Funcionaris versus emprenedors

307 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
307
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
2
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Funcionaris versus emprenedors

  1. 1. FUNCIONARIS VERSUS EMPRENEDORSAleix Clos MaríFa quasi un any que va acabar la primera tan simplista, negativa i quasi arbitrària deedició del Curs de formació inicial en la funció pública. Però amb els dies vaigdirecció de centres docents públics concloure que potser tenia un certorganitzat pel Departament d’Educació i fonament que valors com la iniciativa, ell’Escola d’Administració Pública de desig de canvi, i el compromís amb laCatalunya (d’ara endavant CDEAPC’11). feina estiguessin per aquell bon home tanFinalitza el curs escolar i ja sé que el naturalment allunyats de l’àmbit delproper 1 de juliol no seré nomenat funcionariat.director. Segurament ho hagués estat sim’hagués avingut a exercir al Baix LES SORPRESES QUE ENS HEM ANATLlobregat, ─territori on des de fa molts TROBANTanys tinc plaça. Però quan em vaig Un cop enllestida la formació que ens vainscriure al curs ja vaig afirmar que jo faria oferir el CDEAPC’11, molts de nosaltresde director a Barcelona ciutat o no en esperàvem amb candeletes l’obertura delfaria. I de moment no faig de director; procés de selecció de candidats aperò celebro enormement que d’altres s’hi direccions d’enguany. Ara que aquestestrenin. Estic segur que aportaran llum i procés ja es va tancant, crec que somsomriures a moltes escoles i instituts del forces els que hem anat descobrint unpaís. M’haig de fer càrrec, un cop més, seguit d’ombres legislatives i dedel meu tarannà de freelance o ─per dir- meandres normatius que des de la nostraho salvatgement─ de franctirador; de innocència imberbe ens eren del totmanera que també n’assumeixo les seves impensats. En general hem acabatconseqüències, aquesta solitud. entenent que potser la competència no és precisament l’únic valor ni tampoc el mésEL PERQUÈ DEL TÍTOL cotitzat en aquesta mena de concursos.Fa un parell de mesos assitia amb elsmeus tutorands a la conferència inaugural Miraré de resumir alguns d’aquestsde la interessantíssima IV Jornada aspectes de manera ràpida i planera,d’orientació adreçada a l’alumnat de 2n sense ànims, però, de ser exhaustiu.curs de batxillerat i de cicles formatius degrau superior, a Gavà, organitzada pel La primera sorpresa va saltar en adonar-CRP Baix Llobregat-II. La xerrada ens la me que, a l’hora d’accedir a una vacantdonava un bon home de la PIMEC que de direcció, es prenen primer enamb tota la seva fe i millor entusiasme consideració els candidats que javolia convèncer els nostres plançons de la treballen al centre. Només quan no hi haimportància d’obtenir una formació sòlida, candidats interns o quan cap d’aquests noi alhora de la necessitat de cultivar una ha superat alguna de les fases delactitud desperta i innovadora respecte el concurs, és que es consideren lesmón de la feina. Cap al final de la candidatures de docents d’altres centres.conferència, em va sorprendre que Ras i curt, si ets de fora no tens el dret depreguntés als assistents quants volien competir en igualtat d’oportunitats; nomésesdevenir emprenedors i quants ets requerit en el cas que la plaça enfuncionaris. Em va sobtar, sobretot, que qüestió continuï amenaçant de quedarho plantegés així, donant per sobreentesa vacant.l’oposició gairebé ideològica entre unterme a l’altre. En qüestionar aquesta condició no vullD’entrada em vaig revoltar interiorment, pas dir que s’hagi de menystenir el valorem va indignar que es trametés una visió de l’experiència que d’un centre educatiu 1
  2. 2. pugui acumular un candidat. És evidentque per liderar una comunitat educativa Un cop més cal aturar-se, mirar al nostrecal, d’entrada, conèixer-la; i que aquest voltant i valorar els líders que sónconeixement ve donat, en gran mesura, capaços de desenvolupar la seva tascapel fet d’haver-hi treballat. Ara bé, directiva de manera continuada i eficaç.considero que aquest hauria de ser un Aquelles persones que amb els anys vanelement més a l’hora de mesurar la adquirint una experiència i un estil devalidesa de les diferents candidatures, i comandament cada cop més positivamentno pas un condicionant excloent. Dit d’una reconegut i profitós per a la comunitataltra manera, el fet que una persona escolar. Però és que aquesta mena deestigui treballant en una escola no crec direccions