Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Soninké

740 views

Published on

  • Be the first to comment

Soninké

  1. 1. ÍNDEXINTRODUCCIÓ: Filiació lingüística, localització geogràfica i nombre de parlants. Codi escrit: descripció i exemplificació.TREBALL: Comparació gramatical del soninké amb el català occidental des del punt de vista fonològic, morfosintàctic i lèxic. Vocabulari d’aula i d’interacció social català/soninké.CONCLUSIÓBIBLIOGRAFIA
  2. 2. INTRODUCCIÓ
  3. 3. DESCRIPCIÓ: El SONINKÉ és una llengua mande parlada pel poble dels soninkés de l’Àfrica Occidental, que pertany a la família nigerocongolesa. El nom del soninké vol dir “gent del nord” o “persona blanca”, a causa d’una llegenda que atribueix el naixement del regne soninké a una dinastia blanca.ALTRES NOMS: També és anomenat sarakole, sarahule, serahuli i marka.ES PARLA PRINCIPALMENT A ... Mali, Senegal, Mauritània i Gàmbia per quasi un milió i mig de parlants.Aproximadament és parlat per un milió de persones a Mali, unes 70.000 aMauritània, unes 150.000 a Senegal i unes 100.000 més a Gàmbia.
  4. 4. ESTATUS LEGAL: Mali: la llengua oficial és el francès. La legislació lingüística pel que fa a les llengües nacionals o autòctones és força limitada. Senegal: el francès és la llengua oficial. La Constitució (2001) estableix també que una de les llengües nacionals és el soninké. Gàmbia: l’anglès és la llengua oficial i les llengües autòctones no gaudeixen de cap mena de reconeixement legal. Mauritània: segons la Constitució de 1991 la llengua oficial és l’àrab i les llengües nacionals són l’àrab, ful, soninké i wòlof. Cal dir que el francès va ser llengua oficial amb l’àrab fins el 1991 i actualment conserva part dels seus privilegis, ja que és utilitzada a l’Administració, al Parlament i com a llengua d’ensenyament.
  5. 5. HISTÒRIA: Malgrat la dispersió geogràfica, les diferències dialectals del soninké no són molt importants. Els dialectes principals del soninké són l’adjer, el kinbakka i el xenqenna. Després de la dissolució de l’imperi de Ghana, probablement com a conseqüència de la pèrdua de l’hegemonia comercial, els soninkés es van escampar per tot l’Àfrica Occidental i és per això que avui dia es troben soninkés a Mali, Senegal, Mauritània, Gàmbia.
  6. 6. CODI ESCRIT: DESCRIPCIÓ I EXEMPLIFICACIÓ.  El que fa a l’escriptura actual, el soninké ha estat estandarditzat per un decret del govern senegalès del 1975.  Es basa en l’alfabet llatí amb la inclusió d’alguns signes diferents dels que fem servir nosaltres.  Escriptura alfabètica.
  7. 7. ALGUNES DE LES CARACTERÍSTIQUES LINGÜÍSTIQUES DEL GRUP MANDÉ SÓN LES SEGÜENTS: En general tenen set vocals, però al nord es redueixen a cinc. No tenen classificadors nominals, però sovint distingeixen entre noms lliures o de possessió alienable (llibre, taula, arbre) i noms dependents o de possessió inalienable (fill, mare, ull, mà). Tenen un orde de mots molt fix, amb tendència a seguir l’ordre subjecte- objecte-verb (SOV). Les marques de definitud (article, demostratius) i les marques de plural tendeixen a anar després del nom o del sintagma nominal, però els possessius precedeixen el nom. Predominen les postposicions per sobre de les preposicions.
  8. 8. COMPARACIÓ GRAMATICAL DEL SONINKÉ AMB EL CATALÀ OCCIDENTAL DES DEL PUNT DE VISTAFONOLÒGIC, MORFOSINTÀCTIC I LÈXIC.
