Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

ART CONTEMPORANI (SEGLE XIX)

4,031 views

Published on

NOVA VERSIÓ ACTUALITZADA PAU 2019
Característiques generals dels principals estils artístics del segle XIX i trets fonamentals del context històric en qual es desenvolupen. Cada un d’ells s’exemplifiquen en base a les obres seleccionades per l’examen de les PAU 2019.
Presentació destinada preferentment a alumnes que estiguin cursant les matèries d’ Història de l’Art o de Fonaments de l’ Art a 2n de batxillerat.
La presentació també inclou enllaços que permeten ampliar els continguts que en ella s’ofereixen. Una presentació especialment útil per preparar les obres d’aquest període que han estat seleccionades per les proves PAU 2019.
PER DESCARREGAR la presentació accediu al meu bloc https://hdartantonio.blogspot.com/ on trobareu a sota de cada presentació un enllaç (en vermell) que us permetrà descarregar-la en el seu format original de PowerPoint. ( Actualment SlideShare no permet ni actualitzar, ni descarregar les presentacions en el seu format original.)

Published in: Education
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

ART CONTEMPORANI (SEGLE XIX)

  1. 1. Antonio Núñez 2018
  2. 2. Des de mitjans del segle XVIII tres grans esdeveniments van endegar els processos de transformació política, econòmica , social i cultural que van posar fi al món existent fins aleshores ... donant lloc a l‘aparició del món contemporani - LA IL·LUSTRACIÓ (nova visió del món basada en l’ús “raó”) - LA REVOLUCIÓ FRANCESA (igualtat i llibertat) - LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL (societat urbana i de classes)
  3. 3. Aquests esdeveniments posaran fi a l’organització econòmica, política, social i cultural de l’Antic Regim, Donant pas a l’aparició d’un nou sistema d’organització política: L’Estat Liberal Burgés. I a una nova organització social, on les persones, deixaren de ser súbdits per passar a ser ciutadans, amb drets i deures. Una nova societat en la que un nou grup social, substituirà a les antigues elits dirigents ( La Noblesa) i passarà a dirigir la societat la societat, imposant als seus valors, els seus gustos i la seva visió del món: LA BURGESIA
  4. 4. 1.- EL NEOCLASSICISME 2.- EL ROMANTICISME 3.- EL REALISME 5.- L’IMPRESSIONISME 6.- EL POSTIMPRESSIONISME 4.- MANET: DEL REALISME A L’IMPRESSIONISME Aquest esdeveniments es veuran reflectits a l’art a finals del segle XVIII I al llarg del segle XIX, donant lloc a l’aparició i el desenvolupament de nous models, estils i corrents artístics. 7.- GOYA: UN ESTIL PROPI I PRECURSOR Uns estils i uns autors, a través dels quals l’art inicia un camí de canvi i transformació radical, que s’anuncia al llarg del segle XIX , i que culminarà al segle XX. Un canvis i unes transformacions, que no són més que el reflex, dels canvis i les transformacions polítiques, socials i econòmiques que la societat pateix al llarg del segle XIX. A NOU MÓN, LI CORRESPON UN NOU ART !!
  5. 5. EL NEOCLASSICISME (PRIMERES TRANSFORMACIONS)
  6. 6. 1. EL NEOCLASSICISME L’estil Neoclàssic sorgeix com a reacció als excessos decorativistes de l’estil Barroc i Rococó que imperaven a les societats europees. Un estil, que els autors neoclàssics van considerar frívol, sensual i superficial... Un estil, que en definitiva els autors neoclàssic van considerar com l’expressió de la decadència moral de l'aristocràcia. ( Noblesa ) ESTIL EL NEOCLÀSSICISME Honoré FRAGONARD El gronxador (1766)
  7. 7. En canvi, l’art neoclàssic va voler ser un art modern i compromès amb la realitat del seu temps. 1. EL NEOCLASSICISME Aquest estil es va identificar amb els ideals dels revolucionaris francesos (llibertat, igualtat, justícia...), a diferència del rococó al qual se’l identificava amb les antigues classes privilegiades. Impregnat del principis racionalistes i morals defensats per la Il·lustració: L’estil neoclàssic serà l’estil oficial de la nova França revolucionaria i s’allargarà durant l’època napoleònica. “La finalitat de tot home honest que agafa la ploma, la paleta o el cisell és fer atractiva la virtut i ridícul el vici” Diderot L’epicentre del nou estil serà França, però la seva influència arribarà a tota Europa.
