IES Port d’Alcúdia  Curs 2011-2012Prof. Àngela Melis
 Territori de la Península  Ibèrica sota domini  musulmà. S’inicia el 711 i finalitza  el 1492, després de quasi  vuit s...
•Conquesta musulmana (711-716)               •Emirat depenent de Damasc (716-756)               •Emirat independent de Bag...
 Procés conquesta Península Ibèrica pels musulmans  context gran expansió en el segle VII després de la mort de Mahoma, ...
 El 711, en ple califat omeia,  un petit contingent de  tropes àrabs i berbers creuà  l’estret de Gibraltar i  desembarcà...
 El poder visigot fou  derrotat a la batalla de  Guadalete (711) i els  musulmans s’apropiaren de  forma fàcil i ràpida d...
•Força expansiva de l’Islam.                           •Superioritat militar islàmica  demostrada en:            Degudes ...
 Les tropes musulmanes  solament es detingueren:    A les muntanyes càntabres     (batalla de Covadonga,     722).    A...
 Una vegada controlat el territori, que els musulmans varen  anomenar al-Andalus, es va convertir en una província o  emi...
 La substitució de la  dinastia omeia per  l’abbassí al front del  califat (750) va provocar   Eliminació de tots els   ...
 El 756, arribà a Córdova el  jove príncep omeia Abd al-  Rahman I, que venia  fugint de la matança de la  seva família p...
 Amb Abd al-Rahman I (756-788) s’estableix l’emirat independent de Córdoba, que reconeix l’autoritat religiosa i espiritu...
 Els problemes interns provocaren  l’abandó de tot el territori  peninsular situat al nord del riu  Duero, davant la impo...
   Abd al-Rahman III:      929 se va autoproclamar califa  a més de        dirigir el govern, era també la màxima      ...
 Almansor (981-1002):  principals accions:   Baix el califat de Hisham    II se va convertir en    primer ministre i va ...
 Poders del califa:      Els califes se titulaven prínceps dels       creients i successors del profeta       Mahoma i r...
 El Califat de Córdova (929-  1031) fou l’època de m{xima  esplendor i apogeu d’al-  Andalus a la Península  Ibèrica, des...
 El 1033, una reunió de notables  declarà extingit el califat de  Còrdova, que es disgregà en  regnes independents de tai...
 La descomposició del Califat de  Còrdova va produir la formació de  nombrosos regnes independents,  com Córdoba, Sevilla...
 Quan Alfons VI, el rei de Castella i Lleó, conquerí Toledo el  1985, els musulmans d’al-Andalus, que temien desaparèixer...
Almohades
 La taifa de Granada va ser l’única que va sobreviure l’avanç dels regnes cristians al segle XIII. La governaven soldans ...
 La dinastia nassarita s’instal·la a la   taifa de Granada el 1237, ocupant les   actuals províncies de Granada,   Màlaga...
 El regne nassarita era molt  dèbil. Durant quasi dos  segles i mig va ser vassall  de Castella. Els  governants havien d...
 Cereals + Vinya + olivera   continuaven essent els conreus més  importants. Els musulmans introdueixen  innovacions en...
Sèquia
Nous cultius
 Gran desenvolupament a les ciutats d’una producció artesana de qualitat.   Manufactures    destacades: ceràmica,    cui...
 Activitat important caracteritzada per l’intercanvi de productes entre Orient (Àsia) i Occident (Europa):   Al-Andalus ...
 Eren el centre de la vida  econòmica, religiosa i  cultural. Ciutats al-Andalus   semblants a les ciutats  del nord d’...
 Eren molt grans en  comparació amb les ciutats  que hi havia a l’Europa  occidental: Còrdova:   100.000 habitants  er...
 Estaven emmurallades amb diverses portes d’accés. Traçat urbanístic  carrers estrets i irregulars, formant laberints....
Traçat urbanístic   ortogonal        Traçat urbanístic islàmic
 Hammam No tenia una funció  només higiènica, sinó  també social i d’oci. A  més, en el món islàmic,  és un lloc de puri...
 Sales: disposició similar a  les termes romanes.  1.    Vestuari: armaris,        penjadors, etc per a        poder deix...
   711-755: Emirat dependent del califa de Damasc:        No hi ha manifestacions artístiques d’interès, ja que no es ba...
Madinat al-Zahra  (Còrdova)
Aljaferia de Saragossa
La Alhambra
El Generalife
 Art islàmic  art eclèctic que assimilà les aportacions  hel·lenístiques, romanes, bizantines, sirianes i perses  barre...
 Materials:   Maó, pedra,    maçoneria i guix.   Cobertes de fusta.   Revestiments murals:    ceràmica vidrada,    mos...
 Elements de suport: pilars i columnes, a vegades els dos sistemes (mesquita de Còrdova). Gran varietat de capitells: de...
 Estructures adovellades (arc i  volta):    Arcs: de mig punt, de     ferradura, de ferradura     apuntat o túmid. Amb  ...
 Plantejament general dels edifici:   Interès més pels espais interiors que no    exteriors, que presenten poc desenvolu...
 Elements decoratius:   Aportació més original de l’arquitectura isl{mica.   Sumptuositat interior / Sobrietat exterior...
 Decoració epigràfica: religió sense imatges, escriptura recorda als fidels els missatges religiosos.
 Atauric: decoracions vegetals, de formes estilitzades que s’entrecreuen.
