Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

EL NAIXEMENT DEL MÓN CONTEMPORANI (2017)

3,041 views

Published on

Al llarg del segle XVIII, a Europa tres processos revolucionaris: La Il·lustració, l’inici de la Revolució Industrial i l’inici de les Revolucions liberals amb l’esclat de la Revolució Francesa, posaran en qüestió el sistema econòmic, polític, social i cultural de l’Antic Regim existent a les hores i fixaran les bases sobre les que se construirà el Món Contemporani, el nostre món.
Nota: Part del contingut d'aquesta presentació apreix en forma d'animació. Per poder visualitzar-les es recomanable descarregar la presntació en el seu format original de PowerPoint.
ATENCIÓ: Per descarregar la presentació actualitzada i en format original PowerPoint accediu a: http://hmcantonio.blogspot.com.es/ on trobareu l'enllaç per decarregar-la. (Actualment Slidshare sol permet la descàrrega en format PDF)
Nova versió actualitzada Octubre 2017

Published in: Education
  • Be the first to comment

EL NAIXEMENT DEL MÓN CONTEMPORANI (2017)

  1. 1. 1.- Introducció: Tres revolucions que transformen el món 3.- Segle XVIII: El camí cap un nou món i una nova societat Índex 3.1.- Revolució Cultural: La Il·lustració 3.2.- Revolució Política: Liberalisme i Nacionalisme 3.3.- Revolució Econòmica: La Revolució Industrial 2.- El món abans de les revolucions: L’Antic Regim
  2. 2. Tres gran revolucions inauguren el món contemporani trasbalsant definitivament l’economia, la societat, la política i la cultura de l’Antic Règim LES REVOLUCIONS LIBERALS ( Destaca la Rev. Francesa) 1.- INTRODUCCIÓ: Es van encarregar de destruir el model Polític i Social de l’Antic Regim (Vigent a Europa des de de feia tres segles ). LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL (S’inicia Anglaterra mitjans del XVIII) Transforma l’economia de l’Antic Regim i també provoca la transformació de l’organització social donant lloc a l’aparició de la societat de classes UNA REVOLUCIÓ CULTURAL ( Les noves idees de la Il·lustració) Un moviment cultural que s’oposa a l’explicació del món basada en la divinitat, la tradició i l’autoritat i proposa una nova explicació, basant-se en l’ús de la raó
  3. 3. A Europa des de el segle XVI Fins el segle XVIII havia dominat el sistema anomenat Antic Règim, un sistema econòmic, polític, social i cultural que es va caracteritzar per una : ECONOMIA Agrària, basada en una agricultura i una ramaderia tradicional de baixa productivitat. Una producció de bens manufacturera i artesanal, també molt escassa. Un comerç també escàs i poc desenvolupat (resultat de que hi havia poc productes amb el que comerciar) ECONOMIA DE SUBSISTÈNCIA 2.- EL MON ABANS DE LES REVOLUCIONS: L’ANTIC REGIM
  4. 4. POLÍTICA El Sistema Polític existent a l’Antic Règim era la Monarquia Absoluta o absolutisme Un sistema polític en el que el monarca (rei) exerceix totes les funcions de govern sense cap limitació: El rei fa les lleis, el rei les fa complir i el rei jutge el seu compliment Luis XIV ( el rei Sol ) El rei acumula tots els poders en la seva persona per designi diví. El rei governarà auxiliat per un gran aparell burocràtic (funcionaris) que formen el que anomenem ESTAT 2.- EL MON ABANS DE LES REVOLUCIONS: L’ANTIC REGIM
  5. 5. ORGANITZACIÓ SOCIAL 2.- EL MON ABANS DE LES REVOLUCIONS: L’ANTIC REGIM L’Antic Règim, presentava una organització social ESTAMENTAL, es a dir una societat organitzada en dos grups: Privilegiats i NO Privilegiats Una societat doncs, que hi havia una gran DESIGUALTAT CIVIL (Desigualtat per llei) DESIGUALTAT CIVIL PRIVILEGIATS (minoria) NO PRIVILEGIATS (majoria) El pertànyer a un grup o altre venia determinat pel naixement, i no hi havia mobilitat social, és a dir, no es podia canviar de grup o estament.
