Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Agulla 78

747 views

Published on

  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Agulla 78

  1. 1. L’ A G U L L A Febrer 2012 - Any XVII - Número 78 Quaresma d’esquerresAquest número de L’Agulla surt a punt de començar la Quaresma. I què podrem dir,des d’una revista que es defineix com a cristiana i d’esquerres, sobre un temps que vaassociat a pràctiques que porten implícit, en el fons, el plantejament que per plaureDéu cal rebutjar les coses bones que hom pot trobar a la vida i sotmetre’s alhora adisciplines fixades per altres?Potser la cosa més important serà recordar una obvietat: que la Quaresma és el tempsde preparació de la Pasqua, és a dir, el temps destinat a fer que la vida personali comunitària es renovin per tal que la celebració de l’alliberament ple que veiemrealitzat en Jesús no sigui una hipocresia.Per tant, la Quaresma serà refermar amb la màxima intensitat tot allò que condueixi,personalment i col·lectivament, a viure una vida més alliberada.En el nivell personal, la tradició parla de tres tipus d’actuacions o actituds: la pregària,o sigui prendre’s més seriosament que Déu és un element clau per donar gruix iconsistència a la vida i dedicar-li temps; el dejuni, o sigui la capacitat de renunciara determinades coses per buscar allò que és realment important; i l’almoina, o siguidonar d’allò que és nostre –diners, o temps, o atenció, o el que sigui– als qui honecessiten.En el nivell col·lectiu, en canvi, la tradició no diu gran cosa, perquè aquest és unnivell que abans no acostumava a plantejar-se. Però la tercera actitud o actuació delnivell personal que hem esmentat abans, sens dubte que ofereix molt de camp percórrer. L’almoina, més enllà del mal so de la paraula, entesa des de l’àmbit col·lectiuserà tota aportació i tota dedicació al servei de l’alliberament que tinguem a mà o quesiguem capaços de buscar.L’objectiu és la vida nova de Jesús, la humanitat alliberada que Jesús viu i mostra. Unobjectiu, sens dubte, molt d’esquerres.Butlletí de reflexió i diàleg. C/e: agulla.revista@gmail.com Bloc: www.catalunyareligio.cat/blogs/la-puntada
  2. 2. L’Agulla Sumari Sumari - Sumari - Sumari - Sumari - Sumari - Sumari Butlletí de reflexió i diàleg Veure, mirar Any XVII. Número 78 febrer 2012 03 Romuald Grané, molts anys buscant l’home nou. J Lligadas Periodicitat: 5 números l’any. 05 Crisi i recomposició industrial (I). S. Clarós Subscripció anual: 10 € 07 Després de vint anys. R. Bassas Grup promotor: 08 En defensa de la comunicació local. M.J. Hernàndez Joaquim M. Cervera 09 Maratons, polítiques, socis. M. Solé Salva Clarós Kitty Guirao Maria-Josep Hernàndez LA PALMERA I LA FONT Tere Jorge Josep Lligadas 10 El finançament de l’Església Catòlica a Espanya, Josep Pascual les aportacions de l’Estat. J.M. Jubany Mercè Solé 11 Exèquies i clero. J. Lanao Coordinació: Josep Lligadas 12 Capellans joves (i no tan joves). Q. Cervera Compaginació: Mercè Solé RECEPTES PER ANAR CANVIANT Dibuixos: 13 Brandada de bacallà a la crema. T. Jorge Montserrat Cabo 13 Política. S. Clarós Capçalera: Mercè Gallifa a peu Imprimeix: 13 Del balcó al sostre per les roques aspres. J. Pascual Multitext, S.L. D.L.: B - 41803 - 97 15 Puntades Adreça: Gran Via de les Corts 16 Per airejar el cervell Catalanes, 942, 5-1 08018 Barcelona Correu electrònic: agulla.revista@gmail.com La frase del nostre Retall de l’últi- Telèfon: 93.308.37.37 ma pàgina. Fotografiada a la llibre- (Josep Pascual) ria Shakespeare de Paris, a tocar del Bloc: www.catalunyareligio.cat/ Sena i de Nôtre Dame. Una llibreria blogs/la-puntada que fa de molt bon visitar... Per subscriure’s a l’Agulla. Es tracta, simplement, d’omplir la butlleta de domiciliació bancària (si no voleu retallar la revista, es pot fotocopiar) i enviar-nos-la. També podeu enviar les dades per correu electrò- nic. Butlleta de subscripció Amics, Nom i cognoms: ____________________________________________ Us faig saber que desitjo fer el pagament de la subscripció NIF: ____________________________________________________ anual de l’AGULLA a través del Adreça: _________________________________________________ compte que us indico. Atentament, Població: ______________________________________ CP: _____ Firma Telèfon: _________________________________________________ Correu electrònic: __________________________________________2 Entitat - Oficina - Control - Compte o llibreta
  3. 3. Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Romuald Grané, molts anys buscant l’home nou Josep LligadasPotser algun subscriptor de militants, lluitadors fins al fi-bona memòria recordarà el títol nal, i que no surten als diaris.que encapçala aquest article. És I podreu veure també que lael de la primera entrevista que seva militància li donava peuvam publicar a L’Agulla, en el a reflexionar sobre molts temesnúmero 1, l’octubre de 1996. que continuen perfectamentAquella entrevista la reprodu- actuals.ïm aquí a continuació, perquè En aquella època, ell ja comen-l’entrevistat, Romuald Grané, çava la seva lluita perquè lesva morir el passat 7 de gener, a residències de gent gran no esMataró, als 88 anys. convertissin, deia ell, en pre-ta-Jo l’havia conegut l’any abans, natoris. És a dir, que no nomésquan vaig anar a viure a Barce- hi poguessin entrar personeslona, a Poblenou, i un dia em que ja no es poguessin valdre,vaig arribar a la seu d’Inicia- sinó també, com va ser el seutiva per Catalunya del distric- cas, gent gran que mantinguéste de Sant Martí –on pertany la capacitat de fer coses, per do-Poblenou– per apuntar-m’hi. I nar-se vida mútuament. Peròallà, en una habitació plena de realment, la batalla cada cop latrastos que li feia de despatx, em vaig trobar amb veia més perduda, ja que a les administracions aixòun senyor gran, calb i amb bigoti, amb pinta de pa- no semblava interessar-los gens, i cada cop pesavagès, que em va donar totes les explicacions oportu- més l’afany d’estalviar diners fos com fos.nes. Ell aleshores ja vivia a Mataró, a la Residència I després, la seva gran lluita ha estat la de la mortd’Avis de la Gatassa, on havia ingressat juntament digna. Ell, de fet, ha demanat, i aconseguit, estal-amb la Flora, la seva dona, que patia Alzheimer. viar-se un seguit d’atencions mèdiques que allar-Però, com que abans havia viscut a Poblenou du- guen la vida sovint sense gaire sentit.rant molts anys i s’hi sentia fortament vinculat,venia a Barcelona a assegurar la permanència d’al- L’última cosa que vam rebre d’ell va ser la felicita-gú al local del partit. I vam tenir ocasió de parlar ció de Nadal que va enviar a la redacció de L’Agu-molt, tant de la seva vida com dels seus planteja- lla, amb una frase que deia: “Jo no sóc dels de bonments. A l’entrevista ho trobareu reflectit. I podreu cop de falç. Jo sóc més d’abraçades”.veure que és un de tants personatges admirables,Romuald Grané Vilaseca va néixer sanimar-se. I anhela el treball con- enfrontaments, sense guerres,a Artés (Bages) el 1923, però als 4 junt de tota l’esquerra. sense classes. I el 1946 vaig en-anys els seus pares es van traslladar trar en contacte amb la JSU [l’or- - Com vas anar a parar al PSUC?a Barcelona, al Poblenou. Militant ganització juvenil propera alhistòric del PSUC, ara continua - Jo em vaig començar a sentir PSUC]. De fet jo el que buscavadedicant molts esforços a l’acció po- comunista als 15 anys, just quan era el partit, però no el trobava,lítica dins Iniciativa, al districte de va acabar la guerra i vaig llegir i vaig començar amb la JSU. Se-Sant Martí, encara que viu a Ma- els punts programàtics de la Fa- gurament no el trobava perquètaró, en una residència pública, a lange: vaig tenir clar que jo volia jo només he treballat a jornalcausa de la malaltia de la seva dona.Sembla incansable, i incapaç de de- exactament el contrari. Tenia ga- nes de lluitar per un món sense durant onze mesos de la meva vida, i per tant mai no he viscut 3
