Institut Borja de Bioètica

776 views

Published on

Una més que interessant reflexió cristiana sobre l'avortament

Published in: Technology
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
776
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
13
Actions
Shares
0
Downloads
4
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Institut Borja de Bioètica

  1. 1. Consideracions sobre volum 15, núm. 57 monogràfic 2009 TRIBUNA OBERTA DE l’embrió humà L’INSTITUT BORJA DE BIOÈTICA 4 euros Miodrag Stojkovic sumari 2a3 Introducció 3a4 Aproximació a les dades científiques sobre l’embrió humà 4a6 Consideracions ètiques sobre l’embrió humà 6a7 Consideracions jurídiques sobre l’embrió humà 7 a 11 Posicionament de l’IBB 11 A tall de resum 12 Autors del document: Membres del GIB CÈL·LULES EMBRIONÀRIES
  2. 2. Consideracions sobre l’embrió humà editorial Introducció problemes biològics, ètics i jurídics que es plantegen en l’inici de la vida huma- En les darreres dècades i especialment na hem partit de la premissa que vivim en els darrers anys la investigació bio- en una societat plural, no en una socie- mèdica ha avançat molt en diferents tat de codi ètic únic. Per tant, entenem terrenys. Un d’ells és el de la recerca que es puguin donar respostes diverses en biologia molecular i cel·lular en els i fins i tot oposades a aquests proble- processos de creixement, diferenciació mes. En un context plural com el nostre i desenvolupament i mort cel·lular, de no hauria de sorprendre que no hi hagi bioètica & debat manera que se’ns planteja la qüestió de unanimitat a l’hora de respondre pre- si el principi de la inviolabilitat de la vida guntes com quins són l’abast i els límits DIRECCIÓ humana necessita més precisió. del dret a la vida i quin lloc ha d’ocupar Ester Busquets i Alibés Aquest document, elaborat pel Grup l’autonomia reproductiva de la dona a Interdisciplinari de Bioètica (GIB) de l’hora de parlar de l’avortament. CONSELL DE REDACCIÓ l’Institut Borja de Bioètica (IBB) –grup Francesc Abel i Fabre estable que fa recerca en bioètica–, és En l’elaboració d’aquest Jordi Craven-Bartle una reflexió en veu alta adreçada als document hem fet Pau Ferrer i Salvans professionals de la salut, i a la societat un exercici de diàleg Ramon M. Nogués i Carulla en general, sobre algunes qüestions bioètic i, per tant, el Jaume Terribas i Alamego biològiques, ètiques i jurídiques que nostre parer és el Núria Terribas i Sala es plantegen entorn a l’inici de la vida resultat de la humana. interacció i integració DISSENY i MAQUETACIÓ Analitzarem aquestes qüestions en el dels diversos punts Maria José Abella present document que consta de dues de vista dels membres parts. En la primera part, més descrip- del GIB. En una societat CORRECCIÓ tiva, la reflexió se centra en l’estatut bi- plural no es pot imposar Mercè Rial i Carbonell ològic, ètic i jurídic de l’embrió humà, una ètica de màxims un camp d’estudi i de controvèrsia vast per a tothom, sinó IMPRESSIÓ i complex en el qual hi ha una notable que cal cercar uns Ediciones Gráficas Rey varietat de posicions. En primer lloc ens mínims ètics compartits ISSN: 1579-4857 preguntem què és un embrió humà des que garanteixin la Dipòsit legal: B-29604-99 del punt de vista biològic. En segon lloc, convivència estudiem l’estatut ètic de l’embrió hu- EDITA mà, una qüestió intrínsecament lligada Institut Borja de Bioètica al seu estatut ontològic o biològic, i ens En l’elaboració d’aquest document c/ Santa Rosa, 39-57. 3a planta fem ressò de la pluralitat d’opinions que hem fet un exercici de diàleg bioètic i, 08950 Esplugues Ll. (Barcelona) hi ha sobre aquest punt. En tercer lloc, per tant, el nostre parer és el resultat de Telf. 93.600.61.06 abordem la qüestió del seu estatut jurí- la interacció i integració dels diversos Fax. 93.600.61.10 dic, és a dir, sobre quina protecció dóna punts de vista dels membres del GIB. bioetica@ibb.hsjdbcn.org la llei a l’embrió humà i més endavant al Respectem aquelles persones, grups o www.ibbioetica.org nasciturus (en camí cap al naixement), i institucions que, en aquest tema, van Bioètica & debat està indexada en: en quins casos i en quines condicions de més enllà de la nostra posició i també MEDLINE. seguretat jurídica es pot intervenir en el aquelles que es queden més ençà. En Dialnet. procés d’una vida incipient. una societat plural no es pot imposar Base de dades de sumaris del CBUC. ETHXWeb, Database from the NRCBL. En la segona part presentem el punt una ètica de màxims per a tothom, sinó Bibliography of Bioethics. de vista de l’IBB sobre algunes interven- que cal cercar uns mínims ètics compar- CUIDEN. cions en els primers estadis del desen- tits que garanteixin la convivència. Cuidatge. volupament embrionari, relacionades Aquest document vol contribuir al amb la recerca i la teràpia embrionàri- diàleg social sobre les qüestions bio- Bioètica & debat no s’identifica necessàriament amb les opinions es, amb la reproducció assistida i amb lògiques, ètiques i jurídiques que fan expressades en els articles publicats. la interrupció voluntària de la gestació. referència a l’inici de la vida humana i A l’hora d’endinsar-nos en l’estudi dels aportar elements de reflexió que ajudin 2 Bioètica & debat. 2009; 15(57): 1-12
  3. 3. Consideracions sobre l’embrió humà a trobar, entre tots, respostes raonables, sultat de la fecundació d’un gàmeta produir fusions totals de dos embrions prudents i acceptables per a una àmplia femení, l’oòcit, per un gàmeta masculí, independents (donant lloc a quimeres)3 majoria de la societat. l’espermatozou. com divisions totals d’un sol embrió (donant lloc a dos individus indepen- I. Aproximació a les dades Etapes en el desenvolupament de dents), cosa que dificulta la consideració científiques sobre l’embrió l’embrió humà d’individu ben definit per a aquesta eta- humà pa. Al final de la setmana 8a el tub neu- La biomedicina actual coneix en el des- ral està clarament diferenciat i, a partir La determinació de fronteres exactes envolupament de l’embrió humà un se- d’aquest moment, l’embrió s’anomena en processos en els quals es produeix guit d’estadis que, en la primera part del fetus. Cap a la setmana 8a el fetus me- una estructuració progressiva creixent procés (també anomenada fase preim- sura entre 25 i 30 mm, i cap a la setmana és difícil de precisar. El que es pot fer és plantacional o preembrionària), es po- 12a el fetus assoleix entre 70 i 80 mm. definir un marge dins del qual es pugui drien concretar en els següents: f ) En el primer trimestre del desenvo- establir una alta probabilitat de delimi- lupament de l’embrió apareixen noves tació de la frontera considerada; aquest