SlideShare a Scribd company logo
Nelson Mandela i el Factor Humà
He emprat el concepte de la futbolització de la política en diversos articles, el darrer en
el marc del tercer volum del llibre País Valencià, s. XXI. Entre altres conceptes fa
referència als electors i militants que irracionalment convençuts defensen els postulats
d'un o altre partit. Seguint el símil, és una mica allò de guanyar encara que siga de
penal injust a l’últim minut. En relació a aquestes postures irracionals, entre els
atributs del líder polític del s XXI desapareix la capacitat d'empatia, de ser capaç de
situar-se en el context de l'altre per entendre millor els seus posicionaments, les virtuts
de     la     seua     postura      i     els   perquès      dels     seus     temors.


Llegint el llibre El Factor Humà (John Carlin, 2009), sobre la figura de l'ex president de
Sud-àfrica, Nelson Mandela, es poden extreure moltes conclusions en tant els atributs
del lideratge polític: la capacitat de persuasió lligada a l'empatia i la planificació
acurada de l'estratègia política del popularment conegut com Mandiba.

El llibre es situa en el context de la Sud-àfrica de l'apartheid del poble Afrikaner o Boër,
procedent de la colonització Holandesa del s XVII i que es va imposar a la colònia
anglesa també present en aquest territori formant la Unió Sud-africana. La seua llengua
és l'africàans, procedent de l’holandès i la seua religió la calvinista. Tot i representar
només el 7% de la població, van sotmetre a la sud-africà negra nativa a un règim
d'exclusió racista i violència indiscriminada.



Després de 27 anys empresonat (Robben Island), torturat en diverses ocasions i
testimoni de la persecució del seu poble Mandela és capaç de recorre a la persuasió i
l'estratègia política negociadora enlloc de l'agitació de la violència. Comença el seu
viatge estratègic per l'esglaó més baix, pel seu carceller, Christo Brand, fins arribar al
president responsable del seu captiveri i de la repressió del apartheid, P.W Botha i
completar el procés amb el successor d'aquest, De Klerk. Mandela s'adreçava a tots ells
en afrikaner, que havia aprés a la presó i mostrava un alt coneixement de la cultura i
posicionaments dels Bòers o Afrikaners. Va entendre que la por a les represàlies del
poble negre per les injustícies que havien sofert era el principal motiu que retardava
l'obertura del règim. El seu discurs es va adreçar fonamentalment als ciutadans blancs,
a convèncer-los que ell seria el responsable d'una solució dialogada. Va emprar el
paral·lelisme entre la lluita d'alliberament nacional del poble afrikaner envers
l'imperialisme anglès feia 100 anys (Guerra dels Boèrs) i la del seu poble. Mandela es va
empapar de la història afrikaner, i ho va fer per perfilar el seu missatge polític.

A l'altre costat, l'atracció cap a la Sud-àfrica negra de la seua figura estava garantida pel
seu impressionant relat polític: líder del CNA, 27 anys empresonat, torturat, va perdre
un fill mentre estava a la presó... Si Mandela demanava diàleg, si ell era capaç de
perdonar, qui no ho podia fer?

Al seu missatge i relat polític cal afegir un factor que va ser determinant: el rugbi.
Aquest ha estat per excel·lència l'esport nacional del poble Afrikaner, el motiu d'orgull
nacional. Sabedors d’això durant dècades, la Sud-àfrica negra l'havia identificat com
l'esport símbol de l'apartheid, i de fet va ser la punta de llança del CNA (Congrés
Nacional Sud-africà, partit liderat per Mandela abans i després d'estar empresonat) en
la batalla d'àmbit internacional. Un dels activistes del CNA, Stofile, va aconseguir
internacionalitzar el boicot als Springboks (l'equip de la Sud-àfrica de l'apartheid),
impedint-los realitzar gires internacionals i evitant el viatge d'equips de tot el món a
Sud-àfrica per "solidaritat democràtica".

