Periodic Est

1,305 views

Published on

prova pdf

Published in: Technology, Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,305
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
28
Actions
Shares
0
Downloads
7
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Periodic Est

  1. 1. (COLOR) - Pub: SUPLEMENTOS Doc: 02195B Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Dia: 05/02/2007 - Hora: 20:35 ANY XV CONSELL DE CENT 425-427 www.elperiodicoalescola.com DIRECTOR: FEBRER DEL 2007 EXEMPLAR GRATUÏT NÚMERO 5 BARCELONA. 08009. TEL. 93.265.53.53 e-mail:pestudiant@elperiodico.com RAFAEL NADAL e de l’estudiant elPeriódico de Catalunya PÀGINES 2 i 3 AUGMENTA A PRIMÀRIA I A SECUNDÀRIA EL PES DELS ESTUDIANTS D’ALTRES PAÏSOS L’11% d’alumnes ja són estrangers Educació ha creat 1.080 aules d’acollida La Segarra, l’Alt i el Baix Empordà són les per facilitar la incorporació dels nouvinguts comarques amb un percentatge més alt AP / SUBHANKAR BANERJEE 33 Els óssos polars, com aquest de l’Àrtic, seran una de les espècies més afectades per l’escalfament global del planeta. PÀGINA 7 L’ONU descriu els efectes irreversibles del canvi climàtic Instituts de Manresa Arriba la El món de generació de la moda es ensenyen un ofici a mòbils que posa d’acord joves poc motivats uneix telèfon per combatre i internet l’anorèxia Combinen matèries d’ESO amb tallers 33 Alumnes de 4rt d’ESO. PÀGINA 4 PÀGINA 6 PÀGINA 5
  2. 2. (COLOR) - Pub: SUPLEMENTOS Doc: 02295B Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Dia: 05/02/2007 - Hora: 20:35 FEBRER Tema del mes el Periódico de l’Estudiant 2 DEL 2007 La Generalitat ha creat 1.080 aules d’acollida per a alumnes estrangers Més de la meitat dels IES disposen d’aquest espai Un estudi de la UdG afirma que una bona atenció per integrar als centres els estudiants nouvinguts inicial estimula i facilita l’aprenentage posterior FERRAN NADEU CARME ESCALES BARCELONA l’inici d’aquest curs, a Cata- A lunya es van matricular en centres de Primària i Se- cundària 120.850 alumnes vinguts d’un país estranger, amb una llengua i una cultura diferents de la catalana. La xifra representa 14.000 nouvinguts més que el curs 2005-2006, l’11,7% del total d’estu- diants als centres de tot el territori català. La major part dels alumnes es- trangers han nascut a l’Amèrica Central i del Sud, el Magrib, l’Euro- pa no comunitària, l’Àsia i Oceania, a països de la Unió Europea, l’Àfrica subsahariana i Amèrica del Nord. Tots ells necessiten un temps d’adaptació a les noves aules, en un país on un dels idiomes oficials és el català i que té uns costums que no coincideixen amb els que ells han conegut. Habituar-se a la llengua que necessitaran per aprendre els continguts acadèmics i anar fent-se- la seva és el primer repte. Per ajudar-los a connectar amb el centre, la llengua i els coneixements bàsics que els cal per situar-se en igualtat de condicions que la resta de companys nascuts a Catalunya, fa quatre anys la Generalitat va posar en marxa (enguany és el tercer curs que funcionen) les aules d’acollida. D’aquests espais ja n’hi ha 1.080 (en tenen la meitat dels centres de Se- 33 Una alumna estrangera escriu bon dia en la seva llengua, en una de les dues aules d’acollida de l’IES Miquel Tarradell, al Raval de Barcelona. cundària de Catalunya), i són «com una via d’acceleració per entrar a l’autopista». El subdirector general d’acollida, l’alumne passa a la classe Els estrangers escolaritzats a l’ESO de Llengua i Cohesió social del De- ordinària, on la feina per integrar partament d’Educació de la Genera- els nous alumnes segueix. «L’objec- litat, Josep Vallcorba, fa aquesta tiu és crear una consciència ciutada- 120.850 11% Alumnes per comarques comparació a l’explicar quin és l’ob- na intercultural des del mateix cen- XIFRES DEL CURS 2005-06 jectiu d’una aula d’acollida. tre educatiu. Les escoles ho han de ALUMNES ESTRANGERS DELS ESTUDIANTS propiciar, més enllà de les matèries més més menys DE PRIMÀRIA I SECUNDÀRIA DE TOT CATALUNYA del 15% del 10% del 10% / «Quan homologades», diu el subdirector. ASSENTAMENT EMOCIONAL CURS 2006-2007 SON ESTRANGERS arriba un alumne nou, amb una «Cal fomentar a la classe la bona VALL D'ARAN llengua i una cultura totalment dife- convivència i la integració de totes PALLARS ALT rents de la nostra, hi ha el risc de les diferències, sigui una discapaci- SOBIRÀ EMPORDÀ ALTA 18,2 perjudicar la resta d’alumnes si l’en- tat o la procedència d’un alumne», CERDANYA RIBAGORÇA RIPOLLÈS trada del nouvingut es fa directa- explica. PLA DE GARROTXA ALT ment a l’aula convencional. Ell re- L'ESTANY URGELL BERGUEDÀ quereix una atenció més personalit- / Precisament, un PAUTA EUROPEA GIRONÈS PALLARS zada i, d’entrada, més temps per as- dels objectius de l’educació del segle JUSSÀ BAIX OSONA SOLSONÈS