PRIMERES AVANTGUARDES (1905-1945)

8,696 views

Published on

NOVA VERSIÓ ACTUALITZADA PAU 2016
En aquesta presentació es descriuen els trets més significatius que van caracteritzar les primeres avantguardes del segle XX: El Fauvisme, l’Expressionisme, el Cubisme, el Futurisme, el Dadaisme, el Surrealisme i l'Abstracció.
La presentació dels trets que van caracteritzar a cada un d'aquest estils o moviments s'exemplifica prenent com a referència principal, les obres de cada un d'aquest estils que han estat seleccionades per les PAU 2016.
A la presentació, cada una d’aquestes obres s'acompanya d’un conjunt de "links" de pagines web, vídeos o altres presentacions que permeten ampliar i aprofundir la informació que s’ofereix de cada una de les obres.
Aquesta presentació pretén ser un punt de referència útil, a partir del qual preparar la part del temari de les PAU 2016 corresponent a quest període.
Es recomanable descarregar la presentació per visualitzar les animacions i activar els “links” d'ampliació.

Published in: Education

PRIMERES AVANTGUARDES (1905-1945)

  1. 1. Antonio Núñez 2016
  2. 2. ÍNDEX 3.- EL CUBISME 1.- EL FAUVISME 2.- L’EXPRESSIONISME 4.- EL FUTURISME 7.- L'ABSTRACCIÓ 5.- EL DADAISME 6.- EL SURREALISME
  3. 3. EL FAUVISME Nascut al 1905 és considerat el primer moviment d'avantguarda que trenca amb la tradició. La denominació prové de la paraula francesa “fauve” que significa fera i que fa referència a l’aplicació exacerbada i violenta dels colors sobre la tela. Aquest estil trenca amb la tradicional associació entre l’objecte representat i el seu color real. ( Autonomia del color respect ea la forma) Preponderància de la visió subjectiva i estètica de l’artista per sobre de la copia mimètica de la realitat. 1.- ART SEGLE XX : EL FAUVISME
  4. 4. El punt de partida pels fauvistes són el color i la pinzellada expressiva de Van Gogh L’art negre Africà també influí en els fauvistes, especialment les màscares africanes per la seva innocència, la seva ingenuïtat i la puresa de les seves formes. 1.- ART SEGLE XX : EL FAUVISME i l’estètica decorativista i el color pur de Gauguin PUNT DE PARTIDA: INFLUÈNCIES
  5. 5. CARACTERÍSTIQUES DEL FAUVISME - No imitació: fuig de representar la realitat tal qual és. - El color és l’autèntic protagonista. El color s’independitza de l’objecte: Utilitzen els colors purs, tal com surten del tub, utilitzant principalment els colors primaris i complementaris - Pinzellades amples i soltes , vigoroses, gruixudes, de pasta abundant. (taques) - La forma, l’objecte se simplifica (simplicitat de formes pròpies màscares africanes) - La línia recupera la seva energia: Traços grossos i nítids. - No profunditat: composicions que tendeixen a un pla únic. ( Els efectes de relleu o volum en els objectes s’aconsegueixen per degradacions de tonalitats o forts contrasts cromàtics (càlids / freds)) - Expressionisme: colors i objectes es representen en funció d’un sentiment, un desig d’expressar alguna cosa interior o provocar una emoció., AMPLIAR INFORMACIÓ 1.- ART SEGLE XX : EL FAUVISME
  6. 6. CARACTERÍSTIQUES DEL FAUVISME - No imitació: fuig de representar la realitat tal qual és. - El color és l’autèntic protagonista. El color s’independitza de l’objecte: Utilitzen els colors purs, tal com surten del tub, utilitzant principalment els colors primaris i complementaris - Pinzellades amples i soltes , vigoroses, gruixudes, de pasta abundant. (taques) - La forma, l’objecte se simplifica (simplicitat de formes pròpies màscares africanes) - La línia recupera la seva energia: Traços grossos i nítids. - No profunditat: composicions que tendeixen a un pla únic. ( Els efectes de relleu o volum en els objectes s’aconsegueixen per degradacions de tonalitats o forts contrasts cromàtics (càlids / freds)) - Expressionisme: colors i objectes es representen en funció d’un sentiment, un desig d’expressar alguna cosa interior o provocar una emoció., 1.- ART SEGLE XX : EL FAUVISME ( EXEMPLICADES AMB IMATGES)
  7. 7. “Les estructures cromàtiques defineixen l’espai, el volum, la perspectiva” PRINCIPALS FAUVISTES Henri MATISSE (1876-1958) 1.- ART SEGLE XX : EL FAUVISME
