Crit Solidari número 7

612 views

Published on

Butlletí de l'equip de Pastoral Obrera del bisbat de Sant Feliu de Llobregat

Published in: Travel, Technology
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
612
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
13
Actions
Shares
0
Downloads
2
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Crit Solidari número 7

  1. 1. Crit Solidari Butlletí periòdic de l’Equip de Pastoral Obrera del Bisbat de Sant FeliuSumari: Minvar per créixer:2 Per un com- promis polític. el demà serà una altra cosa Fundació Utopia. Aquests dies s’està parlant molt3 8 de març, dia de la impressionant pel·lícula de la Dona “Homes i déus” sobre els monjos Treballadora. d’Algèria segrestats i assassinats T. Forcades el 1998 per no haver abandonat el4 Josep Torrente, lloc i la gent on s’estaven enmig comunicar del conflicte armat que hi va ha- Església en un ver al país. S’ha divulgat molt el món plural. testament del prior Christian de Chergé, escrit dos anys abans dels6 Creure és això. fets, amb un gran càrrega evan- R. Bassas gèlica de perdó i comprensió. Un fragment del text ens ha fet pensar7 La convivència especialment en aquests temps de a Salt. F. Musoll crisi econòmica i social i de grans canvis que s’albiren però no es defineixen: “No hi ha esperança sinó quan s’accepta no tenir assegurat l’avenir. Voler imaginar el futur es9 Immigració i crisi. fer esperança-ficció. Quan pensem l’avenir el pensem com el passat. No tenim la imagi- M. de la Torre. nació de Déu. El demà serà una altra cosa que no podem ni imaginar. Això és una crida a la pobresa”10 Dues iniciatives interessants. POC La crisi ens fa pensar que no hi ha futur i això és l’infern (“deixeu tota esperança els que hi entreu”). Ben cert que la crisi econòmica té una cara molt negra i fins i tot11 JOC: canviar ferotge per a moltes persones, milions: pobresa, sofriment físic i psíquic, injustícia l’organització per social, exclusió del treball, retallada de l’educació, de la sanitat... I a nivell mundial: treballar millor. explotació, espoli de matèries primeres, guerra, pirateria financera. Terribles M. Hernández conseqüències morals i educatives.12 Elements per Contra això cal la defensa i el combat. Indigneu-vos és el títol consigna d’un llibre una consciència d’un vell lluitador francès de gran difusió aquests mesos. Però aquest combat cristiana. M. Solé també pot mirar el cantó paradoxalment positiu de la crisi vista des de les àrees benestants del món. Posem això com a condició necessària. Perquè si no seria una riota. I sabent que també a l’interior d’aquestes àrees hi ha grans desigualtats, la diferència i la lluita de classes no ha pas mort del tot. El cantó positiu podria ser aprofitar la crisi per al despullament, per al decrei- xement, pel minvar per créixer. Tots els entesos socials ho diuen: cal un decrei- xement: de consum, de nivell de vida, de comoditats, d’abús dels recursos ma- terials. Cal rebaixar els fums i la prepotència tècnica, econòmica, pretesament intel·lectual. Cal combatre la banalització material de la vida si volem que CREIXI la humanitat, la fraternitat. No pot ser un esforç solitari, l’estalvi escarrassat d’uns pocs, sinó un canvi generacional i col·lectiu. Número Aquests dies que els cristians emprenem la Quaresma camí cap a la Pasqua, el missatge de Jesús ressona com una gran consigna; no una fórmula tècnica, no 7 una solució màgica, però sí el gran criteri direccional: no de diner, no de prestigi, no de poder viu l’humanitat. Resta la gran pregunta: què fa viure, què porta a la vida? la Paraula de Déu, el reconèixer-lo com a únic Senyor, el servei generós fins any 3 març a donar la vida en favor dels germans. Jesús ens hi passa al davant: minvar per 2011 créixer i el demà serà una altra cosa. Pastoral Obrera del bisbat de Sant Feliu
  2. 2. 2 Per un compromís polític més enllà de les eleccionsEl passat 26 de novembre, dos catalanisme... L’estratègia del PPdies abans de les eleccions i la renúncia del PSC a defensarautonòmiques, el Col·lectiu Utopia el catalanisme han fet créixer elJoan García Nieto, amb seu a Sant moviment identitari català.Boi de Llobregat, es va reunir perplantejar un parell de preguntes, per Davant de tots aquests fetssituar-nos en el moment present, i altres que s’hi podrienmés enllà del resultat de les urnes. afegir, pensem:Les preguntes eren: • Que una democràcia que que-1.- ¿Quins són els problemes més di reduïda només a l’exercici delgreus que preocupen avui en vot és insuficient. La participacióels àmbits socials, econòmics i en la vida social i política, a mésculturals? a més de ser un dret democràtic és un deure. Si ens limitem a una2.