L’              A             G                                    U              L               L                       ...
L’Agulla                          Sumari                                                                Sumari - Sumari - ...
Veure, mirar...                                       Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veur...
encara resten en peu, i els (per     resolució dels manifestants i la        ser només el lloc on la gent es    ara) super...
Rumbo a Gaza. És una iniciativa dela societat civil que, conjuntamentamb altres organitzacions d’arreudel món, té l’object...
dones que fem coses. A Dakar n’he vist moltes           estadista senegalès havia inoculat a les noves      d’altres que f...
La palmera i la font                                                          La palmera i la font      La palmera i la fo...
Per pensar cristianament                                           davant la crisi                                        ...
Endurir el matrimoni                                                     per l’Església                                   ...
Podríem presentar tres actituds      escolta aquest precs, perquè no         s’ha de fer dir mestre, perquè de     fonamen...
El debat de l’agulla                                                       El debat de l’Agulla El debat de l’Agulla El de...
A PEU                      A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu...
Amb entitat (i experiència)                                                                             Amb entitat (i exp...
RECEPTES per anar canviant                                                                                      Receptes p...
Puntades                             Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Punt...
Per airejar el cervell                                                                           Per airejar el cervell   ...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Agulla 74

991 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
991
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
3
Actions
Shares
0
Downloads
4
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Agulla 74

  1. 1. L’ A G U L L A Abril 2011- Any XVI - Número 74 Bona Pasqua!Per Nadal és més senzill. L’ambient festiu és per tot arreu, i, malgrat els excessos,en aquest ambient festiu hi encaixa bé, i fa goig, recordar un infant petit que ésanunci de llum i de vida. Fins i tot per a qui no és creient, un anunci així potresultar amable i estimulant.Però per Pasqua ja no ho és tant, de senzill. Un crucificat que ressuscita… No,no és fàcil de dir, això. Ni per als creients mateixos, que sovint passem moltde pressa al significat simbòlic de l’afirmació de fe i parlem molt de com de lessituacions doloroses en pot néixer futur i vida, i en canvi parlem molt poc delque va passar en aquells dies de la Pasqua jueva de fa gairebé dos mil anys, enquè un predicador galileu va ser ajusticiat en un turó dels afores de Jerusalemanomenat Gòlgota.Diu que, en els inicis del cristianisme, el que resultava més incomprensible iinjustificable davant la bona gent de l’imperi, més que el missatge a favor delspobres i més que la negativa a reconèixer el poder absolut dels déus de l’imperii de l’emperador que els representava, era l’entestament d’aquells individusque s’anomenaven cristians a confessar-se seguidors d’un crucificat. Si a un elcrucifiquen, és que ha fracassat. I per tant, és una bogeria subversiva dir-se’nseguidors. I més encara, dir que Déu s’ha posat a favor seu i l’ha ressuscitat.Déu és el poder màxim, i els poders no estan mai a favor dels fracassats. Si hiestiguessin, deixarien de ser poders.No és senzill de dir, tot això. Però és la nostra fe, la nostra bona nova. BonaPasqua a tothom!Butlletí de reflexió i diàleg. C/e: agulla.revista@gmail.com Bloc: www.catalunyareligio.cat/blogs/la-puntada
  2. 2. L’Agulla Sumari Sumari - Sumari - Sumari - Sumari - Sumari - Sumari Butlletí de reflexió i diàleg Veure, mirar Any XVI. Número 74 03 Països àrabs: res no serà igual. S. Ramentol abril 2011 04 Navegant rumb a Gaza. M. Renau Periodicitat: 5 números l’any. 05 Àfrica encara existeix. J.M. Fisa Subscripció anual: 10 € 06 La història al carrer. J. Lligadas Grup promotor: Jaume Botey LA PALMERA I LA FONT Joaquim M. Cervera 07 Jornades de reflexió sobre la violència familiar. M. Claret Salva Clarós Kitty Guirao 08 Per pensar cristianament davant la crisi. M. Solé Maria-Josep Hernàndez 09 Endurir el++ matrimoni per l’Església. M.J. Hernàndez Tere Jorge 09 L’escassetat de capellans. Fòrum Joan Alsina Josep Lligadas Josep Pascual Mercè Solé El debat de l’Agulla Coordinació: 11 Qui em representa? P. Hernàndez Josep Lligadas a peu Compaginació: Mercè Solé 12 Ascensió a Sant Sadurní de Gallifa. J. Pascual Dibuixos: Montserrat Cabo amb entitat (i experiència) Capçalera: Mercè Gallifa 13 Associació Lligam: De l’acollida a la inserció. Imprimeix: RECEPTES PER ANAR CANVIANT Multitext, S.L. D.L.: B - 41803 - 97 14 Bacallà de Quaresma. T. Jorge Adreça: 14 Fariseisme nuclear. S. Clarós Gran Via de les Corts Catalanes, 942, 5-1 15 Puntades 08018 Barcelona Correu electrònic: 16 Per airejar el cervell agulla.revista@gmail.com Bona Pasqua Telèfon: 93.308.37.37 (Josep Pascual) Bloc: i bon Sant Jordi! www.catalunyareligio.cat/ blogs/la-puntada Per subscriure’s a l’Agulla. Es tracta, simplement, d’omplir la butlleta de domiciliació bancària (si no voleu retallar la revista, es pot fotocopiar) i enviar-nos-la. També podeu enviar les dades per correu electrò- nic. Butlleta de subscripció Amics, Nom i cognoms: ____________________________________________ Us faig saber que desitjo fer el pagament de la subscripció NIF: ____________________________________________________ anual de l’AGULLA a través del Adreça: _________________________________________________ compte que us indico. Atentament, Població: ______________________________________ CP: _____ Firma Telèfon: _________________________________________________ Correu electrònic: __________________________________________2 Entitat - Oficina - Control - Compte o llibreta
