1. L’ A G
U L L
A
Desembre 2010 - Any XV - Número 72
Que hi hagi pau dintre teu!
El diumenge 28 de novembre, a més de ser el dia de les eleccions, va ser també
el dia de l’inici de l’Advent. Aquell dia, a la primera lectura de la missa, vam
sentir un dels anuncis més estimulants dels profetes: “Ell posarà pau entre
les nacions i apaivagarà tots els pobles, forjaran relles de les seves espases i
falçs de les seves llances. Cap nació no empunyarà l’espasa contra una altra,
ni s’entrenaran mai més a fer la guerra”. És, segurament, una de les millors
expressions dels desigs d’una vida valuosa per a tothom, trencant el malefici
iniciat, en la nit dels temps, per Caín quan va decidir que els seus interessos de
supremacia sobre el seu germà Abel l’autoritzaven a matar-lo.
Després d’aquesta lectura, proclamàvem el salm 121, el càntic dels pelegrins
quan arribaven a les envistes de Jerusalem. I aquell càntic esdevenia molt
concret, adreçat a la tràgica Jerusalem actual, i molt universal, adreçat a la
Jerusalem que és el món sencer: “Augureu la pau a Jerusalem! Que visquin
segurs els qui t’estimen, que sigui inviolable la pau dels teus murs!”. I més
encara: “Per amor dels meus germans i amics, deixeu-me dir: Que hi hagi pau
dintre teu! Per la casa del Senyor, el nostre Déu, et desitjo la felicitat”.
Això és el que hem proclamat en començar la preparació cristiana del Nadal.
Llenguatge poètic, utòpic, certament, però alhora llenguatge ple de potència,
com una invitació a creure de veritat que això és el que volem i això és el que
estem disposats a construir. Una voluntat que compartim amb molts homes i
moltes dones de prop i de lluny, i una voluntat que els creients veiem reflectida
en el rostre d’aquell infant que celebrarem el proper 25 de desembre.
No, no estem en un moment històric en què aquestes utopies semblin gaire
creïbles ni realitzables. Però Nadal és això, i no podem deixar de dir-les.
Butlletí de reflexió i diàleg. C/e: agulla.revista@gmail.com Bloc: http://punxo.blogspot.com

2. L’Agulla Sumari
Sumari - Sumari - Sumari - Sumari - Sumari - Sumari
Butlletí de reflexió i diàleg Veure, mirar
03 Les eleccions: Entre el pessimisme i l’esperança. A. Masllorens
Any XV. Número 72
desembre 2010
04 Les eleccions: Conclusions i reptes. Q. Cervera
Periodicitat: 05 Immigració i eleccions. E. Palau
cinc números l’any. 06 Sindicalisme avui. M. Solé
Subscripció anual: 10 € LA PALMERA I LA FONT
Grup promotor: 07 Sant Pau i les dones. J. Lligadas
Jaume Botey
Joaquim M. Cervera 08 La meva experiència a la Sagrada Família. M.L. López-Cobo
Salva Clarós 09 Visita papal: breus apunts de reflexió. M.J. Hernàndez
Kitty Guirao 10 No portava tiara. B. Thave
Maria-Josep Hernàndez
Tere Jorge 11 ¿Cisma callado en la Iglesia? J. Martín Velasco
Josep Lligadas 12 La meva forma d’apropar-me a Déu. C. Rovira
Josep Pascual
Mercè Solé amb entitat (i experiència)
Coordinació:
Josep Lligadas 12 AFMA, una Fundació per a la inserció laboral. J. Lanao
Compaginació: RECEPTES PER ANAR CANVIANT
Mercè Solé
Dibuixos: 13 Medallons de porc amb allioli de sobrassada. T. Jorge
Montserrat Cabo 13 Promeses electorals. S. Clarós
Capçalera:
Mercè Gallifa 15 Puntades
Imprimeix:
Multitext, S.L. 16 Per airejar el cervell
D.L.: B - 41803 - 97
Adreça:
Gran Via de les Corts
Catalanes, 942, 5-1
08018 Barcelona Bon Nadal!
Correu electrònic:
agulla.revista@gmail.com Una escena del pessebre del 2009
Telèfon: 93.308.37.37 del Centre d’Estudis PastoralS, on
(Josep Pascual) segons anuncien s’ha suprimit el
Bloc: bou (per allò dels “toros”) i s’ha
http://punxo.blogspot.com substituït pel ruc català. Com són!
Per subscriure’s a l’Agulla. Es tracta, simplement, d’omplir la butlleta de domiciliació bancària (si
no voleu retallar la revista, es pot fotocopiar) i enviar-nos-la. També podeu enviar les dades per correu electrò-
nic.
Butlleta de subscripció
Amics, Nom i cognoms: ____________________________________________
Us faig saber que desitjo fer NIF: ____________________________________________________
el pagament de la subscripció
anual de l’AGULLA a través del Adreça: _________________________________________________
compte que us indico.
Població: ______________________________________ CP: _____
Atentament,
Telèfon: _________________________________________________
Firma
Correu electrònic: __________________________________________
2 Entitat
- Oficina
- Control
- Compte o llibreta

3. Veure, mirar...
Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar...
Les eleccions:
Entre el pessimisme i l’esperança
Àlex Masllorens
de deixar anar tothom qui ho vulgui despullat
pel carrer a perseguir els qui duen el tors
descobert... i a la que hi ha una crisi econòmica
votem opcions que pretenen castigar o fins i tot
perseguir i expulsar els immigrants (els quals,
naturalment, són els culpables de la crisi i de
l’atur).