- ¿En quina posició política ens democràcia purament representa-hauríem de situar per a poder tiva avançarem poc.aportar solucions a aquestsproblemes, sobretot quan afecten • Cal, doncs, fomentar ambpersones més vulnerables? constància i fidelitat que els ciutadans i ciutadanes arribemDesprés d’un ampli i variat sindicats que semblen haver as- a exercir una tasca militantdebat, vam arribar a una sèrie sumit la submissió a les lleis del d’organització i control democràtic,de consideracions que voldríem mercat com un fet que forma part i que estiguem més compromesosparticipar amb vosaltres. Per això inevitable de la vida econòmica i en les organitzacions del poble.us fem arribar aquest resum. social. • L’associacionisme és un instrumentVeiem... • S’observa, alhora, una gran pre- imprescindible per articular el ocupació envers els desmantella- teixit social i participatiuMirant la realitat que ens envolta, ment dels serveis públics (educa-observem una sèrie de situacions • Caldrà impulsar la cultura de ció i sanitat sobretot) en favor de la solidaritat, sobretot entre elsque menyspreen la persona humana la privatització.i que provoquen una profunda menors de 30 anys, que han dedeshumanització social: • Continua fomentant-se una eco- ser els qui edifiquin una societat nomia basada en l’especulació millor• L’atur, contrari al dret de treba- financera que no crea llocs de tre- llar, colpeja cada dia més milers • Hi ha un treball important a fer ball, i s’abandona l’economia pro- en la formació de la consciència de persones i famílies. ductiva. social i política, que possibiliti la• Són moltes les persones que • Les classes mitjanes, per la seva conscienciació dels problemes i veuen retallades les prestacions part, cauen sovint en un tanca- eviti els lideratges desmesurats socials, especialment les persones ment social i lluiten només per més grans i desvalgudes. • Tots i cada u de nosaltres haurem la preservació dels guanys obtin- d’espolsar les nostres pors, ja que• Molt immigrants que vingueren a guts. molts cops resulten l’excusa per cercar unes condicions més dignes • L’actual situació de crisi, que no no perdre la situació privilegiada de vida pateixen sovint situacions és exclusivament econòmica, ha obtinguda. de rebuig i d’explotació. aportat una gran confusió pel que Com a col·lectiu Utopia Joan García• Creixen les situacions de descon- fa a trobar sortides. Fa la sensació Nieto, confiem, esperançats, que fiança en els gestors públics, quan que les esquerres en el govern fan Aquell que és present en la història, molts d’ells es limiten a aplicar les política de dretes. continuarà suscitant homes i dones lleis d’un capitalisme salvatge, a • A Catalunya, en concret, hi ha profètics que ens ajudaran a sortir més a més de caure, alguns, en a més a més, una doble clau en dels moments difícils. Nosaltres ens una intolerable gestió corrupta. el moment d’escollir governs: posem a la seva disposició.• Hi ha poca credibilitat envers uns dretes / esquerres; espanyolisme / Sant Boi, 26 de novembre de 2010
  3. 3. 3 8 de març, dia de la Dona TreballadoraSegons un estudi de l’Ajuntament de Barcelona[Cristina Carrasco i Màrius Domínguez. Temps, treballi ocupació: desigualtats de gènere a la ciutat de Barcelona.Ajuntament de Barcelona, 2001], l’any 2000 a la ciutatcomtal les dones van treballar el doble que els baronsi van guanyar la meitat de sou. Elles es van cuidar dela major part del treball no remunerat, que inclou nonomés fer les feines de casa sinó també tenir cura de lespersones dependents o vulnerables de l’entorn familiar.Encara que aquestes persones siguin els pares d’ell, engairebé la totalitat dels casos és ella qui se n’ocupa.Per què passa això?Cada una i cada un que llegiu aquesta columna teniu lavostra situació personal i familiar molt concreta i potser mateixa capacitat d’estimar i una mateixa capacitat deque lligui o no amb el que acabo d’exposar. Si no hi ser lliures.lliga, si a casa vostra no és el cas que la dona sigui laque treballa més i el baró el que cobra més, felicitats! Aquesta dignitat personal contrària a tota dependència(felicitats si és el cas que les tasques no remunerades és el que celebrem el dia 8 de març, en commemorarles teniu repartides equitativament). En cas que sí que l’accés de les dones al mercat laboral i, com ahi lligui, en cas que a casa vostra sigui la dona la que conseqüència, a la independència econòmica. Latreballa més (sumant les hores que potser treballa fora realitat d’aquest mercat en el moment actual és sovintde casa i les de dins) i, en canvi, sigui el baró el qui aclaparadora. Moltes persones es troben en una situacióguanya més, aquí teniu un tema per reflexionar amb que no és massa diferent de la dels jornalers del tempsl’evangeli a la mà. de Jesús que havien d’esperar a la plaça del poble si hi havia algú que els volgués llogar per aquell dia (Mt 20,El pressupòsit no és que aquesta distribució de tasques 1-16). La precarietat laboral és un mal i una injustícia.és una imposició dels barons. La cosa és força més Ara bé, l’Evangeli té alguna cosa a dir-nos sempre quecomplexa, ja que té a veure –almenys aquesta és la vivim un mal o una injustícia. El que ens ve a dir no ésmeva comprensió– amb la manera com dones i barons ‘segur que t’ho has merescut’; aquesta seria l’explicacióconstruïm la nostra identitat infantil en relació a la dels fariseus; no. Tampoc no és ‘Déu t’ho ha enviat perfigura materna. En la mesura en què a la vida adulta provar-te’; aquesta explicació faria a Déu còmplice delencara tenen la mare com a referent, els barons cerquen mal i de l’especulació financera; no. Més aviat és: ‘Déuuna dona que els cuidi i les dones un baró a qui no vol el mal ni la injustícia, no vol que patim ni quecuidar. La proposta cristiana va més enllà i s’atreveix passem necessitat, però si patim està amb nosaltres i ensa proposar-nos que sortim de l’univers infantil que té assegura que, per malament que ho passem, sempre hicom a referent la mare (cal néixer de