Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Lautaro

446 views

Published on

Published in: Education
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Lautaro

  1. 1. LAUTARO Montt HerebiaReligió 2012-2013Santes Creus
  2. 2. MONESTIR DE SANTES CREUS2012-13 Pàgina 2ÍndexIntroducció:L’Albareda de Santes Creus.........................................................3-7La vida monàstica...........................................................7-10Història:Fundació......................................................................................11-12Expansió.................................................................................12-17Declivi....................................................................................17-18Arquitectura:Església................................................................................18-20Tombes reials........................................................................20-22Claustre gòtic........................................................................22-25Dormitori..............................................................................25-25Sala capitular........................................................................25-26Palau reial............................................................................26-28Opinió..............................................................................29-29
  3. 3. MONESTIR DE SANTES CREUS2012-13 Pàgina 3El Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus és unade les joies de lart medieval català i està situat al poble deSantes Creus, capital del municipi dAiguamúrcia (Alt Camp).Actualment és lúnic monestir de la Ruta del Cister que no tévida monàstica.Lalbereda de Santes CreusLalbereda de Santes Creus es troba situada al municipidAiguamúrcia, just als peus del Monestir cistercenc deSantes Creus, constitueix una de les poques representacionsmitjanament ben conservats de la vegetació de ribera aCatalunya. Es tractaduna superfície de125 hectàrees vorael riu Gaià,actualment inclosadins el PEIN . Estroba situada a 280metres sobre el nivelldel mar, sobre sòlsal·luvials amb unbon drenatge, al Elmarge esquerre del Gaià, riu que té una superfície deconca hidrogràfica de 430 quilòmetres quadrats.Lalbereda està constituïda, botànicament parlant, per unconjunt darbres que es disposen seguint les quantitatsIntroducció
  4. 4. MONESTIR DE SANTES CREUS2012-13 Pàgina 4daigua presents al sòl. Així torbaríem unavegetació potencial constituïda per una salzeda a la mateixallera del riu, una albereda a la vora del Gaià i una omedamés interior, on les disponibilitats hídriques són menors.Linterès de lalbereda de Santes Creus rau en la importànciade lestrat arbori i la seva distribució seguint paràmetres dedisponibilitat hídrica; malauradament lestrat herbaci,interessant en aquestes comunitats vegetals, és més aviatpobre, a causa de la forta utilització daquest espais pelshumans. Lestudi delestrat herbaci es potrealitzar uns quantsquilòmetres aigüesavall, cap a Montferri,on encara esconserven petitsfragments de vegetacióde ribera constituïtsper omedes i alberedesque mantenen amb certa puresa lestrat herbaci, shi podenestudiar les diferents espècies vegetals que hi ha i fertranssectes de vegetació o bé inventaris de superfícieconeguda.Tant lalbereda de Santes Creus com la resta dalberedes quees troben pel Gaià ofereixen un interessant ventall depossibilitats amb les seves aplicacions didàctiques.La proximitat del riu Gaià facilita també una àmplia gammadactivitats, principalment en el tema de vegetació, ecologia izoologia tant vertebrats com invertebrats. Com que es tractadun curs típic de la Mediterrània shi donen tots els factorsgeogràfics i geològics característics que il·lustren aquestaspecte.Actualment les institucions responsables del manteniment delalbereda han començat a posar mitjans a fi de conservaraquest indret únic a Catalunya, que va fer decantar elsmonjos de lorde del Cister a instal·lar-se en aquesta zona faVista del monestir i l’Albereda a l’actualitat