  8. 8. En el quadre “Habitació vermella “ del pintor fiancés Henri Matisse podem apreciar totes les característiques del fauvisme. - Fugida de la representació de la realitat (no imitació ). - El color és el protagonista (primaris i complementaris) - Simplificació de les formes i els objectes - Línia remarcant els contorns (traços nítids i forts) - Tendència al pla únic. (profunditat i volum mitjançant els contrastos de colors) - Gran expressivitat i emotivitat (els color com a font d’emocions) PAU16 - Decorativisme coma a tret personal i diferenciador de l’obra de Matisse (arabescos) PAU16 PAU16 PAU16 1.- ART SEGLE XX : EL FAUVISME OBRES PAU 2016
  9. 9. El pont de Charing Crosses (1905) André DERAIN (1880 - 1954) Maurice VLAMINCK (1876-1958) ALTRES FAUVISTES Arbres vermells (1906) 1.- ART SEGLE XX : EL FAUVISME
  10. 10. 2.- ART SEGLE XX : L’EXPRESSIONISME L’Expressionisme sorgeix com a resultat de la commoció provocada per la I Guerra Mundial i la crisi de les primeres dècades del segle XX. Les obres expressionistes presenten una forta càrrega emocional, centrant-se essencialment en l’expressió dels sentiments i les emocions humanes A les seves obres els autors expressionistes volen plasmar allò que és més profund de l'ànima humana,. La solitud, la incomunicació, el dolor, l’angoixa, el dolor o la mort seran temes recurrent a les seves creacions.
  11. 11. 2.- ART SEGLE XX : L’EXPRESSIONISME Però no sols des de una vessant personal, sinó també social, per això a les seves obres apareixen amb freqüència representats ambients urbans. Carrers plens de gent, o es fa palesa la indiferència, la solitud i la incomunicació dels que les omples... O escenes que presenten aquells aspectes la societat oculta o amaga, com la prostitució. Fidel reflex d’una societat commocionada, i decadent, on la solitud, la incomunicació, la desesperança campen per tot arreu.
  12. 12. 2.- ART SEGLE XX : L’EXPRESSIONISME En les seves pintures els colors, les formes o la composició, es supeditaran a l’expressivitat, dissociant-se de la representació de la realitat objectiva. Per tal de reflectir aquest sentiments i remarcar l’expressivitat els expressionistes, deformaren en les seves pintures la realitat visual. És doncs, una pintura que presenta una gran subjectivitat, en la que l’expressió subjectiva prima per sobre de la representació de la realitat objectiva. Amb l’expressionisme, el quadre doncs, serà un vehicle de comunicació dels sentiments del pintor, més que no pas una representació de la realitat.
  13. 13. El punt de partida d’aquest moviment va ser el pintor noruec Edvard Munch i en especial la seva obra “El crit” que havia realitzat al 1893 Edvard Munch (1863-1944) Va tenir una infantessa marcada per la malaltia i la mort de la mare, d’una germana, del pare i d’un germà. La qual cosa influí de manera determinant en el seu caràcter i la seva producció artísitica. A les seves obres va representar amb gran mestria la soledat i l’angoixa de l’ésser humà. Per Munch l’objectiu de l’art havia de ser és essencialment: “Transmetre els sentiments d’angoixa, de pessimisme, de temor, de solitud, de buidor, d'incomprensió que sorgeixen davant de la realitat” 2.- ART SEGLE XX : L’EXPRESSIONISME
  14. 14. La mort, el dolor, la desesperança, la incomunicació, la soledat... Són temes recurrents en la seva obra Les pintures de Munch són l’expressió colpidora de sentiments i d’ emocions humanes . 2.- ART SEGLE XX : L’EXPRESSIONISME
  15. 15. 2.- ART SEGLE XX : L’EXPRESSIONISME
  16. 16. 2.- ART SEGLE XX : L’EXPRESSIONISME Per tal de reflectir aquest sentiments i remarcar l’expressivitat, Munch, deformarà en les seves pintures la realitat visual. Un bon exemple d’això ho trobem en la seva obra més coneguda: El crit (1893) En aquesta pintura el dibuix, el color i la composició es subordina a l’expressió Munch, deixa de banda la còpia mimètica de la realitat visual, i converteix el quadre en un paisatge delirant a base forts contrastos cromàtics i de grans línies ondulades. I simplificant o deformant les formes com el rostre del personatge del qual sorgeix el crit. El quadre es converteix així, en una experiència subjectiva a través del qual Munch expressa les seves, pors, angoixes i frustracions existencials tal com ens explica ell mateix: “ Caminava amb dos amics pel passeig -el sol es ponia- de sobte el cel es tornà roig - jo em vaig parar- ... sobre la ciutat i el fiord blau no veia sinó sang i llengües de foc. Els meus amics seguien el seu passeig i jo continuava aturat al mateix lloc, sol, tremolant d’angoixa, i vaig sentir un crit, extens, infinit que penetrava tota la natura" OBRES PAU 2016
