Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Tesina - El processament de la informació en els Nadius Digitals

336 views

Published on

Tesina d'Albert Vinyals, puntuada amb una matrícula d'honor.

Published in: Education
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Tesina - El processament de la informació en els Nadius Digitals

  1. 1. Departament de psicologia bàsica Programa de Doctorat: percepció, comunicació i temps.El processament de la informació en els Nadius Digitals Autor:  Albert  Vinyals  i  Ros   Tutor:  Dr.  Santiago  Estaún  i  Ferrer  
  2. 2. ). lèfon. es, 2011 es de te es (Red. am b líni artphon n yols més Sm % d ’Espa u amb , 201 1).117,9 ís europe NE ter n e t (I 2n pa per In vega a 59,7% escolten radio/ día (EGM, 2012). la n Es p anyo ció ). pobla re, 2012 67,1% is (Octub s amb les TIC ns d’usuar ie es diàr , 2010). io hor 1000 mil Joves: 7:25 ació Kaiser k ar r iba als U. Fun d aceboo U (EE. F 3.500 hores d’Internet. 250.000 mails, SMS i mis satges al Messenger. 10.000 hores mòbil. (Pew In ternet Project, 2011)
  3. 3. ). lèfon. es, 2011 es de te es (Red. am b líni artphon n yols més Sm % d ’Espa u amb , 201 1).117,9 ís europe NE ter n e t (I 2n pa per In vega a 59,7% escolten radio/ día (EGM, 2012). la n Es p anyo Jove blació s (EE : 7:25 h 2012). p o 67,1% re re, .U o und ctub iàri U. F s( O c s d es usuari a ió Kai amb 0 milions d’ ser, l 2010 es TIC 00 ar riba als 1 ). Fac ebook 3.500 hores d’Internet. 250.000 mails, SMS i mis satges al Messenger. 10.000 hores mòbil. (Pew In ternet Project, 2011)
  4. 4. CANVIS  QUE  IMPULSAREN  LA  SOCIETAT  INFORMACIONAL   Revolució  de  les  TIC   Creixement  dels  moviments   socials  i  culturals.     Crisis  econòmiques  del   capitalisme  i  Ki  de   l’estatisme.      
  5. 5.  Innovació  =  productivitat   Flexibilitat  =  competitivitat  
  6. 6. Els  NADIUS  DIGITALS  (Marc  Prensky,  2001)   Qüestionari  sobre  “Cultura  General”   Context  Sociopolític.     Context  Socioeconòmic.     Context  SociodemogràKic.     Cultura  general.       Resultats:     Mostra:  121  alumnes  de  18  a  54  anys.       Mitja  de  36%  de  respostes  encertades   Els  nascuts  abans  de  1988  mostraven  un  56,4%  d’encerts.      
  7. 7. Els  NADIUS  DIGITALS  (Prensky,  2001)   SOM  TAN  DIFERENTS?  L’aprenentatge  en  els  ND   García,  Portillo,  Romo  y  Benito  (2007)  en  “Nativos  digitales  y  modelos  de  aprendizaje”    
  8. 8. Els  NADIUS  DIGITALS  (Prensky,  2001)  L’aprenentatge  en  els  ND  INVESTIGACIONS:  Enquesta  a  2.120  estudiants  universitaris  sobre  l’ús  de  les  TIC.      “Ser  membre  de  la  Net  Generation,  no  és  sinònim  de  saber  usar  estratègicament  la  tecnologia  como  per  optimitzar  l’aprenentatge”  .  Judd,  Churchward,  Gray  y  Krause  (2008).    EE.UU.        Enquesta  a  821  estudiants  universitaris  on  s’examinava  sobre  l’ús  de  les  TIC  .  “La  Net  Generation”  només  existeix  si  pensem  en  termes  d’eines    bàsiques  de  comunicació  ,  com  el  correu  electrònic  o  els  xats”.    Nagler  y  Ebner  (2009).  Àustria.        Les  eines  usades  pels  ND,  no  difereixen  gaire  de  les  usades  per  les  següents  generacions.  Kyayik  (2005).  EE.UU.      596  joves  multidisciplinaris  ,  entrevistats  sobre  l’ús  d’Internet.    Jones  i  Cross  (2009)  Anglaterra.    “Usen  Internet  per  cercar  informació  i  comunicació,  enlloc  de  crear  i  compartir  contingut”.      Tenien  alt  ús  de  les  TIC,  però  baix  en  tasques  d’ensenyança  i  aprenentatge.      Brown  &  Czerniewicz  (2008)  Sudàfrica  .    Internet  simpliKica  el  treball  escolar,  disminuint  la  capacitat  d’aprenentatge  .  Li  Ya  (2010)  Xina.    