Doncs Mandela, al guanyar les primeres eleccions democràtiques, va lluitar perquè la
Copa del Món es disputés a Sud-àfrica i un per un va fer seus els jugadors dels
Springboks (tots ells afrikaners), sobretot a François Pienaar, el seu capità. Finalment
aquesta es va disputar a Sud-àfrica i Mandiba es va convertir en un aficionat
incondicional, en un primer moment davant la sorpresa i indignació del seu poble. Els
símbols i banderes racistes del públic, majoritàriament Boër, van anar donant lloc a
una progressiva estima per Mandela, que va tenir el seu punt culminant en el moment
del lliurament de la Copa del Mon, que van guanyar els Spring, amb el president corejat
per tos els aficionats blancs i lluint la samarreta de l'equip i estrenyent la ma de
Pienaar. Va ser la primera vegada que ciutadans blancs i negres es fonien en abraçades
per tots sud-africà.

Un cop llegit el llibre queda la sensació d'un cert personalisme de la història, d'una
certa simplificació del relat històric. És evident que la transició sud-africana cap a la
democràcia fou conseqüència en major part de la pressió social, de multitud d'esforços
individuals que van fer trontollar el règim totalitari de l’apartheid`i que van obligar-lo a
buscar una eixida. Podem atorgar a Mandela el haver escenificat una de les millors
eixides possibles que va evitar l'allargament del conflicte i una guerra civil llarga.

En el dia a dia del nostre context polític, haurem d'aprendre a situar-nos en el lloc dels
nostres oponents ideològics, ajudarà a disminuir les inseguretats que provoquen les
necessàries alternatives polítiques.

More Related Content

Viewers also liked

cv 30.4.14
cv 30.4.14cv 30.4.14
cv 30.4.14
Shrikant Kulkarni
 
Happy 4th of july
Happy 4th of julyHappy 4th of july
Happy 4th of july
hv 920
 
Beautiful Pictures
Beautiful PicturesBeautiful Pictures
Beautiful Pictures
Joke Channel
 
AUTONOMÍA PERSONAL Y ATENCIÓN A LA DEPENDENCIA EN ALMERÍA 1
AUTONOMÍA PERSONAL Y ATENCIÓN A LA DEPENDENCIA EN ALMERÍA 1AUTONOMÍA PERSONAL Y ATENCIÓN A LA DEPENDENCIA EN ALMERÍA 1
AUTONOMÍA PERSONAL Y ATENCIÓN A LA DEPENDENCIA EN ALMERÍA 1
guesta586a3
 
Hopo Banner Slide Show
Hopo Banner Slide ShowHopo Banner Slide Show
Hopo Banner Slide Show
hoporr
 
Automated Material Handling System
Automated Material Handling SystemAutomated Material Handling System
Automated Material Handling System
Rakesh Raki
 
Micro grid
Micro gridMicro grid
Micro grid
Abhishek Kumar
 
Problemas resueltos lixiviacion
Problemas resueltos lixiviacionProblemas resueltos lixiviacion
Problemas resueltos lixiviacion
arami12004
 
Extracción solido-liquido (lixiviacion)
Extracción solido-liquido (lixiviacion)Extracción solido-liquido (lixiviacion)
Extracción solido-liquido (lixiviacion)
flordemariahs
 
tarjetas de audio o sonido
tarjetas de audio o sonidotarjetas de audio o sonido
tarjetas de audio o sonido
Edwin Hernandez
 

Viewers also liked (13)

Klein Architecten Euroborg
Klein Architecten EuroborgKlein Architecten Euroborg
Klein Architecten Euroborg
 
cv 30.4.14
cv 30.4.14cv 30.4.14
cv 30.4.14
 
Happy 4th of july
Happy 4th of julyHappy 4th of july
Happy 4th of july
 
Beautiful Pictures
Beautiful PicturesBeautiful Pictures
Beautiful Pictures
 
AUTONOMÍA PERSONAL Y ATENCIÓN A LA DEPENDENCIA EN ALMERÍA 1
AUTONOMÍA PERSONAL Y ATENCIÓN A LA DEPENDENCIA EN ALMERÍA 1AUTONOMÍA PERSONAL Y ATENCIÓN A LA DEPENDENCIA EN ALMERÍA 1
AUTONOMÍA PERSONAL Y ATENCIÓN A LA DEPENDENCIA EN ALMERÍA 1
 
Wood & Washi
Wood & WashiWood & Washi
Wood & Washi
 
Hopo Banner Slide Show
Hopo Banner Slide ShowHopo Banner Slide Show
Hopo Banner Slide Show
 