  6. 6. CULTURA 2.- EL MON ABANS DE LES REVOLUCIONS: L’ANTIC REGIM La cultura a l’antic Regim estava marcada per la religió. Tot s’explicava per la divinitat. Es considerava que la societat havia estat creada per la divinitat, i el lloc que cada un ocupava a la societat ho havia triat la divinitat ( naixement).. Per tal de vigilar que ningú s'apartés d’aquesta explicació del món, es van crear uns tribunals, que s’encarregaven de controlar a tots aquells que no respectaven o qüestionaven aquesta explicació del món: LA SANTA INQUISICIÓ. Milers de persones van morir a tota Europa per mostrar una idees diferents a les explicacions del món donades per l'Església cristiana. Aquesta manera d’explicar el món i aquest control, va dificultar molt el desenvolupament de la ciència i el progrés social.
  7. 7. Al llarg del segle XVIII es van produir un conjunt de transformacions i canvis culturals, polítics i econòmics que faran trontollar (desestabilitzar) el sistema polític, econòmic i cultural de l’Antic Regim. 3.- EL SEGLE XVIII: UN SEGLE DE TRANSFORMACIONS Tres, són els canvis fonamentals que es produïren al llarg d’aquest segle: - Una Revolució Cultural: La Il·lustració. Un moviment cultural que proposa una nova visió del món i dona lloc a l’aparició de noves idees. - Una Revolució Econòmica: La Revolució Industrial. Un nou sistema de producció, que aplicant les màquines a la producció d’aliments i bens transformarà totalment l’economia de l’Antic Regim. - Una Revolució Política: Que proposa un nou sistema de governar la societat: EL LIBERALISME un sistema que proposa que siguin els propis governats els que triïn els governants a través del vot.
  8. 8. LES NOVES IDEES: LA IL·LUSTRACIÓ La Il·lustració és un moviment cultural que es va a desenvolupar a Europa en el segle XVIII que aporta noves idees i una nova visió del món: 3.1. REVOLUCIÓ CULTURAL: LA IL·LUSTRACIÓ És un moviment que defensa que L'ÚS DE LA RAÓ (Intel·ligència humana) és l’únic mitjà per poder entendre el món. I s’hi oposa fermament a ... Tradició Revelació Divina L’ Autoritat a una explicació del món basada en:
  9. 9. Felicitat L’ésser humà ha nascut per ser feliç. ( concepció optimista del món) Llibertat i Igualtat Tots els humans neixen lliures i iguals Justícia El que és just i el que no ho és ho ha de dir la raó, no la religió. Progrés El progrés portarà als essers humans a aconseguir la felicitat a la Terra (objectiu últim de la vida humana) Tolerància El respecte i la tolerància han de ser la base de les relacions entre els homes Basant-se en l’ús de la raó (Intel·ligència humana) els il·lustrats proposen un conjunt de noves idees: PRINCIPALS IDEES 3.1. REVOLUCIÓ CULTURAL: LA IL·LUSTRACIÓ
  10. 10. Recolzant-se en aquest idees els il·lustrats CRITIQUEN i QÜESTIONEN tots els aspectes de la societat de l’Antic Regim: Rebutjant la Societat Estamental -No a la pertinença al grup social per naixement -Mobilitat social: promoció social segons la vàlua de cadascú Organització SOCIAL Organització ECONÒMICA No a la reglamentació dels gremis. LLIBERTAT ECONÒMICA (lliure producció i venta de productes) Organització POLÍTICA Crítica de l’Absolutisme Estableix les bases d’una nova forma política: EL LIBERALISME Camp de la CULTURA Condemna de la Intolerància religiosa Proposen la Llibertat de creences. La relació entre les persones s’ha de basar en la Tolerància i el Respecte 3.1. REVOLUCIÓ CULTURAL: LA IL·LUSTRACIÓ
  11. 11. Saló de Madame Geoffrin: Es difonen les idees il.lustrades Les idees de la Il·lustració es difonen per mitjà de l'Enciclopèdia (1751) i dels salons o reunions d'il·lustrats. LA DIFUSIÓ DE LES IDEES IL·LUSTRADES 3.1. REVOLUCIÓ CULTURAL: LA IL·LUSTRACIÓ
