Ramon Llull

4,878 views

Published on

it's my homework for the catalan class...
I thought it might be useful for someone else

Published in: Education, Travel
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
4,878
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1,492
Actions
Shares
0
Downloads
48
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Ramon Llull

  1. 1. Ramon Llull Andreea Roşu 1er Batxillerat 1
  2. 2. Qui va ser? Va ser un filòsof, teòleg, novel·lista i poeta. Fill d'una família possiblement pertanyent a la noblesa catalana, el seu pare arribà a Mallorca amb l'host del rei Jaume el Conqueridor. Nascut a l'illa en el període immediatament posterior a la conquesta, estigué vinculat durant la seva jovenesa a la casa reial. Dels seus anys com a cortesà en sabem poca cosa: es casà, tingué dos fills, i portà un ritme de vida adequat al seu estament. Però als trenta-un anys va viure una experiència trasbalsadora que conferí un gir radical a la seva vida: l'anomenada «conversió», esdevinguda arran de l'aparició cinc vegades de Crist crucificat. 2
  3. 3. Desprès de haver tingut la visió de Crist, va canviar totalment; es va convertir en un monjo i va dedicar la resta de la seva vida a escriure i tractar de convertir els "pagans". Tenia tres objectius: I. Predicar als infidels fins arribar al martiri. II. L’escriptura d’un llibre contra els errors d’aquests infidels ( deia que havia de ser <<el millor llibre del mon>>). III. La creació d’escoles-monestirs on s'ensenyés l’arab i altres llengues orientals per a instruccio de missioners Ell va escriure sobre l'amor, la guerra, l'alquímia, la religió. 3
  4. 4. La seva obraLlull és l'autor d'una obra que, escrita en quatre llengües (llatí, català, àrab i provençal), comprèn uns 243 títols i abraça, prescindint de la producció estrictament literària, les mes diverses branques del saber : Filosofia, Teologia, Medicina, Física, Astronomia, Astrologia, etc. Va ser un dels primers escriptors europeus que va utilitzar una llengua neollatina per tractar algunes d'aquestes matèries; i si l'ús de l'àrab va obeir a la necessitat de ser entès per els infidels, la llengua llatina li va permetre fer-se escoltat en els centres culturals més importants de l'Europa del segle XIII. 4
  5. 5. Concepte de Literatura Aquest aprofitament de la literatura per als interessos doctrinals deriva d'una idea central en el pensament i en la praxi lul·lians: la primacia de la «primera intenció» enfront de la «segona intenció». • La primera intenció expressa la finalitat per la qual es creà l'ésser humà: conèixer, estimar i lloar Déu. • La segona intenció, per contra, suposa cercar el propi benefici. Avantposar la segona intenció a la primera és oblidar la raó per la qual existim: aquesta és, per a Llull, la font del pecat i de la decadència moral L'escriptura lul·liana vol ser, llavors, una escriptura de «primera intenció 5
  6. 6. Per orientar-se en la gran quantitat d'obres de Llull, la crítica ha acceptat una divisió en quatre etapes, És per això que, per tal d'orientar-se en la gran quantitat d'obres de Llull, la crítica ha acceptat majoritàriament una divisió de la producció en quatre etapes, proposada per Antoni Bonner, d'acord amb els diversos canvis que experimentà el mètode lul·lià de trobar la veritat. Etapes en l’obra de Llull 6
  7. 7. I. etapa preart: abasta els darrers anys d'aprenentatge abans de la il·luminació de Randa (1271-1274); a ella pertanyen un tractat de lògica en vers II. etapa quaternària: els principis bàsics que estructuren l‘art compareixen en un nombre múltiple de quatre III. etapa ternària: abandonarà definitivament la reescriptura de la seva art, els conceptes compareixeran en un nombre múltiple de tres IV. etapa postart: des de 1308 fins a la seva mort, Llull deixà de banda l'Art i se centrà en l'escriptura d'opuscles sobre qüestions concretes de filosofia, de teologia i de lògica 7
