M.F.M.X          7 Els éssers vius més senzills            Mikel Collera, Xavier Ganau,                 Maritxell Fornell ...
7. ELS ESSERS VIUS MÉS SENZILLS1. EL REGNE DELS PROTOCTISTS El regne dels protoctist compren organismes unicèl·lulars i pl...
LES ALGUES  Un grup d’éssers vius molt divers i tenen cèl·lules molt semblants.         Poden ser unicèl·lulars o pluricè...
2 EL REGNE DE LES MONERES         Forma arrodonida                                                                   Forma...
La nutrició dels bacteris                                                                             ACTIVITATS La majori...
3. VIRUS  Estan formats per:                               Càpsida                 El virus te una mida molt petita, i   ...
4. ELS MICROORGANISMES I EL SEU PAPER EN LA BIOSFERA Habiten tots els medis i tenen funcions importants en la biosfera . H...
5. LES MALALTIES PRODUÏDES PER MICROORGANISMESEl nostre entorn és ple de microorganismes patògens, capaços de produirmalal...
6. LA LLUITA CONTRA LES MALALTIES INFECCIOSESAlgunes de les maneres de prevenir les malalties infeccioses són la higiene c...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Els éssers vius més senzills 2

1,407 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,407
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
45
Actions
Shares
0
Downloads
5
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Els éssers vius més senzills 2

  1. 1. M.F.M.X 7 Els éssers vius més senzills Mikel Collera, Xavier Ganau, Maritxell Fornell i Ferran Rubio 3/4/2013 1r ESO1-Ferran/2-Xavier/3-Mikel/4-Mikel/5-Maritxell /6-Maritxell Ciències de la Naturalesa, curs 2012/2013
  2. 2. 7. ELS ESSERS VIUS MÉS SENZILLS1. EL REGNE DELS PROTOCTISTS El regne dels protoctist compren organismes unicèl·lulars i pluricèl·lulars, amb cèl·lules eucariotes, sense teixits ni organs. Pertanyen a aquest regne els protozous i les algues. ELS PROTOZOUS Son organsmes microscòpics amb formes i mides variades.  Son unicèl·lulars.  Son eteròtrofs.  Viuen en medis aquatics. FLAGELATS CILITS Es mouen per mitja de flagels.N¡hi a de vida lliure i Es mouen per mitja de cilids.N’hi ha de vida lliure i son parasits. El tripanosoma causa la malaltia de la de parasits. El parameci té dos nuclis i forma de son. sabatilla. CILATS ESPOROZOUS Es mouen per mitjà de prolongacions del citoplasma Són immòbils perquè no tenen estructures de locomo- anomenades pseudòpodes. El plasmodi causa la ció. El plasmodi causa la malària. malària.1. Quin tipus de cèl·lules tenen els organismes del regne dels protoctists? Tenen organismos celulars i pluricelulars.2. Esmenta tres estructures que els protozous utilitzen per moure’s. es desplacen per les correns de aire o aigua.
  3. 3. LES ALGUES Un grup d’éssers vius molt divers i tenen cèl·lules molt semblants.  Poden ser unicèl·lulars o pluricèl·lulars. Les unicèl·lulars poden furmar colònies.  Són autòtrofes Es produeixen la materia orgànica.  Són aquatiques, tan marines com `d’aigua dolça. ALGUES VERDES Els pigments mes abundants son la clorofina. Poden ser unicel·lulars o pluricèl·lulars. Viuen en aigues marines i continentals. ALGUES BRUNES Tenen un pigment groguenc que domina la clorofil·la. Son Marines. Solen trovar-se a les costes rocoses i altres viuen surant a l’aigua. Poden ser unicèl·lulars i plu- ricèl·lulars. ALGUES VERMELLES Tenen un pigment vermell a mes de la clorofil·la. Es troben en aigues tranquiles i calides. Poden ser unicel·lulars o pluricel·lulars.3. Les algues tenen teixits autèntics? Per que? No, perque tenen pigments que els fa canviar el color.4. Busca en els conceptes clau els termes zooplancton i fitoplàncton. Els zooplancton son protozous que viuen surant a la superficie del’aigua i els fitoplàncton son els que suren a la superficie de l’aigua.
  4. 4. 2 EL REGNE DE LES MONERES Forma arrodonida Forma espiral Forma allargada Forma de coma Són microorganismes unicel.lulars i amb cèl.lules procariotes( sense nucli diferenciat). Pertanyen a aquest regne els bacteris que viuen absolutament a tot arreu i en qualse- vol temperatura. Solen viure aillats però de vegades formen colònies encara que cada un té la seva independencia.L’ estructura dels bacteris Són molt senzills perqué no tenen nucli ni la majoria d´orgànols cel.lulars.  La membrana cel.lular :Regula l´entrada i la sortida de substàn- cies a través seu.  La paret cel.lular bacteriana: És l´envolcall rígid que envolta la membrana cel.lular donant-li forma i protecció.  La càpsula bacteriana: És una càpsula més o menys gruixuda envoltant la paret cel.lular. Serveix de protección i d´aillament a alguns bacteris que provoquen malalties.  El citoplasma: Ocupa l´interior cel.lular. És on s´eleboren les substàncies perquè els bacteris facin les seves funcions vitals.  El material genètic: O també anomenat ADN. Es troba en el citoplasma controlant i regulant el funcionament de la cèl.lula. No està envoltat per cap membrana.  Flagels: Són prolongacions filamentoses que tenen alguns bacte- ris per desplaçar-se.