nou, néixer de haurà un gest d’amor que serà possible per a nosaltres’.dalt, de l’aigua i de l’Esperit, cf. Jo 3, 1-8), per entrar en Descobrir quin és aquest gest per a mi, aquí i ara, és ell’univers de l’Evangeli que té com a referent Déu. Als sentit de la meva vida.ulls de Déu, tant les dones com els barons tenim una Teresa Forcades i Vila, monja benedictina a St. Benet de Montserrat Nosaltres, dones obreres i cristianes, acollint el missatge de Jesús de Nazaret, que ens proposa la igual- tat i amor entre dones i homes d’arreu del món, demanem als governs, empreses i institucions que: • Es promoguin polítiques per a la igualtat d’oportunitats, de participació i redistribució en els àmbits laboral, polític, social i familiar que afavoreixin a dones i homes per igual. • S’articulin mesures correctives de la desigualtat salarial i en el sistema de pensions. • L’Església catòlica modifiqui el seu discurs i pràctica actual envers les dones. • S’universalitzi l’educació infantil de qualitat i els serveis professionals públics d’atenció a la depen- dència. (Extret del Manifest del Dia de la Dona Treballadora de les delegacions de Pastoral Obrera dels bisbats Catalunya)
  4. 4. 4Guia per a unes parròquies i comunitats atentes al món Josep Torrente, comunicar Església en un món pluralSegons diu ell mateix, en Josep Torrente “no és del’ofici”Aquest capellà, format com a enginyer industrial, esva trobar ocupant-se de les relacions amb la premsa quan vaarribar el bisbe Agustí a Sant Feliu, per continuar recollint lesnotícies diocesanes per al Full Dominical... I finalment va sernomenat formalment delegat de Mitjans de Comunicació.L’anem a trobar una tarda a la parròquia de Castellbisbal,una de les dues que té encomanades, perquè m’expliqui enquè consisteix la seva tasca i per parlar dels reptes que lacomunicació ens planteja com a Església, tant a les parròquiescom als moviments. Deu ser un tema d’actualitat, perquèm’explica que també els bisbes de Catalunya, no fa gaire, hanfet un petit curset sobre el tema.– A la delegació ens ocupem, bàsicament, de tres tipus Les estructures parroquials tampoc no faciliten gairede comunicació: aquesta renovació de canals comunicatius, perquè les• la que es fa en paper (el Full Dominical, la major feines solen recaure sobre els rectors, i per a molts, si no part del qual es fa conjuntament amb els bisbats de hi tenen gaire traça, és una tasca molt feixuga. En el fons Barcelona i Terrassa) i el butlletí oficial del bisbat; l’agilitat de comunicació depèn molt de les habilitats informàtiques de la persona que se n’ocupa.• la comunicació informatica: la creació, disseny i manteniment de la plana web del bisbat; Cal tenir present que hi ha gent per a qui utilitzar un altre llenguatge, com l’àudiovisual, és signe d’una• la relació amb els mitjans de comunicació: elaboració proximitat, però continua havent-hi ha gent a qui això de notes de premsa, relació amb els periodistes li sona com una cosa molt distant. És difícil arribar a que demanen informació, etc. De fet, però,cal estar tothom. molt al cas també de la comunicació interna, dins de l’Església, a mossèns i a laics. No pot ser que – En un context que cada cop es va diversificant més els feligresos s’assabentin d’allò que ens passa, que culturalment i on el cristianisme ha perdut molt de pes en vivim, pel diari, com si fóssim persones externes a la societat, de vegades fa la sensació que ens expliquem molt la institució. poc, que donem massa coses per sabudes Potser el nostre missatge resulta inintel·ligible per a molta gent.És força feina, per això hi ha una persona contractada,a mitja jornada, que fa possible que tota la informació És cert. Per comunicar, el primer que hem de tenir envagi estant al dia. Treballem molt en equip. compte és a quines persones ens dirigim. Això ens ajudarà a fer servir un llenguatge més entenedor. No– Sembla que tots, poc o molt,estem avesats a la comunicació és el mateix adreçar-se a la gent de la parròquia de totaescrita, però els temes informàtics deuen costar més, oi? la vida que fer-ho a les parelles que porten el seu fill a– Sobre el paper, i mai millor dit, semblaria que els catequesi de primera comunió, i que potser tenen unescrits haurien de circular amb fluïdesa, però jo més contacte molt ocasional amb la parròquia i desconeixenaviat vaig constatant una certa reducció de les edicions, moltes coses relacionades amb la litúrgia o amb eltant del Full Dominical com dels fulls parroquials. A la cristianisme, o senzillament, amb els costums de lagent cada vegada ens fa més mandra llegir. I aquest és parròquia.un problema. Això, quan fas notes de premsa per a publicacions queQuant a la comunicació electrònica, es produeix una no són d’Església, cal tenir-ho molt en compte. Paraulescerta dualitat: hi ha gent que no ha entrat gens en aquest d’ús tan habitual entre nosaltres com “arxiprestat”,món (sobretot les persones grans) mentre que els joves “diòcesi”, o “Advent”, tant els mateixos periodistes, sis’hi mouen a tota velocitat i exigeixen una gran agilitat. no són especialitzats, com molta altra gent, no sabenSi mires la plana web del bisbat veuràs que la secció de què significa.joves és molt dinàmica i fa un ús extens d’internet. Moltes I això per no parlar d’aspectes de contingut de la nostraparròquies, però, viuen d’esquena a aquest món. fe.