a) La fecundació és un procés continu estructures i propietats emergents. és el cas de la delimitació de l’origen compost per diverses etapes i períodes Abans de la implantació es produeixen de l’individu humà en la seva dimensió que donen lloc al zigot i pot durar al- fracassos de les primeres etapes de des- personal. Això val tant per al procés filo- gunes hores. En aquest procés avui es envolupament, i durant la resta del pri- genètic (aparició dels primers humans poden preveure algunes intervencions mer trimestre aquests fracassos donen en el procés d’hominització, que deuria que permeten separar i distingir algu- lloc a molts avortaments espontanis. En durar molts milers d’anys), com per al nes de les seves fases actuant selectiva- uns casos no hi ha hagut implantació, procés ontogenètic (inici de la indivi- ment en elles. i en altres casos es detecten anomalies duació humana personal en el desen- b) El zigot en dividir-se dóna lloc a la molt greus. Aquesta taxa tan important volupament de l’embrió, que pot durar mòrula o agrupació de cèl·lules totipo- de fracassos (majoritàriament s’estima algunes setmanes). tents (cada una d’elles podria donar lloc al voltant del 50% de les fecundacions) a un altre zigot). cal considerar-la molt característica de És molt discutible c) La mòrula dóna lloc a la blàstula o la concepció humana, i de la fragilitat l’acord d’anomenar blastocist, esfera de cèl·lules que envol- que aquest procés presenta, i que es embrió humà a ten una cavitat interna en la qual hi ha concreta en una selecció natural res- realitats que no ho un complex material líquid. pecte d’una gran quantitat d’embrions són encara, com el zigot d) Cap al dia 7è posterior a la fecunda- en fase de consolidació. Tot i així, més humà, la mòrula ció, la blàstula està diferenciada en la enllà del primer trimestre també es do- o el blastocist massa de cèl·lules internes, que donarà nen, i es poden diagnosticar, situacions lloc a l’embrió, i la resta, que donarà lloc deficients importants. al citotrofoblast i finalment a la placen- g) En tot aquest procés cal atendre a la És molt discutible l’acord d’anomenar ta. A partir d’aquesta estructuració co- unitat fisiològica maternofetal que és embrió humà a realitats que no ho són mença l’esbós dels òrgans interns. Cal constitutiva per al nou individu, com encara, com el zigot humà, la mòrula o ressaltar doncs que de l’estructura em- s’evidencia en el fet que l’hormona T44 el blastocist. Acceptem que, per motius brional només la massa interna donarà materna, necessària per al desenvolu- d’explicació al gran públic, convenia lloc a l’embrió. pament neural del fetus i per a la qual unificar la terminologia, sense caure en e) Al final de la segona setmana el pre- el fetus té receptors, és facilitada inicial- un detallisme poc pràctic. No pretenem embrió1 està implantat, i el dia 18è co- ment per la mare. L’activació d’elements amb això obrir una discussió –per altra mença la formació de l’estructura inicial constitutius del desenvolupament per banda estèril– sobre les valoracions pos- del sistema nerviós o neurulació.2 Abans part d’influències maternes (no es trac- sibles de parlar d’embrió preimplantato- de la implantació en cap cas es pot par- ta només d’alimentació) seria una prova ri o de preembrió. lar d’avortament perquè encara no s’ha que la constitució individual del fetus Podem dir que l’embrió humà és iniciat la gestació. És en la implantació no és completa abans de l’establiment l’estructura que es desenvolupa a par- quan podem dir que es donen les con- de les relacions amb la mare (implanta- tir del zigot humà, per divisions suc- dicions mínimes indispensables per ció) que fan possible aquella activació. cessives que arribaran a diferenciar-se assegurar la possibilitat de creixement Cosa semblant es produeix amb alguns en teixits i òrgans. El zigot humà és la i desenvolupament de l’embrió. Abans gens i les seves expressions biològiques cèl·lula fundadora d’un organisme, re- de la implantació, a més, tant es poden corresponents. Bioètica & debat. 2009; 15(57): 1-12 3
  4. 4. Consideracions sobre l’embrió humà Condicions biomèdiques per poder presenten fases de progressiu desple- La ciència no és l’únic referent considerar l’embrió humà com a gament d’informació pròpia i també persona aportada de l’exterior (la mare en el cas A la ciència no li toca donar la darrera dels mamífers) que determina l’aparició paraula en aquesta controvèrsia, tot i Les aportacions que recullen més d’estructures i de propietats emergents que les seves observacions, progressi- consens en la biomedicina actual a Francesc Lozano que no existeixen en la fase inicial. vament precises, permeten aportar llum propòsit de les condicions per poder Aquest procés implica l’aparició de al debat. La pretensió que la genètica considerar l’embrió humà com a per- novetats essencials i comporta que no pot demostrar el caràcter personal de sona, exigeixen que aquest disposi de es pugui considerar que la informació l’embrió humà des del moment de la la informació suficient per donar-li au- genètica ja ho és tot. Reduir tot l’ésser fecundació no és correcta. Més aviat, si tonomia biològica i individuació. Això vivent a la seva informació inicial respon es vol invocar l’opinió de la ciència en requereix simultàniament les següents a un punt de vista reduccionista i sim- aquest punt caldrà tenir present el que condicions: plista, en el cas humà, de la persona. És la ciència actual diu al respecte i que es difícil establir fronteres clares entre els resumeix en l’apartat anterior referent a > Hi trobem la constitució genètica estadis de desenvolupament, però es les condicions biomèdiques. correcta (cosa que es produeix en la poden distingir fases substancialment fecundació quan l’estructura genètica diferents. Aquest plantejament actual Efectivament seria una és suficientment adequada). Aques- de la biomedicina connecta bé amb el contradicció invocar ta constitució per ella sola no implica pensament tradicional en aquest tema, la ciència (la genètica que hi hagi informació suficient per que trobem referenciat ja en l’antiguitat exclusivament) per al nou ésser. grega (Aristòtil i Hipòcrates) i bíblica (Lli- argumentar en favor de bre de l’Èxode) i en valoracions antigues què hi ha persona humana > S’han establert unes condicions i medievals cristianes (sant Agustí i sant des del moment de la d’implantació que permeten parlar Tomàs), renaixentistes (Dant) i contem- fecundació, i a la vegada ja d’individuació de l’embrió, de for- porànies (K. Rahner i B. Häring). Aquests refusar les aportacions ma que s’exclogui tant la divisió total pensadors consideraven que un