  8. 8. Es caracteritza per: i dels seus ideals ( raó, equilibri, ordre, bellesa...). No mera copia, adaptació a la realitat del segle XIX. 1. EL NEOCLASSICISME : Cerca de l’equilibri i l’harmonia ideal de les formes clàssiques. EL NEOCLÀSSICISME propi del rococó al qual considera com una manifestació del gust decadent de l'aristocràcia.
  9. 9. Un edifici que exteriorment és un dels millors exemples de construcció neoclàssica ( forma de temple romà inspirat en La Maison Carrée de Nimes ). •L’ARQUITECTURA HISTORICISTA Aquest gust per l’ordre, la racionalitat, i el rebuig per la decoració supèrflua, és veurà reflectit en l’arquitectura: On és recuperen les formes clàssiques com a mostra d’ordre, claredat i racionalitat I que a l’interior presenta un disseny d’estil barroc, barrejant de forma eclèctica, dos estils i dues tiptologies arquitectòniques diferents: Arquitectura arquitravada (exterior) i voltada (interior) Un clar exemple d’arquitectura neoclàssica ho trobem a l'Església de la Madeleine de Paris. PAU18 PAU18 PAU18 PAU18
  10. 10. 1. EL NEOCLASSICISME En l’escultura aquest valors els trobarem a l’obrà de Antonio Cànova, on també podem observar: - Com recupera els models de l’antiguitat clàssica i dels seus ideals: equilibri, proporció, bellesa, interès per la figura humana - Rebutja els artificis i la frivolitat del rococó, considerat com expressió de la decadència moral de les antigues classes aristocràtiques. - Interès per la figura humana i utilització de materials nobles com el marbre. Ara sense policromar, resultat d’un error d’interpretació de les restes arqueològiques trobades. - Els temes més representats són les al·legories, els retrats i els mitològics La base és sempre la imitació de models de l’antiguitat. -Les escultures es conceben amb independència total del marc arquitectònic, fins i tot les destinades a monuments públics. Antonio Canova: Eros i Psique 1787-1793 PAU18
  11. 11. 1. EL NEOCLASSICISME En la pintura també és veuran reflectits aquests nous valors de en l'obra de David. -Composicions ordenades, equilibrades -Tendència a situar els personatges en un pla únic -Predomini del dibuix sobre el color -Cromatisme fred i llum freda i tallant per donar més precisió als volums -Es prescindeix de tota decoració superflua -Aplicació de la perspectiva lineal. (terra i cornises) -Representació d’escenes i accions de caracter heroic o moralitzant En David és principal representant d’aquest estil, en la seva obra “ El Jurament dels Horacis” resumeix perfectament els trets essencials que caracteritzen la pintura neoclàssica: PAU18
  12. 12. EL ROMANTICISME (El sentiment per sobre de la raó...)
  13. 13. 2. EL ROMANTICISME EL ROMANTICISME Es caracteritza per: - ... per sobre de la raó. - Reivindicar la singularitat ( Consonància amb el Liberalisme) El Romanticisme sorgeix com a reacció al racionalisme del neoclassicisme . I és quelcom més que un estil artístic, és que defensa la llibertat de l’individu, els sentiments, la passió i la imaginació per sobre de la raó. - amb i els de l’època. - per tot , .... com a font d’emocions i sentiments.