  5. 5. 5Quan vols comunicar, d’una banda has de fer pedagogia no és així. I ara has d’aprendre a col·locar la informaciói t’has d’explicar bé, però de l’altra et trobes que l’estil en els llocs on convingui per donar-ho a conèixer.de comunicar del nostre món cada cop és més sintètic, – En els moviments hi ha voluntat de comunicació, però noens hem acostumat a càpsules molt comprimides. Ens fa sembla que s’aconsegueixi gaire, perquè es tendeix a adoptarmandra llegir articles llargs. L’esforç, doncs, és doble. la forma de manifest, que sembla que llegeixin només les- Creus que les parròquies i moviments aprofitem prou els persones convençudes, o perquè es parla en argot.mitjans de comunicació? – En la comunicació cal saber trobar la punta a lesDe fet, no els aprofitem gaire. No som prou conscients coses. Es nota molt quan es transmet un missatgeque allò que nosaltres vivim i fem pot ser d’interès per a “perquè toca”, de forma rutinària. I la veritat és qued’altres persones. Els grans diaris difícilment publicaran costa redactar les coses com a novedoses quan hasla nostra sortida parroquial, o el curs de formació. Però d’informar d’una visita pastoral del bisbe o, per partla premsa local, les emissores de ràdio o de televisió, dels moviments, quan arriba el Primer de Maig. Méspotser sí que ho faran. val fer poques comunicacions i bones. Cal triar bé les notícies i pensar a qui van adreçades.Potser la gent no vindrà a missa o es farà batejar perquèhagi llegit una notícia sobre nosaltres al diari. Però I això de l’argot és ben veritat. A mi, quan vaig començarpotser descobrirà que fem coses interessants o que pot a col·laborar amb la JOC em va costar situar-me, perquèprendre part en una acció solidària o en una xerrada em movia dins d’una sopa de lletres per a iniciats.que nosaltres organitzem. I aquesta és una oportunitat De vegades en l’àmbit parroquial la comunicació ésde compartir espais amb persones que potser no es més fàcil perquè tot és menys elaborat i perquè tensmanifesten cristianes però amb qui tenim moltes coses ocasions per comentar la jugada amb la gent i et fanen comú. adonar fàcilment de què s‘entén i què no. Aleshores és més senzill de corregir els tics. Val a dir que en els– De vegades els cristians ens queixem que la imatge de moviments hi ha un bon caliu i una xarxa de relacionsl’Església està molt supeditada a allò que diuen els bisbes o a personals que fa que es donin més coses per enteses.les notícies del Vaticà. I ens sembla molt difícil contrarrestar Això està bé, però de vegades genera molts sobreentesosaixò. Però en canvi ens costa molt vetllar perquè les nostres i un llenguatge molt propi.comunitats siguin millor conegudes allà on vivim. I aixòdepèn de nosaltres. O no? Arribes a la conclusió que han d’estar en permanent revisió les maneres com comuniquem, perquè cada cop– Sí, és clar. No en tenim l’hàbit ni clergues ni laics. És menys les persones a qui ens adrecem són homogènies.cert que el nostre testimoni com a cristians és fonamental Abans hi havia un bagatge comú en molta gent. Eti és molt valuós. Però ens cal explicar-lo, perquè sol, podies comunicar amb molta brevetat perquè el quesegurament, no s’entén. Quan envies una notícia a un volies dir hi havia moltes coses de context que la gent jadiari, de vegades et sorprens de la bona acollida que sabia. Ara s’ha internacionalitzat i pots penjar una cosaha tingut. a internet que poden llegir a Honolulú, però al costatPortem la inèrcia de quan l’Església, sobretot als pobles d’això dins de la mateixa parròquia has de pensar enpetits, marcava el ritme de la vida social. Quan això és formes de comunicació diferents, perquè allò queaixí, els altres et vénen a preguntar. Però és que ara ja comuniques sigui intel·ligible per a tothom. Un llibret per comunicar millor Manel Simó, periodista i capellà, va escriure ja fa uns quants anys aquest llibret: la comunicació al servei de l’evangelització, publicat per l’Editorial Claret. És una invitació a afrontar, des del punt de vista pràctic, els reptes d’aquesta societat tan canviant i tan plural, on el paper de l’Església és molt diferent al d’èpoques passades i on la comunicació es produeix de formes també molt diverses. Tot i ser escrit quan internet no havia assolit encara el paper que avui té, el seu contingut continua ben vigent. Pot ser un bon ajut a l’hora de replantejar-se la comunicació de grups i comunitats. I de tota persona amb ganes de fer arribar el missatge de Jesús a tothom. Podeu trobar-lo al Centre d’Estudis Pastorals (Rivadeneyra, 6, 3er., Barcelona).
  6. 6. 6 Davant la teva creu, Senyor Jesús, restem en silenci, corpresos. Recordem com recorries Palestina i t’acostaves als pobres, Pregària i posaves llum als ulls dels cecs, i renovaves la il·lusió, de la creu Extret del llibre Pregàries de la Vida, i cridaves a canviar la vida i a fer nou el món, CPL, col·lecció Celebrar 53 i anunciaves l’amor sense mesura de Déu al Pare. Davant la teva creu recordem la teva fidelitat fins al final, la teva entrega sense reserves. I recordem també com el mal i la mentida –el mal del món i el nostre mal, la mentida del món i la nostra mentida– t’ha volgut fer desaparèixer i ho han aconseguit: t’han detingut, t’han tortura, t’han crucificat. Senyor Jesús, davant la teva creu, contemplant el teu rostre, que reflecteix el rostre adolorit de tota la humanitat, i al costat de Maria, la teva mare, deixa’ns dir-te el nostre agraïment, el nostre amor, la nostra fe. Mira’ns i dóna’ns la teva gràcia salvadora, Senyor Jesús.No sóc massa diferent als altres i, per tant, a mi també Creure és aixòm’ha impressionat i emocionat “Dioses y hombres” (Xa-vier Beaubois, 2010). Érem força gent, diumenge passata la tarda, cosa estranya al cine i més al cine on vaig anar.Hi havia expectació i el resultat, us ho puc ben dir, hi res-pon amb escreix. El primer que em va fer pensar és això,justament. Volem històries d’autenticitat i emotives, sí...però solament això? No ho crec... El buit de sentit de lanostra cultura o, més aviat, les dificultats objectives delritual o els relats de sentit que hem heretat en fer-se pre-sents dins el nostre llenguatge generen un dèficit. No tansols lingüístic (què és Déu, per exemple) sinó sobretot deltast d’eternitat, de l’experiència meta-històrica, de vidamés profunda (de tocar un tros de Déu, per exemple).La segona cosa que vaig pensar és sobre l’actualitat de la Sobre... i dins. El film és també com una immensa pregà-vida contemplativa: uns monjos abocats al poble que han ria. Ho mostra molt bé amb alguns dels resos o amb lestriat servir, a l’Algèria violenta dels anys noranta, fins les lectures dels àpats. Especialment, m’agrada -com a pre-darreres conseqüències; que reben la força fent-se febles; gària, com a símbol eucarístic- l’escena del darrer soparque s’enamoren de la petitesa de les persones (incloses que la comunitat celebra al seu monestir, la nit abans queles seves misèries més nefastes) postrant-se davant la la majoria de monjos fossin segrestats (i després assassi-grandesa del tros de Déu, de plenitud, que cadascú duu nats). Obren vi, aquest símbol de la festa i de la sang, i ela dins. Que ho deixen tot per l’amor, i que experimenten prenen junts. Somriuen com un tast de la festa de la ple-fins on val la pena fer-ho. Que s’estimen també ells, mal- nitud, això és la taula parada i el beure -amb el vi- finsgrat les tensions. Ara que es parla de falta de vocacions, la darrera gota de la vida que se’ns proposa. I ploren.aquesta descarada defensa de l’amor contemplatiu em Veuen fins on arriba aquest “fins les darreres conse-sembla el millor argument possible. qüències” que tot amor de veres pressuposa. Creure és això, o no és res.Vaig pensar moltes més coses, i més que me’n vindran.Sobre mi, és clar. Sobre aquests països que viuen ara la Ramon Bassas Publicat al bloc “Roba Estesa”, l’1 de març del 2011,convulsió de nous canvis i esperances. Sobre l’islam. al portal de Catalunya Religió.Sobre la violència. Sobre la providència. Sobre la mort.
