Gandhi

497 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
497
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
48
Actions
Shares
0
Downloads
4
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Gandhi

  1. 1. G A N D H Nom dels alumnes : Lautaro Montt i Ángel Sánchez Assignatura: RELIGIÓ Curs: 2013-2014 I
  2. 2. GANDHI ÍNDEX Què és el Premi Nobel? . . . . pàg. 3 Biografia . . . . . . . . . . . . . . . .pàg.4-13 Frases famoses . . . . . . . . . . . pàg.14 Opinió personal . . . . . . . . . . .pàg.15 Pàgina 2
  3. 3. GANDHI QUÈ ÉS EL PREMI NOBEL? Els Premis Nobel van ser creats en el seu testament per Alfred Nobel, inventor de la dinamita i industrial. La seua funció és la de premiar les persones la labor de les quals haguera sigut excel·lent al llarg de la seua vida en algun dels camps premiats. Nobel va signar el seu testament al Club Suec-Noruec de París el 27 de novembre de 1895. Se sentia culpable per la seva responsabilitat com a empresari enriquit a través d'una indústria productora de dinamita on el principal mercat era la mineria, però també la guerra. Aquesta pot haver estat la motivació principal del seu famós testament, potser lligat al costum de l'època de realitzar accions per fer transcendir el seu nom en morir. Les medalles del premi Nobel, encunyades per les fàbriques de moneda de Suècia a Suècia i la de Noruega des de 1902, són marques registrades de la Fundació Nobel. A totes les medalles destaca una imatge d'Alfred Nobel de perfil esquerre sobre l'anvers. Les medalles del Premi Nobel de Física, de Química, de Fisiologia o Medicina, i de Literatura tenen el mateix disseny a l'anvers, mostrant la imatge d'Alfred Nobel i les dates del seu naixement i la seva mort. Pàgina 3
  4. 4. GANDHI BIOGRAFIA Mohandas Karamchand Gandhi va néixer el 2 d'octubre de 1869 en un remot lloc de l'Índia, a la ciutat costanera de Porbandar, del districte de Gujarat. Aquest era llavors un mosaic de minúsculs principats, els governants dels quals tenien un poder absolut sobre la vida dels seus súbdits. El seu pare, Karamchand Gandhi, era el primer ministre de Porbandar i pertanyia a la casta dels banias, mercaders de proverbial astúcia i habilitat en el comerç. La seva mare, cridada Putlibai, procedia de la secta dels pranamis, els qui barrejaven l'hinduisme amb els ensenyaments de l'Alcorà. Era una dona profundament religiosa i austera que dividia el seu temps entre el temple i la cura dels seus, amén de practicar freqüents dejunis. En la formació espiritual de Mohandas, que sentia un il·limitat amor pels seus pares, a més de l'adoració a la deessa Visnú que professava la família, van concórrer una sèrie de cultures i credos amalgamats: l'hindú, el musulmà, el jain. Aquest últim va tenir especial influència en la seva filosofia: els jains practicaven la no-violència no només amb els animals i els éssers humans, sinó fins i tot amb les plantes, els microbis, l'aigua, el foc i el vent. Exemple típic de tardana genialitat, Mohandas va ser un adolescent silenciós, retret i gens brillant en els estudis, que va passar sense cridar l'atenció per les escoles de Rajkot. Als tretze anys, seguint el costum hindú, ho van casar amb una nena de la seva edat anomenada Kasturbai, de qui estava promès des dels sis anys sense saber-ho. Pàgina 4
  5. 5. GANDHI El jove espòs es va enamorar apassionadament de la noia, i per fer l'amor amb ella va abandonar el jaç del seu pare moribund la mateixa nit en què aquest va morir. El succés va deixar una culpa inesborrable en Gandhi, que més tard es declararia en contra del matrimoni entre nens i a favor de la continència sexual. Com les seves qualificacions no van millorar en l'institut, la família va decidir enviar-ho a Londres per seguir els cursos d'advocacia del Inner Tremp, les exigències del qual eren menors que les de les universitats índies. Amb tanta por com a excitació, el noi es va embarcar a Bombai al setembre de 1888. Tenia dinou anys i acabava de ser pare per primera vegada. Abans de partir havia promès solemnement a la seva mare no seguir el costum anglès