  12. 12. Voltaire -Llibertat de pensament i tolerància religiosa. Molt crític ... Rousseau -”Contracte social” “Sobirania nacional” IL.LUSTRATS MÉS REPRESENTATIUS Serà a França el lloc on el moviment il·lustrat tindrà més rellevància i on apareixen els seus majors representants. Montesquieu - Planteja la Divisió de poders, al seu llibre “L’esperit de les lleis”, 1748. Montesquieu PRINCIPALS IL·LUSTRATS Totes aquestes idees s’utilitzaran posteriorment per donar origen a un nou sistema polític que substituirà al absolutisme: EL LIBERALISME POLÍTIC 3.1. REVOLUCIÓ CULTURAL: LA IL·LUSTRACIÓ
  13. 13. EL LIBERALISME... EL NACIONALISME
  14. 14. Qui va participar a les revolucions? EL TERCER ESTAT: La burgesia, les classes populars urbanes i els camperols Qui va dirigir les revolucions? LA BURGESIA Què van canviar? El sistema polític: Van abolir l’absolutisme, i van establir un nou sistema polític: El Liberalisme. LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES: De 1789 a 1848 a Europa, la burgesia seguint les noves idees de llibertat i igualtat de la Il·lustració promou una sèrie de revolucions per desmantellar l’ordre polític i social de l’Antic Regim i implantar un nou ordre polític i un nou ordre social. També modificaren l’organització social i van establir la igualtat civil i la mobilitat social Per aquest motiu es considera que les revolucions que es van produir entre 1789 i 1848 són REVOLUCIONS BURGESES i LIBERALS 3.2- REVOLUCIÓ POLÍTICA: LIBERALISME I NACIONALISME
  15. 15. Revolucions 1820 Revolucions 1830 Revolucions 1848 Revolució francesa 1789 ON I QUAN ÉS VAN PRODUIR LES REV. LIBERALS BURGESES ? Fora d’Europa també es produïren Revolucions liberals burgeses en EEUU (1776) i en Amèrica del Sud (1808-1826) lligades a processos d’independència d’aquestes colònies respecte d’Europa. 3.2- REVOLUCIÓ POLÍTICA: LIBERALISME I NACIONALISME
  16. 16. UN NOU SISTEMA POLÍTIC: EL LIBERALISME El liberalisme és un sistema polític en el que , a diferència de l’absolutisme el poder no l'atorga la divinitat, sinó el poble o nació. Totes aquestes revolucions tenien com objectiu eliminar l’Absolutisme i instaurar un nou sistema polític: EL LIBERALISME 3.2- REVOLUCIÓ POLÍTICA: LIBERALISME I NACIONALISME El liberalisme és un sistema polític en el que , a diferència de l’absolutisme el poder no l'atorga la divinitat, sinó el poble o nació. És a dir, són els governats els que mitjançant el vot designen els governants. Al liberalisme, doncs, les persones són considerades ciutadans i no súbdits, és a dir tenen drets i deures. El liberalisme, és doncs, un sistema polític que va des d’abaix (governats) a dalt (governants) diferent de l’absolutisme, que anava des d’adalt a baix. ( Divinitat - Rei – Súbdits ). Aquest sistema sorgeix a partir de les idees dels i.lustrats: Sobirania nacional (Rousseau) Separació dels poders, (Montesquieu), Igualtat Civil de tots els ciutadans (Loke) i garantia de drets individuals (Voltaire)
  17. 17. Una Constitució : Conjunt de normes o lleis fonamentals que resulten de l’acord o pacte entre els ciutadans que formen una nació per tal de viure junts. Tres poders separats : ELEMENTS QUE CONFIGUREN UN ESTAT LIBERAL 1.- Poder legislatiu: S’encarrega de legislar, és a dir de fer o aprovar les lleis. (Parlament o assemblea) 3.-Poder Judicial: Independent i separat dels altres dos. Format per jutges i fiscals s’encarreguen de jutjar conforme a les lleis elaborades pel poder legislatiu 3.2- REVOLUCIÓ POLÍTICA: LIBERALISME I NACIONALISME 2.-Poder Executiu: S’encarrega de fer complir les lleis aprovades pel poder legislatiu. El formen el president i els ministres i disposen dels mitjans per poder fer complir les lleis: L’Exèrcit, la policia, hisenda i els funcionaris....