  17. 17. 2.- ART SEGLE XX : L’EXPRESSIONISME Així doncs, en aquesta pintura Munch, avança allò , que anys més tard faran els expressionistes: Converteix la pintura en un vehicle de comunicació dels sentiments del pintor, més que no pas una representació de la realitat. Un pas més en la pintura, en el seu camí per dissociar-se de la còpia mimètica de la realitat.. Un camí que ja havien iniciat Van Gogh i Cèzanne en les darreries del segle XIX, havien continuat els fauvistes a principis del segle XX ( l’autonomia del color respecte a la forma) i culminaria amb l’arribada de l'abstracció. Un trencament amb la realitat que dotarà a la pintura en particular i a l’art e general, de noves i majors capacitats expressives. “El crit” a més de representar els sentiments del propi autor, també es pot interpretar, en un sentit més ampli, com una metàfora visual de la soledat i l’angoixa de l’home en la societat moderna. (vessant social de l’expressionisme) PAU16 PAU16 PAU16 PAU16
  18. 18. El fenomen expressionista és manifestarà amb especial intensitat a Alemanya, durant les primeres dècades del segle XX , (1905-1933) i on podem diferenciar dos nuclis força diferent entre si: TENDÈNCIES EN L’EXPRESSIONISME 2.- ART SEGLE XX : L’EXPRESSIONISME És un grup que tindrà la seva seu a la ciutat de Dresde i posteriorment a Berlin. Els seus principals representants són E. L. Kirchner i E. Nolde Presenten com a principal característica una actitud crítica vers la societat burgesa i el rebuig de les seves convencions morals i socials. 1.- DIE BRÜCKE (el pont)
  19. 19. Aquest grup es desenvoluparà a la ciutat de Munic. És un grup menys agressiu que el els del grup “El Pont” i representen la part més lírica i poètica de l'expressionisme. Presenten una actitud més refinada i les seves obres formalment són una combinació harmònica de formes i colors. El seu objectiu és captar l'essència espiritual de la realitat. Destaquen les figures de Franz MARC, Vassily KANDINSKY i Paul KLEE 2.- ART SEGLE XX : L’EXPRESSIONISME 2.- DER BLAUE REITER ( EL GENET BLAU)
  20. 20. 3.- ART SEGLE XX : EL CUBISME EL CUBISME El cubisme sorgeix de la mà de Picasso i Braque al voltant de 1907 Les demoiselles d'Avignon Picasso 1907 Cases de l’Estaque Braque (1908)
  21. 21. El cubisme és un moviment revolucionari que trenca definitivament amb les formes de representació de l’art occidental des de el Renaixement. En front de l’apreciació visual de les coses (impressionistes) els cubistes cerquen representar l'essència de les coses, allò que és substancial i que no varia mai. Per els cubistes, és fals que la realitat des coses variïn per efecte de la llum com afirmaven els impressionistes. “Tots sabem que un edifici és sempre el mateix per més que canvií la llum”. I ho sabem perquè hi ha quelcom que no varia mai: La seva forma, la seva estructura. L’únic que fa la incidència de a llum es modificar l'apreciació visual que tenim sobre un objecte, però això no canvia la seva realitat. 3.- ART SEGLE XX : EL CUBISME
  22. 22. Per els cubistes , el que importa són les formes, però no sols com les veiem, sinó com sabem que són, allò que fa que siguin sempre elles mateixes. Sota aquesta premissa els cubistes consideren que la realitat és una construcció mental i aspiren en les seves obres a realitzar una representació total de la realitat dels objectes representats. Per aconseguir representar aquesta VISIÓ TOTAL de l’objecte a les seves obres els pintors cubistes: 1.- Redueixen els objectes a les seves formes geomètriques essencials, tal com feia Cézanne. 2.- No segueixen les regles de la perspectiva tradicional. Els objectes són representats des de diferents angles de visió o punts de vista I és precisament en aquesta cerca de l’essència dels objectes a representar, i en l’intent de realitzar una representació total del mateix, on rau la seva gran aportació: Concebre l’art com una construcció mental i no pas com una representació més o menys fidedigna de la realitat visual. 3.- ART SEGLE XX : EL CUBISME