  4. 4. l’ambient obrer i de classe, que és casament el 1953 amb la Flora, amb viètica en aquells temps… Tu eres on podia haver trobat el partit. la confiança que la condemna seria estalinista? Als 16 anys ja vaig engegar un molt curta, esperant tenir fills quan - No ho sé pas. Quan vaig en- talleret de tapisseria, perquè era sortís, i després la decisió de no te- trar a la JSU érem marxistes, le- l’ofici que es podia engegar amb nir-ne perquè es veien massa grans. ninistes i estalinistes. Aquí tot menys mitjans (fins i tot abans I també els anys en què va ser apar- era molt negre, i allò ho vèiem de la guerra ja havia experimen- tat del partit a causa dels dogmatis- com la llum. Jo penso que si no tat el treball pel meu compte, mes que periòdicament el sacsejaven haguéssim tingut aquell cert fa- venent capses de mistos a l’en- en aquells temps durs. natisme, no hauríem aguantat gròs per bars i botigues, perquè - Què et movia, en totes aquestes el partit com el vàrem poder el meu pare s’havia quedat sense lluites? aguantar, a diferència del que els feina). I sempre he treballat així; va passar als socialistes o a Es- i he anat tenint gent treballant - Allò que vaig veure als 15 anys querra Republicana. per mi, i l’únic comunista del en llegir els punts de la Falange, taller era jo… que el món estava mal muntat, Ara l’estalinisme és matar gent o enviar-la als gulags. Llavors no ho era per a nosaltres: no en teníem pas, de ganes de matar ningú, i menys dels nostres (com després hem sabut de l’estalinis- me). Hi ha també la qüestió del cul- te a la personalitat: necessità- vem gent que fos simbòlica, que representés el tot. Però això no era l’important, l’important era el que volíem aconseguir aquí. Nosaltres crèiem en el “nou home” de què es parlava a l’URSS (i per exemple sabíem que hi havia hagut el projecte, D’esquerra a dreta: Josep Lligadas, Romuald Grané, Jaume Elías i Montserrat Jordi a frustrat per la segona guerra l’antic local d’ICV de Sant Martí mundial, que el pa i la llet fossin de franc: el pa i la llet, les coses Vaig contactar amb la JSU a través que hi havia massa crims, massa bàsiques, no les possessions que d’un amic que treballava a l’Esco- abusos, massa injustícies, ho he s’acumulen)… la Ràdio Maymó. I el 47 em van pensat sempre. A Poblenou es veia que la gent passava gana, Aquest “nou home” m’il· agafar, en una caiguda en cadena lusionava llavors i m’il·lusiona començada a l’Escola: a mi em que no tenia feina, que vivia en barraques (urbanitzades, però ara, tot i que ara el veig més llu- van agafar per tenir una maleta nyà: com ho podríem fer perquè de líquids inflamables (llavors no barraques)… i el patiment de la guerra… Ara passa igual: mires l’home realment es mogués no sabíem que es deien còctels mo- per l’or, per la competència, pel lotov). Vaig estar dos mesos a la per exemple Bòsnia, i veus el mateix; i a sobre, ara, a més, saps domini, sinó pel companyeris- presó, però vaig quedar pendent me, per la cultura…? (Això del de condemna. (Abans d’estar a la que darrere tot això hi ha el ne- goci dels fabricants d’armes. nou home també deu ser l’objec- JSU, el 1941, ja m’havien agafat tiu cristià, oi?). per anar a buscar butlletins in- A l’època de la dictadura es bar- formatius al consolat anglès, però rejava tot: el tema de la gana, de - I com ho podríem fer? em van deixar anar de seguida). la llibertat, de Catalunya, de la - Canviar les circumstàncies, els Després em van tornar a agafar el democràcia. Amb això de Cata- criteris d’actuació, l’educació, la desembre del 49, cinc mesos. I el lunya, però, cal dir que el que a formació… Cal anar transfor- 54 vaig entrar a complir condem- nosaltres ens desmarca dels cata- mant la societat, crear bases. I na, cinc anys. lanistes de bandereta és que nos- tenir molta paciència. Deixa’m Romuald Grané té inacabables his- altres volem més coses, volem dir, a més, que en les èpoques de tòries per explicar, de tots aquells una vida diferent per a tothom. la dictadura estàvem molt pitjor.4 anys. No pararia mai de recordar fets, noms, esforços. També, el seu - Costa de lligar tot això amb l’ad- miració que sentíeu per la Unió So- Ara, malgrat tot, podem treba- llar per aconseguir això que de-
  5. 5. sitgem. El primer pas seria, però, I jo tot això ho va viure molt de - Al Casal d’Avis de la residènciaque la gent de l’esquerra mirés- prop. on visc he mirat de col·laborar ensim de treballar més conjunta- moltes coses: teatre, actes de cara Després, a la JSU i al PSUC himent en aquesta línia. Si no, això al benestar de la gent… D’això a vaig viure un gran anticlericalis-que jo anomeno el “Gran Adver- la revolució que volíem pot sem- me, diria jo que per culpa de lessari” (que no és l’Aznar ni el Pu- blar que hi ha molta distància, dues bandes. Jo anava a enterra-jol, és algú que està més enllà) ho sembla ridícul. Però és allò que ments i no entrava mai a l’esglé-té tot guanyat. deia abans: es tracta de crear ba- sia. Ara ja hi entro, perquè per ses. Aquesta tasca del Casal és la- Com veus el cristianisme? sort tots hem canviat molt. tercera de les meves prioritats.- Jo vinc d’una família en què Jo continuo no essent creient. La segona és Iniciativa, sobretotla meva mare era molt catòlica. Però penso també en allò que aquí a Sant Martí i també unaFins i tot va estar interna en unes deia Marx i que ningú no cita mica a Mataró.monges fins als 15 anys. Era molt gaire: que si hi ha Déu ja el tro-creient, i m’ho ensenyava. Però barem, que si hem intentat fer el I la primera és la Flora, que téen venir a Poblenou va començar bé a la terra no ens dirà pas res Alzheimer des de fa catorzea estar malament amb els cape- de mal allà dalt. El cristianisme anys. És dur, però jo diria que lallans, i després, a la postguerra, que no m’agrada és el que només meva formació marxista m’ajudaes va allunyar definitivament pensa en el cel i no li importa la molt a posar-me davant la rea-de l’Església. A Artés durant la terra… I és que, a més a més, el litat i afrontar-la serenament. Joguerra van matar molta gent, Gran Adversari també ens ha intento viure bé amb aquesta re-però després la dreta, amb el su- pres el Crist que a mi m’interes- alitat i fer el que pugui.port dels capellans, es va venjar sa, el Crist home lluitador pels I per això la Flora apareix per exem-brutalment. La meva mare quan pobres. ple a la manifestació del Primer deanava allà els preguntava que on - Per acabar: a què et dediques ara, Maig fins que se’n cansa, o al soparera el perdó cristià, i li contes- quines coses t’importen més? dels seixanta anys del PSUC.taven que es deixés d’històries. Josep Lligadas és escriptor Crisi i recomposició industrial (I) Salva Clarós“Aquesta crisi és de final de cicle productiu i energè- En el sistema econòmic industrial, el que entratic. Alerta dels excessos de les societats occidentals, e n