  7. 7. 7 La convivència a Salt (el Gironès)A Salt no hi ha un equip de pasto- particulars, que, en un ple muni-ral obrera ben estructurat, però sí cipal, es queixen i creen aldarullsque, a la parròquia de Sant Cugat, per fer sentir les seves reivindica-formant part de diferents grups cions de més seguretat. Algú acusaparroquials, hi ha un grapat de d’alguns robatoris a immigrants.persones treballadores molt men- Els marroquins se senten ofesos italitzades en la situació laboral i manifesten públicament el seu de-implicades en els grups i movi- sacord. Els mitjans de comunicacióments socials. Periòdicament ens extremen les posicions.reunim per fer revisió de vida, po- Les dues parròquies es reuneixensar en comú la situació laboral i els i es parla de la situació, juntamentcompromisos que com a cristians i amb Càritas fan costat alscom a treballadors prenem. immigrants més desfavorits iAmb motiu dels fets del febrer de a l’Ajuntament, que manifestal’any passat i del gener d’aquest el compromís de trobar-hiany, que han afectat fortament la solució proposant més atencióconvivència a Salt, aquestes perso- als immigrants i més seguretatnes s’hi han posat a totes, i com a ciutadana, però que no disposa degrup ho hem anat reflexionant. recursos suficients.1.-Salt és un poble tradicionalment Les dues parròquies, Sant Jaumetèxtil, ara amb fàbriques tancades, molt d’atur i sense i Sant Cugat, fan públic el cap de setmana del 27-28perspectives de feina. Més de 30.000 habitants. 43% de febrer el següent comunicat, al qual es dóna la mésd’immigració de fora de la península: Marroc, països àmplia difusió, per contrarestar el clima de crispació icentreafricans, Índia, Paquistan, Llatinoamèrica, etc. incertesa:Molts de grups i entitats culturals i esportives. Dues Treballem pel respecte, el diàlegparròquies. Ajuntament socialista. i la convivènciaDavant el creixement de la immigració i els problemes A partir dels fets conflictius d’aquests darrersde la manca de locals adequats per a les celebracions dies en el nostre poble, dels quals s’han fet ressòdel culte (normatives municipals), amb la col·laboració els mitjans de comunicació, les dues parròquiesdirecta d’UnescoCat, s’estableixen contactes amb tots de Salt reiterem la nostra voluntat de treballarels caps religiosos: musulmans, sufís, siks i les dife- pel respecte, el diàleg i la bona convivència entrerents esglésies evangèliques locals (Filadèlfia-gitanos) els veïns, com ho fem des de la Taula pel diàlegi centreafricanes (Adventistes, Presbiterians, Església interreligiós de Salt.de Crist, Ciutadans del Cel, etc. per crear la Taula deDiàleg Interreligiós. Portem dos anys d’existència, amb La seguretat és un dret, com és un dret tenir unreunions cada dos mesos, excepte en casos urgents. Hi treball digne i ho és poder posar cada dia un platassisteixen unes 15 persones i es fan rotativament en a taula.els diferents llocs de culte i trobada, incloses les parrò- Més que prendre partit, es tracta de fer costat aquies. les persones més febles i desprotegides.La nostra parròquia de Sant Cugat deixa la sala gran La solució dels conflictes no es troba en els en-dels locals parroquials els dissabtes i diumenges a qua- frontaments, sinó en el respecte i el diàleg, quetre confessions religioses centreafricanes. Això també asseguren una bona convivència.és un bon motiu d’intercanvi i relació. Recordem, en tot moment, l’anomenada ReglaEl Consell Parroquial ha propiciat sempre la coneixen- d’Or evangèlica, vàlida per a tothom: “Feu alsça, la bona relació i l’ajuda fraterna als cristians d’esglé- altres tot allò que voldríeu que ells us fessin a vo-sies evangèliques nouvingudes. saltres”.Els membres del grup de pastoral obrera tenen, de L’Ajuntament dialoga amb totes les parts, amb el com-temps, relació directa amb la problemàtica de la immi- promís, com s’ha dit, de més atenció als immigrants igració, per motius de feina i de veïnatge. més seguretat ciutadana.El conflicte de finals de febrer del 2010, difós i agreujat Les dues parròquies (amb els Consells, tots els grupsper la pressió mediàtica, neix d’una sèrie de robatoris i parroquials, associacions, col·laboradors i a les misses)la sensació d’inseguretat per part d’alguns comerços i i Càritas Salt (amb tots els grups i accions-més de 70
  8. 8. 8voluntaris-), utilitzen tots els recursos per mentalitzarsobre els drets dels immigrants i la construcció d’unaconvivència basada en el respecte i el suport als mésfebles i vulnerables.La Taula de Diàleg Interreligiós ho continua treballantdes de primera línia, juntament amb el problema de lamanca de locals pel culte.A les nostres parròquies, la relació amb els immigrantsés un dels punts prioritaris dels objectius i del treball El Santo de los mojadospastoral. També ho és en el grup de pastoral obrera.Des del març, el clima de convivència és cada vegadamillor i la situació cívica s’estabilitza completament.2.-La tensa situació viscuda el passat mes de gener aSalt va començar amb el robatori d’una moto per part E n el nombre del Padre y del Hijo en nombre de tu Espiritu Santo me des la protección de tu manto.de dos nois marroquins. La policia municipal, que ja elsconeixia, els va perseguir amb el cotxe. El noi que anavaa la part de darrera de la moto, en veure-ho, va baixari corregué a amagar-se, el conductor va accelerar i la C oncédenos, Señor, yo te pido, llegar a los Estados Unidos. No dejes que regrese al infiernomoto va xocar contra un arbre, el noi, que no es va fer que a mi país convierte el gobierno.res, corregué i va entrar en un portal d’habitatges, elsmunicipals li van anar al darrera. El noi va sortir perla finestra del cinquè pis que dóna al pati interior perbaixar per la canal de l’aigua i escapar-se dels munici- Q ue tu sombra ciegue a los que nos persiguen que tratan de impedirnos llegarpals. Va relliscar i va caure del cinquè pis al pati. Es va pero no lo consiguen. Mcommocionar greument amb traumatismes. El van tras-lladar urgentment a l’hospital i el posaren a l’UVI. anda tu refulgencia Señor por mares y desiertosEl divendres, 14 de gener, van fer córrer que el noi ja era para que ya ni el frío ni el calormort. Una bona colla de companys, més o menys de la dejen mas muertos.seva edat, es van manifestar davant de la policia muni-cipal cridat: “assassins” i van cremar contenidors.L’endemà, la