  8. 8. El sistema filosòfic de Llull, basat fonamentalment en el platonisme cristià (autors llatins del segle XII), i en el pensament oriental, informa totes les seves obres que li van servir per als seus propòsits especulatius i persuasius. Prosa filosòfica L'Art abreujada d'atrobar veritat (Ars magna) és el primer intent d'art general lul·liana. Els principis filosòfics hi són organitzats de manera que puguin resoldre matemàticament tota mena de dubte. L'Arbre de Sciència és una veritable enciclopèdia organitzada a partir d'uns arbres al·legòrics que comprenen tot el saber humà. Exemples d’obres 8
  9. 9. L'Arbre de la Ciència 9
  10. 10. Obra didàctica i religiosa Hi ha tres obres remarcables: El Llibre de l'orde de cavalleria és dedicada a la formació del cavaller cristià segons la més pura concepció medieval. Aquesta obra exercí una gran influència en Tirant lo Blanc. El Llibre de Sancta Maria, estructurat mitjançant un diàleg entre dues dames al·legòriques : Oració i Lausor (“lloança”), que busquen la manera de pregar i de lloar millor a la Mare de Déu. 10
  11. 11. Lo romanç d'Evast e Blanquerna esta organitzat en cinc llibres en record de les cinc nafres de Crist i per exemplificar els cinc possibles estats de vida religiosa. La novel·la intenta oferir un ampli panorama del món mediterrani del segle XIII i dels problemes més angoixants per al cristià. El Blanquerna conté en els seus cinc llibres algunes obres escrites anteriorment per Llull. Obra narrativa 11
  12. 12. La importància de Llull en el capítol lingüístic es basa en dos fets. En primer lloc, va ser el creador del català literari i, en segon lloc, la seva prosa, d'una sintaxi excepcionalment dúctil i flexible, esdevingué un model de llengua que no va ser modificat fins que, temps després, la Cancelleria Reial n'imposà un altre. Pel sol fet de tractar, per primera vegada en català, disciplines filosòfiques, Llull va crear conceptes nous, freqüentment per un curiós sistema de derivació. La idea Lul·liana de la llengua entesa com a mer instrument condicionà en gran manera el seu estil; al Llibre del gentil Llengua i estil 12
  13. 13. Amb el mateix propòsit de didactisme, Llull utilitzà una sèrie de recursos gràfics (com figures, arbres, cercles, etc.) que intentaven de facilitar la comprensió de les seves idees. Els arbres, per exemple, són treballats amb tant de detall que, en alguns casos, constitueixen autèntics símbols de l'obra lul·liana. Al costat d'aquestes il·lustracions, i amb idèntica intenció, cal considerar l'ús d' ”eximplis”, narracions breus d'estructura al·legòrica i finalitat didàctico-moral 13
  14. 14. La nostra ment segueix camins coneguts i transitats, i que de vegades necessiten ajuda mecànica per trobar noves idees, descobrir i idees. Ramon Llull va utilitza d'una manera mecànica de la recerca de la veritat, un joc de rodes concèntriques en què van ser escrites unes paraules . En girar les rodes, les paraules es van combinar de manera inesperada. Ars magna 14
  15. 15. Els seus viatges Era tan convençut de les visions que havia tingut que marxarà personalment en diverses ocasions al nord d'Àfrica per disputar amb els teòlegs musulmans. Les disputes eren per argumentació, volia donar per conèixer la seva ‘’Art’’. La literatura ha sigut el seu vehicle de difusió dels seus ideals de la reforma de la cristiandat i conversió dels infidels. 15
  16. 16. 16
  17. 17. A finals de l'any 1315 sabem que es trobava en un d'aquests viatges missionals, a Tunis; cap al març de l'any següent, a l'edat de 83 o 84 anys, ja era mort. No se sap si va morir a Tunis mateix, a Mallorca o durant el viatge de tornada des d'Àfrica a la seva illa: la tradició va generar una llegenda segons la qual moriria lapidat com a màrtir de la fe. La seva mort 17
  18. 18. 18

×