 Arabesc: motiu decoratiu d’entrellaç de línies i figures geomètriques en sèries indefinides.
 Mocàrab: element decoratiu de guix o fusta format per petits prismes juxtaposats i superposats verticalment (“estalactit...
 Panys de sebka: xarxa de rombes formada per una sèrie d’arc superposats.
 Decoració abstracta als  edificis  element defineix  l’art isl{mic.    Utilització d’elements     constructius amb fun...
 Illes Balears –les illes  Orientals d’Al-  Andalus  van ser  durant més de 300  anys part del món  islàmic. Lamentable...
 Les illes Orientals de lÀndalus, és el nom de les Illes Balears en època musulmana (903- 1229).
 Imperi bizantí  se comença a descompondre a principis s VII.   Seu control sobre les Illes Balears     més nominal qu...
 Primera  707 el governador  d’Àfrica, Musà, les atacà. (711  Musà + Tariq = P. Ibèrica).    Cristians de les Balears ...
 Isam al Hawlani  inicia peregrinació a la Meca.   Tempesta  l’obliga a    recalar a Mallorca     decideix conquesta....
Castell d’Alaró
 Isam al Hawlani  una vegada haver conquerit:   Reconstruí la ciutat de    Palma, edificà banys,    mesquites i posades...
 ISAM AL HAWLANI  nomenat valí + inici procés dislamització de les Balears.  Mallorca:     Antiga ciutat romana de Pal...
 Entre lany 902 i 1229, any que es produeix la conquesta catalana, les illes Balears formaran part del territori dels seg...
 Musulmans  trobaren:   Ciutats pràcticament abandonades   Camps escassament conrats   Ja no hi havia bisbes Musulma...
 Musulmans:   Introduïren nous conreus     safrà, arròs, albergínies,    carxofes, etc.   Posaren en marxa    complexo...
Sínia
Qanat
 Illes Orientals d’Al- Andalus durant el califat:   Governades per un valí    que residia a Madina    Mayurqa en el pala...
Les illes orientals d’Al-Andalus:conquesta i annexió       Expedició cordovesa d’Isam al-Khawlani (902-903)       - resist...
 Principis s. XII  moltes ciutats italianes s’havien fet riques gràcies al comerç, però sovint es seves naus eren atacad...
 Pisa  volia acabar amb el  niu de pirateria que hi  havia a les Illes Orientals  d’Àl-Andalus.   El Papa els concedí u...
 Flota pisans + catalans  salpà de nou:   Atacaren Eivissa  destruïren pràcticament la    ciutat.   Mallorca  quan a...
 En caure el califat de                              Còrdova, les Illes                              Balears passaren a  ...
La taifa Dénia-Balears (1015-1086)Ràtzies de Muyahid contra el litoralItalià i provençal. Campanya contraSardenya.
 A la mort de Mujahid                                 (1044) el succeí el seu fill                                 Alí, p...
Època califal(s. X- principis del s. XI)                                                 Muyahid: pirateria i     Taifa de...
 Emir de les illes Mubassir   havia demanat ajuda als  almoràvits contra els cristians.    Almoràvits  tribus de     b...
 Sublevació popular  califa almoràvit hi envià com a governador un parent seu: Muhammad Ibn Ganiya:   Recobrà la pau de...
 Quan l’imperi almor{vit va  desaparèixer  Illes  Orientals d’al-Andalus es  convertiren en l’únic centre  de resistènci...
 Ishaq banu Ganiya arribà al poder després de fer assassinar son pare i el seu germà (1151-1155).   Alí Banu Ganiya (al-...
 Almohades  conjunt  de tribus que van  emprendre una lluita  contra els almoràvits. 1146 s’apoderaren de la  península...
 Banu Ganiya  decidiren  contraatacar i recobrar el nord  d’Àfrica. 1188  flota comandada per Abú  al-Siquilli, s’apod...
El període almoràvit(1115-1203)                                         Expedicions de saqueig    Les Balears: estratègic ...
L’economia de les zones rurals      Població disseminada      -assentaments tribals àrabs i berbers               Predomin...
Les ciutats                                           Altres nuclis urbans:                                           -Med...
 Arts plàstiques:     Gran quantitat de peces de ceràmica.     Làpides funeràries.     Objectes de bronze.Làpidafunerà...
Ceràmica d’èpoc islàmica. Tècnica de verd i manganès.                   Museu de Mallorca
Ceràmica de reflex metàl·lic
 Arquitectòniques:   Banys Àrabs de Medina-Mayurqa   Arc d’entrada a les drassanes de l’Almudaina   Residus de Murada ...
 És segurament la  construcció dèpoca  islàmica millor conservada  de les Illes Balears. Aquest edifici, que pot  datar-...
Banys Àrarbs
Almudaina de GumaraPalau de l’Almudaina
 Palau de lAlmudaina  seu  dels governadors musulmans   es va reconstruir seguint  lestil gòtic amb la conquesta  crist...
 Toponimia: Per tota l’extensió de Mallorca abunden els noms de lloc  d’origen àrab.     Alcúdia  el pujol.     Alfab...
 De lèpoca musulmana s’han conservat nombrosos topònims i formes lèxiques d’origen {rab.  Topònims: Binissalem, Alcúdia,...
