Guifi.net Estaràs - Març 2012

732 views

Published on

Presentació de guifi.net a Estaràs, 2/3/2012.

Published in: Technology
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
732
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
10
Actions
Shares
0
Downloads
3
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Guifi.net Estaràs - Març 2012

  1. 1. La xarxa oberta, uninstrument per aldesenvolupament de lasocietat de la InformacióEstaràsFebrer 2012 Aleix Solé Romeu Associació IGLU aleix.sole@iglu.cat
  2. 2. Agenda● Què és guifi.net?● Evolució tecnològica i històrica● Legalitat● Què fem a lAnoia
  3. 3. Què és guifi.net● És una xarxa oberta i neutra IP – Xarxa: connexió de punts o “nodes” darreu del territori ● Node dusuari ● “Supernode” o punt daccés – Oberta i neutra: ● En la seva globalitat, no pertany a un únic operador: múltiples inversors ● Permet el trànsit de qualsevol tipus a través seu – IP: ● Protocol estàndard dInternet (Internet Protocol) ● Amb adreçament propi (10.0.0.0/8, 109.6.8.0/21)
  4. 4. Què és guifi.net● És una xarxa oberta IP: – Cada node pertany a qui lha pagat ● El propietari tria com es prioritza el trànsit per donar prioritat a lús que ell en fa, obrint la resta – Està tecnològicament preparada per interconnectar-se amb nous nodes – És agnòstica en quant a tecnologia utilitzada ● Wifi 802.11n, fibra... – Permet el trànsit lliure de tercers per prestar continguts i serveis sobre la xarxa ● Accés a Internet municipal ● Picooperadors
  5. 5. Què és guifi.net
  6. 6. Què és guifi.net● “Xarxa de xarxes” segons el Comuns “XOLN” – Participada per particulars, empreses i administracions, que mantenen la titularitat – Les xarxes sumen, interconnectant i creant xarxa disponible al públic de tràfic IP – Mateixes condicions per a tothom: principi de neutralitat● Aplicant el “sentit comú” – La disponibilitat pública de infraestructura estimula el desenvolupament al seu entorn (Carreteres, internet...) ● La ineficiència en laccés causa desigualtat i dificulta el desenvolupament.
  7. 7. Què és guifi.net● CXOLN: “Comuns de la xarxa oberta, lliure i neutral” – Ets lliure dutilitzar la xarxa per qualsevol propòsit en tant que no perjudiquis al funcionament de la pròpia xarxa, la llibertat dels altres usuaris, i respectis les condicions dels continguts i serveis que lliurement hi circulen. – Ets lliure de saber com és la xarxa, els seus components, com funciona i difondren el seu esperit i funcionament. – Ets lliure dincorporar serveis i continguts a la xarxa amb les condicions que vulguis. – Incorporant-te a la xarxa, ajudes a estendre aquestes llibertats en les mateixes condicions.
  8. 8. Què és guifi.net● És una comunitat – De municipis, empreses, particulars i associacions que construeixen trams de xarxa i les interconnecten lliurement – La interconnexió oberta amb les altres comunitats permet: ● Que coexisteixin varis serveis sobre una mateixa zona ● Expansió i millora de la xarxa amb varis models dinversor en lliure competència – Qui vol invertir en un tram de xarxa per millorar-la, pot fer-ho (coure => wifi => fibra òptica) – Els models tradicionals NO ho permeten
  9. 9. Diagrama de xarxa INTERNET Punts neutresPortes a Internet:- Accessos particulars- “Proxys” Federats- PicooperadorsTroncal: Encaminament:Fibra Òptica o enllaços punt a punt dedicats BGP Supernodes: Antenes sectorials de gran cobertura Núvols mesh: OLSR BATMAN Residencial: CPEs o Fibra Òptica
  10. 10. Històrianodes9.000 Fibra Òptica RIPE / Catnix Notificacions6.000 Escollit Living Lab - Membre de la ENoLL Constitució Fundació2.000 Premi Nacional de Telecomunicacions Sexplica el format a la CMT 500 Aplicacions de provisionament Comuns Sensefils 100 La descripció i funcionament de la xarxa és disponile a tothom Primeres connexions “guifi.net” Gurb/Vic/Sta. Eugènia de Berga <10 DGTel 2003 Subsituteix lles llicències doperador per les “notificacions” Directives Europees Telecomm Package, autoritzacions generals Comunitats “wifi”, connexions entre particulars 2.001 2.002 2.003 2.004 2.005 2.006 2.007 2.008 2.009 2.010
  11. 11. Experiència● Desplegament de xarxa: – >15.700 nodes operatius – >27.500 quilòmetres de xarxa – 10-15% llars a Osona● Evolució estratègica – 802.11 b/g/a/n – FFTx: Primers trams de fibra òptica operatius – Membres del RIPE, del Catnix i de la Open Spectrum Alliance – Projectes de cooperació internacional
  12. 12. Evolució tecnològica