  9. 9. Els  NADIUS  DIGITALS  (Prensky,  2001)  TIC  i  resultats  acadèmics  INVESTIGACIONS:  Espinosa,  Laffey,  Whittaker,  i  Sheng    (2006)  .  Efectes  positius  en  la  primera  infància.      Lei  i  Zhao  (2005)  .  Per  aconseguir  bons  resultats  era  imprescindible  el  control  i  seguiment  dels  adults.      Kubey,  Laviniy  Barrows  (2006).  A  major  ús  d’Internet,  pitjors  resultats  entre  adolescents.        Vanden  Boogart  (2007).  Ús  intensiu  de  Facebook,  va  relacionat  amb  baixos  resultats.          Kirschener  i  Karpinsk  (2009).  Investigació  sistemàtica  .  Internet  no  és  el  causant  dels  problemes,  sinó  les  oportunitats  socials  de  la  xarxa.      DiKicultat  metodològica  d’aïllar  múltiples  variables  inKluents.    
  10. 10. Els  NADIUS  DIGITALS  (Prensky,  2001)  CARACTERÍSTIQUES  DELS  ND    •  Ús  intensiu  de  les  TIC.    30%  del  temps  d’oci  connectats  a  Internet  (TNS  Global,  2008).          Joves  Espanyols  de  14  a  24  anys  segons  l’EGM  (AIMC,  2012)  ü  86,75%  veuen    la  televisió  al  dia.  Mitja  població  general:  88,6%.  ü  70%  usa  Internet  l’últim  dia.  Mitja  població  general:  43,4%.  ü  31,7%  llegeix  el  diari.    Mitja  població  general:  36,9%  .          •  Són  multitasques  en  l’ús  i  consum  de  les  TIC  (Grafman,  2009).    37%  compaginen  el  consum  de  diferents  mitjans  simultani.  (Piscitelli,  2006).        
  11. 11. Els  NADIUS  DIGITALS  (Prensky,  2001)   DATES  PER  DEFINIR-­‐LOS   Usuaris  d’Internet  a  l’Estat  Espanyol  (1996-­‐  2011)  Nascuts a partir de:  •  1980 (Palfrey Gasser, 2008).•  1977 fins al 1997 (Tapscott, 1998).•  Dècada de 1980 (Prensky, 2001).•  1982 fins al 1991(Oblinger, 2003).•  1984 (Jones i Cross, 2009). ! ! ! ! ! ! ! ! ! !!!"#$%&$!()*! AIMC, 2011
  12. 12. Els  NADIUS  DIGITALS  (Prensky,  2001)  CARACTERÍSTIQUES  DELS  ND    •  Identitat  virtual  i  real  interconnectades.  68,4%  d’internautes  adolescents  entra  diàriament  a  xarxes  socials.  (Williams  i  Rowlands,  2007).    •  Canvis  en  l’autoritat  educativa.  Fi  de  l’era  de  la  tradició.  (Giddens,  1991;  citat  per  Tapscott,  1998)  .    •  Facilitat  en  treball  col·laboratiu  (Prensky,  2001).  •  Facilitat  de  nous  aprenentatges  de  les  TIC  (Roca,  2008).  •  Preferència  per  la  informació  visual  a  la  textual  i  la  interactivitat   al  consum  passiu  (Williams  y  Rowlands,  2007).  Estudi  sistemàtic.          
  13. 13. Els  NADIUS  DIGITALS  (Prensky,  2001)  VALORS  dels  ND  
  14. 14. Els  NADIUS  DIGITALS  (Prensky,  2001)  VALORS  dels  ND  •  Compartir  informació.  •  Intolerància  al  retràs.  (Williams  y  Rowlands,  2007).  •  Diferent  concepte  dels  drets  d’autor.  •  Preferència  per  la  informació  creada  pels  seus  coetanis.  Prosumers.  •  Impulsivitat  en  la  presa  de  decisions    (Felipe  García,  Javier  Portillo,  Jesús   Romo,  Manuel  Benito,  2007).  •  Canvis  en  el  concepte  d’intimitat  i  transparència  a  les  xarxes.  •  Lluita  generacional  (Juan  Cueto,  2007).    
