Deslocalización Industrial en Asia Oriental

338 views

Published on

Trabajo de Investigación

Published in: Business
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
338
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Deslocalización Industrial en Asia Oriental

  1. 1. UNIVERSITAT OBERTA DE CATALUNYA, ESTUDIS DE L´ÀSIA ORIENTAL Deslocalització industrial a l´Àsia Oriental Treball d´investigació realitzat per Àlex Mestre GiménezDirigit per Juan José Ruiz Rodríguez i Dídac CubeiroBarcelona, 3 de Juny de 2011
  2. 2. TdR Març – Juny 2011 Deslocalització industrial a l´Àsia OrientalAgraïmentsLes següents persones han col·laborat en la realització d´aquest treball :Alejandro Álvarez-Canal Estrada, Consultor en Comerç Exterior, ICEXJordi Armengol, Consultor en comerç Exterior, ARMEN 5Montse de Riquer Mestres. Consultora en Internacionalització de PIMES, ACC1ÓSanti Santamaria, Delegat d´ACC1Ó a SingapurGemma Brullés, Head of Barcelona Office at China ConsultantsJordi Quejido, International Trade at Lleida Chamber of CommerceLuis Juste Valero, Area Manager Àsia PacíficAlejandro Algaba, Coordinador de Nous Projectes a Casa ÀsiaManel Ollé, Chinese History and Culture professor -Universitat Pompeu FabraÀlex Mestre Giménez pág. 2
  3. 3. TdR Març – Juny 2011 Deslocalització industrial a l´Àsia OrientalÍndex General 1. Presentació de la problemàtica de recerca 2. Justificació del tema de recerca 3. Objectius 4. Metodologia 5. Marc teòric 6. Model d´anàlisi 7. Resultats 8. Bibliografia 9. AnexesÍndex d´abreviaturesAOD (Ajuda oficial al desenvolupamentAPEC : Fòrum de Cooperació Econòmica Àsia-Pacífic, en anglès Asia-PacificEconomic CooperationASEAN : Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic, en anglès ANSA(Association ofSoutheast Asian Nations)CI : Comerç InternacionalEUA : Estats Units de d´AmèricaGATT : Acord General en Comerç i Tarifes, en angles General Agreement on Tariffsand TradeISI : Industrialització per Substitució d´ImportacionsNN.UU : Nacions UnidesPVD : Països en Vies de DesenvolupamentOCDE : Organització per la Cooperació i el Desenvolupament EconòmicOMC : Organització Mundial de ComerçTLC : Tractat de Lliure ComerçUE : Unió EuropeaZEE (Zones Econòmiques Especials)Àlex Mestre Giménez pág. 3
  4. 4. TdR Març – Juny 2011 Deslocalització industrial a l´Àsia OrientalPresentació de la problemàtica de recercaEls processos d´integració econòmica regional entre països s´accentuen a meitatsdel SXX, amb Europa com a pionera però seguida per Àsia i les Amèriques a partirde la dècada dels 80. A l´Àsia, amb el precedent de l´ASEAN, la idea d´una novaorganització destinada a fomentar l´intercanvi econòmic entre Estats va prenent cosal llarg de la dècada dels 80 fins a constituir-se al 1989: l´APEC.El Fòrum per a la Cooperació Econòmica a Àsia i el Pacífic constitueix unaorganització regional formada per 21 països de la conca del Pacífic : Austràlia,Brunei, Canadà, Xile, Xina, Corea del Sud, Estats Units, Filipines, Hong Kong,Indonèsia, Japó, Malàisia, Mèxic, Nova Zelanda, Papua-Nova Guinea, Singapur,Taiwan, Vietnam, Rússia i Tailàndia. Aquesta organització tindria com a objectiuprioritari la cooperació econòmica, així com la liberalització del comerç exterior i deles inversions a la regió.LAssociació de Nacions del Sud-est Asiàtic -coneguda internacionalment per lesseves sigles en anglès, ASEAN s´ha consolidat com a punt de referència delsprojectes dintegració regional entre països en vies de desenvolupament. LaDeclaració de Bangkok, signada al 1967 per Singapur, Tailàndia, Filipines, Malàisia iIndonèsia determinava el naixement de lASEAN. Posteriorment sha produïtladhesió de Brunei, Myanmar, Laos, Cambodia i Vietnam.Les intencions de lAPEC de formar una zona de lliure comerç transpacífica per alany 2020 reforcen la credibilitat dun projecte AFTA, la zona de lliure canvi del´ASEAN que, en el llarg termini, quedaria inclòs en lespai econòmic de lAPEC.Tot això succeeix en el context de la globalització, marcat per la fi del món bipolar il´emergència del Japó, la Xina i els Tigres Asiàtics, una indústria que cerca aquellsmercats més atractius i les desregulacions dels moviments de capital, que elspermet invertir en qualsevol part del món. Això ve acompanyat per unes tecnologiesque permeten aquest fenomen i per elements culturals.Per “economia global” entenem la formació duna economia mundial interdependenton les fronteres cotitzen a la baixa i el mercat mundial constitueix lescala òptimadactuació per a les grans empreses, així com punt de referència dels consumidors.Alguns actors emergents aconsegueixen papers estel·lars, contribuint a decantar labalança a favor del multilateralisme.En aquest sentit, la globalització dicta les seves normes i el regionalisme està alservei de la globalització. Els blocs comercials suposen un instrument òptim quepermet abordar el nou escenari amb majors garanties.Lentrada en un bloc comercialté tres lectures per a aquells països que tracten dabordar leconomia global :Àlex Mestre Giménez pág. 4
  5. 5. TdR Març – Juny 2011 Deslocalització industrial a l´Àsia OrientalEn primer lloc, suposa una assesegurança que protegeix contra lhegemonia delmercat mundial. Alguns interessos corporatius intenten utilitzar aquesta coberturaper evadir la seva inserció plena als mercats globalitzats.En segon lloc, proveeix un marc que facilita laprenentatge per a un millordesenvolupament en lescenari global. Lobertura comercial dins dun àrea és unprimer pas per adquirir la cultura duns mercats internacionals sense fronteres. Elsacords regionals faciliten un accés gradual a leconomia global.En tercer lloc, un bloc regional sassembla a un “sindicat de països” on els afiliatsbusquen la unió per aprofitar les economies descala derivades dun mercat de majorgrandària i abordar leconomia global des duna posició més competitiva : el cas dela UE constitueix el millor exponent ; uns mercats nacionals fragmentats rebaixavenles opcions del vell continent davant lescenari mundial.En clau deconomia política, la globalització dels mercats es recolza en tres pilarsfonamentals, com són les estratègies de les empreses transnacionals, el poderreforçat dels consumidors i el protagonisme de les grans ciutats en leconomiamundial.Table III.74Merchandise exports of ASEAN countries by region, 1990-99(Billion dollars and percentage) ASEAN Destination (10) All other regions World OtherOrigin Total Asia regionsValueASEAN (10) 1990 28,95 115,13 ... ... 144,09 1998 72,28 257,14 ... ... 329,42 1999 79,20 279,53 ... ... 358,73Indonesia 1990 2,57 23,11 15,31 7,80 25,68 1998 9,35 39,50 20,10 19,41 48,85 1999 8,28 40,39 21,97 18,42 48,67Malaysia 1990 8,62 20,80 9,65 11,14 29,42 1998 17,87 55,44 22,64 32,80 73,31 1999 20,13 64,33 27,57 36,75 84,46Philippines 1990 0,59 7,47 2,59 4,88 8,07 1998 3,82 25,68 8,45 17,23 29,50 1999 4,99 31,66 11,55 20,11 36,65Singapore a 1990 13,57 39,18 15,16 24,02 52,75 1998 28,86 81,03 33,43 47,60 109,90 1999 32,14 82,55 36,19 46,36 114,69Thailand 1990 2,75 20,32 6,78 13,54 23,07 1998 9,91 44,55 16,31 28,24 54,46 1999 10,84 47,55 18,48 29,08 58,39ShareASEAN (10) 1990 20,1 79,9 ... ... 100,0Àlex Mestre Giménez pág. 5
