Antologia Poètica. Alex Pié

2,926 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
2,926
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
13
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Antologia Poètica. Alex Pié

  1. 1. LLENGUA CATALANA I LITERATURA ANTOLOGIA POÈTICA CORRANDES D’EXILI Pere Quart Nom: Alex Pié Ventura. Curs: 1r Bat. A Data: 17-01-2011 IES ERNEST LLUCH I MARTIN CUNIT    
  2. 2.      Índex.  1. CORRANDES D’EXILI ............................................................................................................ 3   1.1 INTRODUCCIÓ:  JOAN OLVER (PERE QUART) .............................................................. 4  1.2 MÈTRICA. ....................................................................................................................................... 4  1.3 INTERPRETACIÓ DEL CONTINGUT.................................................................................... 4  1.4 FIGURES RETÒRIQUES. ........................................................................................................... 5  1.5 COMENTARI  PERSONAL......................................................................................................... 6  2. BLOC I .................................................................................................................................................... 6  2.1 CANÇONETA INCERTA ............................................................................................................. 6  2.2 BÈLGICA.......................................................................................................................................... 6  2.3 TOT L’ENYOR DE DEMÀ .......................................................................................................... 7  2.4 VINYES VERDES VORA EL MAR... ........................................................................................ 7  2.5 AIGUAMARINA............................................................................................................................. 8  2.6 QUE JO NO SIGUI MÉS COM UN OCELL TOT SOL ......................................................... 8  2.7 SÚNION! T’EVOCARÉ DE LLUNY AMB UN CRIT D’ALEGRIA ................................... 9  2.8 EL PENDÍS................................................................................................................................... 10  Palabras para Julia ................................................................................................................. 11  3. LA POESIA DE POSTGUERRA ............................................................... 12  3.1 Context històric i cultural. ..................................................................................................... 12  3.2 CARLES RIBA ............................................................................................................................. 12  3.3 JOSEP CARNER.......................................................................................................................... 13  3.4 JOSEP VICENÇ FOIX ................................................................................................................ 13                  2
  3. 3. CORRANDES D’EXILIUna nit de lluna plenatramuntàrem la carena,lentament, sense dir res...Si la lluna feia el pletambé el féu la nostra plena.Lestimada macompanyade pell bruna i aire greu(com una Mare de Déuque han trobat a la muntanya).Perquè ens perdoni la guerra,que lensagna, que lesguerra.Abans de passar la ratlla,majec i beso la terrai lacarona amb lespatlla.A Catalunya deixíel dia de ma partidamitja vida condormida;laltra meitat vingué amb miper no deixar-me sense vida.Avui en terres de Françai demà més lluny potser,no em moriré denyorançaans denyorança viuré.En ma terra del Vallèstres turons fan una serra,quatre pins un bosc espès,cinc quarteres massa terra.«Com el Vallés no hi ha res.»Que els pins cenyeixin la cala,lermita dalt del pujol;i a la plana un tenderolque batega com una ala.Una esperança desfeta,una recança infinita,i una pàtria tan petitaque la somio completa.   3
