Franquisme (1960 1975)

1,304 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,304
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
413
Actions
Shares
0
Downloads
7
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Franquisme (1960 1975)

  1. 1. Tema 10:CREIXEMENT ECONÒMIC, CANVISOCIAL I CRISI DEL FRANQUISME(1960-1975)Història2on de batxillerat
  2. 2. Apartat 1: “Els feliços anys 60”• A partir del final de la dècada dels 50 l’economiaespanyola va créixer a un ritme extraordinari.Aquest creixement es va mantenir fins a la crisidel petroli del 1973. Espanya s’integra dins elgrup d’estats industrialitzats d’Europa.• Les causes cal trobar-les en:- la bona conjuntura econòmica internacional,- el foment de la industrialització i, especialment,- l’obertura econòmica del règim.
  3. 3. Apartat 1: “Els feliços anys 60”• La sortida oficial de l’autarquia econòmica va arribar l’any1959 amb el Pla d’Estabilització. Aquest pla va ser imposatpels organismes internacionals a canvi dels ajuts econòmicsrebuts per l’Estat i l’admissió en l’ONU.• El pla consistia en liberalitzar l’economia espanyola. L’Estatdeixaria de fixar els preus i els salaris i donaria forçallibertat econòmica a les empreses. S’eliminarien les travesa les importacions i exportacions.• Això sí, l’Estat continuaria intervenint en sectors claus comla banca, les energies, els transports o la Telefònica.• Altres mesures del Pla d’Estabilització eren la reducció de ladespesa pública o la devaluació de la pesseta (per afavorirles exportacions).
  4. 4. Apartat 1: “Els feliços anys 60”• Cal afegir els Plans de Desenvolupament Econòmic i Social(1963). Es van fer tres amb caràcter quatriennal (1964-67; 1968-71; 1971-74).• Consistien en impulsar la indústria amb diners públics (rebutsamb préstecs estrangers a baix interès). Es van edificar polígonsindustrials a zones poc industrialitzades del país i es van fer plansper millorar la productivitat i la competitivitat industrial.• Els objectius dels plans no es van complir gairebé mai i els seusefectes van ser més aviat pobres.• Per tant, les claus de l’èxit de la indústria espanyola als anys 60cal trobar-les en la fabricació a baix cost de productes destinatsa l’exportació gràcies a la mà d’obra barata, la manca dellibertats sindicals i la feblesa de la moneda espanyola (lapesseta).
  5. 5. Apartat 1: “Els feliços anys 60”• Una altre aspecte clau va ser ajustar l’equilibri de labalança comercial. Espanya continuava important mésproductes dels que aconseguia exportar, però vaaconseguir obtenir altres fonts d’entrada de divises(moneda estrangera): el turisme, la inversió estrangerai les remeses de diners que enviaven els emigrantsespanyols a l’estranger.• El creixement del PIB (“Producte Interior Brut”, oriquesa mitjana dels espanyols) va ser espectacular.• Neix, per primer cop a la història, una classe mitjanaespanyola que podia comprar un pis, un cotxe i unsquants electrodomèstics (nevera, televisor i rentadora).
  6. 6. Apartat 1: “Els feliços anys 60”• Encara que el PIB de les zones més endarrerides del país(Extremadura, Múrcia, Galícia...) va pujar força, Catalunyacontinuava sent el motor econòmic d’Espanya. Una quartapart de la indústria espanyola estava a Catalunya, amb unacinquena part de la riquesa econòmica de l’estat.• Durant aquests anys, la indústria catalana es vadiversificar. El sector tèxtil va passar a ocupar només un13% de la producció, en front del metall del BaixLlobregat, les arts gràfiques del Barcelonès o lapetroquímica de Tarragona.• El sector terciari (serveis) va passar a ser el més importantde Catalunya gràcies al desenvolupament del comerç, elstransports, l’administració i la banca.
  7. 7. Apartat 1: “Els feliços anys 60”Distribució dels sectorseconòmics a Catalunya (1970)Primari(4%)Secundari(41%)Terciari(55%)ACTIVITAT ECONÒMICA DE LAPOBLACIÓ CATALANA (1955-1975)Anys Milersd’actiusTaxad’activitatTaxad’atur19551960196419691973197520111.5341.6451.8652.0352.2062.2563.77743,4%42,3%42,2%40,9%40,7%39,9%62,5%1,1%1%1,1%1,1%1,5%3,1%22,2%
  8. 8. Apartat 1: “Els feliços anys 60”• El creixement econòmic no va ser homogeni atota Catalunya. Un 75% de la població vivia aBarcelona i rodalies, on es generava un 80% delPIB català. Vivien 2,5 milions de persones a l’àreametropolitana de Barcelona l’any 1960; ja eren3,5 milions en 1970.• Una de les conseqüències d’aquest augment depoblació va ser l’expansió de la construcció. Unaaltra conseqüència va ser el despoblamentprogressiu del camp català, per la immigraciómassiva de joves cap a la ciutat.