  3. 3. Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Països àrabs: res no serà igual Santiago RamentolEls analistes reconeixen, des marge dels contextos històricsde fa temps, que la complexitat i culturals. Mustafà Gheriani,dels fenòmens globals portaveu dels insurrectes libis,fa que siguin difícilment ho va argumentar d’aquestaintel·ligibles. Els experts més manera tan expressiva davanthonestos admeten, també d’un periodista que posava endes de fa temps, que les dubte les intencions dels rebels:variables que configuren “Estem a l’era d’Internet, ¿tuallò que ha d’esdevenir són creus que els joves pensen enliteralment inabastables i, en termes tribals? Per favor!”conseqüència, que el futur Els sàtrapes no han entès aquestés, en general, inescrutable. fenomen, i han anat caient un rerePotser per això els gurus de l’altre en una mena de tsunamil’economia no van ensumar imparable que posa en perillla crisi, els oracles socials no tota la cadena de monarquieshan sabut vaticinar bona part absolutes i d’autòcrates tandels fenòmens emergents que minuciosament forjada idefineixen el món d’avui, conscienciosament mantingudai els serveis d’espionatge des d’Occident. El moviment es(dits d’intel·ligència) encara no s’han refet de la va iniciar als països amb fites delimitades més osorpresa davant les revoltes populars en el Magrib menys per la història: Tunísia i Egipte. Ben Alí ii, en general, en l’Orient Mitjà. La paraula guru ve Mubarak van literalment fugir. El vendaval vadel sànscrit i vol dir “el que dissol les tenebres”. I envair després els països amb fronteres traçadesels oracles (del llatí oraculum) eren les revelacions amb els tiralínies dels imperis: Líbia, Bahrain,divines. Doncs, res de res. Aràbia Saudita, Iemen... I va arribar a afectar aEls analistes partien, per exemple, de la idea estats amb estructures aparentment sòlides, com(evidentment equivocada) que la joventut dels Síria, Algèria i Marroc.països àrabs s’inclinava pel fonamentalisme religiós, Tot està canviant. Durant dècades, les dictaduresi que molts ciutadans miraven més cap el passat i les monarquies més o menys absolutes d’aquestsque vers el demà. Pensaven que majoritàriament països, enfangades en el crim i la corrupció, s’havienrecitaven de memòria els versicles de l’Alcorà, en aixoplugat sota el paraigua de la causa palestina, delcomptes de submergir-se en les noves tecnologies i panarabisme retòric i del fonamentalisme islàmic.participar en els debats oberts que circulen per les Tenien un enemic comú: Israel. I això li anava béxarxes. I sobre aquesta imatge havien construït la a Israel, perquè li permetia exhibir el títol d’únichipòtesi del xoc de civilitzacions. país democràtic de la zona, un argument gastatI ara han descobert, estupefactes, que molts pel militarisme i l’extremisme religiós, però quehomes i dones tenen tantes o més ànsies de li permetia obtenir sucosos beneficis diplomàtics.reconeixement, autonomia personal i de llibertat Era una situació d’una certa estabilitat: l’Israelque els seus estarrufats veïns del nord ric. I ara políticament modern enfrontat a un món àrabperceben desconcertats que els missatges de no arcaic, cadascú amb la seva interpretació islàmica,més de 140 caràcters (twitter) sobre la democràcia, el seu autòcrata enjoiat, els seus cortesans podritsla dignitat i la justícia atrauen tant els ciutadans de diners i el seu exèrcit i policia corromputs. Eld’Àfrica i d’Àsia com les idees de la Il·lustració nou paradigma, però, pot subvertir tots aquestsho van fer en el segle XVIII entre els ciutadans esquemes i deixar fora de joc els seus vellsd’Europa. Hi ha uns valors, uns drets i unsanhels globals que els humans comparteixen al protagonistes. El pànic ha envaït els palaus de cartró-pedra que 3
  4. 4. encara resten en peu, i els (per resolució dels manifestants i la ser només el lloc on la gent es ara) supervivents, monarques i seva capacitat de sacrifici. Xoca troba per compartir banalitats capitostos vacil·lants, intenten la diversitat social, religiosa, i tafaneries personals per reaccionar. El rei del Marroc generacional i identitària de la convertir-se també en l’espai on ha improvisat una reforma protesta. I s’intueix que el vent es reuneix la informació global constitucional, Algèria ha aixecat alliberador ja mai no deixarà de i en un instrument bàsic per al l’estat d’excepció vigent des de bufar. canvi social. feia vint anys, el rei d’Aràbia L’agent fonamental que ha Tothom n’ha de prendre nota, no Saudita s’ha rascat la butxaca permès enderrocar tants sabem si per bé o, en altres casos, i anuncia tímides eleccions, obstacles, muralles i fortaleses també per mal. Dèiem al principi el president del Iemen ha (amb la situació econòmica, que el futur és, en general, destituït el govern i no sap què la descomposició militar i inescrutable, però d’aquesta i fer, el règim siri reprimeix les l’anomenat efecte Obama) ha d’altres experiències se’n pot manifestacions a trets, Bahrain estat, sense dubte, la circulació treure una conclusió: res no és sufoca amb sang les protestes... i d’informació en temps real, ni serà igual des de l’existència així successivament. mitjançant eines tecnològiques d’aquesta xarxa global, sense No sabem com acabarà tot això, com els telèfons mòbils i els fronteres, coneguda com a podria fer-ho com el rosari de ordinadors connectats a les Internet. l’aurora, o encallar-se davant de xarxes socials. Cada vegada Santiago Ramentol és professor de la tants obstacles. Però sorprèn la més, les xarxes socials deixen de Universitat Autònoma de Barcelona Navegant rumb a Gaza Marina Renau Cerrillo Actualment el milió i mig de palestins residents a la Franja de Gaza viu assetjat per l’estat d’Israel. Aquest va iniciar l’any 2007 un bloqueig il·legal que manté les fronteres tancades impedint l’entrada i sortida de la població palestina, també impedeix l’arribada de matèries primeres i subministraments bàsics a la franja. Això fa que hi hagi escassetat d’aigua i energia, dificultat en l’atenció a la salut i un gran augment de l’atur i la davant la mirada còmplice de trencar el bloqueig que l’estat inseguretat alimentària. la comunitat internacional que d’Israel imposa a la franja des El desembre de 2008 l’exèrcit es manté passiva i no intervé de l’any 2007. Violant les lleis israelià va iniciar una ofensiva davant els crims de guerra i les internacionals, la matinada del 31 militar contra la Franja de violacions de drets humans per de maig la flotilla va ser atacada Gaza, al·legant voler evitar el part d’Israel. per l’exèrcit israelià en aigües llançament de coets Qassams des Com molts recordareu, el maig del internacionals i nou persones de la franja. Aquest atac, conegut 2010 més de set-cents activistes de van ser assassinades. com a “Operació Plom fos” va quaranta nacionalitats diferents Fruit de la participació d’alguns acabar amb la mort de més de van organitzar-se per donar a ciutadans espanyols i catalans 1.400 palestins (85% civils i més llum la Flotilla de la Llibertat, sis en aquesta Flotilla i davant la de 300 nens) i 13 israelians, vaixells amb més de mil tones necessitat de seguir lluitant en milers de vivendes van quedar d’ajuda humanitària navegaren solidaritat amb el poble palestí i4 destruïdes i hospitals i escoles també van ser atacats. Tot això cap a Gaza amb l’objectiu de contra la impunitat d’Israel neix