  14. 14. 2. EL ROMANTICISME La pintura romàntica refusa els convencionalismes i l’academicisme propi dels Pintors neoclàssics com David - Predomini del color sobre el dibuix . - Pinzellades lliures, ràpides i pastoses - Utilització de la llum com a valor expressiu i per accentuar el cromatisme. - Composicions dinàmiques, de figures convulses i gestos dramàtics - El temes mostren l'interès pels fets històrics contemporanis A l'obra de Delacroix , principal representant d’aquest estil, podem observar els trets principals d’aquest nou estil. PAU18
  15. 15. GÉRIACAULT: RAI DE LA MEDUSA (1819) ALTRES PINTURES D’ESTIL ROMÀNTIC DELACROIX: La mort de Sardanàpal (1827)
  16. 16. EL REALISME (La representació de la realitat ... )
  17. 17. 3. EL REALISME A mitjans del segle XIX , el Romanticisme i la seva idealització de la història, de la societat i de la natura, va cedir el pas al Realisme, un corrent que s’interessà, per la realitat concreta. A diferència del romanticisme on els protagonistes de les pintures eren els grans homes, els grans fets, la naturalesa indomable o els llocs allunyats i exòtics, el realisme va cercar en la realitat més pròxima i quotidiana els seus models i temes EL REALISME Enterrament a Ornans. G. Courbet 1850 La Vicaria . Marià Fortuny 1867-1870.
  18. 18. 3. EL REALISME Amb el realisme s’abandonen els temes medievals, clàssics o orientals i es substitueixen per temes contemporanis del propi entorn immediat . MILLET: Les espigoladores (1857) MARTÍ i ALSINA: La Migdiada (1884) Els artistes realistes representen de manera fidel allò que tenien davant dels ulls. La representació de la realitat serà la finalitat de la pintura.
  19. 19. 3. EL REALISME CARACTERISTIQUES PRINCIPALS DE LA PINTURA REALISTA - Prenen l’ésser humà com a protagonista (retrats enormement realistes). COUBERT: Autorretrat - Representació de la vida quotidiana: la feina dels pagesos, dels obrers, celebracions com bodes... Sense ornamentacions ni idealismes - Gust pels detalls, mostrant les qualitats dels materials i els objectes - La tècnica és lliure i diversa segons els artistes.
  20. 20. 3. EL REALISME EL REALISME QUOTIDIÀ D’EN GUSTAVE COURBET Enterrament a Ornans. G. Courbet 1850
  21. 21. 3. EL REALISME Quan Courbet mostrà “L’enterrament a Ornans” al Saló de 1850, provocà un escàndol, doncs havia donat tractament de pintura històrica a la representació d’un episodi de caràcter banal: un enterrament de poble Amb aquesta pintura en la qual l’artista representa amb absoluta fidelitat un conjunt de quaranta-sis persones de diferent classe social realitzats a mida natural, Courbet manifesta el seu rebuig per l’academicisme i converteix la seva pintura en un manifest d’un nou estil artístic: El realisme. L’objectiu de l’artista era copsar la realitat tal qual és, amb tota la seva naturalitat i quotidianitat. L'expressió dels rostres i els gestos de la majoria dels assistents no mostren cap sentiment de dolor o angoixa per la mort d’un veí, sinó que la viuen com un fet quotidià. Ens presenta un enterrament com el que realment és: el compliment d’un deure social amb la comunitat..
  22. 22. 3. EL REALISME Courbet, a la seva obra “Enterrament a Ornans” en mostra de manera absolutament realista un fet quotidià, sense ornaments, ni mitificacions PAU 17 PAU 17PAU 17PAU 17
  23. 23. 3. EL REALISME EL REALISME PRECIOSISTA DE MARIÀ FORTUNY La Vicaria. Marià Fortuny 1867-1870.