  6. 6. TdR Març – Juny 2011 Deslocalització industrial a l´Àsia Oriental 1999 22,1 77,9 ... ... 100,0Indonesia 1990 1,8 16,0 10,6 5,4 17,8 1999 2,3 11,3 6,1 5,1 13,6Malaysia 1990 6,0 14,4 6,7 7,7 20,4 1999 5,6 17,9 7,7 10,2 23,5Philippines 1990 0,4 5,2 1,8 3,4 5,6 1999 1,4 8,8 3,2 5,6 10,2Singapore 1990 9,4 27,2 10,5 16,7 36,6 1999 9,0 23,0 10,1 12,9 32,0Thailand 1990 1,9 14,1 4,7 9,4 16,0 1999 3,0 13,3 5,2 8,1 16,3Annual percentage change 1990-ASEAN (10) 99 12 10 ... ... 11 1998 -18 -3 ... ... -7 1999 10 9 ... ... 9 1990-Indonesia 99 14 6 4 10 7 1998 3 -11 -18 -2 -9 1999 -11 2 9 -5 0 1990-Malaysia 99 10 13 12 14 12 1998 -19 -2 -12 6 -7 1999 13 16 22 12 15 1990-Philippines 99 27 17 18 17 18 1998 11 19 11 23 18 1999 31 23 37 17 24 1990-Singapore 99 10 9 10 8 9 1998 -24 -7 -13 -2 -12 1999 11 2 8 -3 4 1990-Thailand 99 16 10 12 9 11 1998 -21 -1 -12 8 -5 1999 9 7 13 3 7a Includes significant re-exports.Les economies asiàtiques tendeixen a augmentar la seva interrelació econòmica desde fa vàries dècades. La progressiva inserció de la Xina en el comerç mundial apartir de l´any 1979, moment en el que inicia un desmantellament parcial de laplanificació i la descentralització de les decisions econòmiques juntament ambl´autorització per a que el capital estranger invertís en sectors intensius en màd´obra, ha accentuat aquest procés. L´actual crisi econòmica que pateixen algunspaïsos de la OCDE no es produeix a l´Àsia Oriental. Avui dia l´Àsia Oriental és unpol de desenvolupament econòmic equiparable al nordamericà o a l´europeu. Elspaïsos asiàtics juguen una doble estratègia complementària en dos eixos, el delregionalisme i el del multilateralisme.El primer és el més recent i es sustenta en el creixement de les economiesasiàtiques en les darreres dècades. Ve acompanyat per un increment del comerçintraindustrial entre aquelles economies més riques i industrialitzades, i per unadeslocalització dels processos productius amb menys valor afegit entre països mésdesenvolupats i menys desenvolupats de la zona.Àlex Mestre Giménez pág. 6
  7. 7. TdR Març – Juny 2011 Deslocalització industrial a l´Àsia OrientalEl segon fou endegat pel Japó de la posguerra i seguit en la dècada dels 60 i 70 perpaïsos com Taiwan, Singapur o Corea del Sud. És el conegut model dels “TigresAsiàtics”, exportadors de mercaderies als mercats madurs i rics d´Occident. És unpatró al que s´hi afegeix la Xina a partir de la dècada dels 80.Els països tracten d´internalitzar la prosperitat de la conca del Pacífic mitjançant elseu compromís amb una determinada organització, com si es tractés duna etiquetade qualitat lobjectiu de la qual consisteix a mostrar als inversors internacionalslexistència dun bon clima per fer negocis. Un aspecte destacat de lAPEC és lapresència dun aparell institucional reduït.La tendència indica que lAPEC deixarà de ser una organització dedicadaexclusivament a la cooperació, definint-se com un projecte dintegració econòmicaencaminat cap a la formació duna zona de lliure canvi. L´objectiu de la integració esfixa per a lany 2020. Table III.75 Merchandise imports of ASEAN countries by region, 1990-99 (Billion dollars and percentage) ASEAN Origin (10) All other regions World Other Destination Total Asia regions Value ASEAN (10) 1990 26,31 136,49 ... ... 162,80 1998 63,09 215,72 ... ... 278,81 1999 68,59 230,90 ... ... 299,49 Indonesia 1990 1,88 19,96 10,12 9,83 21,84 1998 4,51 22,83 10,45 12,38 27,34 1999 4,77 19,23 ... ... 24,00 Malaysia 1990 5,65 23,61 12,12 11,49 29,26 1998 13,22 45,10 23,25 21,84 58,32 1999 15,35 49,62 26,72 22,90 64,97 Philippines 1990 1,37 11,67 5,22 6,45 13,04 1998 4,72 26,83 14,03 12,81 31,55 1999 4,76 27,78 14,75 13,04 32,55 Singapore a 1990 12,45 48,45 20,78 27,67 60,90 1998 29,48 72,02 28,37 43,64 101,50 1999 31,29 79,77 33,66 46,11 111,06 Thailand 1990 4,37 29,01 15,82 13,19 33,38 1998 6,46 36,51 18,25 18,27 42,97 1999 7,98 42,32 21,48 20,85 50,31 Share ASEAN (10) 1990 16,2 83,8 ... ... 100,0 1999 22,9 77,1 ... ... 100,0 Indonesia 1990 1,2 12,3 6,2 6,0 13,4 1999 1,6 6,4 … … 8,0 Malaysia 1990 3,5 14,5 7,4 7,1 18,0 1999 5,1 16,6 8,9 7,6 21,7Àlex Mestre Giménez pág. 7
  8. 8. TdR Març – Juny 2011 Deslocalització industrial a l´Àsia Oriental Philippines 1990 0,8 7,2 3,2 4,0 8,0 1999 1,6 9,3 4,9 4,4 10,9 Singapore 1990 7,6 29,8 12,8 17,0 37,4 1999 10,4 26,6 11,2 15,4 37,1 Thailand 1990 2,7 17,8 9,7 8,1 20,5 1999 2,7 14,1 7,2 7,0 16,8 Annual percentage change 1990- ASEAN (10) 99 11 6 ... ... 7 1998 -16 -27 ... ... -25 1999 9 7 ... ... 7 1990- Indonesia 99 11 0 … … 1 1998 -17 -37 -40 -34 -34 1999 6 -16 … … -12 1990- Malaysia 99 12 9 9 8 9 1998 -18 -28 -29 -28 -26 1999 16 10 15 5 11 1990- Philippines 99 15 10 12 8 11 1998 -10 -20 -15 -24 -18 1999 1 4 5 2 3 1990- Singapore 99 11 6 6 6 7 1998 -16 -26 -30 -23 -23 1999 6 11 19 6 9 1990- Thailand 99 7 4 3 5 5 1998 -20 -33 -31 -36 -32 1999 24 16 18 14 17 a Includes significant imports for re-export.La negociació de leliminació de les barreres comercials resulta extremadamentcomplicada com a conseqüència de la variabilitat dels nivells aranzelaris. Aquestssón molt elevats a Indonèsia, Tailàndia i Xina, moderats a Corea i Filipines, ipràcticament inexistents a Hong Kong i Singapur. Les tasques més immediates hananat encaminades a homogeneïtzar els procediments duaners i informatitzar lesdades sobre operacions de comerç exterior intra-APEC com a pas previ a lesnegociacions específiques que abordin la reducció de les barreres proteccionistes.Ara bé, un mercat interior també pot estar fragmentat. Aquest és el cas de la Xina,amb barreres proteccionistes altes. Això sobretot es produí a partir de l 1978,moment en el que els poders locals es van implicar en les activitats emprenedoresposant en marxa al mateix temps practiques autàrquiques, cosa que va contribuir auna greu fragmentació del mercat. Avui dia la lliure circulació de persones estàrestringida, en un intent de regular els fluxes migratoris del camp a la ciutat. Lesinversions xineses de les provincies costaneres cap a l´interior topen amb unproteccionisme intens. La fragmentació del mercat intern xinès no només escaracteritza per constar de diverses macroregions cadascuna dotada de factors deproducció diferents, sinó també perquè hi perviuen sistemes jurídics i reglamentarisdistints. Les economies costaneres efectúen una part aclaparadora dels intercanvisexteriors, més del 90%.Àlex Mestre Giménez pág. 8
  9. 9. TdR Març – Juny 2011 Deslocalització industrial a l´Àsia OrientalEl model seguit a partir dels anys 80 a les zones costaneres és el de les ZEE(Zones Econòmiques Especials), on les indústries exportadores s´han beneficiat dereduccions o exempcions de drets de duana per a les seves importacions. La creacióde ZEE és un indicador significatiu per mesurar la interrelació comercial entrepaïsos, en el sentit que és un pol datracció de la inversió exterior per a lexportació.El model seguit per Filipines, Malaisia i Tailandia, és el datraure inversions nord-americanes de components o béns intermitjos per re-exportar-los als EUA. És elmateix model seguit per la Xina a través de les ZEE, amb la diferència que aquesteshan atret inicialment molt capital xinès dispers, especialment el taiwanés.Cal destacar que la macro-zona de lliure canvi a Àsia i el Pacífic representaria launificació de facto entre els diversos projectes dintegració sub-regional que estanprotagonitzant els països membres de lAPEC, que són : el TLC entre EUA, Canadà iMèxic, la zona de lliure canvi entre Austràlia i Nova Zelanda (ANZCERTA), i l´ AFTA,futura àrea de lliure comerç entre els països de lASEAN.La consolidació de dos grans blocs en leconomia mundial, UE i APEC, pot agilitzarles negociacions tendents a la consecució de la liberalització comercial multilateralen el si de lOMC. La raó rau en els menors costos de transacció en lesnegociacions, derivats de lexistència de dos grans interlocutors.Àlex Mestre Giménez pág. 9