  5. 5. MONESTIR DE SANTES CREUS2012-13 Pàgina 5prop de 900 anys, tal i com ho feren els monjos al populetum(bosc dàlbers, per tant albereda) de Vimbodí, que originà elmonestir de Poblet.Tall esquemàtic de la disposició de les comunitats vegetals a lalberedaComunitats vegetals i florauna salzeda de sarga (Saponario- Salicetum purpureae)a la mateixa llera del riu, per tant en zona inundada. Ésuna comunitat molt dependent de laigua. És una zonaafectada per les riuades, les plantes tenen moltes arrelsi flexibilitat en el brancatge per evitar trencaments i noimpedir el pas de laigua, està molt enriquit en espèciesnitròfiles, que el mateix riu aporta. Espèciescaracterístiques: sarga, saulic, esbarzer, menta borda.(torna a lesquema)
  6. 6. MONESTIR DE SANTES CREUS2012-13 Pàgina 6una albereda (Vinco-Populetum albae)a lavora del riu, els nivells freàtics són molt poc profunds, avegades és un terreny inundable. És una comunitatvegetal que requereix molta aigua, té un componentherbaci important (de fulles grans, amb capacitat detranspiració). Espècies característiques: àlber, freixe,om, arç blanc, esbarzer, vinca, sarriassa, fenàs boscà,lleteressa de bosc, heura.(torna a lesquema)una omeda (Lithospermo-Ulmetum minoris)més allunyada del riu, és una comunitat menysdependent de laigua, faria de pont entre la vegetació deribera i la vegetació típica de lindret (lalzinar). Espèciescaracterístiques: om, freixe, arç blanc, esbarzer, millgruà, lleteresa de bosc, heura.Actualment està afectada per la grafiosi: malaltiafúngica produïda per lascomicet Ceratocystis ulmi, queprovoca la mort de les branques més externes ,i deforma gradual, la mort de larbre.(torna a lesquema)
  7. 7. MONESTIR DE SANTES CREUS2012-13 Pàgina 7La vida dels monjos cistercencs als seus monestirs havia deseguir la Regla de Sant Benet, aquesta Regla, de setanta-trescapítols, marcava horari de la vida monàstica de formaestricta, conté les normes sobre loració, lhorari que sha deseguir, de com ha de ser un abat, de ladministracióeconòmica dels recursos, la construcció dedificis, etc. LaRegla de Sant Benet diu,Pel que fa a la construcció delmonestir:El monestir, si és possible, sha destablir detal manera que totes les coses necessàries,és a dir, laigua, el molí, el forn, lhort i elsdiversos oficis, sexerceixin a linterior delmonestir, per tal que els monjos no tinguinnecessitat de córrer per fora, perquè no convéde cap manera a les seves ànimes. (Capítol LXVI)Pel que fa a lorganització del monestir:Labat és el cap de la comunitat, encarregat i responsable defer complir la Regla. Lelecció es farà tenint en compte el mèritde vida i la saviesa de doctrina del qui hagi de ser instituït,encara que sigui lúltim per ordre de comunitat (Capítol LXIV).Els altres càrrecs del monestir depenen directament de labat:el prior, els degans, el majordom, linfermer, lalberguer, elporter i el mestre de novicis.La vida monàstica
  8. 8. MONESTIR DE SANTES CREUS2012-13 Pàgina 8Pel que fa a ladministració del monestir:Per majordom del monestir, que sesculli dentre la comunitatun home de seny, reposat, sobri, ni golut, ni vanitós, niturbulent, ni injust, ni cançoner, ni pròdig, sinó temorós deDéu, que sigui com un pare per a tota la comunitat. Que socupide tot....Que vetlli per la seva ànima, recordant-se sempredaquella dita de lApòstol: "Qui administra bé, es guanya unbon lloc". (Capítol XXXI)El majordom administrarà tots els béns del monestir, quepoden provenir del conreu de lhort, la venda de producteselaborats dins el monestir, els beneficis del treball daltresterres, les granges treballades per conversos.Pel que fa a loració:Hi ha dos tipus de pregària, la col·lectiva i laprivada; pel que fa a la primera, la Reglaestableix lhorari de realització; pel que fa ala segona diu: ...Per això la pregària ha deser breu i pura, fora del cas que sallarguésper una efusió inspirada per la gràcia divina"(Capítol XX). La pregària col·lectiva es fa alesglésia, en cant gregorià.Pel que fa a distribució del temps al monestir.La Regla de Sant Benet estableix uns horaris dependents deles estacions, així lany queda dividit en un horari destiu i undhivern (del 15 de setembre fins començar la Quaresma).Durant lhivern només es farà una menjada a dos quarts detres de la tarda, en temps dabstinència no es menjarà fins