crisi és el concepte de producció. Els bénsi obre la porta al nou paradigma de la sostenibi- produïts no són reproduïbles sinó quelitat” provenen de l’extracció d’uns recursos que, en ser industrialment valoritzats,Si ens volem reconciliar d’alguna for- generen uns residus sense valor eco-ma amb la crisi financera com a objec- nòmic. Aquí apareix un mite. Elte d’estudi i de comprensió, més enllà creixement: créixer sobredel fet tràgic que representen les seves la base extractiva acabaconseqüències laborals, socials i políti- conduint al col·lapse per-ques del dia a dia, hem de començar per què els recursos són limi-entendre el model productiu actual, els tats. Eufemísticament esseus fràgils fonaments, i no ignorar els ci- parla de medi ambient encles històrics del capitalisme. Proposo con- referència al balanç entretemplar el moment actual com un moment els recursos prèvia valorització (medi natural) i elsde frontera que separa l’abans del després, procu- residus, quan aquests ja no tenen valor econòmic.rant intuir com serà la sortida després del col·lapse Fer quadrar aquests balanços és precisament l’ob- 5i quines són les actituds que hem de prendre ja ara jecte de l’economia (veure Jose Manuel Naredo).per anar dibuixant el nou escenari postcrisi. Posem un exemple: La producció (extracció) de
  6. 6. petrolis es va estabilitzar fa alguns anys en uns 85 ternacional que emigra cap a inversions futuribles, milions de barrils diaris (IEA) mentre la demanda, i que eventualment es refugia en inversions opor- que va en augment, ja no podrà ser satisfeta per- tunistes, altament especulatives –el que s’ha ano- què els pous no donen més de si. El balanç final menat economia de casino– provocant bombolles d’aquest procés industrial és l’emissió de contami- financeres que necessàriament tard o d’hora escla- nants i l’escalfament global, al marge de la pèrdua ten produint els efectes que veiem. del recurs energètic perquè tot i que l’energia no Durant els darrers anys del passat segle grans cor- desapareix es degrada. Tenim un problema que poracions transnacionals dels sectors més madurs desencadenarà més tard o més d’hora una crisi. de l’economia (General Motors, Sony, Kodak...) van D’aquest mite n’és filla l’època d’expansió i de ben- veure com fins i tot amb independència dels seus estar posterior a la depressió econòmica dels anys resultats o dividends el capital financer migrava 30. Sovint s’ha posat l’automòbil com a símbol de cap a altres valors de la nova economia. En caure les la segona revolució industrial associada al seves cotitzacions a la borsa i amb dificultats per progrés, l’eclosió de les classes mitja- a captar recursos, aquestes Companyies, sota nes, la societat del benestar, el model la pressió dels accionistes i mitjançant con- de producció fordista... L’energia del sells de direcció molt ben pagats i suficient- petroli, un recurs barat i d’elevada ment distants per desvincular-se humana- densitat ment dels cruels efectes de les seves ordres, energè- emprengueren reestructuracions empresari- tica va als que comportaren pèrdues massives de llocs fer pos- de treball i un enduriment de les condicions labo- sible la rals. Eren les darreres fuetejades d’una bèstia que produc- s’esllanguia mentre no paraven de créixer fulgu- ció en rantment les gaseles del nou paradigma industrial: massa, Apple, Microsoft, Google, Cisco... la cons- Es magnificà una irracional expectativa de canvis truc- transcendentals en l’horitzó del nou segle. S’anava ció de grans inflant la bombolla de les “puntocom”, fins que el infra- estructures i març del 2000 va rebentar desplomant-se la cotitza- l’expansió del transport a escala planetària. ció del Nasdaq, l’índex d’empreses tecnològiques Junt al progrés generat, aquell model industrial del Wall Street, provocant el tancament d’empre- del segle XX anava progressivament soscavant els ses i la ruïna d’inversors. Les convulsions finan- seus propis fonaments econòmics per insostenible. ceres no es van aturar aquí sinó que continuarien, La crisi actual és la porta de sortida d’aquell mo- i el 2007 la fallida del banc Leeman Brothers (per del i alhora d’entrada cap a un nou paradigma: la les hipoteques subprime), provocava un col·lapse sostenibilitat. La nova revolució tecnològica, que financer mundial i posterior recessió. inicià el seu procés d’instal·lació caps els anys 70 Salvador Clarós és sindicalista de la mà de la microelectrònica i la informàtica, el que anomenem avui les TIC, pren ara el relleu amb l’energia procedent de fonts renovables, de la mateixa manera que el petroli i el model industrial fordista reemplaçaren la primera revolució indus- trial i la seva font energètica, el carbó, que donà lloc als vapors fabrils, al ferrocarril i a l’enginyeria del ferro i de l’acer. És en aquest moment, coincidint el recanvi tecno- lògic amb uns símptomes que són indicadors de la necessitat inajornable d’un canvi de paradigma (augment progressiu del preu de l’energia, evi- dència d’un canvi climàtic, auge d’economies emergents amb important càrrega demogràfi- ca...) que es produeixen fortes tensions finan- ceres que desembocaran en una depressió econòmica. Les tensions es produeixen,6 amén de circumstàncies conegudes, en el marc d’un reposicionament del capital in-
  7. 7. Després de vint anys Ramon BassasAra farà un any, més o menys, ‘capital polític’ dels companysvaig dir que ja n’hi havia prou. que, havent ocupat determina-Feia temps que ho estava parlant des responsabilitats polítiques,amb els meus amics i companys les deixen per diferents motius.de més confiança, amb l’Alcal- Com que vaig començar tan in-de, amb la meva parella i amb expert, valoro molt l’experiència.la meva família: vint anys són No me’n vaig sortir perquè nomassa, els deia, m’estic fent gran, vam saber trobar-ne la mane-he de fer-me un lloc al mercat la- ra. Mira, a mi, l’experiència queboral abans no sigui massa tard acumulo, inclosa la negativa, emi, això també, els darrers quatre va molt bé personalment. Per laanys –convulsos i massa expo- feina que faig ara, per exemple,sats per mi– hi van ajudar. Hi fent tasques de comunicació perhavia pensat altres vegades, però a una editorial que ja admirava...aquesta vegada anava en sèrio. Però m’agradaria moltíssim, un dia o un altre, retornar el que laVaig començar molt jove, amb 22 ciutat m’ha donat, dins i fora delanys, a fer de regidor, uns quants meu partit. A mi i a molts altres,abans ja a ‘fer política’. Pensava, “representació del conflicte” que ens consta. A veure si ho aconse-encara que no ho formulava així, és la política democràtica. Tam- guim.que ser d’esquerres està molt bé...però treballar per un món com bé en això hi ha la descoberta de Finalment –i acabo– em pregun-m’agrada precisa de tres coses: l’“altre”... com passa amb la boxa. to com visc tot això com a cristià.un acord ampli amb els que més M’ha agradat aquesta part: m’he Crec que ja ho he dit, una mica i, deo menys coincideixen amb tu, passat bona part del temps pac- fet, m’ho pregunto des del primeruna organització que els aplegui tant i l’altra batallant. Entre- dia. Destaco només dos aspectes.i ho projecti i una voluntat de ser mig, miro les coses que hem fet En primer lloc, en un lloc on veusmajoria. I posar-s’hi. i n’estic molt orgullós. Fins i tot tanta gent, m’ha interpel·lat força ara que costa pagar-les. Sense el descobriment de l’altre, comPer