  23. 23. En ella ja poden observar: Aquestes característiques ja són visibles en la obra de Picasso les senyoretes d’Avinyò (1907) considerada per alguns com el naixement del cubisme - La reducció dels cossos i objecte a les seves formes geomètriques essencials. - Desaparició del punt de vita únic propi de la perspectiva tradicional i aparició de la multiplicitat de punts de vista: Rostre i cos conjuguen la visió frontal i lateral. El punt de vista ja no és únic i immòbil, com a la pintura tradicional, sinó que els punts de vista es multipliquen. 3.- ART SEGLE XX : EL CUBISME
  24. 24. En el seu desig d’aconseguir la representació total del objecte, el cubistes també introduïren la representació simultània del mateix objecte des de diferent punts de vista Braque. Ampolles i peixos (1910) Es tracta de representar el objecte no aturat en un moment donat, com feien els impressionistes, sinó movent-se , és a dir, presentant els diferents angles de visió que el objecte pot presentar en el devanir temporal. Per tant cal representar l’objecte des de tots els punts de vista possibles (anterior, posterior, lateral...) simultàniament. La qual cosa obliga a la descomposició de la figura en múltiples elements prismàtics que ens permeten contemplar –lo al mateix temps des de diferents punts de vista. LA SIMULTANITAT DELS DIFERENTS PUNTS DE VISTA Aconseguint així, introduir en el quadre la quarta dimensió: El temps 3.- ART SEGLE XX : EL CUBISME
  25. 25. ELS ANTECEDENTS DEL CUBISME El precursor del moviment va ser Paul Cézanne L'any 1907 es celebra a Paris una gran exposició retrospectiva de l'obra d’aquest artista i causà un gran impacte en els ambients artístics . La seva manera de presentar la realitat per mitjà de figures geomètriques el converteix en el precursor del cubisme. 3.- ART SEGLE XX : EL CUBISME
  26. 26. Un altre element que influí força en l’aparició del cubisme va ser l’art de les cultures primitives, especialment les mascares africanes, tant per la seva simplicitat com per la geometrització de les formes. 3.- ART SEGLE XX : EL CUBISME
  27. 27. EVOLUCIÓ DEL CUBISME: En l’evolució del cubisme podem diferenciar dues etapes: El CUBISME ANALÍTIC ( 1907-1911) Noia amb Mandolina. Picasso 1910 EL CUBISME ANALÍTIC I EL CUBISME SINTÈTIC El CUBISME SINTÈTIC ( 1911 - 1914) Picasso. Guitarra 1916 3.- ART SEGLE XX : EL CUBISME
  28. 28. El CUBISME ANALÍTIC (1907-1911) En ell l’objecte s’analitza i es desfà. També hi ha una reducció cromàtica: El color es redueix a games de colors càlids ocres, castanys, beixos ) i de tonalitats fredes (grisos i verdosos). 3.- ART SEGLE XX : EL CUBISME
  29. 29. Braque. El portuguès 1912 La fragmentació dels objectes arribarà a tal nivell que arriba un moment en aquest queden gairebé destruïts. Fase que és coneix com cubisme analític hermètic. Braque. La mesa 3.- ART SEGLE XX : EL CUBISME
  30. 30. La gamma de colors s’amplia. (més rica). Es reprèn el color, com a recurs plàstic. El CUBISME SINTÈTIC ( 1911 - 1914) En ell els objectes ja no s’analitzen ni es descomponen tant, sinó que el pintor tria el que és més significatiu de cadascun. Juan Gris. L’ampolla d'anísPicasso. Guitarra 1916 Picasso. Musics amb mascares 1921 Picasso. Natura morta amb copa i fruiter (1912) També disminueix la multiplicitat de punts de vista dels elements presentats 3.- ART SEGLE XX : EL CUBISME
  31. 31. Per últim cal destacar una altra de les grans aportacions del cubisme “ EL COLLAGE” Picasso. Violí 1912 (Papers de colors, papers pintats i paper de diari Tècnica que consisteix en incorporar diferents materials (parts de la realitat) en el quadre tals com fragments de paper de diari, papers de colors, cartrons... 3.- ART SEGLE XX : EL CUBISME Picasso. Natura morta amb reixa de cadira (1912) MÉS APORTACIONS: EL COLLAGE