  15. 15. “Los  jóvenes  de  hoy  aman  el  lujo,  tienen  manías  y  desprecian  la  autoridad.  Responden  a  sus  padres,  cruzan  las  piernas  y  tiranizan  a  sus  maestros”                “Los  jóvenes  de  hoy  no  parecen  tener  respeto  alguno  por  el  pasado,    ni  esperanza  alguna  para  el  porvenir”.    
  16. 16. Els  NADIUS  DIGITALS  (Prensky,  2001)  Però…        Realment  existeixen  els  ND?  Empíricament  es  qüestionen  les  diferències  en  l’ús  de  les  TIC  (Kennedy,  Judd,  Churchward,  Gray  &  Krause,  2006;  Ebner  et  alt.,  2008)  .      Assajos  teòrics  també  ho  qüestionen  (Bayne  y  Ross,  2007;  Bennett  et  al.,  2008).  Inclús    Marc  Prensky  (2009).      No  usen  la  tecnologia  més  eKicientment,  sinó  més  intensivament.  (Bullen,  2008).      Ús  limitat  d’eines  per  aprendre  i  socialitzar-­‐se    (Margaryan  i  LittleJohn,  2010).      Ús  de  les  TIC  no  és  exclusiu  dels  més  joves.      Hem  canviat  el  nostre  entorn  i  aquest  ens  ha  transformat.        Persones  Digitalitzades  i  No-­‐Digitalitzades.    
  17. 17. Els  NADIUS  DIGITALS  (Prensky,  2001)  ClassiZicació  (Prensky,  2001)   v NADIUS  DIGITALS   v IMMIGRANTS  DIGITALS   v NO-­‐DIGITALITZATS  (ANALFABETS  DIGITALS)  
  18. 18. El  processament  de  la  informació  en  la  societat   informacional  La  sobre-­‐información  a  la  que  estamos  sometidos,  queda  patente   en  datos  como  que  actualmente,  en  sólo  2  días,  se  genera  la   misma  cantidad  de  información  que  desde  el  nacimiento  de  la   escritura  hasta  2003  .   David  Ugarte  en  “El  poder  de  las  redes”  (2007).     Plasticitat  cerebral   “Cuando  la  cultura  opera  cambios  en  el  modo  en  que  ocupamos   nuestro  cerebro,  el  resultado  es  un  cerebro  diferente.  Fortalece   aquellos  procesos  especíKicos  que  se  ejercitan  con  más  intensidad.   (…)  Su  uso  continuado  entraña  consecuencias  neurológicas.”   Michael  Merzenich  (2008).    
  19. 19. El  processament  de  la  informació  en  la  societat  informacional  Presa  de  decisions:    •  SacriKiquem  la  capacitat  de  concentració,  en  detriment  d’una  àgil  presa   de  decisions.    (Maryanne  Wolf,  2007)    Condicionament  Instrumental          Reforços  positius:  forta  atracció.  (Christopher  Chabris,  2008)    Programa  de  reforços  intermitents    (amb  taxa  de  resposta  variable)        Trastorn  daddicció  a  Internet  (IAD).    Al  futur  DSM-­‐V.    
