revista invertebrat 3A

1. LAURA PUIG
MARIA CASTELLS
ALEIX JÁNDULA
MIREIA TASIAS
DATA: 19/2/15
1r ESO A
Ciències de la naturalesa, 2014-2015
1. Els porífers i els celenterats
2. Els cucs
3. Els mol·luscs
4. Els artòpodes
5. Els equinoderms

2. Els porífers són animals d’una organitazació molt senzilla, ja que no tenen ni òrgans ni
aparells. Els cos està perforat per porus, que es comuniquen per mitjà de canals. A
l’interior hi ha una cavitat atrial, que comunica amb l’exterior per un orifici anome-
nat òscul.
A quina característica del cos
d’una esponja fa referencia el
nom d’un porífer? Els
porus. En
què es diferencien un pòlip i una
medusa? En què s’assemblen?
És diferencien en que la medusa
es mou i el pòlip és queda fixat
al terra i s’assemblen que els dos
tenen tentacles.
25. En el dibuix següent es po-
den observar diversos porífers i
celenterats. a)
meduses, coralls i esponges.
b) meduses forma de: meduses.
Coralls dorma de: pòlips
Els celenterats són animals d’una organització molt senzilla, ja
que no tenen ni òrgans ni aparells. Presenten simetría radial,
tenen tentacles. L’obertura comunica amb la cavitat gastro-
vascular que funciona com un estómac. Els celenterats són
carnívors. Poden presentar dues formes:
Forma de pòlip: tenen forma de sac tubular com els coralls.
Forma de medusa: tenen forma de paraigua com les medu-
ses
Viuen fixos al
terra, tenen el
cos en forma
de sac. Fil-
tren l’aigua i
n’obtenen
l’oxigen i ali-
mentació. Te-
nen una gran
capacitat de
regeneració.
ESPONGES
1. ELS ANIMALS INVERTEBRATS
. ELS PO-
RÍFERS
MEDUSES
24.Copia el dibuix d’aquesta esponja i indica-hi per mitjà de
fletxes el recorregut que fa el corrent d’aigua des que hi entra
fins que en surt.
LAURA PUIG

3. 2. ELS CUCS
El terme cuc inclou animals que tenen simetria bilateral, el cos tou i sense esquelet.
ELS PLASTIHELMINTS
Són els cuc més simples.
Tenen el cos pla, prim, tou, dividit en segments i sense òrgans de lo-
comoció.
Alguns són aquàtics o de medi humit, altres són paràsits.
No tenen ni aparell digestiu ni aparell respiratori.
Són hermafrodites (tenen òrgans masculins i femenins).
ELS NEMATODES
La triquina i els cucs intestinals són nematodes.
Tenen el cos cilíndric, tou, els extrems acaben en punta.
La majoria són de vida lliure, i habiten en amnients aquàtics i en am-
bients terrestres.
Alguns són paràsits i produeixen malalties els animals i a les plantes.
No tenen òrgans respiratoris.
ELS ANÈL·LIDS
· Tenen e cos tou, cilíndric i dividit en anells. Aquests
anells que es repeteixen s’anomenen metameria.
Menys la sangonera, a la part inferior de cada anell tenen uns apèn-
dixs rígids molt petits, els quetes que contribueixen a la locomoció,
alguns com els cucs de terra, tenen un engruixament, el clitel, inter-
vé en la reproducció.
· Hi han espècies que són hermafrodites i altres que te-
nen els sexes separats.
3. Quines diferències hi ha entre els tres grups?
El grup dels platihelmints tene el cos pla i els nematodes el tenen cilíndric com els anèl·lids. Els platihel-
minds i els anèl·lids són hermafrodites i els nematodes no.
4. Busca en els conceptes clau el significat de platihelmint, anèl·lid. Platihel-
mint: Grup d’animals invertebrats, en forma de cuc, de cos pla i forma allargada. La majoria són
paràsits, com les tènies. Del grg, platýs: pla, i hélmis: cuc. Anèl·lid: Grup d’ani-
mals invertebrats que están recoberts d’un exoscalet i que tenen el cos segmentat i provït de potes
articolades, com l’escarbat, l’aranya o els cranc. Del greg, árrrthotm: articulat i podós: peu.
LAURA PUIG

