Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.
Roşu Andreea 1er Batxillerat        Propietats químiques de les proteïnes        Material:        tubs d’assaig           ...
Observacions:La clara de ou ha perdut la seva transparència.                                        abans                 ...
Conclusions:Les proteïnes actuen com a amortidors de pH a causa del seu caràcter amfòter, és a dir, poden comportar-se com...
Procediment:Posem en cada tub d’assaig 2 ml de clara d’ou, 2 ml de glicina i 2 ml d’aigua destil·lada.En cada un posem 2 m...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

practica: Propietats químiques de les proteïnes

5,144 views

Published on

.

  • Sex in your area is here: ❤❤❤ http://bit.ly/39pMlLF ❤❤❤
       Reply 
    Are you sure you want to  Yes  No
    Your message goes here
  • Dating direct: ❤❤❤ http://bit.ly/39pMlLF ❤❤❤
       Reply 
    Are you sure you want to  Yes  No
    Your message goes here
  • Be the first to like this

practica: Propietats químiques de les proteïnes

  1. 1. Roşu Andreea 1er Batxillerat Propietats químiques de les proteïnes Material: tubs d’assaig gradeta vasos de precipitats aspiradors manuals per a pipetes retolador per a vidre aigua destil·lada pipetes clara d’ou comptagotes glicina balança sal(NaCl) estufa àcid clorhídric (HCl) al 37% vareta de vidre dissolució d’hidròxid sòdic(NaOH) al 20% guantsDesnaturalitzacióIntroducció:Diversos factors alteren les conformacions de les proteïnes. En alguns casos, aquests canvis en estructuraprodueixen una pèrdua de lactivitat biològica de la proteïna. Si la forma duna proteïna es canvia sense alterar, laseva estructura primària, es diu que la proteïna es a desnaturalitzat. inicialment, hi ha una proteïna nativa, és a dir laproteïna com es troba en la cèl·lula. En afegir un agent desnaturalitzant, aquest fa que la proteïna es desenreda iprengui una altra conformació anomenada: espiral aleatòria, que correspon a la forma desnaturalitzada de laproteïna. Per a alguns casos el procés de desnaturalització és reversible. La desnaturalització involucra una alteracióde lestructura secundària i terciària de la proteïna, qualsevol canvi que pertorbi les forces de dispersió, els enllaçosdhidrogen (enllaços Iònics), desnaturalitzen la proteïna.Es pot fer de diverses maneres:Desnaturalització per agitació mecànica:Procediment:Amb una forquilla remenem la clara d’un ou.Observacions:La clara es torna mes espessa i es fa mes clara.Conclusions:Perd la seva consistència , per tant ja no te la mateixa estructura.Desnaturalització per augment suau de temperatura:Procediment:En una proveta posem 2ml de dissolució de clara d’ou prèviament feta amb 500 ml d’aigua destil·lada i una mica deNaCl.El tub d’assaig el col·loquem a bany maria sobre la estufa i esperem uns minuts.
  2. 2. Observacions:La clara de ou ha perdut la seva transparència. abans desprésConclusions:Les estructures de les proteïnes han sigut afectades per el augment de temperatura, per tant han perdut la sevafunció i el seu aspecte inicial.Quan la temperatura és elevada augmenta lenergia cinètica de les molècules amb el que es desorganitza lembolcallaquosa de les proteïnes, i es desnaturalitzen. Així mateix, un augment de la temperatura destrueix les interaccionsfebles i desorganitza lestructura de la proteïna, de manera que linterior hidrofòbic interacciona amb el medi aquós ies produeix lagregació i precipitació de la proteïna desnaturalitzada. En definitiva, la clara dou que per l’augment dela temperatura desplega lalbúmina i aquesta es precipita.Desnaturalització deguda als canvis de pH:Procediment:Preparem 4 tubs d’assaig, 2 amb 2 ml de la dissolució de clara d’ou i 2 amb aigua destil·lada.En 1 tub d’assaig amb clara i en un altre amb aigua destil·lada posem àcid clorhídric (HCl) i en els altres 2 tubsd’assaig restants posem hidròxid de sodi (NaOH)Els deixem reposar .Observacions:En afegir el HCL el medi es farà àcid, en el tub d’assaig amb l’ovoalbúmina es va formar una estructura amb forma deteranyina ja que la proteïna farà la seva funció de . En canvi, en el tub amb aigua destil·lada no ha hagut ninguncanvi.En afegir el NaOH el medi es farà basic, el tub d’assaig amb la ovoalbúmina canvia una mica de color mentre que altub amb aigua destil·lada no li canvia el color.
  3. 3. Conclusions:Les proteïnes actuen com a amortidors de pH a causa del seu caràcter amfòter, és a dir, poden comportar-se comàcids (acceptant electrons) o com a bases (donant electrons). Per tant, al posar-li àcid clorhídric o hidròxid sòdic laproteïna canvia per intentar estabilitzar una mica el medi.Identificació de proteïnesLa prova de BiuretIntroducció:La prova de Biuret sutilitza per detectar la presència denllaços peptídics. Els àtoms de coure del reactiu s’uneixen ados o mes enllaços peptídics i es forma un complex de color violeta característic.Els dipèptids no donen coloració violeta perquè nomes tenen un enllaç peptídic. La urea també dona Biuret positiu,per la qual cosa aquesta prova no serveix per detectar proteïnes a l’orina.Procediment:Preparem 3 tubs d’assaig amb 2 ml de dissolució de clara d’ou, 2ml de glicina i 2 ml d’aigua destil·lada.En cada tub es deixen caure 5 gotes del reactiu de Biuret i 2 ml de NaOH.Observacions:Els tubs d’assaig obtenen un color blau. El color violeta esta present en el tub d’assaig on hem posat l’albúmina.Conclusions:El resultat positiu es el de l’ovoalbúmina que ha obtingut un color violeta, els altres son negatius perquè l’aigua i laglicina no tenen enllaços peptídics.La prova xantoproteicaIntroducció:La prova xantoproteica(del grec xanto, que significa groc) es basa en la propietat que tenen les cadeneshidrocarbonades cícliques de formar, amb l’àcid nítric, un compost nitrat de color groc canari. Aquest compost potser reduït per compostos basics com d’hidròxid amònic i donar un compost de color marro ataronjat característic.
  4. 4. Procediment:Posem en cada tub d’assaig 2 ml de clara d’ou, 2 ml de glicina i 2 ml d’aigua destil·lada.En cada un posem 2 ml d’àcid nítric .Observacions:El tub que conte l’ovoalbúmina obté un color groc molt fluix mentre les altres dues no ho obtenen.Conclusions:La coloració groga és deguda a la formació dun compost aromàtic nitrat de color groc, quan les proteïnes sóntractades amb àcid nítric concentrat.La coloració groga va aparèixer també en les mans d’en Marc quan, accidentalment, s’ha tacat amb una mica d’àcidnítric.Les taques grogues a la pell causades per làcid nítric són el resultat de la reacció xantoproteica. Les cèl·lules delepidermis de la pell contenen proteïnes amb anells aromàtics.També ho vam comprovar en el tros de pa. Nomes posant-li unes gotetes ha obtingut un color ataronjat, semblant al’oli d’oliva.

×