pp filosofia tema 4- alba monroy

400 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
400
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
5
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

pp filosofia tema 4- alba monroy

  1. 1. Les preguntes fonamentals de la filosofia Alba Monroy López 1BATXILLERAT SOCIAL
  2. 3. <ul><li>Reflexionar sobre les preguntes =>Aprendre a filosofar=> </li></ul><ul><li>Aprendre a pensar . </li></ul><ul><li>Encara que això no es tasca de la filosofia però si te que veure ja que </li></ul><ul><li>genera una actitud reflexiva i crítica. </li></ul>1.1 Aprendre filosofia o aprendre a filosofar?
  3. 4. <ul><li>La filosofia sorgeix de les experiències vitals. La vida ens porta la </li></ul><ul><li>necessitat de formular preguntes. </li></ul><ul><li>Quan fem una pregunta s’inicia un procés de cerca=> </li></ul><ul><li>Posem en marxa la nostra capacitat de pensar. </li></ul>1.1 Aprendre filosofia o aprendre a filosofar?
  4. 5. <ul><li>Podem distingir entre: </li></ul><ul><li>- Aprendre filosofia (Conte problemes bàsics sobre els que </li></ul><ul><li>tradicionalment ha tractat la filosofia) </li></ul><ul><li>- Aprendre a filosofar (Preguntar-se a si mateix problemes propis) S’ha </li></ul><ul><li>de subratllar la importància del diàleg filosòfic (tots tenim la necessitat </li></ul><ul><li>de buscar junts, es a dir parlar dels nostres problemes i buscar una </li></ul><ul><li>solució) </li></ul>1.1 Aprendre filosofia o aprendre a filosofar?
  5. 6. <ul><li>Les preguntes filosòfiques acostumen a ser força radicals(radicals en el </li></ul><ul><li>sentit que van al quit de la qüestió). Per això han donat lloc a diàlegs </li></ul><ul><li>molt polèmics han transformat la manera d’entendre la realitat. </li></ul>
  6. 7. <ul><li>-Aquestes preguntes mostren interès per : </li></ul><ul><li>El que ens envolta, conèixer-se a un mateix, i al nostra forma de </li></ul><ul><li>viure i actuar. </li></ul><ul><li>-Aquestes preguntes es poden classificar en: </li></ul><ul><li>Preguntes teòriques, com per exemple ¿Què és estimar? </li></ul><ul><li>Preguntes pràctiques, com per exemple ¿Quins fins hem de seguir? </li></ul>
  7. 8. <ul><li>L’ anomenat “gir aplicat” demà ajuda per solucionar problemes i </li></ul><ul><li>preguntes com, dilemes ètics. Com pot ser en la medicina o la justícia. </li></ul><ul><li>Dels filòsofs s’espera que ofereixin principis ètics que ajudin a prendre </li></ul><ul><li>Decisions, és a dir => Ètica aplicada </li></ul>
  8. 9. <ul><li>Les preguntes filosòfiques que ens ajuden a aprendre a pensar ens </li></ul><ul><li>connecta directament amb el diàleg filosòfic . Un diàleg filosòfic només </li></ul><ul><li>ho és si promou un raonament. Hi ha una sèrie de preguntes que ajuden </li></ul><ul><li>al diàleg filosòfic </li></ul><ul><li>(Exemple: Quines raons tens per dir això). Aquestes preguntes ens </li></ul><ul><li>ajudaran atrobar raons millors i més sòlides </li></ul>
  9. 10. <ul><li>Ens referim a cosmologia com el terme </li></ul><ul><li>que forma part de la filosofia i que </li></ul><ul><li>tracta del món en general. Aquí es </li></ul><ul><li>relaciona filosofia i ciències naturals . </li></ul><ul><li>La tradició judeocristiana i la musulmana </li></ul><ul><li>plantegen que la creació devia haver </li></ul><ul><li>tingut lloc uns 5000 anys aC. En canvi el </li></ul><ul><li>pensament grec creu que el món i </li></ul><ul><li>l’esser humà ha tingut lloc del no-res i </li></ul><ul><li>sempre ha estat així. </li></ul><ul><li>Des del Big bang, l’univers està en </li></ul><ul><li>expansió i ho fa d’acord amb la idea de </li></ul><ul><li>l’espai. Per tan l’univers només pot </li></ul><ul><li>continuar expandir-se o contreure's. </li></ul>2.1 La pregunta del cosmos
  10. 12. <ul><li>El terme sentit te molts significats, però des del punt de vista filosòfic </li></ul><ul><li>són tres: </li></ul><ul><li>- El sentit com a finalitat: Les accions humanes tenen sentit quan persegueixen una finalitat. No te sentit una acció que no contribueix a aconseguir el fet que se suposa que persegueix. </li></ul><ul><li>- El sentit com a significació: Relacionat amb el llenguatge, ex: quan diem que una frase te sentit. </li></ul><ul><li>- El sentit com a valor : Que valgui la pena. </li></ul>