  9. 9. FONOLOGIA
  10. 10. VOCALS: SUBSISTEMA VOCÀLIC DEL CATALÀ OCCIDENTAL: PUNT D’ARTICULACIÓ Anteriors o palatals Medial o central Posteriors o velarsTancada (1r grau) /i/ nit /u/ mutSemitancada (2n grau) /e/ dent /o/ gosSemioberta (3r grau) /ɛ/ cel /ɔ /fontOberta (4t grau) /a/ paSONINKÉ:• El sistema vocàlic del soninké té cinc vocals: /a/, /e/, /i/, /o/, /u/.• Aquestes vocals poden ser llargues o breus. En la transcripció fonètica, una vocalllarga es representa pel símbol vocàlic corresponent seguit de dos punts ([a:]). Ladurada de les vocals té valor distintiu, és a dir, pot servir per diferenciar mots.Ex: Kine “cocodril” [ki:ne] “marit”
  11. 11. CONSONANTS: M PUNT D’ARTICULACIÓ O bilabial labiodental dental alveolar palatal velar Uvular Glotal D Oclusiu Sord /p/ pare /t/ taula /k/ coure /q/ E Sonor /b/ bena /d/ dona /g/ gata D’ Fricatiu Sord /f/ fàcil /s/passar /ʃ/ /x/ A mateix R Sonor /v/ votar /z/ posar /h/ T Africat Sord /tʃ/ I despatx C Sonor /dz/ / dʒ/ U tretze àngel L Vibrant /ɾ/ cara A /r/ serra C Lateral /l/ col / ʎ/ tall I Nasal /m/ mare /n/ pena / ɲ/ any /ŋ/ ÓEn soninké, a diferència del que passa en català: No existeixen els sons [z], [ʒ],[ʃ],[ ɾ] ni [ʎ]. Existeixen uns altres sons que el català no té: la [x] en soninké, equivalent a la j castellana, una oclusiva uvular [q] i unafricativa glotal [h], que correspon a la h anglesa a hotel i el fonema nasal velar /ŋ/.
  12. 12. Les diferències entre el sistema consonàntic del català i el delsoninké poden explicar errors com els que presentem: la s sonora s’ha substituït per la sorda: Ex: co[z]a  co[s]a mu[z]ulmà  mu[s]ulmà la bategant del català s’ha convertint en una vibrant: Ex: ma[ɾ]e  ma[r]e Casos en què la palatal lateral [ʎ] també s’ha convertit en [j] i de vegades doble: Ex: verme[ʎ]es  verme[j]es u[ʎ]s  u[j]s [ʎ]egir  [jj]egir
  13. 13. SONS DEL CATALÀ QUE PRESENTEN DIFICULTATSDE DISCRIMINACIÓ I PRODUCCIÓ ALS PARLANTS DEL SONINKÉ. SONINKÉ
  14. 14. A continuació donem exemples de paraules quecontenen els diferents sons per veure la relació entre lagrafia i el so:/p/ poole “elàstic” /dʒ/ ji “aigua”/b/ bula “blau” /x/ xase “vell”/t/ ta “cama” /h/ haqqe “nombre”/d/ daaru “ahir” /tʃ/ caaku “sac”/k/ ka “casa” /m/ ma “mare”/g/ gide “germà” /n/ neene “llengua”/q/ raqqe “boca” /ɲ/ ña “fer”/f/ fo “cosa” /ŋ/ ŋaame “inundació”/s/ si “cavall” /r/ rege “ballar” /l/ lenki “avui”
  15. 15. LA SÍL·LABA: En català el nucli de la síl·laba és la vocal, que és l’únic element indispensable. L’esquema sil·làbic del soninké és força rígid i concideix amb la seqüència consonant – vocal, que és la més comuna entre les llengües del món: CV CV CV…Excepte en pocs casos, les paraules comencen en consonant i acaben en vocal. L’estructura sil·làbica del soninké, que bàsicament segueix l’esquema CV CV, contrasta clarament amb les possibilitats de la síl·laba catalana: Ex: Braç[bɾás] Serps[sérps] Pep [pɛp] Plats [pláts] Fosc [fósk] Precs [pɾéks] Aquests parlants sovint simplifiquen les síl·labes de les paraules catalanes, o bé elidint consonants o bé inserint una vocal entre dues consonants: Ex. Ma - drid  ma - dí Són so - no Dis - fre - ssat di - fe - ssat Des - prés  de - pé M’a - gra - da ma - ga - ra - da
  16. 16. MORFOLOGIA
  17. 17. LES PARTS DE L’ORACIÓ: No són substancialment diferents de les que trobem en català: noms, verbs, adjectius, pronoms, adverbis, conjuncions i interjeccions. No existeix l’article.
