Successfully reported this slideshow.
FITXA DEL LLIBRE: <br />Autora: MERCÈ  RODOREDA<br />Títol: La Plaça del Diamant<br />Editorial: Club Editor Jove<br />Col...
la plaça del diament
la plaça del diament
la plaça del diament
la plaça del diament
la plaça del diament
la plaça del diament
la plaça del diament
la plaça del diament
la plaça del diament
la plaça del diament
la plaça del diament
la plaça del diament
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

la plaça del diament

12,217 views

Published on

Published in: Travel, Sports
  • Be the first to comment

la plaça del diament

  1. 1. FITXA DEL LLIBRE: <br />Autora: MERCÈ RODOREDA<br />Títol: La Plaça del Diamant<br />Editorial: Club Editor Jove<br />Col·lecció:<br />Data: 2008<br />3<br />Autora (La biografia de l’autora) <br />Mercè Rodoreda i Gurguí: neix a Barcelona, al barri de Sant Gervasi, el 10 d’octubre de 1908, Girona 13 de abril de 1983, fou una escriptora Espanyola de llengua catalana. Considerada per molts com l’escriptora més universal de la narrativa contemporània catalana, la seva obra s’ha traduït a 27 idiomes.<br />Fou filla única d’un matrimoni (Andreu Rodoreda i Montserrat Gurguí ).<br />Li agradaven molt les lletres de, la seva infància va estar influenciada per la figura del avi, Pere Gurguí, que li inculcà un profund catalanisme que li acompanyà durant tota la seva vida. <br />Vint anys després (1928), Rodoreda va contraure matrimoni amb un tiet seu, Joan Gurguí, catorze anys major que ella, amb qui tindrà el seu únic fill, en Jordi.<br />Tot i això el seu matrimoni, va acabant sent un fracàs.<br />I la seva sortida va ser, la literatura. Inicià les seves col·laboracions en diversos mitjans com: La Veu de Catalunya, La Publicitat o Mirador.<br />En 1937, Rodoreda posà fi al seu matrimoni.<br />En 1939 s’exilià a França. Rodoreda creia que l’exili seria per poc temps i deixà al seu fill a càrrec del seu pare. <br />A Ginebra, és on va escriure la seva obra més al camada, La Plaça del Diamant (1960), considerada com la novel·la més important de la narrativa catalana de postguerra.<br />L’any 1972 tornà a Catalunya, després de la mort del seu amant a Viena.<br />Finalment, Rodoreda va morir a Girona als 75 anys d’edat, víctima d’un càncer en 1983. Per voluntat pròpia, fou enterrada en el cementiri de Romanyà de la Selva.<br />5<br />Les seves obres principals:<br />Aloma: 1938 (revisada al 1969)<br />La plaça del diamant: 1960<br />El carrer de les camèlies: 1966<br />Jardí vora el mar: 1967<br />La meva Cristina i altres contes: 1967<br />Mirall trencat: 1974<br />Semblava de seda i altres contes: 1978<br />Quanta, quanta guerra...: 1980<br />La mort i la primavera, novel·la pòstuma: 1986<br />7<br />OBRA LITERÀRIA<br />Les obres de Mercè rodoreda destaquen pel seu estil i la capacitat descriptiva, tenen una temàtica femenina, protagonitzada per una dona, normalment fràgil però amb una gran força interior, i un estil narratiu i poètic, carregat simbolisme.<br />Les seves obres s’ambienten en llocs on ha viscut com: El barri Gràcia (de Barcelona), Romanyà de la Selva o Ginebra.<br />Rodoreda va saber descriure com ningú la societat catalana de segle XX i els canvis que s’hi estaven produint.<br />9<br />3.1. TEMA I SUBTEMES DE L’OBRA:<br />El tema principal d’aquest llibre, la plaça del diamant, és la vida de la protagonista, la Natàlia, una noia del barri de Gràcia de Barcelona que ha de sortir endavant amb els seus filla i el seu marit, en Quimet, que més endavant mort en la Guerra Civil. La Natàlia narra en primera persona els seus sentiments i tot el que viu. Apareixen molts símbols, com els coloms, a ella en Quimet l’anomena Colometa, i quan està amb ell sembla un colom més, que ocupa la seva casa, el tipus de Colom trist que ha de trobar-se ell mateix el seu menjar.<br />“ Em va buidar la golfa de totes les coses que jo hi tenia: el cove de la roba, les cadires mitjanes, la caixa de la roba bruta, el cistell de les gafes...”<br />“Em va dir que anés, perquè necessitaven una dona de feines els dematins.”<br />Quan viu amb l’adroguer que ven veces, se l’anomena així perquè les veces són el menjar dels coloms, i és ell el que la manté i li dona el menjar de cada dia:<br />“de mica en mica tornava a la vida després d’haver viscut en el forat de la mort”<br />També podem trobar subtemes, per exemple: la Guerra Civil, la proclamació de la República, l’amor entre la parella, etc.