  24. 24. 3. EL REALISME Amb una tècnica virtuosa Marià Fortuny representa temes anecdòtics, dedicant especial atenció a la realització dels detalls amb el major realisme possible La seva manera de pintar configura una tendència dins del realisme coneguda com: El realisme preciosista L’artista centra el seu interès en recrear les qualitats dels materials i dels objectes; el metall de la reixa, el braser, la làmpada i l’escut, la fusta de les cadires, la taula, la llibreria i els bancs, o les sedes dels vestits Formalment a la seva obra hi ha un clar predomini del color sobre el dibuix, i una pinzellada lliure i virtuosa (especialment visible en els vestits) Aquest tipus de pintura preciosista te com principal funció la decorativa: Decorar la llar d’algun burges adinerat. PAU 18 PAU 18 PAU 18
  25. 25. EDOUARD MANET ( La transició del Realisme l’impressionisme ... )
  26. 26. Déjeuner sur l’herbe (Dinar campestre) Édouard MANET (1863) 4. MANET : DEL REALISME A L’IMPRESSIONISME
  27. 27. Un dels primers artistes on podem apreciar l’impacte que aquestes innovacions provocaran en l’art serà en l’obra d’Edouart Manet. A la segona meitat del segle XIX el desenvolupament de la Segona Revolució Industrial, resultat del progrés científic i tecnològic començarà a tenir ressò en l’art. D’entre totes les innovacions tècniques i científiques, especialment dos incidiran en l’art, i especialment en la pintura: la fotografia i la teoria del color de Chevreul Un pintor que partint del realisme introduirà importants innovacions en les seva manera de pintar influenciat, potser, per les innovacions tecnològiques que s’hi anaven produint; i que obrirà el camí cap el nou estil que es desenvoluparà durant la segona meitat del segle XIX: L’Impressionisme Primera fotografia 1926
  28. 28. Edouart MANET va ser el primer pintor que va trencar amb molts dels principis de la pintura tradicional i acadèmica introduint importants novetats. Per la qual cosa, els joves pintors, que poc després iniciarien el moviment Impressionista el van considerar com el seu mestre. Algunes de les principals novetats formals que Manet va introduir a les seves obres va ser: - Nou tractament del color: taques planes de color juxtaposades, sense gradacions. - El colors , no el dibuix, defineixen els volums. - Pinzellada fluida i solta - No fa ser servir el clarobscur, les ombres són sols taques de color - La llum emana dels propis colors.
  29. 29. Una altra innovació de Manet , és que trenca amb la perspectiva lineal tradicional i crea la sensació d’espai tridimensional per mitjà de plans superposats en alçada. Manet també accentua aquesta sensació de profunditat amb la utilització de forts contrastos cromàtics. Així la Composició s’estructura en base tres plans horitzontals sobreposats. El trencament que Manet mostrà amb la seva innovadora manera de pintar, va assentar les bases d’una revolució estètica que obrirà les portes a un nou estil: L’IMPRESSIONISME PAU 18 PAU 18 PAU 18Dona la sensació de que el paisatge és com un decorat , al qual s’han afegit, al davant, les figures retalles PAU 18 Situant en cada un dels plans, les tres escenes que configuren l’obra.
  30. 30. L’ IMPRESSIONISME ( Innovacions formals per captar IMPRESSIONS...)
  31. 31. Impressió (Sol ixent) Claude MONET (1872)
  32. 32. 5. L ‘IMPRESSIONISME L'impressionisme és un moviment artístic rupturista que es desenvolupa a França l'últim terç del segle XIX, i que té com a objectiu principal captar la llum i l’instant, En aquestes pintures la llum i l’atmosfera seran les protagonistes, per damunt del tema, el qual passa a tenir un caràcter purament anecdòtic. És a dir captar “La impressió visual” d’un moment donat.