  20. 20. El  processament  de  la  informació  en  la  societat  informacional  ATENCIÓ:  Excessiva  sobrecàrrega  d’estímuls,  velocitat  i  interrupcions.  (Carr,  2011).  a)  Atenció  sostinguda  •  La  lectura  online  diKiculta  la  capacitat  de    concentració  (Wolf,  2007).    •  Tendència  a  la  superKicialitat  (Liu,  2005;  Grafman,  2009;  Carr,  2011).     b)  Atenció  dividida/  Multitasques.  No  estem  capacitats  per  a  les  multitasques  (Kirschner  y  Karpinsk,  2010).        Els  “salts  cognitius”,  suposen  alts  “costos  de  commutació”:    sobrecàrrega  dels  recursos  mentals  (Carr,  2011).    Evidencia  empírica:  •  Estudi  de  l’APA,  2006;  citat  per    Ophira,  Nass  i  Wagner,  2009).    •  Adolescents  consultaven  menys  pàgines  i  més  superKicialment  (David  Nicholas,  2009)      
  21. 21. El  processament  de  la  informació  en  la  societat  informacional  MEMÒRIA:    a)  Memòria  de  treball  •  Llibres:  Klux  constant  d’informació  (Sweller,  1999).    •  Internet:    múltiples  Kluxos,  distractors,  presa  de  decisions  =  alta  càrrega  cognitiva     (DeStefano & LeFevre, 2007).•   Incapacitat  per  mantenir  tota  la  informació  a  la  MCT  =  diKicultat  en  l’aprenentatge.   (T. Klingberg, 2008).    Desorientació  per  sobrecàrrega  cognitiva  (Erping  Zhu,  1999).     b)  Emmagatzemar  la  informació.  MLLT  Amb  baixa  concentració,  tenim  problemes  per  emmagatzemar.      Externalitzar  la  memòria  =  Google        
  22. 22. El  processament  de  la  informació  en  la  societat  informacional   “Cuanto  más  inteligente  sea  nuestro  ordenador,  más  tontos  seremos   nosotros”     (Mario  Vargas  Llosa.  31  de  Julio  del  2011,  en  El  País)       “A  la  juventud  “conectada”  de  todo  el  mundo  el  saber  no  rentable  les  ha  dejado  de  interesar.  ¿Para  qué  partirse  la  cabeza  leyendo  a  Joyce  o  KaKka,  si   Google  te  procura  en  un  instante  el  catálogo  de  todas  las  obras  y  autores   habidos  y  por  haber?   (Juan  Goytisolo.  21  de  Enero  de  2012,  en  El  País)       “La  fe  ciega  en  Internet  engendra  monstruos”.     (Umberto  Eco,  25  de  Mayo  de  2012,  la  Vanguardia)  
  23. 23. El  processament  de  la  informació  en  la  societat  informacional   INTERNET  ENS  TORNA  IMBÈCILS?    En  comptes  de    recordar  les  coses,  recordem  on  trobar-­‐les.      Imbecillis format per im (anteposat a) i becillis, diminutiu de baculum (bastó),“Sense bastó” = dèbil, per carència d’una eina.    
  24. 24. LA  INVESTIGACIÓ     2  QÜESTIONS:       Té  relació  la  tecnologia  amb  el  fet  que  ens  costi  més   concentrar-­‐nos?     Existeixen  grans  diferències  entre  els  Nadius  i  els  Immigrants   digitals?           HIPÒTESIS:     Si  les  TICs  tenen  la  inZluència  distractora  que  sels  atribueix,  les  persones  no-­‐digitalitzades,  obtindran  millors  resultats  en   una  tasca  que  exigeixi  atenció  sostinguda,  como  és  la   comprensió  lectora.      
  25. 25. LA  INVESTIGACIÓ    I.  Conèixer si Internet influeix, i com ho fa, en el processament de la informació. Concretament, en la comprensió d’un text.II.  Saber si existeixen diferències en la comprensió lectora entre ND, ID i no- digitalitzats.III.  Analitzar si un alt número d’Hiperlinks en un text, dificulta la comprensió lectora.IV.  Veure amb quina freqüència usen les TIC, llibres, diaris i revistes els participants.V.  Comprovar si els participants son multitasques i quines correlacionenVI.  Analitzar si existeixen diferències significatives, en l’ús de les TIC, llibres i revistes en els grups a estudiar.VII. Analitzar si existeixen altres variables que també expliquin les diferències en la capacitat de processar informació, tals com: nivell acadèmic, edat, gènere, branca d’estudis i ús d’eines de gestió de la informacióVIII. Analitzar si la freqüència d’ús de les TIC, llibres, diaris i revistes té influència en la comprensió lectora.
  26. 26. LA  INVESTIGACIÓ     a)  Participants:   n  =  103    !"#$%"#&(&)$&%*+)#*,%&$#-).#/0%".120$)3#+#$4)")+&5#6%"%*$&-"(0&57%&$(5#8 ! 95)$ :1"%&57;& =*>&57;& <*$%"*%$.12) 57<*$%"*%$ 57<*$%"*%$ 61*$ 57#*61"2).#/ ?)$#(& "#$%&$!#! 12$!+3-!45)#!#6! 12$!+,!7!#89$!! ;*<!=8,)8,!%5>! @#-#$)+& (#)*)!+,!-./0! +*#! +3:$!!!! #!?58! +3*8?5)>#%*@!!! <22#-")*$& "#$%&$! 12$!+3-!45)#!#6! 12$!+,!7!#89$! ;*<!=8,)8,!%5>! @#-#$)+& (5$,)*5)>,8! +*#! !+3:$!!!! #!?58! #!-./0! +3*8?5)>#%*@!!! ?1A "#$%&$! 1,89$!+3-!45)#!#6! 1,89$!+,!7!#89$! "5!&$#!=8,)8,! 5#-#$)+#$4)$& (5$,)*5)>,8! +*#! +3:$! %5>!#!?58! #!-./0! +3*8?5)>#%*@!!! !