la raó que fos, vaig acabar a la determinades apostes estratègi- deia, d’algú concret amb noms illista de l’ajuntament. He passat ques no hi pot haver cap tàctica cognoms, a tot arreu, a l’autobús,per moltes responsabilitats. He substitutòria i, sobretot, cap camí al teu despatx de l’ajuntament, acomès moltíssims errors i he patit de recuperació. M’agrada haver una reunió amb veïns... fins i totforça... però també he après mol- contribuït a retenir talent (i llocs entre les tropes enemigues (i el méstíssim, he tingut oportunitats de de treball), a haver fet barris més difícil és ‘estimar els enemics’,contribuir una mica a fer aquella habitables i segurs, a llançar-nos com ja sabia Jesús). I, en segonsocietat que volia, i m’ho he pas- en projectes col·lectius, a fer can- lloc, quan m’angoixava una micasat molt bé fent-ho. També m’he vis i reformes. el canvi de vida, no sabent ni onsentit estimat, encara que Maqui- aniria a treballar ni de què viu-avel deia que és millor ser temut Quan vam perdre les eleccions ria, vaig pensar en una altra deque estimat... i sospito que alguns vaig decidir deixar també la les coses complicades que Jesúsm’han temut i m’han odiat for- meva responsabilitat a la direcció ens proposa: “Mireu els ocells delça. Contra el que es diu, crec que local del meu Partit, a la qual es- cel: no sembren, ni seguen, ni re-aquests sentiments contradicto- tava vinculat també feia bastants cullen en graners, i el vostre Pareris són inherents, almenys, en la lustres. No tenia prou temps per celestial els alimenta. ¿No valeumeva manera de veure el món i a la ingent feina que calia fer i vo- més vosaltres que no pas ells?”la política. No crec en la política lia forçar alguns canvis... encara (Mt 6,26). Doncs això, en aques-mel·líflua i reconec que em va la que no sé si arribaran. Dic això tes coses difícils i complicades (ésmarxa. Crec que polemitzar (fer perquè quan era primer secretari a dir, senzilles), penso quan algú‘ombres’) serveix per veure millor em vaig preocupar d’un aspecte em pregunta sobre com ho viscel “volum” de les coses... i per re- en què no vaig tenir èxit. Em pre- com a cristià.conèixer l’altre almenys com algú ocupava (i em preocupa) llençarque pot polemitzar amb tu en la per la borda allò que en diuen el Ramon Bassas ha estat durant 20 anys regidor del PSC a Mataró 7
  8. 8. En defensa de la comunicació local Maria-Josep Hernàndez Si fa mig any es parlava dels mitjans de premsa.” O aquesta reflexió al Di- de comunicació local que hi havia en ari d’Anoia, que comparteixo plena- perill a Catalunya, la confecció dels ment: “En l’era de la globalització cor- pressupostos municipals del 2012 rem el risc d’estar informats al minut del n’ha enterrat ja uns quants. La llista que passa a les primàries republicanes és llarga i afecta mitjans de totes les dels Estats Units i no tenir ni idea del comarques catalanes: ràdios, televi- que passa al poble del costat o al nostre sions i revistes. I a molts mitjans que propi barri.” es mantenen hi ha retallades dràsti- Val a dir també que en alguns casos, ques de plantilla, amb la meitat del s’han vist els mitjans locals com una personal al carrer, o retallades dràs- simple escola de formació. Jo sem- tiques de sous, en un context de sa- pre he defensat els molts periodistes laris que en la majoria dels casos no que, formats a la universitat, hem arriben a ser mileuristes. apostat professionalment per la comunicació local Crec que els periodistes que subsistim en mitjans perquè hi creiem. A l’igual que hi ha metges que locals municipals, ho hem d’agrair a dues circum- aposten per treballar a un ambulatori més que a stàncies que, necessàriament, s’han hagut de donar un gran hospital, o professors que prefereixen una alhora. La primera és haver aconseguit ser neces- escola rural a un gran centre educatiu, o capellans saris i creïbles com un autèntic mitjà de proximitat que mai canviarien la parròquia de barri per una per al conjunt de la societat, donant veu a les forces gran catedral, molts periodistes hem reivindicat polítiques locals i, en la mateixa mesura, donant veu la validesa i la professionalitat dels mitjans locals. a tota la xarxa de realitats que conviuen en un po- Si neva, qui informa del que passa més a prop? Si ble o ciutat, aconseguint que els ciutadans i entitats estem pendents de la construcció de l’edifici de socials comptin amb el mitjà i el mitjà compti amb l’institut, què diuen els professors i alumnes? Si hi ells. La segona circumstància, inseparable de la pri- ha una epidèmia de grip o canvis a l’ambulatori, mera, és que els treballadors ens haguem implicat què explica la directora del nostre CAP? Si hi ha plenament, i que els responsables polítics i tècnics una iniciativa solidària, com es transmet als que hagin actuat amb prudència, evitant creixements viuen al mateix poble perquè hi donin suport? Si excessius dels mitjans que després els han fet eco- una àvia fa 100 anys, quantes coses pot explicar a nòmicament insostenibles quan les arques munici- tot el poble a través de la ràdio? Si hi ha un debat pals s’han buidat. Val a dir, però, que també hi ha ciutadà, quin altaveu tindrà? Qui entrevistarà el mitjans locals on totes dues circumstàncies s’han gran golejador de l’equip local? Qui donarà veu als donat i ara també es veuen abocats al tancament, ar- nens i joves perquè descobreixin la ràdio i diguin rossegats per les immenses dificultats econòmiques les seves opinions? I naturalment, qui emetrà en de molts ajuntaments. directe el ple municipal (on es prenen les decisions Tal i com recorda el Col·legi de Periodistes de Ca- que ens afecten més a prop) i qui entrevistarà tots talunya, aquests mitjans de comunicació locals i de els portaveus polítics? Són exemples, no rebuscats, proximitat, molts d’ells nascuts amb l’arribada dels sinó d’aquesta mateixa setmana, en una ràdio mu- ajuntaments democràtics, són un dels principals nicipal, on treballem sis persones contractades i en actius de la comunicació allà on estan implantats. un municipi de 26.000 habitants. Ens considerem Són necessaris per la pluralitat informativa i el ser- ben valorats professionalment i humanament per vei públic a la ciutadania, i els seus continguts no la ciutadania i pel consistori, els oients participen es podrien oferir mai des de cap gran empresa de a la programació de forma activa i el comerç local comunicació. I aquesta visió de servei públic, d’ac- compta amb l’emissora per anunciar-se. Esperem tiu per la cultura i la cohesió social, és una realitat poder seguir fent camí, amb la resta d’emissores i arreu de Catalunya, com per exemple han expres- mitjans locals per ajudar a construir una societat sat en un manifest de defensa dels mitjans locals de més informada i més cohesionada, on allò que pas- Manlleu (Osona): “És desolador que es vulgui veure el sa a prop tingui tant o més valor informatiu que el periodisme, exclusivament, des d’una òptica empresari- que passa a l’altra banda del planeta. al. D’aquesta manera, es resta importància al seu paper Maria-Josep Hernàndez és periodista a Ràdio Pineda. Ha8 social, cultural i integrador. Moltes decisions polítiques estan canviant les redaccions periodístiques per gabinets estat guanyadora dels premis Ràdio Associació de Catalunya al millor programa de ràdio local (2005) i el Rosalia Rovira al millor programa informatiu i divulgatiu (2006).