  32. 32. 1.- ART SEGLE XX (EL CUBISME) CUBISME i EXPRESSIONISME Els artistes cubistes incorporaren cada cop més una major expressivitat en les seves produccions, arribant sobretot a partir de la dècada dels anys 30 a produir obres on van fusionar els dos estils : cubisme i expressionisme. Dos artistes espanyols destaquen en aquest aspecte: Pablo Picasso i Pablo Gargallo. PICASSO: Guernica ( 1937 ) GARGALLO: El Profeta ( 1933 ) PAU16 PAU16 OBRES PAU 2016
  33. 33. EL FUTURISME 4.- ART SEGLE XX: EL FUTURISME És un moviment que es desenvolupa fonamentalment a Itàlia gairebé simultàniament al cubisme en Paris. - El desig de trencar amb el passat - L’Exaltació de tot el que és modern: La tecnologia, les màquines ... Els artistes van buscar de manera obsessiva reproduir nocions i percepcions relacionades amb la idea de progrés com ara : El moviment, el dinamisme, el canvi i la transformació Es caracteritza per: Russolo,: Dinamismeo d’un automòbil Luigi Russolo: Dinamisme d’un tren (1910)
  34. 34. El moviment neix al 1909 quan el poeta italià Filippo Tomasso MARINETTI publica al diari “Le Figaro” el primer manifest futurista. El propi nom del moviment “Futurisme” emfatitza la seva voluntat de descartar l'art del passat i celebrar el canvi i la innovació. CARACTERÍSTIQUES - Rebuig del passat, de la tradició, i defensa d’un nou art. - Exaltació de la societat industrial, el progrés, la màquina, el dinamisme, l’energia i la vilolència. - Glorifiquen la tecnologia, la velocitat, el moviment. S’exalta la bellesa de la màquina “Un cotxe de carreres... un cotxe brogent, que sembla que corre sobre la metralla, és més bell que la Victòria de Samotràcia.” - Els futuristes equiparen el museus als cementiris. 4.- ART SEGLE XX: EL FUTURISME
  35. 35. - Reivindiquen la ciutat moderna: Exalten la vida trepidant de la ciutat: el soroll, els gratacels... Umberto Boccioni. El carrer davant la casa (1911) - Es glorifica la guerra...“Única higiene del món”, el militarisme, el patriotisme i es declara el menyspreu per la dona i pel feminisme. Gino Severini: Tren blindat en marxa (1915) 4.- ART SEGLE XX: EL FUTURISME
  36. 36. Giacomo Balla: Nena corrent al balcó (1912) Umberto Boccioni. Càrrega dels llancers (1915) - Tecnicament utilitzen en pintura una amplia gama de colors, i la tècnica del divisionisme, el simultaneisme per expressar el moviment 4.- ART SEGLE XX: EL FUTURISME
  37. 37. El moviment, el dinamisme que presenten totes les obres futuristes és una representació simbòlica del canvi, del progres que caracteritzà a la societat moderna industrial. . Els principals artistes futuristes van ser Umberto Boccioni (1882-1916), Carlo Carrà (1881- 1966), Gino Severini (1883-1966) i Giacomo Balla (1874-1958). PRINCIPALS AUTORS Carlo Carra: Funeral del anarquista Galli Boccioni: La ciutat s’aixeca (1910) 4.- ART SEGLE XX: EL FUTURISME
  38. 38. Formes úniques de continuïtat en l’espai. PAU16 PAU16 PAU16 “Representació simbòlica de l’energia interna i dinàmica de l’home modern, que viu en l’època industrial i que avança amb decisió cap el futur.” Umberto Boccioni (1913) 4.- ART SEGLE XX: EL FUTURISME OBRES PAU 2016
  39. 39. EL DADAISME 5.- ART SEGLE XX: EL DADAISME El Dada o Dadaisme va ser un moviment anti-artístic sorgit en la ciutat de Zurich (Suïssa) en 1916, país neutral, quan tota Europa estava en guerra. En aquesta ciutat van coincidir un grup d’artistes que exiliats dels seus països hi hi van cercar refugi durant el conflicte bèl·lic i que tenien com a centre de reunió el “Cabaret Voltaire”. Dada és una paraula sense cap significat inventada pel poeta Tristan Tzara i amb la que es designa una actitud de protesta, de rebuig a tot allò establert. El dadaistes realitzen obres absurdes, nihilistes i il·lògiques, com a reflex de la bogeria destructora de la Primera Guerra Mundial. Les obres dels artistes dada tenen un caràcter provocador orientat a desprestigiar l’obra d’art tradicional. Els dadaista es burlaven de l’art burges. “Pels Dadaistes l'art ha de ser un acte de rebel·lia.” La difusió del moviment es realitzà a través de la revista DADA, amb la qual el Dadaisme va tenir una gran difusió i es va estendre per ciutats com Paris, Londres o Nova York...