avorta- més compartides pels de l’embrió, com la seva fusió amb un ment en fase primerenca és un fet rebut- científics sobre aquest punt altre embrió independent. jable però no un homicidi. > Existeix una morfologia mínima És difícil establir fronteres Efectivament seria una contradicció suficient (en especial una estructura clares entre els estadis de invocar la ciència (la genètica exclusiva- neurològica inicial bàsica). desenvolupament, però ment) per argumentar en favor de què es poden distingir fases hi ha persona humana des del moment > S’ha posat en marxa la producció substancialment diferents. de la fecundació, i a la vegada refusar i circulació de tots els elements fisio- Aquest plantejament les aportacions més compartides pels lògics imprescindibles entre la mare i actual de la biomedicina científics sobre aquest punt. D’altra ban- l’embrió implantat, interrelació que és connecta bé amb el da, prendre la ciència biomèdica com a constitutiva i essencial de l’embrió. pensament tradicional única referència de la determinació del en aquest tema caràcter personal de l’embrió, fa pensar Fins que no es donen aquestes condi- en una actitud materialista i reduccio- cions –informació bàsica, implantació, nista en la consideració de la persona. morfologia mínima i circulació fisiolò- Aquestes aportacions de la biomedici- gica maternofetal–, hi ha vida humana na tenen un valor orientatiu important, però no sembla que hi pugui haver per- tot i que no exclusiu, per a la considera- II. Consideracions ètiques sona (p. ex. un gàmeta té també vida ció de la qualitat personal d’un embrió sobre l’embrió humà humana independent però no és per- humà. Del seu conjunt es podria concloure sona, i podríem trobar altres exemples a favor de l’inici del caràcter personal L’etapa inicial del desenvolupament de d’estadis incomplets de vida humana). de l’embrió humà, situat no abans de l’embrió humà és la que presenta més La raó biomèdica per considerar que la implantació completa (dia catorzè dificultats a l’hora de determinar-ne la sense aquestes condicions no es pot després de la fecundació) ni més enllà seva consideració ètica, la qual depèn parlar de vida humana personal, és que de la setmana 10 del desenvolupament del valor que tingui per si mateix (con- en el desenvolupament dels vivents es embrionari (setmana 12 de gestació). sideració ontològica) o del valor que li 4 Bioètica & debat. 2009; 15(57): 1-12
  5. 5. Consideracions sobre l’embrió humà atorguem. La pregunta ètica, que es for- benefici del dubte. primers estadis no és una cosa banal, mula de maneres diverses, és la següent: Aquesta posició, basant-se en el caràc- sobretot perquè és vida humana i, si es quan l’embrió comença a adquirir la ter sagrat de la vida humana des de la donen les condicions requerides, pot condició de persona? Davant d’aquesta fecundació, insisteix en què l’embrió esdevenir una persona. pregunta hi ha diverses respostes que és humà perquè posseeix el genoma Al final del procés d’implantació dis- aglutinen posicions antagòniques: per humà complet; en cada moment del posarà de la informació suficient que li a uns, l’embrió humà cal considerar-lo seu desenvolupament hi ha una es- donarà autonomia biològica i individua- com a persona des del moment de la fe- tructura humana i és aquesta unitat de ció. La individuació és un moment relle- cundació; per als altres, l’embrió humà tot el procés la que li confereix la seva vant en el desenvolupament embrionari no pot ser considerat una persona des individualitat i la seva dignitat ontolò- i, per tant, les obligacions morals envers del moment de la fecundació sinó en gica. Totes aquestes condicions fan que l’embrió ja implantat haurien de ser ma- posteriors estadis del desenvolupament l’embrió humà hagi de ser respectat i jors que en els primers estadis del seu resum embrionari i fetal, i per a alguns, fins i tractat com a persona des del moment desenvolupament. tot, després del naixement. de la fecundació i pertanyi de ple dret a Finalment, la consideració ètica que la comunitat moral humana. es reconeix a l’embrió humà es fa de- Per a uns, l’embrió humà pendre de l’organogènesi cerebral. A cal considerar-lo com a Persona en estadis posteriors a partir d’aquest moment, s’afirma, ja es persona des del moment la fecundació pot parlar d’inici de drets morals perquè de la fecundació; per als ja té una mínima i suficient constitució altres, l’embrió humà no pot La segona posició, la dels qui sostenen genètica, morfològica, fisiològica i in- ser considerat una persona que l’embrió humà no es pot considerar dividuada. Per recolzar aquesta darre- des del moment de la com una persona des de la fecundació, ra posició algunes opinions recorren fecundació sinó en posteriors sinó que ho esdevé en estadis posteriors per analogia a l’argument dels criteris estadis del desenvolupament del desenvolupament embrionari i fetal, de mort cerebral: si la mort cerebral és embrionari i fetal, i fan dependre la consideració ètica de un criteri per determinar la mort d’una per a alguns, fins i tot, l’embrió de criteris biològics. Sostenen persona, cal aplicar el mateix criteri a després del naixement que en l’etapa embrionària, dintre de la l’altre extrem de la vida: el nou ésser no seva continuïtat i el seu télos intern, es pot ser considerat com a persona fins a poden distingir tres estadis importants: l’aparició de les primeres funcions cere- Persona des de la fecundació primer, des de la fecundació a la implan- brals, entorn de les 6-7 setmanes des- tació (dues primeres setmanes); segon, prés de la fecundació. Els qui afirmen que l’embrió humà ha formació de l’estructura inicial del sis- de ser considerat com una persona des tema nerviós (vers el dia 18è); tercer, la Altres criteris del moment de la fecundació, recolzen finalització de la formació dels òrgans, la seva opinió en criteris biològics. Sub- l’anomenada organogènesi (entre la 8a Entre els qui es basen en criteris relacio- ratllen que des de la fecundació i fins i la 10a setmana). Aquests diversos esta- nals o socials per determinar la conside- al naixement el desenvolupament em- dis, que es consideren qualitativament ració ètica de l’embrió humà, hi ha dues brionari i després fetal és un contínuu- diferents, permeten atorgar a l’embrió visions diferents: men el qual no és possible assenyalar humà una qualificació moral diferent a Per a uns, el valor de l’embrió humà clarament línies de demarcació. Aquest cadascun d’ells. Per tant la consideració no està en el fet de la seva hipotètica criteri de la continuïtat i de la finalitat ètica que es reconeix a l’embrió i les obli- dignitat intrínseca o ontològica, sinó