  9. 9. Maratons, polítiques, socis Mercè SoléHe de confessar que no sóc gai- Dit això, he de dir que em mirore amiga de les maratons de TV3 amb ràbia l’anunciada Marató deo, en general, del finançament la pobresa, sembla que promo-de qüestions imprescindibles guda per un govern insensibleper l’única via de la generositat. que ha causat ell sol més pobresaReconec que, a part dels indub- que ningú en els darrers trentatables guanys econòmics que anys, emparant-se en les sacro-s’obtenen, es guanya en sen- santes llei del mercat. És el quesibilització sobre qüestions em fa pensar veure que, perque sovint queden ama- exemple, els beneficiaris degades, es dóna protago- la Renda Mínima d’Inser-nisme a col·lectius massa ció que també ho són de laoblidats o desconeguts, llei de la dependència hagines treballa la cohesió so- hagut de renunciar a una decial i la veritat és que les dues coses. O sigui quevivim en una societat has de triar si ets vulnerableencara rica, que pot socialment o bé si ho ets perpermetre’s aquestes raons de salut. Però semblamostres de generosi- que totes dues coses no po-tat a les quals ningú den ser. Per decret. Comno és obligat. si depengués de la voluntat delsAra bé, dues coses interessats.m’incomoden de les persones. Sóc partidària, doncs,maratons: una, que si es tracta dels donatius voluntaris per cau- Potser faci un donatiu per lade temes fonamentals, no s’hau- ses diverses. Però em sembla que Marató. M’ho pensaré. Però emrien de deixar a la generositat a Catalunya (a diferència d’altres sembla terrible el pas de l’Estatatzarosa i depenent de l’humor poblacions de la resta d’Espa- de Benestar al de la Beneficència.de la gent i del carisma i la pro- nya) ens costa molt fer-nos socis Encara prou que, pel que he vist,fessionalitat dels treballadors de les entitats. Quan treballava a al darrere de la Marató hi ha en-de TV3. Haurien de comptar Càritas, era una constant veure titats solvents i que treballen per-amb una política pública, a tra- que la gent està disposada a do- què la gent se’n surti, més enllàvés dels impostos i a través dels nar “a cop de cor”, quan vol, però d’accions purament assistencialspressupostos, que els donés un que li costa molt més convertir –i necessàries ara com ara– comclar suport. I l’altra, el sentiment en habitual una col·laboració el Banc d’Aliments que, amb totsd’autobombo que destil·len les econòmica, per transparent que els respectes, massa sovint témaratons l’endemà. En regalima sigui l’entitat a la qual ajuda. Ara més de “placebo” que de suportuna autosatisfacció que a mi em més que mai aquesta actitud em real a les economies familiars.produeix urticària, sobretot per- sembla un error. Les entitats so- Cal jugar fort en la promoció dequè vivim en una societat clara- cials veuen créixer les seves ne- les persones, en la política d’ha-ment injusta on la desigualtat ja cessitats de forma desmesurada bitatge públic, en la creació defa molts anys que creix i creix. i segur que les subvencions no llocs de treball estables i dignes, solament no creixen en la ma- en l’educació.Hi ha gent que està en contra deles donacions voluntàries per- teixa proporció sinó que proba- Per assolir tot això, per què noquè opina que tot s’hauria de blement tendeixen a disminuir. apugen els impostos i mante-resoldre a través de la política. Només una política sostinguda nen les prestacions per als mésJo no, jo penso que la màquina de socis els pot aportar la segu- vulnerables? Aquesta és la ve-política, per bona que sigui (que retat que necessiten per tirar en- ritable solidaritat, maratonianano ho és), és lenta per definició i davant els seus projectes. Amb de debò, perquè no es limita ava pel broc gros i no per la com- Marató o sense, jo crec que això un cap de setmana. I, si us plau,plexitat de les coses i la filigranade les situacions que viuen les és el que cal promoure i no tant un esforç esporàdic. feu-vos socis d’alguna entitat so- lidària! 9
  10. 10. La palmera i la font La palmera i la font La palmera i la font La palmera i la font El finançament de l’Església Catòlica a Espanya, les aportacions de l’Estat Josep M. Jubany En els anys 70 del darrer segle, ligions són un assumpte privat, i la diòcesi de Barcelona establí són els membres de les diverses el Fons Comú Diocesà. La fi- confessions els qui han de man- m o - losofia que inspirà la creació tenir les institucions religioses; ment re- d’aquest Fons era que hi hagués altres campanyes sorgeixen des bia l’Església, transparència en l’economia de de l’interior de la mateixa Es- i s’establia l’Església diocesana; facilités la glésia, desitjosos de trencar un perío- comunió de béns entre les comu- tot lligam amb l’Estat, i en de de tres nitats, així les parròquies amb especial amb els governs anys per més ingressos ajudessin al man- de torn, ja que això im- implantar teniment en les comunitats més pedeix aparèixer com una el sistema pobres; i assegurar un sou digne Església lliure i inde- d’assignació i igual a tots els sacerdots dio- pendent dels go- tributària cesans. El Fons Comú Diocesà, verns. (la famosa amb algunes limitacions, va ser creueta). Sense fer-ne una un pas endavant i important en Desprès hi exposició exhaus- l’administració dels diners di- va haver tiva, exposaré al- ocesans. Un dels desigs en els tot un gunes conside- promotors del Fons Comú Dio- seguit racions que cal cesà, era que fos una eina útil de nego- tenir present per arribar a l’anhelat autofinan- ciacions i canvis en la per fer-ne una valoració objecti- çament eclesial, i d’aquesta ma- legislació, fins a arribar als pres- va. nera no haver de dependre de supostos del 2007, en què s’es- les aportacions estatals. Malgrat L’article 16 de la constitució es- tableix que el coeficient d’assig- les bones intencions dels promo- panyola de 1978 estableix que els nació tributària a l’Església serà tors del Fons Comú Diocesà, en poders públics: “mantendrán las del 0’7%, i l’Estat no aportarà aquests moments encara no s ‘ha consiguientes relaciones de coo- cap altra quantitat. Cal recordar arribat a la desitjada indepen- peración con la Iglesia Católica y que a partir del 2006, i d’acord dència econòmica de l’Estat. Les las demás confesiones”. El gener amb la normativa de la Comissió diòcesis espanyoles, i també les de 1979, se signà un acord entre Europea, l’Església deixà d’estar catalanes, depenen, en part, de la Santa Seu i l’Estat Espanyol exempta de pagar l’IVA. les aportacions estatals. (acord de rang de Tractat Inter- A més d’aquesta aportació di- nacional, aprovat pel Parlament Aquesta situació de dependència recta, existeixen altres ajudes Espanyol l’octubre de 1979) on genera un malestar en diversos indirectes, com pot ser un règim s’estableix: “El Estado se com- sectors de la societat, i també per fiscal propi per a l’Església, rè- promete a colaborar con la Igle- part d’alguns grups creients. De gim de què gaudeixen altres ins- sia Católica en la consecución forma cíclica sorgeixen algunes titucions no lucratives, que estan de su adecuado sostenimento campanyes en contra de l’aju- regulades per la llei del mecenat- económico, con respeto absoluto da estatal a l’Església Catòlica. ge de l’any 2002. I les deduccions del principio de libertad religio- Aquestes campanyes són orga- per a la renda que reben els do- sa” (art. 11). nitzades per col·lectius diversos. natius a entitats no lucratives, Algunes des de grups en pro de Fruit d’aquell acord, es globalit- en les quals també hi és inclosa10 la laïcitat de l’Estat: per a aquests col·lectius, l’Estat és laic i les re- zava en una única quantitat les distintes ajudes que fins aquell l’Església.