4. El franquisme sociològic i, en alguns punts,
també ideològic, persisteix. La ciutadania del
nostre país no ha paït bé que, durant dues
legislatures, no hagi governat el líder que va
obtenir més diputats, ni que els dos darrers
governs hagin estat de coalició. Més enllà de les
Han passat les eleccions i l’electorat ha parlat clar:
desavinences i d’una mala relació real entre els
Catalunya vol un govern fort, de centre dreta i no
tres socis de govern, crec que hi havia alguns
independentista. Per a mi, aquest és el missatge
condicionants mentals previs que ja feien que
principal.
la coalició estigués mal vista i mal digerida,
Evidentment, n’hi ha d’altres secundaris i s’admeten per principi, per l’electorat. O sigui, Catalunya
totes les interpretacions i tots els matisos. Però, desitja un règim presidencialista.
d’entrada, aquesta primera lectura d’urgència em
Podríem arribar a altres conclusions, ja molt
sembla que respon a algunes constatacions:
analitzades, com per exemple que el sector més
1. Continuem essent un país de mentalitat de ultraliberal i neocon del sistema ha provocat la crisi
botiguers, representants de comerç, petits econòmica i financera i al final aconseguirà imposar
industrials... en definitiva, uns petitburgesos els seus principis ideològics i les seves condicions
que valoren la família, la feina, la missa de polítiques i econòmiques. Dit d’una altra manera:
dotze (o els succedanis actuals) i el tortell de l’extrema dreta provoca una crisi (ideològica, de
diumenge. Tranquil·litat i bons aliments. valors, econòmica...), que s’ha gestat i preparat
2. Entre el seny i la rauxa, fa segles que s’imposa durant dècades i els grans perjudicats en són les
el seny (tret d’alguns moments de trist record). idees i els valors progressistes, que persegueixen la
Aquest seny fa que el nostre antimadridisme llibertat, la igualtat i la solidaritat. La guerra actual
(més que no pas antiespanyolisme) es manifesti és sobretot contra Europa, perquè és aquí on hi ha
en forma d’“independentisme rampellut”, o de hagut des del 1945 el millor “laboratori d’estat de
cap de setmana; una mena de coitus interruptus benestar” del planeta. Si Europa s’ensorra i deixa de
entre la passió i la raó. Al final, la sang no ser un dels actors clau en el món, la derivada és que
arriba mai al riu i la majoria opta per un terme el model europeu de convivència i de redistribució
confús i equívoc (el sobiranisme) o es deixa de la riquesa no era viable. I la conclusió implícita
impressionar per una opció inviable (el concert serà que els nous models a seguir siguin la Xina,
econòmic). Fum, fum, fum. I qui dia passa, any Rússia, Brasil...
empeny. Catalunya és, en aquest nou escenari, un dels petits
3. El nostre cosmopolitisme és més de paraula camps de batalla d’una guerra molt més gran.
que de fets. Ens impressiona que es parli de Només un i força perifèric. Però també aquí el
Barcelona i de Catalunya arreu del món, però que reinventi, defensi i sigui capaç de fer i d’oferir
l’esquerra pot acabar tenint molta més rellevància
3
ens costa acceptar la diversitat ètnica i religiosa,
ens molesta que hi hagi massa turistes, passem del que a vegades pensem.
Àlex Masllorens és periodista

4. Les eleccions: Conclusions i reptes
Quim Cervera
Del resultat de les eleccions, Com atendrà la demanda creixent
podríem extreure’n les següents d´independència? Com resoldrà
conclusions: l’avinentesa d´una radicalitzaciò
1. Els tres partits del govern són de l’independentisme i un refús
els que han perdut diputats. Hi al mateix per reacció dura? Com
ha una voluntat de l’electorat de afrontarà les relacions amb el
canviar de govern i de “castigar” govern espanyol? Cap a quin camí
el tripartit. Els tres partits hauran es llançarà? Cal el federalisme,
de reflexionar. Pot ser molt bo confederalisme, estat propi català,
que els socialistes, per aquests davant d´un autonomisme que
resultats, es replantegin tant la sembla que ha tocat sostre? CiU
5. Fa respecte l’aparició de
seva política sobre l’encaix de farà un govern o una aliança més
percentatges significatius de
Catalunya amb Espanya, com la o menys estable amb ERC (podria
Plataforma per Catalunya,
seva política social, perquè sigui tenir un govern molt estable de
clarament xenòfoba, que si
veritablement d’esquerres. 72 diputats) per avançar en el
s’apliqués la llei de partits hauria
sobiranisme?
2. Hi ha una decantació vers la d’estar prohibida. Cal tenir
dreta: si sumem els diputats del present que aquest sector existeix 3er: La desafecció política
centre dreta de CiU i els del PP i en el nostre teixit ciutadà. (per la corrupció, dificultats de
Ciutadans, en resulta 83 diputats finançament, liderats mediocres,
Al nou govern li pertoca afrontar,
(en l’anterior Parlament eren 65). poc pensament polític de fons,
i amb moltes dificultats aquests
Caldrà estar atents sobre si el superficialitat, mirades a curt
tres problemes polítics ben
govern d’Artur Mas tira endarrere termini, dèficits en la utopia i en
importants:
les bones pràctiques socials del les estratègies a llarg termini...).
1er: La crisi econòmica, Correm el perill de degradar la
govern Montilla i quines propostes
produïda per una crisi financera democràcia i poden aparèixer fins
socials fa. L’oposició d’esquerra
i especulativa, que pel que anem i tot discursos antidemocràtics.
no resta gaire forta per defensar
observant no la fan pagar a la Com regenerarà la política i la
tot allò que afavoreixi les capes
banca, sinó que la pagarem de nou democràcia aquest nou govern?
socials més baixes. Caldrà apel·lar
el poble. Darrere aquesta crisi hi Tenint en compte el dèficit
a la sensibilitat social inclosa en
ha la crisi alimentària, ecològica, impressionant de la Generalitat,
alguns sectors de CiU?