  18. 18. LIBERALISME I NACIONALISME: FORMACIÓ DELS ESTATS NACIONALS Així, al llarg segle XIX van néixer molts dels estats importants que actualment formen Europa. El triomf a molts indrets d’Europa del liberalisme va anar acompanyat de la formació d’ Estats Nació. EUROPA 1812 EUROPA 1914 Per què passa això ? 3.2- REVOLUCIÓ POLÍTICA: LIBERALISME I NACIONALISME
  19. 19. La raó principal és que paral·lelament al liberalisme a Europa durant el segle XIX es desenvolupen les idees de NACIÓ i de NACIONALISME. 3.2- REVOLUCIÓ POLÍTICA: LIBERALISME I NACIONALISME I què és una NACIÓ ? Un conjunt de persones que habiten en un territori i que tenen una mateixa llengua, una mateixa cultura, unes tradicions i formes de vida, i una història comuna i sobretot una voluntat de viure junts i decidir ells mateixos sobre el seu futur. I què és el NACIONALISME ? És el sentiment personal de pertànyer a una nació. És a dir, de formar part d’un grup humà que comparteix una llengua, una cultura , una història, unes tradicions i una determinada forma de vida. EL NACIONALISME POLÍTIC O INDEPENDENTISTA És el desig o la voluntat del poble que forma una nació de tenir estat propi independent, de triar el seu propi govern i decidir sobre el seu futur. El NACIONALISME POLÍTIC DEFENSA: El dret de les nacions a crear un Estat propi El dret de les nacions decidir per elles mateixes
  20. 20. A diferència del sistema polític absolutista on el govern era triat per la divinitat i els habitants del regne no decidien res, donats que sols eren súbdits i no tenien drets. En el sistema polític liberal, qui tria el govern són els ciutadans que formen la nació. Així doncs, Liberalisme i nació són dos conceptes que presenten una estreta relació entre ells LIBERALISME, NACIÓ I NACIONALISME 3.2- REVOLUCIÓ POLÍTICA: LIBERALISME I NACIONALISME En el sistema polític del Liberalisme qui tria els governants ? LA NACIÓ És pot triar doncs, el governants d’un territori si no hi ha nació ? NO És necessari doncs, formar nacions per saber qui te dret a triar el governant ? SÍ Així doncs, si el liberalisme es un sistema polític en el que la nació (ciutadans) tria per mitja del vot els governants Podem concloure, doncs que Liberalisme i Nacionalisme són dos conceptes que presenten una estreta relació
  21. 21. “LA PRIMAVERA DELS POBLES”: FORMACIÓ DELS ESTATS NACIONALS Així, al llarg segle XIX van néixer molts dels estats importants que actualment formen Europa com Itàlia, Alemanya o Grècia. Al llarg del segle XIX la caiguda l’absolutisme i el triomf a molts indrets d’Europa del liberalisme va anar acompanyat de la formació de molts Estats Nació, un fenomen que és conegut com “La Primavera del Pobles” 3.2- REVOLUCIÓ POLÍTICA: LIBERALISME I NACIONALISME I que continuarà desenvolupant-se al llarg del segle XX (Finlàndia, Noruega, Irlanda...) i que arribarà fins i tot, als nostres dies.