  5. 5. Rumbo a Gaza. És una iniciativa dela societat civil que, conjuntamentamb altres organitzacions d’arreudel món, té l’objectiu d’enviar Àfricaaquest mes de maig una Flotillade la Llibertat II, per tal de portar encara existeixajuda humanitària, denunciarl’ocupació que viu la poblaciópalestina i trencar el bloqueig queaquesta pateix. Potser aquest títol que poso a la notícia és una “boutade”, però això expressa la meva percepció de la visita al SenegalTot i que l’objectiu pugui semblar de primers de febrer, amb motiu del Fòrum Social Mundial adescabellat i utòpic, és possible. Dakar. El desè dels Fòrums que, iniciats a Portoalegre, Brasil,De fet l’agost del 2008 el Free es fan cada dos anys en diversos indrets del món intentant queGaza i el Liberty, dos vaixells amb també siguin acollits en continents de recursosquaranta activistes, incloent-hi pobres. La idea, com sabem, és que elsuna catalana, va aconseguir arribar debats sobre els temes crucials dela les costes de Gaza. Amb aquest món es puguin fer des de lesfet va quedar palès que la gent bases i les propostes tinguincorrent, si té una voluntat ferma, una transmissió directa a lesfe profunda en els drets humans i organitzacions locals d’arreuuna bona organització, pot vèncer del món.un bloqueig il·legal imposat perun dels exèrcits més poderosos del Aquesta és la intenciómón. i l’esperit del Fòrum perviu, tot i que va perdentJo vaig decidir implicar-me en la una certa pistonada ainiciativa Rumbo a Gaza després cada nova edició. Dakar vad’una estada a Cisjordània que vaig tenir un seriós handicap. Lesfer aquest agost amb la Brigada autoritats universitàries i elsNagi al-Ali de Santa Coloma de mateixos estudiants vivien al margeGramenet. Allà vam poder viure del Fòrum. No se sap ben bé què hi vade primera mà la situació del succeir... però el fet és que la coordinació i l’organització delspoble palestí i les violacions dels debats va ser molt caòtica. Els llocs i les aules on es feien lesdrets humans que es produeixen xerrades s’avisaven el mateix dia amb “tam-tam” i mai millordiàriament al territori. Arran d’això dit.molts vam sentir la necessitat de noquedar-nos amb els braços plegats El Fòrum de la Teologia de l’Alliberament, participat ii fer quelcom útil per a canviar ben organitzat, va discórrer amb tots els inscrits i amb elsla situació que havíem viscut a debats ben vius i ben preparats. La delegació catalana hi eraPalestina. Quan en terres palestines nombrosa amb una bona participació de laics i laiques. Recordopreguntàvem què necessitaven molt especialment la pregunta que feia una noia africana,o què volien que féssim, ells ens després de sentir el repàs de la història de la colonització percontestaven que havíem de tornar part europea tant d’Àfrica com d’Amèrica i el paper jugatal nostre país i explicar allò que per les esglésies cristianes en tot plegat: “I vosaltres que heuhavíem viscut i des d’aquí fer fet aquesta galdosa aportació en tants segles ens proposeu arapressió als governs per a posar un nou alliberament? Com podem creure que no ens vulgueufi a l’ocupació de Palestina. Així enganyar una altra vegada?”.intentem i intentarem fer-ho, També es va salvar esplèndidament la fira d’entitats, la majoriaperquè com va dir l’escriptora india africanes, que amb els seus estands informaven i intercanviavenArundhati Roy: “El problema és que tota mena d’experiències de desenvolupament i d’organització.una vegada ho veus, no pots deixar Les dones eren les protagonistes de la major part d’iniciativesde veure-ho. I una vegada que ho has d’educació, de sanitat i de les nombroses cooperatives quevist, guardar silenci, sense dir res, es s’havien estès arreu dels països africans. La Fatou, la liderconverteix en un acte tan polític com del nostre grup de dones de Fandema, que havia vingut ambdenunciar-ho. No hi ha innocència. De Solidança des de Gàmbia, feia uns ulls absorbents davant cadaqualsevol manera, ets responsable.” un d’aquells estands de petits miracles. Uns dies més tard ho Marina Renau Cerrillo és estudiant de Medicina deia a les seves companyes de Tujerenk: “No som les úniques 5
  6. 6. dones que fem coses. A Dakar n’he vist moltes estadista senegalès havia inoculat a les noves d’altres que fan activitats extraordinàries en bé generacions. de les seves comunitats.” Vam fer la recollida de De Dakar a Palmarin, on vam poder visitar en molts fulletons i ens vam endur llavors i unes Lluís Llach i la seva Fundació per a joves que, carabasses que eren la base d’un invent casolà organitzats en cooperativa de pesca, abandonen per estalviar aigua. el seu desig de fugir amb caico cap a Canàries. Ell Dakar és una ciutat cosmopolita amb un segell hi passa temporades animant i recolzant aquesta de cultura francesa que no ofega la seva diversitat iniciativa que parteix del seu contacte amb els de llengues i costums. Les religions hi són ben treballadors senegalesos que havia conegut a les presents, molt especialment la musulmana que vinyes de Porrera. Després de passar una nit al supera el 80%, però no hi notes ni el fanatisme càmpig on resideix vam enfilar cap a la travessia ni la prepotència que es dóna en altres països i del riu Gàmbia, que dóna nom a aquest país fins i tot a casa nostra. Animisme i cristianisme anglòfon incrustat enmig del Senegal. Un riu hi conviuen sense problema i amb un gran amplíssim ple de vida. respecte mutu. Els estudiants de la universitat A Tujerenk, on viu la família d’en Malang, hi anaven per feina i amb els seus estils i maneres tenim el projecte de cooperació de Solidança. et feien adonar que hi ha un gran potencial de Però això serà objecte d’un altre capítol. futur i que estan orgullosos de la seva “negritud” tal i com Leopold Senghor, el célebre poeta i Josep M. Fisa és capellà La història al carrer Josep Lligadas Perpinyà i Granollers versus Mataró i valuosos que tenim i que, pel fet de ser Viladecans. pocs, ho són molt: la Torre Modolell, Quan passeges per Perpinyà, et trobes la Torre del Baró, l’ermita de Sales… I cada dos per tres uns plafons en que li expliquessin on era la minúscula francès, català i anglès en què s’explica capella que va fer d’església local la història d’un determinat carrer, o un durant segles i on molta gent s’havia edifici, o un jardí. Quan passeges per de quedar fora perquè no hi cabien; o Granollers, també: són més senzills i que li expliquessin on va ser la primera no n’hi ha tants, però certament que fàbrica de la localitat, on només hi són prou interessants, perquè arriben treballaven dones; o que li expliquessin fins al temps actual i expliquen, per la història de l’última colònia que es va exemple, i de manera crec que molt fer a Catalunya, l’anomenat Poblat Roca. objectiva, les vicissituds de l’església I que li expliquessin, encara, aquella parroquial en temps de la guerra i els esplèndida façana plena de símbols arguments que es van utilitzar per maçònics que algú, no se sap qui, va enderroca-la. construir al segle XIX pràcticament al costat de l’església, probablement per Quan passeges per Mataró, això no ho molestar… He dit abans que hi havia trobes. I a Mataró seria molt interessant, algunes concretes excepcions: però perquè hi ha molta història pels seus que consisteixen en unes plaques amb carrers, i molts edificis que valdria la fredes dades històriques que de fet no pena de fer conèixer, i molts elements de expliquen res… tot tipus a destacar. I, a Viladecans, que és el meu poble, tampoc, llevat d’unes En aquestes èpoques tan globalitzades concretes excepcions. A Viladecans i despersonalitzades, crec que trobar-se Com veieu, la foto no la història pel carrer és una magnífica és de Perpinyà, sinó no hi ha tota la riquesa històrica que de París... Però nin- hi ha a Mataró, ni de bon tros. Però manera d’humanitzar les nostres gú no és perfecte... i precisament per això, seria encara més poblacions. Que potser poca gent el fons fotogràfic de interessant que la gent, passejant pels ho llegirà? Potser sí. Però si no hi és, l’Agulla és el que és...6 carrers, trobés plaques o plafons que li expliquessin els pocs monuments segur que no ho llegirà ningú. Josep Lligadas és escriptor