  4. 4. INTRODUCCIÓ: JOAN OLIVER (PERE QUART) Va néixer a Sabadell el 1899, fill d’una de les famílies més riques de la ciutat, i va morir a Barcelona el 1983. De caràcter rebel, no es va voler dedicar als negocis familiars, i va portar una vida molt austera per poder-se dedicar a la literatura. Durant la guerra civil s’exilia a França, i poc després, amb l’arribada de Hitler a aquest país, marxa a Xile. Torna a Catalunya 20 anys després, i s’hi troba un país derrotat culturalment, però és un dels primers en oposar-se a la dictadura sense cap por. En quant a la seva obra, l’autor va escriure també teatre, traduccions iarticles periodístics, tot i que és conegut sobretot per la seva poesia. Laseva obra es caracteritza pel to irònic, un lirisme molt tendre i un fortcompromís amb la cultura catalana. MÈTRICA. El poema està format per vuit estrofes, en què es combinen quintetes iquartetes, que rimen en: aabba, cddc, eefed, ghhgh, ijij, klklk, mnnm, oppo.Per tant, el poema presenta tant rima encadenada com rima creuada. Els versos són heptasíl·labs (set síl·labes) i, per tant, d’art menor. La rimaés consonant, ja que rimen tant vocals com consonants. INTERPRETACIÓ DEL CONTINGUT.  Primera estrofa : L’autor explica la pena que sentia durant la seva fugida de Catalunya, en una nit de lluna plena.  Segona estrofa: Explica que en la seva fugida l’acompanya la seva dona, a la que compara amb una Mare de Déu, la Moreneta.  Tercera estrofa: Diu que, abans de passar la frontera amb França (la ratlla), s’ajup i besa la terra amb l’objectiu que els perdoni els estralls de la guerra civil.  Quarta estrofa: L’autor afirma que, amb la seva marxa, va deixar enrere bona part de la seva vida, adormida.   4
  5. 5.  Cinquena estrofa: Explica que durant el seu exili l’enyorança no el farà patir, sinó que serà el que allò que el farà viure.  Sisena i setena estrofes: Pere Quart evoca la seva terra, el Vallès, la qual descriu.  Vuitena estrofa: Aquesta estrofa mostra els sentiments del poeta: ha perdut l’esperança de tornar a Catalunya degut a l’imposició del franquisme, motiu pel qual sent una gran pena. Catalunya ha perdut la guerra, i el franquisme gairebé la destruirà, però ell provarà de recordar-la tal com era abans, completa. FIGURES RETÒRIQUES. 1. Al·literació: Perquè ens perdoni la guerra, que l’ensagna, que l’esguerra Abans de passar la ratlla, majec i beso la terra i lacarona amb lespatlla. 2. Hipèrbole: tres turons fan una serra, quatre pins un bosc espès, cinc quarteres massa terra. 3. Comparació: Lestimada macompanya de pell bruna i aire greu (com una Mare de Déu que han trobat a la muntanya). 4. Personificació: Perquè ens perdoni la guerra, que lensagna, que lesguerra. Abans de passar la ratlla, majec i beso la terra i lacarona amb lespatlla.  5
  6. 6. COMENTARI PERSONAL Crec que Corrandes d’exili és un gran poema perquè reflecteix lesexperiències reals viscudes per l’autor, Joan Oliver, en el seu exili durant laGuerra Civil. El poema mostra els seus sentiments, el seu amor a Catalunyai la seva enyorança envers d’ella per haver-la deixat, a més del seusentiment de culpa pels estralls que la guerra ha causat a la seva terra. M’agrada sobretot l’última estrofa, que crec que és la que millor mostra eldolor tant de l’autor com dels milers de catalans que van haver de deixar elseu país durant la guerra, per tal de protegir tant la seva integritat com laseva identitat. BLOC I CANÇONETA INCERTA- Carner ens parla d’un camí que pot ser la vida. Quin és el sentimentpredominant que transmet el poema? El camí de la vida és igual pertothom? Analitza els versos des