similar la llengua», afegeix. Un estu- XXI, que incentiva el Consell d’Euro- LA SELVA 16,6 EMPORDÀ 16,9 di de la Universitat de Girona (UdG) pa, és aprendre a ser i a viure junts, sobre l’experiència de les aules a entendre la diversitat d’identitats LA NOGUERA VALLÈS BAGES SEGARRA d’acollida revela que, si hi ha una com una riquesa i pensar que totes ORIENTAL 18,7 MARESME bona atenció emocional inicial, l’as- juntes sumen i es complementen. VALLÈS OCCIDENTAL pecte cognitiu, l’aprenentatge, és Des del Departament d’Educació, PLA ANOIA D'URGELL molt més fàcil. El treball a l’aula també es preparen programes d’ac- URGELL BARCELONÈS CONCA DE ALT 15,2 d’acollida té aquesta funció. tuació perquè el fet de «créixer con- BARBERÀ PENEDÈS BAIX Origen geogràfic «En aquestes aules, l’ensenya- vivint amb les diferents identitats» GARRIGUES LLOBREGAT ALT de l’alumnat 1998/99 SEGRIÀ ment s’adapta a les necessitats de ca- es concreti. Un d’ells és el de la Con- 2005/06 GARRAF CAMP da nouvingut. Es valora, sobretot, el vivència i Mediació escolar. L’objec- 16,1% 6,2% UNIÓ EUROPEA PRIORAT TARRAGONÈS seu aspecte emocional, per després tiu és incentivar la coexistència, fo- TERRA EUROPA NO 5,9% 10,2% ALTA atendre la intel.ligència», diu Vall- mentar les relacions positives i la re- BAIX PENEDÈS COMUNITÀRIA RIBERA BAIX corba. I afegeix: «De fet, ens agrada- solució pacífica de conflictes als cen- 15,4 D'EBRE CAMP 43,7% 27,1% MAGRIB ria que l’aula ordinària s’apropés al tres. Es tracta de plans de formació i 4,7% 4,4% RESTA D’ÀFRICA BAIX EBRE sistema de la d’acollida, perquè l’en- experiències reeixides de bona con- 15,3 1,9% 0,4% senyament es pot organitzar per vivència als centres docents, per esti- AMÈRICA DEL NORD grups, per centres d’interès, per mo- mular i enfortir l’aprenentatge més AMÈRICA CENTRAL 20,9% 44,6% MONTSIÀ I DEL SUD tivacions, per dinàmiques i per me- bàsic d’entre els bàsics, més encara 16,5 todologies diferents». que llegir, escriure, fer números o 6,8% 7,1% ÀSIA I OCEANIA Un cop superades les fites a l’aula parlar llengües estrangeres. Font: Departament d’Educació i Universitats RUT VIDAL
  3. 3. (COLOR) - Pub: SUPLEMENTOS Doc: 02395B Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Dia: 05/02/2007 - Hora: 20:35 FEBRER el Periódico de l’Estudiant 3 Tema del mes DEL 2007 PROPOSTES ORIGINALS PER INTEGRAR ELS NOUS COMPANYS Un 85% de joves RAMON GABRIEL estrangers de 30 nacionalitats diferents 33 A l’aula d’acollida hi poden arribar alumnes nous cada dia i durant tot el curs. A l’IES Miquel Tarradell, en ple Raval de Barce- lona, «hi ha unes 70 altes per curs», explica la cap d’estudis del centre, Pepa Feixa. Els alum- nes hi poden estar fins a un màxim de 24 mesos, «però, en realitat, s’hi estan molt menys temps», diu Feixa. 33 La feina a l’aula d’acollida, on fan classe junts alumnes de pri- mer a quart d’ESO, s’organitza sobre la base de tres eixos prin- cipals: l’acollida emocional, en què s’ajuda l’estudiant a enten- dre la nova realitat; l’aprenentat- ge lingüístic, i la formació sobre l’entorn a què ha arribat. «Situem els nouvinguts i els ensenyem els codis culturals del país on són», explica Feixa. Al Miquel Tarradell, a l’ESO i al Batxillerat el 85% d’alumnes són estran- gers, de 30 països diferents. 33 Passat un primer temps d’as- similació de la llengua i un cop 33 Alumnes de Secundària fan classe a l’institut de Guissona, a la comarca lleidatana de la Segarra. après com funciona el sistema d’ensenyament, l’alumne va fent incursions a la classe que li cor- Futbol i recitals de poesia respon, segons l’edat i els cur- sos que ha aprovat al seu país d’origen. A mesura que es vagi trobant còmode en el grup que li pertoca, deixarà l’atenció perso- nalitzada de l’aula d’acollida per Els alumnes d’altres països inscrits a l’institut de Guissona, a la Segarra, s’ajuden integrar-se al seu grup d’estudi. A l’IES Miquel Tarradell hi ha dels esports en grup i de les activitats literàries per fer amics i sentir-se com a casa dues aules d’acollida, amb 18 i 12 alumnes, «agrupats per llen- gua d’origen, les romàniques en RAMON GABRIEL les experiències que més van satis- una classe, i la resta, a l’altra». MARÍA JESÚS IBÁÑEZ GUISSONA fer l’equip de pedagogs va ser la ce- La Bianca té 16 anys i es confessa lebració de Sant Jordi de l’any pas- / En definiti- apassionada per la llengua catala- sat. Cada alumne de l’aula va tra- AJUT A LA CONVIVÈNCIA va, els plans d’ajut a la convivència na. De fet, és la seva assignatura duir a la seva llengua un poema es proposen estimular i enfortir les preferida, des que va arribar a l’ins- d’una autora de Cervera i, després, actituds ètiques que tots portem titut de Guissona (Segarra), on ara el van llegir en públic a la resta de dins nostre. Aquest és el punt de par- fa quart curs