Agulla 82

455 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
455
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
4
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Agulla 82

  1. 1. L’ A G U L L A Desembre 2012 - Any XVII - Número 82 Escoltar els aturats: un repte sindical Viure l’atur avui resulta especialment cruel: la reforma laboral facilita acomiadaments amb menys indemnitzacions, les prestacions socials es veuen reduïdes, l’acumulació de persones en atur en un mateix nucli familiar resulta desesperant. Assolir un lloc de treball a certes edats i condicions és gairebé impossible. Desapareixen els incentius per a la contractació dels col·lectius amb més dificultats, des dels majors de 45 anys a les persones amb discapa- citat o en risc d’exclusió. El que fins fa quatre dies es consideraven “jaciments d’ocupació”, o sigui l’atenció a persones amb dependència o els serveis comunitaris, s’han abandonat per equilibrar dèficits fiscals. I també s’esfumen les subvencions a la formació laboral de les persones en atur. Al costat d’això, el discurs de determinats partits polítics tendeix a culpabilitzar els qui no treballen, mentre s’exalça els “emprenedors”. És bona cosa, sens dubte, promoure la creativitat i la iniciativa empresarial. És cert que en els darrers anys, les petites empreses han estat creadores d’ocupació. Però intuïm que al darrere també hi ha el traspàs de la responsabilitat social de crear ocupació des dels empresaris als qui pateixen l’atur, mentre les grans corporacions es preocupen sobretot de l’enginyeria fiscal. En aquest context, sense recursos econòmics, i el que és més important, sense la consideració humana que mereixen, les persones en atur poden veure’s abocades a l’exclusió social. Des del punt de vista sindical, la contradicció és gran: els sindicats majoritàriament estan formats per treballadors en actiu i el gruix de la seva activitat tradicional, multiplicada per la crisi,  es dirigeix a la negociació col·lectiva, l’organització dels treballadors, l’assessorament, la formació. Però els sindicats es troben avui amb un gran repte: donar més suport a les persones en atur. Això significa fer-s’hi molt més propers, acollir, escoltar molt, valorar, formar, organitzar. Significa també confiar en l’experiència, creativitat, imaginació,  habilitat, capacitat de participació, de les persones menys valorades avui, per trobar sortides col·lectives... Significa combinar pràctiques pròpies de les grans institucions que per bé o per mal són avui els sindicats, amb la recuperació del sindicat com al moviment social àgil i menys estructurat que era en els seus orígens. Tot un repte per uns sindicats que ara, més que mai, s’han d’adequar a la realitat actual, connectar més amb el conjunt de treballadors i treballadores i recuperar la seva credibilitat social.Butlletí de reflexió i diàleg. C/e: agulla.revista@gmail.com Bloc: http://www.catalunyareligio.cat/blocs/puntada
  2. 2. L’Agulla Sumari Sumari - Sumari - Sumari - Sumari - Sumari - Sumari Butlletí de reflexió i diàleg VEURE, MIRAR Any XVII. Número 82 03 Hi va haver vaga, el 14-N. S. Clarós desembre 2012 04 Tres històries sense llar. M. Solé Periodicitat: 5 números l’any. 05 L’agenda llatino-americana. F. Ridaura Subscripció anual: 10 € Grup promotor: lA PALMERA I LA FONT Joaquim M. Cervera Salva Clarós 07 Carta des d’Hondures. R.Pàmpols Kitty Guirao 08 Joia i esperança en el I Fòrum de Balsareny Albert Farriol Maria-Josep Hernàndez 09 Evangelització express? M. Solé Tere Jorge Josep Lligadas RECEPTES PER ANAR CANVIANT Marta Moya 10 Ànec a la catalana amb taronja. T. Jorge Josep Pascual Mercè Solé 10 Que ens rescatin ja d’una vegada. S. Clarós Coordinació: Amb entitat i experiència Maria-Josep Hernàndez 11 Som energia. M. Roselló Compaginació: a peu Mercè Solé Dibuixos: 12 Camí del castell vell d’Olivella. J. Roig Montserrat Cabo relleus Capçalera: Mercè Gallifa 13 Alba Garcia: volem canviar el món en la mesura del possible. Imprimeix: M. Moya Multitext, S.L. D.L.: B - 41803 - 97 Adreça: 14 Puntades Gran Via de les Corts Catalanes, 942, 5-1 La fe de cada dia 08018 Barcelona 16 La família de Jesús. J. lligadas Correu electrònic: agulla.revista@gmail.com Telèfon: 93.308.37.37 (Josep Pascual) Bon Bloc: Nadal! www.catalunyareligio.cat/ blogs/la-puntada Per subscriure’s a l’Agulla. Es tracta, simplement, d’omplir la butlleta de domiciliació bancària (si no voleu retallar la revista, es pot fotocopiar) i enviar-nos-la. També podeu enviar les dades per correu electrò- nic. Butlleta de subscripció Amics, Nom i cognoms: ____________________________________________ Us faig saber que desitjo fer el pagament de la subscripció NIF: ____________________________________________________ anual de l’AGULLA a través del Adreça: _________________________________________________ compte que us indico. Atentament, Població: ______________________________________ CP: _____ Firma Telèfon: _________________________________________________ Correu electrònic: __________________________________________2 Entitat - Oficina - Control - Compte o llibreta
  3. 3. Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Hi va haver vaga el 14N? Salvador ClarósQuan un país fa vaga general ésperquè almenys una part moltimportant de la ciutadania ja noconfia en els seus governants.Darrerament Catalunya ha viscutfets excepcionals com la gran ma-nifestació de l’onze de setembre,la vaga general del 14N, i uneseleccions anticipades el 25N. Enpoc més de dos mesos, la ciuta-dania s’ha expressat al carrer i ales urnes, contradient pronòstics,desequilibrant majories. ranista. La sagnia imparable de proliferaren a les universitats i elsSembla un final escaient per a un llocs de treball, la reforma laboral, estudiants van sortir novamentany amb una conflictivitat crei- el drama creixent dels desnona- al carrer. Una multitud es va ma-xent a Catalunya i a l’Estat, que ments, les retallades i l’augment nifestar pel centre de Barcelona is’ha vist expressada amb vagues del cost de serveis i dels pro- de moltes altres ciutats de Cata-sectorials i manifestacions, dis- ductes bàsics..., tot això en una lunya.putes i enfrontaments a molts malaltissa sensació d’impunitatnivells. ¿Fins a quin punt erraven Malgrat l’evidencia, hi ha qui ho pels rics defraudadors, els em-aquells que han fet lectures inte- nega. Com també hi ha qui vol es- presaris blanquejadors i evasorsressades de la voluntat popular, panyolitzar els escolars catalans. de capitals, els polítics corruptes,intentant apropiar-se l’expressió i Hi ha qui encara no entén per què els banquers i alts directius d’em-la intenció dels ciutadans, i també “el govern dels millors” ha estat el presa, els especuladors, etcètera,menystenint les protestes al car- pitjor i més curt dels governs. Hi va fer pujar la participació, capgi-rer? La negació de la realitat o la ha qui creu també encara que cal rant pronòstics.seva exageració, manipulant les sanejar els bancs amb diner pú-xifres de manifestants, no