energètica. Es veu difícil que un es trobarà amb moltes dificultats
3. Els resultats es decanten vers el govern de centre-dreta pugui en aquest sentit.
sobiranisme: CiU, ERC i SI sumen gestionar-les tenint en compte
76 diputats (més de la meitat) als Les tres qüestions tenen relació,
els més desfavorits. Tampoc no
quals hi podem sumar els d’ICV i seria una gran aportació de
es veu que hi hagi una esquerra
(10 més) i alguns del PSC. Caldrà l’esquerra no solament tenir
real, que plantegi alternatives
veure com el nou govern gestiona alternatives per als tres problemes
possibles a favor d’una alternativa
aquesta voluntat popular que ja es sinó fer veure la imbricació dels
global al capitalisme explotador,
va manifestar el 10 de juliol passat tres, en referència al conflicte de
“gran manaire” del món. L’estat
al carrer. classes, implicat amb el conflicte
del benestar fa temps que està
d’estat entre Catalunya i Espanya
4. L’independentisme s’ha en crisi i sovint els governs (tant
(competitivitat entre les classes
dispersat entre ERC, SI i els de dretes com dels anomenats
dirigents dels diferents territoris, i
“perduts” vots de Reagrupament. d’esquerres) retallen les mesures
la relació econòmica amb Europa
De fet, possiblement molts vots més socials. No està gens clar que
i el món globalitzat). Un tret de
d’ERC han anat vers aquestes el nou govern prengui resolucions
les esquerres és escoltar la veu
candidatures i altres a CiU. ERC en favor del benestar general. Per
del poble i fer pedagogia entre
caldrà que reflexioni sobre el seu on retallarà?
els grups, els moviments socials,
nou liderat, l’haver deixat més o 2on: L’encaix entre Catalunya i els partits per anar madurant
menys “marginat” Carod Rovira, Espanya. Com gestionarà el nou una alternativa i un “gruix” de
i replantejar-se la seva proposta govern el carreró sense sortida persones a favor de la mateixa.
4 sobiranista, les aliances amb altres
nous partits emergents, etc.
política ni jurídica en què ens ha
posat el Tribunal Constitucional?
Quim Cervera és sociòleg i capellà

5. Immigració i eleccions
Eva Palau
El passat 21 d’octubre la Plataforma d’Entitats
Cristianes amb la Immigració va organitzar una
taula rodona al Centre d’Estudis Pastorals de
Barcelona, amb representants dels diversos partits
polítics. Tres qüestions que havia plantejat la
plataforma centraren les intervencions: les prioritats
polítiques que cal desenvolupar a Catalunya en
relació a la immigració en un context de crisi i
amb les noves competències de la Generalitat; el
posicionament davant la nova Llei d’Acollida
(pendent també de possibles impugnacions davant
del Constitucional), i l’ús de la immigració com a
argument electoral i en relació a la cohesió social.
Els partits tenen el deure de parlar de solucions
Hi assistiren Consol Prados del PSC, Oriol Amorós estables i no de canviar el discurs segons l’entorn
d’ERC, Rafael López del PP i Dolors Camats d’ICV. i el moment. Cal tenir present que amb la crisi
A tall de resum, destaquem algunes de les qüestions arriben menys immigrants i que a Catalunya
que es plantejaren. s’ha passat d’un 33 % d’irregulars al 7 % actual.
El PSC va insistir que cal treballar per a una única - El PP és partidari d’admetre només la migració
societat i posar els mitjans perquè les persones legal que pot absorbir la nostra societat. Es
nouvingudes puguin trobar-se en igualtat proposa, doncs, controlar-ne el flux i lluitar
d’oportunitats. En aquest sentit la Llei d’Acollida, contra la immigració irregular. Pensa que els
el Pacte Nacional per la Immigració (signat per tots immigrants han d’aprendre les llengües del país
els partits llevat del PP i de Ciutadans), la Llei de on viuen –sense que ningú li digui quina– i es
Llengua i els programes de formació ocupacional queixa que no hi ha fons per a l’ensenyament del
són instruments per a fer-ho realitat. Un altre eix castellà. El PP és contrari als ghettos i als pisos
fonamental és consolidar l’Estat del Benestar per pastera. Creuen que és molt important respectar
evitar la percepció de pèrdua entre els veïns. La Llei les normes de convivència.
de Barris, les aules d’acollida, els plans d’entorn, i
ICV va posar l’accent en la crisi i va insistir que cal
la priorització de la integració de les dones van per
atendre les persones més vulnerables, prescindint
aquest camí.
del seu origen. Valora la necessitat de canviar el
És important mantenir l’empadronament com a model de l’economia especulativa,d’incrementar
instrument administratiu que serveix per comptar les mesures fiscals i de controlar el frau fiscal i
els recursos que necessita la població. Si es deixa la irregularitat laboral. El Pacte Nacional per
de banda, creixerà la marginalitat i serà difícil la Immigració i la Llei d’Acollida són el marc
que l’accés a la salut i a l’educació mantingui la idoni perquè els ajuntaments treballin l’acollida
qualitat. i surtin al pas de problemes de convivència.
Un ús electoral de la immigració pot atemptar Les mediacions són un bon instrument. Opinen
contra la convivència i incrementar els conflictes. que tota persona ha d’estar empadronada i té
Cal evitar que els immigrants es converteixin en el drets i deures. Invisibilitzar les persones és
cap de turc. condemnar-les a la vulnerabilitat. Pensen que
el millor instrument d’integració és l’escola
ERC assenyalava la diversitat del perfil de la població pública i qüestionen els espais de benvinguda.
immigrada i la necessitat de fomentar les iniciatives En qualsevol cas, l’esforç per a la integració ha
emprenedores dels propis immigrants i promoure de ser per part dels immigrants i per part dels
la formació, tant laboral com el coneixement de la autòctons. Cal evitar de totes totes els discursos
llengua, combatre l’analfabetisme i potenciar una racistes. I per això ICV opta per denunciar-los,
societat d’acollida amb drets i deures. La promoció en el criteri que Catalunya és un sol poble.
del voluntariat lingüístic, la distribució equitativa
dels alumnes immigrats a les escoles s’encaminen Després d’aquestes intervencions s’obrí un torn
en aquesta direcció. El padró ha de reflectir en obert de paraules entre els assistents.
nombre i característiques la població real d’un
indret.