<br />11<br />3.2. ARGUMENT (resum)<br />La història es desenvolupa a Barcelona, on Natàlia, una noia tímida i ingènua, coneix una nit al ball de la plaça del Diamant en Quimet, gràcies a la seva amiga Julieta que li havia proposat d’anar-hi.<br />La Colometa, que era com li deia en Quimet, va deixar el seu treball a la pastisseria i al seu promès, que s’anomenava Pere, per casar-se amb en Quimet. Amb ell va tenir dos fills: <br />l’Antoni i la Rita. Ell tenia una botiga on treballava de fuster, però això no anava gaire bé, i la Colometa va posar-se a treballar en una casa.<br />Quan va començar la Guerra Civil Espanyola, en Quimet va haver d’anar a lluitar al front, i per causa de la situació que es vivia aleshores la Colometa va perdre el treball i per mantenir la seva família va haver de vendre totes les seves possessions. Al cap de poc la Colometa es va quedar sense diners, pel que passaven gana, per això, i després de patir molt desprès de la mort del Quimet, va decidir posar fi a la seva vida. Per això, va anar a comprar salfumant a una drogueria, allí va conèixer l’Antoni, que li va oferir que treballés per a ell, i ella ho va acceptar.<br />Va passar el temps i l’Antoni li va demanar que es casés amb ell, segons ell per a tenir alguna companyia perquè ell en la guerra havia sigut tocat i no podia tenir relacions sexuals. Ella va acceptar i es va convertir en la seva dona. L’Antoni era un home molt més comprensiu que en Quimet i bon pare per als seus fills.<br />Finalment, en Toni (el fill de Natàlia) s’havia convertit en un soldat, però va poder assistir a la cerimònia de casament de la seva germana Rita amb l’amo del bar del barri, en Vicenç. Amb aquesta cerimònia acaba amb la Natàlia i l’Antoni pensant en la seva casa després de la festa.<br />13<br />TEMPS<br />Històric (època en què es situa l’obra):<br />El temps de la història es desenvolupa a principis del segle XX, amb una època de calma, desprès el temps de la República, seguidament la Guerra Civil, i quan acaba, el temps de la postguerra.<br />De la narració:<br />Tota la novel·la està narrada en relació al passat, perquè Rodoreda considerava que el temps passat sempre era millor, i convenia evocar-lo per reflexionar el que s’havia perdut. Evocava al passat per fer un mite de la infantesa.<br />Verbal:<br />La novel·la està narrada en passat, perquè així els maldecaps més grans ja han passat, i ara, la narradora, no es troba en una etapa de repressió ni angoixa, sinó que ja s’ha alliberat, i ja pot narrar tranquil·lament el que li va passar. <br /> <br /> <br /> <br />15<br />3.4. ESPAI (Lloc o llocs on es desenvolupa l’acció)<br />Tota la novel·la es desenvolupa a Gracia. Que en aquella època era una poble prop de Barcelona. Ara ja esta unit a Barcelona per la eixample. Però segueix tangent una ambient que el distingeix. Una de aquestes peculiaritat son les fetes de Gracia on tothom participa amb els envelats.<br />La plaça principal era la plaça de Rius i Taulets, però la que dona nom a la obra es la plaça del Diamant, on hi ha una estàtua en record a Colometa. <br />17<br />3.5. NARRADOR:<br />El narrador de la novel·la és la mateixa protagonista, la Natàlia, que ho narra en primera persona. La majoria de diàlegs no estan escrits de la manera comú, és a dir, amb punt i a part i guió, sinó que ho fa en la mateixa narració, separats per comes.<br />En la narració es pot esbrinar que l’escriptor és una dona, pels detalls d’aquells aspectes referits a les dones, com les parts de la roba interior d’aquesta, la senzillesa dels comentaris i també podem dir que la narració no és una història que explica algú sinó que són pensaments de la Natàlia, la protagonista i la narradora, ja que las frases són curtes, moltes vegades inacabades, hi ha la repetició d’allò que diu etc.<br /> <br />19<br />3.6. ESTRUCTURA :<br />Des del meu punt de vista aquesta història esta formada per tres parts importants. Aquesta divisió en tres parts es deu al canvis de mentalitat que va tenint el personatge principal de l’obra amb el pas del temps, tot això també esta molt relacionat al canvi psicològic associat al canvi de nom. També cau destacar que tres parts que formen l’historia estan completament relacionades amb el context que se situa l’obra, un context de guerra, per això es pot dir que l’obra es divideix en el avanç, durant i el després de la guerra.