Animals invertebrats

1,508 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,508
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
58
Actions
Shares
0
Downloads
4
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Animals invertebrats

  1. 1. Bionatural UNITAT 5: ELS ANIMALS INVEREBRATS Editors: Carlos Martínez Márquez Joan Jamilà Casanova Guillem Pujol Massana Clara Vidal Llamas Febrer 2013 1r ESO A Ciències de la naturalesa Curs 2012/2013 1. ELS POLÍFERS I ELS CELETERATS 2. ELS CUCS 3. ELS MOL·LUSCS 4. ELS ARTRÒPODES 5. ELS EQUINODERMS 6. A FONS (tipus d’insectes)
  2. 2. 5. Els animals invertebrats Els porífers1. ELS PORÍFERS I ELS CELENTE- Les esponges constitueixen el grup dels porífers. La majoria són marines, però també nhi ha que són RATS daigua dolça. Característiques El cos de les esponges té forma de sac i està perforat per nombrosos porus, que es comuniquen per generals dels mitjà de canals. A linterior hi ha una cavitat atrial, o cavitat general, que comunica amb lexterior per porífers i celen- un orifici anomenat òscul. terats Els porífers i els Tenen una gran capacitat de regeneració, ja que un tros desponja és capaç doriginar una esponja celenterats són completa. animals duna orga- nització molt sen- zilla, ja que no tenen ni òrgans ni aparells. Imatge de animal porífer Imatge animal celenterat 1. A quina característica del cos d’una esponja fa referencia el nom de porífer? Perquè el cos de les esponges té forma de sac i està perforat per nombrosos porus. Els celenterats 2.En que es diferencien un pòlip i una medusa? En què sassemblen? Els coralls i les meduses És diferencien en que els pòlips tenen forma de sac tubular i viuen fixats individualment o en són celenterats. Són animals aquà- colònies al fons del mar, en canvi les meduses tenen forma de paraigua i viuen nedant activa- tics, gairebé tots marins, tot i que les ment o surant a l’aigua. hidres viuen en aigua dolça. 24.Copia el dibuix d’aquesta esponja i indica-hi per mitjà de fletxes el recorregut que fa el Presenten simetria radial. Tenen el cos tou, amb una única obertura corrent d’aigua des que hi entra fins que en surt. envoltada de tentacles. Lobertura L’aigua entre pels porus i surt per l’ òscul. comunica amb la cavitat gastro- vascular, que funciona com un es- tómac. Els tentacles tenen vesícules amb substàncies urticants que paralitzen i capturen les preses. Són carnívors. 25.En el dibuix següent es poden observar diversos porífers i celenterats. Identifica-hi els animals de cada grup. Dels celenterats identificats, indica quins tenen Poden presentar dues formes molt forma de pòlip i quins de medusa. diferents: Pòlip  Forma de pòlip. Tenen for- ma de sac tubular. Viuen fixats al Medusa fons del mar individualment o Pòlip agrupats en colònies, com els coralls. Pòlip  Forma de medusa. Tenen forma de paraigua amb lobertura Pòlip a lextrem inferior. Viuen nedant activament o surant a laigua.