interna (télos) de la realitat embrionària, gacions morals que se’n deriven depe- que és la intencionalitat dels pares, el és el que els permet assegurar que, des nen del seu grau de desenvolupament. seu desig de tenir un fill, el que dóna de la fecundació, estem davant d’una En els primers estadis de desenvo- a l’embrió-fetus el seu valor moral i el persona humana o bé, aplicant el bene- lupament, l’embrió és un conjunt de seu estatut de persona en sentit social. fici del dubte, davant la probabilitat que cèl·lules encara poc diferenciades, no Aleshores l’embrió pot ser considerat aquell nou ésser sigui una persona. En té individualitat clara ni autonomia una persona en potència o una perso- ambdós casos, es conclou que cal res- biològica, no s’exclou la seva fusió amb na possible i la protecció moral que s’ha pectar i tractar aquest nou ésser com a un altre embrió independent. És vi- de donar a l’embrió ha d’anar creixent a persona humana; en el primer cas, per- da humana, però no sembla raonable mesura que es va desenvolupant. què s’afirma que ho és; en el segon cas, atribuir-li caràcter personal. Tot i així Per als altres, l’autoconsciència, la perquè, si no ho és, se li ha d’atorgar el hom reconeix que l’embrió en aquests racionalitat i el sentit moral són tres Bioètica & debat. 2009; 15(57): 1-12 5
  6. 6. Consideracions sobre l’embrió humà diàleg bioètic diàleg bioètic condicions bàsiques per ser conside- un bé que ha de ser protegit...”, en con- voluntària de l’home o la dona. rat una persona, cosa que, segons ells, seqüència, el fet de despenalitzar certs • L’aplicació de diferents tècniques de re- no es pot dir ni de l’embrió (ja que es supòsits d’avortament, amb determina- producció humana assistida, incloent considera que no té consciència) ni del des garanties de compliment, no impli- la reproducció homòloga o heteròloga, fetus (ja que es considera que té cons- ca menystenir o rebaixar la protecció del amb gàmetes de donant, masculines o Ramon Mª Nogués ciència, però no autoconsciència). Dins no nascut, que genèricament continua femenines. d’aquesta mateixa línia de pensament existint sota la figura de l’avortament • La utilització de tècniques de diag- hi ha qui afegeix que per ser persona, a del Codi Penal (CP). En aquest sentit, nòstic prenatal per identificar pos- més de les qualitats anteriors, cal tenir el TC considera que els tres supòsits de sibles malformacions o patologia del també sentit del passat i del futur, ca- despenalització que recull actualment el fetus intra utero. pacitat de relacionar-se, comunicar-se i CP són constitucionals amb els requisits • La utilització de tècniques de diag- respectar els altres. i garanties establerts, amb el benentès nòstic genètic preimplantacional que tot i la protecció del nasciturus el per detectar al laboratori patologia seu valor és ponderable, si més no, amb de l’embrió i desaconsellar-ne la seva III. Consideracions altres valors que hi poguessin estar con- transferència a l’úter matern. jurídiques sobre frontats, tals com la salut o la dignitat de • La utilització d’aquestes mateixes tèc- l’embrió humà la mare o el fet de gestar un fetus mal- niques per determinar la compatibi- format o patològic. litat genètica d’un embrió amb una La protecció de l’embrió en l’àmbit “Els embrions in vitro no poden tenir persona amb qui s’utilitzaran cèl·lules constitucional una protecció equiparable als embrions d’ell, quan arribi a néixer, amb finalitats intra utero... la llei ha de garantir que ni terapèutiques. Des del punt de vista jurídic, la protec- els gàmetes ni els embrions puguin ser • La despenalització de l’avortament ció de l’embrió humà s’ha d’analitzar considerats jurídicament com a béns en certs supòsits complint certs requisits. des de la protecció a la vida humana i comercialitzables”. Aquesta afirmació Fora d’aquests supòsits, l’avortament és el reconeixement que la llei li atorga. En permet concloure que pel TC l’embrió, considerat delicte. aquest sentit, i en el context del territori abans de la seva implantació, té una espanyol, ens hem de remetre forçosa- consideració diferent a la de l’embrió b) Àmbit de la recerca: ment en primer lloc a la Constitució Es- implantat que permet legitimar jurídi- panyola, que defineix Espanya com un cament determinades actuacions sobre • La utilització per recerca d’embrions estat laic, i que en el seu art. 15 afirma ell (regulades per llei). sobrers de reproducció assistida, amb que “tothom té dret a la vida...”. Aquesta D’aquesta interpretació jurispruden- el previ consentiment dels seus titulars. expressió ha estat interpretada en un cial es desprèn la consideració que • L’aplicació de la tècnica de trans- sentit ampli, entenent que protegeix no l’embrió humà, des de l’inici de forma- ferència nuclear per generar embrions només la vida del ja nascut, sinó també ció del zigot fins a la seva implantació somàtics en el laboratori i emprar-los la vida del que ha de néixer. en l’úter matern, passa diferents fases, per a recerca i futures teràpies, amb No obstant això, quan al Tribunal que poden donar-se de forma natural certs requeriments i garanties. Constitucional (TC) se li ha demanat o bé en el laboratori, en les quals la llei parer sobre aquesta qüestió (Sentència atorga diferents graus de protecció. Davant d’aquest ampli ventall de pràc- 53/1985 en relació a l’esborrany de Llei tiques que la legislació espanyola con- despenalitzadora de l’avortament i Sen- Marc jurídic actual en relació a l’embrió templa com a legals i que impliquen tència 116/99 sobre la Llei de reproduc- intervenció sobre l’embrió, en una ció humana assistida), s’ha pronunciat Actualment, el marc jurídic ve definit fase més o menys avançada del seu en els següents termes: per tres normes bàsiques: Llei de repro- desenvolupament, es dóna resposta a “La vida no és una realitat fins a l’inici ducció humana assistida (2006), Llei de diferents demandes de la societat, al- de la gestació (implantació de l’embrió recerca biomèdica (2007) i Codi Penal gunes d’elles ja cobertes fa molts anys a l’úter de la mare...)”; en conseqüència (1996). Aquestes disposicions donen com són les de l’àmbit de reproducció no es pot parlar d’avortament si no hi ha cobertura legal a: assistida i que s’han actualitzat, i altres gestació en curs (no hi pot haver avorta- més recents, del context de la recerca ments d’embrions in vitro i tampoc intra a) Àmbit de la reproducció humana: biomèdica que exigia un marc jurídic utero abans que l’embrió s’implanti). que permetés tirar endavant projectes “El nasciturus no és titular del dret fo- • La utilització de qualsevol mètode en el camp de les cèl·lules mare em- namental a la vida encara que constitueix anticonceptiu, fins i tot l’esterilització brionàries, entre altres. 6 Bioètica & debat. 2009; 15(57): 1-12