  9. 9. MONESTIR DE SANTES CREUS2012-13 Pàgina 9les cinc de la tarda i a lestiu es menja duesvegades, a la una del migdia i a les sis de la tarda. Peròdurant la Quaresma, fins a Pasqua, que mengin al vespre. Lesvespres, tanmateix, shan de celebrar de manera que permenjar no necessitin dencendre les llànties, sinó que totsacabi encara amb claror de dia (Capítol XLI).Les hores benedictines segons la Regla de Sant Benet:Temps Horari destiuHoraridhivernaixecar-se 1.45 1.20matines 2 1.35laudes 3 7repartiment treballtreballprima 4 8lectura de la Reglatèrcia 7.45 9.20sexta/dinar 10.40 11.20nona 14 13treballvespres/sopar 18 15.30completes 19.30 16dormir 20 16.30
  10. 10. MONESTIR DE SANTES CREUS2012-13 Pàgina 10FundacióDe lorde del Cister, filial de la Grand Selva (Llenguadoc), foufundat lany 1150 originàriament a Valldaura, al VallèsOccidental, per donació dels Montcada. Guillem Ramon deMontcada i els seus fills Guillem, Ramon i Berenguer,donaren a labat de la Grand Selva, en mans del seu priorGuillem i en presència del monjo Guillem de Montpeller, unalou de la seva propietat a Cerdanyola del Vallès, conegutcom lalou de Valldaura perquè shi fundés un monestir, elqual posteriorment seria conegut amb el nom de Santa Mariade Valldaura.La comunitat es constituïalany 1152 i el primer abat deValldaura fou el priorGuillem. Però la manca derecursos hídrics, lexcessivaproximitat a Barcelona ialtres impediments feren queaquesta fundació no esperllongués en el temps i lacomunitat de monjos es vaveure forçada a buscar unemplaçament més adient dos anys més tard. La comunitat vasol·licitar al comte de Barcelona i príncep dAragó, RamonBerenguer IV la concessió dun lloc més proper a la recentconquerida Catalunya Nova, per tal de traslladar-hi la casaconventual. El comte accedí i els hi donàHistòriaVista general
  11. 11. MONESTIR DE SANTES CREUS2012-13 Pàgina 11lEspluga dAncosa. El lloc no era gensapropiat per la vida conventual i per tant la comunitat mai hiconstruí un monestir, però sí una granja, coneguda amb elnom de Granja dAncosa.El 2 de juny 1160, Guerau Alemany IV de Cervelló, Gerard deJorba i Guillem de Montagut els van fer donació del paratgede Santes Creus a lemplaçament actual vora el riu Gaià,[3]amb aigua abundant i suficients terres per a garantirleconomia del monestir. No obstant això, per una disputajurisdiccional entre les diòcesis de Barcelona i Tarragona, eltrasllat es va demorar fins que el papa Alexandre II vadecretar la independència del monestir el 1168. Lany 1169es fa el trasllat definitiu de tots els monjos que encaraquedaven a Valldaura i lany següent shi afegeix la comunitatveïna de Sant Pere de Gaià.ExpansióLa primera etapa de construcciódel monestir es perllongàdurant 100 anys, i sinicià ambel mandat del primer abat delpaís, Pere de Valldaura/SantesCreus (1158-1184), consideratlabat fundador del monestir deSantes Creus. Labat aprovà elsplànols de ledifici dins el méspur estil arquitectòniccistercenc, a semblança delmonestir del qual procedia, elde la Grand Selva.El 1168 es comencen a bastirles principals dependènciesmonacals. La nova església escomença el 1174. Lany 1191 esposava la primera pedra del dormitori dels monjos; lanyDetalldelclaustre
