Medi tm10 tota la classe

486 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
486
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
46
Actions
Shares
0
Downloads
3
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Medi tm10 tota la classe

  1. 1. COM SÓN ELSRIUS
  2. 2. QUE SÓN ELS RIUS?Els rius són corrents continus daiguaque neixen a les muntanyes perlacumulació daigua de pluja o deldesgel. Als rius es distingeixen altresaltres elements:
  3. 3. EL CURS● És el recorregut sóncorrents continusdaigua que neixen ales muntanyes perlacumulació daiguade pluja o deldesgel.
  4. 4. EL CABAL● És la quantitatde laigua quedu un riu.
  5. 5. EL RÈGIM● És la variació que té elcabal dun riu al llargde lany. Un riu térègim regular quan lavariació és petita, i térègim irregular quan ladiferència de cabalentre uns mesos ialtres és gran.
  6. 6. EL RÈGIM, EL CURS I ELCABAL
  7. 7. AQUI VEUREU EL MEU TRABALL.COM SON ELSRIUS.
  8. 8. ● Els rius són correntscontinus daigua queneixen a lesmuntanyes perlacumulació daiguade pluja o del desgel.
  9. 9. I
  10. 10. ● El curs es elrecorregut des delnaixement fins a ladesembocadura.● A la desembocadura ,un,riu forma riesquant laigua de lamar penetra al llit delriu i forma deltesquan els materialsque arrossegasacumulen a ladesembocadura.
  11. 11. ● Es la quantitatdaigua que du un riu.
  12. 12. ● Es la variació que teel cabal dun riu alllarg de lany. Un riute règim regular quanla variació es petita, ite règim irregularquan la diferència decabal entre unsmesos i altres esgran.
  13. 13. AQUI ACABA EL MEU TRABALLESPER QUE VOS HAGUI AGRADAT.SILVIA FERNANDEZ GARCIA.
  14. 14. ELS FACTORS QUE INFLUEIXENEN ELS RIUS
  15. 15. La influència del relleuEl relleu influeix en la longitud i en la velocitatde les aigües del riu. Així,els rius són curtquan neixen en muntanyes que es troben propde la mar i són llargs quan neixen lluny de lamar on desemboquen.
  16. 16. La influència del climaEl clima influeix en el cabal i el règim dels rius.Els rius que travessen zones plujoses sónmolt cabalosos i tenen règim regular
  17. 17. ELS FACTORS QUE INFLUEXENEN ELS RIUS.Per comprendre per què uns rius sónllargs i altres són curts o per què unstenen règim regular i altres règimirregular, shan de tenir en compte lescaracterístiques del relleu i del clima deles zones per les quals passa.
  18. 18. LA INFLUÈNCIA DEL RELLEU.El relleu influeix en la longitud i en lavelocitat de les aigües del riu. Així, elsrius són curts quan neixen enmuntanyes que es troben prop de lamar i són llargs quan neixen lluny de lamar on desemboquen.Les aigües van ràpides quan el terrenyté molt de pendent.
  19. 19. LA INFLUÈNCIA DEL CLIMA El clima influeix en elcabal i el règim delsrius. Els rius quetravessen zonesplujoses són moltcabalosos i tenenrègim regular.Iirregular els quépresenten un climamediterani.
  20. 20. ELS VESSANTS D ESPANYA● Hi ha representantsi ha representantsels rius d Espanya .els rius d Espanya .Els rius queEls rius quedesemboquendesemboquendirectament a la mardirectament a la marcom el Tajo, sóncom el Tajo, sónprinrius cipals. Aprinrius cipals. AEspanya hi haEspanya hi ha trestresvessats: al nord, elvessats: al nord, elvessant de cantàbric; avessant de cantàbric; alest i al sud,ellest i al sud,el vessantvessantmediterrani i a l oest elmediterrani i a l oest el
  21. 21. IMATGES
  22. 22. Els vessants dEspanya
  23. 23. Hi ha representats els rius dEspanya. Els riusque desemboquen directament a la mar, com elTajo, són rius principals. Els rius quedesemboquen en un altre riu sanomenenafluents. El territori recorregut per un riu principal iels seus afluents en forma la conca. En el mapatambé veim el territori dEspanya està dividit entres colors. La superfície dun mateix colorrepresenta un vessant, que és el conjunt de terresen què els rius, barrancs i torrents vessen lesaigües a una mateixa mar.