  9. 9. Apartat 1: “Els feliços anys 60”• Però no tot van ser bones notícies, a nivelleconòmic. Els problemes de l’economiaespanyola en aquestes dates eren:- Inflació: pujada constant dels preus degut al’augment de les importacions i la debilitat dela pesseta.- Indústria tecnològicament endarrerida. Elsproductes espanyols eren barats, però demala qualitat.
  10. 10. Apartat 2:“Canvis socials i modernització”• El canvi social més important que va viureEspanya a la dècada dels 60 va ser la pèrduad’importància de l’agricultura i la vida rural enfront de la vida urbana, vinculada a la indústria iels serveis, gràcies al desenvolupament econòmicdescrit a l’apartat anterior.
  11. 11. Apartat 2:“Canvis socials i modernització”• “Èxode rural”: centenars de milers d’espanyols vanabandonar els pobles per instal·lar-se a la ciutat. Les causesvan ser:- Desig de millorar la “qualitat de vida”, doncs a la ciutat hiha més infraestructures (hospitals, transports, escoles iuniversitats...); hi ha més feina i una renda per càpita(riquesa) més alta.- La mecanització del camp es va completar als anys 60,deixant a molts joves sense feina. També es vangeneralitzar els adobs químics, que feien augmentar laproductivitat.- Augment de la població: l’excés demogràfic rural va serabsorbit per la ciutat.
  12. 12. Apartat 2:“Canvis socials i modernització”• La taxa de mortalitat continuava baixant (es va recuperardesprés del parèntesi de la guerra civil) i la taxa de natalitates va mantenir força alta. Per tant, la població va créixermolt, especialment al camp, on la gent tenia més fills.• Des de 1962 fins el 1973, 4 milions de persones (d’un totalde 30 milions d’espanyols) van emigrar a la ciutat. Lamajoria provenien de les regions més rurals:Andalusia, Extremadura, Galícia i les dues castelles.• Les regions que van rebre aquests joves van serCatalunya, País Basc i València (les zones mésindustrialitzades) i Madrid (la capital). Catalunya va passarde 3,9 milions d’habitants l’any 1960 a 5,7 el 1975.
  13. 13. Apartat 2:“Canvis socials i modernització”• Aquests moviments migratoris interns van provocardesequilibris:- El país va quedar dividit entre l’Espanya rica iindustrialitzada (Catalunya, Llevant, Balears, costacantàbrica i Madrid) i l’Espanya pobre, rural i amb pocapoblació (Centre, sud, Canàries i Galícia).- A les grans ciutats comencen a proliferar barris perifèricson vivien aquests immigrants. A Catalunya trobem elsexemples d’alguns barris de Barcelona, Badalona, SantaColoma de Gramenet, Rubí, Terrassa, Sabadell, Cornellà,Salt, Reus, Tarragona, etc. En aquests barris no existienescoles, no arribava el transport públic, els carrers noestaven asfaltats, no existia l’enllumenat i, a vegades,tampoc havia aigua corrent, electricitat o telèfon.
  14. 14. Apartat 2:“Canvis socials i modernització”EVOLUCIÓ DE LES VARIABLES DEMOGRÀFIQUES A ESPANYAAny Natalitat(naixements percada mil habitants)Mortalitat(morts per cada milhabitants)Creixement natural*19001910192019301940195019601970198033,832,629,328,524,32021,619,715,228,32323,217,516,519,88,68,57,75,59,66,110,77,89,21311,27,5*El creixement natural és la diferència entre la natalitat i la mortalitat. Si és positiu, la població creix.
  15. 15. Apartat 2:“Canvis socials i modernització”Províncies immigrantsProvíncies emigrantsMés del 20% de la poblacióEntre un 10 i un 20%Menys del 10%Menys del 10% de la poblacióEntre el 10 i el 20%Més del 20%
  16. 16. Apartat 2:“Canvis socials i modernització”El 15 de setembre de 1962, quan els periodistes encara sabien escriure, es va produir lagran inundació de Terrassa i bona part del Vallès Occidental (Rubí, Sabadell...). Van morir mésde 1.000 persones, la majoria immigrants d’origen andalús o extremeny que vivien als barrispobres i urbanísticament anàrquics d’aquestes ciutats industrials.