Eva Palau és secretària de la Delegació Diocesana de
Pastoral Social de Barcelona
5

6. Sindicalisme avui
Mercè Solé
Recentment han mort dues per- Avui, en aquest aiguabarreig
sones molt valuoses per al sindi- d’individualisme ferotge i de ni-
calisme d’aquest país: Marcelino hilisme ideològic (de fet potser
Camacho i Simón Rosado. Tots caldria parlar més d’emmascara-
dos de CCOO. El primer, un di- ment de les causes i conseqüèn-
rigent històric que va ser capaç cies que comporten el consum
d’encapçalar la lluita obrera ne- fora de mida, l’ambició desmesu-
cessària per dignificar les con- rada i l’especulació), sembla que
dicions laborals de tanta gent i, hàgim oblidat que la realitat es
sobretot, per encabir la llibertat transforma en positiu només si aparells electrònics… Ningú
sindical dins el nostre context de- nosaltres estem disposats a llui- no es pregunta pel cost social i
mocràtic. I Simón Rosado, Secre- tar amb generositat perquè això ambiental de l’invent.
tari d’Acció Sindical de CCOO sigui així. I que la causa dels més e) La llibertat individual és
de Catalunya, persona estimada vulnerables és un bé col·lectiu valuosa: no pas per decidir
i valorada per la seva impecable que no podem perdre de vista. quines condicions ètiques han
trajectòria sindical en el ram del de marcar la meva vida sinó pel
metall de Catalunya. Però el que ens ven la nostra dret a triar la velocitat que a mi
actual cultura és que: em fa sentir bé quan condueixo
He estat fullejant de nou el lli-
bre de les memòries de Marceli- a) El nostre benestar només pot o si vull o no beure vi abans
no Camacho, publicat el 19901 i venir d’un creixement econòmic d’agafar el cotxe.
m’ha agradat retrobar-me amb sense límit i amb un desequilibri f) Les institucions polítiques i
les arrels i amb l’autenticitat cada cop més gran a la terra. La sindicals són corruptes –totes– i
d’un moviment obrer capaç de nostra situació és “la natural”, no serveixen per a res. I per tant
posar les bases de l’actual (i en- i la misèria que viuen els altres el millor és desentendre’s-en.
cara incomplet) Estat de Benes- també ho és. En tot cas, nosaltres
som mereixedors del millor. Però Amb aquest “xup-xup” ambien-
tar, i de donar protagonisme en
no ens preguntem si els altres tal, i enmig d’una forta crisi, no és
la construcció de la democràcia
són mereixedors de la misèria en estrany que es tendeixi a buscar
als homes i dones treballadors.
què viuen. caps de turc (els immigrants,
Moltes coses han canviat en els gitanos…), que es permeti
aquests anys, que ens han descol- b) El mercat marca unes lleis una fragmentació social que
locat o que ens han fet perdre que no són qüestionables i que pot portar greus conseqüències
identitat com a treballadors. I determinen el nostre benestar. entre els treballadors amb dret a
no totes negatives, com el major Si en aquesta torna ens va bé, treballar i els qui no en tenen, o
protagonisme de les dones treba- fantàstic. I si no, ens hi hem que s’accepti mandrosament que
lladores. És cert que calia un nou de resignar perquè no hi ha el decalatge entre la incorporació
llenguatge i que la realitat es mou alternativa possible. dels joves al món del treball i la
amb gran rapidesa i sovint ens c) Si alguna cosa no ens va bé en seva necessitat d’autonomia es
agafa amb el pas canviat. Però les les nostres relacions laborals, cal vagi fent més gran.
circumstàncies d’avui em fan pen- buscar la manera de conviure- Fer sindicalisme potser és anar
sar que faríem bé de recuperar al- hi o de buscar una solució contracorrent. I segurament els
gunes intuïcions de fons que han individual. Només cal llegir sindicats haurien de canviar unes
quedat arraconades gens desinte- les receptes habituals contra el quantes coses, però Marcelino
ressadament, per la fragmentació mobbing: busca’t un psicòleg Camacho –i Simón Rosado–
de les condicions de treball, per o protegeix-te individualment, ens va demostrar a tots que en
les deslocalitzacions, per les con- però ningú no parla dels recursos condicions molt més adverses
seqüències de la globalització, per sindicals i col·lectius per fer front políticament que les d’avui era
l’increment del sector serveis en el als abusos. possible transformar les coses
conjunt productiu…
d) El consum no solament és bo, i millorar les condicions de
sinó que és imprescindible per treball i la participació real dels
6 1 Marcelino Camacho: Confieso que he
luchado. Memorias. Ediciones Temas de
Hoy, Madrid, 1990
a sortir de l’atzucac econòmic.
Més cotxes, més mòbils, més
treballadors en l’economia.