  3. 3. 2. ELS CUCSEl terme cuc inclou animals que tenen simetria bilateral, el cos tou i sense esquelet. Son els cucs mes senzills tenen el cos pla, prim, tou, dividit en segments i sense òrgans de locomoció. Alguns son aquàtics o de medis humits i d’ altres son paràsits. No tenen aparells digestiu ni respiratori Son hermafrodites. Tenen el cos cilíndric, tou, no esta dividit en anells i els extrems acaben en punta. La majoria son de vida lliure, tot i que n’ hi ha alguns de paràsits. Son aquàtics o terrestres. No tenen òrgans respiratoris Els anèl·lids Tenen el cos tou, cilíndric i dividit en anells. Els anells tenen el mateixos òrgans( metameria) A la part inferior de cada anell tenen un apèndix anomenat queta. Alguns tenen el clitell que es un engruixament que serveix per la reproducció. La majoria son aquàtics, molts son paràsits i alguns son terrestres. n’hi ha que son hermafrodites i d’ altres amb sexes separats. Gairebé tots son capaços de regenerar un individu a partir d’ un fragment del seu cos.Activitats 3, 4 ,5 , 28 i 30- quines diferencies hi ha entre els tres grups de cucs? Els platihelmints son els mes senzills perquè no tenen aparell digestiu ni respiratori ien canvi els nematodes ja tenen aparell digestiu i els anel·lids tenen tots els aparells en cada un dels anells- busca en els conceptes clau el significat de: plathelmind i anèl·lid? -Plathelmind: grup d’ animals invertebrats en forma de cuc , de cos plai forma allargada. La majoria son paràsits, com les tenies -anèl·lids: grup de animals invertebrats , amb el cos allargat i tou , dividit en seg-ments o en anells com per exemple el cuc de terra.- els anèl·lids terrestres sempre mantenen la pell humida. Quina relació pot tenir aquesta característica amb el tipus de respiració? Els cucsde terra respiren per la pell i9 per tant tenen de tenir la pell humida.
  4. 4. 3. ELS MOL·LUSCSCom són els mol·luscs? Grups de mol·luscsLes principals característiques dels mol·luscs són les següents: Gasteròpode:-Tenen simetria bilateral. Hi pertanyen-El seu cos es tou i dividit en tres parts: el cap, la massa visceral i el peu. Al cap els cargols. Hanhi tenen els òrgans sensorials i la boca. La massa visceral conté tots els òrgans desenvolupatdel animal. un pulmó perEl peu és musculós que serveix per nadar o també per excavar. Els cargols ter- respirar l’airerestres secreten un moc que els facilita el desplaçament. atmosfèric.Tenen el cos cobert per una membrana anomenada mantell. En la majoria delsgrups. cap a l’exterior surt una conquilla amb funció protectora. Bivalves:La conquilla pot estar formada per una o dues peces anomenades valves. Algu- El musclo per-nes espècies no tenen conquilla, s’ha reduït molt o és interna. tany en aquest grup. Viu fixat a les roques perCom són les funcions dels mol·luscs? mitjà d’unes secrecions fila-De mol·luscs n’hi han aquàtics, i respiren per brànquies i els terrestres per mitjà mentoses.del pulmó.Tenen una alimentació molt variada. N’hi han de carnívors que s’alimenten Els cefalòpo-d’altres animals i herbívors i s’alimenten de vegetals. des:Hi han mol·luscs hermafrodites, però també hi han que tenen sexes separats. Hi pertanyen elsTenen dos tipus de fecundacions, tan poden tenir fecundació interna com exter- pops. Tenen vuitna. Gairebé tots són ovípars. Moltes vegades en moltes espècies l’embrió que braços són aquà-surt de l’ou es transforma al instant en adult i algunes altres vegades de l’ou tics i carnívors.surt la larva i porta un procés anomenat metamorfosi.Els gasteròpodes: Tenen un cap molt desenvolupat amb quatre tentacles, als dos tentacles més grans, hi tenen elsulls. Els seus peus són musculosos i els fan servir per raptar. A la boca tenen una llengua molt rara amb les dentsmolt petites que s’anomenen ràdula. ELs gasteròpodes marins respiren a través de brànquies, i els terrestres a tra-vés dels pulmons.Els bivalves: l musclo, la cloïssa i l’escopinya entre altres son bivalves. Les valves, estan articulades i tenen uns mús-culs molt potents, tots són aquàtics i la majoria marins.No es diferencien en res.Respiren a través de les brànquies i s’alimenten filtrant l’aigua.Els cefalòpodes: El pop, el nàutil i la sípia entre altres són cefalòpodes. Tots són marins. Tenen el cap ben desenvolu-pat, ells no tenen cames sinó tenen tentacles que l’envolten la bocaRespiren a través de les brànquies. Són carnívors, mitjançant els tentacles, aquells tentacles tenen ventoses agafenles víctimes.6.Quines funcions té el peu dels mol·luscs?Els fan servir per nadar, reptar o excavar.7.Quines són les parts principals del cos d’un mol·lusc?Les principals parts d’un mol·lusc són: el cap, la massa visceral, el peu, el mantell, la conquilla, les valves, els ulls, lestómac, els pulmons, laboca i els peus.8.Busca en els conceptes clau el significat d’aquests termes: gasteròpode, bivalve i cefalòpode:Gasteròpodes: Grup de mol·luscs, la majoria amb conquilla en forma d’espiral i amb un peu gran a la part ventral del cos que els permetreptar, com els cargols.Bivalves: Grup de mol·luscs que no presenten un cap diferenciat, i que tenen un peu aplanat en forma de destral i una conquilla amb duesvalves o peces articulades que encaixen l’una en l’altre.Cefalòpode: Grup de mol·luscs que tenen el cap envoltat de tentacles i generalment no tenen conquilla.9.A quin grup de mol·luscs pertanyen les ostres? Per què?Pertanyen al grup de les bivalves, perquè tenen uns músculs molt forts, perquè son aquàtics i viuen en el mar.