Al andalus
Al andalus
Al andalus
Al andalus
Al andalus
Al andalus
Al andalus
Al andalus
Al andalus
Al andalus
Al andalus
Al andalus
Al andalus
Al andalus
Al andalus
Al andalus
Al andalus
Al andalus
Al andalus
Al andalus
Al andalus
Al andalus
Al andalus
Al andalus
Al andalus
Al andalus
Al andalus
Al andalus
Al andalus
Al andalus
Al andalus
Al andalus
Al andalus
Al andalus
Al andalus
Al andalus
Al andalus
Al andalus
Al andalus
Al andalus
Al andalus
Al andalus
Al andalus
Al andalus
Al andalus
Al andalus
Al andalus
Al andalus
Al andalus
Al andalus
Al andalus
Al andalus
Al andalus
Al andalus
Al andalus
Al andalus
Al andalus
Al andalus
Al andalus
Al andalus
Al andalus
Al andalus
Al andalus
Al andalus
Al andalus
Al andalus
Al andalus
Al andalus
Al andalus
Al andalus
Al andalus
Al andalus
Al andalus
Al andalus
Al andalus
Al andalus
Al andalus
Al andalus
Al andalus
Al andalus
Al andalus
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Al andalus

4,067 views

Published on

  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Al andalus

  1. 1. IES Port d’Alcúdia Curs 2011-2012Prof. Àngela Melis
  2. 2.  Territori de la Península Ibèrica sota domini musulmà. S’inicia el 711 i finalitza el 1492, després de quasi vuit segles.
  3. 3. •Conquesta musulmana (711-716) •Emirat depenent de Damasc (716-756) •Emirat independent de Bagdad (756-929)ETAPES EN LAHISTÒRIA •Califat de Còrdova (929-1031)D’AL-ANDALUS •Regnes de Taifes (1031-1237) •Almoràvits i Almohades •Regne Nassarita de Granada (1237-1492)
  4. 4.  Procés conquesta Península Ibèrica pels musulmans  context gran expansió en el segle VII després de la mort de Mahoma, iniciat a la Península Aràbiga i continuant a Àsia i Nord d’Àfrica
  5. 5.  El 711, en ple califat omeia, un petit contingent de tropes àrabs i berbers creuà l’estret de Gibraltar i desembarcà a la costa andalusa (a Tarifa) i començaren la conquesta del regne visigòtic. Aquestes tropes eren dirigides per Tariq, lloctinent de Muzà, valí del nord d’Àfrica, que derrot{ el rei visigot Roderic a la batalla del riu Guadalete.
  6. 6.  El poder visigot fou derrotat a la batalla de Guadalete (711) i els musulmans s’apropiaren de forma fàcil i ràpida de la totalitat del territori hispà (en set anys varen controlar tota la Península), exceptuant uns nuclis de resistència cristiana independents en el nord peninsular (zones muntanyoses o despoblades).
  7. 7. •Força expansiva de l’Islam. •Superioritat militar islàmica  demostrada en: Degudes nombre i entusiasme en la batalla campal, als mobilitat enfront a procediments estàtics de invasors defensa, capacitat directiva d’alguns califes. •La idea de guerra santa (gihad).Causes de •Intenció musulmana d’apropiar-se de botins ila ràpida tresors visigots.conquestad’al- •La debilitat dels visigots per: lluites polítiquesAndalus internes, divisió social, problemes econòmics. •Poca resistència visigoda per les continues lluites i rivalitats entre els nobles. Degudes •Passivitat de la majoritària població als invadits hispanoromana. •Ajuda donada per algunes famílies nobles visigodes als musulmans. •Recolzament de la població jueva als conquistadors musulmans per la seva penosa situació davant els visigots.
  8. 8.  Les tropes musulmanes solament es detingueren:  A les muntanyes càntabres (batalla de Covadonga, 722).  Al sud de França, amb la derrota de Poitiers, a mans dels francs (732). El territori peninsular conquerit s’incorpor{ a l’imperi {rab dels omeies de Damasc, i formà un emirat dependent del califat de Damasc, amb capital a Córdova.
  9. 9.  Una vegada controlat el territori, que els musulmans varen anomenar al-Andalus, es va convertir en una província o emirat dependent del califat omeia de Damasc. L’Emirat és una província amb capital a Córdoba, governada per un emir que depèn i ha de rendir comptes de la seva labor al califa, resident a Damasc.
  10. 10.  La substitució de la dinastia omeia per l’abbassí al front del califat (750) va provocar  Eliminació de tots els membres de la dinastia omeia.  Substitució de la capital del califat de Damasc a Bagdad.  Hi va haver un supervivent de la dinastia omeia que fa fugir, i després d’establir-se al nord d’Àfrica, fou reconegut com emir.
  11. 11.  El 756, arribà a Córdova el jove príncep omeia Abd al- Rahman I, que venia fugint de la matança de la seva família pel fundador del califat abbàssida. Aquest príncep aprofità la sublevació dels berbers d’al-Andalus, desconents, perquè els {rabs s’havien assignat les millors terres, per a posar-se al front d’aquests, derrotar el governador d’al-Andalus i fer-se amb el poder.
  12. 12.  Amb Abd al-Rahman I (756-788) s’estableix l’emirat independent de Córdoba, que reconeix l’autoritat religiosa i espiritual del Califat de Bagdad, però que des del punt de vista polític és independent.