  5. 5. La nutrició dels bacteris ACTIVITATS La majoria són eteròtrofs ( alimentació d´altres éssers vius). Segons com viuen 5. Quina és la diferencia princi- n´hi ha de tres grups. pal que hi ha entre els organis- mos del regne dels protoctists i Bacteris paràsits: Prenen el menjar d´altres éssers vius als que perjudiquen i els el regne de les moneres? hi poden produir malalties. Ex. Tuberculosis, cólera. Els protoctists tenen cèl.lules Barteris sapròfits: Viuen sobre matèris orgánica , morta o en descomposició. Són eucariotes mentre que les mo- descomponedors (transformen les substàncies orgàniques del sól en substàncies neres tenen cèl.lules procariotes. inorgàniques).Ex. El.laboració del iogurt i formatge a partir de la llet. Bacteris simbionts: Viuen associats a unaltre individu i tots dos en treuen benefi- 6. Com es poden clasificar els ci.. Ex. Bacteris en el sistema digestiu de molts mamífers. bacteris segons el tipus de nutri- ció? I segons la forma? També hi ha bacteris autòtrofs ( es fan les substàncies orgàniques a partir Segons la seva nutrició poden d´inorgàniques). Ex. Els cianobacteris que fan la fonosíntesi. ser heteròtrofs (s´alimenten de substàncies orgàniques) o autò- trofs ( s´alimenten de substàn- cies inorgàniques). I segons la seva forma poden ser: cocs, bacils, espirils o vi- brions. 7. Què són els cianobacteris?. Quin efecte van produir en la composició inicial deLa reproducció i la relació dels bacteris l´atmosfera?. Són bacteris autòtrofs. I van produir oxigen a l´atmosfera ja que consumien diòxid de carbo- Normalment els bacteris es reprodueixen per bipartició. Cada fill bacteri creix fins ni . que es torna a dividir en dos bacteris.Aquest procés és molt ràpit i continuat. Els bacteris es relacionen i s´adapten a les variacions del medi on viuen. Per exemple alguns formen una paret gruixuda i formen espores de resistència per superar con- dicions desfavorables. Un bacteri es pot dividir cada trenta Les espores són formes de resistència que minuts, de manera que es multiplica permeten als bacteris suportar condicions molt ràpidament. desfavorables.
  6. 6. 3. VIRUS Estan formats per: Càpsida  El virus te una mida molt petita, i per això no es pot veure a ull nu i ne- cessitem un microscopi elèctric.  El virus no es poden considerar es- sers vius autèntics , ja que no duen a Coberta externa terme per si mateixos cap funció vital.  Poden infectar cèl·lules vives. Són paràsits obligats.  Es poden reproduir infectant una cèl·lula Àcid nucleic8. Podem observar el virus amb un microscopi òptic? Per què? No, perque es tan petit que necessitem un microscopi elèctric.9. Per què es considera que els virus són paràsits obligats? Perque es poden reproduir.10. Quina es la única funció que comparteixen els virus amb la resta d’essers virus? Que están vius.
  7. 7. 4. ELS MICROORGANISMES I EL SEU PAPER EN LA BIOSFERA Habiten tots els medis i tenen funcions importants en la biosfera . Hi ha dos tipus de microorganismes: beneficiosos i els perjudici- als. Hi ha més microorganismes beneficiosos que perjudicials.Els Beneficiosos-descomponedors-Plàcton Microorganisme-Flora intestinal beneficiós-Fabricació d’aliments-Antibiotics Els perjudicials Els microorganismes perjudi- (Fer les activitats 11a 13) cials són els potógens que transmeten malalties a les per- 13. quina funció té la flora intestinal? sones i els altres essers vius quins microorganismes la formes? Prodiur vitamines i altres substànciesi esta amb el simple contacte. formada per vacteris. Microorganismes 14. quins microorganismesens poden perjudicials causar malalties? Els microorganismes perjudicials. 15. com es diuen, en general, els bacte- ris que reprodueixen malalties a les persones? Patògens.