  5. 5. 4. ELS ARTRÒPODESUn escorpí, un cranc, un milpeus i un escarabat són artròpodes. Constitueixen el grup més nombrós d’animals ja que es conei-xen més d’un milió d’espècies diferents d’artròpodes.Viuen en tots els medis: terrestres, marins, i d’aigua dolça. Presenten una gran varietat d’adaptacions a diferents maneres deviure.Com és el cos dels artròpodes(resumiu la informació del llibre)Les característiques de cos dels artròpodes són: Presenten simetria bilateral. Tenen el cos cobert per un exosquelet format per peces articu- lades i compost per una substància anomenada quitina. L’exos- quelet els protegeix dels depredadors i evita que es dessequin i això a permès que s’hagin pogut adaptar a tots els hàbitats terrestres. Tenen apèndix articulats (potes, antenes, ales o peces bucals), però el nombre de potes i d’ales pot variar. La majoria tenen el cos dividit en tres zones: el cap, el tòrax i l’abdomen. Alguns són cefalotòraxs (tenen el cap i el tòrax fusi- onats. Al cap hi tenen les antenes, els ulls i les peces vocals. Tenen els Potes òrgans dels sentits molt desenvolupats. Els ulls poden ser sim- ples (ocels) o compostos. Parts d’un artròpode: ales, tòrax, cap, potes i antenes.Com són les funcions dels artròpodes(resumiu la informació del llibre) La seva alimentació és variada i relacionada amb la seva manera de viure. Poden ser carnívors, herbívors, carronyaires, etc. La majoria tenen sexes separats (els mascles i les femelles són diferents). Són ovípars i fecundació interna. En alguns artròpodes , de l’ou neix una larva que fa la metamorfosi fins que es converteix en un individu adult. Per créixer, desprenen l’esquelet intern i en formen un de nou; el procés s’anomena muda i succeeixen diverses vegades durant la vida de l’animal. Es classifiquen en: insectes, aràcnids, crustacis, i miriàpodes.Ex 10 pàgina 80Busca en els conceptes clau l’origen del terme artròpode.Artròpode prové del grec. Árthrom que significa articulat i podós que significa peu.Ex 11 pàgina 80Quina funció té lexosquelet dels artròpodes?La funció de l’exosquelet dels artròpodes són protegir-los dels depredadors i evitar que el cos dessequi i això ha fet que s’haginpogut adaptar a tots els hàbitats terrestres.Ex 12 pàgina 80Perquè els artròpodes han de mudar la coberta externa? Com s’anomena aquest procés?Han de mudar la coberta externa per poder créixer però després sels hi fa un de nou. Aquest procés s’anomena muda.
