4. L'Escola de Xicago, és un estil arquitectònic que neix en els últims anys del segle XIX i
començaments del segle XX, a la ciutat de Xicago.
Es caracteritza per ser la primera a utilitzar cert tipus de materials i aplicar noves tècniques
per a l'edificació de grans construccions.
Habitualment, els nous estils sorgeixen quan hi ha manca d'alguna cosa, però l'escola de Xicago,
va ser l'excepció.
L'any 1871, a causa d'un greu incendi que pateix la ciutat, cal tornar a aixecar-la, és en aquest
moment quan l'Escola de Xicago, aporta un nou concepte a l'arquitectura de l'època: el
gratacel.
La solució adoptada va ser la construcció en vertical, és a dir aprofitar una planta d'escasses
dimensions i construir un nivell sobre l'altre, van començar amb edificacions que oscil · laven
entre els 10 i els 16 pisos d'alçada. Paralelament a quest tipus de construcció, vénen també els
ascensors elèctrics.
Els arquitectes fan servir estructures metàl · liques amb revestiments.
La funció de l'edificació és molt important
Eliminen els murs de càrrega.
L’Escola de Xicago constitueix l’arrel del funcionalisme europeu.