  10. 10. TdR Març – Juny 2011 Deslocalització industrial a l´Àsia OrientalJustificació del tema de recercaDins de l´àmbit dels estudis en Economia, el meu treball de recerca gira al voltant dela temàtica de la “Integració regional, ASEAN i APEC” :"En el context de crisi econòmica actual, es produeix una intensificació en el procésde deslocalització dels processos intensius en treball entre economiesindustrialitzades i poc industrialitzades dins els països de l´Àsia Oriental".El context actual en el que ens trobem té la particularitat de que ens trobem en lapitjor crisi econòmica que hi ha hagut a nivell global des de la crisi d´entreguerres,que té com a element referencial el crack del 29, igual que ara és la fallida deLehmann Brothers al Setembre del 2008 el moment i l´esdeveniment més repetit al´hora de posar una data a un procés que es venia gestant al llarg dels anys previs.Però si aquest treball l´hagués endegat fa uns quants anys el context seria el decreixement i bonança econòmica, més enllà dels desequilibris estructurals quequalsevol país té i amb els que ha de carregar vagin bé o malament les coses.Així mateix amb el context actual no n´hi ha prou, perquè sempre ha d´observar-sela tendencia dels darrers tres o cinc anys, cosa que és molt habitual i necessàriaquan parlem de CI.Donat el context, puc formular la hipòtesi de que el fenomen de la crisi accentuaràuna tendència que es venia produint els darrers anys, inclús les darreres dècades. Sifos a l´inrevés i no ens trobéssim en una crisi potser el fenomen s´accentuaria igualo més. De fet, només cal mirar les estadístiques de 1990 fins el 2005 per veure queaixò ja era així.D´altra banda el marc teòric ens permet saber que el fenomen de la deslocalitzacióes produeix de manera natural en un entorn de lliure mercat. A mesura que unaeconomia industrialitzada es mecanitza cada vegada més i es concentra en aquellsprocessos de la cadena de valor que comporten un major valor afegit gràcies a unamillor gestió de recursos com el coneixement i la tecnología, desplaça els processosintensius en mà d´obra poc qualificada a la perifèria més subdesenvolupada. Això ésdegut a que els costos de la propia mà d´obra s´encareixen a mesura que un país esfa cada cop més ric. Un indicador per saber això és la renda i el volum de la poblacióque passa a formar part de la clase mitja.És aquest un fenomen que podem veure en el cas de la Xina. Vint anys enrera laproducció industrial occidental en una part molt significativa s´hi va desplaçar allà.En el moment que la Xina porta 25 anys creixent prop del 10%, grans fortunes s´hancreat en aquell país, i una clase mitja de posem per cas 100 milions de persones ésuna realitat. Creix el consum interior i els dirigents del país se n´adonen que elsinteressa que minvi el fluxe interior de desplaçaments de població rural a les zonescostaneres, per por als desequilibris que això a la llarga pugui ocasionar.Àlex Mestre Giménez pág. 10
  11. 11. TdR Març – Juny 2011 Deslocalització industrial a l´Àsia OrientalAleshores les indústries locals deslocalitzen la producció als països del voltant, comVietnam o Filipines, economies en vies de desenvolupament on els costos de la màd´obra sóm molt inferiors.Però és que ademés les economies asiàtiques riques han seguit un model decreixement fonamentat en l´exportació de productes industrials. Els japonesossempre han tingut una productivitat exemplar, els xinesos mà d´obra barata iabundant. I les economies riques occidentals diners per a comprar els seusproductes. És ben cert que per exportar, una moneda devaluada et permet ser méscompetitiu cap enfora. Però arribarà un dia que la Xina no podrà mantenir aquestadepreciació tan forta del yuan, bé sigui perquè les pressions dels USA siguininsuportables bé sigui perquè necesita una moneda forta per a comprar energia al´exterior.Si ademés la Xina ja té la suficient riquesa per a fonamentar el seu creixement en elmercat interior, necessita d´una clase mitjana pròpia que consumeixi. Per a que aixòsucceixi els salaris han de ser més alts. Convé aleshores abaratir el cost delproducte per a que els propis nacionals el comprin. Això s´aconsegueix fabricant-lofora. Table III.69 Merchandise exports of Asia by destination, 1999 (Billion dollars and percentage) Value Share Annual percentage change 1999 1990 1999 1990-99 1997 1998 1999 Intra-Asia 649,6 42,1 46,6 9 2 -17 12 Japan 125,9 10,4 9,0 6 -3 -15 13 Australia and New Zealand 38,1 2,7 2,7 7 6 -2 9 China 84,6 3,3 6,1 15 5 -8 9 Other 401,0 25,7 28,8 9 2 -20 13 North America 366,6 28,3 26,3 6 9 3 8 Western Europe 251,6 20,0 18,1 6 9 8 1 European Union (15) 235,9 18,6 16,9 6 7 7 4 Middle East 36,9 2,9 2,6 6 6 9 -7 Latin America 34,6 1,8 2,5 11 22 4 -8 Africa 21,3 1,5 1,5 8 6 5 0 South Africa 5,9 0,2 0,4 14 -1 -2 -9 Other Africa 15,4 1,2 1,1 6 9 8 3 C./E. Europe/Baltic States/CIS 12,8 1,9 0,9 -1 11 -9 -13 C./E. Europe 6,5 0,4 0,5 10 17 0 0 Baltic States/CIS 6,2 1,5 0,4 -6 7 -16 -23 Inter-regional trade 723,8 56,4 51,9 6 9 5 3 World 1393,6 100,0 100,0 7 5 -6 8Àlex Mestre Giménez pág. 11
  12. 12. TdR Març – Juny 2011 Deslocalització industrial a l´Àsia OrientalA mesura que portes més anys en un procés tens més know how, guanyes eneficiencia i productivitat, i també és un component que és exportable. Si ademés volsassegurar el subministrament també pot ser apropiat tenir la propietat dels mitjansde producció en origen, encara que sigui a l´estranger.A la llarga això és doblement bo, perquè si els països del voltant creixen un dia elspodràs vendre els teus productes. I més en un entorn com l´actual on la demanda aOccident està constrenyida degut a la crisi.Tornant a l´enunciat inicial, parlo de crisi econòmica, però està clar que aquesta crisisi mirem el creixement anual per països es trova bàsicament a l´entorn europeu i alsUSA, malgrat sembla que la recuperació va milllor a Nord Amèrica si la comparemamb Espanya. La Xina, India o Brasil segueixen creixent, i si no poden vendre elsseus productes a Occident com ho venien fent fins ara hauran d´aprofitar el seumercat nacional, demogràficament parlant molt potent i el seu entorn més inmediat.Per tant el meu motiu d´estudi és veure si en els darrers anys el procés de ladeslocalització ha incrementat, s´ha mantingut o ha augmentat. Si el fluxe de comerçha augmentat entre la Xina i el seu entorn, si cada cop la Xina compra més a païsoscom Vietnam o Filipines.Jo vull aventurar que sí, i aquesta és la meva hipòtesi de treball. Si ja no puc vendretant a Occident hauré jo de consumir més, i em calen productes més barats que esfabricaran a països del voltant amb costos de producció més baixos.L´evolució dels intercanvis de la Xina des de mitjans dels 90 mostren que l´Àsia téun paper cada cop més important com a proveïdor de la Xina, i de l´altre part que elsEstats Units i la Unió Europea són cada cop més importants com a mercatsexportadors per a la Xina, mentre que el seu paper com a proveïdors s´estanca i finsi tot experimenta una regressió. Ademés s´ha produït un canvi substancial enl´estructura de les exportacions xineses per fases de producció, a l´augmentar el pesdels béns d´inversió fins més d´un 30%. L´estructura i la dinámica de lesexportacions xineses a la UE no és gaire diferent de les de les exportacions xinesestotals. Dos sectors, la maquinària i les màquines electròniques han suposat gairebéel 50%. La conseqüència d aquesta asimetría és que el déficit comercial de la Xina al´Àsia s´amplifica, i que el seu excedent sobre els Estats Units i la Unió Europeas´eixampla simètricament.El compte de capital tambe és fortament positu gràcies als fluxos massiusd´inversions directes estrangeres que entren a la Xina. Aquest doble excedent de labalança de compte corrent i del compte de capital fan que la Xina hagi acumulatreserves de canvi molt considerables, la major part en dòlars. És per això que avuidia es coneix la Xina com el banquer dels Estats Units.Àlex Mestre Giménez pág. 12