  22. 22. Liberalisme CONSERVADOR Liberalisme PROGRESSISTA TENDENCIES DEL LIBERALISME En el procés de creació i construcció de l’ESTAT LIBERAL, al llarg dels segles XIX i XX és van donar dues grans tendències: A nivell Econòmic, tots dos comparteixen la defensa del dret a la de la propietat privada , el lliure mercat i la no intervenció de l’Estat en l’economia. Drets polítics limitats: Sufragi censatari (limitat als rics) Drets polítics amplis: Sufragi universal (tots, rics i pobres) Drets col·lectius com la llibertat d’associació o de manifestació molt restringits i acuradament regulats Drets col·lectius com la llibertat d’associació o de manifestació més amplis, menor regulació, Govern i lleis a favor de les classes benestants de la societat (rics i poderosos) Govern i lleis a favor del conjunt de la societat, no sols de les classes benestants. 3.2- REVOLUCIÓ POLÍTICA: LIBERALISME I NACIONALISME
  23. 23. 3.3- REVOLUCIÓ ECONÒMICA: LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL Paral·lelament a la Revolució Cultural i la Revolució Política, a Europa, al segle XVIII també es va iniciar una revolució econòmica: LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL. La Revolució Industrial és un conjunt de transformacions econòmiques, basades essencialment en l’aplicació de la màquina a la producció, que va permetre produir molta més quantitat de productes i aliments en menys temps. Aquest canvi es va iniciar a la Gran Bretanya a mitjans del segle XVIII i s’estengué posteriorment per l'Europa continental, EUA i Japó al llarg del segle XIX. La Revolució Industrial va ser una revolució (canvi) tan gran, que no sols va canviar el sistema econòmic, sinó que , també va transformar la societat , transformant la manera de viure i fins i tot, les idees i els comportaments de las persones.
  24. 24. Com era l’economia i societat a l’Antic Règim? Segle XVIII Com és l’economia i societat a finals del Segle XIX? Una economia agrària: El 80% de la població treballava al camp. Una economia industrial en que la major part de la població treballa a la indústria Una societat rural 80% de la població vivia en el camp o en pobles Una societat urbana: La majoria de la població viu en ciutats Una economia estancada la producció creixia poc. Economia de subsistència. Es produeix majoritàriament per l’autoconsum. Una economia amb creixement continu.. La producció creix any rere any. Es produeix per la venda (comerç). Una societat estamental: Privilegiats i No Privilegiats. (Establert pel naixement) Nova divisió social: Propietaris Mitjans de producció (burgesia) i treballadors (proletariat) 3.3- REVOLUCIÓ ECONÒMICA: LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL Per comprendre l’abast de les transformacions que la Revolució Industrial va provocar compararem la societat i l’economia de l’Antic Regim (s. XVIII) amb la societat i l'economia resultant de La Revolució Industrial (s. XIX) LA REV. INDUSTRIAL: UN GRAN CANVI ECONÒMIC I SOCIAL
  25. 25. LA REV. INDUSTRIAL UN GRAN CANVI SOCIAL La Societat industrial Societat urbana Societat de classes La Revolució Industrial, doncs, no va ser sols un canvi econòmic (Es produïa més i més ràpidament), sinó que també va transformar les maneres de viure, i d’organitzar- se dels essers humans donant lloc a l’aparició d’una nova societat: Una societat on la majoria de les persones viuran a les ciutats. La societat s’organitza en dos grups socials: Predomini absolut de les ciutats que incrementen ràpidament la seva població per l’emigració de la població del camp cap les ciutats en busca de feina en les noves fàbriques que es creen a les ciutats. -Burgesia: Propietaris de les industries (mitjans de producció) - Proletariat: Força de treball (sense propietats) 3.3- REVOLUCIÓ ECONÒMICA: LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
  26. 26. 3.3- REVOLUCIÓ ECONÒMICA: LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL UNA NOVA ORGANITZACIÓ SOCIAL: LA SOCIETAT DE CLASSES Amb la revolució Industrial la societat va tornar a quedar dividida, però ara ja no entre privilegiats i no privilegiats, com en l’Antic Règim. Les diferències davant la llei havien estat eliminades amb les Revolucions Liberals i la implantació del liberalisme. Ara les diferències vindrien donades per la capacitat econòmica. La societat es dividirà en dos nous grups socials: La Burgesia i el Proletariat. Dos grups amb igualtat davant la llei, però amb condicions econòmiques i de vida molt diferents. BURGESIA PROLETARIAT Propietaris de les empreses industrials, comercials i financeres i que gaudien d’unes magnífiques condicions de vida. Són la força de treball industrial i agrària. Treballen per un sou o salari. Pèssimes condicions de vida IGUALTAT CIVIL – DIFERÈNCIES ECONÒMIQUES

×