d’ESO. Qui la sent companys. «¡No us podeu imaginar tida. ¿Però, com s’aplica? Amb mate- parlar tan sols detecta un lleuger com els va agradar! Se senten or- rials, escrits o audiovisuals, que mos- accent, que delata el seu origen ro- gullosos de poder ensenyar als al- tren estratègies de gestió pacificado- manès. La seva fluïdesa amb el ca- tres el seu idioma i poder parlar ra dels petits i primers conflictes talà és absoluta. La Bianca, que vol del seu país», afegeix la Fina. que es presenten contínuament a la anar a estudiar llengües a alguna A Guissona –on aquest any, a vida escolar. Els tres eixos bàsics universitat de Barcelona, és un cas primer i tercer d’ESO, el 28,57% d’actuació són: formar per a la con- singular. dels alumnes són d’origen estran- vivència; prevenir les conductes pro- ger–, s’hi fan altres activitats com- «Normalment són necessaris blemàtiques i intervenir adequada- plementàries, com la dels alumnes dos cursos perquè un alumne guia. «És un projecte que organit- ment en els conflictes. nouvingut assoleixi la competèn- Però, la feina feta a l’aula no serà cia lingüística suficient per seguir za el Consell Comarcal, que con- efectiva si no hi ha una continuïtat les classes sense problemes», ex- sisteix a fer que els estudiants del fora del centre. Pensant en això, plica Fina Montagut, tutora de poble o els que fa més temps que Educació ha creat el Pla Educatiu de l’aula d’acollida del centre. La Fina viuen aquí ajudin els nouvinguts», és la responsable de coordinar els diu la directora. Així, per exemple, l’entorn. A través d’ell, l’ajunta- els amfitrions mostren als seus com- estudis dels 40 alumnes que han ment d’un poble, les associacions de arribat en els últims temps a l’ins- panys els llocs on es pot fer esport, pares i mares, les entitats cíviques i titut de Guissona, procedents de la biblioteca, els indrets on va la esportives i els esplais formen un tei- 33 Sessió d’informàtica al centre d’ensenyament de Guissona. xit de col.laboració amb el centre Romania, Ucraïna, Bulgària, gent de la seva edat. l’Equador, Egipte, el Senegal, la En Luluda, de 12 anys, és un d’ensenyament i posen en marxa, República Txeca i el Sàhara. «És emigrar. Se senten desarrelats i, dels que freqüenten el pavelló po- conjuntament, activitats per als ALUMNES GUIA liesportiu. Juga amb l’equip local alumnes, autòctons i nouvinguts, una feina que requereix una aten- «molt sovint, passen pel que s’ano- de futbol sala i, al sortir de classe, per continuar el camí de la integra- Estudiants del poble o els ció individualitzada, perquè tan mena el dol migratori, que els en- el primer que fa és agafar una pilo- ció en les hores de lleure i activitats important és la seva situació tristeix i els fa tancar-se en ells ma- que fa més temps que viuen teixos», explica la tutora. ta. A Guissona, ja hi té una colla extraescolars. A Catalunya, ja hi ha acadèmica com el seu estat emo- aquí ajuden els nouvinguts cional», diu la professora. d’amics, perquè havia vingut, fa 75 municipis on funciona un Pla Els nois i les noies de l’aula te- Educatiu de l’entorn, que fa possible uns anys, a passar-hi els estius, Activitats fora de classe EL PERCENTATGE nen entre 12 i 16 anys i han deixat amb altres nens sahrauís». Tot i que l’alumne estranger pugui, fora enrere els que fins no fa gaire ha- que fa sis mesos que conviu amb la La feina de l’institut, assenyala ara de l’IES, sentir-se emparat per A primer i a tercer d’ESO, el vien estat els seus amics, els fami- seva família d’acollida, els horaris Maria Pampalona, directora del cen- aquest «protocol de benvinguda» i 28,57% dels alumnes són liars, tot el món que havien viscut encara se li fan estranys. «Al meu tre, «intenta arribar més enllà de perdre, ja per sempre, l’adjectiu de d’origen estranger fins que els seus pares van decidir país no eren tan estrictes». diu. H l’àmbit pròpiament escolar». Una de «nouvingut». H
  4. 4. (COLOR) - Pub: SUPLEMENTOS Doc: 02495B Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Dia: 05/02/2007 - Hora: 20:36 FEBRER Actualitat el Periódico de l’Estudiant 4 DEL 2007 MARC VILA Manresa ensenya oficis a alumnes poc motivats b El programa inclou b Dos dies a la els quatre IES de la setmana, 49 nois ciutat i s’hi acullen combinen matèries joves de 15 anys d’ESO amb tallers cat del treball. Està demostrat que, JOSEP SALLENT MANRESA sense aquest graduat, és molt difícil nar a classe obligatòria- tenir garanties suficients de qualitat A ment fins als 16 anys ha laboral». deixat de ser una creu per D’aquesta manera, expliquen als alumnes de Manresa Solé i Romeo, després de cada curs poc motivats a escoltar diàriament de tercer d’ESO, els professors dels les explicacions del professor a quatre instituts seleccionen els l’aula i mostrar una bona predispo- alumnes