<br />La primera part: Aquesta part comença amb el canvi de nom del personatge principal per desig de Quimet passa de dir-se Natàlia a dir-se Colometa. Colometa va perdent la seva identitat, ja que Quimet és una contínua pressió, que sempre mostra la seva superioritat masclista, i abusa de Colometa, ficant-li els coloms a casa seva i fent que la dona, a més d’haver de treballar a casa, cuidant als nens i al seu marit, ha d’anar a netejar a altres casa per poder dur la família endavant.<br />En aquesta part podem destacar la situació de tensió social que no afecta massa la protagonista, però si al seu entorn, especialment al Quimet que es ve inclòs en manifestacions.<br />La segona part: es troba marcada pels “maldecaps”. En aquesta part la protagonista desperta la seva consciència al compàs d’uns esdeveniments social i històrics. Un esdeveniment molt important d’aquesta etapa (durant la guerra) és quan mor el Quimet, Colometa perd totalment la seva identitat, es sent totalment perduda sense el seu marit, i no sap com sortir endavant amb tanta misèria que l’envoltava, fins al punt que està molt a prop de matar als seus fills i suïcidar-se.<br />21<br />En la tercera part, la de “la vida escapçada” la protagonista tracta de recuperar definitivament la seva identitat. Un personatge molt transcendent en aquesta partes l’Antoni, qui esdevindrà el seu nou marit, i qui li ajuda a retrobar-se amb la seva vertadera identitat, ja que l’Antoni representava tot el contrari de Quimet (la tranquil·litat, l’absència del sexe, la llibertat de poder fer el que vulgui...). A més també influeix un nou canvi de nom, ara senyora Natàlia, la qual cosa l’allunya més del món que li havia format Quimet.<br />3.7. DESENLLAÇ:<br /> L’obra té un final tancat per la protagonista (Natàlia), però els seus filles tenen un final obert, perquè el l’últim de la història <br />“ Es casa amb el Toni i la vida li canvia ara es feliç, els fills els fan grans el Toni sen va a fer el servei militar i la Rita es casa amb en Vicenç”. En qui acaba la història. <br />23<br />3.8. PERSONATGES (protagonistes i secundaris)<br />3.8.1 protagonistes:<br />Natàlia: protagonista principal més destacada de la història. Viu en el barri de Gràcia de Barcelona. Va conèixer el seu futur marit, en Quimet en una festa a la plaça del diamant. Amb el Quimet va tindre dos filles, la Rita i l’Antoni. Amb la mort del seu marit a la guerra, va refer la seva vida amb l’Antoni, l’adroguer que li venia les veces pels coloms. Es un personatge rodó, evoluciona al llarg de l’obra per molts motius.<br />Quimet: és el primer home de la Natàlia. A la Natàlia li va cridar “Colomet”. Treballava a una ebenisteria; el seu temps lliure, el dedicava a la cria de coloms. Va morir al front de la Guerra Civil Espanyola.<br />Toni: primer fill d’en Quimet i Natàlia. De mica en mica, amb els pas del temps i la guerra entremig es va fent gran i va anar madurant. <br />Rita: filla petita d’en Quimet i Natàlia. Quan es fa gran, es casa amb en Vicenç, el final de l’obra <br />Antoni: “L’home de les veses”, es l’amo de l’adrogueria on la Natàlia compra les veces pels coloms. Es va casar amb la Natàlia després de la mort del Quimet. <br />25<br />3.8.2. personatges secundaris: <br />Ciutet: amic d’en Quimet<br />Mateu: amic d’en Quimet. Ajuda a la parella a fer la cuina i a fer el pis.<br />Griselda: dona d’en Mateu.<br />Julieta: amiga de la Natàlia<br />Vicenç: cafeter del barri que està molt enamorat de la Rita, i insisteix fins que s’hi acaba casant.<br />Pere: antic promès de la Natàlia. La protagonista el deixa per casar-se amb en Quimet. Era molt bon noi, nomes es preocupava per ella i no li havia donat cap problema. Només surt al principi de l’obra.<br />Senyor i senyora: són els amos de la casa a on Colometa va a treballar, quan necessita els dobles per mantenir a la família. Són rics, i quan comença la guerra civil, treuen a Colometa de casa seva, perquè en Quimet era un milicià.<br />VALORACIÓ PERSONAL:<br />Personalment, aquesta novel·la m’ha semblat força interessant. Conta una història commovedora i que de veritat “enganxa” . les descripcions, són molt acurades, però per al meu gust, n’hi una mica massa. El relat en si m’ha agradat molt, però si no hi hagués tantes aturades en el temps i no es perdés tant temps amb descripcions, potser m’hauria resultat més entretinguda. <br />27<br />

×