  6. 6. Els insectes Aparells bucals dels insectes Com són els insectes Boca mastegado- ra de la formiga. Un saltamartí, un escarabat i una papallona són insectes. És el grup dar- tròpodes més nombrós. Al cap hi tenen un parell dulls compostos, dos o tres ocels i un pa- rell dantenes. Lestructura de la boca depèn del tipus dalimentació. El tòrax presenta tres parells de potes articulades i un o dos parells da- les. Labdomen està segmentat i no té apèndixs. La respiració es duu a terme per mitjà duns tubs ramificats anome- Boca xucladora nats tràquees, que sobren a lexterior a través duns orificis petits situats de la papallona. a labdomen o al tòrax. Presenten sexes separats. Tenen fecundació interna i són ovípars. De lou neix una larva que fa la metamorfosi. Poden passar per una fase larvària o per dues (la de larva i la de nimfa), com en papallones. Boca mastegado- ra i llepadora de l’abella. Boca picadora i Foto d’una larva xucladora del Foto insecte adult mosquit. Foto crisàlide Metamorfosi de la papallona monarca La femella pon un ou que neix en forma de larva. L’eruga pas- sa per un període de creixement i maduració. Passa per la fase de nimfa quan s’embolcalla dins d’un capoll anomenat crisàlide. Experimenta un segut de canvis fins que es conver- teix en una papallona.Ex 13: Per què creus que els insectes també s’anomenen hexàpodes?Perquè acostumen a tenir tres parells de potes i dos parells d’ales.Ex 14: Com respiren els insectes?Respiren a través d’uns tubs ramificats anomenats tràquees que s’obren a l’exterior a través d’uns orificis petits situats sobretot alabdomen.Ex 29: Les fotografies següents són d’un anèl·lid i d’una eruga.a) Identifica quin és cadascun.A: Eruga B: Anèl·lidb) En què s’assemblen i en què es diferencien?En quèEx 37: Quin dels animals següents també es consideren insectes socials?A) Tèrmits, formigues i insectes.
  7. 7. Els aràcnids Viun en zones calides i seques i son terrestres. El cos el tenen dividit en dos parts: el cefalotórax i l’ abdomen. En cefalotórax tenen dos quelícers per menjar i dos pedipalps per defensarse i tenen quatre parells de potes Respiren per mitja de traqueas i son carnivors Informació de la foto Tenen els sexes separats.Els crustacis Gairebe son tots marins i alguns terrestres. Tenen el cos dividit en tres parts el cap el torax i l’ abdomen - Al cap hi tenen dos parells d’ antenes un parell d’ ulls i mandi- voles mestegadores. Al torax hi tenen cinc parells de potes l’ abdomen esta segmen- tat El primer parell Respiren per branquies de potes dels Tenen una alimentacio molt variada crancs acaba en La majoria tenen els sexes separats hi presenten la metamorfosi forma de pinces que fan servir per defensar-se Els miriàpodes  Viuen en llocs foscos i humits i son ter- (Fer les activitats 15 a 18) restres - que son el queliseps dels aracnits i quina funcio te-  Tenen el cos allargat i format pel cap i el nen? Son potes molt petites que serveixen per menjar i tronc tots el segments son iguals les tenen al devant  A cada segment poden tenir un parell de -busca els conceptesz clau el significat de mirapodes? potes o dos parells de potes Grup d’ artropodes que tenen dues antenes i un cos  Al cap tenen un parell de antenes , ulls llarg i dividit en nombrosos segments . Cada segment simples i una boca amb mandivola te un o dos parells de potes com el centpeus o el mil- S’ anrolla per que  Respiren per mitja de traqueas peus. es un sistema de  Tenen una alimentacio molt variada - a quin grup d’ artoprodes pertanyen els escorpins i les Fensiu.  Tenen sexes seperats. Son ovipars i no papares? presenten metamorfosi Escorpins: aracnids Paparres: crustacis -quina es la principal diferencia que hi ha entre els cent peus i el milpeus Pues que el centpeus pot tenir un parell de potes i en canvi el milpeus te dos parells de potes