que reuneixen el perfil per sició a l’aprenentatge acadèmic. Per entrar a formar part el curs següent això, des de fa quatre anys, l’Ajunta- del Laboràlia. «Són joves desmotivats ment i la Diputació de Barcelona acadèmicament i que es preveu que duen a terme un projecte als quatre no obtindran resultats favorables en 33 Alumnes d’un institut de Manresa que participen en el programa Laboràlia. instituts públics de la ciutat, perquè acabar l’ESO», explica la Lluïsa. No aquells adolescents de 15 anys amb hi inclouen alumnes amb dificultats més problemes a classe combinin les d’adaptació social o escolar que im- tanta varietat és que tant els nois tre tots ells: «Et saltes dos dies de col.le i véns aquí per aprendre a tre- assignatures acadèmiques amb ta- pliquin conductes agressives o ne- com les noies deixin de percebre «Em vénen a veure llers d’aprenentatge d’oficis. cessitats educatives especials. que hi ha oficis masculinitzats i al- ballar», ressalta Alberto García, que perquè els orienti El programa, que du per nom La- «Aquest any, hi tenim inscrits 49 tres de feminitzats», afegeix la coor- reconeix que, en cas contrari, «pot- boràlia, ha estat inclòs per la Diputa- alumnes i l’oferta és de 60 places», dinadora de Laboràlia. També han ser hauria abandonat l’ESO». i m’ensenyen el ció com a exemple de bones pràcti- diu Lluïsa Solé. La seva rutina esco- de passar per dos mòduls d’orienta- Gabriela Menelli afegeix con- contracte de treball» ques locals en educació. Lluïsa Solé lar es veu alterada els dimarts i els ció i de seguretat laboral. vençuda que «almenys aquí apre- és la coordinadora i cap visible del dijous, quan, de 9 a 1 del migdia, nem alguna cosa. A mi, estudiar no projecte des que l’experiència es va practiquen els oficis de Laboràlia. / ¿I és que m’agradi gaire, la veritat. En 33 L’estreta vinculació de Lluïsa RESULTATS DE L’EXPERIÈNCIA iniciar a finals del 2002. Segons asse- Durant tot el curs, n’han de fer nou, quins són els resultats de l’experièn- canvi, venint aquí t’ubiques una mi- Solé amb els alumnes l’ha con- gura, el programa té dos objectius de 32 hores de durada cada un. Els cia? Per Solé, «sens dubte, positius». ca cap a on vols tirar i així també vertit en alguna cosa més que la fonamentals. D’una banda, «donar alumnes estan repartits en grups de I és que, segons detalla, «entre el 75 i sé què no vull ser, com electricista», coordinadora de Laboràlia. «És als alumnes que estan temptats de sis a vuit persones, que van provant el 80% dels alumnes aproven cada diu mentre acaba de muntar una el seu referent», recorda la tècni- instal.lació elèctrica com a treball fi- deixar els estudis una dosi extra de rotatòriament cada taller. «Els oficis any. I, dels que ho fan, entre el 80 i ca d’Educació de l’Ajuntament motivació, perquè aconsegueixin són molt diversificats perquè rebin el 90% opten per continuar els estu- nal del taller de lampisteria. de Manresa, Marta Romeo. Els graduar-se en ESO». De l’altra, «ser- una visió general per guiar-los pro- dis amb un cicle de grau mitjà», que vincles entre ella i els alumnes veix també com a pont entre l’escola fessionalment», precisa la Lluïsa. és l’objectiu final de Laboràlia. / La Diputació sufra- ultrapassen l’àmbit escolar i arri- DIAGNOSI INICIAL i el món del treball, ja que els ajudes «Quan acabi potser faré un cicle ga, cada any, el 50% del cost del pro- ben al punt que, una vegada a orientar-se professionalment». / En total, hi ha set d’infermeria», explica un dels alum- jecte Laboràlia. L’any 2002 es va fer acabat el curs, la segueixen visi- SET PROPOSTES tastets d’oficis, que són d’adminis- nes de Laboràlia, Guillem Puente, la diagnosi inicial de la problemàti- tant. «Vénen a veure com va tot, ACCÉS AL MERCAT DE TREBALL / Marta tració, de comerç, de pastisseria, de mentre que Víctor Núñez i Patricia ca, conjuntament amb les regidories perquè els orienti sobre el futur Romeo, tècnica d’Educació de salut i esport, de lampisteria, de pin- Sánchez creuen que optaran per un d’Educació i d’Ocupació de Manresa. formatiu i professional, i fins i tot l’Ajuntament, recorda, a més, que tura i de serigrafia. Tots s’impartei- d’informàtica. La satisfacció de po- El primer any s’hi van apuntar dos m’ensenyen el contracte de tre- «el fet de tenir l’ESO aprovada ja és xen en tallers i dependències muni- der cursar els diferentes estudis que instituts públics i el següent s’hi van ball per estar segurs que no els una garantia d’un bon accés al mer- cipals. «El que es vol aconseguir amb ofereix el programa és comuna en- afegir els altres dos. H estafen», comenta rient. Una nota alta ajudarà a Canvis en el sistema d’admissió d’alumnes En centres públics i concertats de Catalunya, de P-3 al batxillerat triar centre de Batxillerat NOVETAT PER ACCEDIR AL BATXILLERAT