  33. 33. 5. L ‘IMPRESSIONISME CONTEXT HISTÒRIC DE L’IMPRESSIONISME L’Impressionisme neix a França durant l’últim terç del s. XIX en ple desenvolupament de la segona revolució industrial, durant el període conegut com la III República. Un moment de gran desenvolupament econòmic i cultural, que tindrà com epicentre la ciutat de Paris: Remodelació urbanística, exposicions universals... El món artístic en aquests moments gira a l’entorn dels Salons, grans exposicions organitzades per les acadèmies i en les quals només s’exposaven les obres que superaven la selecció oficial. És un moment de grans canvis culturals i científics que influïren sobre els artistes donant lloc a l’aparició de nous corrents i estils artístics. Consolidació de la burgesia com a grup dominant amb una gran capacitat econòmica (principal client d’obres d’art) Dos innovacions tècniques i científiques influenciaran especialment en la aparició de l’Impressionisme: la fotografia i la teoria del color de Chevreul.
  34. 34. 5. L ‘IMPRESSIONISME La fotografia captava la realitat amb fidelitat perfecta. Només li faltava el color Segons els estudis sobre color i llum fets per la ciència del moment: la gamma cromàtica ( els colors que percebem al mirar ) deriva d’uns quants tons purs que es mesclen òpticament en la retina. LA FOTOGRAFIA I LA TEORIA DEL COLOR Els impressionistes volgueren demostrar aquesta teoria pintant amb pinzellades petites i pures, que unides assolien la tonalitat volguda si l’espectador es col·locava a distància del quadre. Pels impressionistes els colors no s’han de fusionar al pinzell, sinó a la retina de l’espectador.
  35. 35. 5. L ‘IMPRESSIONISME Segons la teoria del color els colors no existeixen per si mateixos, sinó en relació als colors més pròxims. (La visió ajunta els colors amb la distància)
  36. 36. 5. L ‘IMPRESSIONISME També van descobrir que el colors no son immutables i que la incidència de la llum és determinant. “Segons com incideix la llum percebem els colors dels objectes” El que volen és captar l’instant fugaç, la impressió d’un moment donat. Per això, els pintors representen els colors tal com és veuen, sense que els importi gaire la tonalitat que tenen objectivament les coses.
  37. 37. CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS DE LA PINTURA IMPRESSIONISTA - El seu objectiu ja no és representar la realitat amb exactitud, sinó més aviat la seva impressió. Plasmen impressions efímeres -Apliquen les teories de la descomposició dels colors als seus quadres. Els colors no s’han de fusionar al pinzell sinó a la retina de l’espectador. - Desaparició del dibuix com a forma prèvia del color. -Coloració de les ombres. Desaparició clarobscur (Les ombres sovint es realitzen amb tonalitats complementaries). - Plasmació de la llum, de l'atmosfera. Busquen la interpretació de la llum i els seus efectes en els colors de les coses - Pinzellada solta. Pinten amb una pinzellada més solta i gruixuda. - Treballen a l’aire lliure. Els pintors fugen dels estudis al camp, volen reproduir els colors purs la llum pura, “ Plein Air” - El Tema adquireix caràcter anecdòtic. El que realment els interessa és allò estrictament pictòric. No obstant presenten enquadraments innovadors. 5. L ‘IMPRESSIONISME
  38. 38. 5. L ‘IMPRESSIONISME Pràcticament totes les característiques de la pintura impressionista les poden apreciar a l’obra “Sol ixent, Impressió” que Monet va realitzar al 1782 i que va donar nom al moviment. - Captació d’un moment donat (una impressió) - Desaparició del dibuix (predomini del color) - Coloració d’ombres - Palsmació de la llum , de l’atmosfera - Pinzellada solta - Realitzat amb llum natural (plein air ) - Teoria del color: La barreja de colors es fa a la retina de l’espectador - El Tema és anecdòtic i hi ha carència de significat (experimentació pictòrica) PAU 18PAU 18 PAU 18
  39. 39. 4. L ‘IMPRESSIONISME
  40. 40. 4. L ‘IMPRESSIONISME
  41. 41. EL POSTIMPRESSIONISME ( Innovacions formals per captar IMPRESSIONS...)