  13. 13. TdR Març – Juny 2011 Deslocalització industrial a l´Àsia OrientalEls fluxos d´inversions directes estrangeres han estat la font principal definançament exterior de la Xina. La seva estructura és diferent a la de la majoria delspaïsos emergents. En relació amb la resta de països asiàtics, la Xina depèn més deles inversions directes estrangeres, que són capitals relativament estables, i menysde les inversions de cartera, que són capitals més volàtils. Aquesta és una raóimportant per la que la Xina no es va veure afectada directamentper la crisi financerade 1997-1998. Les devaluacions de les monedes de la majoria dels països asiàticsdurant aquest període van comportar una apreciació real del iuan que va fer témerque el comerç exterior xinès no pogués resistir aquesta pèrdua de competitivitat. Ennegar-se a devaluar el iuan, malgrat les pressions a la baixa, les autoritats van evitaruna consecució de devaluacions a la regió i van donar a la Xina un paperestabilitzador. Des de l´1 de gener de 1994, el tipus de canvi del iuan amb el dólarno ha variat, i és de 8,277 iuans per un $.Així doncs, la competitivitat xinesa no depèn principalmet del tipus de canvi del iuan,sinó de factors estructurals. El nivell de sous és feble i relativament a la baixa teninten compte l´abundància de mà d´obra : una revaluació del iuan podria conduir lesempreses exportadores xineses a fer pressió a la baixa sobre els salaris per amantenir la seva competitivitat. L´apreciació efectiva del iuan el 1998, sota l´efectede l´esfondrament de la resta de monedes asiàtiques, es va traduir en baixades delssous en les empreses exportadores. Els preus de les exportacions xineses depenenpoc del tipus de canvi però es fixen en dòlars per part dels importadors / distribuïdorsestrangers. Més de la meitat de les exportacions xineses són, de fet, de filialsestrangeres implantades a la Xina que exporten majoritàriament béns de contingutfort en importacions i són, per tant, poc sensibles als tipus de canvi.Vietnam, Malaisia i Filipines, i podriem afegir a Tailàndia, han viscut devaluacionscompetitives però dun mode diferent al xinès. En el cas xinès es tracta duna decisiódirigida per un pla quinquenal. En el cas dels països del sudest asiàtic es tracta dedevaluacions competitives per respondre a les diferents crisis, de manera que sharestaurat la competitivitat a costa del mercat interior, especialment amb ajustoscontra latur, ja que en política fiscal que seria una altra manera de realitzar lajust,aquests països no tenen molt marge per mantenir sistemes impositius suaus. En elcas de la crisi financera del 1997 al sudest asiàtic, les monedes es van devaluarfortament i van permetre reemprendre el creixement posterior. Un altre fet rellevantés la inversió japonesa. Durant el període posterior als acords del Plaza de NovaYork, es va forçar al Japó a mantenir un ien alt contra el dólar. Els països del sudestasiàtic tendeixen a ser economies seguidores del dòlar i van atraure moltesinversions-deslocalitzacions japoneses en aquesta epoca.Les reticències de les autoritats xineses a revaluar la moneda es poden justificarperquè no volen hipotecar el desenvolupament de les empreses locals icomprometre la seva ompetitivitat en els mercats exteriors en un moment en ques´enfronten a un augment de la competencia en el mercat interior a causa de lareducció de les barreres d´entrada. El iuan probablement està subvalorat per lesempreses multinacionals, però no necessàriament per les empreses locals.Àlex Mestre Giménez pág. 13
  14. 14. TdR Març – Juny 2011 Deslocalització industrial a l´Àsia OrientalEn un futur a la Xina li pot interessar apostar per una moneda forta de cara a fer mésbarates les seves importacions, especialment les energètiques, però en l´actualitat laXina encara juga a ser competitiva en preu al mercat exterior. Mentre el seu mercatintern no creixi i assumeixi una bona part de la producció nacional i el consum xinèsaugmenti la dependència de les exportacions exteriors no serà tan gran i per tantpodrà apreciar la seva moneda. Està per veure si EUA especialment ho permet i finsa quin punt, ja que el seu mercat nacional sen ressenteix (i leuropeu).ObjectiusL´objectiu general del treball és semblant al que m´ha dut a seguir aquests estudis,defugir en certa manera d´un còmode i propi etnocentrisme europeu per a situar-meen un context cultural i geogràfic diferent, on al llarg de les darreres dècadesprogressivament s´hi ha anat desplaçant part del pes econòmic, social i polític que fanomés un segle pertanyia gairebé en exclusivitat a Europa.Dins els objectius específics en citaria els següents :Conèixer les dinàmiques internes d´aquest procés d´integració regional.Establir paralelismes amb el procés europeu.Plantejar hipòtesis de futur del tipus “transferències de sobirania estatal cap a òrganssupranacionals de poder”.MetodologiaHe enfocat el treball com una recerca sotmesa a la revisió continua amb l´objectiu demillorar-ne els resultats. Per a aconseguir-ho, m´he dotat d´un sistema, digue´m-neuna metodologia de gestió. Ha consistit primerament a identificar els processosexistents. Cada procés consta d´unes entrades o inputs, i d´unes sortides o outputs.Aquest és el meu mapa de processos : A) Gestió de la informació B) Generació de continguts C) Gestió de les oportunitats de millora D) Gestió de les desviacions E) Presa de requisits i objectius del treball F) Revisió del sistema mitjançant valoració dels indicadors establertsÀlex Mestre Giménez pág. 14
  15. 15. TdR Març – Juny 2011 Deslocalització industrial a l´Àsia OrientalCada procés consta dels seus registres i instruccions. Un registre és un document(digital o en suport físic) amb informació : llibres, blogs, documentals, arxius, mails,entrevistes, xats, webs, videos, podcasts etc. Una instrucció és la descripció de comfer una determinada tasca. Aquí entrarien totes les indicacions generals fetes peltutor i els consultors, així com les meves habilitats a l´hora de fer una tasca, si bé hede reconèixer que moltes accions d´aquest tipus es fn de manera inconscient.Els registres els controlo en diverses carpetes guardades en el meu disc dur. Lesinstruccions són borradors i esquemes fets a mà.He interpretat cada fitxa PAC com un procediment, però no com un procediment quedescriu la totalitat o una part dels processos esmentats, sinó amb un caràctertransversal.La tècnica de recollida de dades que he trobat més adient és a partir de llibres detext, informes institucionals i premsa especialitzada (entrevistes, reportatges), per acontinuació fer una anàlisi del discurs. És tracta d´un mètode de recerca queconsisteix a fer una anàlisi dels fets que han succeït i en l´establimentd´associacions i connexions entre els mateixos.Marc teòricLa globalització econòmica de les darreres dues dècades ha anat aparellada amb elfenomen de la formació de grans blocs comercials regionals. Tradicionalment, desde lanàlisi econòmica, la consecució del lliure comerç a través de lenfocamentmultilateral ha constituït lòptim a seguir (model GATT). Per contra, la liberalitzaciócanalitzada a través de la signatura dacords dintegració regional era la segonaopció. En el fons radica la polèmica de la creació versus desviació de comerç. Aixícom es creu que el TLC reflecteix un biaix cap a la desviació de comerç, la creacióde comerç predominaria en l´Àsia Oriental.Els èxits del GATT es basaven en la clàusula de “nació més afavorida”, que obligavaa que els països membres es dispensessin un tractament d´ iguals en les sevestransaccions conforme amb el principi de no discriminació. Segons estudiosos comBhagwati, els processos dintegració regional afavoreixen a certs grups dinterèsdemandants de mesures proteccionistes.Vistes les dades recollides, no sembla queaquest sigui el cas a l´Àsia Oriental, donat que el doble joc regional – multilateral i elmodel exportador seguit pels països asiàtics fa que venguin arreu del món, des del´Àfrica als USA.Àlex Mestre Giménez pág. 15