  12. 12. MONESTIR DE SANTES CREUS2012-13 Pàgina 121211, en temps de labat Bernat dÀger, escobreix labsis. Lesglésia sacaba el 1226, lhospital de SantPere shi bastí lany 1229; lany 1302 fou posada la primerapedra del refetor del claustre –avui desaparegut -, i lany 1313fou començat el claustre anterior i finalitzat lany 1341, obrade Reinard de Fonoll, arquitecte anglès.Aviat els monjos iniciaren una política dexpansió territorial auna i altra banda de leix del riu Gaià, adquirint terres a laMarca del Penedès, al Tarragonès, a lAlt Camp, a la Segarra,a lUrgell, i lAnoia, i altres llocs més allunyats del monestir,com al Baix Ebre, Barcelonès, Baix Llobregat i VallèsOccidental.A mitjan segle XIII la monarquia catalana interfereix en laritme de labadia mostrant un interès per la mateixa quealhora pertorba la senzillesa de la vida monàstica cistercencai engrandeix el complex monacal amb construccions noves ivaluoses. És època de labat Sant Bernat Calvó (1226-1233),conseller de Jaume el Conqueridor (1213-1276), a qui vaacompanyar en les conquestes de Mallorca i ValènciaUn impuls notable el rebé quandurant el govern de labat Gener(1265-1293) el monestir es convertíen tomba del comtes-reis, cosa quecomportà la dignificació delmonestir a fi dacollir les restesreials. El successor a la corona,Pere el Gran (1276-1285), vadispensar el seu reial patrocini alabadia i hi va voler ser enterrat,com també ho serien després el seufill Jaume el Just (1291-1337) i laseva esposa, Blanca dAnjou.Un dels abats més importants foufra Bonanat de Vilaseca, en tempsdel qual, i sota el patronatge reialde Jaume el Just, es fundà la filial de Santa Maria deValldigna, lany 1298, i deu anys més tard el monestirLavatori del claustre,cimborii la torre del rellotge
  13. 13. MONESTIR DE SANTES CREUS2012-13 Pàgina 13dAltofonte a Sicília. No cal dir que, en tempsdaquests dos monarques, el monestir assolíuna importància primordial dins el mónmonacal cistercenc català. Ambdós reis foren sebollits aSantes Creus.A instàncies daquest últimmonarca es van convertir leshabitacions abacials en palaureial, i a la seva voluntat esdeu la demolició del claustreromànic per ser substituït pelgòtic actual, així com laconstrucció del cimbori sobreel creuer de lesglésia. A Pere elCerimoniós (1336-1387) cal atribuir lemmurallament delrecinte monacal i també que, a causa de la seva predilecciópel monestir de Poblet, el de Santes Creus deixés de de serpalau i panteó reial; per això, les dependències palatines vantornar a destinar-se a habitacions abacials.El monestir fou fortificat per a la defensa entre els anys 1376i 1378 per raó de la guerra amb Castella. A arrel daquestesfortificacions, les relacions del monarca amb labat Ferreraforen tibants. El monestir també exercí una influèncianotable durant el segle XIV, XV i XVI a causa de la fundacióde lOrde militar de Montesa per part del papa Joan XIII,donat que hi quedà vinculat fins lany 1666 amb laportaciódun monjo que exercia com a prior dins aquest orde militar.El papa Benet XIII, visità elmonestir lany 1410. Quansextingí el monestircistercenc femení de Bonrepòs(Priorat), els seus béns forenincorporats a Santes Creus,igual que les despulles de lareina Margarida de Prades,segona esposa de MartílHumà, que recentment han estat instal·lades en unaAl fons del la façanade l’església
  14. 14. MONESTIR DE SANTES CREUS2012-13 Pàgina 14urna de pedra en el mur de la nau delevangeli. Un retaule gòtic, obra de Lluís Borrassà, fouinaugurat lany 1411 en temps de labat Bernat Dalmau.A finals del segle XV el monestir experimentà un canvi enlexplotació de les seves propietats. La gairebé desaparició delmonjo convers, degut als canvis econòmics produïts en labaixa edat mitjana, els monjos de Santes Creus es van veureobligats a establir en les seves propietats conreadors en règimde contractes emfitèutics,explotació que prevaldria finsl’exclautració definitiva de la comunitat l’any 1835.Durant els segles XVI i XVII el monestir albergà una intensaactivitat cultural, és en aquests moments que la sevabiblioteca conté nombrosos incunables i manuscrits.En temps de labat Jaume Carnisser, el monestir, juntamentamb Poblet, soposa alprojecte de constitució dela CongregacióCistercenca de la CoronadAragó i fou el mésacèrrim defensor del vellsistema dels abatsperpetus. A la mort de fraCarnisser el monestir esdoblegà al nou sistema i apartir de 1619, electe fra Josep Barberà, com abatquadriennal de Santes Creus, el monestir encetà una novaetapa de plena integració a la congregació que durarà finslextinció del monestir. Labat Barberà ocupà el càrrec deVicari General de la congregació i fou amic personal deFrancesc Vicent Garcia i Torres, més conegut com el Rectorde Vallfogona.Cimbori i la torre delclaustre