珠寶珊瑚
珠寶珊瑚珠寶珊瑚
珠寶珊瑚
 
Automated Material Handling System
Automated Material Handling SystemAutomated Material Handling System
Automated Material Handling System
 
Micro grid
Micro gridMicro grid
Micro grid
 
Problemas resueltos lixiviacion
Problemas resueltos lixiviacionProblemas resueltos lixiviacion
Problemas resueltos lixiviacion
 
Extracción solido-liquido (lixiviacion)
Extracción solido-liquido (lixiviacion)Extracción solido-liquido (lixiviacion)
Extracción solido-liquido (lixiviacion)
 
tarjetas de audio o sonido
tarjetas de audio o sonidotarjetas de audio o sonido
tarjetas de audio o sonido
 

Similar to Nelson Mandela I El Factor Humà

Nelson mandela225
Nelson mandela225Nelson mandela225
Nelson mandela2252002a
 
Nelson Mandela i l'Apartheid (1)
Nelson Mandela i l'Apartheid (1)Nelson Mandela i l'Apartheid (1)
Nelson Mandela i l'Apartheid (1)Anna Asensio
 
Nelson mandela
Nelson mandelaNelson mandela
Nelson mandela
vallterrics
 
Nelson Mandela i l'Apartheid
Nelson Mandela i l'ApartheidNelson Mandela i l'Apartheid
Nelson Mandela i l'ApartheidAnna Asensio
 
Exposicio oral nelson mandela
Exposicio oral nelson mandelaExposicio oral nelson mandela
Exposicio oral nelson mandelaevives1
 

Similar to Nelson Mandela I El Factor Humà (13)

Nelson Mandela
Nelson MandelaNelson Mandela
Nelson Mandela
 
Nelson mandela
Nelson mandelaNelson mandela
Nelson mandela
 
Nelson mandela
Nelson mandelaNelson mandela
Nelson mandela
 
Nelson mandela225
Nelson mandela225Nelson mandela225
Nelson mandela225
 
Presentación1.
Presentación1.Presentación1.
Presentación1.
 
Nelson Mandela
Nelson MandelaNelson Mandela
Nelson Mandela
 
Nelson Mandela
Nelson MandelaNelson Mandela
Nelson Mandela
 
Nelson Mandela i l'Apartheid (1)
Nelson Mandela i l'Apartheid (1)Nelson Mandela i l'Apartheid (1)
Nelson Mandela i l'Apartheid (1)
 
Nelson mandela
Nelson mandelaNelson mandela
Nelson mandela
 
Nelson Mandela i l'Apartheid
Nelson Mandela i l'ApartheidNelson Mandela i l'Apartheid
Nelson Mandela i l'Apartheid
 
Nelson Mandela
Nelson MandelaNelson Mandela
Nelson Mandela
 
Exposicio oral nelson mandela
Exposicio oral nelson mandelaExposicio oral nelson mandela
Exposicio oral nelson mandela
 
Power point nelson mandela
Power point  nelson mandelaPower point  nelson mandela
Power point nelson mandela
 