  18. 18. LA FLEXIÓLA FLEXIÓ NOMINAL: La flexió nominal del soninké com en català afecta els noms i els adjectius. GÈNERE: No hi ha distinció de gènere.
  19. 19. NOMBRE: En soninké hi ha tres sistemes per formar el plural, però no hi ha cap regla precisa per saber de quina manera es forma el plural d’una paraula. • Canvi de la vocal final per –u: Sugo “cabra”sugu “cabres” • Canvi de la vocal final per –o: raxe “lloc” raxo “llocs” • Afegint –nu al final. Quan es tracta de mots monosíl·labs, la vocal es fa llarga: Te “camp”  teenu “camps” Quan els parlants del soninké parlen català ,sovint tenen problemes per afegir el morfema de plural a tots els elements que l’haurien de tenir.DEFINITUD:En soninké existeix la distinció definit/indefinit en els noms.• La forma indefinida té una interpretació no referencial i correspon a un partitiu (menjaformatge).• La definida, en canvi, és referencial i correspon al nostre definit o indefinit (menja el/unformatge). Es forma afegint –n al final Ex: Sugo “ cabra”  sugon “la/una cabra”.
  20. 20. Pronoms personals i possessius. En soninké hi ha unes formes especifiques per al subjecte i unes per a l’objecte de la primera persona del singular i per a la tercera persona del singular reflexiva. Pronoms personals emfàtics: 1a sg. n (in, objecte) 2a sg. an 3a sg. a (i, obj. Reflexiu) 1a pl. o 2a pl. Xa 3a pl. I Com aquesta llengua no té uns elements pronominals corresponents als nostres pronoms febles, amb formes diferents segons la funció sintàctica, es pot relacionar amb alguns dels errors que es troben en el seu català. I els pronoms en i hi tendeixen a desaparèixer. Ex: Jo no_tincjo no en tinc.
  21. 21. DEMOSTRATIUS El soninké té tres formes diferents per als demostratius, que podríem comparar a aquest, aqueix, aquell dels dialectes del català que mantenen la segona forma. Les formes dels soninké son les següents: Singular ke ken kiteere Plural ku kun kituuru
  22. 22. NUMERALSEls pronoms numerals són aquestos:Pel que fa als ordinals, en soninké s’adjunta el sufix –andi / -undi a la formacardinal. Ex: Fillo “dos”  fillandi “segon” Naxato “quatre“  naxatandi “quart” Tumu “sis”  tumundi “sisè”
  23. 23. MORFOLOGIA VERBAL El verb, tal como l’entenem nosaltres, no és un element imprescindible per a la frase en soninké. Hi ha frases sense “verb”, nominals i adjectivals. Són frases que en català es construirien amb els verbs ser o estar i un atribut nominal o adjectival o un complement de lloc. En aquestos casos, en soninké només hi apareix un predicatiu, sense cap forma corresponent a un verb copulatiu. Els predicatius poden expressar temps i modalitat (afirmativa, negativa, i interrogativa o emfàtica), però no persona, ni a l’arrel verbal ni al predicatiu. D’altra banda, els verbs del soninké tenen dues formes verbals diferents, una és la forma perfectiva, que inicia una acció acabada, i l’altra, la imperfectiva o durativa, que expressa duració i indica una acció inacabada.