4. Com són els mol·luscs?
3. ELS MOL·LUSCS
 Tenen simetria bilateral
 El seu cos tou es divideix en tres parts: cap, mas-
sa visceral i peu
 Peu musculós que serveix per nedar, reptar o
excavar.
 Tenen una membrana de que es diu mantell,
que normalment està a l’exterior en forma de
conquilla i els protegeix. Està formada per val-
ves. A vegades no tenen conquilla i a vegades
la tenen interior.
Com són les funcions dels mol·luscs?
Els aquàtics respiren per pulmons i els terrestres per
pulmons. Tenen una alimentació variada: poden ser
carnívors o hervívors.
N’hi ha que són hemafrodites i n’hi ha que tenen se-
xes diferents.
Poden tenir fecundació interna o exeterna i la majoria
són ovípars. Moltes espècies passen per la metamor-
fòsi.
Els mol·luscs es divideixen en 3 grups:
-Gasteròpodes Tenen un cap ben desenvolupat amb 4 tentacles (en els 2
més grans hi teten els ulls. Repten amb el seu peu musculòs. A la seva boca
tenen la rádula. Tots tenen conquilla menyse els llimacs.
-Bivalves Tots són aquàtics. Són els que tenen 2 valves i es tanquen per l’ac-
ció dels seus músculs potents. S’alimenten filtrant l’aigua, d’on retenen l’ali-
ment.
-Cefalòpodes: Tots són aquàtics. Els seus peus s’han transformat en tentacles.
La majoria no tenen conquilla. Respiren amb brànquies i són carnívors.
Grups de mol·luscs
Quines funcions té el peu dels mol·luscs? Serveix per nevar, reptar o excavar.
Quines són les parts principals dels peus del mol·lusc? El cap, la massa visceral i el peu.
Busca en els conceptes clau el significat d’aquests termes: gasteròpode, bivalve i cefalòpode. Gasterò-
pode: Grup de mol·luscs, la majoria amb conquilla en forma d’espiral i amb un peu ran a la part ventral
del cos que el permet reptar, com els cargols. Bivalve: Grup de mol·luscs que no presenten un cap dife-
renciat, i que tenen un peu aplanat en forma de destral i una conquilla amb dues valves o peces arti-
culades que encaixen una de l’altra. Cefalòpode: Grup de mol·luscs que tenen el cap envoltat de ten-
tacles i que generalment no tenen conquilla, com el pop.
A quin grup de mol·luscs pertanyen les ostres? Per què? Pertanyen als bivalves, perquè tenen dues clos-
ques
Gasteròpodes
Com per exemple el
cargol terrestre.
Bivalves
Com per exemple les
escopinyes.
Cefalòpodes
Com lper exemplea sí-
pia.
MARIA CASTELLS

5. Com és el cos dels artròpodes
4. ELS ARTRÒPODES
 Tenen simetria bilateral
 Tenen exosquelet fromat per peces articulades
 Tenen apèndix articulats: potes, antenes, ales o pe-
ces bocals
 Tenen el cos dividit en tres parts: cap, tòrax i abdo-
men. Si tenen el cap i el tòrax fusionat, són cefalotò-
rax.
 Al cap tenen ulls, antenes i peces bocals.
 Els òrgans dels sentits estan molt desenvolupats.
 Els ulls poden ser simples o compostos.
Com són les funcions dels artròpodes
Tenen alimentació variada: carnívors, herbívors, carronyaires... Tenen sexes separats. Són ovípars i nor-
malment tenen fecundació interna. Alguns fan la metamorfosi.
Muden la pell, que vol dir que es desprenen de l’esquelet extern i en fan un de nou.
Es classifiquen en:
 Insectes
 Aràcnids
 Crustacis
 Miriàpodes
Els artròpodes es divideixen en les se-
güents parts: Antenes, ales, tòrax, cap i
abdomen.
Busca en els conceptes clau l’origen del terme artròpode. Artròpode: Grup d’animals invertebrats que
estan recoberts d’un exosquelet i es tenen el cos segmentat i protegit de potes articulades.
Quina funció té l’exosquelet dels artròpodes? Els protegeix del depredadors, evita la dessecació del cos,
cosa que els permet adaptar-se a tots els medis.
Per què els artròpodes han de mudar la coberta externa? Com s’anomena aquest procés? Perquè crei-
xen, aquest procés s’anomena muda.
Els artròpodes és el grup d’animals més nombrós. Actualment es coneixen més d’un milió d’espècies ar-
tròpodes.
Viuen en el medi terrestre, marí i d’aigua dola i presenten una gran varietat d’adaptacions a diferents
MARIA CASTELLS

6. Com són els insectes
Insectes
El tòrax presenta potes articulades i generalment ales. La
forma de les potes depèn del tipus de vida de l'insecte.
L'abdomen està segmentat i no té apèndixs.
La respiració es duu a terme per mitjà de tràquees, que s'o-
bren a l'exterior a través d'uns orificis petits situats sobretot a
l'abdomen.
Presenten sexes separats, i moltes vegades els mascles
sónmolt diferents de les femelles. Tenen fecundació interna i
són ovípars. De l'ou neix una larva que experimen-
ta metamorfosi, en la qual poden passar per una única fase
larvària o per dues fases.
Aparells bucals dels insectes
Boca maste-
gadora
(formiga)
Boca xucla-
dora
(papallona)
Boca maste-
gadora i
llepadora
(abella)
Metamorfosi de la papallona monarca.
De cada ou que ha post la femella, neix
una larva, anomenada eruga. L'eruga,
després d'un període de creixement i
maduració, passa per una fase de nimfa,
en la qual s'embolcalla dins d'un capoll,, i
experimenta un seguit de canvis i al final
es converteix en una papallona.
Foto larva
Foto crisàlida
Foto insecte adult
13.– Per què creus que els insectes també s’anomenen hexapodes?
Perquè tenen un esquelet extern
13.-Com respiren els insectes?
Per pulmons
29.-Les fotografíes seguents són d’un anelid i d’una eruga?
A– eruga B-anel·lid
37.-Quins dels animals següents també es consideren insectes socials?
C)Xinxes, polls i puces
Boca picadu-
ra i xucladora
(mosquit)
ALEIX JÁNDULA