  7. 7. Consideracions sobre l’embrió humà El context específic de l’avortament c) Majoritàriament, les interrupcions es ció no aconsegueix reduir el nombre donen en el context de centres privats, d’avortaments, sinó que porta als avor- En relació a l’avortament s’ha posat de malgrat estar cobert l’avortament dins taments clandestins, més traumàtics, i manifest en els darrers anys una forta la cartera de prestacions públiques, ge- contribueix a l’increment de la morta- pressió social i en especial de deter- nerant inseguretat jurídica dels profes- litat materna i al “turisme abortiu”. Això minats grups, que demanen una mo- sionals i de les gestants. genera desigualtats socials en el seu ac- dificació legal en un sentit més ampli i cés. Per aquestes raons convida a tots Héctor Gros Espiell fins ara. permissiu del vigent Davant d’aquesta situació, coneguda els estats membres de la Unió Europea manifestament per totes les instàncies a establir normatives despenalitzadores El marc jurídic actual (des de 1985) des- –socials, polítiques, judicials–, es plan- de l’avortament en terminis de gestació penalitza l’avortament en els següents teja per part de diverses veus i grups raonables, a garantir a les dones un ac- casos: d’opinió la necessitat que es modifiqui cés efectiu i equitatiu a l’avortament en la legislació en matèria d’avortament, condicions sanitàries, psicològiques i • Risc greu per a la salut física o psíqui- i malgrat mantenir els supòsits actuals econòmiques adients. Alhora, convida a ca de la mare –avalat per l’informe d’un –o revisar alguna de les seves condi- dur a terme polítiques d’educació sexual professional (psicòleg, psiquiatre o met- cions–, s’opti per una llei de terminis i afectiva obligatòria, i a garantir l’accés ge, segons la patologia que s’al·legui) i que permeti l’avortament “a petició”, sen- a la informació i als mitjans contracep- sense termini de realització. se necessitat de concórrer circumstància tius segurs, minimitzant la necessitat de concreta, i dins d’un temps determinat de recórrer a l’avortament. • Embaràs conseqüència de delic- la gestació, que no excedeixi de certes te de violació –prèvia denúncia en el setmanes (variable segons diferents opi- moment dels fets i verificació posterior nions i propostes), oscil·lant entre les 12 Posicionament de l’IBB d’embaràs, interrompent la gestació i les 24. abans de la setmana 12. Considerem que en els apartats ante- La Resolució 1607 riors del document hi ha prou argu- • Presumpció de greu malformació o aprovada per ments des del punt de vista biològic, discapacitat del fetus –avalat per dos l’Assemblea Parlamentària ètic i jurídic per afirmar que a l’embrió dictàmens tècnics diferents i a practicar del Consell d’Europa humà cal atorgar-li un valor diferen- en un termini màxim de 22 setmanes. l’abril de 2008 ciat, distingint entre la fase prèvia a la considera que l’avortament implantació i la fase posterior a la im- Amb tot, la situació actual es pot des- no ha d’estar prohibit plantació, que el fan ponderable –en un criure amb les següents asseveracions: dins d’uns terminis i altre moment– amb altres valors que hi raonables de la gestació, puguin concórrer. Això no vol dir que no a) Les dades estadístiques (Madrid: Mi- pel fet que la prohibició se li hagi d’atorgar protecció. nisterio de Sanidad y Consumo; 2007) no aconsegueix ens diuen que el 97% dels avortaments reduir el nombre es produeixen emparant-se en la raó de d’avortaments ANTICONCEPCIÓ risc per la salut psíquica de la mare, sen- se cap rigor en l’exigència de veracitat Com a consideració prèvia a qualsevol dels dictàmens mèdics i constituint un Marc legislatiu a Europa intervenció sobre l’embrió, cal fer es- autèntic “frau de llei”. ment a les mesures d’anticoncepció, Els països europeus majoritàriament te- entenent com a tals totes aquelles tèc- b) Un percentatge no menyspreable nen legislacions que accepten l’avorta- niques contraceptives, siguin de tipus de casos es donen per patologia fetal, ment a petició fins a la setmana 12, i més farmacològic (contracepció hormonal, però per raons diverses diagnostica- endavant d’aquest temps de gestació ha incloent la “píndola postcoital”) o ac- des més enllà de la setmana 22. Atès d’obeir a causes mèdiques o ètiques (p. tuant amb altres mecanismes (abstinèn- que no es poden acollir al supòsit ex. violació). Tot i així, la Resolució 1607 cia periòdica, mètodes de barrera, etc.), tercer, s’emparen també en el primer, aprovada per l’Assemblea Parlamentària la finalitat dels quals és directament per afectació psicològica de la ma- del Consell d’Europa l’abril de 2008 con- evitar la fecundació de l’òvul o molt re, practicant-se els avortaments en sidera que l’avortament no ha d’estar eventualment la seva implantació si temps molt avançat de la gestació (28- prohibit dins d’uns terminis raonables ja ha estat fecundat. Aquests mètodes 32 setmanes). de la gestació, pel fet que la prohibi- permeten mantenir relacions sexuals no Bioètica & debat. 2009; 15(57): 1-12 7
  8. 8. Consideracions sobre l’embrió humà reproductives i fer planificació familiar, banalització de la reproducció hu- Quant a la font d’obtenció d’aquests evitant el risc d’embarassos no desitjats mana, el recurs abusiu a la tècnica i la embrions, considerem acceptable el fet que predisposin a l’avortament. Consi- mercantilització. d’aprofitar per a aquesta finalitat aquells derem que totes elles són acceptables embrions sobrers de reproducció assis- des d’un punt de vista ètic, sempre que En aquest àmbit voldríem fer esment tida, en què els titulars d’aquests em- es derivin d’una decisió responsable. explícit a l’acceptabilitat ètica de les brions així ho decideixin fent-ne donació següents intervencions: expressa, o bé els “pseudoembrions”5 generats mitjançant la tècnica de trans- FASE PREIMPLANTATÒRIA En el camp de la reproducció humana: ferència nuclear, dels quals es puguin derivar línies cel·lulars a partir de la mas- La fase preimplantatòria de l’embrió es > Tecnologies de reproducció huma- sa cel·lular interna del blastocist. dóna en el temps transcorregut des del na assistida: la utilització de les dife- En canvi, creiem que la creació d’em- moment de la fecundació de l’òvul fins rents tècniques de reproducció assistida brions en el laboratori, a partir dels gàme- a la finalització del procés d’implantació en aquelles persones que raons de tipus tes de donants anònims, amb la finalitat a l’úter matern, aproximadament al vol- biomèdic no els permeten tenir fills