  13. 13.  Els problemes interns provocaren l’abandó de tot el territori peninsular situat al nord del riu Duero, davant la impossibilitat de controlar-lo de manera efectiva. Els cristians del nord peninsular aprofitaren aquesta ocasió, iniciaren un lent avanç, conegut amb el nom de Reconquesta, cap al sud, i obligaren els musulmans a protegir les fronteres i crear marques. La Península durant el segle IX: després d’assolir la m{xima expansió, els musulmans abandonaren gran part de la vall del Duero, que quedà com a una “terra de ningú”.
  14. 14.  Abd al-Rahman III:  929 se va autoproclamar califa  a més de dirigir el govern, era també la màxima autoritat religiosa.  Havia aconseguit pacificar i unificar al- Andalus de les continues revoltes .  Va aconseguir frenar l’avanç dels regnes cristians, quedant la frontera a la línia del Duero.  Després de superar els conflictes, va decidí de proclamar-se califa o cap dels creients, i no reconegué l’autoritat religiosa de Bagdad.  S’iniciava així el califat de Còrdova.  Reorganitz{ i reforç{ l’exèrcit amb el fi de mantenir l’autoritat i el control del territori.  Fomentà el comerç amb Àfrica, Europa i Orient.  Estimul{ la cultura i l’art.  Durant el seu regnat, al-Andalus assolí una gran esplendor política i cultural, i Còrdova esdevingué la principal ciutat d’Occident, solament comparable a l’oriental Constantinoble.
  15. 15.  Almansor (981-1002): principals accions:  Baix el califat de Hisham II se va convertir en primer ministre i va acaparar la totalitat del poder.  Va realitzar freqüents ràtzies (57) o campanyes de càstig pel territori cristià amb la intenció de destruir collites i obtenir riqueses i esclaus.  Les ràtzies eren campanyes de saqueig, per recollir botí i fer presoners.
  16. 16.  Poders del califa:  Els califes se titulaven prínceps dels creients i successors del profeta Mahoma i reunien en la seva persona un poder absolut des del punt de vista:  Religiós  Polític  Judicial  Militar  Econòmic  Altres càrrecs importants són:  Hagib: primer ministre.  Visir: ministres que executen les ordres donades pel califa.  Valís: governadors de les províncies.  Cadís: jutges que interpreten l’Alcor{.
  17. 17.  El Califat de Córdova (929- 1031) fou l’època de m{xima esplendor i apogeu d’al- Andalus a la Península Ibèrica, des del punt de vista:  Polític – militar: pel predomini dels omeies musulmans enfront els regnes hispanocristians, arribant alguns a ser vassalls del califa.  Cultural – artístic: gran importància en el desenvolupament de les lletres, ciències i arts andalusins.
  18. 18.  El 1033, una reunió de notables declarà extingit el califat de Còrdova, que es disgregà en regnes independents de taifes (taifa: en àrab, paraula que significa bàndol, partit o fracció. Es denominen així els regnes sorgits després de la dissolució del califat de Còrdova). En menys de trenta anys (1008- 1031) al-Andalus es va fragmentar en més de 25 regnes, les taifes, una espècia de ciutat Estat, envoltades de territori, amb la ciutat com a centre econòmic.
  19. 19.  La descomposició del Califat de Còrdova va produir la formació de nombrosos regnes independents, com Córdoba, Sevilla, Toledo i Saragossa caracteritzades per:  Intenció de continuar amb l’esplendor musulmà.  Gran importància cultural i escàs poder militar.  La curta història dels regnes de taifes es caracteritzà pels enfrontaments entre estats i les intrigues internes que, de vegades, els dugueren a pactar aliances amb els regnes cristians del nord. Aquests n’aprofitaren la feblesa per avançar la reconquesta.  Els reis cristians aprofitaren aquesta debilitat per imposar les seves condicions als reietons taifes mitjançant:  Cobrament de paries o impostos per garantir la pau.  Donen protecció militar a canvi de vassallatge.
  20. 20.  Quan Alfons VI, el rei de Castella i Lleó, conquerí Toledo el 1985, els musulmans d’al-Andalus, que temien desaparèixer, cridaren els almor{vits i en sol·licitaren l’ajuda. Davant aquesta situació de debilitat enfront als cristians, els regnes taifes musulmans demanen ajuda a:  Almoràvits:  Confederació de tribus berbers.  Caracteritzats pel seu extremisme religiós i la pràctica de la guerra santa.  Arriben a la Península Ibèrica després de la presa de Toledo per Alfons VI (1085).  Almohades:  Tribus berbers procedents del nord d’Àfrica que arriben a la Península Ibèrica en el segle XII per frenar la decadència musulmana.  Finalment són vençuts a la batalla de les Navas de Tolosa (1212).  La repercussió més important daquesta batalla fou que marcà linici del declivi musulmà a la Península Ibèrica i linici de lhegemonia cristiana
  21. 21. Almohades
  22. 22.  La taifa de Granada va ser l’única que va sobreviure l’avanç dels regnes cristians al segle XIII. La governaven soldans o reis de la dinastia nassarita, relacionats amb els califes del nord d’Àfrica.
  23. 23.  La dinastia nassarita s’instal·la a la taifa de Granada el 1237, ocupant les actuals províncies de Granada, Màlaga, Almeria i part de Cadis, perdurant durant dos segles per diverses causes:  Situació geogràfica: en estar envoltada per muntanyes i fortificacions que dificulten l’accés de les tropes cristianes.  Freqüent recolzament de la població musulmana del nord d’Àfrica.  S’aprofiten de les lluites freqüents entre els regnes cristians durant els segles XIV i XV.  Tenia una àmplia façana marítima, ports importants per al comerç i una agricultura de regadiu molt pròspera.  La seva enorme riquesa i la seva activitat econòmica, que li permetien pagar impostos extraordinaris en or als reis de Castella, en varen fer possible la pervivència.