  7. 7. La palmera i la font La palmera i la font La palmera i la font La palmera i la font Jornades de reflexió sobre la violència familiar i conjugal Manuel ClaretEls mitjans de comunicació diagnòstic sinó de llocs d’acollidainformen constantment sobre la i de protecció, tant per a lesviolència de gènere –en cercles més dones com per als seus fills, perespecialitzats prefereixen parlar de acompanyar-les en el procés versviolència familiar–. Per aquest motiu una plena reinserció social.va semblar que des d’instàncies Finalment el Dr. Gaspar Mora,eclesials s’havia de fer alguna professor de Moral de la Facultatacció de denúncia, de defensa, de Teologia de Catalunya, va parlarprincipalment del col·lectiu femení, sobre la possibilitat d’una pastoral ael més perjudicat i indefens. favor de les persones maltractadesLa Delegació Diocesana de i dels maltractadors.Pastoral Familiar va convocar a la Va aprofundir en el sentit exacte deFundació Vidal i Barraquer, que té la llei del talió “Ull per ull, dent perun servei d’ajuda psicològica per dent” com a pas d’una mentalitata dones maltractades, i a Càritas venjativa a una de més justa,Diocesana, que a través dels serveis socials, atén, que exclou la venjança, i que té el complementorienta i ofereix recursos a les dones maltractades, sorprenent del manament del Senyor que demanaa organitzar unes jornades per aprofundir en les fins i tot estimar els enemics.causes, saber dels recursos socials al servei de lesdones maltractades i de la possibilitat d’una acció La paraula de Jesús és profètica, però cal concretar-pastoral. la de manera sapiencial. Cal saber concretar i descobrir l’esperit del missatge en les concretesLa Dra. Montserrat Davins, psicòloga i responsable situacions complexes de la vida, vers la construccióde la unitat UNADOM (unitat d’ajut psicològic de d’una societat que ha de fer justícia.dones maltractades), va parlar de la psicologia idel procés de pèrdua d’autoestima de la dona que, Per això cal allunyar el castigador, maltractador, elsi no denuncia, cau fàcilment en una subjecció que fa el mal. A la vegada cal promoure els valorsa la persona maltractadora, o en un procés de fraternitat, amor, justícia, veritat, pau. Calautodestructiu. Per altra banda el maltractador treballar perquè en el món hi hagi una actitud deacostuma a tenir un perfil d’inseguretat personal, servei als altres.tenir dificultat de comunicació, d’immaduresa, ser L’Església, a la vegada, presenta el matrimoni comincapaç d’establir vincles profunds amb els altres i a lloc d’amor. Intenta promoure l’autèntic amortambé manipulador de la realitat. conjugal, aquell que es posa al servei de l’altre, alLes dones silencien les situacions de violència física bé de l’altre, que troba en el perdó i comprensióo psíquica per inseguretat, por a ser abandonades, una oposició a la violència.manca de recursos econòmics, manca de consciència Què fer amb les víctimes de la violència?dels seus drets, tenir sentiments de culpa i de Acompanyar-les, ajudar-les, recolzar-les, animar-respecte humà, així com tenir por a perdre els fills les a que aprenguin a estimar amb dignitat. Empraramb les consegüents represàlies. tot els mitjans jurídics a l’abast perquè puguinL’ajut i els recursos socials per a les persones que retrobar la seguretat i dignitat que necessiten. Calpateixen violència va ser exposada per Maria que es trobin acompanyades, que no se sentin solesMoreu i Josep Bastús, responsables dels programes en aquest camí de reconstrucció personal. 7d’Infància i Família de Càritas Diocesana de Manuel Claret és Delegat Diocesà de Pastoral FamiliarBarcelona, que ofereix un servei no tan sols de de Barcelona
  8. 8. Per pensar cristianament davant la crisi Mercè Solé “Elements per una consciència cristiana en el temps que vivim”. Aquest era el tema de la xerrada que Víctor Renes, sociòleg i ex director del departament d’Estudis de Càritas Espanyola, va oferir a la XXIII Jornada d’Estudis de la Pastoral Obrera de Catalunya, el passat 12 de febrer. Una Jornada que aplegà un centenar llarg de persones... majoritàriament d’una certa edat. La Pastoral Obrera som Església... i com la resta de l’Església anem veient com que s’ha anat mantenint des de sortir del corporativisme. gairebé miraculosament la gent dels anys 80: una extensió El nou escenari social parteix de 50 anys continuem essent “els infinita de la producció a baix d’uns nous axiomes: més és joves” de molts actes. Potser en cost, que exigia un creixement igual a millor; el preu és el valor una societat en què la joventut desmesurat del consum, i una de les coses (un valor que posa el és tan valorada aquesta “eterna retallada salarial acompanyada mercat) i els subjectes s’han anat joventut” pugui ser un bon de precarietat laboral. Totes convertint en objectes. esquer, però en qualsevol cas dues coses plegades han portat a estirar més el braç que la màniga: Avui hi ha més “desanuncis” que segur que és un repte. l’endeutament privat i públic. no pas “anuncis”. La política no La veritat és que tenia moltes serveix, els sindicats són obsolets... ganes d’escoltar-lo, perquè és una Vivim en una mena de cop és una mena de crisi d’oferta persona d’una certa anomenada d’estat no declarat: ens governa de sentit de les coses. En canvi, en el camp social. I no em va un mercat que no hem elegit, que d’utopies ningú no en parla. Les decebre gens, tot i que he de ni tan sols acabem de conèixer i utopies, per cert, que s’han d’anar reconèixer que a estones se’m que “dicta” què fer als governs coent, cuidant, creant. feia difícil de seguir tot el que formals. Entre les propostes en positiu, ens anava abocant, precisament La crisi afecta tres qüestions Víctor parlava de la satisfacció perquè va fer una molt rica bàsiques entrellaçades: el capital, de necessitats (de subsistència, aportació. l’energia i l’alimentació. però també de protecció, afecte, De la seva anàlisi, en destacaria La desafecció democràtica, enteniment, lleure, creativitat, algunes qüestions: acompanyada d’una manca de llibertat, identitat... totes elles Els remeis que pretesament es cohesió cada cop més gran, deixa transcendents), de la construcció donen a la crisi poden servir els més pobres en una situació de sentit i de l’empoderament a curt termini, però a la llarga molt vulnerable. Perquè l’ajuda de les persones com a subjectes agreugen encara més la situació. mútua, la solidaritat obrera, i protagonistes. En fi, el factor Ens trobem en un punt en què el suport familiar han ajudat C: Col·laboració, Cooperació; no acabem de saber si l’Estat de a resistir moltes crisis. Però la Comunitat, aCompanyament, Benestar europeu s’interromp tendència de la nostra societat Calidesa, Compartir... temporalment o bé si ha començat no va per aquí. La cultura obrera Tot plegat, ja ho he dit, molt la seva liquidació permanent. ja no inclou avui els sectors suggerent. més desprotegits de la classe8 Les causes de la crisi cal buscar- les en el paradoxal aparellament treballadora, perquè costa molt Mercè Solé és treballadora social