  13. 13. Legalitat i models de xarxesSegons LGTEL 32/2003 ● Cada model de xarxa té el seu paper – Xarxa privada ● Un únic propietari, per al seu ús particular – Ex: “Autoprestació” estricta – No diferencia entre si el titular és una administració pública o no – Xarxa disponible al públic ● Disponible per a tothom... sense especificar com Hi ha per tant vàries possibilitats: – Model de “peatge” ● Explotació duna infraestructura. Les empreses busquen competir a base de dominar les infraestructures per treuren un marge comercial minimitzant la inversió abans que no pas amb la qualitat del servei i impedint laccés a competidors. Exemple: Us imagineu unes carreteres on només poden transitar uns “transportistes elegits”? – Xarxa oberta ● És el model dInternet basat en la interconnexió de xarxes. El valor afegit és en els serveis. Participa tothom en igualtat de condicions.
  14. 14. Legalitat● Autoprestació – No cal notificar a la CMT – Enllaços entre seus, ús de recursos propis...● Ús per part de tercers (mercat ISP) – El mercat està liberalitzat – Cal notificar a la CMT i inscriures al registre doperadors ● No sha de demanar permís, sha dinformar – La Fundació guifi.net va fer el tràmit labril del 2009, amb la descripció de la xarxa que hi ha a la pàgina web
  15. 15. Legalitat● Inversió pública – Resulten claus els principis següents: ● Transparència ● Obertura ● Neutralitat – Qualsevol operador ha de poder utilitzar la infraestructura desplegada, amb el mateix tracte – El model de desplegament dinfraestructures de guifi.net compleix amb aquests principis ● Qualsevol operador, particular, empresa o associació pot proveïr serveis i continguts sobre la xarxa, en lliure competència
  16. 16. Legalitat● Lliure competència – El model de guifi.net promou la competència a tots els nivells ● Enginyeria ● Desplegament de xarxa troncal ● Instal·lacions dusuari final ● Serveis daccés a Internet – Orientació a costos (mercat eficient)
  17. 17. La demanda● És allà: – Els models tradicionals “fallen” en molts segments de mercat ● Els qui volen tenir la seva pròpia connexió: – escollir els serveis que volen, accedir a mercats majoristes, asegurar-se els nivels de servei... ● Demanda “Low cost” – Evitar mensualitats, compartir recursos i serveis... ● Zones de poca densitat de població, rurals... – “Bottom-up broadband”: Lusuari (administració local, grup de veïns...) és qui decideix com crear i amortitzar la seva xarxa daccés a Internet
  18. 18. Què fem a lAnoia● Xarxa troncal guifi.net
  19. 19. Què fem a lAnoia● Xarxa troncal guifi.net – Fruit de la inversió de múltiples actors ● Ajuntaments: Argençola, Rubió, Hostalets de Pierola, Piera, Masquefa, Capellades... ● Associacions: IGLU, Digicape, La Lliga, Associació de Veïns del Bedorc... ● Empreses: Berneda S.A., Buff... ● Particulars – Cada tram de xarxa pertany al seu propietari, que li dóna lús que necessita ● VPNs, bottom-up broadband, accés a Internet... – Primers desplegaments des del 2004
  20. 20. Què fem a lAnoia● Serveis daccés a Internet sobre la xarxa – iGuifi: Accés a Internet via proxy com a autoprestació dIGLU (12€/mes) ● http://www.iguifi.net – Masquefa Sense Fils: Accés a Internet municipal com a operador (10€/mes) ● http://msf.masquefa.net – Hostalets de Pierola: Proxy municipal
  21. 21. Què fem a lAnoia● Instal·ladors – Ecosistema dinstal·ladors per laccés dusuaris i per ampliar la xarxa troncal – Servei de proximitat – Valor afegit: suport informàtic, instal·lacions...● Enginyeria i desplegament – Amb coneixement del territori – Sobre demanda real, orientada a costos tecnològics (CAPEX + OPEX), i no sobre criteris dinversió especulativa que cal amortitzar
  22. 22. Què fem a lAnoia
  23. 23. Què fem a lAnoia
  24. 24. Moltes gràcies!Ens connectem?
  25. 25. Altres
  26. 26. El model econòmic:Beneficis directes● Beneficis per al participant que aporta la seva connexió... – Eficiencia i obtenir més rendiment de recursos ja existents, creació de usos secundaris; accès a mercats més competitius i majoristes; evitar agregació de serveis forçada per el proveïdor; conseguir conexió directa i més eficient punt a punt i sense intermediaris, disminució de costos...● Beneficis genèrics – Facilita lentrada a professionals liberals i PiMEs per a la provisió de serveis i continguts; activitat i ocupació vinculada al territori; millora la inclusió digital; redueix lescletxa digital; emergeixen inversores en infraestructures, estimula la competència...