  24. 24.  El regne nassarita era molt dèbil. Durant quasi dos segles i mig va ser vassall de Castella. Els governants havien de pagar tribut als reis castellans i ajudar-los en cas de guerra. Finalment el regne nassarita de Granada es conquerit pels Reis Catòlics el 1492, culminant la Reconquesta de la Península Ibèrica als musulmans.
  25. 25.  Cereals + Vinya + olivera  continuaven essent els conreus més importants. Els musulmans introdueixen innovacions en:  Noves tècniques de regadiu aplicades a l’agricultura, amb un desenvolupament ampli de camps que abans erren secs = augment de la productivitat, amb la utilització de sínies, síquies i molins.  Nous cultius: arròs, cotó, indi (tint), canya de sucre, cànem, safrà, tarongers, albercocs, pastanagues, albergínia, carxofa.
  26. 26. Sèquia
  27. 27. Nous cultius
  28. 28.  Gran desenvolupament a les ciutats d’una producció artesana de qualitat.  Manufactures destacades: ceràmica, cuir repussat, orfebreria, fabricació d’armes, producció de colorants i el treball de la seda.
  29. 29.  Activitat important caracteritzada per l’intercanvi de productes entre Orient (Àsia) i Occident (Europa):  Al-Andalus exportava: productes artesans.  Al-Andalus importava: esclaus, or, plata i matèries primeres. Gran importància de la moneda musulmana:  Dinar d’or.  Dirhem de plata.
  30. 30.  Eren el centre de la vida econòmica, religiosa i cultural. Ciutats al-Andalus  semblants a les ciutats del nord d’Àfrica i del Mitjà orient.
  31. 31.  Eren molt grans en comparació amb les ciutats que hi havia a l’Europa occidental: Còrdova:  100.000 habitants  era una de les quatre ciutats més grans del món, juntament amb El Caire, Constantinople i Bagdad.  Va arribar a tenir 800 fonts públiques, més de 600 banys i 500 mesquites distribuides entre els seus 21 ravals.
  32. 32.  Estaven emmurallades amb diverses portes d’accés. Traçat urbanístic  carrers estrets i irregulars, formant laberints. Distribució de la ciutat segons les funcions:  RELIGIOSA Part principal  medina (ciutat vella) on i havia els edificis més importants:  Aljama o Mesquita major + altres mesquites més petites.  POLÍTICA  alcàsser  recinte fortificat situat a la part més alta de la ciutat on vivien les autoritats i els funcionaris.  SOCIAL I ECONÒMICA:  Al voltant del soc (mercat):  Mercaderies  eren guardades als almodins.  A extramurs, a l’entorn de la medina  ravals  barris més populars + tallers d’artesans.  Hamman  banys àrabs  tres sales principals: aigua freda, tèbia i calenta.
  33. 33. Traçat urbanístic ortogonal Traçat urbanístic islàmic
  34. 34.  Hammam No tenia una funció només higiènica, sinó també social i d’oci. A més, en el món islàmic, és un lloc de purificació religiosa (Mahoma diu que la higiene és una manifestació de la fe). Banys  eren gaudits per homes i dones, però no a la matiexa vegada.
  35. 35.  Sales: disposició similar a les termes romanes. 1. Vestuari: armaris, penjadors, etc per a poder deixar les robes. Se completava amb latrines. 2. Tres sales destinades al bany: 1. Sala d’aigua freda 2. Sala d’aigua tèbia: era la sala principal i era l’estança més gran. 3. Sala d’aigua calenta (davora hi ha un forn i una caldera per encalentir l’aigua)
  36. 36.  711-755: Emirat dependent del califa de Damasc:  No hi ha manifestacions artístiques d’interès, ja que no es basteixen mesquites ni palaus en aquesta fase de conquesta i consolidació del domini musulmà. 755-1031: Etapa califal:  És la fase més fecunda de producció artística andalusina:  Mesquita de Còrdova (929-1008)  Palau de Madinat al-Zahra 1031-1212: Regnes Taifes i imperis nordafricans (almoràvits i almohades):  La crisi no es tradueix en una disminució de la producció artística ni en un empobriment de la vida cultural, ja que la multiplicació de petits reialmes és fins i tot beneficiosa en aquest aspecte.  Predomini dels materials pobres, però recoberts per una decoració mol abundant i variada  apareixen noves formes com els arc-cortina, mocàrabs, panys de sebka i la ceràmica vidrada. Se prefereix la columna al pilar.  Castell-palau de l’Aljaferia de Saragossa (s. XI).  Almor{vits i Almohades: art més sobri i auster, d’acord amb una concepció més estricte de la religió islàmica.  Mesquita Sevilla (no se conserva), només l’alminar  la Giralda (sebka).  Torre del Oro, a Sevilla. 1238-1492: Període Nassarita:  L’art isl{mic tendrà un darrer període d’esplendor.  Arquitectura granadina  simplicitat estructural emmascarada per la utilització d’una gran varietat de recursos decoratius: arqueries sense funció constructiva, cúpules de mocàrabs, ceràmica, arcs entrecreuats, etc.  Alhambra de Granada  Generalife
  37. 37. Madinat al-Zahra (Còrdova)
  38. 38. Aljaferia de Saragossa
  39. 39. La Alhambra
  40. 40. El Generalife
  41. 41.  Art islàmic  art eclèctic que assimilà les aportacions hel·lenístiques, romanes, bizantines, sirianes i perses  barreja d’influències que donen un nou art. Arquitectura  manifestació artística més important que integra les altres arts.  Tradició musulmana  rebutja les representacions i animades en un context religiós:  Pintura i escultura són escasses.  Desenvolupament extraordinari de les decoracions murals abstractes, pintades, esculpides, en mosaic o ceràmica vidriada.  Decoració abstracta als edificis  element defineix l’art isl{mic.  Utilització d’elements constructius amb funció merament decorativa.  Decoració  donen als edificis una aparença de falsa complexitat constructiva.  Sumptuositat decorativa  amaga els materials pobres utilitzats en la construcció. Mesquita  edifici emblem{tic de l’art isl{mic:  Hi ha tot el repertori de solucions constructives, simbòliques, decoratives i litúrgiques.