  17. 17. Apartat 2:“Canvis socials i modernització”• No només es van produir moviments migratoris interns, moltshomes joves van emigrar a l’estranger. Aquesta emigració exteriores va caracteritzar per:- Els emigrants eren de les mateixes zones rurals que van enviaremigrants a les ciutats espanyoles (Galícia, Canàries, Andalusia,Castella o Extremadura).- El destí van ser les ciutats industrialitzades d’Alemanya, Suïssa iFrança (també Regne Unit, Itàlia o Bèlgica).- Es van signar pactes entre el govern de Franco i aquests estatseuropeus que afavorien aquestes migracions. Europa necessitavamà d’obra barata espanyola i l’economia espanyola s’enriquia ambl’enviament de divises (moneda estrangera) gràcies a lestransferències que feien aquests immigrants als seus familiars.- Espanya va perdre, entre 1960 i 1975, 1,3 milions de persones enaquestes migracions. Molts van tornar anys més tard.
  18. 18. Apartat 2:“Canvis socials i modernització”Cartell de la pel·lícula espanyola ¡Vente aAlemania, Pepe! (1971). El film animavaals homes espanyols a emigrar a l’estranger,on serien rebuts per desinhibides donesgermàniques.
  19. 19. Apartat 2:“Canvis socials i modernització”• Amb l’increment de població urbana es produeix l’adveniment del’anomenada societat de consum.• Les famílies tenien més diners per comprar: les feines a la indústria, o amolts serveis, es pagaven millor que la feina al camp; a més, es vapopularitzar el pagament a termini mitjançant préstecs al consum. Elcinema de Hollywood i la publicitat animaven a seguir aquest model devida consumista.• Tot això va disparar les vendes d’electrodomèstics (nevera, rentadora,televisor), d’automòbils (especialment del SEAT 600), de roba isabates, de perruqueria, d’oci (música, cinema, turisme interior), etc.• L’arribada de milers de turistes europeus (francesos, suecs,alemanys...) a les platges espanyoles va comportar l’observació d’unestil de vida menys moralista i més hedonista que, els espanyols dels60, van voler imitar. El turisme va ser un dels principals motors delcreixement econòmic espanyol de la dècada dels 60.
  20. 20. Apartat 2:“Canvis socials i modernització”El mític 600La televisió es converteix en la grandistracció de les famílies espanyolesFamílies més nombroses que aquesta cabiensense problemes en un 600. Això sí, cada pocskilòmetres s’havia de parar perquè el motor, iels ànims, s’escalfaven.Un dels espectacles més seguits a la tele dels60 i els 70 era el “Festival d’Eurovisión” de lacançó. Molt més important que guanyar unMundial de futbol va ser la victòria de Massielde l’any 1968.
  21. 21. Apartat 2:“Canvis socials i modernització”Fotograma de la pel·lícula rodada a MarbellaEl turismo es un gran Invento (1968) de PedroLazaga, amb José Luis López Vázquez.Des de llavors, l’objectiu de tot homeespanyol a l’estiu era lligar amb una “sueca”.Es calcula que unes 900 dones d’aquest país vanquedar embarassades d’homes espanyols.
  22. 22. Apartat 3: “La persistència del règim”• El règim franquista va obrir-se a l’exterior i es vamodernitzar, com hem vist, en molts aspectes, peròno es va democratitzar.• La voluntat de Franco era no canviar res, però elscompromisos amb els EUA i els canvis socials ieconòmics provocaren la necessitat de reformar lleisi institucions.• A dins el règim van començar les discrepàncies entreels tecnòcrates de l’Opus Dei i els falangistes, com elMinistre d’Informació i Turisme Manuel FragaIribarne, o José Solís Ruiz, Ministre del“Movimiento”.