  11. 11. Tot i que és molt important la ballen en el camp del més desa- gui per deduccions fiscals, des-quantitat aportada per l’Estat, favorits, amb menys pressupost gravacions dels donatius, o comaquest cobreix tan sols un 20% poden oferir més serveis, ja que en el cas de França, que moltesde les despeses ordinàries de compten amb un estalvi gran en vegades es posa com a exemplel’Església. Despeses generades el pressupost de personal, gràci- d’Estat laic, en el mantenimentper pagar la seguretat social del es al voluntariat. Això es fa molt de tots els centres de culte cons-clergat, nòmines, etc. L’altre 80% evident si comparem una entitat truïts abans del 1905, ja que sónés cobert per donatius, ingressos privada concebuda com un le- de propietat estatal.propis de l’Església, rendiments gítim negoci, amb entitats sense Personalment crec que l’Esglé-del patrimoni eclesiàstic etc. afany de lucre, com són la majo- sia, a casa nostra, no pot deixar ria de titularitat eclesial.Cal dissipar una confusió, que de conscienciar a tots els creientsmolt sovint es troba en els es- Capítol a part, són les subven- per arribar a l’autofinançament. Icrits que demanen la supressió cions que rep l’Església per la hauria d’eradicar algunes praxisa l’Església de l’ajuda econòmi- conservació del seu patrimoni de captació de fons, com pot serca de l’Estat. Confusió origina- arquitectònic o artístic. Aquest la de buscar espònsors, entre lesda perquè posen en un mateix patrimoni, si bé la titular és l’Es- grans fortunes o grans empreses,sac les quantitats que l’Església glésia, en gaudeix tothom i molt per actes extraordinaris, com varep per la seva organització i la sovint és la principal atracció tu- ser la Jornada Mundial de la Jo-que reben institucions vincula- rística de molts pobles i ciutats, i ventut del passat estiu.des a l’Església, com poden ser forma part de la història comu- I en tot cas, totes les ajudes queescoles concertades, hospitals, na. rebi l’Església, haurien de serCàritas, asils, entitats que treba- També hi trobo a faltar en els homologables a les que rebenllen en el quart món i un llarg manifestos en contra, que hi altres confessions religioses ambetc. Aquestes ajudes no són cap hagi algun estudi comparatiu presència significativa en el país.privilegi per a l’Església i neces- de les ajudes que rep l’Església Això no està renyit que insti-siten els mateixos requisits per espanyola de l’Estat, i les ajudes tucions eclesials rebin subven-obtenir-los que qualsevol enti- que es reben en altres països eu- cions, no per ser confessionals,tat no confessional i que tingui ropeus. En tots els països d’Eu- sinó per la missió que realitzen.uns objectius semblants. I sense ropa, l’Església rep aportacions Josep M. Jubany és delegat diocesà demenystenir cap entitat, cal dir directes o indirectes de l’Estat. Pastoral Social i rector de la parròquia deque en moltes institucions ecle- Bé sigui per via directa, o bé si- Sant Ildefons de Barcelonasials, especialment les que tre- Exèquies i clero Jesús LanaoTot i superar (no fa molts anys, persona (que solem anomenar mai “se’ls acudirà” que puguinper cert) el domini absolut del “funeral”), que solen fer-se als presidir l’acte, encara que esti-clero sobre la societat, a nivell de tanatoris. Si hom vol fer un acte guin més vinculats a la personapràctiques socials en moments confessional (sense missa) es difunta que “el representant ofi-concrets de la vida: naixement, troba amb el capellà o diaca cor- cial” de l’església…pubertat, casament i defunció responent. Resulta “insòlit” que No creieu que ja és hora de que[un exemple per als que no ho l’acte el presideixi un o una se- es normalitzés aquesta situaciósàpiguen: en els anys 60-70 una glar. i, lliurement, en igualtat d’uns iparella que es volgués casar pel És ben cert que la majoria de per- altres, pogués presidir un comiatcivil i no per l’església, havia de sones ignoren “què s’ha de fer” i qualsevol persona? Això sí, cal-fer un acte de apostasia… ja que agraeixen que “els ho facin”; en drà, primer, convèncer el clero…havia estat batejada], l’hegemo- tot cas, tal vegada, diran unes (és a dir el capellà o diaca, puixnia del poder social-religiós so- paraules… A d’altres, més “de els religiosos no capellans i lesbre el nostre país encara és patri- l’olla” (militants de moviments, religioses son “laics” a nivel demoni de l’església católica. gent activa de parroquia, etc.), sí classificació jerárquica).Avui ho vull concretar en lescerimònies de comiat d’una que els hi agrada participar, en més o menys grau. Tanmateix Jesús Lanao és jesuïta 11
  12. 12. Capellans joves (i no tan joves) Quim Cervera Fa temps que els capellans de la meva generació i més grans parlem dels capellans joves normal- ment per criticar-los, per mostrar certes reticències o per denotar un cert malestar que prové del fet que no segueixen massa la nostra línia i són poc seguidors del Vaticà II i massa dels darrers papes i dels moviments de caire carismàtic. Potser no tenim massa en compte que sem- pre hi ha i hi haurà certa competitivitat o tensió entre les generacions mes grans i més joves. Però potser no tenim tampoc en compte una realitat de la qual se’n parla molt menys. Molts dels capellans joves procedeixen familiarment de les ca- pes obreres i populars, i força del món de la immigració castellana, andalusa o gallega. Són d’un sector d’una classe senzilla, que potser no ha moviments, que són de caire neo-conservador. estat prou concientitzada encara que instintiva- (una imatge diferent d’Església). ment tinguin posicions ben populars. En les soci- etats occidentals coexisteix una classe obrera més De fet seria molt interessant fer una enquesta als sensibilitzada, amb més consciència de classe, per que han entrat (i sortit) dels seminaris en aquests dir-ho d’alguna manera més “d’esquerres”, i una darrers vint anys, per veure procedències, edats, altra de més conservadora. classe social, família, educació rebuda, treballs que han realitzat, pertinences eclesials i socials... Possiblement intervenen diferents factors en el ti- pus de persones que en els darrers vint anys acce- Sempre hi ha hagut entre els capellans, com és lò- deixen als seminaris. Per un cantó hi juga la matei- gic i reflecteix la realitat social, alguns de més de xa decantació involucionista de l’Església. Per una “dretes” i altres de més “d’esquerres”, amb tots els altra banda hi intervé el fet que temps enrere els matisos complexos dins de cadascuna d’aquestes seminaris (en la nostra època) tendències. La política sempre ha interessat al cler- eren educativament més oberts gat, ja que abans hi podia in- i feien objectivament (encara fluir més, i ara, com sempre, que no fos de forma explícita) els capellans tenen criteri, i un filtre als que procedien de al cap i a la fi, la política és sectors més conservadors. Així un camí per anar realitzant doncs, alguns nascuts i educats moltes de les aspiracions en aquests ambients (la immi- evangèliques. Per tant també gració també s’ha anat aposen- és lògic que entre els cape- tant) han esperat a entrar al se- llans joves es vagi produint minari i ho han fet quan aquests aquesta diferenciació. els han obert més clarament les Penso que encara falta temps portes. Això explicaria que des perquè, tenint més experi- de fa temps entren als seminaris homes ja fets, i no ència de l’ofici, del tracte amb les persones, de la tant joves. De fet alguns són de la nostra mateixa desafecció envers els partits conservadors i fins i edat o una mica més joves i haurien pogut entrar tot envers certes propostes eclesials i papistes, es en la nostra època i no ho van fer. Ens podríem vagin posant al costat del poble, i vagi sorgint una preguntar quina imatge d’Església tenien llavors? “nova esquerra eclesial” entre ells, que apuntarà O encara no l’havien sentit propera o amb un cert qüestions segurament ben noves i interessants. interès per part d’ells. Alguns d’ells es van anar12 sentint millor simpatitzant o adherint-se als nous Quim Cervera és capellà i sociòleg