han en- De raons per anar a la vaga n’hi blic i continuar desnonant men-ganyat ningú més que els qui les havia de sobra, encara que sem- tre s’amnistia els defraudadors. Iproclamaven. És innegable que el pre hi ha qui opina que una vaga qui es resisteix encara a recaptar14N es va imposar el crit d’una no resol res! El cas és que la gent de les fortunes, dels patrimonis imajoria social que sobrepassa va optar el 14N per anar a la vaga. dels beneficis empresarials, peròl’àmbit estrictament sindical per Entitats de tota mena i organitza- no dubta a retallar en proteccióabraçar una pluralitat ciutadana cions informals van donar suport social i benestar. Mentre aixòque clama contra la injusta con- a la mobilització general convo- passi continuarà la lluita cos aducció que els governs estan fent cada pels sindicats majoritaris cos contra els desnonaments, ide la crisi. Les grans manifesta- que, agradi o no, cal reconèixer continuaran les manifestacionscions que van tenir lloc a Barce- que mantenen avui per avui una i les vagues i les càrregues poli-lona i a moltes altres ciutats de alta capacitat mobilitzadora. La cials, que és el darrer recurs quela geografia catalana en van ser indústria va parar majoritària- té el poder per resistir. Nomésl’avís, i els resultats de les elecci- ment, tot i la por latent dels que cal mirar països com Grècia perons onze dies més tard la confir- encara conserven un lloc de tre- entendre que no hi ha límit a lamació per aquells que encara no ball i no saben fins quan. També indignació.ho havien vist. malgrat el cost de la renúncia al La regeneració democràtica és salari del dia de vaga. Amb tot, laA menys de dues setmanes de avui l’únic horitzó polític possi- gent es va organitzar en piquetsla vaga general, el resultat de les ble. Com sempre ha passat, no per fer-se sentir. Molts comerçoseleccions al Parlament de Catalu- vindrà espontàniament sinó per no van obrir seguint la consignanya no podia amagar el descon- mitjà de la conquesta. Per mitjà de convertir la jornada tambétent i l’emprenyada pel desastre de la vaga, que vol dir deixar de en vaga de consum. Les mares ieconòmic, tot i els esforços d’al- treballar perquè tothom pugui 3 pares d’escolars es van tornar aguns per desviar la tensió social treballar. vestir de groc per manifestar-secap a l’emocional vàlvula sobi- amb la canalla. Les assemblees Salvador Clarós és sindicalista
  4. 4. Tres històries sense llar Mercè Solé El passat 25 de novembre va tenir lloc el dia dels sense llar. Una situació que en un principi defineix un col·lectiu de característiques peculiars: persones sense llar, desarrelades, sense família, sense feina, de vegades amb malalties associades. Passavolants que dormen al carrer i que no solen encaixar amb els esquemes dels serveis públics. I que entitats com Càritas, com Arrels, o com tantes d’altres, aconsegueixen acollir i estabilitzar. Però avui, la paraula “sense llar” desvetlla també en nosaltres altres alarmes: les famílies desnonades, les que viuen rellogades, els pisos pastera... Situacions que amb la crisi estan afectant cada cop més persones i que probablement portaran a la margi- nació les més febles, les més soles. Per conèixer aquesta realitat de més a prop, vaig tenir ocasió de visitar el Centre d’Acollida Abraham de Càritas de Vilafranca i de parlar amb alguns dels seus estadants... Xerrrada distesa a l’eixida. No és gaire difícil ini- acudits. És carnisser de professió i ha passat tem- ciar una conversa. Jo no pregunto, escolto allò que porades guanyant-se molt bé la vida a grans cade- bonament em volen contar. Els homes tenen ganes nes d’alimentació. Fins que va arribar la reducció d’explicar la seva veritat de les coses mentre fan de personal i va anar al carrer. També ha exhaurit una cigarreta. Una veritat que té a veure amb el tots els ajuts possibles. Va a la verema i fa feinetes seu bagatge, amb el seu sentir-se persona útil, amb aquí i allà. i és un home inquiet, que es mou cons- capacitat. Potser han viscut moments millors però tantment. continua vigent el seu sentit de la dignitat. No té gaire importància si de tant en tant algú cola un sopar de duro. Percebo que una relació tan efímera com la que tenim, a ells els permet sentir-se recone- guts i a mi, retornar a l’essencial de les coses. L’X havia estat cambrer, i esportista d’un esport amb retribucions modestes. Primer va perdre el seu lloc a l’equip professional, per allò de les lesi- ons i l’edat. Després va treballar en un bar, com a cambrer. Fins que el bar va tancar. Ha anat exhau- rint tots els ajuts un cop esgotat el subsidi d’atur. Ha hagut de deixar el pis de lloguer. I està mirant si, amb trenta-tres anys cotitzats, té dret a rebre una pensió. Perquè als seus gairebé seixanta anys ho té molt difícil per tornar a treballar. Mentrestant, un company el va convèncer per venir a Catalunya. El company demana caritat, ell no en té ganes i per això han separat les seves rutes. Un dia aquí, un altre allà, fins que es resolgui la situació. Sensació d’anar lliscant cap avall. A la conversa no surten les arrels familiars ni els seus afectes. Té un posat trist Tots tres s’entesten tossudament a desbordar fron- i manté l’esperança en la pensió que podria cobrar, teres i encaixonaments. Pel senzill fet d’anar d’una per modesta que fos. banda a l’altra i de no empadronar-se enlloc que- den al marge dels ajuts socials que demanen com En J. ve de Saragossa. Tota la vida vivint en el món a requisit una residència estable. Un fet que pot del toreig, com a mosso en una ramaderia. No acabar deixant-los totalment al marge, cosa que m’explica malalties ni desgràcies, sinó la passió em fa pensar que hauríem d’aprendre a no encai- amb què sempre ha viscut la seva feina. La seva xonar les persones dins dels recursos, sinó a crear experiència l’ha fet sentir eficaç, valorat, preparat, els recursos que necessiten les persones. però en el seu moment no li va facilitar la cotitza- ció necessària com per gaudir d’una bona pensió. Sembla que l’actual trencadissa de l’Estat de Ben- Quan va deixar de treballar es va desarrelar. I sem- estar fa que s’abandonin les polítiques de preven- bla que està pensant a iniciar un procés d’estabili- ció i que s’obrin les portes als mecanismes que tat que li permeti, entre d’altres coses, millorar la trenquen la cohesió social, baixen l’autoestima, seva precària salut. porten a la indefensió. Tornem molt, molt enrere.4 I en P. es mostra molt animat i no para d’explicar Mercè Solé és treballadora social