nit del dissabte, dia 15, la situació es va E stamos en peligro de perder la vida y aquí no nos podemos quedar no queda otra salida.agreujar: 5 cotxes i 7 motos cremats, parets emmascaradesi una gran sensació d’indefensió, tot i la gran quantitat San Pedro eres el santo patrónde mossos d’esquadra repartits pel poble. de todos los mojadosLes associacions de veïns i les entitats convoquen una concede la legalización al indocumentado.manifestació silenciosa pel dissabte 22 de gener. Tot i noveure-ho clar, ja que pot complicar el clima de crispaciói poden venir grups radicals contra els immigrants, els P ero si en mi hora desastrada tirado quedo yo en el camino, si ya no vuelvo besar a mi madregrups parroquials, inclòs el de pastoral obrera, hi par- y no regrese ya con mis niños,ticipen. Aquella setmana va ser de molta tensió. El noiva morir. Hi va haver moltes reunions. Finalment esconsensua el manifest que es llegeix al final i el lema dela manifestació silenciosa: “Volem viure a Salt en pau i S eñor San Pedro, a ti me encomiendo. Dame tu bendición y consuelo y a los que como yo van muriendobé”. les abras tú las puestas del cielo. LA la manifestació hi van participar més de 3.000 per- a sombra de San Pedro divinosones, moltes d’elles immigrants, colze amb colze amb nos ha de cuidar en el camino.els saltencs de sempre. Va ser una lliçó de civisme i de Te pido paz porque al invocarte,voluntat de convivència, de respecte i de voler avançarjunts. tu protección esté de mi parte.El grup de pastoral obrera n’ha tret conclusions. Elscompanys immigrants són treballadors, molts d’ellssense feina. Viuen en extrema pobresa. Són els que més P rotégenos de los asaltantes, contrabandistas y otros maleantes. Permítenos brincar el alambrenecessiten el nostre suport. Volem afavorir l’intercanvi pues nuestros hijos se mueren de hambre.de cultures. En definitiva, apostem per la convivènciaa Salt. Los Tigres del Norte Fèlix Mussoll, Delegat de Pastoral Obrera de Girona.
  9. 9. 9 Immigració i crisiLa crisi ha tingut un impacte direc- sinó que es fa necessari desenvolu-te entre la població immigrada que par polítiques públiques i disposi-compta amb les taxes d’atur més tius a la societat civil que afavoreixenelevades de tota Catalunya. La taxa l’aprofitament del potencial produc-d’atur entre la població immigrada tiu de les persones immigrants i aca-no comunitària es troba ja en el 35% bar amb aquesta subocupació:en el cas dels homes i el 23% entre • Potenciar l’homologació oles dones. En tots dos casos, taxes convalidació dels estudisd’atur deu punts percentuals per i estudiar com fer que elsdamunt de les de la població amb procediments siguin mésnacionalitat espanyola, que és de 20 senzills sense que hi hagi pèrduapunts en el cas del homes de garanties ja que és una einaTot i que ha disminuït el nombre clau per al reconeixement oficialde persones nouvingudes, de la formació reglada de lesarribades tant per les vies legalment persones immigrants i per tantestablertes com de forma irregular, La formació com a factor per aprofitar el seu potencialcontinua existint una borsa d’integració social i laboral productiu.important d’estrangers en situació La formació i l’experiència laborals • Establir mecanismes eficaços ded’irregularitat, borsa que podria són elements clau per a la igualtat reconeixement de les competèn-veure’s incrementada per persones d’oportunitats. La població estran- cies professionals. L’evolucióque tot i que actualment tenen gera és una població jove en plena que fins ara està tenint l’acre-autorització de residència podrien edat laboral, fet que la configura ditació de les competències ensperdre-la com a conseqüència d’una com una població especialment di- fa preveure que seran molt po-situació d’atur perllongada en el nàmica. La formació ha de possibi- ques les persones treballado-temps, l’anomenada irregularitat litar la mobilitat entre sectors i pro- res que tindran opcions realssobrevinguda. moure l’accés a sectors laborals que de participar en convocatòriesS’està produint un clar empitjora- generin ocupació de qualitat, espe- d’acreditació de les competèn-ment de la situació de les famílies cialment per aquelles persones que cies professionals, ja sigui end’origen estranger, fet que ha com- es troben en situació d’atur. una convocatòria que completiportat una disminució dels procedi- el procés experimental iniciat a S’han de continuar oferint recursos iments de reagrupament familiar i Catalunya o sigui en una convo- per a l’aprenentatge de les llengüesque alguns membres d’aquestes fa- catòria que ja estigui adaptada catalana i castellana entre la pobla-mílies s’hagin vist obligats a tornar a la nova normativa estatal. Es- ció immigrant, ja que és un factorals seus països d’origen. pecialment preocupants són les bàsic d’inserció laboral en igualtat dificultats amb què poden tro-Continua donant-se una clara situa- de condicions i perquè els resultats bar-se les persones estrangeresció de desigualtat entre la població són lluny encara de ser òptims. El a l’hora d’acreditar documental-immigrada, que s’ha vist agreujada català realment ha de ser una llen- ment aquesta experiència labo-per l’actual situació de crisi, desi- gua d’oportunitats i un cop assolits ral. El procediment ha d’establirgualtat que es dóna especialment els coneixements exigits per al lloc salconduits per a aquelles per-pel que fa al nivell salarial, sobretot de treball, aquests han de ser valo- sones estrangeres que puguinentre la població femenina. rats, també a nivell salarial. demostrar la seva experiènciaContinua també existint una clara tot i que no per les exclusivesnecessitat de potenciar mesures per 2. Acabar amb la subocupació vies establertes.a garantir la igualtat real i efectiva La població estrangera que ha vin- Totes aquestes mesures han d’anarde tots els catalans i catalanes inde- gut a ocupar nínxols de precarietat, encaminades a possibilitar que lapendentment del seu origen o sexe. en molts casos compta amb un nivell població immigrada no es vegi obli-Caldria potenciar noves mesures formatiu i una experiència laboral gada a treballar en sectors precarisper a garantir la igualtat real i efec- molt superior a la necessària que se i que en alguns casos han patit l’en-tiva de població immigrada, que li requereix. Són situacions d’ocupa- vestida de la crisi i difícilment es re-passarien sobretot per millorar la ció, doncs, molt per sota dels seus. cuperaran.formació i per acabar amb la subo- Així no només cal potenciar la for- Mònica de la Torre Sánchezcupació. mació entre la població immigrada AMIC-UGT de Catalunya www.associacioamic.cat viladecans@associacioamic.cat