  16. 16. TdR Març – Juny 2011 Deslocalització industrial a l´Àsia OrientalLes seves economies, si bé gradualment, sempre tendeixen a obrir-se a l´exterior,tot i que sovint Occident considera que aquesta apertura es fa massa a poc a poc.No s´albira un retorn al neoproteccionisme a mig terme. Les duanes cotitzen a labaixa i una zona de lliure canvi mundial apareix a lhoritzó.El GATT és un acord signat al 1947 per 23 països la finalitat dels quals és fomentarel comerç internacional. Es sustenta en el principi de clàusula de nació mésafavorida. Amb el precedent poc reeixit de la ITO, el GATT funciona mitjançant elque es coneixien com rondes negociadores o conferències aranzelàries. Acontinuació un breu resum de les vuit rondes :Les 5 primeres (1947/1961) es van caracteritzar per la rebaixa daranzels deproductes industrials. Mecanisme rigorós, en fer-se les concessions producte perproducte. La sisena ronda, coneguda per Ronda Kennedy (1964/1967) escaracteritza pel pas a negociacions sobre reducció daranzels globals i no producteper producte. Introducció de partides de productes agrícoles. És considerada la mésimportant. La setena ronda negociadora (ronda Tòquio, 1973/79) segueix lestendències observades, a més de posar èmfasis en la reducció de les barreres noaranzelàries, amb la particularitat que es produeix entre dues crisis petrolíferes. Lavuitena i darrera ronda, anomenada Uruguay, sinicia al 1986 i finalitza al 1994. Laseva importància rau en que per primera vegada es van incloure en les negociacionsels serveis i altres aspectes com la propietat intel·lectual. Ademés es caracteritzaper donar pas a la creació de lOMC.LOMC és lorganisme, dins del marc de les NNUU, hereu del GATT i les sevesfuncions. Per tant es tracta duna organització supranacional que salvaguarda lareglamentació normativa multilateral que regeix el CI. El seu objectiu és arribar aabastar i disciplinar tot el CI.Table III.2World merchandise imports by region, 1999(Billion dollars and percentage) Value Share Annual percentage change 1999 1990 1999 1990-99 1997 1998 1999World 5729 100,0 100,0 6 4 -1 4North America 1280 18,4 22,3 8 10 5 11 United States 1059 14,8 18,5 8 9 5 12Latin America 335 3,7 5,8 11 18 5 -3 Mexico 149 1,2 2,6 15 23 14 14Western Europe 2418 48,7 42,2 4 0 6 1 European Union (15) 2232 44,7 39,0 4 0 6 1C./E. Europe/Baltic States/CIS 214 3,3 3,7 5 6 -2 -12 Central and Eastern Europe 131 1,4 2,3 10 6 11 -1 Baltic States and the CIS 83 - 1,4 - 7 -14 -24Africa 133 2,7 2,3 4 6 1 0 South Africa 27 0,5 0,5 4 10 -9 -9Àlex Mestre Giménez pág. 16
  17. 17. TdR Març – Juny 2011 Deslocalització industrial a l´Àsia OrientalMiddle East 150 2,8 2,6 5 8 -3 3Asia 1200 20,3 20,9 6 0 -18 10 Japan 311 6,7 5,4 3 -3 -17 11 China 166 1,5 2,9 13 2 -1 18 Six East Asian traders 485 8,0 8,5 6 1 -25 11Memorandum item: NAFTA (3) 1428 19,5 24,9 9 11 5 11 MERCOSUR (4) 83 0,8 1,4 12 18 -3 -16 ASEAN (10) 299 4,7 5,2 7 -1 -25 7Històricament distingim entre models d´industrialització integrals i els anomenats ISI.El primer és el propi de les potències industrials clàssiques, on regna la diversificaciói lheterogeneïtat productives. El segon, o Model de Substitució dImportacionses caracteritza per la protecció de la indústria nacional mitjançant instruments comaranzels, subvencions etc. Normalment trobem una primera fase en la que esprodueixen béns de consum i també “durable goods” (productes més elaborats). Dela falta de mitjans per produir béns de producció (falta de tecnologia, de capital),sorgeix la necessitat dadquirir a lexterior aquests béns per crear una autènticaindústria nacional. Les divises requerides intentaran obtenir-se per diverses fonts :exportació de primeres matèries o productes semielaborats, remeses exteriors,turisme etc. És un model d´industrialització cap enfora, el propi dels paisos del sud-est asiàtic. Creixement avesat a lexportació. La indústria és el sector més obert alCI.Fins la seva entrada a l´OMC, l´any 2001, la Xina va seguir una política comercialque combinava dos objectius : d´una banda, protegir el mercat interior i afavorir eldesenvolupament de les produccions locals destinades a reduir les necessitatsd´importacions, la mencionada política de substitució d´importacions, i per l´altra eldesenvolupament d´indústries exportadores per tal d´augmentar els ingresos endivises i finançar importacions d´equipaments i tecnologies modernes. Unacaracterística de la política xinesa d´obertura n´ha estat el el seu carácter gradual.Només durant la segona meitat dels anys noranta, a causa de la seva adhesió a laOMC, la Xina va seguir una política de reducció de les seves tarifes aduaneres.Per efecte desviació de comerç (Krugman) entenem la tendència de les economiesintegrades a comerciar entre elles, perjudicant a tercers països que surten perdentcom a conseqüència de laranzel exterior comú. Els beneficis sobtindrien a costa detercers països. És l´efecte substitució dimportacions : els països aliens a làreaintegrada queden fora del mercat encara que els seus productes siguin més eficientsi competitius. Això no es produeix a l´Àsia perquè no hi ha cap organització regionala un nivell equiparable al de la UE amb un arancel exterior comú. Segons Krugman,el GATT sha vist incapaç de lluitar contra els països neoproteccionistes queapliquen restriccions al comerç mitjançant barreres no aranzelàries.Àlex Mestre Giménez pág. 17
  18. 18. TdR Març – Juny 2011 Deslocalització industrial a l´Àsia Oriental Table III.66 Merchandise trade of Asia by region and by major product group, 1999 (Billion dollars and percentage) Value Share Exports Exports Imports Total 1394 100,0 100,0 Region North America 367 26,3 17,2 Latin America 35 2,5 1,6 Western Europe 252 18,1 15,4 C./E. Europe/Baltic States/CIS 13 0,9 1,4 Africa 21 1,5 1,3 Middle East 37 2,6 6,4 Asia 650 46,6 56,7 Product group Agricultural products 99 7,1 10,6 Mining products 87 6,3 14,5 Manufactures 1177 84,5 72,5 Note: Import shares are derived from the Secretariats network of world merchandise trade by product and region.Els països tracten d´internalitzar la prosperitat de la conca del Pacífic mitjançant elseu compromís amb aquesta organització, com si es tractés duna etiqueta dequalitat lobjectiu de la qual consisteix a mostrar als inversors internacionalslexistència dun bon clima per fer negocis.Un aspecte destacat de lAPEC és lapresència dun aparell institucional reduït.Dins de lorganització pugnen dues tendències : - Els “maximalistes” han propugnat la necessitat daprofundir un projecte dintegracióeconòmica encaminat cap a ledificació duna gran zona de lliure canvi.- Els “minimalistes” han defensat una concepció de lAPEC com a fòrum per a lacooperació “tova” que afavoreixi una gradual liberalització del comerç internacional,una tasca a realitzar bàsicament per la nova OMC. La institució podria esdevenir unaespècie OCDE regional o una versió transpacífica del G7.Àlex Mestre Giménez pág. 18