  5. 5. L’agenda llatinoamericana Flora RidauraL’Agenda Llatinoamerica- rit revolucionari i allibera-na ja té més de vint anys dor que la va inspirar.d’història. Va sortir per pri- Cada any els articles demera vegada el 1992, arran l’agenda giren entorn a unade la commemoració dels temàtica determinada: la500 anys del mal anomenat democràcia, la política, la“descobriment d’Amèrica”. comunicació, el nou socia-L’arribada dels europeus lisme, l’esgotament del pla-(castellans, portuguesos,...) neta, la religió... Per a l’anyal continent americà va su- 2013 el lema escollit és L’al-posar un xoc de civilitza- tra economia. A la introduc-cions que va donar com a ció, Pere Casaldàliga diu:resultat el sotmetiment dels Parlem de L’Altra Economia,pobles originaris, la mort de altra de veritat, radicalmentmolts dels seus individus, la alternativa, no pas simplementdestrucció o el mensyteni- de “reformes econòmiques”. Iment de les seves cultures, continua: L’Altra Economial’espoli de les seves riqueses. no pot pas ser només econòmi-La població llatinoamerica- ca; ha de ser integral, ecològica,na parla de “la conquesta”, intercultural, al servei del Bonterme força més real i precís Viure i del Bon Conviure, en la construcció de la pleni-que l’utilitzat per nosaltres, i els diferents pobles tud humana, desmuntant l’estructura econòmica actualoriginaris commemoren el 12 d’octubre amb una que està exclusivament al servei del mercat total, apàtri-jornada de lluita, recordant que porten ja 500 anys da, homicida de persones, genocida de pobles.de resistència... Al llarg de les pàgines de l’agenda, es van desgra-Per això calia una paraula de veritat i de justícia, nant els diferents articles, alguns d’autors conegutsde memòria històrica i de reparació, de solidaritat com l’Arcadi Oliveras, l’Adela Cortina, Leonardoi d’esperança, en complir-se el cinquè centenari. Boff, Paulo Suess, François Houtart, Chico Whi-Calia que Amèrica tingués paraula, que Amèrica taker, Jon Sobrino, Teresa Forcades, Luís Razeto...digués la seva paraula a Europa, una paraula no En ells hi trobem anàlisi, denúncia, propostes alter-només des del passat sinó des del present, des de natives. Ens recorden que, d’acord amb la definicióla realitat encara oprimida però també des de la d’economia, el centre han de ser les persones, no elrealitat esperançada en lluita per l’alliberament. I diner, ja que el seu objectiu és aprofitar els recursosaixí sorgí la idea de l’Agenda Llatinoamericana, de per a transformar-los en béns i serveis que satisfa-la mà d’en Pere Casaldàliga i en José María Vigil, cin les necessitats humanes. Denuncien que avuieuropeus d’origen, llatinoamericans d’adopció, l’economia s’ha oblidat de l’ètica, i fan una crida aque van convidar diferents veus del continent a redreçar el camí. Afirmen que no hi pot haver unaexpressar-se, escrivint articles sobre la realitat so- altra economia sense una autèntica democràcia,cial, econòmica, política dels diferents països, per a sense la participació de les persones en la presa dereunir-los després en el format d’una agenda, que decisions econòmiques que les afecten i en el con-esdevingué, d’aquesta manera, una eina de sensi- trol dels qui les executen (ciutadania econòmica).bilització, formació i transformació social a l’abast Aposten per passar de la propietat privada a d’al-de tothom. tres formes de propietat, en particular la cooperati-L’agenda, inicialment, es va editar en castellà. Amb va, de la que hi ha prou exemples per a demostrarel pas del temps ha anat eixamplant els seus horit- que és eficient i que produeix societats molt mészons i, per tal d’arribar a més persones, actualment igualitàries.es tradueix al portuguès, al català, al francès, a l’an- Des d’aquí us convidem a llegir, comentar i difon-glès, a l’italià,... i s’anomena Agenda Llatinoame- dre l’Agenda, i esperem que us aporti les idees, laricana Mundial, perquè entre els autors i autores convicció i la força necessàries per a construir al-dels diferents articles s’hi troben també personesd’altres continents, sempre en sintonia amb l’espe- ternatives de Vida allà on sigueu. Flora Ridaura és treballadora de Càritas 5
  6. 6. La palmera i la font La palmera i la font La palmera i la font La palmera i la font Carta des d’Hondures Ramiro Pàmpols Ramiro Pàmpols és un bon amic de l’Agulla. Jesuïta, capellà en el món obrer, membre de la GOAC, sindicalista. Jubilat de la seva vida laboral en les arts gràfiques ha marxat als seus setanta i uns quants anys a Hondures, després d’una llarga estada a Haití, amb terratrèmol inclòs. A fer feina entre la gent senzilla, com sempre. Aquesta és la carta que ha enviat als seus companys jesuïtes de Catalunya i que ens ha permès de publicar. Gràcies, Ramiro, pel teu testimoni i per la teva amistat! Estimats companys: fa un mes llarg que sóc a Hondures i avui, festa de la Verge del Rosari, quan s´acompleix el 58 aniversari dels meus Vots a Raimat, és una bona data per comunicar-me amb vosaltres. Quan era a Haití se’m feia més senzill escriure una crònica de què passava al meu voltant. Aquí visc un sentiment dife- rent: sembla que la vida que es- tic començant té un altre sentit, m´està implicant molt més que a Haití. Potser no és el mateix fer de Director adjunt de Fe i Ale- gria en un despatx, que visitar les petites comunitats rurals o semirurals per a celebrar-hi cap al tard, l´Eucaristia. La gent de- sitja amb tanta intensitat aques- ta celebració que tu mateix la El més delicat és que Rigores és tars i guardes de les finques (ben vius posant-hi l´ànima i el cor. a l´epicentre de la conflictivitat bé en podríem dir “mercenaris”) I aquesta vivència fa que sigui entre els terratinents i els cam- i alguns periodistes, advocats molt diferent descriure el que perols que ja han ocupat terres, i defensors del Drets Humans. està passant al país. alguns d’ells amb armes, i que Gairebé cap mort no ha estat in- ara estan cultivant aquestes fin- vestigada. Disculpeu, doncs, si el que us co- ques més productives. Apleguen munico té un caire més personal. No és gens fàcil adoptar una pos- de grans arbres, semblants a les Si volgués dissimular-ho no em tura equilibrada i serena quan palmeres, els fruits d’on s’extreu quedaria tranquil. parlen d’aquests fets. És clar que l´oli de palma molt apreciat per no hem de fer de jutges sobre Avui per la tarda he tornat d´una fer oli de cuina de baixa qualitat, aquestes qüestions, però sí inten- reunió amb els Delegats de la Pa- mantega, margarina i produc- tar il·luminar-les amb una sensi- raula d’una zona on el poble més tes de bellesa. Això està provo- bilitat precisa: la d’estar al costat gran es diu Rigores. Ha estat un cant disputes entre els mateixos dels més febles i que han patit les pas més en la feina que hauré de camperols sobre la legitimitat morts dels qui els estaven defen- fer: atendre unes quinze petites d´aquestes accions... i dóna peu sant. Em pregunto com ser capaç comunitats força allunyades de a la intervenció dels militars, la de gaudir d’una certa «autoritat Tocoa, a part d´altres quinze policia i els guardes privats, ar- moral» per ajudar a discernir que són al costat de la ciutat, mats pels terratinents que volen les situacions que viuen i alhora que em demanen que els celebri recuperar aquests terrenys. invitar a una conversió interior6 l´Eucaristia, a cada indret, cada mes. Fins ara hi ha hagut uns 60 cam- perols assassinats, alguns mili- que vagi més enllà de la casuís- tica que plantegen.