Nelson Mandela I El Factor Humà

  • 1. Nelson Mandela i el Factor Humà He emprat el concepte de la futbolització de la política en diversos articles, el darrer en el marc del tercer volum del llibre País Valencià, s. XXI. Entre altres conceptes fa referència als electors i militants que irracionalment convençuts defensen els postulats d'un o altre partit. Seguint el símil, és una mica allò de guanyar encara que siga de penal injust a l’últim minut. En relació a aquestes postures irracionals, entre els atributs del líder polític del s XXI desapareix la capacitat d'empatia, de ser capaç de situar-se en el context de l'altre per entendre millor els seus posicionaments, les virtuts de la seua postura i els perquès dels seus temors. Llegint el llibre El Factor Humà (John Carlin, 2009), sobre la figura de l'ex president de Sud-àfrica, Nelson Mandela, es poden extreure moltes conclusions en tant els atributs del lideratge polític: la capacitat de persuasió lligada a l'empatia i la planificació acurada de l'estratègia política del popularment conegut com Mandiba. El llibre es situa en el context de la Sud-àfrica de l'apartheid del poble Afrikaner o Boër, procedent de la colonització Holandesa del s XVII i que es va imposar a la colònia anglesa també present en aquest territori formant la Unió Sud-africana. La seua llengua és l'africàans, procedent de l’holandès i la seua religió la calvinista. Tot i representar només el 7% de la població, van sotmetre a la sud-africà negra nativa a un règim d'exclusió racista i violència indiscriminada. Després de 27 anys empresonat (Robben Island), torturat en diverses ocasions i testimoni de la persecució del seu poble Mandela és capaç de recorre a la persuasió i l'estratègia política negociadora enlloc de l'agitació de la violència. Comença el seu viatge estratègic per l'esglaó més baix, pel seu carceller, Christo Brand, fins arribar al president responsable del seu captiveri i de la repressió del apartheid, P.W Botha i completar el procés amb el successor d'aquest, De Klerk. Mandela s'adreçava a tots ells en afrikaner, que havia aprés a la presó i mostrava un alt coneixement de la cultura i posicionaments dels Bòers o Afrikaners. Va entendre que la por a les represàlies del poble negre per les injustícies que havien sofert era el principal motiu que retardava l'obertura del règim. El seu discurs es va adreçar fonamentalment als ciutadans blancs, a convèncer-los que ell seria el responsable d'una solució dialogada. Va emprar el paral·lelisme entre la lluita d'alliberament nacional del poble afrikaner envers l'imperialisme anglès feia 100 anys (Guerra dels Boèrs) i la del seu poble. Mandela es va empapar de la història afrikaner, i ho va fer per perfilar el seu missatge polític. A l'altre costat, l'atracció cap a la Sud-àfrica negra de la seua figura estava garantida pel seu impressionant relat polític: líder del CNA, 27 anys empresonat, torturat, va perdre un fill mentre estava a la presó... Si Mandela demanava diàleg, si ell era capaç de perdonar, qui no ho podia fer? Al seu missatge i relat polític cal afegir un factor que va ser determinant: el rugbi. Aquest ha estat per excel·lència l'esport nacional del poble Afrikaner, el motiu d'orgull nacional. Sabedors d’això durant dècades, la Sud-àfrica negra l'havia identificat com l'esport símbol de l'apartheid, i de fet va ser la punta de llança del CNA (Congrés
  • 2. Nacional Sud-africà, partit liderat per Mandela abans i després d'estar empresonat) en la batalla d'àmbit internacional. Un dels activistes del CNA, Stofile, va aconseguir internacionalitzar el boicot als Springboks (l'equip de la Sud-àfrica de l'apartheid), impedint-los realitzar gires internacionals i evitant el viatge d'equips de tot el món a Sud-àfrica per "solidaritat democràtica". Doncs Mandela, al guanyar les primeres eleccions democràtiques, va lluitar perquè la Copa del Món es disputés a Sud-àfrica i un per un va fer seus els jugadors dels Springboks (tots ells afrikaners), sobretot a François Pienaar, el seu capità. Finalment aquesta es va disputar a Sud-àfrica i Mandiba es va convertir en un aficionat incondicional, en un primer moment davant la sorpresa i indignació del seu poble. Els símbols i banderes racistes del públic, majoritàriament Boër, van anar donant lloc a una progressiva estima per Mandela, que va tenir el seu punt culminant en el moment del lliurament de la Copa del Mon, que van guanyar els Spring, amb el president corejat per tos els aficionats blancs i lluint la samarreta de l'equip i estrenyent la ma de Pienaar. Va ser la primera vegada que ciutadans blancs i negres es fonien en abraçades per tots sud-africà. Un cop llegit el llibre queda la sensació d'un cert personalisme de la història, d'una certa simplificació del relat històric. És evident que la transició sud-africana cap a la democràcia fou conseqüència en major part de la pressió social, de multitud d'esforços individuals que van fer trontollar el règim totalitari de l’apartheid`i que van obligar-lo a buscar una eixida. Podem atorgar a Mandela el haver escenificat una de les millors eixides possibles que va evitar l'allargament del conflicte i una guerra civil llarga. En el dia a dia del nostre context polític, haurem d'aprendre a situar-nos en el lloc dels nostres oponents ideològics, ajudarà a disminuir les inseguretats que provoquen les necessàries alternatives polítiques.