segur que no trobarien capque hagi de representar un fet definitiu a inconvenient en el fet d’haver del’hora d’accedir a la seva direcció. contrastar el seu projecte amb una altra candidatura cada quatre anys; i la mateixaEn segon lloc s’esdevé que els candidats comunitat escolar es veuria reforçada ena direcció només poden presentar la seva voluntat de mirar al futur pel fet decandidatura a un sol centre. Reconec que tenir l’oportunitat d’optar per la continuïtatm’hagués hagut de llegir el decret de del que senten com el seu lideratgedireccions molt abans, perquè quan legítim.finalment em vaig adonar d’aquestacircumstància ─tard, com sempre─ vaig Potser aquesta continuïtat blindada provéquedar absolutament esborronat. Resulta d’un temps en el qual la crisi de vocacionsque després de la inversió que la mateixa directives va portar l’administració aadministració fa en formació ─per no protegir els càrrecs. Parlem d’aquellareferir-nos a l’esforç que cadascun de època en què l’assemblearisme eranosaltres hi ha esmerçat─, els flamants norma i els docents accedien a lescandidats veiem reduïdes de manera direccions emmanillats pels seusdràstica i francament irracional les companys. Però actualment tots sabempossibilitats d’èxit a una sola carta. Una. que hi ha molts docents disposats aNo cal ésser un fervent partidari de la accedir a la direcció dels centres ─entreteoria lliberal per convenir en la manca de altres coses perquè s’ha diferenciat prousentit positiu d’aquesta mesura. clarament direcció de professorat─, de manera que queda lluny el temps en elsAfegim-hi una tercera clàusula: un qual no hi havia manera de trobardirector/a que vol continuar en el càrrec directores o directors per a escoles iho pot fer fins a 16 anys seguits sense instituts.que s’obri concurs ─només ha demenester l’informe positiu d’inspecció. De tot això crec que se’n desprèn un xocAquí sí que crec que l’afermament de la de cultures organitzatives important:lliure competència i de la qualitat de mentre que des de les direccions generalsgestió esdevenen si més no irrisoris. Que sembla que es prioritza la 1alci la mà, si us plau per força, el professionalització , el treball per projecteprofessor que no hagi presenciat el declivi i retiment de comptes; als diferentsde la direcció del seu centre per manca territoris ─amb més o menys grau segonsde renovació. I penso en directors i la geografia─ es valora més aviat eldirectores que han iniciat la seva tasca coneixement previ dels candidats iamb empenta i encert però que al cap l’ascendent que sobre els equips directiusdels anys ─sovint molts anys─ han anatperdent la perspectiva que els permetia 1 Una altra qüestió, que no em veig en cordonar un bon servei a la comunitat d’abordar ara, és la de quin model de professio-escolar. nalització directiva es persegueix. 2
  3. 3. conserva el servei d’inspecció ─entès direcció: directius en comptes decom a braç executor de la delegació de directors. Si la clau és el treball d’equip,torn, però també com a poder en ell l’important deu ser de participar-himateix. activament, més que no pas d’ocupar-ne necessàriament la proa2.Tal i com està plantejat actualment l’accésa les direccions escolars, crec que encara En última instància, al llarg d’aquelleshi ha molts elements que en dificulten la tardes-vespres-nits d’entre setmana ensmillora ─de l’accés i de les direccions vam trobar un seguit de personesmateixes. Els temps han canviat, els convençudes que només des de ladocents ja han perdut la por a exercir el implicació es podia tirar endavant la feina,lideratge de les escoles, però alguns sigui la de dirigir una escola o la d’entrarestaments de l’administració no volen cada dia en una aula.renunciar als seus mecanismes de controlsobre la gestió dels centres educatius. ¿QUI SOM? CARACTERITZACIÓCal, evidentment, que l’administració D’UNA POSSIBLE GENERACIÓexerceixi el control sobre les escoles, D’alguns formadors que vam tenir alperò ho ha de fer amb una dinàmica de CDEAPC 2011, vaig entendre que com arespecte i cooperació, treballant amb directors eren individualistes iprocediments rigorosos, transparents i emprenedors, convençuts de la sevademocràtics. Algunes de les qüestions missió i deutors dels seus objectius:més amunt plantejades ens remeten a un heroics. En conec d’altres ─igualmentestat de coses potser més propi de l’antic bregats en responsabilitats directives─règim que no pas de principis del segle amb un