CONCESSIÓ DE PUNTS: a primer de Batxillerat, al mes b La conselleria atorga per S’aplica el mateix criteri Si l’alumne té algun germà al 40 d’abril o maig, encara no han finalit- PUNTS primera vegada rellevància d’obtenció de punts centre o bé algun dels pares o tutors zat el quart curs d’ESO, les qualifica- a l’expedient acadèmic hi treballa cions que es tindran en compte se- SISTEMA DE DESEMPAT ran les de primer a tercer de Se- Si el domicili del sol·licitant és a 30 PUNTS Per expedient acadèmic cundària. EL PERIÓDICO l’àrea de proximitat del centre BARCELONA La Conselleria d’Educació considera / Tot i això, EXCEPCIONS A LA REGLA MITJANA Si en comptes de considerar el domicili 20 PUNTS que obtenir unes bones qualifica- hi ha unes quantes excepcions a DELS CURSOS es té en compte l’adreça del treball cions a l’ESO millorarà les opcions aquesta regla: una baixa renda de la PUNTUACIÓ AMB d’algun dels pares o tutors d’escollir el centre en què es vulgui unitat familiar de l’alumne que la 1r DOS DECIMALS cursar el Batxillerat. El projecte de faci creditora d’ajudes a la inserció Si el domicili del sol·licitant és EXEMPLE: 7,58 10 PUNTS ESO decret que prepara el departament social i la discapacitat de l’estudiant al mateix municipi però no a especifica que quan dos alumnes o dels seus pares o germans. Tots dos 2n l’àrea de proximitat competeixin per ocupar un lloc en supòsits faciliten l’accés a les va- LA NOTA ESO Discapacitat de l’alumne o familiar 10 PUNTS un col.legi o institut, si viuen a la zo- cants d’una zona davant de les bo- RESULTANT directe d’un 33% com a mínim na i cap d’ells té germans que hi es- nes notes. 3r DECIDIRÀ LA tudiïn, la plaça serà per al que tin- En el cas dels estudiants que des- PRIORITAT ESO Si un dels pares o tutors és gui la nota mitjana més alta (calcu- prés de l’ESO prefereixen cursar els 10 PUNTS lada amb dos decimals) «dels cursos estudis de Formació Professional, la beneficiari de l’ajuda de la renda d’ESO avaluats definitivament» al proposta de la conselleria indica que mínima d’inserció 4t d’ESO no computa perquè presentar la sol.licitud. en el moment de la inscripció el criteri exclusiu per aconseguir Es fa un sorteig SI HI HA EMPAT encara no s’ha acabat el curs Com que la major part dels estu- plaça en un centre serà a partir diants que realitzen la preinscripció d’ara l’expedient acadèmic. H Font: Conselleria d’Educació CRISTINA CLAVEROL
  5. 5. (COLOR) - Pub: SUPLEMENTOS Doc: 02595B Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Dia: 05/02/2007 - Hora: 20:36 FEBRER el Periódico 5 Actualitat DEL 2007 Europa vol Joves i gent gran experimenten garantir la veracitat dels un nou model de convivència aliments ‘light’ EL PERIÓDICO gossa, Extremadura i les Balears, vol b La Fundació Viure EL PERIÓDICO BARCELONA combatre la falsa idea que la vellesa i conviure posa en és una etapa inactiva i improductiva Les autoritats europees han deci- contacte estudiants de la vida humana i, alhora, sensibi- dit regular la publicitat dels pro- litzar els joves sobre la realitat de la ductes que es venen sota la deno- amb avis que viuen sols minació de productes light, «sen- gent gran, creant-los una conciència solidària en una societat molt indivi- se matèria grassa» o «ric en vita- dualista. En definitiva, es vol trencar mines». En definitiva, volen que b El Govern aprova la una tendència que condemna la quan les marques utilitzin aques- llei de dependència gent gran a l’aïllament. ta terminologia hi hagi un aval que beneficiarà més Propostes com aquesta, segur que científic que confirmi la seva ve- aniran a més. Precisament, per mi- racitat. d’un milió de persones llorar l’atenció a les persones grans i La norma es començarà a apli- a aquells col.lectius que no es poden car a partir de l’1 de juliol. Per valer per si mateixos, el Congrés dels evitar la picaresca i vetllar pel ri- EL PERIÓDICO BARCELONA Diputats a instàncies del Govern gor, l’Agència Europea de Segure- l binomi joves i gent gran es central ha aprovat la llei de de- tat Alimentària s’encarregarà E conjuga cada vegada amb penència, una norma que va entrar d’elaborar les llistes de les decla- més freqüència. Lluny de en vigor l’1 de gener i que garanteix racions permeses. Per exemple, si ser realitats contraposades, una xarxa coordinada de serveis per una empresa vol anunciar un ali- noves experiències mostren que la a persones que no es poden valer per ment amb un alt contingut de fi- convivència entre les dues genera- si mateixes o que tenen una discapa- bra o que ajuda a no engreixar-se citat intel.lectual o mental. cions és profitosa i, fins i tot, benefi- haurà de veure si compleix els re- ciosa per a uns i altres. quisits que, en cada cas, fixarà Ajuntar en un mateix pis un jove / Es calcu- l’organisme sanitari. SERVEI