  10. 10. 10 Dues iniciatives interessants que proposa la Delegació de pastoral Obrera de Catalunya. Per pensar. Per compartir. Per viure amb esperança. Per ser més solidaris. Què és una ILP? La Iniciativa Legislativa Popular és una eina que té la societat civil de portar als parlaments (autonòmic o estatal) una proposta de llei. Normalment, la presenten persones físiques que pertanyen a associacions civils que volen promoure lleis que els partits polítics representats al parlament no impulsen. Perquè s’accepti, cal passar per uns tràmits administratius i el suport de, com a mínim, 500.000 persones a través de signatures. Exemples de ILP anteriors presentades al parlament català són: anti- incineració, declaració de Catalunya lliure de transgènics i l’anti-taurina que, finalment, va reeixir. Per l’ocupació estable i amb drets Aquesta ILP ha estat promoguda per 10 sindicalistes de CCOO i UGT (l’han de presentar persones físiques) i articula una Proposició de Llei sobre l’ocupació estable i amb drets, qüestionant capítols bàsics de la Reforma Laboral del 17 de juny del 2010. L’objectiu és modificar-ne el contingut en tot el que afecta a la regulació de l’acomiadament, la dualitat del mercat de treball i la negociació col·lectiva, que en la seva formulació actual lesiona greument els drets dels treballadors. El text de la ILP es pot trobar a la plana web de CCOO. La ILP per a l’ocupació estable i amb drets ha estat aprovada en el tràmit previ de presentació al Congrés dels diputats (9/12/2010). Ara es troba en la segona fase de tramitació; quan aquesta se superi, caldrà recollir en un període de temps relativa- ment curt (uns tres mesos) el màxim número de signatures possible. Les signatures s’han de recollir en els impresos que autoritzats a tal efecte i sota una normativa estricta per a què les signatures siguin vàlides. Per canviar la llei hipotecària vigent D’altra banda, diferents associacions, estan pensant en promoure una altra ILP con- tra la llei hipotecària vigent que tants estralls està ocasionant a les famílies treba- lladores, moltes de les quals estan patint desnonament per impagament. Segons la llei actual, en cas de desnonament, la persona afectada ha de continuar pagant les quotes ja que el ciutadà no respon a la manca de pagament amb el bé hipotecat (el propi habitatge,normalment) sinó també amb la seva persona. Haurem d’estar atents i veure, si finalment, s’impulsa també aquesta ILP per a poder donar-hi suport.
  11. 11. 11 JOC: canviar l’organització per treballar millorEn els darrers anys hem viscut un del secretariatcanvi pel que fa a la implicació en nacional, sempreles associacions de joves. Sembla ser pendent del procésque la societat està canviant i totes les que estàvem vivint.organitzacions se n’estan ressentint. Aquest camí queA la JOC aquest canvi no ha estat ara comencemdiferent, i durant força temps hem ha de servir pervist com les nostres federacions continuar fents’han anat aprimant en nombre de present la JOC a lamilitants. Davant d’això calia fer nostra diòcesi, peròun replantejament de l’estructura també ha de servirglobal del moviment, ja que no era per fer que els i lesviable mantenir un funcionament nostres militantsque havia estat pensat per a unes se sentin part d’unfederacions molt més nombroses i projecte en comú iamb unes necessitats molt diferents. no se sentin sols enCalia actualitzar-nos per continuar El procés de la fusió també ha estat la seva tasca. Noestant al servei dels i les joves, i una tasca realment enriquidora en serà un camí fàcil, doncs són moltesaixò és el que vam treballar en el la que tots i totes ens hem sentit les realitats de joves que van sorgintnostre darrer Consell. Vam decidir part d’aquest nou projecte que i pocs militants per donar resposta,enfortir les federacions i l’estructura començàvem plegats. Ens ha servit però esperem comptar amb el suportnacional, i el resultat, entre d’altres per adonar-nos de la riquesa que de les nostres parròquies i d’anticscoses, va ser la fusió de moltes tenim en els nostres pobles i aprendre militants. La feina no serà possiblefederacions. A la nostra diòcesi, hem noves maneres de treballar. Des de sense acompanyament, i és per aixòpassat de dues federacions, El Baix i principis de setembre els dos comitès que aquesta nova etapa també ha deMontserrat, a una sola federació: El federals hem treballat amb il·lusió i servir per crear noves sinergies ambBaix-Montserrat. esforç per fer possible aquesta fusió. el nostre moviment germà, l’ACO, aAquest moment de canvi s’ha viscut Hem fet una aturada en les nostres qui esperem poder transmetre aquestamb esperança i il·lusió entre tots antigues federacions per veure de projecte que ara estem començant.nosaltres. Malgrat ser pocs militants quina manera podíem enfortir els Que aquest pas serveixi per vetllarles forces per continuar donant grups, les responsabilitats, etc. Tot per la pastoral de joves i per conti-testimoni allà on som no s’han això no hagués estat possible sense nuar donant testimoni allà on som.debilitat; ara, més que mai, tenim el suport de l’equip de consiliaris,ganes de continuar teixint la JOC Mireia Hernández Asensi sempre atent a les necessitats que Responsable Federalals nostres pobles, i ho fem amb la anaven sorgint, ni sense el seguiment El Baix-Montserratcertesa de que tenim un movimental darrera que es renova per estar alservei de qui més ho necessita. Lafusió no implica passar de federacionspoc nombroses a grans federacions.En el cas de El Baix-Montserrat som Més val prendre’s-hoquatre grups de RdV amb un total de26 militants, més un grup d’iniciació. aMb huMor...La fusió implica poder treballar enequip, no sentir-nos sols, fer mésforts els grups de RdV, donar sentita la nostra tasca. Continuem sentpocs, però ens sentim més capaçosd’arribar allà on som. És per això, quela nova federació es va marcar com aprincipal objectiu la iniciació, creantun equip de cinc persones més unconsiliari que vetllen per la pastoralde joves de les nostres parròquies.