  42. 42. 5. EL POSTIMPRESSIONISME
  43. 43. ESTIL EL POSTIMPRESSIONISME El postimpressionisme és el terme que s’aplica als estils pictòrics de finals del segle XIX posteriors al impressionisme. És un moviment que neix del trencament del grup impressionista perquè hi ha artistes que volen anar més enllà. Més que un estil, és un grup de pintors que partint de l’impressionisme, el superen i amb els seus plantejaments personals prefiguren l’art del segle XX. CARACTERÍCTIQUES MÉS SIGNIFICATIVES: - Volen anar més allà de la mera captació de la llum i l'atmosfera: També volen plasmar l’expressivitat de les coses i les persones il·luminades. - Al igual que els impressionistes basen les seves obres en el ús del color, però lo utilitzen com un element expressiu, no per representar fidelment la naturalesa sinó, per mostrar una visió més subjectiva del món - Recuperen la importància de la forma. Es mostren contraris a la dissolució que d'aquestes realitzaven els impressionistes. - Utilitzen colors vius i intensos, aplicats de manera compacta i amb una pinzellada perfectament visible. 6. EL POSTIMPRESSIONISME
  44. 44. 6. EL POSTIMPRESSIONISME VAN GOGH: LA NIT ESTELADA (1889) CÈZANNE: ELS JUGADORS DE CARTES (1893) Vincent. VAN GOGH, Paul CÉZANNE, Paul GAUGUIN i Henri TOULOUSSE-LAUTREC. GAUGUIN: DONES DE TAHITI (1891) TOULOUSSE -LAUTREC EL SALO DE LA RUE MOULINS (1894) Tots ells recullen en les seves pintures moltes de les troballes tècniques i estilístiques del impressionisme, però les seves pintures presenten uns matisos personals que els convertiran en els precursors de les primeres avantguardes del segle XX. PRINCIPALS PINTORS POSTIMPRESSIONISTES
  45. 45. 6. EL POSTIMPRESSIONISME Vincent VAN GOGH La seva obra transmet una gran càrrega passional, mitjançant la llum i el color La pintura està aplicada amb pinzellades ràpides i plenes de pasta Utilitza colors intensos, de gran lluminositat, on reflecteix els seus sentiments i el seu caràcter impulsiu. Remarca el contorn de les figures amb una línia de tons obscurs PAU 18 PAU 18 PAU 18
  46. 46. 6. EL POSTIMPRESSIONISME La utilització simbòlica del color, així com l'ús d’una pinzellada vigorosa i empastada converteix a Van Gogh en precedent clar del FAUVISME una de les primeres avantguardes del segle XX. VAN GOGH: La iglesia de Auvers (1890) M. BLAMINCK: cases a Chatou (1904 ) VAN GOGH: Pintor camino del treball (1888) A. DERAIN: Muntanyes a Collioure (1905 )
  47. 47. 6. EL POSTIMPRESSIONISME PAUL CÉZANNE Comença amb el impressionistes però aviat abandonarà els pressupòsits d’aquest moviment per arribar a ser un dels precursors més importants dels moviments pictòrics del segle XX Cézanne creu que els impressionistes són massa superficials i el vol arribar a l’essència dels objectes i les persones, allò que roman i no varia Per a ell aquestes formes essencials seran les figures geomètriques: el cub l’esfera, el cilindre, la piràmide ... Pensa que tota la natura es pot reduir a volums geomètrics,. Per això estilitza geomètricament tots els objectes, personatges i paisatges. Com en aquesta pintura de La muntanya Sainte-Victoire, on podem observar com descompon les formes de les cases en molts quadrats de color. (l’essència de la forma)
  48. 48. 6. EL POSTIMPRESSIONISME Cézanne concep la pintura com una construcció realitzada a partir de cossos geomètrics: piràmides, prismes, cons, esferes... amb els quals intenta destacar el volum dels elements representats Cézanne utilitza el color per subratllar les formes de les coses, en comptes de diluir-les com feien els primers impressionistes Per modelar els objectes i ressaltar el seu volum no utilitza el clarobscur ; sinó que fa servir el color i els contrastos de tons càlids i freds. Per la seva singular i particular manera de concebre la pintura.... Cézanne es considerat com el pintor de l’espai, el volum i les formes.