  40. 40. Els dadaistes van utilitzar diversos mitjans per la creació: La Pintura, l’escultura, el collage, el ready-made i fins i tot la poesia fonètica. En la realització de les seves creacions van fer servir tota mena de materials, fins i tot deixalles tretes de papereres tals com : bitllets, etiquetes, trossos de fusta o metall... En realitat els objectes importaven poc, el que realment contava és la manipulació imaginativa que es fa d’aquests objectes. La sorpresa, l'escàndol i la ironia van ser principis de l'actuació dels dadaistes 5.- ART SEGLE XX: EL DADAISME
  41. 41. RAOUL HAUSMANN 1919 Cabeza mecànica: L'esperit del nostre temps 5.- ART SEGLE XX: EL DADAISME
  42. 42. En 1917, Marcel Duchamp presenta el seu primer “ready-made”, la màxima expressió del fet anti-artístic. Duchamp va enviar a la Societat d'artistes independents un urinari col·locat en posició invertida, signat amb el pseudònim R. Mutt i amb el títol La Font. Amb aquest acte provocador, Duchamp inicia, sense voler-ho, un nou camí dins de la producció artística i de la funció de l'artista. L’obra d’art no es realitza, sinó que s'escull, d'entre els objectes quotidians. “L’artista doncs, no és sol el que pinta o esculpeix, sinó també el que escull un objecte” El sentit de provocació que comportava el Dadaisme ha estat fonamental per tal d'entendre l'evolució posterior de l'art Tots els corrents conceptuals de la segona meitat del segle XX que consideren més important l'acte creador que no el resultat de la creació mateixa són hereus de l'esperit Dada. El Dadadaisme significà doncs, el primers pas cap la concepció de l’obra d’art com un acte creador, més que no pas, com el resultat material d’aquest procés. 5.- ART SEGLE XX: EL DADAISME
  43. 43. 6.- ART SEGLE XX: EL SURREALISME El Surrealisme apareix el 1924 quan André Breton (poeta francès) redacta a Paris el primer manifest surrealista i el defineix com: “Automatisme psíquic pur mitjançant el qual algú es proposa d’ expressar verbalment , per escrit o de qualsevol altra forma el funcionament real del pensament en absència de qualsevol control exercit per la raó i al marge de tota preocupació moral o estètica” Aquest moviment en un principi va sorgit molt lligat al dadaisme moviment amb el qual el surrealisme comparteix característiques com la llibertat, la immediatesa , l’ absurditat (manca de lògica) o fins i tot el caràcter provocatiu que poden tenir algunes de les seves obres.
  44. 44. Dintre del Surrealisme podem diferenciar dos corrents: CORRENT AUTOMATISTA Mecanisme pel qual les idees, surten a l’exterior a través de la paraula , l’escriptura o la pintura de manera ràpida , espontània i fluida, sense fer cas en cap moment de la coherència o el sentit. CORRENT ONÍRIC (MON DELS SOMNIS) Els somnis és l’altre via, per la qual el pintor aconseguia entrar en el món surrealista. L’artista recrea associacions d’imatges estranyes i inquietants pròpies dels somnis. Es tractava de plasmar imatges oníriques, En aquestes dues vies s’hi reconeix la influència rebuda de la psicoanàlisis de Sigmun Freud i les seves idees sobre l’inconscient i els somnis “una persona té el món del conscient que el controla, però el món del subconscient existeix sense el control de la persona..” Els surrealistes a les seves obres intenten plasmar, aquest món del subconscient. 6.- ART SEGLE XX: EL SURREALISME
  45. 45. En general, els artistes surrealistes, no són partidaris de l'abstracció sinó que utilitzen el naturalisme. Trenquen amb les convencions socials, fan grans excentricitats... Les dites de Dalí són un exemple de l’automatisme irracional. Pinten formes allargades, espais buits i opressius, metamorfosis, etc. CARACTERÍSTIQUES DEL SURREALISME En general en les seves obres el dibuix és meticulós, presentant moltes vegades una minuciositat gairebé fotogràfica en el tractament dels detalls “Sueño causado por el vuelo de una abeja alrededor de una granada un segundo antes del despertar” Salvador Dalí 1944 6.- ART SEGLE XX: EL SURREALISME