tarannà de treball més col·lectiu,XXI. de formació més sindicalista, però que davant la urgència també es revelenEL QUE HEM APRÈS heroics i solitaris. Potser l’adjectiu que elsTots convindrem que al llarg del caracteritza millor als uns i als altres és elCDEAPC’11 vam aprendre molt. Des de patriarcals. Patriarcals en l’accepciód’idees tan potents com la tríada més constructiva de la paraula, en elMissió/Visió/Valors com a base de la sentit de positivament tradicionals,planificació estratègica; o les famoses 3 arreladament responsables del comú,Cs (Coherència/Confiança/Credibilitat) de fermament compromesos ambl’estil directiu, a les quals jo n’afegiria una l’assoliment dels objectius de laquarta, la Creativitat; fins a les definitives comunitat; si cal fins i tot anant en contra3 Fs (allò de Fer Fer Feina), que ens d’algun dels seus agents.indiquen el lloc que ha d’ocupar ladirecció dins la institució. Davant d’aquests models, crec que nosaltres ─els directius emergents─ tenimTambé vam reafirmar que el sentit de un tarannà de treball més distributiu,lideratge escolar rau en el fet d’impulsar tendim més a la cooperació que no pas aun equip de treball i de retruc una la solitud directiva, fins i tot amb el risc decomunitat, en aconseguir fer créixer un desenvolupar un lideratge sovint méscol·lectiu sense desviar-se del seu insegur. Rebutgem l’estil directiupropòsit, millorant la formació i el benestar individualista ─aquell que sovint esdels seus usuaris i els seus professionals. confon amb l’autoritarisme─ però això no 2Jo he entès, particularment, la Malauradament la manca de canals adientsimportància de participar en un procés dificulten la circulació d’aquests propòsits entre els diferents equips directius en actiu, de manera qued’aquest tipus des del lloc o el càrrec que la promoció depèn un cop més de l’estricte bocasigui, no necessàriament des de l’estricta orella, amb totes les limitacions que això implica. 3
  4. 4. vol pas dir que hàgim de caure de quatre període d’actuació. Aquest tercer temps,grapes en l’assemblearisme. el del retiment de comptes, l’avaluació de la feina feta i la redefinició dels objectiusDe fet crec que ja som molts i moltes els de cara al següent període d’aplicació, ésque també hem superat definitivament el que ha de donar garantiesaquesta etapa. La transició espanyola democràtiques al sistema de govern. És a─amb tots els seus mèrits─ ja forma part dir que ha d’oferir elements prou potentsde la història. Entenem que el bé comú, com per fer efectiu el control sobre ladoncs, no ha de dependre direcció, per consolidar-ne la millora inecessàriament del consens universal per reconduir o tallar d’arrel derivescontinuar existint. Durant molt anys hem autoritaristes quan apareguin, si cal ambassistit estupefactes a la perversió de el relleu de les persones quel’esperit de lluita per a la millora social. protagonitzen el lideratge.Sovint la reivindicació de drets ─socials ilaborals─ ha degenerat fins arribar a Vells i nous directors estem fets de pastesl’enfrontament tàcit dels treballadors amb diferents i això em sembla que és bo.els usuaris del sistema. Així és com la M’agrada que els meus mestres siguinimplicació en la tasca educativa amb com són; però també em satisfà veurefreqüència s’ha confós amb una mena de que els perfils directius van variant, tal icol·laboracionisme amb el poder i el com ho fa la realitat que ens envolta3.victimisme ha esdevingut l’únic reducte deconfort emocional. PROPOSTES DE FUTUR Per tancar aquesta interminable digressióPer tant el nou lideratge escolar ja no pot ─d’impossible digestió─, deixeu-meser ni heroic ni assembleista, de manera apuntar algunes propostes de treball perque s’ha de centrar en el anomenem donar continuïtat a aquest fet nostre dedirecció distributiva. Som conscients que compartir un lloc virtual, amb l’objectiu dela cosa no funciona si tothom no hi posa repotenciar-lo, de continuar-ne la millora.la seva part i per tant que tampoc té Sóc conscient que es tracta de propostesmassa sentit tirar del carro si els altres molt agosarades, per no dirs’hi estan còmodament ajaguts damunt. excessivament pretensioses. Però tambéCaldrà diferenciar clarament, doncs, el crec que cal apuntar alt per tal de notemps de definir els objectius del temps deixar perdre aquest gran capital humàdel seu desenvolupament. Hi ha d’haver que posseïm pel senzill fet de mantenir-un moment per parlar i un altre, diferent, nos en contacte.per