pel única de destinar-los a recerca, suposa- tant del dia 14. Aquest procés també procés natural. ria traspassar un límit que comportaria es pot dur a terme en el laboratori. En En aquest context podríem entrar una banalització del procés reproductiu aquest interval de temps les interven- en el debat ètic al voltant de si parelles humà, amb el risc evident de caure en cions sobre l’embrió humà o sobre els homosexuals, persones soles o en edat la comercialització i consideració de les gàmetes masculins i femenins entenem d’infertilitat han de tenir accés a aques- cèl·lules germinals com a producte de que poden ser èticament acceptables tes tecnologies. Aquest document no mera utilització al laboratori, al servei (en tant que la tècnica allibera d’un obs- pretén entrar en aquesta discussió. d’interessos diversos. tacle natural), sempre que es facin sota condicions de garantia i control, mol- > Diagnòstic genètic preimplantato- FASE D’IMPLANTACIÓ O EMBARÀS tes de les quals la mateixa llei vigent ja ri: el fet d’utilitzar en l’embrió tècniques estableix. diagnòstiques en el laboratori, a fi de En la fase posterior a la implantació determinar la presència d’alteracions de l’embrió –més enllà del dia 14–, en- Volem fer constar que, genètiques greus que desaconsellin tenem que hi ha una vida humana en tot i acceptant una transferir aquell embrió a l’úter matern. procés de desenvolupament, amb uni- raonable intervenció Així mateix considerem èticament ac- tat i individuació, encara que no sem- tècnica en ordre a ceptable el fet d’emprar aquestes tèc- pre amb tots els elements necessaris facilitar el procés niques diagnòstiques per determinar la propis o derivats de la seva interacció reproductiu quan hi ha compatibilitat d’aquell embrió amb un amb la mare per esdevenir un ésser dificultats o problemes altre fill malalt a qui es pretengui curar, humà complet. Aquesta vida humana que ho justifiquin, sempre que no s’instrumentalitzi el nou entenem que és digna de ser protegida considerem important fill convertint-lo en un mer mitjà tera- amb major intensitat; tot i així, tampoc l’adequada valoració pèutic per salvar aquella vida. creiem que es pugui parlar de la vida de dels processos naturals, l’embrió com un valor absolut, sinó que davant la creixent En el camp de la recerca: és ponderable, en cas de conflicte greu, banalització de la amb altres valors. reproducció humana, Tenint en compte l’estat actual de la re- Així, voldríem fer esment explícit a el recurs abusiu a la tècnica cerca amb cèl·lules troncals procedents l’acceptabilitat ètica de les següents i la mercantilització d’embrions, per millorar el coneixement intervencions sobre l’embrió: sobre determinades malalties avui incu- rables i avançar en la seva teràpia i/o pre- > De tipus diagnòstic i terapèutic: Amb tot, volem fer constar que, tot venció, entenem que són acceptables considerem que són acceptables totes i acceptant una raonable intervenció aquells procediments que impliquen aquelles actuacions i tècniques que tècnica en ordre a facilitar el procés re- una intervenció en l’embrió en l’àmbit es puguin emprar amb la finalitat de productiu quan hi ha dificultats o pro- de recerca, especialment en les prime- diagnosticar possibles patologies de blemes que ho justifiquin, considerem res fases de divisió cel·lular en el labo- l’embrió o del fetus i fins i tot interven- important l’adequada valoració dels ratori, sempre que siguin procediments cions d’alta complexitat, amb finalitat processos naturals, davant la creixent avalats científicament i èticament. terapèutica per curar o millorar determi- 8 Bioètica & debat. 2009; 15(57): 1-12
  9. 9. Consideracions sobre l’embrió humà nades patologies que puguin ser tracta- En aquest context, és interessant plan- > Des d’una ètica cívica, de mínims des ja intra utero. Amb tot, s’han de dur tejar el tema des de la vessant dels drets universals que vetllen per la convivèn- a terme sempre en un procés correcte de la dona i la protecció que mereix el cia pacífica de morals plurals, respectem d’informació i consens amb els proge- no nascut, tot i no ser encara titular ju- una despenalització de la interrupció de nitors i alhora fent un adequat balanç rídic de drets. En efecte, en prendre una la gestació per a aquelles persones que, risc/benefici, que permeti confiar rao- decisió sobre la interrupció de la gesta- per raons diferents, no es veuen capaces nablement en l’èxit de la intervenció, ció entren en conflicte dos valors: el de d’assumir la gestació. elements tots ells exigibles d’una bona l’autonomia reproductiva de la dona i el pràctica clínica. de la vida del fetus. Es tracta, per tant, > Des d’una ètica de màxims d’orientació d’un dilema moral, de difícil resolució, cristiana –on se situa l’Institut Borja de Sobre la interrupció de la gestació on poden confluir circumstàncies molt Bioètica–, creiem que el valor moral diverses, que ha de ponderar la gestant inherent a la vida del fetus introdueix Parlem d’interrupció de la gestació o des dels propis valors que li permetran altres consideracions, que no pretenem avortament, referint-nos a aquelles prendre una decisió en consciència. imposar ni a l’espai públic, on s’ha de actuacions que, per raons diverses, En aquest sentit, la vida del fetus i del garantir la pluralitat, ni a l’Estat que, pretenen posar punt final a una ges- futur nadó depèn del fet que la dona es sense biaixos ideològics, ha de garantir tació provocant la mort de l’embrió o vegi capacitada per assumir-la respon- la imparcialitat. La protecció de la vi- fetus. sablement, amb tot el que pugui com- da humana requereix assumir un ferm Partint de la consideració ja feta, portar, i per tant, no se la pot forçar a compromís social i polític, oferint ajut i d’entendre com a “vida humana en dur a terme la gestació en contra de la recursos a totes aquelles persones que procés” la de l’embrió implantat digne seva decisió. es plantegen interrompre una gestació, de ser protegit, entenem com a prin- No es tracta d’una decisió banal i des amb opcions que permetin preservar cipi general que cal fer tot el possible de l’ètica considerem que no es pot aquesta vida. Partint d’una ètica de per procurar la continuació de la ges- afirmar que hi hagi un “dret a avortar”. màxims, s’ha de treballar alhora per a tació fins al naixement, en condicions Des del moment en què la decisió au- l’educació afectivo-sexual, que capaciti de salut i sense riscos per a la mare. No tònoma de la dona, un cop ponderades per assumir responsablement la pròpia obstant això, som conscients que hi ha totes les circumstàncies, causa un dany sexualitat, evitant arribar a situacions múltiples