  7. 7. Estic segur que tota aquesta realitat m’estàconvidant a una pregària més intensa, untracte el més correcte possible i una parau-la que no es deixi portar per la por quan si- Alliberatsgui clara la defensa de les víctimes a partir (Advent 2012)de criteris evangèlics.Per a treballar en aquestes comunitats ja Massa cops enfoquem la mirada a la foscorhe començat a fer servir un jeep Toyota i de la rutina en fem oblit persistent,molt vell i a portar-lo per llocs plens de i amb el cor endurit i impassiblesots i pedres i a partir de la pròxima set- enterrem tota confiança,mana, quedar-me a dormir allà mateix ara que els temps no conviden a confiar.quan es faci nit i no m´animi a conduir a Massa cops és la impotència que sentimles fosques. Perquè una punxada a la roda quan la injustícia és constant i persistent,en aquests indrets i de nit, pot ser bastant cada cop que la mentida és poderosacomplicat de resoldre, a més de perillós. i enlluerna, i la veritat és nomésCom veieu, estic introduint-me a poc a una petita espelma,poc en una realitat desconeguda i amb un bri de llum.una forta dosi de violència. Hondures ésen aquest moment el país més violent del És aquí quan hi ha el crit de l’Evangeli,món, amb una mitjana de 14 morts violen- el crit que sacseja i que ens ha de revoltar:tes cada dia, si hi afegim el crim organitzat cal no adormir-se, cal escoltar.i els sicaris del narcotràfic. Alguns mitjansd´informació ja parlen d´Hondures com Potser serà la crida d’un Advent“el país més violent del món en aquests per estripar les formes, les façanes,moments”. per trencar amb la indiferència, per estar alertes, amatents,No tot es redueix a aquesta descripció que i atentsus faig, perquè les comunitats estan for-mades per persones d´una fe molt gran, a vetllar i a desvetllar, a pregar,que no han perdut un sentiment que els a vèncer amb la fe,porta a manifestar-se alegres i comunica- i amb el cortius malgrat tot, que t´acullen amb afecte i lluitar per transformar.volen protegir-te. Alliberats, amb Jesús,Avui hem anat molts membres de la nos- cada foscor serà una mà estesa.tra parròquia a Trujillo, la capital del De- Maria-Josep Hernàndezpartament, a uns 60 km. de Tocoa, per acelebrar el 25 Aniversari de la creació de laDiòcesi. Hem celebrat una gran Eucaristia,amb ofrenes simbòliques al Bisbe franciscàque va crear aquesta diòcesi, i una marxapels carrers, per afirmar la fe dels católics,en un país cada vegada més envaït pergrups pentecostals i evangèlics. Segur queviuré de més a prop la religiositat popu-lar impregnada de compromís social, atèsl´ambient d´injustícia institucional i con-flictivitat que es veuen obligats a suportar.Tot plegat, espero sortir-ne «viu» pel quefa a donar una mica de suport a un poblei unes comunitats que bé mereixen unacompanyament fratern i esperançat.Un altre dia faré al.lusió a la bellesa delpaís. Té una infinitat de tonalitats del verda les valls i a les muntanyes. Quin contrasttan dramàtic amb el que us acabo de dir.Amb afecte, Ramiro. 7
  8. 8. Joia i esperança en el I Fòrum de Balsareny Organització del Fòrum Joia i Esperança són les parau- les que, dites en llatí (Gaudium et Spes), clouen el missatge-saluta- ció que l’arquebisbe emèrit Mons. Loris F. Capovilla –secretari per- sonal de Joan XXIII- ens va adre- çar als gairebé 300 participants del 1er. Fòrum de Balsareny, ce- lebrat els dies 13 i 14 d’octubre al poble natal del bisbe Pere Casal- dàliga i centrat en les causes del bisbe Pere i en el cinquantè ani- versari de l’obertura del Concili Vaticà II. fecunds i ens serveixin per apro- ren dels tallers, que mostraren Des del primer moment en què fundir cada vegada més en els experiències engrescadores, a la sorgí la idea d’organitzar el Fò- ensenyaments que ens ha llegat vegada que permeteren compar- rum, les persones capdavanteres aquest gran esdeveniment per a tir inquietuds, anhels, esperan- –cristiansi cristianes de la base– l’Església que va ser el Concili ces..., i refermaren la confiança vam experimentar una intensa Vaticà II”. en el treball bo, abundant i a vol- joia, que es mantingué durant tes silenciós, que es realitza des els preparatius, juntament amb Joia i esperança infongueren les de la base. l’esperança d’assolir els objectius paraules del comunicat enviat esperats, un dels quals era pre- pel bisbe Pere. El Concili Vaticà Tota aquesta joia i esperança en- cisament encomanar joia i espe- II és una més de les seves causes. comanades pel primer Fòrum, rança a les persones cristianes “Les vostres causes són les meves ens animen a preparar el segon, assistents al Fòrum. Joia i espe- causes”, ens diu en el comuni- tal com el mateix bisbe Pere ani- rança en relació amb l’Església i cat, i afegeix que “són les causes mava a fer en el comunicat: “Que en relació amb el món, intentant del Regne, les causes del mateix aquest sigui l’inici de molts altres contrarestar aquests temps d’in- Jesús”. I el Concili Vaticà II, “del Fòrums, sempre en la caminhada certesa (i de desànim) que estem qual ara celebrem els 50 anys de la que fem junts per les causes del vivint. seva inauguració, que feu molt bé Regne. Sigui on sigui em tindreu de tenir present i alguns voldrien al vostre costat”. Tenint en comp- Joia i esperança impregnaren veure oblidat, ha significat per a te que l’11 d’abril de 2013 farà 50 totes les activitats del Fòrum, ja mi i per al món un temps nou de anys de la publicació de l’Encícli- des de l’inici, en què es van llegir l’Església que s’obre en diàleg a ca “Pacem in Terris” de Joan XXI- missatges d’adhesió, com el del la humanitat i es fa solidària amb II, el segon Fòrum, el del 2013, se P. Abat de Montserrat, el qual les alegries i sofriments de la fa- centrarà en la pau, fruit de la jus- expressava que “la commemo- mília humana”. tícia, del compliment dels drets ració dels cinquanta anys de la humans. Encara que ho contem- inauguració del Concili Vaticà Joia i esperança transmeteren les plem des del punt de vista cristià, II i dels quaranta anys del mi- ponències sobre el Concili Vaticà també podrem escoltar veus de nisteri episcopal del bisbe Pere II –a càrrec del P. Hilari Raguer, fora del cristianisme. Casaldàliga, són una molt bona l’escolapi Ramon M. Nogués i ocasió per reflexionar i aprofun- Mn. Jaume Reixach– i sobre el Un segon Fòrum es va gestant al dir en el camí de la nostra fe com bisbe Pere Casaldàliga –a càrrec voltant de la pau a la Terra, una a membres del Poble de Déu” i del claretià Joan Soler i del filò- causa del bisbe Casaldàliga i del continuava amb paraules d’ànim sof i ex-parlamentari Toni Co- papa Joan XXIII, que hauria d’es- adreçades als assistents al Fò- mín–. Foren intervencions enri- devenir causa de tot ésser humà,8 rum: “Desitjo que aquests dos quidores i vivencials. i un motiu més per a la joia i per dies de treball i de debat siguin a l’esperança. Joia i esperança es desprengue-