de menjar carn, atès que el visnuismo ho prohibia. Diverses vegades en la seva adolescència hi havia transgredit tal norma, impulsat per un amic que li aconsellava la carn per semblar-se en fortalesa als anglesos. A Londres va viure tres anys, entre 1888 i 1891, període en què es va produir un dels fets més determinants de la seva vocació: el descobriment d'Orient a través d'Occident. En efecte, a la capital anglesa va començar a freqüentar als teósofos, els qui ho van iniciar en la lectura del primer clàssic indi, el Bhagavad Gita, al que arribaria a considerar «el llibre per excel·lència per al coneixement de la veritat». També allí va entrar en contacte amb els ensenyaments de Crist, i durant un temps es va sentir tan atret per l'ètica cristiana que va dubtar entre aquesta i l'hinduisme. D'aquesta època són els seus intents de sintetitzar els preceptes del budisme, el cristianisme, l'islamisme i la seva religió natal, a través del que va assenyalar com el principi unificador de tots ells: la idea de renunciació. Pàgina 5
  6. 6. GANDHI En aquests anys decisius per a la seva formació intel·lectual va llegir a Tolstói, en qui més tard trobaria el guia per al perfeccionament de la pràctica i la teoria de la no-violència. Quan va tornar a l'Índia amb el títol d'advocat, ho va fer amb els seus senyals d'identitat orientals: havia anat a la recerca de la saviesa occidental i retornava amb el secret que hi havia fet savis als hindús. En tornar a Porbandar va trobar a la seva família desintegrada: la mare havia mort poc abans i els Gandhi havien perdut tota influència en la cort principesca. Com a advocat no va trobar moltes perspectives, ja que la seva primera actuació professional va acabar en un humillant fracàs, doncs va emmudir en dirigir-se al tribunal i no va poder continuar. Va ser llavors quan una factoria comercial musulmana li va oferir un contracte per atendre un cas de l'empresa en Durban, i Gandhi no va deixar passar l'oportunitat. Es va embarcar cap a Sud-àfrica en 1893. Al país dels antics colons holandesos vivia una colònia hindú formada en la seva majoria per treballadors, a els qui els anglesos cridaven despectivament sami. Mancaven de tot dret, se'ls menyspreava i discriminava racialment, com va poder comprovar en carn pròpia el jove advocat durant alguns dels seus viatges en ferrocarril. Però la situació era més greu encara del que semblava. Acabat el seu treball, Gandhi era a punt de tornar a l'Índia quan es va assabentar de l'existència d'un projecte de llei per retirar el dret de sufragi als hindús. Va decidir llavors ajornar la partida un mes per organitzar la resistència dels seus compatriotes, i el mes es va convertir en vint-i-dos anys. Durant aquesta llarga etapa de la seva vida, la seva major preocupació va ser l'alliberament de la comunitat índia, i en ella va ser donant forma a les armes de lluita que més tard utilitzaria i el seu país. Pàgina 6
  7. 7. GANDHI En els primers anys, convençut de les bones intencions del colonialisme britànic, va obrir un bufet per defensar als seus compatriotes davant els tribunals a Johannesburg i es va proposar articular un moviment dedicat a l'agitació per mitjans legals. Va fundar el periòdic "The Indian Opinion", per aglutinar a la comunitat índia i, com a instrument d'agitació legal, va crear el Congrés Indi de Natal. Les seves simpaties anglófiles li van portar durant la guerra contra els bóers a organitzar el Cos Indi d'Ambulàncies, acció que va merèixer dures crítiques per part dels nacionalistes indis. A partir de 1904 l'activitat de Gandhi va sofrir un canvi notable: després de llegir la crítica del capitalisme continguda en "Unto The Last", de John Ruskin, va modificar el seu estil de vida i va passar a portar una senzilla existència comunitària als afores de Johannesburg on va fundar una comuna cridada Tolstói. En aquesta època va bosquejar la teoria de l'activisme noviolent, que va engegar per primera vegada per oposar-se a la llei de registre. Aquesta llei obligava a tots els indis a inscriure's en un registre especial amb les seves empremtes dactilars. Gandhi va ordenar als seus compatriotes que no s'inscrivissin, que comerciessin als carrers sense llicència i, més tard, que cremessin les seves targetes de registre enfront de la mesquita de Johannesburg. Com a molts dels seus seguidors, va anar a parar a la presó diverses vegades, però el moviment de resistència civil va obtenir diversos èxits parcials. En 1913 la protesta contra un impost considerat injust es va traduir en una marxa a través del Transvaal, fins a Natal. Pàgina 7