  23. 23. Apartat 3: “La persistència del règim”• Els falangistes eren “reformistes” o “aperturistes”; volienreforçar el paper de les institucions del “MovimientoNacional” per fer augmentar la participació del pobleespanyol en política, mitjançant el concepte de“democràcia orgànica”. Solís Ruiz va voler potenciar elsindicat vertical permetent que tots els treballadorspoguessin participar en les eleccions sindicals (1966). Altramesura va ser la “Llei de Premsa” (1966) de Fraga Iribarne,que acabava amb la censura prèvia als mitjans decomunicació, cosa que va molestar a l’Església.• L’any 1967 es va aprovar la “Llei Orgànica”, que volia dotard’un aire més democràtic a les institucions del“Movimiento”. També es va decretar aquest any la llibertatreligiosa.
  24. 24. Apartat 3: “La persistència del règim”Manuel Fraga Iribarne (1922-2012) José Solís Ruiz, “el somriure del règim”Fraga ha sigut el polític espanyol més resistentdel segle XX: ministre franquista, líder de ladreta durant la Transició i President de laComunitat de Galícia a la vellesa. A la foto el veiemdemostrant que la bomba nuclear nord-americana que va caure a la platja de Palomares(Almeria) en 1966 no suposava cap perill per a la població.
  25. 25. Apartat 3: “La persistència del règim”• En front de la postura més “reformista” dels falangistes, es trobavenels tecnòcrates, la majoria vinculats a l’Opus Dei, considerats“immobilistes”. Estaven liderats pel Ministre de Presidència LuisCarrero Blanco i el seu secretari, el català Laureano López Rodó.Dins d’aquest grup figurava també l’alcalde de Barcelona, JosepMaria Porcioles.• Els tecnòcrates volien centrar la política en el creixement econòmic,per damunt de les reformes polítiques. Eren partidaris del“desarrollismo”, que apropava al règim al lliure mercat i l’allunyavade la democràcia.• Els tecnòcrates van aconseguir el “govern monocolor”, és a dir,expulsar els falangistes del govern l’any 1969.• La primera mesura (1969) va ser convèncer a Franco (de 77 anys)per que designés al príncep Joan Carles de Borbó, net de l’últim reiAlfons XIII, com a successor del “Caudillo”.
  26. 26. Apartat 3: “La persistència del règim”Laureano López Rodó,Ministre d’Afers Exteriors.Josep Maria Porcioles,alcalde de Barcelona (1957-1973)Aquests dos polítics són un bon exemple de que els catalans van tenir un paper destacat alrègim franquista. La dictadura de Franco va impulsar l’economia i la industrialització deCatalunya. A la segona foto, imatge de la visita de Franco a Barcelona de l’any 1970, on podemapreciar que no tots els catalans eren antifranquistes, com ara ens volen fer creure elsburgesos nacionalistes que, no fa tants anys, recolzaven la dictadura i parlaven en castellà.
  27. 27. Apartat 3: “La persistència del règim”• A la dècada dels 70, amb els governs delstecnòcrates, s’imposa l’immobilisme:- Es va paralitzar el projecte que pretenialegalitzar les agrupacions polítiques i- la “Llei Sindical” (1971) no va suposar capmillora per a la llibertat dels treballadors.- L’únic “avenç” va ser la “Llei d’Educació”(1970), que va fer obligatori l’ensenyamentfins els 14 anys.
  28. 28. Apartat 3: “La persistència del règim”• Un escàndol de corrupció econòmica que es va fer públicl’any 1969 (el “Cas Matesa”) va fer créixer el malestarcontra la dictadura. Per desviar l’atenció d’aquestescàndol, i per evitar protestes i peticions de democràcia, elrègim va contestar amb una demostració de força.L’enduriment de la repressió es va fer palès amb lessegüents mesures:- Es va declarar l’estat d’excepció (supressió temporal dequalsevol dret i llibertat per ordre de l’Exèrcit) en dosmoments (1969 i 1970), per esclafar les protestes alscarrers.- Es va fer un consell de guerra a Burgos (1970) a 16militants d’ETA que van ser condemnats a mort. Aixòsí, Franco va fer marxa enrere per les pressionsinternacionals i va exercir el “dret de gràcia”, evitant la mortdels etarres.
  29. 29. Apartat 4: “Els opositors del règim”• L’Església va canviar la seva visió de la dictadurafranquista durant el Concili Vaticà II (1959). Elnou Papa, Joan XXIII, era més progressista que elseu predecessor Pius XII; l’Església ara espreocupava per la justícia social.• L’abat Escarré va liderar l’oposició catalana aFranco d’una part de l’Església.• El fet més significatiu va ser la protesta decapellans de Barcelona en contra de les torturespolicials (1966).