  24. 24. Els vessants dEspanya● A Espanya hi hatres vessants: alnord, el vesantcantàbric; a lest i alsud, el vessantmediterrani; i aloest, el vessantatlàntic.
  25. 25. IMATGES
  26. 26. El vessant mediterraniEl vessant mediterrani●El vessant mediterrani la majoria dels rius,El vessant mediterrani la majoria dels rius,excepte lEbre, són curts i poc cabalosos,excepte lEbre, són curts i poc cabalosos,perquè flueixen per zones amb climaperquè flueixen per zones amb climamediterrani,descasses pluges.Tenen unmediterrani,descasses pluges.Tenen unrègim irregular, amb una disminució forta derègim irregular, amb una disminució forta decabal o estiatge a lestiu, i crescudes a lacabal o estiatge a lestiu, i crescudes a laprimavera i a la tardor.En èpoques deprimavera i a la tardor.En èpoques depluges, aquests rius poden arribar apluges, aquests rius poden arribar adesbordar-se, és a dir, duen tanta aigua quedesbordar-se, és a dir, duen tanta aigua quesurt del llit. Entre els rius daquest vessant,surt del llit. Entre els rius daquest vessant,els més llargs són els que segueixen:els més llargs són els que segueixen:
  27. 27. LEbreLEbre●LEbre, que neix a laLEbre, que neix a laserreladaserreladaCantàbrica .És unCantàbrica .És unriu llarg i moltriu llarg i moltcabalós perquè repcabalós perquè replaportament daigualaportament daiguade molts de rius quede molts de rius queneixen als Pirineus.neixen als Pirineus.
  28. 28. LEbreLEbre●LEbre, que neix a laLEbre, que neix a laserreladaserreladaCantàbrica .És unCantàbrica .És unriu llarg i moltriu llarg i moltcabalós perquè repcabalós perquè replaportament daigualaportament daiguade molts de rius quede molts de rius queneixen als Pirineus.neixen als Pirineus.
  29. 29. El XúquerEl Xúquer●El Xúquer, que neixEl Xúquer, que neixa la serraladaa la serraladaIbèrica, igual que elIbèrica, igual que elseu afluent mésseu afluent mésimportant, elimportant, elCabriol.Cabriol.
  30. 30. El SeguraEl Segura●El Segura, que neixEl Segura, que neixa la serraladaa la serraladaSubbètica.El seuSubbètica.El seuafluent principal ésafluent principal ésel riu Mundo.el riu Mundo.
  31. 31. EL VESSANT MEDITERRANI● Al vessantmediterrani lamajoria dels rius,exepte lEbre, sóncurts i poc cabalosos,perquè flueixen perzones amb climamediterrani.
  32. 32. LEBRELEbre és un riu llarg imolt cabalós perquè replaportament daigua demolts de rius que neixenals Pirineus, comlAragó, el Gallego i elSegre.
  33. 33. EL XÚQUER● El Xúquer neix a laserralada Ibèrica,igual que el seuafluent mésimportant, el Cabriol.
  34. 34. EL SEGURA● El segura, neix a laserralada Subètica. Elseu afluent principalés el riu Mundo.
  35. 35. EL VESSANTCANTÀBRIC
  36. 36. Els rius● Els rius daquestvessant són curts iamb fort pendent,perquè neixen enmuntanyes de laserraladacantàbrica,pròxima ala mar ondesemboquen.