  8. 8. GANDHI A l'any següent les autoritats britàniques van fer marxa enrere amb aquest impost i van autoritzar als asiàtics a residir en Natal com a treballadors lliures. La victòria semblava total, i Gandhi, que havia abandonat les vestimentes europees en senyal de protesta, va partir definitivament de Sud-àfrica amb la seva dona i els seus fills. A llarg termini tots els assoliments de la comunitat índia es van perdre i les autoritats d'aquell país van endurir encara més la seva política racista, però Sud-àfrica havia estat el banc de proves on Gandhi va desenvolupar i va comprovar les tàctiques que més tard hauria d'utilitzar a la seva terra natal. Gandhi va arribar a l'Índia en 1915 com un veritable heroi, amb l'aurèola de les seves campanyes a l'estranger. Les masses de Bombai li van tributar una calorosa rebuda, el governador anglès va acudir a saludar-ho i el poeta Rabindranath Tagore li va donar la benvinguda a la seva Universitat Lliure de Santiniketan. Poc després d'arribar, a la ciutat d'Ahmadabad va fundar una comunitat gairebé monàstica en la qual estaven prohibides les vestimentes estrangeres, els menjars amb espècies i la propietat privada. Els seus membres es dedicaven únicament a dos treballs materials: l'agricultura, per obtenir el sustent, i el teixit a mà, per procurar-se l'abric. Aquí va donar començament a una lluita que Gandhi hauria de sostenir durant tota la seva vida: la batalla contra les xacres de l'hinduisme i a favor dels intocables. El primer pas va ser admetre'ls com a membres de la comunitat. En aquests primers anys Gandhi va abandonar tota agitació política a fi de recolzar els esforços bèl·lics de Gran Bretanya en la Primera Guerra Mundial, arribant fins i tot al reclutament de soldats per a l'exèrcit anglès. Pàgina 8
  9. 9. GANDHI La seva entrada en la política índia no es va produir fins a febrer de 1919, quan l'aprovació de la Llei Rowlatt, que establia la censura i assenyalava dures penes per a qualsevol sospitós de terrorisme o sedició, li va obrir els ulls sobre les veritables intencions dels imperialistes anglesos al seu país. Gandhi va passar llavors a encapçalar l'oposició a la llei. Va organitzar una campanya de propaganda a nivell nacional mitjançant la noviolència, que va començar amb una vaga general. Aquesta aviat es va estendre a tot el país i les protestes es van succeir a les principals ciutats, on es van registrar alguns focus de violència malgrat la insistència del capdavanter en el caràcter pacífic de les manifestacions. Quan acudia a Delhi a apaivagar la població, Gandhi va ser detingut. Dies després, el 13 d'abril, el brigadier general Dyer ordenava disparar als seus gurkas sobre la multitud reunida en el Jallianwala Bagh de la ciutat de Amritsar. La dominació anglesa havia mostrat el seu veritable rostre sanguinari i brutal: gairebé quatre-centes persones van ser assassinades i altres milers ferides. Però les autoritats britàniques es van veure obligades a reconsiderar les seves tàctiques i la Llei Rowlatt mai va entrar en vigor. En els anys següents a la massacre de Amritsar, Gandhi es va convertir en el líder nacionalista indiscutit, aconseguint la presidència del Congrés Nacional Indi -partit fundat per Alan Octavius Hume en 1885-, que ell va saber convertir en un instrument efectiu en pro de la independència. D'una agrupació de les classes mitjanes urbanes, va passar a ser una orga. Quan va sortir de la presó -una apendicitis va fer que les autoritats colonials ho alliberessin en 1924-, va trobar que el panorama polític s'havia modificat en la seva absència: el Partit del Congrés s'havia dividit en dues faccions i la unitat entre hindús i musulmans, aconseguida amb el moviment de Pàgina 9