  8. 8. 5. LES MALALTIES PRODUÏDES PER MICROORGANISMESEl nostre entorn és ple de microorganismes patògens, capaços de produirmalalties. Perquè aquets microorganismes pugin desenvolupar els seus efec-tes, s’han d’introduir dins dels éssers vius. Principals vies d’entrada deLes principals vies d’entrada de microorganismes són la pell a través d’unaferida, la via respiratòria, la via digestiva o per contacte sexual. microorganismesLa invasió d’un ésser viu duta a terme per un microorganisme patogens’anomena infecció, i les malalties que es produeixen, malalties infecciosesUna vegada es troben a l’interior de l’ésser viu, els microorganismes es co-mencen a reproduir amb una gran rapidesa i causen diversos efectes, entreels quals destaca la febre.Els efectes produïts per la infecció no es manifesten d’una manera immedia-ta, sinó que normalment ha de passar un cert període de temps, de duracióvariable, anomenat període d’incubació. Un cop ha passat aquest període, esmanifesten els primers símptomes de la malaltia.Els microorganismes es transmeten d’un individu malalt a un altre de sa percontagi. Hi ha un gran nombre de tipus de contagi diferents entre els indivi-dus; els mes freqüents són a través d’animals, de l’aire, de la pell, de lesrelacions sexuals o per la ingesta d’aigua o aliments que estan contaminats.Algunes malalties produïdes per microorganismesMalaltia Microorganis- Com es trans- Símptomes me metRefredat Virus Per l’aire Congestió na- Jjhj sal, esternuts, tos i febreSida Virus Per transmissió Debilitat gene- 14. Què és una malaltia infecciósa? Com es trans- sexual i/o san- ral, disminució met? guínia de les defenses Una malaltia infecciosa és la que es pot contagiar. Es transmet per diverses formes però les mes co-Pneumònia Bacteri Per l’aire Febre, tos i munes són per Via respiratòria, via digestiva, pell i infecció pulmo- Contacte sexual nar 15. Què és el període d’incubació d’una malaltia?Salmonel·losi Bacteri Per aliments Febre alta, nàu- És el període de temps que passa la malaltia abans conteminats sees, vòmits i de que es produeixin els efectes diarreaCòlera Bacteri Per aigües con- Nàusees, vò- 16. Quina és la via d’entrada en cadascuna de les taminades mits, dolor in- malalties que conté la taula de damunt? restinal i diarre- Refredat—Virus Sida—Virus Pneumònia— es agudes Bacteri Salmonel·losi—Bacteri Còlera—Bacteri Malària o paludisme—ProtozouMalària o palu- Protozou Per la picada de Mal de cap, Peu d’atleta—Fong microscòpicdisme la femella del vòmits i febres mosquit intermitents AnophelesPeu d’atleta Fong microscó- Per contacte Picor i pell cli- pic físic, a través de vellada que es la pell desprèn entre els dits dels peus
  9. 9. 6. LA LLUITA CONTRA LES MALALTIES INFECCIOSESAlgunes de les maneres de prevenir les malalties infeccioses són la higiene cor-poral i el consum d’aliments i begudes en bon estat. Per això és imprescindibleque ens rentem regularment amb aigua i sabó, i que evitem consumir alimentsque no s’haguin manipulat amb les mesures higièniques adequades.Actualment, la medicina disposa de diversos recursos que ens ajuden a prevenirles infeccions o a superar-les quan ja s’han produït. Entre aquestes mesuresdestaquen les vacunes i els antibiòtics.LES VACUNESUna vacuna és un preparat que conté microorganismes morts o afeblits d’unamalaltia determinada, que ja no tenen la capacitat de reproduir-la Per mitjà de la vacunacció, el nostreLes vacunes no provoquen la malaltia, però permeten que el nostre cos organisme es prepara per combatre“aprengui” a lluitar-hi. Són, per tant, un mètode preventiu. De manera que, si microorganismes patòjens i, d’aquestamés endevant estem exposats al microorganismes d’aquesta malaltia, els po- manera, evitar desenvolupar la malal-drem combatre sense desenvolupar la malaltia tiaEn general, les vacunes tenen una acció protectora que dura tota la vida, tot ique en algunes l’efecte que produeixen tan sols dura un temps determinat, i peraixò s’han de tornar a administrar dosis de recordELS ANTIBIÒTICSEls antibiòtics són substàncies produïdes per determinats bacteris i fongs, itambé sintèticament, que permeten eliminar o impedir el creixement de micro-organismes que causen malalties.Els antibiòtics són, per tant, un mètode curatiu per combatre malalties en elséssers vius.El descobriment dels antibiòtics va significar per a la medicina un dels avençosmés importants de la historia. El primer antibiòtic que es ba produir ba ser lapenicil·lina. La va descobrir Alexander Fleming.Els antibiòtics són substàncies que sempre requereixen una prescripció mèdica,ja que molts tenen afectes secundaris.Els antibiòtics no són eficaços contre les malalties produïdes pels virus. Contraaquests microorganismes tan sols hi ha medicaments que ajuden a alleujar elssímptomes causats per la malaltia. El 1928, Fleming va observar que un fong, anomenat Penicillium, impedia d’un cultiu de bacteris, i va deduir que aquest fong devia produir una substància que inhibia el creixament bacterià17. Per què es diu que les vacunes són un mètode preventiu i que els antibiòtics són un mètode curatiu?Les vacunes són un mètode preventiu perquè actúen abans de que la malaltia es contagi per tot el cos i les antibiòtics actuencuan la malaltia ja esta formada.18. Podríem curar un refredat amb antibiòtics? Justifica la resposta.Si, hi han xarops especials per a curar o alleugar els mals dels afectes dels refredats.

×