  9. 9. Endurir el matrimoni per l’Església Maria-Josep Hernàndez La generació dels meus fins aquí, res a dir, perquè actualment, a diferència pares es va casar per de l’època dels meus pares, es pot escollir. Per tant, l’Església perquè era si signes un contracte llegeix-te la lletra petita i la impensable casar-se d’una grossa. O sigui: si no estàs d’acord amb les regles altra forma. I intolerable del joc (i aquí s’inclouen les referents a la sexualitat), conviure i no casar-se. No no hi juguis, encara que l’edifici, la celebració, la està de més recordar que festa... sigui més bonica. D’altra banda, només quan en ple nacionalcatolicisme, t’enamores de debò entens quin és el sentiment dones com la meva mare d’estimar per sempre, però si humilment reconeixes–que ara té 75 anys–, encara que haguessin tingut que potser no ets infal·lible, sabràs de l’amenaçael privilegi de fer una carrera universitària, havien de l’excomunió, que ja sé que no és exactamentde deixar de treballar si es casaven. I no podien el terme, però quasi. I en aquest cas, com en tantsni signar res, ni tenir un compte al banc si no era altres, la Llei és per a l’Església molt més importantamb autorització del marit (que passava a ser el que les persones. Per a Jesús, en canvi, primer sónseu “amo” a efectes pràctics). Sort dels que, com els les persones que la Llei.pares, la van encertar i encara s’estimen! Però el que ja em sembla definitiu és el comentariLa generació que ara té entre 35 i 45 anys, alguns (molt de la Conferència Episcopal Espanyola, sostenintpocs) s’han casat amb convenciment per l’Església, que el matrimoni civil a Espanya és “un contracteperò és sabut que la gran majoria ho han fet perquè més lleu que el d’un servei telefònic”. Ho diuen“queda bé”, “és més bonic”, “fa més celebració” perquè legalment als tres mesos es pot demanaretc… que el matrimoni civil. Aquesta generació, de el divorci. En resum, ara que ja no poden obligarcreients i no creients, ja ha pogut triar: casar-se o a casar-se per l’Església ni controlar la moralno, fer-ho pel civil o per l’Església, o triar qualsevol íntima i personal, s’aferren al missatge de sempre,opció de vida lliurement. I actualment, entre els que sense escoltar cap més raó: la Llei per damunt detenen al voltant de 25-35 anys es va confirmant la les persones. I a més s’entesten a desacreditar “eltendència més a l’alça d’optar pel matrimoni civil contrari”. Em sembla que els temps actuals haurien–en el cas dels que opten per casar-se. de portar l’Església a d’altres preocupacions iEn aquest context, fa uns quants dies, el papa Benet reivindicacions que estan destruint “la Família” queXVI ha donat ordre d’endurir l’accés al matrimoni tant els preocupa, com l’atur, l’accés a l’habitatgeper l’Església: “El dret a contreure matrimoni digne, els desnonaments dels que no poden pagarpressuposa que es pugui i es vulgui celebrar de la hipoteca, l’entorn deshumanitzant en què creixveritat i, per tant, en la veritat de la seva essència tal la mainada i la contaminació de superficialitat que acom ensenya l’Església”. És a dir: no pensem que hi través dels mitjans idiotitza el conjunt de la societat.ha l’opció de dissoldre matrimonis fàcilment, i de fet, Això sí que desestructura, destrossa i rebenta laja ha anunciat també que enduriran els processos de família, i els infants que hi creixen i mereixen unnul·litat. Potser us sorprendré, però per part meva, món millor. Maria-Josep Hernàndez és periodista L’escassetat de capellans Fòrum Joan AlsinaL’escassetat del que habitualment s’anomenen situació de migradesa per sota de límits raonables.vocacions religioses és un fet fàcilment constatable Malgrat aquesta coincidència, quan es tractai acceptat per tothom. Potser caldria remarcar que,des d’aquesta perspectiva, ens trobem ja en una d’analitzar, fer el diagnòstic i proposar camins de sortida, les conclusions són molt diverses. 9
  10. 10. Podríem presentar tres actituds escolta aquest precs, perquè no s’ha de fer dir mestre, perquè de fonamentals: són del seu grat. mestre només n’hi ha un i tots els 1.- Els que atribueixen la crisi a Davant dels reptes que tenim altres som germans (Mateu 23, 8). causes alienes: el materialisme, sembla que l’Esperit no ha bufat No tenim pas constància que hi l’hedonisme, el relativisme... per allà cap on ens entossudim hagués oficis excloents ni funcions Proposen un reforçament de d’anar. Ens convé, per tant, reservades a persones marcades l’ortodòxia i un replegament a les escoltar millor l’Esperit, discernir en cerimònies rituals. Sant Pau trinxeres doctrinals dels concilis amb més cura els signes dels insisteix molt en la diversitat de de Trento i Vaticà I. Per a ells temps i aprofundir els punts de dons que l’Esperit distribueix l’acció més eficaç és intensificar referència que ens ha suggerit de a discreció per a l’edificació de les pregàries i rogatives perquè forma especial a través de la veu l’únic Cos de Jesucrist. És la Déu ens atorgui aquest do tan autoritzada del concili Vaticà II. comunitat que reconeix aquests preuat de les vocacions. El sentit de la fe de tota l’Església dons i els organitza per al seu també empeny en aquesta creixement i maduració. Els 2.- Els que intenten posar-hi serveis i ministeris no es legitimen pedaços agrupant parròquies direcció. per la crida i consagració dels en els nuclis més grans Tots aquests aires ens porten a jerarques, sinó per l’encàrrec o multiplicant els serveis recuperar de la comunitat, que sovint és sagramentals d’un capellà anant ratificat pel bisbe o per l’apòstol. de poble en poble. Aquest La persona escollida presideix les sistema agrada molt a celebracions eucarístiques la jerarquia perquè en què s’exerceixen no canvia res de els diversos l’estructura actual. carismes (predicar, En alguns llocs com d e n u n c i a r , al nostre bisbat, discernir, compartir, s’apunta cap a una interpretar...), tot participació més garantint la pluralitat forta del laïcat i la participació de en els llocs on tots en igualtat no hi ha capellà, d’oportunitats. I, preparant-lo per és clar, no hi havia animar cerimònies discriminació ni litúrgiques i incompatibilitat Celebracions de la per raó de sexe Paraula. o d’estat civil a 3.- Els que l’hora d’exercir pretenen substituir aquests ministeris. l’estructura piramidal actual per l’experiència d’aquelles primeres Ara, que som a prop del Dia una església/comunitat que sigui petites comunitats que tenien del Seminari, oferim aquestes el Poble de Déu, tal com diu el molt clara la fita cap on avançar, reflexions a qui es senti interessat Vaticà II. Voldrien retornar als malgrat els esculls i les limitacions en el tema. Pot participar en el trets més genuïns dels ministeris amb què s’entrebancaven: debat de moltes maneres: en la i carismes que animaven les maldaven per tenir un sol cor i reflexió personal, en conversa primeres comunitats cristianes. una sola ànima, perquè ningú no amb els amics o enviant les Cada comunitat tindria la visqués en la indigència (Actes aportacions al blog del Fòrum. persona escollida d’entre ells per 5,32-24) i perquè les vídues i els Les idees que avui s’ofereixen presidir-los. orfes tinguessin una llar. La seva s’avenen plenament a les que manera d’acomplir el manament han publicat fa poques setmanes Després de tant de temps bàsic de Jesús era servir i un grup de teòlegs i teòlogues d’exercitar les dues primeres compartir el que eren i tenien: alemanys i que han rebut actituds sense aconseguir cap la fe, els béns i les capacitats, el nombroses adhesions. També dels objectius previstos, estem poder i els ministeris. En el Regne estan en la línia del pensament del convençuts que han fracassat de Déu que anaven construint, teòleg Castillo i d’un document rotundament i han fet evident encara molt tendre i feble, no que fa temps van publicar un el seu anacronisme, que han hi havia senyors ni súbdits, grup de dominics holandesos.10 caducat irreversiblement. Es podria concloure que Déu no primers ni últims, generals ni tropa. Havien entès que ningú no Girona, febrer de 2011