  15. 15. MONESTIR DE SANTES CREUS2012-13 Pàgina 15Un nou palau de labat fou aixecat el 1640sobre lantic hospital dels Pobres, el 1733 fouconstruïda la infermeria i ampliat el refetor,que perdé els trets gòtics. A la segona meitat del segle XVIIIsacabà la urbanització de les places i la construcció delportal de lAssumpta.En temps de labat Bartomeu Rovira els monjos abandonarenles dependències del claustre anterior i passaren a ocupar lazona del claustre posterior, iniciant-se un procés derestauració i adequació daquella part del monestir, que elsmonjos no abandonaren fins la seva total desaparició.DecliviÉs en aquestsmoments que elsabats del monestirpassen de servitalicis a tenircàrrecs temporals, decaràcter triennal, apartir de laincorporació a laCongregació de laCorona dAragó, el monestir comença una davallada que eldurà anys més tard a la desaparició de la comunitatcistercenca, ajudat per episodis històrics com la Guerra delFrancès (1808-1814) i el Trienni Liberal (1820-1823); així el1820 la comunitat cistercenca és dissolta en la primeraexclaustració del monestir. La vida monàstica es restauralany 1823 i duraFigura del claustre
  16. 16. MONESTIR DE SANTES CREUS2012-13 Pàgina 16fins el 25 de juliol de 1835, en què es dissol elcenobi de forma definitiva; posteriorment la Llei Mendizábalcomporta la impossibilitat de continuar el monestir com aforma de vida monacal.A partir de 1843, a les dependències exteriors dels monjos,shi va anar desenvolupant el nou poble de Santes Creus. Apartir de labandonament dels monjos, el monestir començauna cursa de destrucció ajudada pel trasllat de la presó deTarragona lany 1870 a ledifici del monestir, fet que causàimportants destrosses. La recuperació del monestir no es faben efectiva fins la declaració de Monument Històric lany1921, any en què comença la lenta recuperació de ledifici.Actualment la gestió del monument la realitza la Generalitatde Catalunya.El monestir ha continuat deshabitat fins als nostres dies, adiferència dels monestirs veïns de Poblet (Conca de Barberà) iVallbona de les Monges (Urgell), els quals encara són habitatsactualment; el conjunt de tots tres forma la turística Ruta delCister.
  17. 17. MONESTIR DE SANTES CREUS2012-13 Pàgina 17EsglésiaLa planta de ledifici és de creu llatina, amb tres naus i untotal de cinc capelles abacials. La façana es va començar aldarrer terç del segle XII i està composta per una portaladadarc de mig punt i al seu damunt un gran vitrall gòtic ambtraceria emmarcada per un arc ogival que recolza sobre dospetits capitells que coronen els fusts, i que limiten la resta delobertura. El calat és compost per un pentalobat inscrit enun cercle, dos trilobats i petits angles curvilinis. Mostrareminiscències romàniques en la manera de compartimentarcadascuna de les composicions, de proporcions molt petites, ila manera de concebre les formes. El treball de les escenes,tant pel que fa a la composició com a la realització dels petitsdetalls ens recorda el treball dun miniaturista i sorprèn quelartista no tingués en compte que serien impossiblesdapreciar des del pla de la basílica. La protecció reial deSantes Creus, unida a una sèrie de realitzacionsarquitectòniques i artístiques situen el finestral vers el 1280 iles característiques pròpies del vitrall permeten datar-lo versel 1300.A la façana de llevant shi trobavael cementiri monacal, en langleque formen les parets de lainfermeria, construïda lany 1636, ila capçalera de lesglésia. Destacapoderosament la rosassamonumental que sobre al mur estde labsis central. Destil romànic,sorganitza a partir de dos cerclesconcèntrics units per vuit columnetes radials de dos capitellsi fust hexagonal, que senllacen entre elles amb parellesdarcs semicirculars. Al cercle central, una coronaLa rosassa romànicaArquitectura