d’aquest punt de vista. El sentiment predominant en el poema és la incertesa sobre la vida, sobreel nostre futur. Carner vol dir-nos en aquest poema que la nostra vida seràdiferent en funció del camí que escollim. Així, en la primera estrofa, planteja el dubte sobre el nostre futur, sobre onens portarà la vida. Pregunta si ens portarà a la vila, al·ludint a la vida encompanyia, o bé al pi de la carena, referint-se a la vida solitària A la segona estrofa mostra algunes de les alternatives que ens pot donar lavida, i els dubtes que ens podrem plantejar. A la tercera estrofa diu que no podrem saber si el camí triat ens portarà ala felicitat o a la mort, però cal triar un camí, i cadascun serà una vida BÈLGICA- Explica amb les teves paraules com és el país de què parla Carner i lesqualitats que posseeix. Carner parla d’un país solejat, onles ciutats es combinessin amb elsprats, on pogués viurediscretament entre bona gent, totsmolt units. Parla d’un país pacífic,en què els ciutadans serien cultes iconviurien sense problemes i ambhospitalitat, on no hi hauria pobres,tothom seria igual. A les ciutats hi   6
  7. 7. hauria mercats pintorescs, i hi conviurien cases antigues i noves, amb lanatura, en harmonia. Hi hauria també nombrosos savis. Ell viuria en un arrecerat jardí amb una font, entre els altres, però sensefer-se nosa i amb seguretat. TOT L’ENYOR DE DEMÀ- El poema ens descriu una escena quotidiana i uns personatges tambéquotidians. Fes-ne la descripció. L’autor descriu el que es trobarà l’endemà si la seva malaltia li permetaixecar-se: Diu que es trobarà les places il·luminades pel sol o per la lluna,que veurà passar a la noia que reparteix la llet, tot somrient, i al noi quereparteix els diaris, emprant el tramvia. També passarà el carter, i algunaeroplà, que el farà alçar el cap com si el cridés un veí des d’un terrat. Alcarrer hi seran també les dones del barri, que se’n van a comprar al mercatamb el cistell buit o bé en tornen amb els cistells plens de carns, verdures ifruites. L’adroguer moldrà el cafè mentre parla amb les dones, mentre elsnens del barri, que com que és dijous no van a escola, fan cridòria. Tambéhi haurà cavalls i carreters; al plat l’esperaran el vi, el pa i l’escudella, i elsamics l’aniran a veure. VINYES VERDES VORA EL MAR...- Fes una llista de tots els colors que apareixen al poema, dels elementsque els connoten. Separa els colors freds dels calents. Existeix unagradació cromàtica? Demostra-ho i interpreta el seu sentit. El verd de les vinyes, més fort a punta de dia i més suau cap al vespre; el blau mariner del Mediterrani; el blanc de la vela que passa; el marró lluent de la terra cap al migdia; el blanc de la neu; el negre del raïm més madur, i el groc daurat dels seus pàmpols. Són colors càlids el marró i el daurat, i colors freds el verd, el blau, el blanc i elnegre. Sí que hi ha una graduació cromàtica, que va des dels colors més càlids alprincipi del poema fins als més freds al final. També va canviant el colordel raïm , que es va tornant més fosc a mesura que va madurant. L’autorvol representar d’aquesta manera el pas del temps a mesura que avança elpoema.   7
  8. 8. AIGUAMARINA- Quina visió de la vida ens reflecteix el poema?- Comenta el significat de totes les metàfores que hi trobis. El poema defineix la forma de vida que l’autor desitjaria: una vida lliure, tranquila i sedentària, en què poder disfrutar de l’amor i de cada moment, però també en què s’acceptarien el dolor i la mort.  Encendre el foc del pensament que vibra (v. 5-6): L’autor diu encendre el foc referint-se a iniciar alguna cosa, què en aquest cas és engegar la imaginació, el pensament.  I el teu amor, transparent (v. 23): Diu que l’amor és transparent, referint-se a que és sincer. QUE JO NO SIGUI MÉS COM UN OCELL TOT SOL- Fes-ne un resum i interpreta el poema a partir de la informació quecerquis.   