  27. 27. LA  INVESTIGACIÓ    b)  Instruments:    QÜESTIONARI  ON-­‐LINE:     Qüestionari  sobre  dades  sociodemogràKiques,  l’ús  •    de    mitjans  de  gestió  d’informació  •  Proves  de  comprensió  lectora  amb  preguntes   obertes.   ü  Text  amb  Hipervincles.  Distractors  i  sobrecàrrega  cognitiva  (Kim  &  Hirtle,  1995;     De-­‐Stefano  i  Le  Fevre,  2007;  Ignacio,  Van  Oostendorp  i  Puerta,  2009)  .   ü  Text  sense  Hipervincles,  ni  Internet.       c)  Disseny  experimental:     Disseny  experimental  de  mesures  repetides.     Sistema  d’anàlisi:  anàlisi  de  variàncies  (ANOVA)    
  28. 28. LA  INVESTIGACIÓ    a)  Dades  demogràZiques  de  la  mostra:      •  Gènere:  48,5%  homes    i  51,5%  dones.  •  Edat:  42,8%  son  menors  de  28  anys  (ND)        •  Nivell  acadèmic:  77,7%  cursa  o  té  formació  universitària,  o  superior  •  69%    de  lletres;  el  31%  restant,  ciències.           Distribució per edats    
  29. 29. LA  INVESTIGACIÓ       b)  Dades  descriptives  sobre  la  gestió  de  la  informació  de  la  mostra:       IV.  Veure  amb  quina  freqüència  usen  les  TIC,  llibres,  diaris  i  revistes  els  participants.        !"#$"%&&(")*+,-,#.-)/,")*,#%&)0+10&.2)*.3)4%),-&),%)25%.2)*+6)47#)"0-)-"(8"%&-)2.&9%-:))))   A;3;<) @;3;<) ?;3;<) >;3;<) =;3;<) 6;3;<) ;3;<) B%&"#%"&) C"0"D.-.E%) Radio F.#.7-)G) H.I#7-) J&#7-) #"D.-&-) ))
  30. 30. LA  INVESTIGACIÓ      c)  Correlacions  entre  els  mitjans  de  gestió  de  la  informació:    V. Comprovar si els participants son multitasques i quines correlacionen Correlacions significatives:•  Televisió amb Internet (0,005)•  Televisió amb radio (0,036)•  Televisió amb diaris i revistes (0,047) Televisió amb Internet destacada per l’Estudi General de Mitjans (AIMC, 2012).     
  31. 31. LA  INVESTIGACIÓ      d)  Els  3  grups  d’estudi  front  a  la  VD:    II.    Saber  si  existeixen  diferències  en  la  comprensió  lectora  entre  ND,  ID  i  no-­‐digitalitzats.  III.  Analitzar  si  un  alt  número  d’Hiperlinks  en  un  text,  diKiculta  la  comprensió  lectora.      Alt  grau  de  dispersió,  però  resultats  no  estadísticament  signiKicatius  (0,395)      !"#$%&&#(")(%"#(*+",$)&"#(-"(./0*+")#12(%".&/+3(*"+(,+$*#(   836( 835F( 835( 83H4( 83EF( 43FG( 8( 4378( 437( A+$"B(./)(C1*"+%1)D#( 434=( 434( A+$"B(#1)(C1*"+%1)%#( 436( 435( 9&1:/#(;1,1&%"#( >)01,+)&"#( 9/?-1,1&%1@-/#( )<=7( -1,1&%"#()(<==( )<=5( ((
  32. 32. LA  INVESTIGACIÓ      e)  Els  3  grups  d’estudi  vers  les  altres  variables:    VI.  Analitzar  si  existeixen  diferències  signiKicatives,  en  l’ús  de  les  TIC,  llibres  i  revistes  en  els  grups  a  estudiar.      • ND  consumeixen  més  hores  de  mitjans    a  través  de  pantalles  i  usen  menys  els  altres  (revistes,  diaris,  llibres  i  radio)    (Kirschner,  Aryn  i  Karpinsk,  2009)  • Diferències  estadísticament  signiKicatives  (0,001)  en  la  lectura  de  llibres,  entre  grups.    ND  llegeixen  menys.        • Diferències  estadísticament  signiKicatives  (0,028),  en  les  hores  d’Internet.      Mitjançant  relació  bi-­‐variants  es  comprova  com  l’edat  inKlueix  en  l’ús  d’Internet  (0,053).  A  més  edat,  menor  ús.      