  46. 46. LA PERSISTÈNCIA DE LA MEMÒRIA SALVADOR DALÍ (1931) 6.- ART SEGLE XX: EL SURREALISME OBRES PAU 2016
  47. 47. Amb una minuciositat gairebé fotogràfica Dalí ens presenta un paisatge oníric (somni) Un caràcter oníric que vindria reforçat per la inclusió de l'autoretrat de Dalí dormint. Amb aquesta escena irracional, procedent del món del somnis, l’obra evoca una de les grans obsessions dels essers humans: El pas del temps: “Tot és efímer i fugisser, tot és desfà i es descompon amb el pas del temps” 6.- ART SEGLE XX: EL SURREALISME
  48. 48. Sols hi ha un element capaç de fer front al pas del temps: la memòria, doncs permet a l’home fer que allò passat encara visqui en els records I és aquí, on potser, troben l’autèntic significat del que representen els rellotges tous. Mentre que el rellotge “dur” significaria el present, aquell temps que encara no s’ha integrat en la memòria, els rellotges tous representarien el temps passat que conservem en la memòria: els records Els rellotges tous són la memòria, els records que hem aconseguit mantenir lliure de la descomposició què caracteritza al temps pressent. 6.- ART SEGLE XX: EL SURREALISME
  49. 49. El temps present, aquell que és descompon apareix representat al quadre amb les formigues que recobreixen el rellotge dur. PAU16PAU16 PAU16PAU16 Les formigues són sempre, dins el llenguatge dalinià un símbol de descomposició, de putrefacció, de desfeta, de transformació, de desaparició, en definitiva de l’acció inexorable del pas del temps, que ho desfà i lo transforma tot. Entenem doncs, el títol del quadre, “” La persistència de la memòria” entenen la memòria com a únic element capaç de fer front a la desfeta i desaparició que el pas inexorable del temps provoca en qualsevol existència, i representat al quadre mitjançant “els rellotges tous”.. 6.- ART SEGLE XX: EL SURREALISME PAU16
  50. 50. NIT DE LLUNA LEANDRE CRISTÒFOL (1935) Escultura no figurativa i simbòlica s'emmarca dins del corrent del surrealisme de l’automatisme pur (l’objecte trobat) També presenta una certa connexió amb els Ready-Made de Marcel Duchamp: Transformació de objectes quotidians en objectes poètics. Però... Cristòfol s'aparta del no-significat propi de l’autor dadaista, donat que, segons les pròpies paraules l'artista la peça és un retrat matern. “Va arribar un moment en que vaig veure que els perdia i vaig pensar que si feia una composicióamb un fus d’aqueslls amb què filava la mare i un ou de sargir mitges, tindria amb allò un record de la meva mare. PAU16PAU16 PAU16 6.- ART SEGLE XX: EL SURREALISME OBRES PAU 2016
  51. 51. L’ABSTRACCIÓ Considerat el moviment més trencador del segle XX, prescindeix completament de qualsevol referent de la realitat. Wassily Kandinsky: 1ª aquarel.la abstracta 1910 La intenció de Kandinsky era la de provocar en l’espectador un impacte emocional a partir de la contemplació de les taques de colors i les formes. El moviment l’inicià Wassily Kandinsky cap el 1910 quan abandonà la figuració per influir en l’ànima de l’espectador a través de la forma i el color. Els artistes abstractes composen els seus quadres mitjançant la combinació de línies, formes i colors en un sentit purament plàstic. 7.- ART SEGLE XX: L’ABSTRACCIÓ
  52. 52. “L’observador ha d’aprendre a mirar el quadre com la representació gràfica d’un estat d’ànim, i no pas com a representació de certs objectes”. 7.- ART SEGLE XX: L’ABSTRACCIÓ