  9. 9. Evangelització express? Mercè SoléAra que en els ambients eclesials coherència és eles parla tant de “Nova evange- que dóna credi-lització”, fins al punt que sembla bilitat al missat-que hi ha bisbats que ja tenen a ge. Però la lecturapunt un programa informàtic per dels fets pot serpoder comptar les masses que molt i molt dife-tornaran a les Esglésies gràcies rent segons qui laa l’èxit de les seves campanyes, jo faci.tinc la sensació cada cop més que En un altre mo-aquest concepte se m’escola entre ment vaig veureels dits. clar que a mésFa gairebé 35 anys que formo a més de “fer” la gent visqui amb la dignitat depart de moviments que es diuen hem d’explicar molt. En un prin- fills de Déu, veig que l’èxit en la“evangelitzadors”, és a dir, que cipi, com que l’Església jo tro- pròpia acció no té massa a veu-tenen com a objectiu fer saber a la bava que ja havia parlat massa, re amb tot plegat. L’evangeli nogent, a la gent propera, treballa- i massa durament i amb prepo- aplega precisament un grup dedors com jo, que Déu els estima tència, pensava que més valia el guanyadors, més aviat al contra-i els vol lliure i feliços en un món silenci. No parlar de Déu en va, ri. La fe és creure que les coses esde justícia on cada persona té un vaja. Avui, però, ja no hi ha re- poden canviar amb la voluntat iespai de dignitat. I això malgrat ferents cristians per a molta gent el treball i que cal intentar-ho. Iel patiment, les pors, la mort, que i la imatge eclesial en el nostre simultàniament veig que l’eficà-són vençudes des d’una altra di- món és molt negativa, per tant cia més aviat és escassa. Això emmensió. Una bona notícia, certa- convé aprendre a expressar-se fa valorar més la vida contem-ment. de forma que els teus companys plativa, en el sentit que sovint et puguin entendre quan parles anem atrafegats amunt i avall iJo al principi això ho vivia amb de la teva vida cristiana, cosa ens sembla que fem molt, peròuna certa ingenuïtat. Pensava que no sempre és fàcil. Al cap i a de fet ens movem d’una banda aque la gent, senzillament pel meu la fi, nosaltres també som Esglé- l’altra i poc més. Perquè el méstestimoni (un testimoni més avi- sia i cal fer-la visible, encara que fonamental sempre és en un fonsat discret, d’altra banda), es faria estiguem lluny de la perfecció. inabastable. De fet, la feina la fapreguntes i s’acabaria apuntant almateix que jo, a un grup de revi- Però aquesta comunicació pro- l’Esperit, nosaltres només somsió de vida. Algunes preguntes sí funda sobre allò que creus i que intermediaris.que es van fer i alguns fins i tot és vital per a tu es pot donar Tantes voltes que hi estic donantes va apuntar al moviment, enca- un dia en una conversa, en un potser per dir que m’admirara que després han seguit camins grup, en un gest. Potser a l’ini- que hi hagi qui pensa que aixòdiversos. ci d’una relació o potser després d’evangelitzar és bufar i fer am- de molt de temps d’amistat. Cal polles, que només cal adoctrinarMés endavant em vaig adonar complicitat, gratuïtat, entesa i el personal i fer-lo passar per laque això del testimoni és molt amistat. I llibertat per a l’altre. taquilla del confessionari. No hosubjectiu, que al marge que la Jo no veig l’evangelització com a sé, ja veurem. Perquè no es tractateva acció sigui o no valuosa, pot proselitisme, sinó com a acollida pas que vingui molta gent a l’es-ser insignificant per als altres o mútua. Un trio (l’altre, tu i el de glésia ni que es torni a la religio-pot tenir moltes interpretacions, Dalt), amb tot el que tenen els sitat de les formes, sinó que totsno sempre positives. On uns hi trios d’agosarat. On no es trac- plegats en la nostra vida deixemveuen generositat sindical, d’al- ta d’anar collint, sinó més aviat passar la llum de Déu, visquemtres hi poden trobar afany de d’anar sembrant. segons les benaurances, siguemprotagonisme, i potser tinguinraó. Total, que tornem a un punt Total, que a força d’anar “despu- capaços d’estimar la gent quede partida de relativització. Sense llant” l’evangelització, em que- ens envolta i la que és lluny. Quetestimoni no hi ha res, en el sentit den les mans buides. Veig que visquem amb llibertat i amb ale-que cal coherència entre allò quees diu i allò que es fa. I aquesta evangelització en definitiva tam- bé és crear les condicions perquè gria sense falses seguretats. 9
  10. 10. RECEPTES per anar canviant Receptes per amar canviant Receptes per anar canviant Ànec a la catalana Que ens rescatin ja amb taronja d’una vegada! Tere Jorge Salva Clarós L’ús de l’ànec a la cuina és molt més freqüent Llegeixo a l’ABC (cal llegir l’enemic si es vol estar ben a la resta de països europeus que no pas a casa informat!) la llista de les subvencions que va rebre la nostra. Encara que també podem trobar algu- fundació Trias Fargas entre els anys 2002 i 2008. En nes espècies totalment autòctones sobretot a total, més de tres milions tres-cents mil euros. Aques- l’Empordà i el Penedès. Hi trobem dues classes tes són les subvencions oficials, les altres, és a dir les d’ànecs, molt estimats: el xerraire i el mut. En “donacions”, pugen a més de sis milions i mig d’euros. general és més apreciat l’ànec mut, i no tant per Per cert, aquesta informació amb tant detall no l’he vist un tema de soroll sinó perquè és menys grei- publicada en cap diari català (?). La fundació Faes del xós. Tant els ànecs com les oques han estat molt PP ingressa en subvencions més de tres milions però en presents a pagès i exercien tasques de vigilàn- aquest cas anuals des de 2003. cia: els seus crits i picades allunyaven als curi- El que em crida l’atenció és que l’administració pública osos i forasters. Us ofereixo avui una variant a Catalunya hagi transferit més de tres milions d’euros del típic ànec a la taronja amb unes pinzellades dels contribuents a una fundació privada d’un partit po- de cuina catalana per allò que aquí, a casa nos- lític quan els diners que arriben mitjançant subvenció, tra, no tenim problemes d’integració per molt conveni o el que sigui a entitats no lucratives amb plans que alguns s’encaparrin en el contrari. Fruit de socials per atendre col·lectius necessitats, a organitza- les retallades que estem patint, aquesta recepta cions no governamentals, plans comunitaris, etc. són també es pot fer amb pollastre. quantitats comparativament irrisòries. A més, qualsevol Ingredients per a 4 persones: 4 cuixes que estigui gestionant programes assistencials que reben d’ànec  confitades; 4 pastanagues; 4 porros; diner públic sap fins a quin punt l’administració t’omple 1 cabeça d’alls; 1 copa de conyac; 1 copa de de burocràcia per a justificar fins l’últim euro gastat. Cointreau; 1 culleradeta de pebre vermell; 1 Ara resulta que la Generalitat no té diners per pagar culleradeta de canyella en pols; cullerada de a les organitzacions socials les subvencions o conve- mantega; 100 g d’ametlla en pols; 1 l d’aigua; nis concedits. En el millor dels casos ho fa amb mesos picada catalana (all, julivert, uns brins de sa- de retard. La conseqüència és l’ensorrament de molts frà, unes avellanes torrades i uns carquinyolis; plans d’atenció social que duen a terme aquestes enti- la pell de les 6 taronges; herbes provençals; el tats amb col·lectius marginats, exclosos socials, disca- suc de 6 taronges. pacitats, immigrants i gent gran sense recursos, etc. I Preparació: Barregeu la farina amb l’aigua, també la clausura definitiva de les entitats, que fins i una cullerada de pebre vermell i una cullera- tot queden endeutades, havent de respondre personal- deta de canyella en pols. En una cassola po- ment els seus membres davant de treballadors, credi- seu a coure les cuixes d’ànec amb el seu propi tors i entitats bancàries. greix. Quan hagin agafat color, afegiu-hi les Així les coses, és difícil que algú pretengui fer creure pastanagues, els porros, la cabeça d’alls i les que els problemes de tresoreria de l’administració, les herbes provençals. Ho flamegeu amb el co- retallades, impagaments... són conseqüència d’una cri- nyac i hi afegiu el suc de taronja i la barreja si econòmica. El que s’evidencia més aviat és que són d’aigua. Ho deixeu coure. A part, bulliu les conseqüència d’una crisi de democràcia. Hi ha la com- pells de les taronges tallades a tires fines. Una pleta evidència que tots els poders es troben ja sota un vegada acabada la cocció, aparteu les cuixes i control que no és el dels ciutadans. Això és especial- passeu el suc per un colador xinès aprofitant ment greu quan qui ens governa està sota sospita més bé totes les verdures. Una vegada colat, afe- que fundada de corrupció. És per això que almenys giu-hi les cuixes i la picada catalana, el Coin- quedaríem més comfortats si arribés ja d’una vegada el treau i les pells de les taronges, i ho poseu al rescat complet de l’economia espanyola, i si la sobira- foc 15 min més. Ho podeu acompanyar amb10 unes patates fetes al forn i ruixades amb la mateixa salsa. nia, almenys en termes de control i de tresoreria, passés transitòriament a mans de l’ens europeu.