  19. 19. TdR Març – Juny 2011 Deslocalització industrial a l´Àsia OrientalLa formació dun bloc regional exitós exigeix quatre condicions segons Schott :- Uns nivells similars de PNB per càpita.- La proximitat geogràfica.- Homogeneïtat o compatibilitat dels règims comercials.- El compromís polític amb lorganització regional.Des del punt de vista econòmic, la integració és un procés. A través dell, dos o mésmercats nacionals prèviament separats i de dimensions unitàries estimades pocadequades suneixen per a formar un sol mercat (mercat comú) duna dimensió mésidònia. A partir dun cert estadi es fa pràcticament indispensable la transferènciaduna part de la sobirania nacional a unes institucions comunes que adquireixen ambaixò un caràcter supranacional. El progrés en la integració econòmica imposa unacoordinació política més estreta.Aquests són alguns dels avantatges de la integració econòmica :- Intensificació de la competència : la signatura dun acord dintegració per reglageneral beneficia als consumidors en accedir aquests a un mercat de majorgrandària i transparència. Per contra, aquells empresaris escassament competitiusque tradicionalment han pressionat a favor del proteccionisme nacional encapçalenel grup de perdedors. - La possibilitat de desenvolupar noves activitats difícils demprendre de maneraaïllada. Aconseguir dotar-se de grans capitals per fer front a grans inversions. - Un millor aprofitament de les economies descala i una major competitivitat a nivellinternacional. Les economies descala són aquelles on a mesura que augmenta laproducció en unitats el cost unitari descendeix. Alts costos fixos inicials i en R+D. - Major eficiència en lassignació de recursos, augment de la producció i la gammade productes.- Augment del mercat.- Protegir-se respecte a tercers mitjançant un augment del poder de negociació.- Polítiques : disminució del risc de conflictes interns.La dinámica de creació de nous avantatges comparatius als països de l´Àsia Orientals´ha interpretat sovint a la llum del paradigma del “vol de les oques salvatges”,desenvolupat per Akamatsu. En aquest model les innovacions es propaguen d´unpaís que innova als altres països, i la trajectòria de desenvolupament dels quearriben els últims reprodueix la dels països que els han precedit. L´augment delpoder sovint depèn estretament de l´emergència, de la maduració i del declivi d´unsector industrial concret. La trajectòria econòmica del país en aquest cas està lligadaa la teoria del cicle del producte, que mostra que la localització d´una producciómanufacturera està relacionada amb el cicle de vida del producte.Àlex Mestre Giménez pág. 19
  20. 20. TdR Març – Juny 2011 Deslocalització industrial a l´Àsia OrientalLa producció d´un producte nou requereix R+D i innovació i té lloc, per tant, alspaïsos de renda elevada. A mesura que el producte arriba al seu estadi demaduresa la seva funció de producció canvia, les despeses de capital i de treballaugmenten, i la fabricació tendeix a desplaçar-se cap als països menys avançats.Finalment, quan el producte arriba a la fase d´estandarització, la producció requereixsobretot el treball no qualificat i es desplaça als païsoso on el cost del treball és baix.Model d´anàlisiEl model d´anàlisi seguit ha estat el de la revisió del sistema. Les revisions delsistema s´han dut a terme un cop rebuda la correcció de la PAC pel tutor. Per tant,tres vegades. El mètode de recerca ha consistit a fer una anàlisi dels fets que hansucceït, i en l´establiment d´associacions i connexions entre els mateixos. Això ho hefet mitjançant la bibliografia seleccionada i la recerca de textos a internet. Esperohaver pogut aportar cert valor afegit preguntant a contactes propis establerts adeterminades xarxes socials, com la de ICEX a Linkedin."En el context de crisi econòmica actual, es produeix una intensificació en elprocés de deslocalització dels processos intensius en treball entre economiesindustrialitzades i poc industrialitzades dins els països de l´APEC"?CONCEPTES MARC DIMENSIONS D´ANÀLISI INDICADORSTEÒRICDivisió geogràfica del Relació real d´intercanvi Balança exteriortreball Relació comerç exterior / Producció mundial Models d´industrialització Diversificació industrial, ISI Grau de proteccionisme Aranzels Contingents SubvencionsÀlex Mestre Giménez pág. 20
  21. 21. TdR Març – Juny 2011 Deslocalització industrial a l´Àsia OrientalGlobalització Integracions econòmiques Comerç intraregionaleconòmica regionals Origen públic / privant dels Comerç intramultinacional intercanvis Països industrialitzats i en IDH, R per càpita, PIB vies d´industrialització % de la població amb poder adquisitiu – classe mitja % población urbana i rural Consum internValor afegit Processos intensius en mà Eficiència d´obra i processos intensius Productivitat en coneixement Salaris R+D+iÀlex Mestre Giménez pág. 21
  22. 22. TdR Març – Juny 2011 Deslocalització industrial a l´Àsia OrientalResultatsLa hipòtesi central del model de “les oques salvatges” planteja com aquelleseconomies “seguidores” que inicialment importen béns industrials des dun paíscapdavanter reverteixen aquesta situació durant el període de desenvolupament. Enuna segona fase, sinicia la producció interna , mentre les economies “seguidores”acaben exportant aquests mateixos productes industrials en un tercer estadi. El paíscapdavanter acaba important des dels seguidors aquells béns que en el passat vacomençar exportant quan era més innovador. Per exemple, Japó exportavatelevisors i vídeos a Corea del Sud i Malàisia, mentre en lactualitat ocorre el contrari.Lextrema diversitat regional en les dotacions de factors productius facilitalespecialització dels països en aquells trams industrials on radica el seu avantatgecomparatiu. El model de les “oques voladores” interpreta adequadament unacaracterística de la interdependència asiática : les modalitats dinserció econòmicaresulten reversibles, i els importadors de capital acaben transformant-se enexportadors. Atès que els diferents estadis de fabricació d´un producte corresponena funcions de producció diferents, un país pot tenir un avantatge comparatiu en unestadi de producció i un desavantatge comparatiu en un altre estadi de producció delmateix producte. La segmentació internacional dels processos productius ha donatlloc a una acceleració del comerç de productes intermedis. Chart III.16 Merchandise trade of Asia, 1989-99 (Billion dollars) 1600 1400 1200 1000 Exports Imports 800 600 400 200 0 89 90 91 92 93 94 95 96 97 98 99Àlex Mestre Giménez pág. 22
  23. 23. TdR Març – Juny 2011 Deslocalització industrial a l´Àsia OrientalNo obstant això, la formació duna divisió regional del treball també comporta un riscdinestabilitat en termes geo-econòmics : la major interdependència entre leseconomies de làrea enforteix els llaços entre les grans ciutats de làrea ; no obstantaixò, a nivell intern augmenta l´escletxa entre el sector modern i el sector tradicionalen aquelles economies on el dualisme resulta més palès. Laugment de lesexpectatives migratòries cap a les grans ciutats desenvoca en una expansió delsector informal, augmentant la congestió i aguditzant el dèficit dinfraestructures. Table III.73 Merchandise imports of United States, European Union and Japan from China by major product, 1999 (Billion dollars and percentage) Share in economys total merchandise tolal imports by Annual percentage Value imports product group change 1990- 1999 1990 1999 1990 1999 99 1997 1998 1 United States Total merchandise imports 87,8 100,0 100,0 3,1 8,3 21 21 14 Agricultural products 1,4 4,3 1,5 1,8 2,1 8 13 7 Food 1,0 3,6 1,1 2,0 2,0 6 10 2 Mining products 0,8 5,8 1,0 1,1 0,8 -1 25 -14 Manufactures 84,6 89,0 96,4 3,9 10,0 22 21 15 Chemicals 1,8 2,2 2,0 1,5 2,8 19 22 14 Other semi-manufactures 6,7 4,6 7,7 2,1 9,0 28 26 25 Machinery and transport equipment 27,7 15,6 31,6 1,2 5,7 30 25 24 Office and telecom equipment 17,1 8,2 19,5 2,1 9,7 33 27 27 Electrical machinery and apparatus 6,7 4,1 7,6 3,4 13,8 29 25 15 Textiles 1,7 4,3 1,9 10,3 11,8 10 31 5 Clothing 7,7 22,7 8,8 13,7 13,2 9 17 -4 Other consumer goods 38,5 39,1 43,9 11,0 30,8 22 19 13 Toys and games 12,7 14,7 14,4 25,0 62,4 20 23 13 Footwear 8,9 9,6 10,1 15,7 60,3 21 16 8 Travel goods 2,1 4,6 2,4 31,4 47,9 12 15 0 Furniture 3,8 1,0 4,3 3,1 21,8 41 38 43 European Union (15) Total merchandise imports 50,2 100,0 100,0 0,9 2,2 16 10 11 Agricultural products 2,2 12,7 4,4 0,8 0,9 3 -4 3 Food 1,4 7,8 2,8 0,7 0,7 3 -7 7 Mining products 1,0 3,0 2,1 0,2 0,6 11 17 17 Manufactures 46,9 84,1 93,5 1,0 2,7 17 11 12 Chemicals 2,4 6,2 4,8 0,5 1,0 13 10 3 Other semi-manufactures 3,9 6,4 7,9 0,6 2,1 18 16 13 Machinery and transport equipment 15,6 13,7 31,2 0,3 1,8 27 16 23 Office and telecom equipment 8,7 8,8 17,3 0,9 3,1 25 16 24 Electrical machinery and apparatus 4,4 2,0 8,8 0,5 4,4 36 20 20 Textiles 1,6 8,5 3,2 2,3 3,0 4 5 8 Clothing 7,5 21,5 14,9 5,1 8,6 11 8 1 Other consumer goods 15,6 27,4 31,1 2,6 7,2 17 9 8 Toys and games 3,3 9,2 6,5 13,7 29,4 11 13 1 Footwear 1,1 2,6 2,3 2,6 8,2 14 6 -2 Travel goods 1,5 4,7 3,0 19,0 39,3 10 3 10 Furniture 0,7 0,8 1,3 0,7 3,4 22 20 27Àlex Mestre Giménez pág. 23