  53. 53. Per Kandinsky els colors i les formes són els mitjans més purs per expressar o provocar una emoció. Kandinsky elimina intencionadament l’element figuratiu per tal d’incidir més directament en la sensibilitat de l’espectador. Amb aquesta intenció realitzarà a partir de 1910 tres tipus d’obres que ell anomenarà: Impressions Improvisacions Composicions En elles Kandinsky expressa les Impressions que rep directament del món exterior Aquestes obres són una expressió inconscient I espontània del món interior de l’artista. Són obres resultat d’una elaboració lenta i meditada a partir d’impressions i improvisacions prèvies “La pintura de Kandinsky no va adreçada al sentit de la vista , sinó a l’ànima” 7.- ART SEGLE XX: L’ABSTRACCIÓ
  54. 54. Una altra característica de la pintura de Kandinsky és la relació que aquest estableix entre música i pintura. Per Kandinsky, música i pintura són una mateixa cosa, per ell una pintura és com una composició musical, és capaç de transmetre o provocar en el espectador una emoció, un estat d'ànim o un sentiment. Els colors i les formes són a la pintura el els instruments i els sons a la música: “El blau clar era la flauta, el fosc el violoncel, i el més fosc el contrabaix. El groc es torna agut i no pot baixar i fer-se profund, el blau al revés. L’equilibri ideal es troba en el verd... La calma...” 7.- ART SEGLE XX: L’ABSTRACCIÓ
  55. 55. COMPOSICIÓ IV Composició IV és una de les pintures de Kandinski on podem observar la intencionalitat del pintor d’abandonar la figuració per provocar a traves dels colors i les formes una emoció en l’espectador. És una obra de transició cap a l’abstracció, donat que encara podem observar en ella certs elements que per les seves formes remeten a objectes de la natura (muntanya, castell, barques...) tot i que la intencionalitat del pintor ja no es representar aquests. Kandinsky el que vol és que l’espectador es limiti a la contemplació dels colors, les línies i les formes, i desenvolupi una emoció, un sentiment Aquesta intencionalitat de Kandinsky de dirigir-se més que a la vista, dirigir-se directament a l’ànima, a la sensibilitat de l’espectador queda palesa en que prescindeix del títol. PAU16 PAU16 7.- ART SEGLE XX: L’ABSTRACCIÓ OBRES PAU 2016
  56. 56. El terme art abstracte s’aplica a totes aquelles manifestacions plàstiques en que l’artista rebutja voluntàriament al concepte tradicional de l’art com a imitació de la realitat L'abstracció supera el simple reconeixement dels objectes i figures representats i cerca despertar emocions per mitjà de les línies, els colors i les formes. PRIMERES TENDÈNCIES DE L’ABSTRACCIÓ Sota aquestes premisses es desenvolupen dos PRIMERES TENDÈNCIES significatives: EL SUPREMATISME EL NEOPLASTICISME K. Malevitch: Quadrat negre sobre fons blanc P. Mondrian: Composició en vermell, groc i blau 7.- ART SEGLE XX: L’ABSTRACCIÓ
  57. 57. EL SUPREMATISME Tendència que és desenvolupa principalment a Rússia, on un conjunt d’artistes representaran la modernitat revolucionaria abans de l’arribada de l’estalinisme. El seu màxim representant serà en Kasimir MALEVICH (1878 -1935) Aquesta tendència utilitza les formes geomètriques simples ( quadrat, cercle, triangle) i una gama cromàtica molt reduïda per depurar al màxim el llenguatge Artistic. 7.- ART SEGLE XX: L’ABSTRACCIÓ
  58. 58. EL NEOPLASTICISME Aquesta tendència que es desenvolupa principalment a Holanda a través de les obres d’en Pietr Mondrian (1872-1931) i en Theo Van Doesburg (1883-1931). Els neoplasticistes eliminen tot el que és superflu, és a dir les formes, i centren el seu interès en el que ells consideren essencial: l’estructura. 7.- ART SEGLE XX: L’ABSTRACCIÓ Una tendència que cerca la puresa plàstica total treballant només amb formes geomètriques regulars i utilitzant els colors primaris (groc, vermell, blau) i neutres (blanc, negre, gris).
  59. 59. AMPLIAR INFORMACIÓ AMPLIAR INFORMACIÓ L’ EXPRESSIONISME EL CUBISME EL FAUVISME VIDEOS PÀGINES WEB PRIMERA A PROXIMACIÓ L’ EXPRESSIONISME EL CUBISME PRIMERA APROXIMACIÓ EL FAUVISME
  60. 60. AMPLIAR INFORMACIÓ AMPLIAR INFORMACIÓ VIDEOS PÀGINES WEB EL FUTURISME EL DADAISME L’ ABSTRACCIÓ EL FUTURISME EL DADAISME L’ ABSTRACCIÓ EL SURREALISME EL SURREALISME http://hdartantonio.blogspot.com.es/

×