  11. 11. Amb entitat (i experiència) Amb entitat (i experiència) Amb entitat (i experiència) Som Energia: la cooperativa de consum i producció d’energia verda Marc RosellóDemocratitzar l’energia Recentment, però, ha nascut a Cata-L’accés fàcil a l’energia ha estat lunya Som Energia, una novíssimaun element clau per al desenvo- cooperativa de consum sense ànimlupament de la nostra societat de lucre que ja aplega més de qua-moderna, però, malauradament, tre mil quatre-cents socis i sòciesens els darrers anys d’història, amb tres eixos claus constitutius:hem basat aquest accés en un la comercialització d’electricitatmodel centralitzat de generació verda, la inversió sota criteris decom a resultat d’usar combusti- www.somenergia.coop desenvolupament local i sosteniblebles fòssils com a font principal en noves instal·lacions d’energies re-d’energia. Les conseqüències són diverses: un gran novables —de plantes de biogàs, fotovoltaica, deimpacte ambiental, control per part de grans em- biomassa o eòlica—, i una neuràlgica pedagogia ipreses del sistema de generació i distribució, de- educació ambiental per neutralitzar el malbarata-pendència per accedir a les fonts convencionals ment energètic i reduir el nostre consum desbocat.fòssils i una manca de cultura energètica entre la Tres eixos per a una nova cooperativa de consumciutadania. que té com a objectiu oferir energia 100% verda iPer contra, l’aprofitament dels recursos naturals renovable i que ajudi a transformar casa nostra enpropis de cada zona, renovables i accessibles arreu, un territori més sostenible i respectuós amb el medipermet transformar aquest model actual i afavorir ambient. I amb una fita clara: amb el temps, dispo-una major participació de les persones en un aspec- sar d’instal·lacions pròpies de generació d’energiate tan bàsic i essencial per a les nostres vides com és que ens facin avançar, com a societat, cap a un mo-l’energia. del autònom, menys dependent, més eficient i més ecològic. Més sobirà i més democràtic.A casa nostra patim un endarreriment històric res-pecte d’altres països europeus on experiències de La realitat sempre mana, en el 25è aniversari decooperativisme energètic han demostrat que si ens l’accident de Txernòbil o després del terrible ac-unim per demanar un canvi de model energètic, cident de Fukushima, que ha tornat a posar a latindrem la força necessària per aconseguir-lo. Cen- palestra el risc de l’energia nuclear, Som Energiatenars de milers de persones són propietàries de arriba a temps. Amb les millors notícies per alcooperatives que els proporcionen energia verda, medi ambient, per al país i per al cooperativisme.produïda per molins de vent, plaques solars o plan- Malgrat l’hostilitat d’un mercat energètic dominattes de biogàs. Una energia generada exclusivament per les grans corporacions, ja tenim a casa nostraa través de fonts renovables, netes i sostenibles. una opció cooperativa, ètica, compromesa i queCom a tall d’exemple, el cas flamenc d’Ecopower: defensa un model local i de proximitat. Doncs sí: jadeu anys de trajectòria, plantes pròpies i 30.000 so- podem estar connectats a l’energia verda, alimen-cis i sòcies. I també Enercoop a l’Estat francès: una tar i endollar cooperativament la nostra activitatcooperativa nascuda el 2005 que té més de 10.000 i reaprendre un cop més com podem combatre elsocis i sòcies. malbaratament i avançar en l’eficiència energètica. Marc Roselló és president de Som Energia En el moment de tancar aquest número, ens ar- riba la notícia que Som energia ha guanyat el 11 Premi Solar Europeu 2012. Per molts anys!
  12. 12. A PEU A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu Camí del castell vell d’Olivella Jaume Roig Els camins tradicionals tenen, avui dia, un elevat bar al collet, on prendrem un corriol a l’esquerra. valor cultural i històric, i també ens permeten conèi- En primer lloc abastarem les restes de l’església ro- xer la natura i els paisatges de les nostres contrades. mànica de Sant Pere. Formava part de l’antic castell Aquest que avui us proposem és un itinerari histò- i va ser l’església parroquial d’Olivella fins al segle ric, arquitectònic i etnològic pel terme d’Olivella, XV. Més amunt es troba les ruïnes del castell, amb que ens mostra un seguit d’elements patrimonials bones vistes del puig de la Mola, del castell d’Olèr- i una diversificada riquesa paisatgística difícilment dola i el Montmell. Si el dia és clar, al nord veureu trobables en tan sols sis quilòmetres de recorregut. algunes agulles de Montserrat i, si n’és molt, albi- rareu cims del Pirineu. Entre vinyes, al massís de Garraf, es troba el terme municipal d’Olivella, format per urbanitzacions, Després de visitar el castell, baixeu pel mateix camí. masies disseminades i el poblet del mateix nom. Seguiu-lo avall, sense prendre el corriol que mena En aquest nucli comença l’itinerari. Abans d’inici- als safareigs, fins a arribar a un singular conjunt de ar-lo recorreu els seus quatre carrers. Veureu l’es- pedres anomenat el barret del Rector perquè recorda glésia, construïda l’any 1430 i reformada el 1607, els bonets que anys enrere duien els capellans. i un seguit de cases rústiques, algunes molt pin- L’itinerari continua per la pista, que coincideix toresques. Una d’aquestes és el Centre d’Informació amb el PR-C37, fins que es fa paral·lel a la riera de del Parc de Garraf, anomenat La Sala. El recorregut Begues. Cal estar a l’aguait d’un petit corriol a la surt de darrere la Casa de la Vila, per un camí de dreta que porta fins a un mirador que permet con- terra marcat amb fites de fusta, amb senyals blancs templar a l’altra riba de la riera la impressionant i verds que anirem seguint tot el trajecte. cova de Can Muntaner. Si continuem pel petit corriol En pocs minuts sereu davant la masia de Can Pau seguint les fites, baixarem a la llera envoltada de Olivella que conserva l’era enrajolada, tipus de pa- penyes i rocam anomenada el Navà, paraula d’ar- viment que ja s’emprava al segle XII. Seguiu les rels basques que vol dir pedregar, fins a arribar a fites i després de girar a la dreta sereu al pou dels uns magnífics pins, els Pivens. Passada la pineda, a matxos, on abeuraven aquests animals quan passa- la riba dreta de la riera de Begues hi ha les restes de ven pel camí. l’única sínia de la població. Travesseu la carretera i tot creuant una vinya sereu Ara cal retornar a la pista que havíem abandonat a la Carrerada, pas entre marges per evitar que els ra- vorejant la masia de Can Muntaner, fins que a la dreta mats malmetessin els conreus. El camí s’enfila entre trobem un petit corriol ben indicat: és el camí Blanc pins i vegetació típica del massís (margalló, llentis- que passa sobre uns marges que voregen unes vi- cle, càrritx, vidiella...) i amb unes magnífiques vistes nyes de molt bon aspecte. Arribem a la carretera i del poble fins al Coll del Triador, documentat ja l’any la seguim amunt, a l’esquerra, fins que, al final de 1681, un pas de bestiar on es comptava la ramada. les vinyes, a la dreta, una altra vegada una fita ens convida a pujar fins a l’inici de l’itinerari tot vorejant Baixeu al fondo de la Servera, i arribant a una cru- la masia de Can Pau Olivella i la seva era. ïlla veureu la barraca del Borregaire. Ara cal deixar la pista principal i prendre un camí més estret a A Ca la Vila o a la Sala podeu demanar un tríptic la dreta; en uns deu minuts s’ateny els safareigs i la amb més informació d’aquest itinerari, i el mapa de Font del Rector, lloc excel·lent per descansar. l’Alpina Massís de Garraf us ajudarà a situar-lo dins el conjunt del parc natural. Avancem pel camí en direcció al castell fins a arri- 1. La Cova de Can Muntaner 2. El Barret del Rector 3. El castell12 d’Olivella.