  11. 11. El debat de l’agulla El debat de l’Agulla El debat de l’Agulla El debat de l’Agulla El debat de l’Agulla Qui em representa? Pau HernàndezVénen eleccions. I cada partitfarà una llista de persones que espresentaran amb les seves sigles. Deixaria als periodistes, siSe suposa que, si els voto, seran ho creuen convenient, queels que em representaran. Però, m’informin dels seus gustosno els conec. Qui són? literaris o musicals; on tenen laDe moment, només sé que són segona residència (si en tenen);de la confiança d’aquell partit. si han viscut a l’estranger, quinPer tant, puc suposar que són cotxe condueixen, sobre les sevesobedients als interessos del partit; lectures, etc. Això no crec queque sempre votaran el que se’ls sigui important, però donaria Si els votants no se sentendigui, sense esperit crític, o que pistes. També poden utilitzar ells representats pels polítics a quise’l callaran; que són ambiciosos, les xarxes socials per informar, si han votat, quin futur ens espera?en el sentit pitjor de la paraula; ho creuen convenient. Sabeu com ha acabat sempreque estan disposats a deixar la aquesta falta de confiança? Ja seria massa demanar queseva feina i que ho poden fer… Pau Hernàndez és llicenciat en Filosofia l’ordre de la candidatura no elCal suposar que molts d’ells i Lletres fixi el partit sinó la votació; peròtenen esperit de servei… a qui? cal imaginar que això ja es fa aA mi m’agradaria, sense que això les primàries, si és que se’n fan…representi la invasió de la seva Però això ja és massa difícil derespectable intimitat, saber més realitzar.coses d’ells, abans de confiar- I una altra cosa que m’agradaria,m’hi. M’agradaria saber si són per tal de sentir-me representat,religiosos i, si són catòlics, si estan seria que les votacions a lesamb Rouco o amb Casaldàliga; cambres no fossin públiques, sinósi viuen en parella i amb quins que cada u votés en consciència.lligams… Però tot això no tinc I en secret. Realment, tal com esdret a preguntar-ho segons llei. fa ara, té sentit votar? Si cadaAixí que no ho vull saber. partit (o els seus diputats) diu síPerò sí que m’agradaria saber, o no, per què fer la comèdia deperquè això es pot esbrinar, i les votacions? I si quan parlena mi em permetria dibuixar el uns no escolten els altres iseu “perfil” (que se’n diu ara) alguns polítics es limiten a llegiri saber fins a quin punt em el que, em sembla evident, norepresenta, saber on ha nascut han escrit ells, no podríem evitar(no és el mateix el carrer del els discursos (i de passada, elsCarme que Capitán Arenas), on insults)? Seria suficient queha estudiat l’ensenyament mitjà votés un diputat per partit i es(no és el mateix un alumne del multipliqués pel nombre deViaró que del Milà i Fontanals), diputats que té cada partit.quina carrera ha estudiat i on ho Vistes aquestes reflexions, noha fet (no em val “té estudis de pagaria la pena que ens diguessinfísica”, sinó “llicenciat en física” què pensen fer en comptesper BCN o MIT), quins idiomes d’acusar els adversaris de cosesconeix i a quin nivell; com es 11 que no en tenen la culpa (o sí),guanya la vida ara, on viu, quina però ja no tenen remei?edat té…
  12. 12. A PEU A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu Ascensió a Sant Sadurní de Gallifa Josep Pascual Us proposem de pujar a dalt del puig de Sant el pas de cavalls, motos i bicis. Ara el camí avança Sadurní de Gallifa (941 m). És el punt culminant més planer fins al collet de Sant Sadurní, una cruïlla dels cingles de Gallifa (continuació cap a l’oest dels de pistes i camins. A partir d’aquí prescindim dels cingles de Bertí i una silueta inconfusible de les senyals. No fem cas de les pistes i prenem el camí Muntanyes Prelitorals), que són un element clau que puja cap a l’esquerra seguint el fil suau de la del relleu definitori del paisatge dels dos Vallès i carena que ens porta fins dalt. Amb pas tranquil, mirador amb una gran panoràmica. haurem fet l’ascensió en un parell d’hores. El punt de partida de la pujada és el trencall de la L’esplanadeta del cim la presideix una església pista de terra que va al mas la Roca. Un vell cartell romànica que ja existia el 939. Adossada a ho indica. Arrenca, ampla (hi ha espai per a tres o l’església, renovada al segle xi, amb un bell absis quatre cotxes), a la dreta de la carretera (entre el amb decoració llombarda, el 1714 es va bastir la km 13 i el km 12) anant de Sant Feliu de Codines casa dels ermitans, actualment tancada. a Gallifa. Estem aproximadament a 500 m sobre el Per gaudir del panorama ens podem acostar a la nivell del mar. Una cinglera que ens indica l’absis, cap a cadena impedeix el llevant, i avançant des de la porta, cap pas als vehicles. al sud. El massís del Montseny, el Puig Avancem per la Ciró i el Puiggraciós dels Cingles del pista, que deixarem Bertí, el Farell, Sant Llorenç del Munt abans d’arribar al ens omplen la vista; i si ens hi fixem bé, mas, quan trobem un pontet. No el passarem sinó que trencarem a la dreta. Allà podrem observar el que queda d’un forn de calç. A partir d’aquí el nostre recorregut està indicat amb senyals verds i grocs, més o menys seguits i més o menys clars, fins gairebé dalt, fins al collet de Sant Sadurní. Deixem la pista, doncs, desviant-nos a la dreta per un camí ben clar. Aviat es bifurcarà i continuarem pel de l’esquerra fins que travessem la riera pel llit de roca viva; riera que pràcticament ens ha anat acompanyant en l’ascensió suau que hem fet des de l’inici. cap a l’est i lleugerament al nord, podrem mirar Passada la riera la pujada esdevé més forta. La de localitzar el sanatori de Puig d’Olena, que fem per l’obaga, feréstega, amb una vegetació vam visitar en la passejada de L’Agulla passada abundant, alzinar sobretot de sotabosc espès, recordant Màrius Torres. seguint un corriolet ben fressat. Deixeu-vos guiar Podeu seguir el recorregut i contextualitzar-lo pel senyals i les fites. El camí avança fent llaçades, dins el seu entorn amb el mapa Cingles de Bertí ara més llargues ara més curtes. Deixem un camí a d’Editorial Alpina, edició 2004-2005. En la guia que la dreta. Arribats gairebé al peu del cingle, el camí l’acompanya hi trobareu explicada també aquesta12 el va vorejant per la dreta i s’enfila fins al collet de Pedra, amb unes tanques de fusta com per impedir excursió.