  18. 18. MONESTIR DE SANTES CREUS2012-13 Pàgina 18octolobulada envolta un entrellaç format pervuit anells. Segons Vives i Miret es va construir entre 1193 i1211.Labsis també era il·luminat per tres finestres allargades darcde mig punt que actualment estan tapiades.La façana està coronada per merlets amb espitlleres, propisde lemmurallament del segle XIV.Pel que fa a linterior de lesglésia, destaca el retaule de laltarmajor, dèpoca barroca (1646), obra de Josep Tremulles.Aquest altar, que va substituir lanterior gòtic de LluísBorrassà de 1410.Jaume II deixa una forta empremta en laspecte actual delmonestir, ja que manà habilitar-lo per rebre les despulles delseu pare. El mestre Bartomeu de Girona és larquitecteprincipal, destaca el treball escultòric del mausoleu i respectea les pintures policromes hi ha constància que hi va treballarel pintor Andreu de la Torre.Tombes reialsLaltar major és flanquejat a banda i banda per dosmausoleus, formats per sarcòfags de pedra situats a linteriorde sengles templets de pedra destil gòtic, amb les tombes de:- Mausoleu del costat de lEvangeli:1. El Rei Pere el Gran en unabanyera de pòrfir com asarcòfag2. Lalmirall Roger de Llúria alsseus peus.- Mausoleu del costat de lEpístola:3. El Rei Jaume II el Just, iBlanca dAnjou, esposa del rei Jaume.Tomba de Pere el gran
  19. 19. MONESTIR DE SANTES CREUS2012-13 Pàgina 19Segons els historiadors, aquestes tombes reials són elsprimers exemples de lart gòtic català. Lany 2010,elDepartament de Cultura i Mitjans de Comunicació, sota ladirecció del Museu dHistòria de Catalunya, ha restauratles tombes reials del Monestir de Santes Creus, coincidintamb el 850è aniversari del monument. Els treballs hanpermès comprovar que els elements del mausoleu del reiPere el Gran i la policromia de color blau, vermell i daurat,són originals i que es va utilitzar la tècnica de la pintura aloli: el sepulcre, per tant, és una de les primeres obrescatalanes on apareix aquesta tècnica. Aquesta pintura esmantindria intacta des del 1307.També es tractaria de lúnica tomba reial de la CoronadAragó dèpoca medieval que no ha estat profanada i que,per tant, aporta dades inèdites del rei Pere el Gran. Alsseus peus sha realçat la llosa funerària de marbre, fins aramolt degradada, de lalmirall Roger de Llúria, qui vamanifestar la voluntat de ser enterrat ben a prop del seusenyor.Daltra banda,es demostra que el sepulcre de Jaume II iBlanca dAnjou van patir un canvi de disposició delsarcòfag, probablement al segle XVI, a més de la sevaprofanació al 1836. El cos de la reina ha estat recompost iembolcallat en roba de lli.A més, totes les tombes "porten un missatge políticassociat". En la làpida que Jaume II va encarregar pel seupare, Pere el Gran, hi figura que va ser un gran home, granconqueridor i just governant. En la que Jaume es vaencarregar per ell mateix es diu que va ser un reipacificador.
  20. 20. MONESTIR DE SANTES CREUS2012-13 Pàgina 20Claustre gòticEl claustre major, gòtic, va ser fetconstruir el 1331 per Jaume II, persubstituir-neun de mésantic, destilromànic, delqual esconserva eltemplet hexagonal del lavatori. És unrectangle de 40 per 35 metres, ambuna obertura a lexterior, a lextremmeridional, que dóna a la plaça Majora través de la porta reial, antigaentrada per fer la visita del monestir.Aquesta porta la va fer construirJaume II i la seva esposa, BlancadAnjou. És per aquest motiu que alsarcs hi ha relleus amb els escuts de lacorona dAragó, les quatre barres, i laflor de Lis, símbol de la casa dAnjou.La construcció del claustre agafà unagran empenta a causa de laincorporació de lescultor dorigenanglès Reinard des Fonoll, que acabàla seva tasca deu anys més tard. Esconsidera que aquest escultor estroba retratat en diferents esculturesdels capitells del claustre.Cal destacar-ne la decoració delscapitells, que representen un amplirepertori diconografia medieval.Lornamentació, que saparta de lasenzillesa que dicta larquitecturaUna galeria del claustreClaustreGaleria nord del claustre