  42. 42.  Materials:  Maó, pedra, maçoneria i guix.  Cobertes de fusta.  Revestiments murals: ceràmica vidrada, mosaic, plaques de marbre o pedres decoratives.
  43. 43.  Elements de suport: pilars i columnes, a vegades els dos sistemes (mesquita de Còrdova). Gran varietat de capitells: decoració vegetals, cúbics, de mocàrabs, calats i reutilitzats.
  44. 44.  Estructures adovellades (arc i volta):  Arcs: de mig punt, de ferradura, de ferradura apuntat o túmid. Amb caràcter decoratiu: lobulats, mixtilinis i entrecuats. Aspecte decoratiu: alternança en el color de les dovelles.  Cobertes: de fusta amb cassetons (teginat), voltes de creueria amb nervis que no creuen al centre (volta califal), voltes gallonades, bulbiformes, les de mocàrab i calades.
  45. 45.  Plantejament general dels edifici:  Interès més pels espais interiors que no exteriors, que presenten poc desenvolupament en alçada  intent harmonia amb el paisatge.  Espais de formes senzilles, amb plantes quadrades o rectangulars, que alternen els espais tancats i oberts sense solució de continuïtat.  Creació d’ambients agradables i frescs:  Jocs de llums i ombra  vidrieres, gelosies i reflexos de rajoles.  Presència de jardins i jocs d’aigua.
  46. 46.  Elements decoratius:  Aportació més original de l’arquitectura isl{mica.  Sumptuositat interior / Sobrietat exterior  Tendència a l’abstració, repetició rítmica dels motius i l’horror vacui.  Cinc motius principals:  Decoració epigràfica  Atauric  Arabesc  Mocàrab  Panys de sebka
  47. 47.  Decoració epigràfica: religió sense imatges, escriptura recorda als fidels els missatges religiosos.
  48. 48.  Atauric: decoracions vegetals, de formes estilitzades que s’entrecreuen.
  49. 49.  Arabesc: motiu decoratiu d’entrellaç de línies i figures geomètriques en sèries indefinides.
  50. 50.  Mocàrab: element decoratiu de guix o fusta format per petits prismes juxtaposats i superposats verticalment (“estalactites”).
  51. 51.  Panys de sebka: xarxa de rombes formada per una sèrie d’arc superposats.
  52. 52.  Decoració abstracta als edificis  element defineix l’art isl{mic.  Utilització d’elements constructius amb funció merament decorativa.  Decoració  donen als edificis una aparença de falsa complexitat constructiva.  Sumptuositat decorativa  amaga els materials pobres utilitzats en la construcció.
  53. 53.  Illes Balears –les illes Orientals d’Al- Andalus  van ser durant més de 300 anys part del món islàmic. Lamentablement, lherència patrimonial daquesta època ens ha arribat molt reduïda.
  54. 54.  Les illes Orientals de lÀndalus, és el nom de les Illes Balears en època musulmana (903- 1229).
  55. 55.  Imperi bizantí  se comença a descompondre a principis s VII.  Seu control sobre les Illes Balears  més nominal que efectiu.  Governants  construir castells a les muntanyes.  Habitants Illes  dedicaven part dels seus esforços a la pirateria.
  56. 56.  Primera  707 el governador d’Àfrica, Musà, les atacà. (711 Musà + Tariq = P. Ibèrica).  Cristians de les Balears  demanen ajuda a l’emperador Carlemany (800). S. IX  Balears atacades per normands i musulmans:  848  normands ataquen.  859  emir de Còrdova Abd al-Rahman atacà les Illes perquè els illencs havien romput un tractat.
  57. 57.  Isam al Hawlani  inicia peregrinació a la Meca.  Tempesta  l’obliga a recalar a Mallorca  decideix conquesta.  Tornà a la cort  proposà l’aventura i partí amb un exèrcit.  Conquesta  902:  Després d’una ferma defensa dels cristians en els castells  musulmans s’apoderen de les Illes.
  58. 58. Castell d’Alaró
  59. 59.  Isam al Hawlani  una vegada haver conquerit:  Reconstruí la ciutat de Palma, edificà banys, mesquites i posades.  Rebatejà la ciutat com a Madina Mayurca.  Illes  quedaren adscrites a l’emirat de Còrdova  conegudes com les Illes orientals d’Al-Andalus.