7. Els aràcnids
Una aranya, un escorpí i un àcar són aràcnids. Gairebé
tots són terrestres i solen viure en zones seques i càlides.
Tenen el cos dividit en dues regions:
el cefalotòrax i l'abdomen. Al cefalotòrax tenen dos-
quelícers, que els serveixen per menjar,
dos pedipalps, amb funció defensiva i tàctil, i quatre
parells de potes.
Els crustacis
Un llamàntol, una gamba, una cabra i un percebe són
crustacis. Gairebé tots són marins, però també n'hi ha
d'aigua dolça, com el cranc de riu, i alguns que són
terrestres, com el porquet de Sant Antoni.
Tenen el cos dividit en el cap, el tòrax i l'abdomen, tot i
que en molts casos el cap i el tòrax estan units formant
el cefalotòrax.
Al cap hi tenen dos parells d'antenes, unes més llargues
que les altres, un parell d'ulls i mandíbules mastegado-
res. Al tòrax tenen, generalment, cinc parells de potes.
L'abdomen està segmentat.
Aranya
Crustaci
15.-Que son els quuelicers dels aracnids i qui-
na qualitat tenen.
Son com unes potes que serveixen per men-
jar
16.-Quina es la principal diferencia que hi ha
entre els centpeus i els milpeus.
Que el cent peus te un parell de potes i el
milpeus en te dos.
Els miriàpodes
Els centpeus, com l'escolopendra, i
els milpeus són miriàpodes. Són ar-
tròpodes terrestres que viuen en
llocs foscos i humits.
Tenen el cos allargat i format
pel cap i el tronc, amb un nombre
variable de segments iguals. A cada
segment poden tenir un parell de
potes, com en el cas dels cent-
peus, o dos parells de potes, com
tenen els milpeus. Al cap tenen un
parell d'antenes, ulls simples i una
boca amb mandíbules mastegado-
res.
mirapodes
ALEIX JÁNDULA

8. Com és el cos dels
7. Els equinoderms
 Tenen simetria radial, tot i que en les larves és bilateral.
 Tenen el cos de forma arrodonida .
 Presenten un esquelet intern format per petites plaques situades sota la pell
i que poden estar lliure, articulades o, fins i tot, soldades entre si.
 No tenen un cap diferencia, i la boca sol estar situada a la part inferior
del cos.
Com són les funcions dels
 Els equinoderms es desplacen per mitjà d’un aparell exclusiu d’aquest grup
d’animals, l’aparell ambulacral.
 Respiren a través de la pell, i fer-ho utilitzen l’aparell ambulacral.
 Són animals carnívors, i s’alimenten, bàsicament, de petits crustacis i de
mol·luscs.
 Normalment presenten sexes separats, algunes espècies hermafrodites.
Grups
Asteroïdeus. Es-
trelles de mar.
Equinoïdeus.
Garotes o eriçons
de mar.
Ofiuroïdeus. Fal-
ses estrelles.
Holoturioïdeus.
Cogombres de
mar.
Crinoïdeus. Clave-
llines o lliris de
mar.
MIREIA TASIAS

9. A fons
Himenòpters. Formigas, abelles, etc.
Tenen dos parells d’ales membra-
noses, tot i que alguns no en tenen.
L’aparell bucal està adaptat per
llepar, mossegar i xuclar líquids.
Viuen en societats organitzades.
Dípters. Mosques i mosquits.
Tenen un parell d’ales mem-
branoses.
Les posteriors estan reduïdes a
òrgans que mantenen l’equuili-
Coleòpters. Escarabats. Te-
nen dos parells d’ales. Les
anteriors són gruixudes, dures i
opaques, i les posteriors,
membranoses, i les tenen ple-
Dermàpters. Estisoretes. Tenen les
ales anteriors molt curtes i les pos-
teriors molt grosses i membrano-
ses, Pleguades pleguades sota
les primeres en estat de repòs.
L’aparell bucal és mastegador.
Ortòpters. Saltamartins i gri-
lls .Tenen dosparells d’ales, les
anteriors endurides i les poste-
riors pleguades sota les prime-
res. L’aparell bucal és maste-
Xinxes. Tenen dos parells
d’ales. Les anteriors tenen
una part engruixida i les pos-
teriors són membranoses. La
boca està adaptada per
perforar i per xuclar.
Lepidòpters. Papallones i ar-
nes. Tenen dos parells d’ales
membranoses amb escates.
L’aparell bucal és xuclador, i
està enrotllat en estat de
Odonats. Libèl·lules. Tenen dos
parells d’ales estretes, grosses i
membranoses. L’aparell bucal
és mastegador.
Sifonàpters. Puces. No tenen
ales. Les potes estan adepta-
des per fer salts. La boca és
xucladora i està adeptada
per perforarla pell.
MIREIA TASIAS