factors que poden concórrer a la vida del fetus, no podem parlar de límit com és l’avortament. Així mateix, en una gestació, implicant un conflicte l’avortament pròpiament com un bé del caldria garantir un correcte acompa- de valors que una reflexió ètica rigoro- qual se’n pugui derivar un dret moral, nyament (per part dels professionals) sa ha de tenir en compte. tot i que jurídicament s’equipari a un en casos de gestació en circumstàncies dret. En aquest sentit, despenalitzar no complexes (embaràs en adolescents, En prendre una decisió ha d’implicar normalitzar. Despenalit- patologia fetal, etc.). sobre la interrupció de zar suposa reconèixer el problema dels la gestació entren en embarassos no desitjats o d’aquelles si- Des d’una ètica de màxims conflicte dos valors: tuacions de gestació amb dificultats per d’orientació cristiana el de l’autonomia tirar-les endavant, donant opcions a la –on se situa l’Institut reproductiva de la dona seva solució. Borja de Bioètica–, i el de la vida del fetus. Ningú no voldria haver de prendre la creiem que el valor Es tracta, per tant, decisió d’interrompre la gestació. Si es moral inherent a la d’un dilema moral, de pren aquesta decisió, caldria que fos vida del fetus introdueix difícil resolució, responsable –es tracta d’un mal a un altres consideracions, que on poden confluir tercer per evitar altres mals proporcio- no pretenem imposar circumstàncies molt nalment pitjors–, justificada perquè ni a l’espai públic, diverses, que ha de no es tracta d’una “solució tècnica” a un on s’ha de garantir ponderar la gestant des “problema tècnic”, i tenint en comp- la pluralitat, ni a l’Estat dels propis valors que te els terminis, ja que amb el pas de que, sense biaixos li permetran prendre una l’embaràs augmenta la viabilitat, la pro- ideològics, ha de garantir decisió en consciència tectibilitat del fetus i les conseqüències la imparcialitat psicoafectives en la gestant. Partint d’aquestes reflexions fem dues precisions: Bioètica & debat. 2009; 15(57): 1-12 9
  10. 10. Consideracions sobre l’embrió humà Considerem imprescindible analitzar se- violació podria justificar la demanda de a petició amb certs terminis, generant paradament les diferents circumstàncies l’avortament. desigualtats, iniquitat i inseguretat sa- que poden menar a la interrupció de la nitària i jurídica a les dones i profes- gestació: > Demanda d’avortament per altres sionals sanitaris espanyols, en relació consideracions: amb aquests països. > Demanda d’avortament que respon a una causa real i acreditada de greu Estaríem davant la demanda de la dona Tenint en compte aquest context, creiem afectació física o psíquica del fetus o que, sense concórrer cap de les circums- que l’avortament a petició, regulat per greu risc per la salut de la mare: tàncies anteriors, no vol tirar endavant la una llei de terminis en què s’estableixi gestació i en demana la interrupció. No com a únic requeriment el fet que sigui En aquests supòsits considerem indis- hi ha raons de salut, ni de dignitat perso- practicat abans d’un temps determinat pensable exigir el compliment estricte nal vulnerada, sinó circumstàncies per- de la gestació, caldria entendre’l com de criteris mèdics que avalin tal circums- sonals diverses (socials, econòmiques, la resposta jurídica a una situació ja tància, de manera que en cap cas se’n culturals, emocionals...) que per a la do- present i tolerada en la nostra socie- pugui fer un abús o una interpretació na embarassada són de prou entitat per tat i que no necessàriament ha de extensiva. D’altra banda, cal plantejar- demanar la interrupció de la gestació. suposar un increment dels avorta- se si és exigible o no un termini límit En aquest punt cal tenir molt en comp- ments respecte a les dades actuals. concret per poder-se acollir a aquesta te el nostre context actual, social i cultu- Ara bé, en cap cas pot ésser entès com causa, tenint en compte el temps de ral, i els antecedents viscuts a Espanya un mètode contraceptiu més i la seva gestació i per tant de desenvolupament des de l’any 1985, després de 24 anys implementació ha d’anar forçosament fetal. En aquesta línia s’han de valorar de despenalització de l’avortament en acompanyada d’altres mesures eficaces dos elements claus: els tres supòsits actuals, tal com s’ha –fins ara fracassades– de pedagogia de descrit en la primera part d’aquest do- l’afectivitat i la sexualitat, especialment • els elements diagnòstics (no totes cument. Entre els elements a considerar en joves i adolescents, que minimitzi les patologies del fetus o de la ges- destacaríem: el nombre d’embarassos en aquest tant són diagnosticables en fases col·lectiu. primerenques sinó que es poden de- * El context d’una societat moralment Pel que fa al termini, entenem que tectar més endavant); plural i amb codis ètics i morals dife- establir-lo en 12 setmanes com a màxim • l’element de la viabilitat fetal fora de rents, que s’inscriuen en un estat que garantiria suficientment que s’hagi l’úter matern, que s’estableix al vol- es defineix com a laic, i que fan molt pogut diagnosticar l’embaràs i que la tant de la setmana 22-24. difícil justificar un marc legal que es gestant disposi d’un temps de reflexió regeixi per criteris d’una determinada i ponderació de la seva decisió. Amb tot, considerem que permetre la moral que demana una protecció ab- interrupció de la gestació per aquesta soluta del dret a la vida, sense matisos, Ens manifestem contra la causa, més enllà de la setmana 24, ha o bé en l’altre extrem que exigeix el interrupció de l’embaràs, de tenir un caràcter excepcional i ha reconeixement explícit d’un “dret a que sempre suposa posar de ser avalat mèdicament de forma l’avortament”, també sense matisos. fi a una vida humana irrefutable. * L’actual frau de llei, en un marc ju- iniciada, però també rídic que estableix unes exigències i reconeixem l’existència de > Demanda d’avortament en cas d’em- requisits que no es compleixen i dels greus qüestions tècniques i baràs produït com a conseqüència quals es tolera l’incompliment, en- ètiques que malauradament d’un acte de violació: tenent que la realitat de la societat es presenten i plantegen s’imposa en una línia d’acceptació de situacions que demanen En aquest supòsit, considerem que la l’avortament a petició. Aquesta actitud ponderar valors en conflicte dignitat de la dona violada, que s’ha laxa fa exigible un replantejament de vist brutalment agredida en la seva la norma que de forma honesta reculli integritat, no pot fer exigible el sacrifi- la situació real que es dóna a Espanya Finalment, creiem que una regulació ci de tirar endavant una gestació fruit en matèria d’avortament. jurídica en aquesta línia necessàriament d’aquesta agressió. Tot i que la llei exi- * El fet que Espanya s’emmarca en ha de recollir el dret a l’objecció de cons- geix una denúncia formal dels fets, des l’àmbit de la Unió Europea, amb una ciència dels professionals de la salut, es- del punt de vista ètic considerem que gran majoria de països que tenen una tablint les condicions adients per al seu el simple fet d’haver estat víctima d’una regulació majoritària de l’avortament exercici, sense que això pugui implicar 10 Bioètica & debat. 2009; 15(57): 1-12