  33. 33. LA  INVESTIGACIÓ      f)  InZluència  d’altres  variables  sobre  la  VD:        I. Conèixer si Internet influeix, i com ho fa, en el processament de lainformació. Concretament, en la comprensió d’un text.VII Analitzar si existeixen altres variables que també expliquin les diferències en la capacitat de processar informació, tals com: nivell acadèmic, edat, gènere, branca d’estudis i ús d’eines de gestió de la informacióVIII. Analitzar si la freqüència d’ús de les TIC, llibres, diaris i revistes té influència en la comprensió lectora.    
  34. 34. LA  INVESTIGACIÓ      f)  InZluència  d’altres  variables  sobre  la  VD:    •  Nivell  acadèmic  i  VD  (0,00)  •  Branca  d’estudis  i  VD:  lletres  millors  resultats  •  Edat  i  VD:  18-­‐24  anys  (mitja  =  6,63),  de  29-­‐33  anys  (mitja  =  7,23)     Nivell acadèmic i VD            
  35. 35. LA  INVESTIGACIÓ      f)  InZluència  d’altres  variables  sobre  la  VD:          •  Ús  d’Internet    i  la  VD.               •  Lectura  i  la  VD.                     ! !
  36. 36. LA  INVESTIGACIÓ     Té  relació  la  tecnologia  amb  el  fet  que  ens  costi  més  concentrar-­‐nos?       Existeixen  grans  diferències  entre  els  Nadius  i  els  Immigrants  digitals?           HIPÒTESIS     Si  les  TICs  tenen  la  inZluencia  distractora  que  sels  atribueix,  les  persones  no-­‐digitalitzades,  obtindran  millors  resultats  en   una  tasca  que  exigeixi  atenció  sostinguda,  como  és  la   comprensió  lectora.      
  37. 37. LA  INVESTIGACIÓ    “Implantará  el  olvido  en  su  alma:  dejarán  de  ejercitar  la  memoria,  porque  se  basarán  en  lo  escrito;  invocarán  las  cosas  a  la  memoria,  ya  no  desde  dentro  de  sí  mismos,  sino  por  medio  de  marcas  exteriores”.              “Si  se  utiliza  para  el  conocimiento,  parecerá  que  saben  mucho,  pero  la  mayoría  de  ellos  no  sabrán  nada”.  Los  discípulos,  estarán  llenos  “no  de  sabiduría,  sino  del  orgullo  de  parecer  sabios”.   Fedro  (Φαίδρος)  de  Plató.  370.  a.C.      
  38. 38. L’ús  de  les  TIC  ajuda  a  adaptar-­‐se  a  l’entorn,  facilitant  tasques  de  gestió  de  coneixement.  Però  no  hem  d’oblidar  altres  habilitats  que  Internet  no  potencia  i  que  també  ens  han  fet  avançar  com  a  espècie.  • Concentració,  necessària  per  aprofundir  en  el  coneixement    • Imaginació  i  la  creativitat,  necessàries  per  trobar  nous  camins  
  39. 39. GRÀCIES  PER  LA  SEVA  ATENCIÓ   Albert  Vinyals     10/12/12                         Albert.vinyals@uab.es        http://psicologiadelconsumo.wordpress.com/     http://albertvinyals.wordpress.com/    
  40. 40. PROPOSTES  PER  A  FUTURS  ESTUDIS  •  Suposició  que  a  mitjà  termini  s’apreciaran  més  canvis  en  els  usuaris  (o  no)     i  augmentaran  els  estudis  que  faran  servir  tècniques  de  neuroimatge  .  •  Pressupost  i  equip  interdisciplinari.  •  Millorar  la  representativitat  de  la  mostra.  •  Millorar  el  qüestionari.     •  Millorar  proves  de  comprensió.   •  Comprovar  si  són  multitasques  amb  altres  mitjans.   •  Estudiar  el  temps  d’execució.   •  3a  opció  per  la  VD:  paper.  •  Analitzar  atenció  sostinguda  i  dividida.  •  Usar  mètodes  estadístics  multivariants.  •  Usar  eines  de  neuroimatge.    

×