  11. 13. <ul><li>El sentit, problema o misteri? </li></ul><ul><li>-Problema: situacions on hi ha alguna cosa que dificulta alguna acció. </li></ul><ul><li>-Misteri: situació més profunda, no és un obstacle, sinó que simplement </li></ul><ul><li>no te respostes o solució, ens acompanya tota la vida. </li></ul><ul><li>EL SENTIT ESTÀ MÉS APROP DEL MISTERI </li></ul>
  12. 14. <ul><li>Tres tipus de resposta a la paraula sentit: </li></ul><ul><li>- No hi ha sentit: L’existència i el món són absurds. </li></ul><ul><li>En realitat, aquesta posició elimina la pregunta en si. </li></ul><ul><li>- Hi ha un sentit immanent: L’existència té finalitat, significat o valor, però entenen que la mort és un límit absolut per a l’ humanitat </li></ul><ul><li>- Hi ha un sentit transcendent: Seria una posició religiosa, tot te sentit desprès de la mort. </li></ul>
  13. 15. <ul><li>Religió i sentit: Hi ha molts tipus de religions, però totes busquen descobrir un </li></ul><ul><li>sentit últim per a la vida humana. </li></ul><ul><li>- Religió com a relligament : Xavier Zubiri(1898-1983), religió=>relligo(en llatí) que </li></ul><ul><li>vol dir relligar. Els humans estan relligats, tenen una vinculació respecte les </li></ul><ul><li>coses, el món Déu. </li></ul><ul><li>- Religió com a relació : Una relació entre l’ésser humà i una realitat divina. Es </li></ul><ul><li>distingeixen dos apartats: </li></ul><ul><li>- Dimensió de l’encontre : El que es diví surt a la cerca de la persona de diverses </li></ul><ul><li>maneres. </li></ul><ul><li>- Dimensió de la resposta : L’encontra impulsa a l’ésser humà a transformar la seva </li></ul><ul><li>vida d’alguna manera. </li></ul>
  14. 17. <ul><li>Per definir la mort ho hem de fer amb una </li></ul><ul><li>relació amb la vida. La mort es el </li></ul><ul><li>final de la vida, el cessament de les activitats </li></ul><ul><li>vitals. I la manera que tindrem d’entendre la </li></ul><ul><li>mort, depèn de com entenem la vida. </li></ul><ul><li>LA VIDA la podem definir en dos sentits: </li></ul><ul><li>-Biològic: És difícil definir la vida biològicament. </li></ul><ul><li>-Filosòfic: Els pensadors grecs creien que hi havia una vida apart de la vegetal/animal, la vida pràctica o moral </li></ul><ul><li>A partir del S XIX es desenvolupa una línea de </li></ul><ul><li>reflexió. </li></ul><ul><li>Ortega y Gasset creu que la vida es trobar-se </li></ul><ul><li>amb el mon, estar en circumstància </li></ul>Ortega y Gasset
  15. 18. <ul><li>LA MORT COM A FENÒMEN HUMÀ </li></ul><ul><li>=> Morir és allò que passa a tots els éssers de la naturalesa, fins i tot els inanimats. </li></ul><ul><li>Però només te significat ple a la vida </li></ul><ul><li>humana, ja que els humans som els únics </li></ul><ul><li>que tenim consciència de que estem vius i </li></ul><ul><li>de que hem de morir </li></ul>
  16. 19. <ul><li>Mort i filosofia </li></ul><ul><li>Filòsofs com Plató van crear una relació </li></ul><ul><li>entre la mort i la filosofia. Ells creien </li></ul><ul><li>que la filosofia ens preparava per la mort </li></ul><ul><li>Experiència de la mort </li></ul><ul><li>Epicur “mentre vivim la mort no existeix i </li></ul><ul><li>quan la mort existeix, nosaltres ja no hi </li></ul><ul><li>som” </li></ul><ul><li>Així podem afirmar que no podem viure </li></ul><ul><li>la nostra pròpia mort. Ja que quan </li></ul><ul><li>som vius no podem estar morts. </li></ul>Epicur filòsof grec
  17. 20. <ul><li>La mort com a definició de l’ésser humà </li></ul><ul><li>En el S XX, hi havia una tendència filosòfica a reflexionar de forma </li></ul><ul><li>notable sobre la mort: l’existencialisme. </li></ul><ul><li>Per el cas dels ésser humans, primer existim i després, en funció del </li></ul><ul><li>que vivim ens fem d’una determinada manera, adquirim una essència = essència d’existir. </li></ul><ul><li>Sentit de la mort i la transcendència </li></ul><ul><li>El significat de la mort varia segons la manera que entenguem l’ésser </li></ul><ul><li>humà. </li></ul><ul><li>Hi ha dues posicions bàsiques: </li></ul><ul><li>-Monisme: No hi ha composició en la realitat humàna </li></ul><ul><li>-Dualisme: l’ésser humà esta fet per dos tipus de realitat, material(cos) </li></ul><ul><li>espiritual(ànima) </li></ul>