  24. 24. TdR Març – Juny 2011 Deslocalització industrial a l´Àsia Oriental Japan Total merchandise imports 42,8 100,0 100,0 5,1 13,8 15 4 -11 Agricultural products 6,2 23,1 14,5 5,5 10,4 9 0 -12 Food 5,3 17,5 12,4 6,2 11,3 11 0 -9 Mining products 2,2 28,8 5,2 4,4 3,3 -5 11 -35 Manufactures 34,1 47,6 79,6 5,7 19,2 22 4 -9 Chemicals 1,3 4,5 3,1 3,6 5,7 10 3 -8 Other semi-manufactures 2,2 2,4 5,1 2,6 15,9 25 11 -7 Machinery and transport equipment 9,2 3,8 21,4 1,3 10,8 40 19 -1 Office and telecom equipment 4,3 1,4 9,9 1,5 9,7 43 15 -2 Electrical machinery and apparatus 3,0 1,2 7,1 3,7 26,5 40 21 2 Textiles 1,7 6,7 4,0 19,7 38,0 9 -1 -20 Clothing 11,4 19,9 26,7 27,5 69,7 19 -10 -9 Other consumer goods 7,9 7,5 18,5 4,5 24,7 27 11 -11 Toys and games 1,6 1,2 3,7 7,6 46,4 31 35 -10 Footwear 1,7 1,4 4,0 12,5 62,0 29 4 -20 Travel goods 1,0 1,0 2,4 9,6 39,4 27 -3 -15 Furniture 0,7 0,5 1,7 4,6 24,0 30 -8 -12Resumint, els primers dracs asiàtics han superat la seva caracterització com aexportadors de béns de consum, desplaçant la seva competitivitat cap a lesproduccions de béns intensius en capital. Això es produeix quan cada generació dedracs experimenta una elevació dels nivells destalvi intern, uns costos laborals alalça i la tendència a lapreciació de les seves monedes. Llavors un nou grup depaïsos amb nivells de desenvolupament inferior inicien el seu desenvolupamentrecolzant-se en produccions intensives en mà dobra i orientades cap als mercatsexteriors.Això és el que ara succeeix per exemple en les relacions de la Xina amb els païsosde l´ASEAN (tret de Singapur), donat que aquests països perceben el gegant asiàticcom a un competidor en els mercats mundials de productes de forta intensitat de màd´obra i en els fluxos internacionals de capital. Aquests països han estat els darrersen arribar a l´escenari internacional, i es caracteritzen per una absència de tradicióindustrial, una forta dependencia de les empreses estrangeres implantades al seuterritori i per unes exportacions amb un elevat contingut en importacions i poc efected´arrossegament entre el sector exportador i les indústries locals.Els avantatges comparatius són dinàmics i evolucionen al llarg del temps. Lextremacompetitivitat de lentorn així ho exigeix : uns costos laborals baixos són efímers ; laposada en escena dun nou drac amb salaris inferiors acaba amb aquesta posiciórelativa de privilegi. El perfeccionament de lavantatge comparatiu representa unaaltra dimensió de la dinàmica de les “oques salvatges” : els “dracs” comencenexportant béns intensius en mà dobra, evolucionant el seu teixit industrial cap aaquells segments que incorporen més component tecnològic i capital humà. Laprimacia que reben les inversions en educació i R+D dins de la regió facilitalevolució de la competitivitat.Àlex Mestre Giménez pág. 24
  25. 25. TdR Març – Juny 2011 Deslocalització industrial a l´Àsia OrientalLa dinàmica de les “oques salvatges” dictamina que el líder transfereix el seuavantatge comparatiu en produccions amb intensitat tecnològica mitjana cap a laprimera generació de seguidors com a conseqüència de levolució del seu teixitindustrial cap als nínxols dalta tecnologia i demanda forta. Els primers dracs esconverteixen en líders, deslocalitzants aquells segments industrials amb menor valorafegit i forta intensitat en la utilització de mà dobra no qualificada.La major part de les exportacions del Japó i de les noves economies industrialsasiàtiques a la Xina no es destina a satisfer la demanda interior xinesa, sinó aproveir d´inputs les seves filials, que treballen per a tercers mercats. El seu objectiuno és el consumidor ni l´inversor local, sinó la mà d´obra xinesa. L´expansiód´indústries extrovertides basades en inputs importats ha estat crucial peldesenvolupament del comerç exterior xinès. Les empreses extrangeres instal·ladesa la Xina són responsables de més de la meitat de les exportacions i lesimportacions xineses. Les seves operacions en territori xinès es basen en elmuntatge i la transformacio de productes intermedis i components importats, comara equips en telecomunicacions i material informàtic. D´aquesta manera el contingutd´alta tecnología de les exportacions xineses ha augmentat en les darreres dècades,cosa que ha permès que s´apropi al que caracteritza les exportacions dels païsosavançats.Així doncs, pel que fa als socis de la Xina, els guanyadors són els païsosdesenvolupats que tenen complementarietats econòmiques fortes amb la Xina. Ladeslocalització de les produccions asiàtiques a la Xina condueix a una redistribuciódel benefici de la Xina per les exportacions manufactureres asiàtiques cap al mercatmundial. El déficit que presenten els Estats Units i Europa s´incrementa amb la Xina,però s´estabilitza o es redueix amb la resta de països asiàtics. Aquesta divisió deltreball intra-asiàtic dóna lloc a un fort creixement de les importacions xineses queprocedeixen dels seus veïns.De fet, els drets aduaners s´paliquen solament a les importacions destinades almercat interior donat que les importacions que serveixen les indústries exportadores,tant xineses com filials d´altres països, es beneficien d´exempcions. D´aquestamanera, els materials i components destinats al muntatge o a la transformació per al´exportació entren a la Xina sense drets de duanes. El règim d´importació té uncarácter dualista que permet conciliar la protecció del mercat interior i el foment deles activitats exportadores basades en la transformació de productes importats. Ésun règim que té precedents a l´Àsia, perquè el Japó i Corea del Sud també vanalliberar en el seu moment les seves importacions amb un cert endarreriment. Lesdisposicions que eximeixen de drets d´aduana, els productes intermedis i elsequipaments destinats a les empreses exportadores han estat el mitjà més eficaçper a promoure les indústries exportadores. També ha estat remarcable la reduccióde l´impost sobre els beneficis en relació amb l´imposat a les empreses xineses engeneral, cosa que manifesta encara més clarament aquesta discriminació positivaefectuada pels governants xinesos envers les indústries exportadores.Àlex Mestre Giménez pág. 25
  26. 26. TdR Març – Juny 2011 Deslocalització industrial a l´Àsia OrientalAls anys 80 la Xina es va introduir als mercats mundials gràcies a les sevesindústries tradicionals, el tèxtil i la confecció i altres articles com joguines.Posteriorment ha continuat la seva ascensió comercial gràcies a una ràpidadiversificació de les seves exportacions manufactureres. Entrat el SXXI, les duespartides principals d´exportació de la Xina són els equips elèctrics i la maquinària.Pel que fa a les importacions, als 90 la demanda xinesa es dirigia principalment aproductes manufacturats, ja fossin productes intermedis o béns d´inversió.S´observa que a partir del 2002 en sector en el que l´impacte de l´expansió de lademanda xinesa ha estat més espectacular és el de matèries primeres i l´energia.Destaca el paper i les aliances que ha buscat Xina a l´Àfrica pel seu aprovisionamentde matèries primeres. Chart III.17 Share of Asia in world merchandise trade, 1989-99 (Percentage based on value data) 30 25 Exports Imports 20 15 10 89 90 91 92 93 94 95 96 97 98 99La Xina depèn molt més dels seus socis asiàtics en la importació que en laexportació. El Regne del Centre efectua més de la meitat dels seus intercanvisexteriors amb l´Àsia, qui proporciona a la Xina dues terceres parts de les sevesimportacions i rep la meitat de les seves exportacions.Àlex Mestre Giménez pág. 26
