó lleidatana.Així, el rei moro de Lleida també li concedí la llibertat a lermità.El comte Ramon Berenguer IV es posà secretament en contacte amb Poblet, i lidemanà ajuda en la reconquesta daquelles terres al musulmans. Lermita delmonjo Poblet serví de base des don atacar el reialme moro de Siurana. Elscristians aconseguiren vèncer i foragitaren els sarraïns.Ramon Berenguer IV, agraït a Poblet, volia reconstruir de nou aquella ermita iengrandir-la. Demanà a dotze monjos cistercencs procedents de lAbadia deFontfreda que sinstal·lessin allí sota la tutela del nou abat Poblet, que tambédonà nom al monestir. Així acaba la llegenda i comença la història del Monestirde Poblet
  17. 17. 16Llegenda del rei i labat:Conta una llegenda, que durant un viatge a Barcelona, el rei Felip I dAragó vapassar la nit a Arbeca. Tal i com era costum, va enviar un missatger al lloc ondormiria la nit següent, en aquella ocasió el Monestir de Poblet, per tal davisarel seu amfitrió.Quan va arribar el missatger, va demanar per labat de Poblet, en aquells diesFrancesc Oliver de Boteller (en aquell moment president de la Generalitat deCatalunya). Quan li va comunicar que venia de part del rei dEspanya, li digué:"No el conec!". El missatger no entengué res, com gosava un monjo enfrontar-seamb el monarca més poderós del món? Novament li comunicà que lendemàarribaria el rei, però labat Oliver novament exclama: "No el conec!".El missatger retornà a Arbeca, on sajornava Felip II. El servent entrà a lacambra reial i, amb la mirada baixa i temorosa, explicà al rei els fets succeïtsamb labat de Poblet. El rei Felip es limità a dir: "Demà, de bon matí, torna-hi ianuncia larribada del comte de Barcelona".Lendemà el missatger trucà a la porta de Poblet i va demanar per labat, al qui lidigué: "Us anuncio larribada per demà de Sa Majestat el comte de Barcelona".Labat respongué solemnement: "Les portes del monestir sobriran de bat a batper rebrel amb tots els honors que li corresponen". Labat Oliver feu recobrir elspoms de la porta amb or, és per això que se lanomena Porta Daurada.
  18. 18. 17Llegenda de labat de Poblet i lemperador de la Xina:Conta una llegenda, que un dia el rei Jaume rebé un missatge de lemperador dela Xina. En tractar-se d’ algú tan important, volgué enviar-hi algú de confiança.És per això que envià labat de Poblet a lExtrem Orient.Un cop arribat al palau imperial, el governant xinès li mostrà totes les riqueses isaviesa que tenia al reialme. El pare abat, veient la poca humilitat delemperador, volgué donar-li una petita lliçó:-Heu de saber, senyor emperador, que el rei Jaume, mon senyor, viu en unaciutat alçada damunt de laigua i tota voltada de foc. Aquesta ciutat està feta ambulls de serp i fetges de vedella i la van construir els galls i els conills. Heu desaber, també, que la tal ciutat està governada per porcells i que els morts espassegen pels carrers. La tal ciutat és un riu damunt del qual hi ha un pont i perdamunt del pont pasturen més de cent mil caps de bestiar.Lemperador quedà bocabadat. Es diu que labat li havia explicat la ciutat deBarcelona de forma enigmàtica i fantàstica;alçada damunt de laigua (segons la tradició, Barcelona està construïdadamunt duna rambla o riera anomenada "Riu de Sota" o "de Sta. Eulàlia")voltada de foc (les muralles de la ciutat estaven fetes de pedra de foguerade Montjuïc)feta amb ulls de serp i fetges de vedella (els edificis més antics estavenfets dun granit anomenat popularment ulls de serp o fetge de vedella)la van construir els galls i els conills (dues importants famílies deconstructors de lèpoca eren els Gall i els Conill)governada per porcells (una antiga tradició medieval qualificava elsbarcelonins de porcells i la ciutat era governada pel Consell de Cent,format per nobles barcelonins -o nobles porcells-)els morts es passegen pels carrers (hi havia una família prestigiosaanomenada Mor)és un riu damunt del qual hi ha un pont (Barcelona, en estar construïdadamunt la llera dun riu, faria de pont imaginari)per damunt del pont pasturen més de cent mil caps de bestiar (tota lasuperfície de la ciutat hi cabien ben bé cent mil caps de bestiar).
  19. 19. 18Es diu que aquest enigma que deixà bocabadat a lemperador xinès és lorigen delexpressió catalana enganyar com a un xino.Llegenda de Fra Pere Marginet i el dimoniConta la llegenda que un dia saparegué Satanàs a Fra Pere per mostrar-li tots elsbéns que sestava perdent en aquella cova, però el monjo resistí la temptació. Unaltre dia se li aparegué en forma de dona, que el va temptar, però com lanteriorocasió, Fra Pere es mostrà ferm. Així, el dimoni es va presentar a la Cova de laPena amb diferents aspectes i, recordant-li els seus anys de disbauxa quan vaabandonar el monestir de Poblet, li oferí diversitat de luxes i plaers, però FraPere va resistir totes les temptacions.El dimoni, no volent acceptar la seva derrota, va tenir una idea genial; en lloc deluxes, li oferiria una vida senzilla però feliç i, així, va prendre la forma dun ase.Sestava apropant a la cova quan Fra Pere el veié, sense dubtar-ho un moment lilligà les corretges sense que el dimoni pogués dir res. Aleshores el monjo va fercarregar a lase pedres dun torrent sec per aixecar un mur exterior (que avui espot veure a lermita de la Pena) i, amb les pedres que li van sobrar, va construirun portal dentrada a lestança on va lligar lase.Lendemà va arribar una legió de dimonis i manaren a Fra Marginet deslligarlase. Aquest ho va fer i a linstant es va transformar de nou en Satanàs.Aleshores, veient que aquest no havia pogut deslliurar-se de les lligadures de FraPere, tots els dimonis van marxar fent una gran remor i aixecant flamarades. Eldimoni es va presentar a pagesos dels voltants i els digué:«Digueu a Fra Marginetque no tornarà a agafar el Dimonial Bosc de Poblet»
  20. 20. 19Opinió personalEns ha agradat molt aquest treball perquè és tracta d’un monestir molt bonic,que té molta importància dintre la historia de Catalunya , ja que molts dels seusreis van ser enterrats en aquest monestir.No ha estat gaire complicat trobar informació degut al fet de la seva importànciatant en el passat com en el present.El que hem trobat una mica més complicat ha estat seleccionar quina informacióera la més adient pel treball i, no sabem si ho hem fet prou bé.Magí CarrascalBernat Balcells

×