  13. 13. Amb entitat (i experiència) Amb entitat (i experiència) Amb entitat (i experiència) De l’acollida a la insercióLligam, Associació per a la inserció de dones, vanéixer al 1992 a Barcelona, amb l’objectiu de donaratenció residencial i socioeducativa a dones sensesuport familiar o social, i en situació de greu riscd’exclusió.Inicialment vàrem treballar amb dones procedentsdels centres penitenciaris, però en ser la finalitat deLligam buscar tots el recursos i mitjans necessarisper fer possible la inserció social de les dones, idetectant noves necessitats, es van posar en marxa,a més del programa centrat a l’àmbit penitenciari, Més enllà d’acollir, ajudar, assessorar, o aconsellar,dos programes més: un per atendre dones víctimes conceptes que ens situen en una vessant de cairede violència de gènere i un altre per atendre dones més assistencial, el concepte creiem que descriuen risc d’exclusió social i dones sense sostre. millor la nostra tasca és el de l’acompanyament,Lligam disposa d’una casa d’acollida que ofereix essent al costat i no per sobre. Lligam intentahabitatge temporal i atenció socioeducativa a acompanyar a les dones en un tros de la sevadones soles o dones amb menors a càrrec, que es vida: unes setmanes, uns mesos, un any o potsertroben en situació de precarietat econòmica o amb més. És com fer de pont entre l’abans i el després.greus problemes d’exclusió social. Un acompanyament de la presó a la societat, deUn equip humà format per educadores socials, l’infern del maltractament a la llibertat de decidir,treballadores familiars i voluntàries treballa per de l’exclusió a la participació.donar acollida, acompanyament, orientació i A Lligam acompanyem amb la convicció queinformació a las dones amb l’objectiu final que tothom pot fer passos i millorar la seva vida iaquestes adquireixin autonomia en els àmbits acompanyem perquè estem convençudes que totapersonal, econòmic, social i familiar, perquè persona té capacitats i possibilitats, i pot recuperar-puguin viure de manera estable i digna amb els se. Acompanyem, no treballem per a les dones,seus propis recursos. sinó amb elles. I acompanyem des d’una vesantLa feina del voluntariat a la nostra entitat és des educativa i participativa, treballant en xarxa ambde sempre insubstituïble i consisteix en una altres entitats i professionals, i realitzem tambécol·laboració en tasques d’acompanyament a les tasques de sensibilització.dones, en la realització de gestions diverses, de Si algú de vosaltres s’anima a col·laborar amb latallers formatius i d’altres activitats adreçades a nostra tasca, pot contactar amb nosaltres.oferir una atenció de qualitat i assolir els objectiusde l’entitat.Quinze persones de diferents nacionalitats, culturesi edats, dones i nens, vivint juntes i compartintespais. Això és la casa d’acollida on la vidaquotidiana i la vida en grup es converteixen enles eines principals per poder aprendre, conviure,créixer, adquirir hàbits i habilitats, compartir el quesaps fer, i recuperar-te com persona. El fet de viureamb altra gent fa que la vida en grup sigui un dels Associació Lligam Tf. 636248376 Adreçapilars sobre el qual basem la nostra intervenció. electrònica : lligamdona@eresmas.comDe l’acollida a la inserció hi ha un camí i és aquesttrosset de camí el que volem fer amb les dones. 13
  14. 14. RECEPTES per anar canviant Receptes per amar canviant Receptes per anar canviant Bacallà de Quaresma Fariseisme nuclear Tere Jorge Salva Clarós Una certa tradició popular diu que a l’Edat Mitjana l’abat A la central nuclear de Fukushima les coses d’una comunitat, per Quaresma, era qui feia les racions van malament, i es percep ja fa temps que de bacallà i les feia de la mida que volia sense que ningú empitjoraran. L’accident ha malmès el vas de li pogués dir res. És per això que utilitzem aquesta frase contenció com a mínim d’un dels quatre reactors feta per referir-nos a les persones que manen o tenen un amb problemes. L’exposició de l’entorn a elevats domini sobre els altres i per tant, en molts casos, igual nivells de radioactivitat no només passarà factura que l’abat, fan el què volen sense permetre que ningú els a la població d’aquí a uns anys sinó que ara mateix hi discuteixi. I potser, callem massa i deixem que aquests, dificulta qualsevol acció per intentar aturar les els que tallen el bacallà, decideixin per nosaltres. Ara fuites. Ningú sap com actuar en una situació tan s’acosten les eleccions municipals i són molts els que desesperada. El problema de l’energia atòmica és aspiren a tallar el bacallà però nosaltres poden decidir que se sap com iniciar una reacció de fissió nuclear en exercint el dret a vot i que mai ningú no ens pugui dir: i cadena a partir d’una massa crítica d’àtoms d’urani va callar i no va dir res (com diu la cançó). El que segur enriquit, però es desconeix com revertir el procés. que no dirà res és el peix de la recepta d’avui però espero En el millor dels casos, i sota els mecanismes de que sí que aixequi comentaris favorables de les persones control per neutralitzar la propagació de la reacció que gaudiran d’aquest plat. de fissió nuclear aconseguint una virtual apagada del reactor (ara mateix està fora de control), el Ingredients: 8 trossos de bacallà de 120 g. cada combustible d’alta activitat continuarà irradiant un aproximadament; 100 g. de pinyons; 50 g. de i caldrà confinar-lo en condicions d’estanqueïtat panses; 16 prunes; 4 tomàquets madurs; 2 cebetes durant alguns centenars o milers d’anys. És tendres; 2 porros; 2 grans d’all; 1 got de vi blanc; responsable engegar una màquina perillosa que no un quart de litre d’oli d’oliva; farina; sal; pebre; se sap com aturar? julivert. Al cap de poc de l’accident de la central de Preparació: Dessaleu el bacallà. Cal tenir-lo 24 Fukushima, Greenpeace i companyia es van hores en remull i canviar-li l’aigua tres vegades com manifestar a Barcelona en solidaritat amb els afectats a mínim (o be el compreu ja dessalat). Enfarineu de les catàstrofes del Japó i per exigir al govern el bacallà després d’haver-lo eixugat bé amb un espanyol, molt oportunament en un moment de drap. commoció i d’angoixa, el tancament immediat de Poseu una cassola al foc, amb l’oli ben calent, i les centrals nuclears. L’acte esperpèntic escenificava fregiu el bacallà. Després traieu-lo i reserveu-lo. “un agraïment al poble japonès que amb el seu sofriment Peleu i talleu finament les cebes i els porros i ens podia redimir del nostre pecat nuclear”. Ho poso ofegueu-los en el mateix oli de fregir el bacallà. en cursiva perquè és la meva percepció subjectiva Quan tot estigui daurat, afegiu-hi els grans d’all d’una acció grotesca. i el julivert picats, remeneu durant una estona i Responent a la pregunta d’abans, i al marge de la després poseu-hi el tomàquet ratllat. Deixeu que falta d’escrúpols, la qüestió, benvolguts amics de es cogui lentament fins que el sofregit estigui al seu Greenpeace, no és quan es tanquen les centrals punt. nuclears sinó quan serem capaços de reduir A part, bulliu les panses, els pinyons i les prunes el 10,9% de l’energia primària que consumim amb el vas de vi blanc; deixeu-ho coure lentament, a l’Estat espanyol que és d’origen nuclear. La tapat, durant quinze minuts aproximadament. irresponsabilitat, si de cas, va lligada a exigències Finalment, barregeu-ho tot a la cassola, el bacallà, del nostre estil de vida, que demana més i més el sofregit i els fruits secs bullits amb el vi, remeneu energia. Estem immersos en un encara tímid canvi amb molt de compte amb una cullera de fusta o de model energètic on les renovables substituiran millor sacsejant la cassola i poseu-ho al forn escalfat les centrals nuclears. Però qui sigui capaç d’estalviar prèviament durant 15 minuts. l’11% a la seva factura energètica domèstica que14 Serviu-ho calent, en la mateixa cassola. tiri la primera pedra.