  27. 27. TdR Març – Juny 2011 Deslocalització industrial a l´Àsia OrientalLa deslocalització a la Xina de les empreses japoneses o taiwaneses els permentcontenir els costos de producció, però té el perill de la fugida de les seves empresesal continent i un augment de la competencia en tercers mercats. El Japó i Taiwansón el primer i el segon proveïdor respectivament de la Xina. Les seves empresesvan deslocalitar primer les seves indústries tèxtils i posteriorment van diversificar lesseves inversions en material elèctric i electrònic. Com la producció que es fa a Xinaes reexporta en la seva major part, en aquests moments la Xina supera a aquestsdos països com a exportador mundial de productes electrònics. Això per a nivellestadístic pot ser punyent per a aquests països, però la realitat és que l´expansió deles exportacions xineses és un dels motors del creixement del Japó, ja de per siafeblit des de fa 20 anys.Xina és el segon proveïdor dels Estats Units per darrera del Canadà i per davant delJapó, mentre que les importacions nord-americanes de la majoria dels païsosasiàtics disminueix des de l´inici dels anys noranta i puja el percentatge de lesimportacions provinents de la Xina. El canvi també és qualitatiu, donat que lesexportacions de productes electrònics nord-americans són principalment peces derecanvi, mentre que les seves importacions són essencialment productes acabats.Prenem com a exemple el el lideratge de Japó fins a la dècada dels 90, sustentat enuna orientació extrema cap a lestalvi, la inversió i competitivitat del sectorexterior. Leconomia nipona es va especialitzar en produccions amb un componenttecnològic intermedi com els automòbils i béns electrònics de consum durant elsanys 70 i 80´s. No obstant això, el teixit industrial tracta de desplaçar-se cap a laltatecnologia.Japó sha convertit en un gran exportador de capital com a conseqüència delsuperàvit destalvi intern i la relocalització de la producció (promoguda perlapreciació del ien iniciada al 1985). La inversió directa (coneguda com IDE), suposaun instrument vàlid per sortejar les barreres que dificulten laccés als mercats interns.Àlex Mestre Giménez pág. 27
  28. 28. TdR Març – Juny 2011 Deslocalització industrial a l´Àsia OrientalPer exemple, la indústria indonèsia de lautomòbil sha desenvolupat sobre la baseduns aranzels prohibitius que bloquegen laccés dautomòbils estrangers, estimulantlentrada de capitals foranis per l´assemblatge dels seus vehicles a linterior del país.La deslocalització industrial contribueix a aminorar les exportacions, reduint la tensióassociada al superàvit comercial que per exemple Japó manté amb Estats Units.Els keiretsus són grans holdings expandits horitzontalment que produeixensimultàniament ordinadors, automòbils i multitud de béns amb elevats nivells deproductivitat. Les petites i mitjanes empreses completen una estructura dual,vinculant-se com a proveïdors a través duna relació molt jeràrquica als keiretsus : laseva funció resulta important, encara que registren uns nivells de productivitatnotòriament més baixos que les grans corporacions, i són intensives en ocupació.Corea del Sud ha replicat a aquest model formant empreses transnacionalsautòctones : els chaebol generen un 70% del PIB nacional. Samsung o Hyundayfabriquen vídeos, televisors, automòbils, vaixells etc. Per contra, la competitivitat deTaiwan radica a la seva densíssima xarxa de petites i mitjanes empreses.Leconomia japonesa ha incrementat espectacularment els seus llaços comercialsamb l´Àsia Oriental durant els últims anys, tenint com a contrapartida un descensdels intercanvis realitzats amb Estats Units. Sexporten béns intensius en capital iR+D cap al “hinterland” continental, important-se produccions intensives en factortreball. És a dir, aprovisionament de béns intermedis dins dÀsia Oriental i exportacióde béns finals amb alt component tecnològic als EUA. Les autoritats han fomentatles inversions a l´Àsia amb lobjecte daccelerar aquells canvis estructurals que estandesplaçant el teixit industrial cap a les produccions de major valor afegit i componenttecnològic, la competitivitat de la que en depèn en major mesura la diferenciació delsproductes que no el factor preu.Àlex Mestre Giménez pág. 28
  29. 29. TdR Març – Juny 2011 Deslocalització industrial a l´Àsia OrientalLa AOD (Ajuda oficial al desenvolupament japonesa a Àsia oriental) disposa dunabase sòlida : el seu excedent destalvi susceptible de ser canalitzat cap a aquellsPVD (països en vies de desenvolupament) que demanden capital per cobrir lesseves necessitats dinversió. Ara bé, les motivacions nipones per canalitzarbilateralment la seva ajuda té una motivació econòmica : la AOD prepara el terrenyperquè les inversions privades que arribin amb posterioritat siguin rendibles.Resumint, Japó busca lespecialització en els segments amb major intensitattecnològica ; Corea del Sud, Taiwan i Singapur sespecialitzen en els trams mitjans ifinalment, Malaisia, Tailàndia o la Xina costanera han buscat una inserció inicial enlabors intensives en mà dobra com lassemblatge de components electrònics. Peracabar, esmentar que el biaix cap al comerç intrarregional té un valor major a Àsiaoriental que a Europa o Amèrica del Nord. Aquestes economies es caracteritzen perlescassa transparència imperant als seus mercats i pels seus elevats nivells deproteccionisme, bàsicament barreres no aranzelàries.Akamatsu : Economista japonès nascut al 1961 creador del model de les “oquessalvatges” (Patterns of industrialization and the flying – geese model)Bhagwati : Nascut al 1934, és un economista indi i professor d´economia a laColumbia University.Krugman : Economista nord – americà nascut al 1953 guanyador del Premi Nobel al2008.Peter K. Schott : Economista nord- americà de la Yale UniversityBibliografiaUna montaña de divisas en China, WEI GU, Cinco Días, 05/02/2011Los bloques comerciales en la economía mundial, de SEGIO PLAZA CEREZO, Ed.Síntesis, 1997.Economía internacional e integración económica, de JUAN TUGORES QUES,McCraw Hill, 1997.Estructura económica internacional, de RAMÓN TAMAMES, Alianza UniversidadTextos, 1995.La Sociedad Red (Vol.I) : Economía, Sociedad y Cultura.La Sociedad Red (Vol.II) : El Poder de la Identidad.de MANUEL CASTELLS per a la trilogia La Era de la Información, Alianza Ed.,1996.Curso de especialistas, ICEX, 1996.Àlex Mestre Giménez pág. 29
  30. 30. TdR Març – Juny 2011 Deslocalització industrial a l´Àsia OrientalAnexesInformes Pais – Pais de ICEX : Xina –Vietnam Xina – Malàsia Xina – Japó Xina – Taiwan Xina – Singapur Xina – Filipines Xina – Corea del SudAsian Development Bank : Basic Statistics 2011Asia 2050. Realizing the Asian Century. Asian Development Bank.Economic Regionalisation and intra – industry trade : Pacific – Asian Perspectives,de Kiichiro Fukasaku. Working paper nº 53. 1992. OECD Development Center.http://www.oecd.org/dataoecd/26/6/1919406.pdfEast-Asian Export Growth, Intra-Industry Trade and Adjustment, de Marius Brülhartand Michael Thorpe. Publicat a Asia Pacific Journal of Economics and Business,3(2): 34-47, 1999.East Asian trade after the Uruguay Round, de David Robertson. CambridgeUniversity Press, 1997Multitrack Integration in East Asian Trade : Noodle Box or Matrix ?, de Peter A. Petri.Assia Pacific Issues, 2008.Intra – Regional trade in East Asia : The Decoupling Fallacy, Crisis and PolicychallengesLa Multinacional Española ante in Nuevo Escenario Internacional. OEME(Observatorio de la Empresa Multinacional Española) 2010.Perfiles Comerciales 2010. OMC.An Overview of PRC´s Emergence and East Asian Trade Patterns to 2020, de DavidRoland – Holst. 2002.Àlex Mestre Giménez pág. 30
  31. 31. TdR Març – Juny 2011 Deslocalització industrial a l´Àsia OrientalÀlex Mestre Giménez pág. 31

×