  10. 10. GANDHI desobediència civil, havia desaparegut. Gandhi va decidir llavors retirar-se de la política, per viure com un anacoreta, en absoluta pobresa i buscant el silenci com a força regenerativa. Retirat en el seu Ashram es va convertir en aquests anys en el cap espiritual de l'Índia, en el dirigent religiós de fama internacional que molts occidentals a la recerca de la pau espiritual tractaven com un gurú. El seu retir va finalitzar de manera brusca en 1927, quan el govern britànic va nomenar una comissió encarregada de la reforma de la Constitució, en la qual no participava cap nadiu. Al capdavant de la lluita política, Gandhi va aconseguir que tots els partits del país fessin el boicot a aquesta comissió. Poc després, la vaga de Bardoli, en suport a la negativa a pagar impostos, acabava en un èxit total. La victòria del moviment va animar al Congrés a declarar la independència de l'Índia, el 26 de gener de 1930, i es va encarregar al Mahatma l'adreça de la campanya de no violència per portar a la pràctica la resolució. Aquest va triar com a objectiu de la mateixa el monopoli de la sal que afectava particularment als pobres-, i va partir de Sabartami el 12 de març amb 79 voluntaris amb rumb a Dandi, població costanera distant 385 quilòmetres. El petit moviment es va estendre com les ones d'un estany fins a aconseguir tota l'Índia: els camperols sembraven de branques verdes els camins per on passaria aquest home petit i semidespullat, amb un bastó de bambú, camí del mar i al capdavant d'un enorme exèrcit pacífic. El dia de l'aniversari de la massacre de Amritsar, Gandhi va arribar a la vora del mar i va agafar un grapat de sal. Des d'aquest moment la desobediència civil va ser imparable: diputats i funcionaris locals van dimitir, els prohoms locals van abandonar els seus llocs, els soldats de l'exèrcit indi es van negar a disparar sobre els manifestants, les dones es van adherir al moviment, mentre els seguidors de Gandhi envaïen pacíficament les fàbriques de sal. Pàgina 10
  11. 11. GANDHI La campanya va acabar amb un pacte de compromís entre Gandhi i el virrei de la seva majestat britànica, en virtut del com es legalitzava la producció de sal i s'alliberaven els prop de 100.000 presos detinguts durant les mobilitzacions. D'altra banda, Gandhi era enviat a Londres per participar en la conferència que discutia els passos a seguir per establir un govern constitucional en l'Índia. La presència del Mahatma a Anglaterra, al marge del gran acolliment popular que li van dispensar els barris londinencs, no va suposar resultats favorables per a la causa, i en tornar al seu país es va trobar amb que Nehru i altres líders del Congrés es trobaven una vegada més a la presó. Diverses vegades en la seva vida Gandhi va recórrer a els dejunis com a mitjà de pressió contra el poder, com a forma de lluita espectacular i dramàtica per detenir la violència o cridar l'atenció de les masses. La falta d'humanitat del sistema de castes, que condemnava als parias a l'absoluta indigència i ostracisme, va fer que Gandhi convertís l'abolició de la intocabilitat en una meta fonamental dels seus esforços. I des de la presó de Yervada, on havia estat confinat novament, va realitzar un «dejuni fins a la mort» en contra de la celebració d'eleccions separades d'hindús i parias. Això va obligar a tots els líders polítics a acudir al costat del seu jaç de presoner per signar un pacte amb el consentiment anglès. La labor de «pedagogia popular» per guarir a la societat hindú de les seves nafres no va acabar aquí. Distanciat del Congrés davant la decepció que li provocaven les maniobres dels polítics, es va dedicar a visitar pobles llunyans, insistint en l'educació popular, en la prohibició de l'alcohol, en l'alliberament espiritual de l'home. L'esclat de la Segona Guerra Mundial va ser el motiu que Gandhi, una vegada més, retornés al primer plànol polític. Pàgina 11