Mercè Solé treballa en una editorial

7. La palmera i la font
La palmera i la font La palmera i la font La palmera i la font
Sant Pau i les dones
Josep Lligadas
Quan es pensa en l’apòstol Pau
i les dones, sempre ve al cap el
famós “Dones, sotmeteu-vos
als marits…”, que surt a les
cartes als Colossencs (3,18) i
als Efesis (5,22-24). Però el que
passa és que, segons tots els
indicis, aquestes cartes no són
de Pau, sinó d’alguns deixebles
de la segona generació que,
empesos per les ganes de donar
estabilitat al cristianisme que
cada cop arribava a més gent,
per una banda volen mantenir femení dins la comunitat. Un text sobre qui ha
les intuïcions bàsiques, però alhora volen evitar d’anar amb el cap cobert i qui descobert, ens dóna
una excessiva ruptura amb els costums socials de una notícia que va més a fons que la indumentària
l’època. i ens fa veure que les dones, a les comunitats
Perquè, si anem més enrere, les cartes que tenim fundades per Pau, tenien papers rellevants com
com a segures de Pau (1 Tessalonicencs, 1 i 2 els dels homes: “Quan un home prega o profetitza
Corintis, Gàlates, Filipencs, Filèmon, Romans), què amb el cap cobert, deshonora el seu cap, i quan una
diuen? Pau és, sens dubte, un home del seu temps, dona prega o profetitza amb el cap sense cobrir,
i per tant té coses que a ell li semblen òbvies i a deshonora el seu cap” (1 Corintis 11,4). [A la
nosaltres no. Per exemple, que “l’home és cap de la mateixa carta, tanmateix, hi ha un text contradictori
dona” (1 Corintis 11,3). Però alhora, té afirmacions amb això, a 1 Corintis 14,34-35: hi ha qui diu que es
decididament igualitàries: “Que el marit compleixi tracta d’un afegit posterior, importat de 1 Timoteu
el seu deure matrimonial envers la muller, i que 2,11-12, i qui diu que és una concessió per quan hi
la muller faci el mateix envers el marit: No és la havia els marits davant, ja que no es veia gens bé
muller qui disposa del seu cos, sinó el marit, com que les dones tinguessin aleshores protagonisme].
tampoc no és el marit qui disposa del seu cos, sinó El lideratge femení es veu també en el fet que
la muller” (1 Corintis 7,3-4). També contempla la coneixem tot de dones amb papers dirigents i que
possibilitat que l’home o la dona puguin separar- trobem citades sobretot a Romans 16,1-16, com
se, sempre que no es tornin a casar; la separació ara Febe, anomenada “diaconessa de l’església de
comportava, aleshores, que la dona pogués tornar Cèncrees”, o Júnia, que és anomenada “apòstol”.
a actuar amb independència, sense dependre d’un
home (1 Corintis 7,10-11). Als que defensen que I bé. Arribem a la segona generació, a la qual
l’home és superior a la dona perquè la dona va corresponen les cartes als Colossencs i als Efesis. I
ser treta d’una costella de l’home, els diu: “Per al ens trobem dos textos bàsics: Colossencs, de 3,18 a
Senyor no hi ha dona sense home ni home sense 4,1, i Efesis, de 5,21 a 6,9. Aquí es defensa l’ordre,
dona; perquè, si bé la dona va ser treta de l’home, enfront de les excessives llibertats que es prenien
també és cert que l’home neix de la dona, i tot ve les dones, els esclaus, i els fills. Cal dir que l’ordre
finalment de Déu” (1 Corintis 11,11-12). I, com un que es defensa es presenta amb un gran intent de
bon resum, té una afirmació clarament rupturista compensar-lo, perquè a l’època aquella ningú no
amb el seu ambient, i que més d’un problema devia deia que els marits han d’estimar les mullers, que
comportar a les dones (i als esclaus) que volien els pares no han d’exasperar els fills, i que els amos
traduir-la a la pràctica: “Ja no hi ha jueu ni grec, no han de maltractar els esclaus, i aquestes cartes
esclau ni lliure, home ni dona: tots sou un de sol en ho diuen. Però ja no hi ha el to de llibertat que es
Jesucrist” (Gàlates 3,28). respirava en els textos de Pau. Ja no es diu, per
Tot això comportava, també, papers de lideratge
exemple, que el cos de l’home és de la dona i el cos
de la dona és de l’home. Ara, l’afirmació és aquesta,
7

8. sense reciprocitat: “El marit ha d’estimar la muller ho espatlla definitivament: “Tanmateix, la dona se
com el seu propi cos. Qui estima la muller s’estima salvarà gràcies a la maternitat, si conserva amb tota
a si mateix”. I, certament, cap insinuació que les discreció la fe, la santedat i l’amor”.
dones puguin prescindir d’estar amb un home: Sens dubte que les dones, en les comunitats de
no hi trobem cap lloança del celibat, com Pau fa Pau, a partir del que deduïen de la seva fe, eren
més d’un cop, ni menys encara cap possibilitat de més lliures i més protagonistes del que era habitual
separar-se. en aquelles societats. I això va crear conflictes, i a
I arribem a la tercera generació, la de la primera mesura que va anar avançant el temps, els desigs
institucionalització cristiana, representada per o les necessitats institucionalitzadores van anar
les cartes a Timoteu i Titus. Aquí (1 Timoteu 2,9- rebaixant els plantejaments. Jo crec que el fet que
14) l’autor ja defensa directament el paper de la tinguem al Nou Testament escrits que ens van
dona sotmesa a l’home, sense compensar-ho amb mostrant el procés que va seguir la comunitat
exhortacions a l’home, i deixant clar que no hi ha cristiana dels inicis no és cap nosa, sinó al contrari:
lloc per a cap lideratge femení. I argumenta, contra adonar-se que els criteris d’actuació es mouen i
el que deia Pau: “Perquè primer va ser format canvien, ajuda molt a relativitzar… Però, això sí,
Adam i després Eva. I no fou enganyat Adam, estaria bé que aquestes coses s’expliquessin més a
sinó que va ser la dona la qui va ser enganyada la gent.
i va cometre el pecat”. I després, per arreglar-ho, Josep Lligadas és escriptor
La meva experiència a la
Sagrada Família
Maria-Lourdes López-Cobo
Per a mi la Sagrada Família forma Haver estat testimoni de primera
part del paisatge urbà de la mà d’aquesta festa ha constituït un
infantesa. Des de casa l’avi, un sisè honor per a tota la família. A casa
pis al carrer de Nàpols al barri de ens vam mudar de diumenge. En
la Sagrada Família hi havia una veritat que vam ser privilegiats
vista espectacular de les torres de enfront de l’altra gent que feia
la façana de la Passió. hores que s’esperaven al carrer o
Formo part de l’Església des que bé hi havien fet nit.
em van batejar. A casa hem estat Les mesures de control d’accessos
educats en la fe catòlica, en els al temple van ser molt estrictes.