  13. 13. RECEPTES per anar canviant Receptes per amar canviant Receptes per anar canviant Brandada de bacallà a la crema Política Tere Jorge Salva ClarósPopularment sempre s’ha representat la Quaresma com Els governants, en determinats moments, han deuna vella xaruga, alta, una mica ridícula i antipàtica, saber estar per sobre de qualsevol filtre ideològic oque té set cames, va tota vestida de negre, i porta un inclinació partidista. A la fi, un governant es deu abacallà en una mà i un cistell de verdures en l’altra. El la seva ciutat, al seu país, a la gent. En els temps desimbolisme que es desprèn d’aquesta imatge popular és crisi que corren, l’exercici de la política hauria deben clar, perquè el temps de Quaresma és de serietat, posar per davant més que mai la grandesa i el sen-tristesa, recolliment, oració i dejuni per tal de preparar tit comú, deixant de banda polítiques de campanar, ola Pasqua. Al llarg del temps aquesta pràctica ha passat com en diuen “canchondament” els castellans dediferents etapes més o menys severes i fins i tot “de obli- vuelo gallináceo, és a dir, de curta volada. No abun-gado cumplimiento”. Avui en dia el bacallà, malgrat que da pas aquesta actitud en la política ibèrica, es miries consumeix tot l’any, pren el protagonisme especial- a on es miri. A Barcelona, l’eterna assignatura pen-ment durant aquesta època mantenint dins la nostra so- dent de la plaça de les Glòries n’és un exemple.cietat aquest costum de consumir bacallà profundament Aquell indret que el seu inventor Ildefons Cerdàlligat a la cultura cristiana. Per no ser menys us ofe- va imaginar com a centre de Barcelona, concentrareixo, com sempre en temps de Quaresma, una recepta en si mateix tal complexitat urbanística que és im-de bacallà en crema (brandada) que com podeu veure té possible de resoldre sense amplis consensos. Demúltiples aplicacions. fet, els nus de les Glòries té més dimensió de paísIngredients: 500 gr. bacallà remullat; ¼ litre d’oli que de ciutat. No ho dic amb ànim centralista sinód’oliva; 100 ml. de crema de llet; 3 alls. perquè el centre urbà en qüestió entranya geome- tries molt diverses que cal quadrar: urbanitzar laPreparació: Es posa el bacallà, remullat i al punt de plaça, ordenar la mobilitat en l’àmbit metropolità,sal, al foc molt baix, cobert d’aigua. Cal escalfar-lo encaixar un munt d’infraestructures sobre i sota ra-fins que es facin unes bombolles fines a la super- sant, proveir equipaments, i a més posar d’acordfície, i apagar el foc (no ha de bullir). S’escorre el actors diversos que van des dels ciutadans fins abacallà i es posa en un recipient que toleri escalfor, l’administració de l’Estat. En definitiva, impossibletraient-li les espines. d’abordar sense consensos amplis.En una paella al foc, es posen els alls tallats, amb oli Sobta doncs que l’alcalde Xavier Trias portés al ple-(per mig quilo de bacallà un quart de litre d’oli), a nari municipal del passat mes de gener una pro-foc lent fins que estiguin rossets. S’apaga el foc i es posta de Pla per a la reforma de les Glòries, que es-retiren els alls, que es poden utilitzar per a un altre menava el projecte encarregat pel govern anterioràpat, ja que en aquest cas només volem que donin feia vuit anys, sense pactar-lo amb ningú. Com eragust a l’oli. d’esperar la proposta del govern municipal en mi-Aquest oli calent però sense cremar s’anirà afegint noria no va tenir suport i es va haver de retirar. Pot-al recipient on tenim el bacallà i amb una batedo- ser CiU esperava els vots del grup municipal delra ho anirem emulsionat com si fos una maionesa; PP. Però el Partit Popular no estava per la feina jamentre s’hi va afegint oli es va lligant, i al final s’hi que havia rebut carbasses de Trias quan es va oferirafegeix la crema de llet. La brandada es pot menjar per a formar majoria estable a l’ajuntament. Els so-freda sobre torrades, o farcint pebrots o també gra- cialistes van votar en contra, segurament traient-setinada al forn. l’espina d’aquell boicot de CiU al referèndum per aEspecialment deliciosa és la combinació de capes reformar la Diagonal, que de fet va suposar l’esfon-de patates cuites al vapor i tallades a rodanxes, drament de l’alcalde Hereu. Els ciutadans hauranamb capes de brandada fent una mena de torre o d’esperar una conjuntura més favorable. Coses detimbal i gratinar-ho al forn. la política! 13
  14. 14. A PEU A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu Del balcó al sostre per les roques aspres Josep Pascual Avui passejarem pel la llunyania el Pirineu, i massís de Garraf, de la a la dreta el mar. Serralada Litoral Catala- De seguida deixem a l’es- na, que cavalca damunt querra el GR, que tira cap les comarques del Baix al castell d’Eramprunyà, Llobregat, el Garraf i i avancem cap al puig l’Alt Penedès. I pujarem de les Agulles; el camí al puig de les Agulles, s’estreny, puja suau i a la un mirador preciós, i a la dreta ens queda un balcó Morella, el punt més alt damunt l’espadat. Avan- del massís. cem uns metres gairebé a Hi accedirem des de Be- peu pla i ja som al puig gues, per la carretera pis- de les Agulles (547 m). ta que va cap a la plana L’ascensió suau que hem Novella i surt d’una de fet contrasta amb el cin- les rotondes de la carretera que voreja la població. gle que s’obre als nostres peus. Val la pena contem- Avancem per aquesta pista uns dos quilòmetres plar el panorama. Hi ha una petita placa clavada a fins a una desviació a mà esquerra. Hi posa Can terra amb un pessebre gravat. Vallès i Residència Canina Petjades. Aquí deixem I ara cap a la Morella. Recularem fins a recuperar el cotxe. Agafem la desviació i de seguida trobem el GR-92 i no el deixarem fins al cim; no farem cas, un camí a mà dreta i immediatament també en doncs, dels altres corriols i pistes. El camí segueix trobem un altre, igualment a mà dreta, amb una la serra del Clos. A mà dreta veurem el camí pel barrera de ferro. Trenquem per aquest. Puja ample qual hem vingut de Begues (i per on tornarem) i i pedregós, voltat de garric, bruc i d’alguna alzina baixem cap al coll Sustrell (474 m), deixant enrere i alguns pins petits. Avancem donant l’esquena a una vella línia elèctrica. Darrere la Morella es ve- Begues. uen dos turons amb antenes i un radar. A la nostra La pujada es fa més suau. No deixem el camí am- dreta hi creix una pineda replantada. A l’esquerra, ple. Davant nostre passa una línia d’alta tensió. Ar- l’immens abocador de la Vall de Joan. ribem a un grup de pins, cinc, vells i grossos, que Passat el coll, comencem l’ascensió a la Morella. destaquen entre els arbustos, ara també llentiscles. Guiem-nos pels senyals del GR que durant la pu- Arribem a una pista més bona i tirem amunt a la jada ens farà deixar el camí ample que tira a l’es- dreta, passarem per sota la línia elèctrica. Avancem querra. El nostre enfila cap a la dreta i es fa més fins a un coll (senyal de caça controlada i cartell de estret. Passa un tros entre vegetació espessa de ro- zona d’estudi dels riscs d’incendi), veiem el mar i, maní, càrritx, bruc, garric, arboç, llentiscle, algun davant, camí a dreta i esquerra. Trenquem a l’es- margalló... Aviat sortim a espai obert i el camí va querra pel camí pista que segueix per l’ampla care- pujant entre la roca calcària aspra i esquarterada. na. A l’esquerra trobarem un camí amb una cade- Veiem aladerns escampats fins dalt la Morella (593 na, el deixem estar. A la dreta en sortirà un altre al m), cim que destaca per la creu i el senyal geodèsic peu d’un gran pi, també el deixem. Avancem. Co- desproporcionadament gros. mencem a veure algun margalló. Pugem suaument i trobem el GR-92, que a la dreta tira cap a la More- La tornada la farem pel mateix camí. Com sempre lla i a l’esquerra cap al puig de les Agulles, que és és recomanable situar el recorregut (que podem fer cap a on anirem primer. Davant tenim Collserola i sense presses en unes tres hores i mitja) damunt el la conurbació de Barcelona. Si anem mirant cap a mapa i fixar-se en molts detalls que no hem donat. l’esquerra veiem el Montseny, el cingle de Sant Sa- Us estimularà a preparar altres recorreguts. Vegeu,14 durní de Gallifa, Sant Llorenç i Montserrat, i a l’es- querra de Begues el gran queixal d’una pedrera; en en aquest cas, el mapa i guia del Massís de Garraf, d’Editorial Alpina.