  12. 12. GANDHI La seva oposició al conflicte bèl·lic era absoluta i no compartia l'opinió de Nehru i altres líders del Congrés, proclius a recolzar la lluita contra el feixisme. Però la decisió del virrey d'incorporar el subcontinent als preparatius bèl·lics de Gran Bretanya sense consultar amb els polítics locals, va aclarir les aigües, provocant la dimissió en massa dels ministres pertanyents al Congrés. Després de la presa de Yangon pels japonesos, Gandhi va exigir la completa independència de l'Índia, perquè el país pogués escollir lliurement les seves decisions. L'endemà, el 9 d'agost de 1942, era arrestat al costat d'altres membres del Congrés, la qual cosa va produir una revolta en massa dels nadius, seguida per una sèrie de revoltes violentes en tot el territori indi. Aquesta va ser l'última presó del Mahatma i potser la més dolorosa, perquè des del seu presidi en Poona es va assabentar de la mort de la seva dona, Kasturbai. Era ja un ancià fràgil i afeblit quan va sortir en llibertat l'any 1944. Finalitzada la guerra, i després de la pujada al poder dels laboristes a Anglaterra, Gandhi va exercir un rol fonamental en les negociacions que van portar a l'alliberament. No obstant això, la seva postura oposada a la partició del subcontinent gens va poder contra la determinació del capdavanter de la Lliga Musulmana, Jinnah, defensor de la separació del Pakistan. Dolgut pel que va considerar una traïció, en 1946 el Mahatma va veure amb horror com els antics fantasmes indis ressorgien durant la celebració del Nomenament de Nehru com a primer cap de govern, que va ser pretext de violents disturbis motivats per la pugna entre hindús i musulmans. Gandhi es va traslladar a Noakhali, on havien començat els enfrontaments, i va caminar de poble en poble, descalç, tractant de detenir les massacres que van acompanyar a la partició a Bengala, Calcuta, *Bihar, Caixmir i Delhi. Però els seus esforços només van servir per acréixer l'odi que sentien per ell els fanàtics Pàgina 12
  13. 13. GANDHI extremistes de tots dos pobles: els hindús van atemptar contra la seva vida a Calcuta i els musulmans van fer el propi en *Noakhali. Durant els seus últims dies a Delhi va dur a terme un dejuni per reconciliar a les dues comunitats, la qual cosa va afectar greument la seva salut. Així i tot, va aparèixer de nou davant el públic uns dies abans de la seva mort. El 30 de gener de 1948, quan en fosquejar es dirigia a la pregària comunitària, va ser aconseguit per les bales d'un jove hindú. Tal com ho havia predit a la seva néta, va morir com un veritable Mahatma, amb la paraula Rama ('Déu') en els seus llavis. Pàgina 13
  14. 14. GANDHI FRASES FAMOSES Nostra recompensa es troba en l'esforç i no en el resultat. Un esforç total és una victòria completa. La violència és la por als ideals dels altres. Ja que jo sóc imperfecte i necessito la tolerància i la bondat dels altres, també haig de tolerar els defectes del món fins que pugui trobar el secret que em permeti posar-los remei. Ningú pot fer el bé en un espai de la seva vida, mentre fa mal en un altre. La vida és un tot indivisible. Ull per ull i tothom acabarà cec. Gairebé tot el que realitzi serà insignificant, però és molt important que ho faci. Pàgina 14
  15. 15. GANDHI OPINIÓ PERSONAL Ha estat un treball fàcil ja que la informació és molt variada a Internet. No hem hagut de utilitzar el diccionari cap vegada perquè el vocabulari ha estat bastant entenedor. Hem après moltes coses curioses del senyor Nobel. El motiu per el qual va crear el premi va ser perquè es va penedir de fer-se ric gràcies a la fabricació d’armament i d’inventar entre moltes coses la dinamita.Va decidir fer aquest premi amb tots els diners que havia guanyat en contra del que havia fet i premiar a totes aquelles persones que amb els seus esforços i coneixements puguin ajudar a la humanitat. El que més m’ha cridat l’atenció de Gandhi és que nosaltres pensàvem que ell havia creat la no-violència i resulta que no, en realitat ell va ser dels primers que la va aplicar. Ens ha agradat molt treballar junts. Pàgina 15

×