ritus, en el seguiment del calendari Nosaltres, per exemple, ja teníem
litúrgic... A partir del sagrament quatre entrades nominatives on
de la Confirmació considero que hi constaven els nostres números
vaig optar per Jesús. Ens vam de DNI i els seients assignats. Per
casar a la parròquia del barri, a accedir al recinte calia passar per
Sant Martí del Clot, i allí també quatre controls, l’últim d’ells el
han estat batejades les meves filles. de l’arcada dels metalls. Fins i tot ja asseguts a lloc
Sóc cristiana, per tradició i per opció. En els la seguretat també era màxima. Hi havia els Reis
moments difícils de la meva vida, l’única fita que d’Espanya i també el Sant Pare. Tant els voluntaris,
em manté amb esperança és Jesús de Natzaret, el que eren moltíssims, com el personal de seguretat
seu missatge i la bona nova de la construcció del van ser en tot moment agradables i considerats.
Regne de Déu. La tercera part de l’aforament del temple estava
Quan des de la Comunitat de Sant Pere Claver se’ns reservada als parroquians de Barcelona. I aquí
va donar l’oportunitat d’obtenir entrades per a la cal agrair als organitzadors el detall d’oferir la
cerimònia a la gent del país, preveres, monges i
8 cerimònia de consagració del Temple de la Sagrada
Família, vam demanar-ne per a nosaltres quatre. feligresos de tota condició social.

9. El temple de Gaudí és una obra meravellosa i en propera que no pas la majestuosa cerimònia de la
aquest àmbit la cerimònia va ser espectacular. La Sagrada Família.
megafonia va fallar, cosa que va ser una llàstima Crec en una Església dels pobres, sense vincles
perquè, si no fos pel missal que ens van repartir no de poder. Malauradament l’Església institucional
hauríem pogut seguir la cerimònia. L’homilia del es troba més a la taula dels rics i dels poderosos
Sant Pare la vam llegir a casa, gràcies a la pàgina d’aquest món. No obstant això, en el si de l’Església
web http://papabarcelona2010.cat. Dins el temple hi ha molta gent de bona voluntat que fan una gran
hi havia moltes pantalles de televisió on podíem tasca social. Voldria que l’Església catòlica adoptés
seguir la retransmissió de TV3. un to més humil, no des de la veritat absoluta, sinó
A mi m’agradaria que el Sant Pare pogués conèixer des de la recerca de l’entesa, de la veritat, des de la
la realitat del món, dels homes i de les dones, dels voluntat de construir cada dia el Regne de Déu a
joves, dels avis, de les famílies, de les parròquies... la terra.
De ben segur que la trobada amb els nens de Maria-Lourdes López-Cobo és tècnica del Departament de
l’Hospital del Nen Déu va ser més entranyable i Cultura de la Generalitat
Visita papal: breus
apunts de reflexió
Maria-Josep Hernàndez
E SPANYA. Molt interès a venir
a l’Estat i a repetir. I tornarà.
El Vaticà veu el territori espanyol
C ATALÀ. Res no és casual:
la sensibilitat de Martínez
Sistach pel país i la llengua es
com a terra de “reconquesta”? reflecteix en l’ús que en fa el
Vam tenir resposta? Papa. Ben lluny del que va fer a
València: una frase en valencià.
A VIÓ. Els periodistes de l’avió
són escollits. Les preguntes
Tot és context.
s’han de dirigir al portaveu, que
tria les que es faran i les que no
(Cuní explica el sistema l’endemà
M ISSATGES. Els previsibles
i comprensibles, res de nou.
Contundència exigint una moral
al diari). El Papa dóna algunes
respostes, i mai improvisades. E NTUSIASME. Meu no,
però moltes persones van
viure la visita de Benet XVI amb
concreta parlant de la família.
La mateixa contundència que
Parla de “laïcisme agressiu” i el molts trobem a faltar per altres
compara a l’època de pre-guerra entusiasme i devoció. El meu condemnes que mai no arriben, i
civil. Ens va fer pensar a molts en profund respecte cap a elles. Tant que tant s’han reclamat des de la
la “santa” solució tan beneïda: el de bo sigui un respecte recíproc Teologia de l’Alliberament.
franquisme. perquè tots hi capiguem en
M ILITARITZACIÓ.
banda militar rep Benet
Una
aquesta Església tan centrífuga
amb els que ens fem preguntes. D ONA. Se n’ha parlat molt
i ho celebro: una imatge
val més que mil paraules i
XVI a Santiago. I a Barcelona, a
peu d’avió, entre les autoritats T EMPLE. Sóc fan
Modernisme, del concepte de
del
l’artista global d’aquest corrent... i
mil lamentacions. Gràfic i
explícit el paper de les monges,
que el reben sobresurt un tricorni com el paper de la dona a
del comandament de la Guàrdia fan de Gaudí. La utopia i el somni l’Església. He sentit aclariments,
Civil. Imatges eloqüents. Algú fets realitat. La sensibilitat i la justificacions... però m’hagués
s’imagina Pere Casaldàliga rebut tendresa materialitzats en pedra. agradat sentir: “Potser sí que ens
Una meravella universal. Faran
9
així? Algú em respondrà que no vam equivocar en el guió, potser
és cap d’estat. Tot dit. comunió, l’esperit evangèlic i la ho haguessin pogut fer dues
grandesa del temple?

10. monges i dos seminaristes, potser...”. Mai
no m’he implicat en feminisme a l’Església
perquè crec en una renovació més global
i evangèlica, no en un pedaç. Però davant
l’escena, vaig fer un bot del sofà de casa i
em vaig sentir insubmisa, emprenyada...
i tristament avergonyida. Pensava
interiorment que sempre em defineixo
com a dona, lliure i creient, i en el company
que em diu que les tres coses alhora, a la No portava tiara
Jerarquia, els deu sonar a “bruixa”.
No portava tiara i anava descalç.