DE TELEASSISTÈNCIA universitari i una persona de més de la que a Espanya hi ha 1.125.000 El reglament estableix, a més, 65 anys és enriquidor, com ho de- persones que necessiten ajuda per restriccions molt rigoroses a les mostra la Fundació Viure i Conviu- poder tirar endavant. La normativa propietats dels aliments que esti- re, que depèn de l’Obra Social de que s’ha posat en marxa posa a dis- guin destinats al públic infantil. posició d’aquests col.lectius serveis Caixa Catalunya, i que des de fa més Tampoc s’hi permetran referèn- d’una dècada posa en contacte per- de teleassistència, centres de dia i de cies terapèutiques o curatives. sones grans que viuen soles amb es- nit, residències, ajudes al domicili i Per tant, d’aquí a uns mesos tudiants de fora de la ciutat. El pri- un assistent personal per a persones desapareixeran del mercat anun- mers ofereixen la casa. Els segons, la de gran dependència. cis en què s’afegeix com a reclam companyia. El sistema d’atenció es desplegarà frases com ara «ha estat provat gradualment fins a l’any 2015. Fins científicament» o «nou de cada FALSA IDEA / Aquest projecte, al qual en aquesta data, tant l’administra- deu experts escullen el produc- es van acollir el curs passat 308 per- ció central com les autonòmiques te...» si no s’acredita abans que la hauran invertit en aquest projecte frase té tots els avals necessaris sones, la majoria a Catalunya però per demostrar-ne la veracitat. H també al País Valencià, Madrid, Sara- prop de 26.000 milions d’euros. H 33 Dos dels participants en el projecte ‘Viure i conviure’. REUTERS / AWASHIMA MARINE PARK El món de la moda ajusta les talles a les mides reals tiva que obligui a unificar les talles, b L’acord persegueix ni a la Unió Europea ni a Espanya i, combatre l’anorèxia i per aquest motiu, una mateixa talla l’estàndard que fixa pot variar en funció de la marca i el fabricant, un fet molt habitual i que models massa prims coneixen prou bé els compradors. 33 Imatge del tauró anguila, nedant prop de la superfície. ESTUDI VOLUMÈTRIC / Per evitar que EL PERIÓDICO Un tauró anguila, filmat per BARCELONA això passi, l’Institut Nacional del El Ministeri de Sanitat i els princi- Consum realitzarà durant tot el pals empresaris i creadors de moda 2007 un estudi volumètric a 8.500 primera vegada viu al Japó a Espanya, com Zara (Inditex), Man- dones d’entre 12 i 70 anys per deter- go, Cortefiel i El Corte Inglés, han minar quins són els estereotips cor- firmat un acord per homogeneïtzar porals més comuns. Per prendre mi- perquè aquesta espècie, que es troba b L’espècie viu a més les talles de roba i oferir en les eti- des, s’utilitzarà una cabina que per- entre els 500 i els 1.500 metres de de 500 metres i s’havia quetes informació com ara la mida met capturar imatges en tres dimen- profunditat, es considerava extinta donat per desapareguda de la cintura, l’espatlla i el maluc. sions, a partir de 13 punts de re- fins que va ser localitzada al Japó al L’objectiu és promoure un cànon de ferència. L’estudi tindrà en compte segle XIX. bellesa saludable entre les dones, que el 16% de la població femenina El dispositiu per captar imatges EL PERIÓDICO BARCELONA allunyat dels models massa prims. A a Espanya és immigrant. es va posar en marxa quan uns pes- més dels canvis a les etiquetes, els Un cop acabat el treball, hi haurà Per primera vegada, científics del cadors locals van detectar una cria- maniquins dels aparadors seran de 18 mesos per canviar les etiquetes. parc marítim d’Awashima, al sud tura molt estranya amb aparença la talla 38 i es deixarà de considerar Per substituir els actuals maniquins de Tòquio, han aconseguit filmar d’anguila, d’un metre i mig de llarg la 46 com una talla especial. pels de la talla 38, el termini serà de viu un tauró anguila. La notícia i amb dents de serra. L’animal va ser Actualment, no hi ha cap norma- cinc anys, fins al 2012. H no tindria rellevància si no fos identificat com una femella. H 33 Una noia arregla un maniquí. EL PERIÓDICO DE L’ESTUDIANT té un tiratge aproximat de 700.000 exemplars, que es distribueixen a tots els centres públics i privats d’ensenyament de Catalunya. EL PERIÓDICO de l’Estudiant. Director: Rafael Nadal. Cap de secció: Joan Barrera. Consell Editorial: Xavier Carrasco, Miquel Fañanàs, Núria Homs, Laura Sabaté, Jaume Capçada, Jordi Navarro, Oscar García, Pilar Boix i Eulàlia Puig. Amb el suport de: Ajuntament de Barcelona, Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona, Enciclopèdia Catalana, Aïgues de Barcelona, Federació Catalana de Caixes d’Estalvis i Gas Natural SDG, SA. EDICIONES PRIMERA PLANA. EL PERIÓDICO DE CATALUNYA Consell de Cent, 425-427 - 08009 Barcelona. Telèfon: 93.265.53.53. GRUP ZETA: President: Francisco Matosas. Vicepresident Executiu: Antonio Asensio Mosbah.