  37. 37. EL país basc● Els rius Bidasoa,Oria, Deba i nerbion.● A Cantàbria, el Pas ,Saja , Besaya ,Nansa i Deva, queforma límit Astúries.● A Astúries , els riusSella , Nalón i el seuafluent Narcea ,Navia i Eo, que limitaa Galícia
  38. 38. IMATGES
  39. 39. ElEl vessant atlànticvessant atlànticHi ha diferents rius:els rius de Galíciaels rius de la Mesetaels rius dAndalusiaels barrancs de les Canàries
  40. 40. Els rius de GalíciaEls rius de GalíciaSón rius de cabal abundant i de règim regularperquè flueixen per una zona en què plouben sovint.
  41. 41. Els rius de la MesetaEls rius de la Meseta● Són els més llargs de la Penínsulaperquè neixen en muntanyes allunyadesde loceà.
  42. 42. Els rius dAndalusiaEls rius dAndalusia● Són curts,llevat delGuadalquivir,i de règimirregular
  43. 43. Els barrancs de lesEls barrancs de lesCanàriesCanàries● A les Canàries no hi ha correntscontinus daigua perquè el climaCanari és molt sec.
  44. 44. ElEl vessant atlànticvessant atlànticHi ha diferents rius:els rius de Galíciaels rius de la Mesetaels rius dAndalusiaels barrancs de les Canàries
  45. 45. Els rius de GalíciaEls rius de GalíciaSón rius de cabal abundant i de règim regularperquè flueixen per una zona en què plouben sovint.
  46. 46. Els rius de la MesetaEls rius de la Meseta● Són els més llargs de la Penínsulaperquè neixen en muntanyes allunyadesde loceà.
  47. 47. Els rius dAndalusiaEls rius dAndalusia● Són curts,llevat delGuadalquivir,i de règimirregular
  48. 48. Els barrancs de lesEls barrancs de lesCanàriesCanàries● A les Canàries no hi ha correntscontinus daigua perquè el climaCanari és molt sec.
  49. 49. Les aigües marinesEls rius vessen lesaigües a la mar o a unllac. Les aigües delsoceans i les mars esconeixen com aaigües marines.
  50. 50. Les aigües marinessón salades, estan enmoviment costant iformen ones quearriba a la costa.
  51. 51. De les mars i delsoceans s´obtenenaliments,com peixos,mariscs i algues; imatèriesprimeries,com la sal.A més, a més, sónvies de comunicació.
  52. 52. Les aigües marines
  53. 53. Les aigües marinesa● Les aiguesmarines sonmolt utils per ales persones dela mars i delsoceans s´obtenenalimentcom
  54. 54. Les aigües marines● Els rius vessen lesai a la mar o aun llac .Les aiguesdels marins● Les aigues marinesón salades,estanmoviment costanti formen ones queariben a la costa.
  55. 55. ● Les aigues marines● Hi ha moltes de gr
  56. 56. Els llacs i les llacunesde muntanya shanForma per lerosió delgel isanomena llacsGlacials.
  57. 57. Moltes llacunes deles planes es formenper l acumulació delaigua de pluja,comla llacuna deGallocanta.
  58. 58. Les llacunes de lacosta són pròpies deZones costaneres.Per exemple: a lacosta de Valènciasha format unallacuna de costa,lAlbufera.
  59. 59. ELS PANTANS O EMBASSAMENTSEn els paisatges hi ha pantans o embassaments que esEn els paisatges hi ha pantans o embassaments que esformen al llit dun riu a partir duna presa que en retéformen al llit dun riu a partir duna presa que en retélaigua.laigua.A Espanya hi ha més de 1.200 preses i pantans. ElsA Espanya hi ha més de 1.200 preses i pantans. Elspantans de més capacitat es troben a les conquespantans de més capacitat es troben a les conquessegsegüents: la delüents: la del TajoTajo, amb els pantans d, amb els pantans dAlcántaraAlcántara iiBuendía; la delBuendía; la del GuadianaGuadiana, amb els pantans de, amb els pantans de LaLaSerenaSerena ii CíjaraCíjara; la del Duero, amb els pantans; la del Duero, amb els pantansdAlmendradAlmendra ii RicobayoRicobayo; i la de l; i la de lEbreEbre, amb el pantà de, amb el pantà deMaquinensaMaquinensa..