O PINIÓ. Dos articles interessants, i
publicats a El Periódico. Dissabte 6, la
del mestre Francesc Escribano, “Catalunya,
Els seus peus escombraven la pols dels camins
quan venia a portar als homes germans seus
terra de missió” i diumenge 7, la de Juan José un missatge de pau, d’amor, de justícia.
Tamayo, ‘El viatge, un acte de papolatria’ . No portava pas tiara i anava descalç.
Els sacerdots i els escribes s’escapolien d’ell
P ORTADA. Els mitjans (diaris, ràdios
i fins i tot TV3, televisió oficial de
l’esdeveniment) han estat prou valents
quan allargava la mà a una dona adúltera
i en un desgraciat hi veia un germà.
com per parlar també d’una alta visió No portava tiara, anava descalç.
de l’Església enmig de l’eufòria eclesial Als infants i als humils, els deixava acostar-se,
i mediàtica de la visita de Benet XVI. I
Església Plural va ser capaç d’aglutinar 28
sense guàrdia, sense palau, sense luxe,
entitats en un acte alternatiu, de reflexió sense esplendors.
i pregària, com a resposta constructiva. No tenia pas cavalls, cavalcava un ase.
I aquest cop no ha quedat silenciada pels No tenia tiara, anava descalç.
mitjans. La Carta als Cristians i Cristianes
de Catalunya d’Església Plural reflecteix Feia nosa als poderosos i a tots els correctes,
el pensament i sentiment de molts. Va ser que l’hi van agrair amb un travesser de la creu,
llegida a la trobada de reflexió i pregària on va dessagnar-se per tal de rescatar-los.
del 5 de novembre a l’Església del Pi.
En el nostre pobre món les ferides continuen sagnant
M ITJANS D’ESGLÉSIA. Mitjans quan els homes pateixen del fred i els infants tenen fam,
catalans de temàtica d’Església, quan l’emigrant fa por i és perseguit,
en paper i a internet (i no parlo dels que quan afartat d’injustícia el vedell d’or s’engreixa.
depenen directament dels bisbats) han
estat molt servilistes i poc plurals en la No portava tiara. I es deia Jesús.
informació de la visita del Papa, eludint Béatrix Thave
altres punts de vista i opinions. S’obliden
que els subscriptors i lectors, la majoria són (traducció de Joan Ramon i Cinca)
gent de la base. Crec que no és temps d’elits
a l’Església dels laics.
M ASSES. Tot era a punt per a un bany
de masses. Però al final, no hi havia
tantes “masses” als carrers de Barcelona.
El papamóbil de tornada de la Sagrada
Família va anar de pressa: les imatges per
la televisió, amb alguns carrers buits, no
eren les que volien.
I amb això acabo els apunts: imatge o
evangeli? Vaticà II o Trento? I a quina
velocitat cap el final d’un camí o cap a un
de nou?
10 Maria-Josep Hernàndez és periodista

11. ¿Cisma callado en la Iglesia?
Juan Martín Velasco
El catolicismo de nuestros días ha generado unas conferencias
presenta profundas divisiones episcopales uniformes, que
internas que permiten hablar de extienden esa uniformidad
la presencia en su interior de un a sus órganos asesores, las
cisma latente. publicaciones y los medios de
Ni la diversidad de formas comunicación que dependen de
ni los conflictos constituyen ella, los centros de enseñanza
un fenómeno nuevo en la bajo su autoridad, y a sus
Iglesia. Han acompañado toda directrices en todos los órdenes
su historia. Lo que llama la de la vida de la Iglesia. Así, ésta
atención en el catolicismo de presenta una imagen monolítica,
nuestros días es la incapacidad uniforme, que ignora o excluye
de la jerarquía para “gestionar” a todos los que muestran la
el hecho. Porque una de las más mínima desviación de las
funciones más importantes consignas oficiales. Pocas veces
de ésta es el ministerio de ha estado la Iglesia más lejos de
la unidad. Pero la jerarquía la necesaria participación de los
actual -en su conjunto y salvo raras excepciones- fieles en la vida del Pueblo de Dios. ¿Quién recuerda
parece entender esa unidad como resultado del ya la “consulta de los laicos en cuestiones doctrinales”
sometimiento incondicional de los fieles a sus que preconizaba el cardenal Newmann?
criterios, su forma de pensar y su autoridad, Un hecho reciente muestra el avance de esta ola de
ejercida de la forma más absoluta, y entiende la autoritarismo en la vida de la Iglesia. Los estatutos
comunión eclesial como la sumisión del conjunto de la Universidad del Episcopado Español que
de los fieles a sus dictámenes. preveían la participación del Claustro Universitario
Desde una comprensión preconciliar de su papel en en la elección del rector han sido modificados para
el seno del Pueblo de Dios, la jerarquía entiende su eliminar esa participación e imponer un sistema en
naturaleza y su función como si ella monopolizase el que el obispo gran canciller elige el candidato sin
la asistencia del Espíritu, e ignora sistemáticamente participación alguna de sus órganos de gobierno.
a los grupos de católicos que disienten en aspectos No pedimos una democratización de la Iglesia,
perfectamente discutibles, y excluye a los que sino que sea fiel en su organización a la condición
se atreven a defender posturas diferentes en un de fraternidad que ha de regirla.
ejercicio de su libertad que merecería ser escuchado Probablemente, a esta deriva autoritaria de la
y agradecido. Iglesia, entre otras razones, se deba su creciente
El sistema de nombramiento de obispos y los cri- distanciamiento de la sociedad y el escaso aprecio
terios que se siguen en la elección de los candidatos que los ciudadanos muestran hacia ella.