  6. 6. (COLOR) - Pub: SUPLEMENTOS Doc: 02695B Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Dia: 05/02/2007 - Hora: 20:36 FEBRER Actualitat el Periódico de l’Estudiant 6 DEL 2007 La nova generació de mòbils la proposta LLUM VERDA AL ja fusiona telèfon i internet WINDOWS VISTA 33 En un nou pas per kia en el que anomena els seus ordi- fil (wi-fi) des d’una ADSL o una xarxa ma nou –el Treo de Palm i algunes mantenir-se a l’avantguarda de b Els terminals del nadors multimèdia, és a dir, els de cable, en el cas que tingui a PDA ja el tenen per a algunes fun- la tecnologia, Microsoft ha posat futur permetran cions–, però sí que sembla que té el telèfons de la sèrie N. El giny d’Ap- l’abast una xarxa disponible. Els ter- a la venda el nou sistema veure pàgines web favor dels fabricants. El que sí que ple fa les tasques que requereixen minals més avançats fan aquesta operatiu Windows Vista, que aporta l’iPhone són sensors que re- menys ample de banda a través del funció no a través de la connexió acabarà substituint la versió completes i televisió coneixen la posició del telèfon i acti- mòbil i les que en necessiten més, wi-fi, sinó per xarxes telefòniques de Windows XP. Una de les ven l’opció panoràmica a la pantalla com la connexió a internet per veu- tercera generació (3G). Aquest mes característiques del nou sistema si es vol veure un vídeo. re pàgines web, les fa per via sense de febrer es podran veure a Barcelo- és que està preparat perquè b L’iPhone d’Apple na les primeres proves de tecno- qualsevol membre de la família confirma la tendència MÚSICA I VÍDEO / Una altra novetat. El logies que donen més veloci- pugui accedir des d’un mateix dels aparells amb nou telèfon és, a la vegada, un repro- tat que una ADSL domèstica, aparell al televisor, a la ductor de música i de vídeo. Té els però a través del mòbil. A videoconsola i a bases de dispositiu multiús menús i les funcions de l’iPod de 6 aquestes velocitats, i amb música i cinema. gigues, però sense la roda, i permet navegadors mòbils descarregar música, vídeos i fotos més potents, serà 33 A més a més, des del CARMEN JANÉ BARCELONA des de l’ordinador. Es consolida, possible veure Windows Vista es podran lpple va presentar el dia 9 per tant, la tendència d’afegir al pàgines web controlar les pàgines web a les A de gener a la fira Macworld mòbil la capacitat de reproduir completes a la quals accedeixen els menors de San Francisco un telèfon música i vídeo. El següent pas, pantalla del d’edat, les hores que estan revolucionari, l’iPhone. En en què ja hi ha companyies telèfon, sense davant de l’ordinador i el tipus propietat, s’ha de dir que és la pro- que treballen, inclourà po- que estiguin de videojocs amb què der descarregar pel.lícules mesa d’un telèfon, perquè el cap i adaptades per a s’entretenen. També identifica fundador d’Apple, Steve Jobs, va a través del telèfon, i el aquest tipus de les pàgines web que poden mostrar un prototip d’un producte pròxim té a veure amb el terminals, com malmetre l’ordinador. que sortirà a la venda al juny als món de la televisió, com passa ara. L’iPho- ne utilitza Safari, EUA, a la tardor a Europa, i a l’Àsia a receptor de senyals 33 Hi ha una altra novetat que el 2008. ¿Què té aquest mòbil que ha emesos a través de televi- el mateix navega- afecta els usuaris dels Estats deixat a tothom amb la boca oberta sió digital terrestre (TDT). dor que el Mac. Units. El nou sistema operatiu es i del qual Apple, el fabricant de Però té altres fun- pot obrir indistintament en l’aparell, espera vendre 10 milions INTEGRACIÓ DE XARXES / El cions pròpies dels anglès o en espanyol, cosa que d’unitats en un any? Molt senzill. El que realment fascina de ordinadors, com demostra el pes que cada dia model incorpora innovacions i apli- l’iPhone és la integració uns miniprogrames més té la comunitat hispana en cacions que seran d’ús comú en la que fa de les xarxes que remeten a la borsa, aquell país. nova generació de telefonia mòbil i sense fil i les xarxes el temps o pàgines de que anticiparà el congrés 3GSM que mòbils, una tasca notícies. 