  12. 12. 12 Elements per una consciència cristiana en el temps en què vivimAquest era el tema de la xerrada que s’ha anat mantenint des delsque Víctor Renes, sociòleg i ex di- anys 80: una extensió infinita derector del departament d’Estudis la producció a baix cost, que exi-de Càritas Espanyola, va oferir a la gia un creixement desmesurat delXXIII Jornada d’Estudis de la Pasto- consum, i un retall salarial acom-ral Obrera de Catalunya, el passat panyat de precarietat laboral. To-12 de febrer. Una Jornada que aple- tes dues coses plegades han portatgà un centenar llarg de persones... a estirar més el braç que la màni-majoritàriament d’una certa edat. ga: l’endeutament privat i públic.La Pastoral Obrera som Església... i • Vivim en una mena de cop d’es-com la resta de l’Església anem ve- tat no declarat: ens governa unient com gairebé miraculosament la mercat que no hem elegit, que nigent de 50 anys continuem essent tan sols acabem de conèixer i que“els” joves de molts actes. Potser “dicta” què fer als governs for-en una societat en què la joventut mals. serveix, els sindicats són obso-és tan valorada aquesta “eterna jo- lets... és una mena de crisi d’ofer-ventut” pugui ser un bon esquer, • La crisi afecta tres qüestions bà- ta de sentit de les coses. En canvi,però en qualsevol cas segur que és siques entrellaçades: el capital, d’utopies ningú no en parla. Lesun repte. l’energia i l’alimentació. utopies, per cert, que s’han d’anarLa veritat és que tenia moltes ganes • La desafecció democràtica, acom- coent, cuidant, creant.d’escoltar-lo, perquè és una persona panyada d’una manca de cohesió Entre les propostes en positiu,d’una certa anomenada en el camp cada cop més gran, deixa els més Víctor parlava de la satisfacciósocial. I no em va decebre gens, tot i pobres en una situació molt vul- de necessitats (de subsistència,que he de reconèixer que a estones nerable. Perquè l’ajuda mútua, la però també de protecció, afecte,se’m feia difícil de seguir tot el que solidaritat obrera, el suport fa- enteniment, lleure, creativitat,ens anava abocant, precisament per- miliar han ajudat a resistir mol- llibertat, identitat... totes ellesquè va fer una molt rica aportació. tes crisis. Però la tendència de la transcendents), de la construcció nostra societat no va per aquí. LaDe la seva anàlisi, en destacaria al- de sentit i de l’empoderament cultura obrera ja no inclou avuigunes qüestions: de les persones com a subjectes els sectors més desprotegits de la i protagonistes. En fi, el factor• Els remeis que pretesament es do- classe treballadora, perquè costa C: Col·laboració, Cooperació; nen a la crisi poden servir a curt molt de sortir del corporativisme. Comunitat, aCompanyament, termini, però a la llarga agreugen • El nou escenari social parteix Calidesa, Compartir... encara més la situació. Ens trobem d’uns nous axiomes: més és igual en un punt en què no acabem de En fi, a mi m’ha semblat molt sug- a millor; el preu és el valor de les saber si l’Estat de Benestar euro- gerent. Si algú desitja llegir repo- coses (un valor que posa el mer- peu s’interromp temporalment o sadament la xerrada sencera, pot cat) i els subjectes s’han anat con- bé si ha començat la seva liquida- demanar-la per correu electrònic vertint en objectes. ció permanent. a la delegació de Pastoral Obrera • Avui hi ha més “desanuncis” que (p.obrera@bisbatsantfeliu.cat) i amb• Les causes de la crisi cal buscar- no pas “anuncis”. La política no molt de gust li farem arribar. les en el paradoxal aparellament Mercè Solé Membres de la redacció: Maria Bargalló, Paula Carrillo, Josep M. Domingo, Miquel Àngel Jiménez, Pere Pujol, Ramiro Vega i Mercè Solé. Adreça web: http://www.bisbatsantfeliu.org Correu electrònic: p.obrera@bisbatsantfeliu.catNúmero 7. Març 2011 Imprimeix: Multitext, S.L. Dipòsit legal: B-7823-2009Edita: Bisbat de Sant Feliu.Equip de Pastoral Obrera Si vols fer-nos arribar la teva opinió o algun article, o bé fer-nos algun sugge-Armenteres, 35 riment, la teva aportació serà benvinguda! Igualment, si ho desitges, podem08980 Sant Feliu de Llobregat enviar-te periòdicament aquest butlletí per correu electrònic.

×