L’autor desitja fugir de la soledat, i deixar de ser un simple observador, que veu passar la vida de gent més afortunada o més desvalguda, que es dirigeixen cap a la rutina i la monotonia a què els portarà la societat. Diu que, mentre la vida transcorre, un no es cansa d’evocar els records bons idolents, que ja són inabarcables. Afirma que ja tenen més que ell tant elsque són molt rencorosos com aquells que evoquen la felicitat, doncs ellnomés observa, distanciat. Per últim, a la tercera estrofa, l’autor es planteja un dubte: s’hauriad’entregar plenament (amb sang i sentits) a la societat o bé se n’hauria dedistanciar completament?   8
  9. 9. SÚNION! T’EVOCARÉ DE LLUNY AMB UN CRIT D’ALEGRIA- Cerca informació. Fes-ne unresum i interpreta el poema apartir d’aquesta informació.- Separa tots els substantius delsverbs i dels adjectius. Estableixun camp semàntic amb els noms iintenta interpretar el resultattenint en compte el comentarique has fet en la preguntaanterior. En els set primers versos, l’autor descriu l’aspecte del temple, que recordad’un dels seus viatjes. Diu que el temple està en ruïnes (mutilat), format percolumnes de marbre blanc, algunes de les quals han quedat submergides.Als set versos següents, explica la funció del temple de guiar els marinersperduts, i com el seu record el guia també a ell mateix( vetlles [...] perl’exiliat que entre arbredes fosques t’albira). L’autor compara la funció deltemple com a guia amb el seu desig de tornar a Catalunya, com si d’algunamanera comparés el temple amb la seva terra, l’un destí i guia delsmariners i l’altra d’ell mateix.  Substantius: Crit, alegria, sol, rei, mar, vent, record, sal, marbre, temple, columnes, salt, onada, eternitat, altura, mariner, rumb, nom, garriga, déus, arbredes, força, cops, fortuna, ruïna.  Verbs: T’evocaré, dreça, dormen, vetlles, veu, cercar-te, t’albira, coneix, salva, ha donat.  Adjectius: Lleial, feliç, exaltada, absolut, noble, antic, mutilat, desdenyós, blanc, nua, extrem, fosques, ric, pur. 1. Camp semàntic d’alegria: Alegria, feliç, fortuna. 2. Camp semàntic de trist: Ruïna, mutilat, desdenyós, fosques. L’autor contrasta els sentiments i experiències negatives dels mariners perduts, que el representa tant a ell com a la resta de catalans exiliats, amb l’alegria i la bellesa que percebrà qui arribi al temple, que representa a Catalunya.   9
  10. 10. EL PENDÍS- Després de llegir el poema, jutjasi és encertada l’opinió de JoanFuster:”El poema ve suscitat perlleus motivacions felices: un record,una vivència, un esdevenimentfamiliar, sempre embolcallat ambressonàncies joioses...per aClementina Arderiu la vida reposaen la convicció que el món és bo ique ella té un lloc just i alegre”. Justifica la teva resposta.- Busca i copia el poema de José Agustín Goytisolo “Palabras paraJulia” i compara’l amb el d’Arderiu. La meva opinió és que Joan Fuster s’equivoca completament, ja que jocrec que el poema fa referència a la difícil lluita a què s’ha d’enfrontarArderiu per poder escalar posicions dins la societat, per poder millorar elseu paper com a dona. Per tant, no creu que el seu lloc sigui, ni moltmenys, just i alegre, i el món al que s’ha d’enfrontar en la seva àrdua escalada és injust, i no bo. Tots dos poemes reflecteixen la dificultat que representa per a moltes dones el pas de la vida en el moment en què s’escriuen els poemes. El primer mostra aquestes dificultats des de la primera persona, comparant el pas de la vida amb una dura ascensió. En el segon, en canvi, l’autor anima a una dona a enfrontar-se amb el destí, amb la vida.   10