  15. 15. Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades PuntadesU N BLOC PER DESCOBRIR: RE- tens la sensació que li agrada “épater” encara ACCIONA. Us convido a visitar el bloc que això sigui amb el cost d’una certa demagògia. d’en Jordi Panyella Soler, “Re-acciona”, Mentre critica els estereotips que nosaltres tenim http://re-acciona.blogspot.com. És un bloc dels africans, generalitza força sobre la cooperacióque ens engresca i ens sacseja perquè reaccionem i els cooperants. Amb tot crec que és un bondavant els autèntics valors de la vida, on hi revulsiu sobre aquest curiós costum que tots tenimtrobem vídeos, articles, entrevistes, contes... de bescantar molt ferotgement els partits i el seuque ens animen a estimar i a pensar. I de passada, funcionament i en canvi de no ser mai gens críticsens permet conèixer un autèntic mestre de Reiki amb les ONG, quan sovint són, per exemple, benTradicional Japonès i Reiki Usui Tibetà. Per cert, poc participatives i no escapen a les imperfeccionsheu sentit mai parlar del reiki? La meva explicació de qualsevol entitat formada per persones de carn icasolana seria, a grans trets, que és una energia que ossos que ha d’actuar en una realitat ben complexa.pot contribuir a guarir i que funciona a través de La recent mala experiència de la Caravana Solidàrial’amor, sempre donat desinteressadament, i amb del Sàhara va posar en evidència la fragilitat icertes connexions amb la pregària universal. Sé superficialitat de moltes actuacions, més pensades deque us pot sonar a “il·luminats”... i suposo que, cara a la galeria que per al desenvolupament real.com en tots els coneixements, hi ha de tot: persones Dit això, estaria molt bé que a més a més de lesque en saben i persones que se’n poden aprofitar. àcides crítiques es perfilessin camins a seguir perPerò l’experiència viscuda de prop a nivell familiar contribuir que la gent de l’Àfrica pogués viure ambm’ha fet entendre-ho i acostar-m’hi. Bé, en Jordi hi dignitat. Perquè si les institucions polítiques noentén, jo només sóc testimoni que hi ha coses que funcionen i les entitats solidàries tampoc, què hemno acabem d’entendre, però que poden fer molt de de fer? Si no fem l’esforç d’imaginar i de posar enbé. Maria-Josep Hernàndez marxa camins, encara que ens equivoquem, i que no aconseguim l’excel·lència, l’alternativa és comE SPERANÇA. Deia Aristòtil que el títol d’aquella pel·lícula de Herzog: Jeder für sich “l’esperança és el somni de l’home ung Gott gegen alle. És a dir, cadascú a la seva i Déu despert”. I Nietzsche deia que “l’esperança contra tothom. Amb tot, el llibre em sembla un bon és un estimulant vital molt superior a la revulsiu. Mercè Solésort”. En temps de molta desesperança personal, Psocial, econòmica, política, religiosa... els que hem ARRÒQuIES I COMuNItAtSaprès que aquestes dues frases tenen la força de la SOCIALMENt AtENtES. És el títolveritat, hauríem de fer l’esforç d’intentar contagiar d’una petita guia editada per l’Equip deesperança. Això no vol dir tancar els ulls a cap Pastoral Obrera del bisbat de Sant Feliu,realitat, és exactament el contrari: mirar bé la que ha estat presentada el passat 4 d’abril, a Piera,realitat, per més complicada que sigui, i intentar amb una taula rodona en què ha participat tambédescobrir els punts de llum que hi ha per saber per el bisbe Agustí Cortés.on hem de començar a transformar-la. L’esperançaes pot contagiar amb la mateixa energia que l’amor. La intenció de la guia és dinamitzar parròquies iPot ser un bon propòsit per la Pasqua, no defallim. moviments per tal de fer-se poroses a la realitatMaria-Josep Hernàndez social dels llocs on són les comunitats cristianes. D’una banda, es tracta de ser conscients que cal explicitar molt bé l’acollida a la gent que pateix“N uNCA POSItIvO”. Frase i a la gent allunyada de l’Església; que cal que cèlebre del món del futbol que m’ha la litúrgia, la pregària, la catequesi, la formació vingut al cap ara que estic llegint cristiana, tinguin present la realitat social; que un llibre amb un títol d’allò més convé comunicar millor, aprofitant tots els mitjans,suggerent: Blanc bo busca negre pobre, de Gustau amb senzillesa i sense prepotència el missatgeNerín (La Campana, Barcelona 2011). El llibre és cristià i que cal col·laborar amb tothom –dins iun atac sarcàstic i detallat contra l’acció d’ONG fora de l’Església– que vol transformar la societat,i governs del Nord a l’Àfrica. Fa una colla de perquè el Regne de Déu no és pas una exclusiva delscrítiques ben encertades. El problema és que posatot i tothom dins del mateix sac i que de vegades cristians. Si hi esteu interessats, podeu demanar-la a p.obrera@bisbatsantfeliu.cat Mercè Solé 15
  16. 16. Per airejar el cervell Per airejar el cervell Per airejar el cervell Per airejar el cervell vital, i resulta agradable de ensucrada, sense buscar la llegir (no en va Montserrat Ribas llàgrima fàcil (el dramatisme és ha estudiat magisteri, treball real com ho és la vida mateixa) i social, teologia i, a setanta i posant de manifest valors, com escaig anys, humanitats!). l’amor, l’amistat i la generositat, He de reconèixer que no sóc que només apareixen gens neutral a l’hora de parlar- autènticament despullats en ne: som amigues des de fa molts moments transcendents, com anys, és una persona que aprecio quan la vida ens posa cara a molt. Llegir-lo ha estat com una cara davant del patiment humà llarga i profunda conversa on i de la mort. Un treball ple de Fer-se gran. Montserrat Ribas i han sortit inquietuds i qüestions força i autenticitat, que ha Piera. Edicions de l’Albí. Berga/ de fons d’aquelles que potser connectat amb joves i adults, Barcelona, 2011 costa més d’inserir en una amb un resultat intel·ligent i conversa, però que m’alegra ple de contingut. Maria-Josep Arribar als 76 o 77 anys i adonar- Hernàndez se, gairebé de cop, que s’és gran compartir. resultaria sorprenent si no fos Per cert, la Montserrat té perquè deu ser una experiència un blog excel·lent: http:// força més corrent del que viureiconviurebloc.blogspot. semblaria a primera vista. Ja ho com Mercè Solé comenta l’autora, citant Goethe: “L’edat s’apodera de nosaltres per sorpresa”. I Montserrat Ribas ho reconeix: La Bíblia. Bíblia Catalana tota la vida ha viscut la vellesa Interconfessional, Barcelona 2011. com un fenomen aliè que mai Ja se n’ha parlat molt, però val no l’hagués d’afectar, tot i haver la pena comptar amb aquesta treballat com a responsable del nova edició de la BCI. És una Servei de Vellesa de Càritas molt bona traducció, està molt durant un bon grapat d’anys. ben editada, és agradable de Polseres vermelles. Una sèrie És ara, en prendre consciència llegir, està bé de preu (9,95 €) d’aquesta etapa de la vida, que de TV3. i compta amb il·lustracions de s’ha animat a pensar a fons què Aquesta sèrie basada en Perico Pastor. Un altre aspecte significa la vellesa (així, pel les vivències d’un grup remarcable ha estat l’esforç seu nom), a partir de la seva d’adolescents ingressats en un conjunt de molta gent perquè trajectòria vital, l’experiència hospital és un treball televisiu aquesta iniciativa tingués un professional, un munt de de qualitat. A l’estil de la seva rerefons mediàtic, en el criteri lectures i sobretot la reflexió pel·lícula Herois, el director Pau que és bo crear consciència que sobre com viu el dia a dia. Freixas, ha sabut reflectir el món la Bíblia forma part de la nostra El llibre, doncs, barreja elements de la infància i l’adolescència cultura i que és una magnífica biogràfics (d’una família de com un moment vital i imprescindible obra literària la burgesia barcelonina) amb d’aprenentatge i de creixement i antropològica, siguin quines l’assaig i el testimoni. Està escrit personal, i en un context difícil. siguin les nostres creences d’una manera apassionada, Ho fa sense crear una realitat religioses. Mercè Solé Es vol un són món, però ben pocs occidentals acceptarien deEl retall viure en un sistema en què les regles del joc no fossin les seves (Gustau Nerín: Blanc bo busca negre pobre)

×