33 Per fer funcionar el Windows comença el 12 de febrer a Barcelona. que ja va Vista es necessita un ordinador avançar No- / L’iPhone pot lle- bastant potent. Es calcula que, CORREU I ALERTES PANTALLA TÀCTIL / La primera. Conso- gir i descarregar el correu al mòbil, i en aquests moments, només un lida, definitivament, l’ús de la pan- rebre alertes de quan arriba un mis- 15% dels ordinadors estan talla tàctil, fins al punt que el nou satge nou, com si fos una Black- preparats per incorporar iPhone només té dues tecles: una berry. I, a més a més, mostra els avi- l’aplicació. Segons la informació per apagar, encendre o suspendre i sos de missatges de veu com si fossin de Microsoft, el PC ha de tenir una altra per tornar al menú princi- missatges de text, cosa que permet una memòria RAM de 512 pal. LG i Prada acaben d’anunciar accedir-hi per separat i escoltar-ne megabytes, 15 giges lliures de 33 Imatge de l’iPhone, el un terminal, que arribarà a Espanya un abans que un altre. Avui dia, gai- disc dur i un processador a una mòbil multiús a la primavera, que només té quatre rebé cap telèfon es pensa sense pos- velocitat de 800 megaherzs. Un creat per Apple. tecles i la resta es queda a la panta- sibilitat de connectar-se a internet altre inconvenient és el preu, el lla. I alguns Nokia també recorren al per descarregar o poder accedir al producte amb les aplicacions mateix procediment. No és un siste- correu.H bàsiques costa 159,99 euros. L’ordinador dels pobres serà Cinc biblioteques bolcaran xa serà lliure i, en cada lloc, es con- nectaran entre ells de forma automàtica. una realitat després de l’estiu 300.000 volums a Google FABRICACIÓ MASSIVA / Els compra- berta als fabricants de màquines i de dors del portàtil seran els governs. Excursionista de Catalunya i la b Els portàtils costaran 100 b L’acord permetrà programes que produeixen ordina- La fabricació massiva començarà Pública Episcopal del Seminari de euros i es distribuiran amb consultar originals de dors potents que allotgen un soft- després de l’estiu, quan s’hagin de- Barcelona. Els fons de les cinc biblio- un generador d’energia grans clàssics catalans teques inclouen col.leccions espe- ware inflat amb aplicacions que no manat i pagat entre cinc i 10 mi- s’usen mai. lions de màquines. El Brasil, l’Argen- cials d’alt valor patrimonial en ca- L’austeritat, finalment, arriba a tina, l’Uruguai, Nigèria, Líbia, el Pa- talà, castellà, francès, alemany, llatí EL PERIÓDICO EL PERIÓDICO BARCELONA BARCELONA l’autosuficiència en el cas de l’elec- kistan i Tailàndia seran els primers i anglès i obres d’autors com Ramon El repte de fabricar un portàtil que tricitat, ja que amb cada aparell es clients. La idea de construir una gran bi- Llull, Miguel de Cervantes i Jacint no costi més de 100 euros destinat distribuirà un Només el 16,5% de la blioteca virtual, on ciutadans de Verdaguer. als nens de Tercer Món ja és una rea- generador població mundial té qualsevol part del món puguin litat. El giny l’han fabricat els inves- d’energia, que accés a la xarxa. Men- consultar al mateix temps grans / Tot el mate- MATERIAL DIGITALITZAT tigadors del Massachusetts Institute no és cap altra tre que als EUA el obres de la literatura universal, rial que s’incorpora a internet s’ha of Technology (MIT) als EUA, amb la cosa que una percentatge arriba avança de manera clara. Un nou de digitalitzar i, per tant, els primers finalitat que les zones pobres del mena de io-io al 70%, a l’Àfrica pas en aquesta direcció és l’acord volums no estaran disponibles fins planeta no quedin despengades de que al moure’s els internautes no entre el buscador més important d’aquí a dos anys. A partir d’aquest la revolució digital. produeix electri- arriben al 4%. H a internet, Google, i cinc bibliote- moment, els usuaris podran marcar ¿Com és aquest aparell que és citat. Perquè ques catalanes per posar a la Xar- el text, imprimir-lo o descarregar-lo operatiu, fins i tot, en regions sense aquest generador xa més de 300.000 volums no en format pdf. subministrament elèctric? Per co- sigui efectiu, el subjectes a drets d’autor, és a dir, Al projecte de Google ja s’hi han mençar, té un disseny tremenda- consum màxim del aquells que van ser publicats fa afegit set biblioteques del EUA (la ment auster. Disposa dels progra- nou portàtil, per a més de 70 anys. pública de Nova York i les de les uni- mes imprescindibles i simplificats, reproducció d’imat- Al projecte, anomenat Google versitats de Michigan, Harvard, Stan- agafats del software lliure, que abara- ges, serà de quatre Print Library, s’hi han adherit la ford, Califòrnia, Virgínia i Wiscon- teix costos i es pot modificar sense watts, contra els 100 Biblioteca de Catalunya, la del sin), la d’Oxford i la Complutense de necessitat de pagar llicència, una d’un aparell convencio- monestir de Montserrat, la de Madrid. El català passa a ser la terce- idea que implica una crítica enco- nal. Per últim, l’accés a la xar- l’Ateneu Barcelonès, la de Centre ra llengua del projecte. H

×