  24. 24. ERRORS GRAMATICALS DE MORFOLOGIAFLEXIÓ VERBAL Quan els parlants d’aquestes llengües parlen català, molt sovint fan errors que consisteixen a no adjuntar cap morfema de persona a l’arrel o bé a afegir-hi un morfema equivocat: els nens li vare+--- fer mal (“varen”) els nens esta+--- jugan (“estan”)PARTS DE L’ORACIÓ Elisió freqüent de l’article: Ex: a mi no m’agrada Ø porc. Absència o ús inadequat del pronoms febles. m’agradava donar Ø fulles li Ø l’he tirat una pedra li el Dificultats en l’us de les preposicions. Es freqüent l’elisió, la inserció inadequada o el canvi de preposicions. Ex: S’estava amagant Ø el llop de Ø El país es de Gàmbia Ø de
  25. 25. SINTAXI
  26. 26. L’ORDRE DELS MOTS A LA FRASE: Llengües romàniques: Català, Espanyol, Romanés, Francès, etc  S + V + O  La nena menja caramels  Nena menja caramels. Soninké  S + O + V  Nena caramels menja. PREPOSICIONS I POSTPOSICIONS: El soninké té preposicions i postposicions, però les postposicions són més freqüents. En català diríem com a casa en soninké dirien com casa a. Per aquest motiu els errors freqüents que fan en l’ús de les preposicions del català són: No men recordo les altres de  No men recordo de les altres
  27. 27. FRASES RELATIVESLa construcció de les frases relatives tal com es fa encatalà és impossible en soninké a causa de la rigidesadel seu ordre sintàctic. Uns dels errors que fan els parlants del soninké éslelisió de la partícula d’enllaç. Ex.: Els camions Ø anaven carregats s’havien de parar Øque
  28. 28. ERRORS GRAMATICALS DE SINTAXI. Frases copulatives.  Elisió o ús incorrecte dels verbs copulatius. Ex.: Era molt trista / Estava molt trista. Frases compostes.  Elisió freqüent de la conjunció i a la frase. Ex.: Després va caminant  va veure un gat i
  29. 29. LÈXIC
  30. 30. QÜESTIONS DE LÈXIC DIFERENTS DEL CATALÀ.Els termes de parentiu: La diferència que hi ha amb el català és que per a una paraula nostra poden existir-ne diverses en el soninké. Ex.: Pare faaba/faabe Mare ma/saaxe Els noms de persona. En soninké, els fills reben un nom en funció de l’ordre de naixement. Ex.: primer fill Manmadu Segon fill Sanba
  31. 31. Els mesos de l’any i les estacions. Aquests termes no existeixen com nosaltres els fem servir. L’època de l’any es designa depenent de l’activitat agrícola. En quant a les estacions del any no hi ha equivalència a les nostres perquè el clima d’aquest país és diferent al nostre per aquest motiu tenen dificultats.
  32. 32. ALGUNS ERRORS LÈXICS. l’ús de dir per parlar, especialment quan fan referència a una llengua. Ex.: El meu pare me diu soninké El meu pare parla soninké. És freqüent l’ús del verb saber per conèixer. En soninké tenen un sol verb. Com l’anglès to know. Ex.:Jo tampoc sé la teva mare Jo tampoc conec la teva mare.
  33. 33. VOCABULARI D’AULA ID’INTERACCIÓ SOCIAL.
  34. 34. DIES DE LA SETMANA
  35. 35. VOCABULARI D’INTERACCIÓ SOCIAL BON DIA! BONA VESPRADA! BONA NIT!• An wuyi jamu (primera Lella!salutació del matí) •Sunka!• Beeta! (altes salutacionsdel matí) •yawuri!, mba (resposta)• Kira! (al migdia) COM ESTÀS? COM ET DIUS? GRÀCIES!An moxo? •An toxo? (nom) •janmu diima? (cognom) Nawari! ADÉU!n daga! an na i kuuñi (resposta a la salutació)
  36. 36. BIBLIOGRAFÍA Gràcia, LLuïsa i Miquel Contreras, Joan. “El soninké i el mandinga”. Estudi comparatiu entre les gramàtiques del soninké i el mandinga i la del català. Universitat de Girona. Generalitat de Catalunya. Tuson Valls, Jesús (2004). “Patrimoni natural”. Elogi i defensa de la diversitat lingüística. Barcelona, ed. Empúries. Agustí, Carme – López, Joaquim – Montesinos, Anna – Paulo, Mar – Pascual, Encarna (1999). “Reciclatge” (Nivell Superior). Edicions 3 i 4. [en línea]. http://es.wikipedia.org/wiki/Lenguas_mand%C3%A9. [27-02-12] [en línea]. http://esadir.cat/sintaxi. [05-03-12] [en línea]. http://ca.wikipedia.org/wiki/Fonologia_del_català. [04-03-12]

×