  13. 13. Relleus Relleus Relleus Relleus Relleus Relleus Relleus Relleus Relleus Relleus Relleus Relleus Relleus Relleus Relleus Relleus Relleus Alba Garcia: “Volem canviar el món en la mesura del possible”Faig un cafè amb l’Alba Garcia Valdés, una jove escoltade 24 anys del barri de Poblenou (Barcelona). Fa pocque s’ha llicenciat en telecomunicacions i actualmentestà estudiant un màster en creació i direcció d’empresesinnovadores i de base tecnològica. No treballa, tot i queestà buscant feina. Gran part del seu compromís passaper l’Agrupament Escolta Rakxa, però per moltes altresiniciatives més, com Acció Escolta de Catalunya i tambéPoblenou Sense Fils o el Fòrum Aerotelecom.Fes-me cinc cèntims de la teva implicació al barri.Doncs ja fa 16 anys que formo part de l’Agrupa-ment Escolta Rakxa. Vaig començar com a infant,després com a cap, i ara sóc a l’equip de coordi-nació. De fet, m’estan fent el traspàs per assumirel càrrec de coordinadora a partir del curs vinent.Volem fer un relleu progressiu per assegurar-ne laqualitat.I com vius això d’haver d’assumir una responsabilitatcom aquesta?Ho visc bé: si et sents a gust en un lloc i sents quecomparteixes objectius amb la gent, tens ganes detirar endavant el projecte, perquè és un projec-te compartit en què tothom hi creu: caps, infants,adolescents, joves i famílies.I quins són aquests objectius compartits?Volem canviar el món en la mesura del possible, apartir de l’educació no formal. Es tracta de fer pe- sisteix a fer anàlisi, seguiment i suport dels agrupa-tites accions per canviar la realitat propera que no ments, veure quines mancances tenen i ajudar-los.ens agradi. Acompanyem els infants, adolescents ijoves en el seu creixement personal, perquè esde- Però el teu compromís va més enllà de l’Escoltisme...vinguin ciutadans oberts, amb actitud crítica; que Sí, també col·laboro amb “Poblenou Sense Fils”,puguin analitzar la realitat i fer petits projectes per un grup de treball a nivell local de “Guifinet”. Enscanviar l’entorn, sempre de manera voluntària i a encarreguem de crear una xarxa de telecomunica-través de l’escoltisme. cions oberta i neutral. Tenim l’objectiu de facilitarTambé formes part de la Junta Permanent d’Acció Es- l’intercanvi d’informació entre usuaris: música, fit-colta de Catalunya. ¿Què és i com t’hi has implicat? xers, internet, etc. Funcionem connectant antenes en xarxa. Quan s’instal·la un node (antena) en unAcció Escolta és una associació que aglutina di- edifici, es fa formació als veïns i veïnes per si tambéferents agrupaments escoltes laics de Catalunya. volen formar part de la xarxa oberta. ActualmentForma part del Moviment Laic i Progressista de Guifinet compta amb 12.000 nodes operatius a totCatalunya, com també forma part de la Federació Catalunya.d’Escoltisme i Guiatge. Acció Escolta de Catalunyaconstitueix una proposta deducació en la llibertat I fora del barri?des de lescoltisme.Coordino l’àmbit de territorial. La meva tasca con- Em vaig adonar que feia molta acció a Poblenou però a la universitat m’havia quedat més al marge. 13
  14. 14. Per això em vaig animar a formar un fòrum d’em- l’educació en valors fomenta el compromís a nivell preses junt amb vuit altres estudiants, el Fòrum local i territorial. I això es nota quan participes en Aerotelecom. Tenim l’objectiu de crear vincles en- altres iniciatives, assemblees, etc.: el jove que ve de tre empreses i estudiants: que les empreses puguin l’escoltisme o de l’esplai es nota que té un bagatge donar a conèixer les seves iniciatives i que els es- participatiu, aporta de manera diferent. tudiants puguin oferir-se per a possibles llocs de Què és el millor que t’emportes de totes aquestes expe- treball. riències? Estàs implicada en mil projectes! Què et mou a fer-ho? A part de sentir-me transformada jo mateixa, he La motivació i la satisfacció personal. Tinc ganes vist com creixen altres persones, i això t’ajuda a se- de transformar, de canviar la realitat; de conèixer guir. Com més t’impliques més gent coneixes, cre- altra gent... en definitiva, d’enriquir-me com a per- es xarxa, t’enriqueixes, tires endavant i continues sona! Tinc clar que si no hagués estat al cau no tin- treballant en el projecte i en el compromís, també a dria tanta inquietud per implicar-me: el fet d’estar través de la formació i de l’autoaprenentatge. en una entitat que treballa el creixement personal i Podeu trobar informació de les entitats esmentades a: www.aerakxa.org, www.accioescolta.org, www.poblenousensefils.net, www.guifi.net, forumaerotelecom.eetac.upc.edu Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades A T TUR I AUTÒNOMS. Les dades de REBALLAR MENYS PER TREBALLAR l’atur no reflecteixen la situació que TOTHOM. En parlàvem a la darrera reu- està vivint un dels sectors laboralment nió de l’Agulla, mentre acabàvem de per- més maltractats històricament en l’àm- filar l’editorial. És un vell eslògan, de cri- bit laboral, i ara, encara més amb la crisi. Es tracta sis anteriors, menys intenses. Jo li ho havia sentit de petits professionals autònoms (els dos que tinc dir moltes vegades a Joan García-Nieto. Deuria ser a la família, en l’àmbit de la cultura: un músic i un el moment de l’entrada de les noves tecnologies, escriptor i traductor) que treballen legalment en un moment en què una nova distribució de la feina sectors plens de gent que ho fa “en negre” o sota el no només calia per acabar amb l’atur, sinó també camuflatge legal d’entitats i associacions per poder com a nou horitzó d’una vida no tan marcada pel facturar i eludir impostos. Per qui ho desconegui, treball, amb més espais per al lleure i per a la parti- mantenir-se com a professional legalment obliga a cipació en la vida democràtica. Assolir qualitat de pagar mensualment uns 250€ a Hisenda (la quota vida de la de debò a canvi de guanyar menys. Un mínima per un hipotètic sou de mil euros), més un somni que no es va complir. Avui continuen fent- mínim d’un 15 per cert de la facturació, més l’IVA se hores extraordinàries, el qui treballa ho fa sovint que es recapti, més la feina d’un gestor... més, evi- amb jornades laborals maratonianes, i hi ha qui té dentment, totes les despeses pròpies de cada ofici i més d’una feina. I la necessitat de repartir aquest l’espai que s’ocupi (oficina, local, despatx a casa...). bé escàs és més peremptòria que mai. I si els sindi- Aquest esforç, però, es topa amb la realitat davant cats s’hi posaven? Mercè Solé una baixa per malaltia: es cobraran uns 560€ al mes dels quals es descompten 250€ que cal seguir pa- gant malgrat s’està de baixa: queden menys de 300 euros per passar el mes.  I ja no diguem què passa P si no hi ha feina: l’atur no es cobra (si no es paguen ARES “RAROS”. Pare, demà fem vaga més diners a part) i si es dóna de baixa, perdrà per a l’institut. Ah si?... i per què feu vaga? la jubilació. Per tant, si l’autònom no té prou feina Per protestar per la llei d’educació. Està i pot aguantar pagant la quota amb tot el que gua- bé, i que fareu? Hem quedat amb l’Adrià nya o amb el suport familiar, el seu atur no consta a casa després d’esmorzar i... Que dius que què?, i a les dades oficials. No són pocs els casos i estan això és fer vaga?, el que heu de fer és que es noti la completament oblidats tant per part de polítics protesta, manifesteu-vos, feu una pancarta, aneu a14 com de sindicats.  És posar de manifest una de les altres cares de la crisi. Maria Josep Hernàndez. la plaça davant l’ajuntament. Qui, jo i l’Adrià? Tu i qui sigui, però a casa no t’hi vull... . Però serà una