actuar. Amb això vull dir que hemcregut en la bondat del cicle de la millora a. Crec que cal fer créixer l’Espai decontínua (W. Edwards Deming): creiem trobada i reflexió sobre la direcció escolaren un disseny d’objectius elaborat des de del Facebook. Potser cal fer-lo derivar capla participació de tota la comunitat a un espai més centrat en el debat i laescolar, però també ens reafirmem en el formació horitzontal, mitjançant un canvifet que durant el seu desenvolupament no de format. Fa temps que sospito que el fetés pas quan toca replantejar aquests que es tracti d’un espai tan obert iobjectius sinó que aleshores cal accessible coarta en certa mesuraconcentrar-se en la seva resolució, totmantenint una línia clara de treball. Un 3cop desenvolupats aquests objectius és Al llarg de tot l’article he defugit expressament de tractar les circumstàncies que travessa l’educacióque torna a venir el moment de la reflexió com a conseqüència de la crisi política i financera.i el replantejament ─sempre des d’una Tot i que ens trobem abocats a una penúriaperspectiva tan col·lectiva com sigui rabiosament irritant, aquesta no és de fet unapossible─ per tal de redissenyar el proper variable massa relacionada amb l’objecte d’aquest text. 4
  5. 5. l’expressió d’opinions o punts de vista que manera real d’entendre la feina. Calpoden ser polèmics, políticament rebutjar el derrotisme d’allò que estemincorrectes, i per tant interessants. tips de veure: l’ensopiment del nen quan s’adona que el seu mestre compta ansiósb. Muntar una mena d’ETT de els minuts que falten per les cinc, o ladirectives/us d’educació per tal de dotar professora que fa tard a la guàrdia perde força i continuïtat a una determinada veure si algú altre entoma la substituciómanera d’entendre el lideratge escolar. Es del grup flexible de segon.tractaria de fer augmentar la mobilitat dedirectius més enllà dels designis de cada Lideratge vol dir iniciativa, vol dir tenirservei territorial, creant una xarxa de més il·lusió que no pas por, vol dir creuredirectius escolars que reforcessin i que en l’horitzó d’una comunitat educativaenriquissin els equips directius en actiu. hi ha el creixement personal de tots els seus membres. I tenim dret a exercirc. Muntar un Lobby ─a imatge i aquest lideratge perquè rebutgem la llosasemblança de Jueces para la de la falta d’ambició de molts dels nostresdemocracia─ que es podria anomenar companys; perquè si defallim busquemDirectores i directors per la democràcia o instintivament l’escalf dels col·legues quesimplement Escola democràtica, amb comparteixen els mateixos valors socials.l’objectiu de servir de plataforma des de la Junts, reforçant-nos en l’esperit d’equip,qual donar suport a projectes o persones aconseguim de viure i fer viure la feinadirectius/ves en actiu, reforçar projectes com un repte continu, com l’esforçdes de la col·laboració externa, fer sostingut per assolir l’alegria d’aprendre ipressió a l’administració davant de el benestar personal que és inherent asituacions enrarides, etc. l’aprenentatge.d. Per acabar, ¿recordeu que en la visióde l’Espai es parla de l’organització d’unajornada de formació horitzontal? ¿Hi haenergia, idees i ànims per tirar-laendavant?REPRESA DEL TÍTOLHem parlat de les dificultats quecertament hi ha en l’accés a la direcciód’escoles i instituts, del molt de bo iprofitós que vam collir al CDEAPC’11, dequè podem aportar de nou i diferent a laprofessió els directius emergents, i decom hauríem d’estrènyer un parell devoltes més la nostra comunicació virtual P.D.: Qualsevol comentari públic que vulgueu ferper tal de millorar-ne els resultats. sobre aquest article serà sempre benvingut, perquè no pot ser sinó enriquidor. Molts són elsSi participem d’aquest esperit de coses, aspectes que tracta ─segurament des d’un puntpotser no se’ns farà estrany que un de vista prou particular─ i molts són també els que obvia, indubtablement més importants. Moltes sónfuncionari estigui implicat en la seva feina, també les oportunitats que s’hi plantegen, per talque sigui conscient de la seva funció que cadascú estiri la seva. Tanmateix us ofereixosocial i se’n senti orgullós. Que els la meva adreça electrònica (aclos1@xtec.cat) perfuncionaris transitin cap a l’emprenedoria a aquells més pudorosos que vulgueu comentarha de ser normal. Cal reivindicar l’esperit res de tot això de manera tancada... i potser més compromesa i punyent.emprenedor en la docència com una 5

×