  27. 27. Comparació de models de xarxadisponible al públic Inversor Objectiu de negoci Cobertura Garantia i Competència / nivell de Participació serveiXarxa Accionista / ●Obtenir un marge Determinada En mans de En participen només el propietari comercial segons els objectius qui explota la propietari de la xarxa, elpropietària ● ... aconseguir una de negoci xarxa que obtingui la concessió, subvenció pública Lusuari està i els qui ells vulguin en molt indefens règim de subcontractació davant de loperadorXarxa Participant El participant obté la Determinada Depèn del Obert a tothom que vulgui connectivitat a preu de segons els propi Principalment PIMEs iOberta cost. interessos dels participant, el professionals lliberals. Impacta sobre el seu propi participants pot contractar model de negoci en lloc dalimentar-ne un altre. Més obert: Més just, més sostenible, més competitiu
  28. 28. Tot publicat Complert, proporcionant molta funcionalitat, suport... Informació detallada, mapes, característiques tècniques... Gràfiques, informació estadística de trànsit, disponibilitat... etc
  29. 29. Exemple: La pàgina dun node I Menú dutilitats (distàncies, línia de visió, edició...) Detall de dades i mapa Gràfiques i estadístiques
  30. 30. Exemple: La pàgina dun node II● Llistat denllaços i disponibilitat
  31. 31. Exemple: La pàgina dun node III● Llistat de connexions possibles (LOS)
  32. 32. Exemple: La pàgina dun node IV● Buscador de serveis i camins (traceroute) – Des dun punt, cerca el camí cap a altres punts o descobreix serveis – Busca el camí més curt – Es representa en un mapa
  33. 33. Aplicacions:La pàgina duna zonaPressupostos i Estadístiques globals Mapa de la zona i la seva projectes de nodes i xarxa xarxa Estadístiques de la zona, i zones/nodes que té Feed XML amb la descripció dels continguts de la zona
  34. 34. ● 0 10 20 30 40 50 60 70 80 Denmark Netherlands – Norway (ADSL) Sweden Finland U.K. Estadístiques (I) Luxembourg France Germany Malta EstoniaFonts: Eurostat i FOBSIC/Idescat 2.008 Austria Catalunya Slovenia Exemple dimpacte territorial EU27 Spain Ireland Lithuania Osona Hungary Latvia Portugal Poland Czech Rep. Slovakia Cyprus Italy Croatia Osona pel darrere dEspanya, UE27 i Catalunya Greece Disponibilitat/contractació de banda ampla comercial Bulgaria Romania
  35. 35. Exemple dimpacte territorial Estadístiques (II) ● Ús dInternet a les llars (inclusió digital) – Osona és líder a Catalunya, per davant de UE27, Espanya, i les zones metropolitanes – Perquè: Única comarca on guifi.net disposa de penetració significativa estadísticament (10%- 15%). – Conclusió: La inclusió digital depèn més del cost abans que de la cobertura. 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0 Osona Catalunya UK Sweden France Slovenia Estonia Greece Finland Austria Ireland EU27 Malta Slovakia Latvia Spain Lithuania Poland Croatia Romania Bulgaria Luxembourg Portugal Denmark Hungary Italy Netherlands Norway Germany Cyprus Czech Rep.Font: Eurostat i FOBSIC/Idescat 2.008
  36. 36. Complementarietat de models ● En territoris socioeconòmics similars, hi ha el mateix nivell de contractació doferta comercial (verd) – Lexistència de serveis gratuïts i/o compartitos, no disminueix ni afecta a la contractació ● Lús dinternet (inclusió digital) es millor on hi ha xarxa obertaMissatge a les administracions públiques que volen promoure la inclusió digital: Facilitar les xarxes obertes i promogudes pels usuaris es molt mésefectiu i eficient per augmentar la inclusió digitali millorar la cobertura quela subvenció a operadors comercials o proveïdors de servei clàssics
  37. 37. Les xarxes de nova generació(FO)● Abans la internet anava amb mòdems – Es mesurava en “kilobits” (2.400, 24k...). “tope” a 64k● Ara funciona amb coure o coaxials – Es mesura en “megues” i moltes vegades és asimètrica (ADSLs). “tope” a uns 50Mb. – Fortes limitacions de distància.● La fibra òptica... – És més econòmica que el coure, molta més distància i... – ...comença el “recorregut” a partir dels 100Mbits simètrics fins a terabits. – Un mòdul SPF de 1Gbit pot costar menys de 100€
  38. 38. Exemple de distorsió de mercat:Escandall circuit 1 Gbit€/quilòmetre Situació Actual ObjectiuCircuit Gigabit Qms. Activació Cost/Mes (*) Cost Qm x Mes % % Share €/mesInternet wholesale 40.000 5.000 3.034,72 0,08 0,01 0,01 0,08Barcelona - Vic 70 2.000 41.710,75 595,87 96,12 9,99 2,67Vic – FFTF 1,60 3.000 23,96 23,96 3,87 90 23,96(*) amortització calculada a 12 anys ● Com sexplica la distorsió? ● Conclusions – Internet wholesale i Vic – – És IMPRESCINDIBLE activar FFTF(*) son xarxes de transport circuits de xarxes NGN IP multipropòsit i interoperables multipropòsit dàmbit de país. – Barcelona-Vic és un model – El cost de transport per tancat i privatiu (fibra connexió al territori no pot ser fosca/adif), i fa que sigui el més gran de 2,67€/mes 96,12% del cost (*) FFTF = Fibra des de les zones rurals

×