  11. 11. Palabras para JuliaTú no puedes volver atrás Tu destino está en los demás,porque la vida ya te empuja tu futuro es tu propia vida,como un aullido interminable. tu dignidad es la de todos.Hija mía, es mejor vivir Otros esperan que resistas,con la alegría de los hombres, que les ayude tu alegría,que llorar ante el muro ciego. tu canción entre sus canciones.Te sentiràs acorralada, Entonces siempre acuérdatete sentirás perdida o sola, de lo que un día yo escribítal vez querrás no haver nacido. pensando en ti como ahora pienso.Yo sé muy bien que te dirán La vida es bella, tú verásque la vida no tiene objeto, como a pesar de los pesaresque es un asunto desgraciado. tendrás amor, tendrás amigos.Entonces siempre acuérdate Por lo demás no hay elecciónde lo que un día yo escribí y este mundo tal como espensando en ti como ahora pienso. serà todo tu patrimonio.Un hombre solo, una mujer Perdóname, no sé decirteasí tomados, de uno en uno, nada más, pero tú comprendeson como polvo, no son nada. que yo aún estoy en el camino.Pero yo cuando te hablo a ti, Y siempre siempre acuérdatecuando te escribo estas palabras, de lo que un día yo escribípienso también en otros hombres. pensando en ti como ahora pienso.Nunca te entregues ni te apartes (José Agustín Goytisolo)junto al camino, nunca digasno puedo mas y aquí me quedo.   11
  12. 12. LA POESIA DE POSTGUERRAContext històric i cultural. La Guerra Civil representa un dels fets més traumàtics de la literatura catalana. Durant uns anys, la poesia a Catalunya queda paralitzada; tot i que els autors continuen escrivint, els llibres no es publicaran. Malgrat tot, la qualitat no només no baixa, sinó que la crítica actual considera el segle XX com el segon Segle d’Or de la literatura catalana, junt amb elsegle XV. Hi ha un corrent, durant els primers anys, que unifica la poesia catalana:reflexionar sobre el dolor, l’exili o la mort. Els autors, però, aniran trobantla seva pròpia veu, i es podrà parlar de noves escoles o tendències. Lamajoria dels poetes continuaran dins l’àmbit del Noucentisme, algunscontinuaran amb les avantguardes i d’altres escriuran poesia existencialista.Tres autors, però, continuen la seva evolució personal. Aquests són:CARLES RIBA Neix a Barcelona el 1893 i hi mor el 1959. EstudiaDret i Filosofia, i el 1916 es casa amb la poetessaClementina Arderiu. S’exilia a Montpeller desprésde la victòria franquista a la guerra. És considerat un gran mestre de la literaturacatalana pels seus coneixements de literaturaclàssica i universal. Els seus llibres més destacatssón: - Elegies de Brierville (1942). L’escriu amagant-se dels nazis, i parla dels horrors de la Segona Guerra Mundial. - Salvatge cor, que és un llibre de sonets perfecte en la forma. - Primer llibre d’estances, que imita la poesia grega adaptant la mètrica al català.És també un dels millors crítics del segle XX.   12
  13. 13. JOSEP CARNER Va néixer a Barcelona el 1884 i va morir el 1971 a Brussel·les. Es converteix ràpidament en l’autor més destacat del Noucentisme, i comença de molt jove a escriure poesia i articles. Es va dedicar a la carrera diplomàtica, i va ser ambaixador de la República arreu d’Europa. Amb l’esclat de la guerra, s’exilia a Bèlgica, on va treballar de professor universitari fins a la seva mort. En quant a la seva obra, Carner és autor d’una trentena de llibres de poesia, que estan consideratsobres mestres per la seva perfecció. Les seves obres més importants són:  Els fruits saborosos (1906). Parla de les èpoques de la vida a través de diferents sonets.  Auques i ventalls (1914). Conjunt de pomes en què parla de la societat barcelonina amb gran ironia.  Nabí (1941). Llarg poema narratiu on explica les seves idees sobre l’Europa que ha entrat en guerra.JOSEP VICENÇ FOIX Conegut popularment com a J.V. Foix, vanéixer a Sarrià l’any 1893 i va morir l’any 1967.L’any 1916 comença a col·laborar amb Larevista, i el 1917 hi publica els primers poemes.Publica també alguns cal·ligrames. Escriu el seu llibre més important, Sol i de dol,el 1947.L’obra és una barreja perfecta de laliteratura provençal, el Renaixement italià il’Avantguardisme europeu.   13

×