  18. 22. <ul><li>La qüestió del mal ens porta al terme “teodicea” ens remet tan a la justificació </li></ul><ul><li>de Déu davant del mal com a la justícia de Déu. </li></ul><ul><li>L’ intent de justificar Déu davant l’existència de mal. </li></ul><ul><li>Hi ha tres tipus de mal: </li></ul><ul><li>- Metafísic : s’ identifica amb la finitud de les coses </li></ul><ul><li>- Físic : lleis naturals, si et caus i et fas mal. </li></ul><ul><li>- Moral : te la seva arrel en l’ últim termini, en la </li></ul><ul><li>llibertat dels éssers humans per elegir entre diferents formes d’ acció </li></ul>Mal físic
  19. 23. <ul><li>Del mal metafísic al mal moral </li></ul><ul><li>El problema no és de la manera en què ho planteja Epicur, sinó previ al seu plantejament: és el problema que Déu es troba de crear o no crear un món la inevitable finitud del qual doni cabuda necessàriament al mal. </li></ul><ul><li>El mal com injustícia </li></ul><ul><li>La perplexitat que ens provoca la realitat del mal apareix sobretot en </li></ul><ul><li>prendre consciència de com d’absurd és el sofriment de la persona </li></ul><ul><li>bona. </li></ul>
  20. 24. <ul><li>Déu com a garant de la justícia </li></ul><ul><li>La paradoxa és que el mal tingui l’última paraula en l’ història; la raó </li></ul><ul><li>reclama que “ha de ser d’un altra manera” per això reclama </li></ul><ul><li>l’existència d’un Déu per reparar lo injust. </li></ul><ul><li>-La raó no ens dona la capacitat de donar raons sinó de fer-nos sentir </li></ul><ul><li>que hi ha coses que ens humanitzen i coses que ens deshumanitzen. </li></ul>
  21. 26. <ul><li>És en el S XX quan es pensa amb més interès sobre els </li></ul><ul><li>problemes que giren entorn d’aquest coneixement. Hi </li></ul><ul><li>ha diferents formes de concebre la ciència: </li></ul><ul><li>Concepció inductivista: La ciència s’identifica amb un </li></ul><ul><li>coneixement objectiu, cert i fiable. Per això el que no </li></ul><ul><li>pot confirmar-se empíricament no és científic . </li></ul>
  22. 27. <ul><li>Una forma de revisar la posició extrema de l’ </li></ul><ul><li>inductivisme és defensar que les lleis obtingudes per </li></ul><ul><li>inducció només són probablement verdaderes. </li></ul><ul><li>Per tant es probable, però no cert al cent per cent. </li></ul>
  23. 28. <ul><li>L’estudi de la ciència exigeix entendre l’activitat científica com un tot i la ciència </li></ul><ul><li>com un procés de comunicació complex. </li></ul><ul><li>Les teories són sobretot una manera de veure el món. </li></ul>
  24. 29. <ul><li>Concepcions alternatives de la ciència </li></ul><ul><li>Feyerabend(1924-1994) filòsof. Va proposar una concepció de la </li></ul><ul><li>ciència consistent a renunciar completament a la idea que la ciència </li></ul><ul><li>és una activitat racional. Segons la seva opinió la ciència no té </li></ul><ul><li>característiques especials que la facin superior als altres </li></ul><ul><li>coneixements. </li></ul><ul><li>Molts autors consideren que la ciència és retòrica , que fa </li></ul><ul><li>construccions metafòriques per facilitar la comprensió de la realitat. </li></ul>
  25. 30. <ul><li>La ciència pot estar condicionada per: </li></ul><ul><li>Epistemològics: </li></ul><ul><li>1-El falsacionisme en afirma que la ciència és un coneixement fiable. </li></ul><ul><li>2-Gràcies al condicionament de l’evolució podem pensar racionalment. La racionalitat és un producte de la evolució que podria haver estat molt diferent. </li></ul><ul><li>Tecnològics: La ciència està condicionada per la tecnologia tan per </li></ul><ul><li> possibilitar-la o limitar-la. </li></ul><ul><li>Econòmics i polítics. </li></ul>