  30. 30. Apartat 4: “Els opositors del règim”El Papa Pius XII (1939-1958) El Papa Joan XXIII (1958-1963)Pius XII es va caracteritzar pel seurebuig al comunisme en mig de la“Guerra Freda”, per tant va trobar enla figura de Franco un aliat. Junts, vansignar el Concordat del 1953.Per contra, Joan XXIII va impulsar el“Concili Vaticà II” (1962) on pregonavaque l’Església havia de preocupar-se perla justícia social i es va desmarcar de laDictadura franquista.
  31. 31. Apartat 4: “Els opositors del règim”• A la dècada dels 60 apareix un moviment cívic catalanista queva reivindicar i potenciar l’ús de la llengua catalana.- Editorials de llibres en català, com Edicions 62.- Revistes en català, amb el consentiment del règim, com Serrad’Or.- Entitats culturals catalanistes, com Òmnium cultural, o elprojecte d’Enciclopèdia Catalana.- Moviment de l’anomenada “Nova Cançó” (Maria del Mar Bonet,Raimon, Lluís Llach, Serrat...).- Foment de l’excursionisme, molt vinculat al catalanisme polític.- Entitats de renovació pedagògica, com Rosa Sensat.- Associacions de castellers o d’aficionats a la sardana.- Vinculació política del F.C.Barcelona, “més que un club”.
  32. 32. Apartat 4: “Els opositors del règim”El còmic infantil en catalàCavall Fort (1961)El valencià Raimon cantant “Al vent”davant d’un públic estudiantil
  33. 33. Apartat 4: “Els opositors del règim”• A part d’aquests moviments religiosos i culturals, cal afegirque a la dècada dels 60 torna aparèixer una oposiciópolítica a la dictadura.• El principal focus va ser la conflictivitat obrera:- Marcelino Camacho va crear en 1964 el sindicat comunistaComissions Obreres (CC.OO.), adaptat perfectament al’estructura del règim (els treballadors s’afiliaven en secretperò participaven al sindicat vertical).- Els treballadors van fer vagues laborals (reivindicantmillores salarials i de condicions de treball) i polítiques(llibertat sindical, democràcia) arreu d’Espanya.- El règim va contestar amb la violència policial dels“grisos”, detencions, tortures i acomiadaments.
  34. 34. Apartat 4: “Els opositors del règim”Francisco Téllez, obrer de Santa Coloma deGramenet, va ser torturat per la policia del règiml’any 1976Marcelino Camacho, fundadorde CC.OO. i diputat pel PCE
  35. 35. Apartat 4: “Els opositors del règim”• Un altre focus de lluita política van ser les revoltesestudiantils dels joves universitaris, la majoria declasse alta, demanant llibertats polítiques. Elsestudiants van crear el Sindicat Democràticd’Estudiants (1966).• Cal destacar també el creixement d’un fort movimentveïnal als barris de la perifèria de Barcelona ons’havien instal·lat els immigrants. Aquests barrisestaven mancats de serveis bàsics i, a partir dels anys70, es van crear associacions de veïns que vanreclamar una major inversió pública: escoles,ambulatoris, fanals, autobusos, carrers asfaltats, etc.
  36. 36. Apartat 4: “Els opositors del règim”
  37. 37. Apartat 4: “Els opositors del règim”• L’oposició política més important va arribar des del PaísBasc amb l’aparició d’ETA en 1959. Altres exemples són:- El comunisme va rebrotar al voltant del PCE (PartitComunista d’Espanya) i del PSUC (Partit SocialistaUnificat de Catalunya).- El PSOE va quedar dividit entre el sector d’exiliats, mésmoderats, i el dels militants de l’interior, més radicals ipropers al marxisme.- Tots aquests grups eren il·legals però tenien un amplisuport i actuaven des de la clandestinitat.
  38. 38. Apartat 4: “Els opositors del règim”• Alguns sectors moderats, o fins i tot vinculatsal franquisme, van reclamar obertament lanecessitat de democratitzar el país.• Alguns d’ells es van reunir a Munic (1962) perdemanar democràcia i l’adhesió d’Espanya a laCEE (Comunitat Econòmica Europea).• Franco va considerar aquesta reunió com un“contubernio”.