  49. 49. 6. EL POSTIMPRESSIONISME Aquesta recerca de l’essència de les coses , no de la seva aparença és clarament visible en la seva obra “ Els jugadors de cartes” (1893) En aquest quadre s’evidencia de forma clara la construcció geomètrica de les figures que hi son representades. Per una altra banda també s’evidencia la utilització del color com a element clau per ressaltar les formes i el volum dels elements representats. PAU 18 PAU 18 PAU 18
  50. 50. 6. EL POSTIMPRESSIONISME BRAQUE: Cases a l’Estaque (1908)FRANZ MARC: Cavall blau II (1911) Per la seva capacitat de descompondre la realitat en figures geomètriques, se’l considera antecessor del CUBISME. I també, pel fet de que Cezanne en els seus quadres ja no copiava colors i formes de la realitat , sinó que els transformava, segons els seus interessos, es considerat com un predecessor de moviments posteriors com el FAUVISME i l’EXPRESSIONISME. “ L’Art és una creació mental,” Cèzanne és considerat com un dels artistes que més influí en la transformació revolucionaria que l’art patirà a principis del segle XX amb que el desenvolupament de les primeres avantguardes INFLUÈNCIA DE CEZANNE EN L’ART POSTERIOR I és precisament, en aquesta no copia naturalista de les formes i colors que els elements presenten en la realitat, on resideix la principal aportació de Cezanne : És a dir, que l’Art és sobretot una creació que s’ha pensar i no és pot limitar a ser una mera representació de l’aspecte fugisser que presenten les coses, com havien fet els impressionistes.
  51. 51. FRANCISCO GOYA: UN ESTIL PROPI I PRECURSOR
  52. 52. 7. GOYA: UN ESTIL PROPI L’ obra i la vida de Francisco Goya (1746 -1828) es desenvolupen dins dels marges cronològics del Neoclassicisme. Però ... Goya és una figura singular difícil d’enquadrar dins d’un estil concret. Goya un dels creadors més grans de tots els temps (amb ell s’inicia la pintura moderna) forja un estil personal, al marge de les regles acadèmiques, i amb el que s’anticipa a estils posteriors que es desenvoluparan al llarg del segle XIX i inicis del s. XX.
  53. 53. A una de les seves obres més emblemàtiques: “ Els tres de Maig de 1808” pintada l’any el 1814. En ella podem observar molts dels elements que caracteritzen aquest estil tan personal i precursor d’estils i tendències posteriors.
  54. 54. Goya és considerat per molts com l’iniciador de la pintura moderna i amb aquesta obra anticipa aspectes plàstics i temàtics propis de moviments pictòrics posteriors tals com: El Romanticisme: l’ús violent del color i el moviment i el protagonisme que dona al poble, a la heroïcitat col·lectiva. El triomf dels sentiments i visió subjectiva de la realitat. L’Impressionisme: La Pinzellada solta, ràpida, llarga, en grans taques, totalment independent del dibuix, creant atmosfera L’Expressionisme: Per la utilització de l’expressivitat del color per mostrar emoció i sentiments i per la deformació de la realitat per manifestar l’interior. El Cubime: Manifest en el tractament geometritzant dels soldats. 7. GOYA: UN ESTIL PROPI PAU 18 PAU 18
  55. 55. AMPLIAR INFORMACIÓ 1.- EL NEOCLASICISME 2.- EL ROMANTICISME 3.- EL REALISME 4.- L’IMPRESSIONISME 5.- EL POSTIMPRESSIONISME 6.- GOYA: UN ESTIL PROPI I PRECURSOR 0.- LA PINTURA DEL SEGLE XIX ( INTROD. GENERAL) EXERCICIS INTERACTIUS: Clica la imatge per comprovar el teu nivell d’assoliment dels conceptes treballats a la presentació.

×