  15. 15. Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades PuntadesE L PSOE DE RUBALCABA. Finalment, fons això és un avantatge, perquè això de treballar ha guanyat Alfredo Pérez Rubalcaba, per al mateix lloc tota la vida és un avorriment, i que la mínima. Seria molt interessant poder és millor viure plantejant-se periòdicament nous saber les motivacions que van portar els reptes laborals. Ja dic, no sé si ho ha dit per fercongressistes a votar un o altre candidat. Però, fos- una gracieta o per què s’ho creu. I no sé quina desin quines fossin, el que és clar és que la feina que les dues possibilitats és pitjor: si fer broma amb laté al davant el nou secretari general és immensa, previsible angoixa laboral de la gent, o reivindicari caldrà esperar de la seva llarga experiència que l’estrès laboral permanent. Certament que despréssigui capaç de veure-ho i de posar-s’hi de veritat. ha afegit que caldrà assegurar que les condicions en què quedi la gent quan perdi una feina siguinI és que és fonamental per a tots que el PSOE sigui correctes, però ja sabem prou què acostuma a pas-capaç de plantejar-se una colla de coses. I de fer-ho sar amb aquesta mena de bones intencions quanamb empenta, amb el convenciment que, si no, ens arriba l’hora de concretar-les. En fi. Prefereixo,fa un frau a tots plegats, i també se’l fa a si mateix. evidentment, cent vegades més Mario Monti queEspero que l’Alfredo Pérez Rubalcaba ho entengui Silvio Berlusconi. Però això vol dir que, realment,així, i ho impulsi, i que la gent de qui es rodegi estem molt malament. Josep Lligadastambé ho creguin i ho impulsin. Sobretot, en dosàmbits en què cal fer pedagogia política seriosa ino limitar-se a mirar què diuen les enquestes.El primer és el de la recuperació de la socialdemo-cràcia. Amb una reflexió i actuació conjunta amb Cels partits socialistes d’Europa, cal crear alternati-ves a la dictadura dels mercats. I això és possible, ampionats de natació per ai es poden fer propostes concretes. Però sobretot, persones amb discapacitatprimer de tot, cal creure-s’ho. I desitjo que el PSOE psíquica. Vaig tenir ocasió d’assis-s’ho cregui. tir-hi el passat 28 de gener a Sabadell. Hi anava amb un grupet de cinc nedadors de Vilade-I el segon és el tema de la plurinacionalitat d’Es- cans. Era la meva primera vegada. He de dir a méspanya. Jo no vull la independència de Catalunya, que els esports i jo no som gaire amics i la com-sinó que vull que Espanya s’organitzi a partir del petitivitat inherent no m’entusiasma. Però en vaigreconeixement de les diversitats nacionals. Això extreure unes quantes conclusions:significa un canvi de plantejaments culturals, i unareorganització econòmica. I això també és possible. 1. Els participants i els seus familiars treien felicitatÉs molt difícil, i cal molta pedagogia, però és pos- pels porus, fos quin fos el resultat de les curses.sible. Començant la pedagogia, és clar, pel mateix 2. Les medalles obtingudes (tots els participantsPSOE. Jo espero i desitjo que els nous dirigents van sortir amb medalla) ja es veu que seran matè-d’aquest partit tinguin la valentia de plantejar-s’ho. ria altament cotitzada en els domicilis respectius.Sé que molts dels lectors que hagin llegit fins aquí 3. Molta gent pot fer esport i en fa, encara que vagideuen pensar que sóc extraordinàriament ingenu. en cadira de rodes, encara que un cop a l’aigua noDoncs segurament que sí. Però és que crec que això se’n recordi que ha de nedar i que és en una com-és el que necessitem. Josep Lligadas petició. És un goig veure que, en un campionat d’aquesta mena, hi cap tothom i tothom s’hi pot moure a peu pla. 4. La disponibilitat i tendresa de les persones que s’ocupaven de l’atenció als despistats i als que te-A VORRIMENT LABORAL? El presi- nien problemes d’una o altra mena és altament llo- dent del govern italià, Mario Monti, en able. presentar les seves reformes del mercat 5. Les instal·lacions del Club Natació Sabadell són de treball, ha dit que cal tenir clar que, espectaculars.en el futur, ningú no podrà aspirar a tenir una fei-na per tota la vida, sinó que la cosa normal serà I, per cert, el nostre grupet vam aconseguir el mèritanar canviant de feines. I després, no sé si per feruna gracieta o perquè ho pensa, ha afegit que en el de quedar els últims en totes les proves, però vam tornar a casa exultants. Mercè Solé 15
  16. 16. Per airejar el cervell Per airejar el cervell Per airejar el cervell Per airejar el cervell la falsedat en què es basa aquesta idea tan difo- sa que no hi ha alternatives, per demostrar que sí que n’hi ha i que, a més, són més eficaces per sortir de la situació en què ens trobem, per crear ocupació decent i estable i per generar benestar social. I, per suposat, molt més justes i humana- ment satisfactòries”. Per tot plegat, s’ha de llegir! Els profetes, missatgers de Déu. Per Núria Cal- Quiteria Guirao duch Benages. Editorial CPL, 2012. Els profetes són uns dels punts de referència més valorats de la història d’Israel. I tots en coneixem unes quantes dades i uns quants textos. Però no estarà de més conèixer més a fons què feien, com vivien, quin era el seu món, quin missatge transmetia cada un d’ells. I això és el que ofereix aquest llibre, escrit amb llenguatge senzill però molt precís. Amb una primera part on presenta el que era el profetisme a Israel, el seu origen i el seu Memòria Cooperativa. Guinardó Cooperatiu. sentit, i després una segona part on va repassant Exposició i Seminari al Casal d’Entitats Mas Gui- i explicant en el seu context cada un dels llibres nardó. dels profetes. Un molt bon llibre. Josep Lligadas Enguany, el  2012, l’ONU l’ha designat Any Inter- nacional de les Cooperatives. Des de la Coopera- tiva  Rocaguinarda ho considerem significatiu en plena crisis mundial on se’ns plantegen tants in- terrogants. Vol dir que aquesta alta instància, úni- ca, que aplega tots els països del món hi ha perso- nes que veuen en el cooperativisme un potencial esdevenidor. Voldriem pensar que és un signe que alguna cosa es mou i de fons, com el moviment Hay alternativas. Propuestas para crear empleo d’uns canvis necessaris en aquesta institució. y bienestar social en España. Per Vicenç Navarro A nosaltres això ens esperona, i volem contribuir López, Juan Torres López i Alberto Garzón Espi- en el territori on vivim, i des de la nostra modès- nosa. Pròleg de Noam Chomsky. Sequitur 2011. tia, a fer que es conegui millor el món cooperatiu, El podeu trobar en pdf a: fent visible la contribució de les cooperatives en http://www.vnavarro.org/wp-content/ la societat com una realitat tangible i esperança- uploads/2011/10/hayalternativas.pdf dora. Els autors dediquen el llibre “a totes les perso- Per això us convidem a visitar l’exposició Memò- nes, i especialment a les més joves, que a partir ria Cooperativa, que estarà oberta al Casal d’Enti- del 15M han sortit al carrer per rebutjar les políti- tats Mas Guinardó, a la plaça Salvador Riera 2-4, ques neoliberals que retallen els drets socials i per i també al Seminari que es celebrarà allà mateix reclamar altres mesures alternatives i més justes els dies 17, 21 i 24 de febrer, i 2 de març, a les 7,30 per tal de sortir de la crisi”. En la introducció que del vespre. Per a més informació, podeu trucar al fan els autors expliquen el perquè d’aquest llibre: telèfon del Casal (93 446 14 29) o al de la Coope- “L’hem escrit, doncs, amb el propòsit de divulgar rativa (93 455 30 17). Josep Busquets No siguis poc hospitalari amb els estrangers.El retall No fos cas que fossin àngels disfressats. William Butler Yeats, 1865-1939, glossant el verset d’Hebreus 13,2

×