  11. 11. diàleg bioètic Consideracions sobre l’embrió humà que quedin desateses les peticions que reguli l’objecció de consciència, i que constitucionals per poder considerar- es produeixin sota emparament legal. paral·lelament s’adoptin mesures efi- se dotat d’una individualització plena. caces de formació i educació afectivo- sexual i de suport social a les dones que 2. Formació de la placa neural embri- A tall de resum es troben en el context de plantejar-se onària i desenvolupament del tub una interrupció de la gestació. neural. Aquest procés s’inicia durant la > En els importants temes associats a la tercera setmana del desenvolupament sexualitat i la reproducció humanes en Esplugues de Llobregat, setembre de 2009. embrionari i constitueix la base societats obertes, complexes i tecnifica- fonamental de tot el sistema nerviós. des, optem per una seriosa opció en fa- vor de la vida, apreciant adequadament 3. Individu que és el resultat de la el respecte a la naturalitat dels processos unió de dos o més zigots diferents i que la vehiculen, i contra qualsevol ins- En l’escenari d’un canvi que, per tant, exhibeix constitucions trumentalització, comercialització o ba- legal a Espanya entenem genètiques diferenciades. Difereix nalització d’aquests processos. Aquest que és imprescindible del “mosaic” que és el resultat de posicionament resulta especialment que es reguli l’objecció mutacions somàtiques produïdes significatiu en relació al moment en de consciència, i que a l’interior d’un mateix individu. En què un embrió està suficientment es- paral·lelament s’adoptin humans poden produir-se quimeres tructurat i individualitzat per poder ser mesures eficaces de abans de la implantació de l’embrió. considerat persona. Aquesta actitud la formació i educació prenem com una proposta oferta des de afectivo-sexual i de 4. L’hormona T4 o tiroxina és indispen- l’adscripció espiritual cristiana. suport social a les dones sable per al desenvolupament del fetus, que es troben en el context especialment pel que fa al sistema nerviós. > Per convicció i sensibilitat ens mani- de plantejar-se una Aquesta hormona no és segregada pel festem, en principi, contra la interrup- interrupció de la gestació fetus en les primeres vint setmanes de ció de l’embaràs, que sempre suposa gestació. L’hormona, que li facilita la posar fi a una vida humana iniciada, mare, activa els gens relatius del fetus però també reconeixem l’existència de i promou el desenvolupament neural. greus qüestions tècniques i ètiques que malauradament es presenten i plante- 5. Nom que alguns científics donen a gen situacions que demanen ponderar productes embrionaris que són resultat, valors en conflicte. no d’una fecundació normal, sinó d’un procediment tècnic que dóna lloc a > En cas de conflicte greu estem a fa- una estructura embrionària singular. vor de la decisió responsable i presa El cas més conegut és el d’embrions en consciència per part dels afectats, produïts per tècniques de transferència promovent la formació d’aquesta cons- nuclear, és a dir, transplantament ciència i acompanyant-la en les seves NOTES: d’un nucli cel·lular adult a un òvul decisions concretes. 1. Terminologia usada per molts prèviament enucleat, cosa que se científics per referir-se a la primera sol conèixer com a clonació. Aquesta > La despenalització de la interrupció etapa del desenvolupament embri- clonació embrionària és unànimement de l’embaràs en certs supòsits de con- onari que abasta els 14 primers dies refusada com a procediment repro- flicte greu que fan preveure un futur en el cas humà i que corresponen ductor, però en certes condicions és de dolor i sofriment per als implicats, a l’acabament de la implantació. acceptada per alguns professionals l’entenem com un gest de comprensió La raó de distingir aquesta etapa i legislacions per a l’obtenció de i acolliment envers les persones que es respecte de la que seria pròpiament cèl·lules mare amb destinació troben en circumstàncies difícils que embrionària (des de la implantació terapèutica. Hi ha la possibilitat poden convertir l’inici de la vida en una fins al final de la vuitena setmana d’alguna altra tècnica relacionada càrrega molt feixuga. de gestació, en què l’embrió passa (p. ex. activació partenogenètica a denominar-se fetus) és que abans d’òvuls), però tot el tema s’enfronta > En l’escenari d’un canvi legal a Espanya de la implantació el zigot encara encara amb importants deficiències entenem que és imprescindible que es no disposa de tots els elements tècniques, a més de les ètiques. Bioètica & debat. 2009; 15(57): 1-12 11
  12. 12. agenda Autors i signants del document. Membres del GRUP INTERDISCIPLINARI EN BIOÈTICA: Francesc Abel i Fabre, s.j. President de l’Institut Borja de Bioètica (IBB). Acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. Ester Busquets i Alibés Professora de bioètica de la Universitat de Vic. Col·laboradora de l’IBB. Directora de la revista “Bioètica & debat”. J. Antonio Camacho Díaz Metge. Cap de secció de Nefrologia Infantil de l’Hospital Materno-Infantil de Sant Joan de Déu. Col·laborador de l’IBB. Màster en Bioètica. Fco. José Cambra Lasaosa Metge. Adjunt del Servei de Cures Intensives de l’Hospital Materno-Infantil de Sant Joan de Déu. Col·laborador de l’IBB. Màster en Bioètica. Victòria Cusi i Sànchez Metgessa coordinadora del Servei d’Anatomia Patològica de l’Hospital Ma- terno-Infantil de Sant Joan de Déu. Col·laboradora de l’IBB. Màster en Bioètica. Pau Ferrer i Salvans Metge especialista en Farmacologia clínica. Col·laborador de l’IBB. Màster en Bioètica. Sabel Gabaldón Fraile Metge psiquiatre. Cap de Secció de Psiquiatria de l’Hospital Materno-Infantil de Sant Joan de Déu. Col·laborador de l’IBB. Màster en Bioètica. Ramon M. Nogués i Carulla Catedràtic de biologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Vicepresident de l’IBB. Begoña Román i Maestre Professora titular de filosofia de la Universitat de Barcelona. Col·laboradora de l’IBB. Núria Terribas i Sala Jurista. Directora de l’Institut Borja de Bioètica. Directora del “Màster Universitari en Bioètica” de la URL.

×