  39. 39. Apartat 4: “Els opositors del règim”ETA (Euskadi ta Askatasuna), -País Basc i Llibertat-, va sercreada en 1959 per un grup de dissidents del PNB (PartitNacionalista Basc). És un grup armat, independentista imarxista-leninista. Degut a la seva lluita contra el règimde Franco, ETA va rebre el suport d’una bona part de la poblacióbasca. Amb la fi de la dictadura, i amb l’onada d’atemptats ambbombes dels anys 80, ETA va anar perdent suport popular,quedant reduïda a “banda terrorista” als mitjans de comunicacióinternacionals.El logo d’ETA està format per una destral (“la força”) i una serp(“el sigil”). El lema “bietan jarrai” és difícil d’interpretar (“endavantamb els dos”).
  40. 40. Apartat 5: “La crisi de la dictadura”• Als anys 70, el règim franquista va patir una crisi degut auna sèrie de circumstàncies:- L’avançada edat del dictador (nascut en 1892)- La crisi econòmica del petroli- El règim no va gosar fer reformes democràtiques- El conflicte del Sàhara- L’enfortiment dels grups polítics antifranquistes• El primer cop a la dictadura va ser l’assassinat per partd’ETA de l’almirall Luis Carrero Blanco en desembre de1973. Carrero Blanco era el cap de govern des del mes dejuny, i era l’encarregat de garantir la continuïtat del règim.
  41. 41. Apartat 5: “La crisi de la dictadura”L’atemptat que va matar a Carrero Blancova ser tan decisiu de cara a la fi de laDictadura, i tan espectacular, que moltsvolen veure a la CIA com a responsablede l’anomenada “Operación Ogro”.
  42. 42. Apartat 5: “La crisi de la dictadura”• Franco va decidir que fos Carlos Arias Navarro (falangista) el noucap de govern.• Aquest va prometre una reforma del règim, però va ser molttímida.• Cada cop que es feia una llei oberturista, el sector del franquismemés dretà (conegut com el “búnquer”) reaccionava amb amenacesde comandaments militars o amb episodis de violència feixista pelcarrer.• La por a perdre el control del país va fer que s’incrementés laviolència policial, i la repressió en general. Alguns exemples són:- Llei antiterrorista molt dura (1975), pensada per lluitar contraETA, el GRAPO i el FRAP.- Retorn de la pena de mort amb l’execució de l’anarquista catalàSalvador Puig Antich (1974) o l’afusellament de cinc antifranquistes(dos etarres i tres del FRAP) en 1975.
  43. 43. Apartat 5: “La crisi de la dictadura”• GRAPO (“Grups de Resistència AntifeixistaPrimer d’Octubre”): grup armat marxista-maoista nascut el 1975 i format per dissidentsdel PCE reunits al voltant del “PartidoComunista de España Reconstituido”.• FRAP (“Front Revolucionari Antifeixistai Patriota”): grup armat marxista-leninistacreat en 1973 per un grup de dissidents delPCE vinculats al PCE m-l.
  44. 44. Apartat 5: “La crisi de la dictadura”Salvador Puig Antic va ser condemnat a mort perl’assassinat del sotsinspector Francisco Anguas Barragánquan fugia de la policia.Anarquista del MIL (“Movimiento Ibérico de Liberación”)va ser l’última persona sentenciada a mort durant elfranquisme, juntament a l’alemany Georg Michael Welzel,conegut com a “Heinz Ches”. Tots dos van morir elmateix dia mitjançant el “garrote vil”.
  45. 45. Apartat 5: “La crisi de la dictadura”• A més dels problemes interns, es va afegir el conflicte delSàhara. Franco va decidir concedir un referèndumd’autodeterminació al Sàhara pactat amb el Front Polisario.• Abans que es celebrés la votació, el rei Hassan II de Marroc vaordenar la “Marxa Verda”, l’octubre de 1975. Marroc vaenvair el Sàhara.• Espanya va signar uns sorprenents “Acords de Madrid”(novembre de 1975) on cedia el territori a Marroc iMauritània. Mauritània es retiraria i el Front Polisario esquedaria sol en la lluita per la independència contra Marroc.• Franco va morir a l’edat de 83 anys el 20 de novembre de1975, després d’una llarga malaltia. El règim assegurava quetot estava “atado y bien atado”.
  46. 46. Apartat 5: “La crisi de la dictadura”• El “Frente Polisario” és un moviment esquerrài laic d’alliberament nacional, que volaconseguir la independència del Sàharaoccidental. Va ser creat en 1973.
  47. 47. Apartat 5: “La crisi de la dictadura”El President del govern Carlos AriasNavarro anunciant la mort de FrancoFranco va morir el 20 de novembrede 1975 “en su lecho de muerte”

×