  15. 15. merda de manifestació, serem quatre gats, no vol- plantegen l’horitzó d’un Estat propi.Ara bé, siguidran venir o no els deixaran venir. Doncs jo et dic quina sigui la nostra opció si volem un Estat propi,que si vols fer vaga et vaig a buscar un llençol i hem d’entendre´s amb CIU, que és la coalició queja t’estàs posant a fer la pancarta. Que “raros” que en aquest moments ens hi pot portar. Sense ella,sou, no hi ha cap pare o mare que obligui a fer pan- ara per ara, és impossible. Per tant no acabo d’en-cartes. tendre que en una campanya electoral important com l’actual, s’hagi de criticar durament CIU, quanMés o menys va anar així i tot seguit se’n va anar caldrà pactar-hi, si és que realment es vol l’ Estatescales amunt plorant de ràbia. Tenia catorze anys propi. A més, ja fa temps que penso que criticari l’havia posat en l’entrellat de fer el ridícul sí o sí. CIU es donar-li ales, es omplir els seus pulmonsO bé anava a classe, i podia ser l’únic que ho fes, o d’aire. I segueixo pensant que des de l’esquerra ésbé anava a manifestar-se tot sol a la plaça. L’ende- bàsic ser pedagogs i explicar molt bé els nostresmà va anar a l’ institut i, amb dos companys més, programes. Quim Cervera.va organitzar l’assemblea que va decidir per majo-ria entregar un manifest a l’ajuntament.Tretze anys més tard, el 14N dia de vaga general, Pva i em diu, quina sort que hagueu sigut uns pares XC I PCX. El partit PXC (Plataforma pertan “raros”. Li pesco l’afalac i ens adonem, tots dos, Catalunya) es pot confondre amb el PCXque l’èxit en l’educació dels fills adolescents depèn (Partit comunista xinès) per un lleugerde que, en dos o tres moments claus, tinguis la sort canvi en les sigles. Però em sembla qued’estar inspirat. Albert Farriol la PXC no són comunistes. I possiblement al PCX tampoc no són autènticament comunistes. Tots dos tenen en comú ser autoritaris i dogmàtics, encara que sigui amb diferents orientacions. De fet, enca-E LS PARTITS EN CAMPANYA ELEC- ra perdura en moltes mentalitats un lligam entre TORAL I L’ESTAT PROPI CATALÀ. “comunisme” i “autoritarisme i dogmatisme” fruit Els partits polítics en aquestes elecci- de les falses aplicacions del pensament comunista ons en general han tornat a caure en les marxià en l’estructuració de la URSS, Xina, Cuba,desqualificacions dels altres partits, quan el més Corea del Nord i altres països que van incorporarimportant és explicar i raonar el propi programa i materialitzar aquest pensament polític revolucio-i les pròpies propostes. Uns ho fan més sistemà- nari. Però res més lluny del pensament comunistaticament que altres. Penso que és important pre- autèntic que aquest autoritarisme, ja que es tractaguntar-se personalment si vull un Estat propi per del desenvolupament més participatiu en el pobleCatalunya o no. Si responc que NO, ho tinc força treballador, de la democràcia. Ha passat el mateixfàcil per votar. Si responc que SÍ, tinc diferents op- a l’Església, que res més lluny de l’Evangeli de Je-cions que dependran del meu pensament i trajec- sús que l’autoritarisme, el centralisme jeràrquic itòria política, de les meves confiances, dels plan- el dogmatisme que tants anys ha dominat i encaratejaments nacionals i socials dels tres partits que domina en l’Església. Quim Cervera 1L’Agulla, al Facebook. Si teniu compte al facebook, i si l’Agulla us agrada, ja ho sabeu: Busqueu l’Agulla i digueu “m’agrada”. Fàcil, oi? Així podrem comentar tots plegats la jugada de manera més participada. 2 l’agulla, en format electrònic. I, per cert, si voleu rebre l’Agulla en format “pdf” per correu electrònic només ens ho heu de dir. Iniciem aquesta nova forma de comunicació per arribar a 3 moltes altres persones. Només ens ho heu de comu- ... I recordeu que molts dels articles nicar al correu: agulla.revista@gmail.com. I si teniu de l’Agulla podeu llegir-los també al algun amic que no vulgui subscriure’s en paper, nostre bloc a Catalunya Religió: http:// però sí rebre’l per aquesta via, ens envieu la seva www.catalunyareligio.cat/blocs/puntada adreça. És un servei gratuït. 15
  16. 16. La fe de cada dia La fe de cada dia - La fe de cada dia - La fe de cada dia - La fe de cada dia La família de Jesús Josep Lligadas Ara que som en temps nadalenc, podem fer i davant l’embolic de l’embaràs de Maria vol una mirada a la família de Jesús, i a com viuen protegir-la per damunt de tot; Josep que quan la vida familiar. Habitualment es presenta la descobreix la voluntat de Déu tira endavant família formada per Jesús, Maria i Josep com a malgrat totes les complicacions; Maria que és model de vida familiar, en el sentit de “vida fa- una persona viva i activa que travessa el país miliar segons el model tradicional”. I no estarà per anar a veure la seva cosina; Maria que de més veure fins a quin punt això és així. trenca totes les convencions anant-se’n de casa bo i embarassada; Maria que és tota ella un Ens acostarem, doncs, als anomenats “evan- esclat d’alegria; Maria i Josep que tenen el seu gelis de la infància”, és a dir, els dos primers fill amb tota la tendresa; Maria i Josep que són capítols dels evangelis de Mateu i de Lluc, que persones religioses que fan el que la llei d’Isra- són uns escrits amb voluntat de presentar-nos, el els demana; Josep que actua amb empenta a través dels relats entorn del seu naixement i decisió anant-se’n a Egipte davant la perse- (uns relats deliciosos!) qui és i què significa cució; Maria que conserva totes les coses en el Jesús per als creients. seu cor i descobreix la petjada de Déu en tot el I la primera cosa que trobem en llegir-los, que li passa; Jesús que creix i es fa home amb és que als evangelistes no els interessa gens totes les capacitats… Si mirem estrictament les explicar com era aquella família i com vivien. relacions familiars, podem dir, sobretot, que en De fet, d’entrada, i pel que coneixem de la vida tot moment hi sobrevola un clima d’estimació familiar de l’època, resultaria totalment irreal i d’acompanyament mutu. I podem destacar, una vida familiar en què només es parli del també, dues escenes específiques: quan Jesús, pare, la mare i el fill. La vida familiar d’alesho- als dotze anys, es queda al temple i podem res era la d’una família extensa, on pares, avis, veure uns pares preocupats pel seu fill i un fills, oncles, cosins i tota mena de parentela fill que deixa clar que l’interès per les coses de viuen en constant connexió. I a més d’això, Déu passa per davant dels llaços familiars; i no veiem en aquests relats pràcticament cap quan, després d’aquesta escena, se’ns explica escena que es pugui qualificar com de vida que tots tres tornen a Natzaret i Jesús creix sota pròpiament familiar. l’autoritat dels seus pares, és a dir, que és un Què ens ofereixen, doncs, els evangelistes? Ens noi com els altres nois de la seva edat. ofereixen, bàsicament, l’acció de Déu que va No, aquí no es presenta cap model de família. més enllà de totes les expectatives humanes. Aquí es presenten les actituds bàsiques que I llavors, en resposta a aquesta acció de Déu, val la pena de viure dins la vida de família i ens ofereixen les actituds vitals amb què els no només dins la vida de família, sinó dins la tres protagonistes afronten les realitats de la vida en general. Sí, Jesús, Maria i Josep són un vida, que en el seu cas no són pas senzilles. I magnífic model. Però no ens diuen res de com trobem coses com aquestes: Maria que està ha de ser l’estructura familiar. disposada a respondre a allò que descobreix Però hi ha més coses. En parlarem en el núme- que Déu li demana; Josep que és un home bo ro que ve. En fin, este mundo triste al que estáEl retall vestido viste, y al desnudo le desnuda. Calderón de la Barca, El gran teatro del Mundo

×