  26. 31. <ul><li>La ciència no és l’únic saber valuós. </li></ul><ul><li>Pretendre que la ciència tingui totes les </li></ul><ul><li>respostes sobre la condició humana és un </li></ul><ul><li>error i fins i tot pot resultar perillós. Hi </li></ul><ul><li>ha problemes de l’ésser humà que estan </li></ul><ul><li>fora del domini de la ciència. </li></ul><ul><li>La ciència i l’ètica: Podrien ser els </li></ul><ul><li>problemes que té qualsevol metge, un </li></ul><ul><li>problema moral amb el seu pacient. Quan </li></ul><ul><li>ha de desconnectar de una màquina </li></ul><ul><li>a una persona que està en coma... Són </li></ul><ul><li>problemes morals i científics amb el </li></ul><ul><li>que es te que enfrontar. </li></ul>
  27. 33. <ul><li>Utilitzem la paraula utopia per referir-nos a allò que desitgem però és </li></ul><ul><li>insostenible. </li></ul><ul><li>La utopia té el seu origen en la insatisfacció o el desacord amb la realitat. </li></ul><ul><li>Parlem de utopia com a motor de canvi. </li></ul>Paisatge utòpic, és desitjable però impossible
  28. 34. <ul><li>Característiques bàsiques de la utopia. </li></ul><ul><li>Origen=> Neix l’ impuls utòpic. </li></ul><ul><li>Fonamentació=> Això sorgeix per la defensa d’uns valors ètics. </li></ul><ul><li>Funció=> Funció critica cap a la societat. </li></ul><ul><li>Objectiu=> Idear institucions per arribar a la societat perfecta. </li></ul><ul><li>Metodologia=> Experimentació de noves possibilitats. </li></ul><ul><li>Caràcter Global=> Descripció de com seria aquesta societats si els ideals queescollíssim funcionessin. </li></ul><ul><li>LA UTOPIA SOCIAL ÉS UN MODEL IDEAL DE SOCIETAT ALTERNATIU L’ EXISTEN </li></ul>
  29. 35. <ul><li>Tipus d’utopies: </li></ul><ul><li>Populars </li></ul><ul><li>Clàssiques </li></ul><ul><li>Medievals </li></ul><ul><li>Renaixentistes </li></ul><ul><li>Il·lustrades </li></ul><ul><li>Socialistes </li></ul><ul><li>Antiutopies </li></ul><ul><li>Llibertàries </li></ul>
  30. 36. <ul><li>Crítiques al pensament utòpic </li></ul><ul><li>Des del pla teòric: </li></ul><ul><li>-La impossibilitat de realització </li></ul><ul><li>-La condemna al totalitarisme </li></ul><ul><li>Des del nivell dels esdeveniments </li></ul><ul><li>-La utopia de la ciència i la tecnologia, solucionar problemes. </li></ul><ul><li>-Els intentes de realitzar una societat igualitària han desembocat en </li></ul><ul><li>règims totalitaris </li></ul><ul><li>-La utopia informacional està servin per controlar i unificar. Com a </li></ul><ul><li>conseqüència d’això disminueix la capacitat creativa. </li></ul>
  31. 37. <ul><li>Per realitzar una defensa utòpica es necessari fer una critica de ella mateixa, </li></ul><ul><li>decidir quins elements són necessaris, els que no es poden treure i els </li></ul><ul><li>contingents que són es que varien depenen de la situació concreta de la utopia. </li></ul><ul><li>Possibilitat de realització: No existeix oposició entre allò el que és real i allò </li></ul><ul><li>que és ideal, perquè allò que es real es pot millorar. </li></ul><ul><li>Acusació de totalitarisme: Si es mostra que l'espècie humana té una dimensió </li></ul><ul><li>egoista, també te una altre generosa. </li></ul><ul><li>No hem de cometre l’error de negar l’ utopia per que creiem que mai no es </li></ul><ul><li>podrà realitzar. </li></ul>
  32. 38. <ul><li>En l’actualitat el model d’una societat justa ha de contenir </li></ul><ul><li>dos aspectes bàsics : </li></ul><ul><li>- Un nucli ètic universal : Satisfer uns mínims de ètica cívica i incloure </li></ul><ul><li>valors de llibertat, igualtat i solidaritat </li></ul><ul><li>- El contingut utòpic : Propostes concretes sobre com organitzar la </li></ul><ul><li>societat i la vida en comú. Tot això ha d’incloure aspectes imaginatius, </li></ul><ul><li>buscar noves possibilitats de millorar. </li></ul><ul><li>Aquest dos aspectes bàsics han d’ajuntar-se per ajudar-nos a superar </li></ul><ul><li>allò existent. Per això ser utòpics és ser realista , ja que es intentar </li></ul><ul><li>descobrir noves possibilitats. </li></ul>

×