  60. 60.  ISAM AL HAWLANI  nomenat valí + inici procés dislamització de les Balears.  Mallorca:  Antiga ciutat romana de Palma  convertida en capital amb el nom de Madina Mayrqa.  La resta de lilla de Mayurqa  dividida en 12 juz: Bulānsa, Inkān, al-Djibāl, Murūh, Šulyar, Yartān, Manaqūr, Muntūy, Qanarūša, Bunyūla-Mūsū, Djijnaw-Bitrah i Ahwāz al Madīna, i una incerta al-Buhayra.
  61. 61.  Entre lany 902 i 1229, any que es produeix la conquesta catalana, les illes Balears formaran part del territori dels següents estats: 1) Califat de Còrdova 2) Taifa de Dénia-Balears amb capital a Dénia 3) Taifa de Balears amb capital a Madina Mayurqa 4) Estat almoràvit 5) Taifa independent almoràvit de Balears 6) Estat almohade
  62. 62.  Musulmans  trobaren:  Ciutats pràcticament abandonades  Camps escassament conrats  Ja no hi havia bisbes Musulmans:  Promogueren l’emigració de persones de la península i del nord d’Àfrica  A poc a poc tota la població va ser musulmana i parlava l’{rab
  63. 63.  Musulmans:  Introduïren nous conreus  safrà, arròs, albergínies, carxofes, etc.  Posaren en marxa complexos sistemes de regadiu  qanats o pous de mina o sínies.  Iniciaren la construcció de marjades  per poder aprofitar els costers de les muntanyes.
  64. 64. Sínia
  65. 65. Qanat
  66. 66.  Illes Orientals d’Al- Andalus durant el califat:  Governades per un valí que residia a Madina Mayurqa en el palau de l’Almudaina.  Prop hi havia la mesquita aljama.  Existien moltes mesquites i banys, escoles i biblioteques.
  67. 67. Les illes orientals d’Al-Andalus:conquesta i annexió Expedició cordovesa d’Isam al-Khawlani (902-903) - resistència a l’ocupació musulmana (Alaró) Isam al-Khawlani,Les Balears passen a formar governadorpart de l’emirat de Còrdova (valí) Procés intens d’islamització i Medina Mayurqa: arabització de la capital de les Illes població indígena orientals d’Al-Andalus
  68. 68.  Principis s. XII  moltes ciutats italianes s’havien fet riques gràcies al comerç, però sovint es seves naus eren atacades pels pirates.  Illes Orientals d’Al- Andalus  important centre pirata.  Pisa  causes croada:  Acabar amb pirateria.  Saqueig i botí.
  69. 69.  Pisa  volia acabar amb el niu de pirateria que hi havia a les Illes Orientals d’Àl-Andalus.  El Papa els concedí una croada.  Pisans  salparen i quan desembarcaren en unes costes de l’occident començaren a atacar.  S’havien equivocat  havien desembarcat a Catalunya.  Demanaren disculpes al compte de Barcelona Ramon Berenguer II i li oferiren participar en la campanya.
  70. 70.  Flota pisans + catalans  salpà de nou:  Atacaren Eivissa  destruïren pràcticament la ciutat.  Mallorca  quan arribaren a Mallorca fondejaren les naus en el Portitxol  1113.  Cristians posaren setge a la ciutat mentre el valí Mubassir demanava ajuda als almoràvits.  Cristians:  Atacaren per mar i per terra.  Entraren a la Ciutat per la zona de l’actual castell del Temple i la destruïren a mata-degolla.  Saquejaren tota l’illa, però no s’hi van poder quedar.  1115  abandonen i arriben els almoràvits  trobaren en ruïnes tota aquella ciutat que tant havien cantat els poetes.
  71. 71.  En caure el califat de Còrdova, les Illes Balears passaren a formar part del regne taifa de Dènia (1015).  Regne regit per Mujahid que el transformà en una base de pirateria.  Mujahid s’envolt{ de savis i poetes queTaifa de Dènia (1015-1076) fugiren de la destrossa del califat.
  72. 72. La taifa Dénia-Balears (1015-1086)Ràtzies de Muyahid contra el litoralItalià i provençal. Campanya contraSardenya.
  73. 73.  A la mort de Mujahid (1044) el succeí el seu fill Alí, però va ser derrocat per la taifa de Saragossa (1076):  Les Balears aprofitaren per fer-se independents de Dènia (1096).  Aquest primer regne independent acabà amb la croada catalanopisana deTaifa de Mallorca (1087-1114) 1113.
  74. 74. Època califal(s. X- principis del s. XI) Muyahid: pirateria i Taifa de Dénia- Balears campanyes navals contra les (1015-1086) costes italianes i provençals Les Balears: regne taifa independent (1086-1115) Aïllament polític Expedició de Arribada dels i militar: càstig: croada almoràvits (1115) ràtzzies que pisano-catalana que, des del nord perjudicaven el (1114-15). d’Àfrica, ja havien comerç de Pisa i -Saqueig de ocupat les Catalunya Menorca i Eivissa terres d’Al-Andalus -Assalt i destrucció peninsular de Medina Mayurqa
  75. 75.  Emir de les illes Mubassir  havia demanat ajuda als almoràvits contra els cristians.  Almoràvits  tribus de berbers nòmades que habitaven el sud-oest del Marroc. Quan els almoràvits arribaren a les Illes Orientals d’al- Andalus  la trobaren totalment destruïdes.  Un dels governadors intentà reconstruir la capital fora de la costa, però una sublevació popular li ho impedí.