  21. 21. MONESTIR DE SANTES CREUS2012-13 Pàgina 21cistercenca, és rica i exuberant.lAntic Testament, animals exòticsi fabulosos, personatges populars,personatges fantàstics, com elGreenman, etc.Entre làmplia varietaticonogràfica que figura esculpidaen els capitells del claustre podemdistingir com a mínim tres estils.Un primer compost per figuresque ocupen tot elcapitell i atribuïbles a lartistaReinard des Fonoll. Un segon estilque fou obrat segurament per undeixeble de Reinard, querepresenten composicionscompletades amb ornamentacióvegetal. Per últim un estil més arcaïtzant de caràcterromànic, realitzat amb relleus més baixos i que ens mostra elcicle del Gènesis que corona el pilar de langle sud-oest.Actualment lentrada al claustre des de lexterior es fa através de lala sud, on abans hihavia el calefactor, la cuina i elrefetor, que posteriorment es vantraslladar al claustre posterior. Enentrar al claustre hom troba aldavant el templet del lavatori, queservia per rentar-se les mans elsmonjos abans dels menjars. Estracta duna construcció deBanc on l’abat rentava els peusdels monjos per Dijous SantTemplet del lavatori
  22. 22. MONESTIR DE SANTES CREUS2012-13 Pàgina 22una planta hexagonal coberta amb volta de creueria, ladecoració dels capitells és simple, hi ha esculpides fulles delliri.Lala nord, la que toca a lesglésia, hi trobem dues portes, ladels conversos, al davant de lala oest, i la de la lliçó o delsmonjos, davant de lala est. La primera era utilitzada perentrar a lesglésia els conversos i la segona era utilitzada pelsmonjos per entrar a lesglésia. En aquesta ala hi trobem elbanc de pedra que servia perquè labat rentés els peus alsmonjos del monestir el Dijous Sant, en senyal dhumilitat.La galeria est porta a les dependències segons larquitecturacistercenca, així hi trobem la sala capitular, lescala que portaal dormitori, larmarium, el locutori i la capella de SantBenet, actualment tancada. Al final delala hi ha la porta per lala nord, la quetoca a lesglésia, hi trobem dues portes,la dels conversos, al davant de lalaoest, i la de la lliçó o dels monjos,davant de lala est. La primera erautilitzada per entrar a lesglésia elsconversos i la segona era utilitzada pelsmonjos per entrar a lesglésia. Enaquesta ala hi trobem el banc de pedraque servia perquè labat rentés els peusals monjos del monestir el Dijous Sant,en senyal dhumilitat.La galeria est porta a les dependènciessegons larquitectura cistercenca, aixíhi trobem la sala capitular, lescala queporta al dormitori, larmarium, ellocutori i la capella de Sant.Benet, actualment tancada. Al final de lala hi ha la porta peron entraven els monjos a lesglésia.El locutori,quecomunicava els dosclaustres
  23. 23. MONESTIR DE SANTES CREUS2012-13 Pàgina 23DormitoriDes del claustre podem pujar al dormitori, que és una gransala amb arcs apuntats. Des daquí, es potaccedir a la Torre de les Hores i al cimbori.Es tracta duna àmplia nau de 46 metresde llargada per 11 damplada il·luminadaper finestres darc ogival, el sostre és dedues vessants i descansa sobre onze arcsdiafragma. Al final de la nau hi ha lescalaque mena directament a lesglésia. Era eldormitori comú dels monjos i estava dividit en cel·lesindividuals.Actualment fa les funcions dauditori per la seva acústica.Sala capitularLa sala capitular és de planta quadrada, àmplia, donzemetres de costat, cobert amb nou creueries sostingudes perquatre columnes cilíndriques al centre. Està il·luminada pertres finestres darc de mig punt. Shientra per una porta amb un finestrala cada costat que permetia alsconversos seguir el capítol des delexterior de la sala.Iniciada a finals del segle XII, lafaçana consta duna porta, formadaper un doble arc de centre suspès itimpà perforat per un quadrat, i dos finestrals de dobleobertura. Shi compten quaranta columnes distribuïdes enquatre grups a ambdós costats de les finestres i de la portadaccés, formades per una base àtica amb rosetes, pentàgonsi rombes, un fust monolític i un capitell. Aquests últims sóndecorats amb simples fulles de lliri daigua, frisos de volutes itrenes de dos fils. Consta deDormitoriSala capitular amb leslàpides al terra