  60. 60. Imatges de rius i embassaments
  61. 61. Imatges dels embassaments
  62. 62. Els embassaments
  63. 63. ● Quan plou, una part de laigua esfiltra per la terra fins que trobaroques impermeables. Aquestesaigües que corren o sembossendavall terra sanomenen aigüessubterrànies. Formen aqüífers,que són acumulacions daiguasubterrània.
  64. 64. A Espanya, les aigües subterrànies representen la quarta part de laiguadolça disponible. Per extreure-les sexcaven pous. Aquestes aigüessón una reserva daigua dolça que les persones utilitzam per beure iper regar.
  65. 65. Les aigües subterràniesQuan plou, una part delaigua es filtra per laterra fins que trobaroques impermeables.Aquestes aigües quecorren o sembossendavall terrasanomenen aigüessubterrànies.
  66. 66. Les aigües subterràniesA Espanya, les aigües subterrànies representenla quarta part de laigua dolça disponible. Perextreure-les sexcava pous. Aquestes aigües sónuna reserva daigua dolça que les personesutilitzam per beure i per regar.
  67. 67. COM SÓN LES AIGÜESDE LESBALEARS
  68. 68. Els torrents● Els torrents són,en general, curtsi duen aiguaduna forma moltirregular, enfunció de lesprecipitacions.
  69. 69. Els embassaments● Els embassamentsnomés es troben aMallorca, i tenen pocacapacitat. Aquestsembassamentsrecullen laigua de lapart central de laSerra de Tramuntana.● Són el Gorg Blau i elde Cúber.
  70. 70. Les llacunes● Les llacunes esconcentren a la franjalitoral, a les zones mésbaixes. A Mallorca i aMenorca es formen abansde la desembocadura detorrents. A Mallorcadestaca sAlbufera(a laBadia dAlcúdia), aMenorca sAlbufera desGrau, i a Eivissa iFormentera, Ses Salines.
  71. 71. COSTA DEL NORDSón molt curts i ambforça pendentja que baixendirectament de lamuntanya a la mar.Exemples :Torrent de Pareis i elde Sóller.
  72. 72. LES BADIES DEL NORDSón els mes llargs.Travessen el pla idesemboquen sobretota la badiaD Alcúdia.Destaquen els torrentsdeSant Miquel, el deMuro i el de Na Borges.
  73. 73. Costa de llevantSón torrents curtsi majoritàriamentsecs durant tot lanyexemples: Canyamel.i el Fangart.
  74. 74. Badia de Palma i la conca deCamposSón bastant llarcsja que baixen de laserra de Tramuntanao recorren la concade Campos.Exemple: Sa Riera.
  75. 75. ELS EMBASSAMENTSMALLORQUINSEls embassaments són construccionsartificials per emmagatzamar laigua de plujai aprofitar-la pel consum humà.
  76. 76. ELS EMBASSAMENTSMALLORQUINSSutilitza especialment per abastir laciutat de Palma i els seus voltants.
  77. 77. ELS EMBASSAMENTSMALLORQUINSTambé sutilitzen per alguna activitatesportiva com la pesca.
  78. 78. IMATGES
  79. 79. Els torrents de MenorcaA Menorca podem distingir dos vessants:el deTramuntana i el de migjorn.El de tramuntana té els torrents moltsCurts i amb poca aigua pel seu poc recorregut.Hi trobam el de CALA ADAIA i el de pontarróQue desemboca a LALBUFERA DES GRAU.El de migjorn té els torrents un poc més llargI venen de les elevacions centrals de LILLA.La seva característica és formar barrancs durantEl seu recorregut. Destaquen el cala en porter el deEl de TREBALUGUER i el DALGUENDAR.
  80. 80. Torrent barranc DALGUENDAR

×