  8. 8. 5. Els equinoderms Grups d’equinodermsCom és el cos dels equinoderms Equinoïdeus: Garotes o Tenen simetria radial, tot i que en les larves és bilateral. eriçons de Tenen el cos de forma arrodonida, com les garotes; cilíndrica, com les mar holotúries, o estrellada, com les estrelles de mar. Presenten un esquelet intern format per petites plaques situades sota la pell i que poden estar lliures, articulades o, fins i tot, soldades entre si. Asteroïdeus: Estrelles No tenen un cap diferenciat, i la boca sol estar situada a la part inferi- de mar. or del cos.Com són les funcions dels equinodermsEls equinoderms es desplacen per mitjà dun aparell exclusiu daquest grupdanimals, laparell ambulacral. Consisteix en un sistema de tubs interns, plensdaigua, que formen els anomenats peus ambulacrals, acabats en ventoses. Ofiuroïdeus: Falses estrelles.Respiren a través de la pell, i per fer-ho utilitzen laparell ambulacral. Nhi haque tenen brànquies poc desenvolupades.Són animals carnívors, i salimenten, bàsicament, de petits crustacis i demol·luscs.Normalment presenten sexes separats, tot i que hi ha algunes espècies herma-frodites. Tenen fecundació externa. Dels ous neixen unes larves nedadoresque, després de la metamorfosi, es converteixen en adults. Holoturoïdeus:Alguns, com lestrella de mar, tenen una gran capacitat regeneradora que els permet Cogombres detornar a formar els braços perduts, i fins i tot arribar a originar tot lanimal a partir mar.dun braç que inclogui part del disc central.Activitats 19 i 20 pag: 8319.Busca en els conceptes clau el terme equinoderm. Crinoïdeus: Clave-Grup d’animals invertebrats de simetría radial coberts per plaques i espines. Es des- llines o lliris deplacen pel fons del mar gràcies als múltiples peus ambulcrans que tenen.Per exem- mar.ple, les estrelles i els eriçons de mar. Del grec, ekhînos: eriçó, i dérma: pell.20.Què és l’aparell ambulacral? Quina funció fa?Els equinoderms es desplacen per mitjà dun aparell exclusiu daquest grupdanimals, laparell ambulacral. Consisteix en un sistema de tubs interns, plensdaigua, que formen els anomenats peus ambulacrals, acabats en ventoses.
  9. 9. A fonsEls insectes pertanyen al grup més nombrós tant pel què fa a espècies com a individus. Hi han més d’un milió d’espècies d’in-sectes. La varietat de mides i formes és deguda a les adaptacions als diversos ambients on viuen. Aquesta varietat fa que esclassifiquin en diversos grups: ColeòptersHimenòpters Dípters Hi pertanyen els escarabats. TenenHi pertanyen les formigues i les abe- Hi pertanyen les mosques i els mos- dos parells d’ales. Les anteriors sónlles. Tenen dos parells d’ales tot i que quits. Tenen un parell d’ales. Les ales gruixudes i les posteriors les tenenalguns no en tenen. L’aparell bucal posteriors, mantenen l’equilibri en el plegades sota les primeres en repòs.està adaptat per llepar, mossegar i moment del vol. L’aparell bocal és xu- L’aparell bocal és mossegador i mas-xuclar. Viuen en societats agrupades. clador. tegador.Dermàpters Ortòpters HeteròptersHi pertanyen les estisoretes. Tenen Hi pertanyen els saltamartins i els Hi pertanyen les xinxes. Tenen dosles ales anteriors molt curtes i les grills. Tenen dos parells d’ales, les an- parells d’ales. Les anteriors són grui-posteriors molt grosses i plegades teriors endurides i les posteriors plega- xudes i les posteriors són membra-sota les primeres en estat de repòs. des sota les primeres. L’aparell bucal noses. La boca està adaptada a per-L’aparell bucal és mastegador. és mastegador. forar i xuclar.Lepidòpters Odonats SifonàptersHi pertanyen les papallones i les ar- Hi pertanyen les libèl·lules. Tenen dos Hi pertanyen les puces. No tenennes. Tenen dos parells d’ales mem- parells d’ales estretes, grosses i mem- ales i les potes estan adaptades a ferbranoses amb escates. L’aparell bu- branoses. L’aparell bucal és mastega- salts. La boca és xucladora i perforacal és xuclador i enrotllat en repòs. dor. la pell.

×