  24. 24. MONESTIR DE SANTES CREUS2012-13 Pàgina 24nous trams, seccionats en la seva coberta perarcs torals i formers de perfil motllurats, a lentrecreuamentdels quals se situen les claus de volta, en baix relleu i detipus geomètric, que descansen en quatre columnes – ambcapitells de fullatges estilitzats, palmetes digitades separadesper tisores-, i dotze culs-de-llàntia estructurats en dos cossossuperposats: un cos prismàtic, un astràgal i un capitell.La sala capitular era el lloc de reunió de la comunitat,diàriament shi llegia el Martirologi, el Santoral del dia, esresava una oració i es feia la lectura dun capítol de la Reglade Sant Benet. També era el lloc destinat a lenterrament delsabats, que es feia de forma anònima, tret dels que es ferendurant els segles XVI i XVII, què es posaren làpides delsabats enterrats; en concret, a la sala capitular hi ha setlàpides. Contemplats desquena als tres finestrals i desquerrea dreta, són: Bernardí Tolrà (b 1534), Pedro de Mendoza (b1519), Jaume Valls (b 1560), Pere Nogués (b 1608), JaumeCarnicer (b 1619), Jeroni Contijoc (b 1593). El setè és unbisbe lleidatà franciscà, del segle XIV, Andreu de Velleregiaque morí a Nàpols.Palau reialLa seva construcció sinicià durant elsegle XIV per allotjar els reis i la sevacort durant la sevaestada almonestir.Atès que elscomtes-reisutilitzaven aquestedifici en comptadesocasions, fouresidència habitualde labat fins al segle XVI, que esconstruí fora del recinte el Palau delAbat, actualment seu delajuntament de Santes Creus.El pati central del palau reialColumna de pòrfir
  25. 25. MONESTIR DE SANTES CREUS2012-13 Pàgina 25El palau reial està situat a la banda de migdiadel claustre posterior. Respon a la iniciativa de Pere el Gran,enriquit per Jaume el Just i ampliat per alguns abatsperpetus, des de Guillem de Ferrera (1347-1375) fins a PereNoguers (1593-1608). Constitueix un exemple dins elmonestir de larquitectura civil medieval a Catalunya, a laplanta baixa les oficines, les cavalleries i la masmorra, alprimer pis habitacions i al segon pis sallotjava el servei.Les dependències envolten dos patis contigus i esdistribueixen en tres nivells. Un vestíbul amb enteixinat ornatamb heràldica reial i de labat A. Porta (1390-1402) ensintrodueix al primer pati, on uns senzills permòdolsescalonats sostinguts per arcs rebaixats aguanten lescalaprincipal, amb un formós relleu que mostra les armescatalanes entre àngels i lleons tinents, que ens condueix auna galeria amb barana de pedra on descansen columnesquadrilobulades i arcades sobre capitells ornats a dos nivells.El pati és cobert per un bonic i interessant enteixinat.A linterior del primer pis hi han les cambres reialsmodificades pels diferents abats que hi habitaren. Al segonpis daquest mateix pati, trobem dues baranes ambcolumnetes, una de pòrfir, que mostren els escuts dels abatsA. Porta, J. Pinyana (1430-1438) i el de J. Valls (1534-1560)flanquejant una porta conopial. Aquest darrer abat sobrealçàel palau construint dues galeries destuc i un mirador.Lúltima intervenció és degué a labat P. Nogués qui foradà lapart superior de la torre de lhomenatge amb una escala decargol, on havia estat reclòs el fill de Jaume II.
  26. 26. MONESTIR DE SANTES CREUS2012-13 Pàgina 26La informació d’aquest treball m’ha estat fàcil de trobarperquè a Internet hi ha molta.El vocabulari ha estat una mica difícil d’entendre perquèhavia moltes paraules que encara no coneixia i per tant hetingut que buscar-les al diccionari.Amb aquest treball he après moltes coses del Monestir deSantes Creus com per exemple com hi vivien en aquella èpocaels monjos ,l’arquitectura del monestir i on es trobava.M’ agradat molt fer aquest treball perquè a part d’aprendrem’he em distret quan el realitzava.També he après coses com ficar marcs a les fotos, col·locarles imatges, fer un encapçalament i un peu de pàgina, cosesque em serviran per poder realitzar qualsevol altre treball.Opinió
  27. 27. MONESTIR DE SANTES CREUS2012-13 Pàgina 27Fi

×