  76. 76.  Sublevació popular  califa almoràvit hi envià com a governador un parent seu: Muhammad Ibn Ganiya:  Recobrà la pau del poble  Reconstruí les ciutats  Tornà a convertir les Illes en un centre de pirateria
  77. 77.  Quan l’imperi almor{vit va desaparèixer  Illes Orientals d’al-Andalus es convertiren en l’únic centre de resistència. Els hereus de Muhammad Ibn Ganiya es convertiren en emirs independents i tengueren com a objectiu principal la reconstrucció de l’imperi almor{vit.
  78. 78.  Ishaq banu Ganiya arribà al poder després de fer assassinar son pare i el seu germà (1151-1155).  Alí Banu Ganiya (al- Mayurkí)  decidí envair el nord d’Àfrica per atacar els almohades i intentar recompondre el seu imperi.
  79. 79.  Almohades  conjunt de tribus que van emprendre una lluita contra els almoràvits. 1146 s’apoderaren de la península Ibèrica i el darrer reducte de resistència almoràvit varen ser les Illes Orientals d’al-Andalus.
  80. 80.  Banu Ganiya  decidiren contraatacar i recobrar el nord d’Àfrica. 1188  flota comandada per Abú al-Siquilli, s’apoder{ de les Pitiüses, les primeres illes en caure en mans dels almohades. 1203  almohades s’apoderaren de la resta de les illes després de violents combats. Domini almohade  continuà fins 1229  Jaume I inicià la conquesta de Mallorca  morí el darrer valí almohade Abú Yahya.
  81. 81. El període almoràvit(1115-1203) Expedicions de saqueig Les Balears: estratègic contra els almohades enclavament almoràvit. peninsulars i les costes La dinastia dels franceses. Tractats de pau amb Banu Ganiya Pisa i Gènova Annexió de l’arxipèlag pels almohades (1203-1229) que al 1157 havien ocupat les terres peninsulars 1229: s’inicia la conquesta catalanoaragonesa
  82. 82. L’economia de les zones rurals Població disseminada -assentaments tribals àrabs i berbers Predomini de les activitats agràries Complexa xarxa hidràulicaExplotacions Agrigulturaagràries: de-alqueries Conreus: regadiu-rafals -hortalisses -farratges -arròs -cotó...
  83. 83. Les ciutats Altres nuclis urbans: -Medina al-Yazira Medina Mayurqa era (Menorca) el nucli urbà més important -Medina Yabisa (Eivissa) A les ciutats hi residien els governadors i administradors Els habitants de Els artesans treballaven les ciutats es en l’artesania de la dedicaven al seda, la ceràmica, comerç i practicaven les sabates, els metalls, etc el corsarisme “Ràtzzies” contra les ciutats cristianes del litoral mediterrani (Catalunya, sud de França, Itàlia)
  84. 84.  Arts plàstiques:  Gran quantitat de peces de ceràmica.  Làpides funeràries.  Objectes de bronze.Làpidafuneràriadel Museude Mallorca
  85. 85. Ceràmica d’èpoc islàmica. Tècnica de verd i manganès. Museu de Mallorca
  86. 86. Ceràmica de reflex metàl·lic
  87. 87.  Arquitectòniques:  Banys Àrabs de Medina-Mayurqa  Arc d’entrada a les drassanes de l’Almudaina  Residus de Murada  Palau de l’Almudaina + Almudaina de Gumara  han perdut pràcticament tota la fesonomia que els caracteritzava durant la dominació dels musulmans.
  88. 88.  És segurament la construcció dèpoca islàmica millor conservada de les Illes Balears. Aquest edifici, que pot datar-se durant la primera meitat del segle XII, va ser construït reutilitzant materials procedents dedificis destruïts durant latac a Palma de 1114-1115. Al costat dels banys es trobava una mesquita i una necròpolis.
  89. 89. Banys Àrarbs
  90. 90. Almudaina de GumaraPalau de l’Almudaina
  91. 91.  Palau de lAlmudaina  seu dels governadors musulmans  es va reconstruir seguint lestil gòtic amb la conquesta cristiana. Ha estat sempre el lloc de residència del cap de lEstat o del seu representant a les Illes Balears. En època islàmica van residir-hi els walís o, durant el curt període dindependència política de Balears, va ser la residència dels seus dirigents, Al- Murtada i Mubassir Nasir al- Dawla.
  92. 92.  Toponimia: Per tota l’extensió de Mallorca abunden els noms de lloc d’origen àrab.  Alcúdia  el pujol.  Alfabia  l’alf{bia.  Algaida  el bosc  Almudaina  la ciutadella  Bendinat  fill de l’imberbe  Biniali  fills d’Alí  Biniamar  fill d’Amar o del vermell  Biniaraix  fill del coix  Binissalem  fills de Salam o de la pau  Marratxí  natural de Marraqueix  Randa  llorer Hi ha molts altres noms d’origen llatí, però modificats pels arabs: Costitx, Felanitx, Montuïri, Santueri,e tc.
  93. 93.  De lèpoca musulmana s’han conservat nombrosos topònims i formes lèxiques d’origen {rab.  Topònims: Binissalem, Alcúdia, Binialgorfa, Binicanella, etc.  Formes lèxiques: cotó, xarop, quitrà, sucre, aljup, alambí, sínia, safareig, sitja, sanefa, catifa, flassada, matalàs, etc.

×