Juan Martín Velasco és capellà de Madrid
Posem el bloC de l’Agulla al portal de Catalunya Religió.cat
A partir d’aquest mes de desembre podreu llegir L’Agulla al portal de Catalunya Religió.cat (www.catalunyareligio.
cat), de què us parlàvem en el número passat. Serà sens dubte una bona oportunitat per donar a conèixer L’Agulla a
un públic més ampli i divers. Ocasionalment també hi publicarem articles que no ens han cabut en la nostra revista o
que per la seva actualitat convé publicar i estan en la mateixa línia de L’Agulla. Recordeu també que si voleu rebre
gratuïtament el butlletí de Catalunya Religió, podeu subscriure-us-s’hi gratuïtament des de la seva web. El bloc antic
de L’Agulla (http://punxo.blogspot.com) quedarà com a recull històric dels articles publicats fins a aquest número.
Per cert, també hem canviat la nostra adreça de correu electrònic, que passarà a ser: agulla.revista@gmail.com
11

12. La meva forma d´apropar-me
a Déu
Concepció Rovira
El divendres 26 de novembre Déu, és viure amb plenitud i
vàrem celebrar l´aniversari del total llibertat cada segon de
Quim Cervera. Vàrem ser molts vida.
els convocats. El seu poder de Per altra banda has obert el
convocatòria resta intacte, i amb teu cor i la frase que va rebre
els anys el nombre de persones Moisès “Jo sóc en tu”, la fas
augmenta com l’estimació que teva. Tens confiança perquè
tots li tenim. saps que formes part de la
Tornant a casa vaig començar totalitat divina que està arreu.
a pensar en la trobada i una Aquestes dues constatacions
conversa que vaig tenir allí, però són la meva vivència actual i
sobretot la lectura del llibre del és així com visc la meva fe .
Quim m´ha ajudat a concretar El Quim parla de refundar
molt més la meva reflexió i crec l’Església. El segle XXI s´inciat amb unes dificultats
oportú donar-la a conèixer per si pot ser útil en enormes a tots els àmbits, no sols eclesials, també
aquesta reflexió-refundació que proposa el Quim en econòmics i socials. Però aquesta refundació passarà
el seu llibre “Església, mare i creu”. pels petits gestos de pregària, aquella consciència
He format part del nucli inicial de persones que vàrem plena de la presència de Déu, un retorn al diàleg,
crear la JOBAC. He viscut la meva fe durant molts a la trobada humana... sense preguntes ni grans
anys arrelada en el moviment, el mètode de la revisió cerimònies, sols acollint amb el gest, amb una
de vida m´ha format no sols com a persona sinó que mirada.
m´ha ajudat a créixer en la fe, tot materialitzant el En aquesta recerca he trobat persones que m´han
meu compromís en els fets que visc. ajudat a trobar espurnes d´aquesta nova Església.
No renuncio a aquest eix vertebrador de la meva Penso en homes de Déu i el seu treballar silenciós
persona. És part de meva història i de molts altres. per trobar un nou llenguatge espiritual arrelat
Els anys m´han portat més rostres i moltes més a la contemplació de la natura. Espais de diàleg
descobertes i vivències. La fe va trontollat seriosament interreligiós. Parelles que donen part del seu temps
en una ocasió i l´allunyament és va materialitzar per fer dansa contemplativa a joves i no tan joves.
restant apartada del grup i del moviment de l’ACO. Religiosos que cerquen una comunió en formes de
El qüestionament de l’Església gran, com diu el Quim pregària contemplativa no cristiana. El rector del meu
en el seu llibre, va fer forat en mi. poble que està obrint la parròquia a formes populars
A poc a poc, d´una forma gairebé inapreciable, s´ha de pregària de nouvinguts...
anat reformulant la forma d´apropar-me a Déu. La La nostra generació va somniar una Església que ja
meva inquietud es va anar interiotitzant i la meva no existeix, entre tots i també per culpa nostra l´hem
recerca ja no eren formes litúrgiques, ni grans foragitada, i em dol escriure això però no crec que
discussions en el grup. Buscava un contacte senzill, passi per les parròquies, ni per cap de les formes
proper, m’atreviria a dir directe. actuals... No sé com serà, ara sols estem travessant
He anat deixant que Déu es manifestés arreu: a la l´inici del desert i aquest pot ser molt més llarg que la
natura, en un rostre, una conversa... he trobat en fugida d’Egipte, però si que sé que serà arrelada a la
la contemplació una forma de pregària intensa i pregària i a formes molt mes espirituals, sols cal que
totalment alliberadora que m´apropa a una comunió ens orientem envers Déu i de ben segur que Ell ens
amb Jesús com mai abans he tingut. anirà portant les respostes a les nostres inquietuds.
Francesc d’Assís ho expressa molt millor que jo en Mentrestant, anirem celebrant els aniversaris del Quim
la seva oració “Senyor, fes de mi un instrument de com ho vàrem fer aquell divendres, amb molt de amor
la teva pau!”. Deixar que Déu actuï a través nostre. i esperança per aquesta Esglesia que tots fem.
12
Descobrir que cap planificació és valida, que la ment Concepció Rovira és infermera
és pot silenciar i així sols restar oberta al desig de concepcio.rovira@gmail.com

13. Amb entitat (i experiència)
Amb entitat (i experiència) Amb entitat (i experiència)
AFMA, una Fundació per a la
inserció laboral
Jesús Lanao
L’any 1996, el Els criteris de funcionament d’AFMA són
CIRE (Centre empresarials, en el sentit més positiu d’aquest
d’Iniciatives per terme. Això significa:
a la Reinserció), • Preparació (si cal) de les persones, per a
empresa pública treballar amb qualitat (ser competitius).
del Departament
de Justícia, vol • Condicions laborals: les més avantatjoses
potenciar el treball possibles. AFMA contracta els treballadors,
de les persones segons conveni propi, igual o superior al del
internes als centres sector (com és el cas dels treballs forestals,
penitenciaris, que és el que ocupa el nombre més gran de
buscant feina persones).
en empreses i • Vetllar molt específicament per les mesures de
institucions, a la seguretat (atès el risc de la feina forestal).
qual puguin accedir les que estiguin en “tercer
grau” (que han complert una part de la condemna • Exigència de compliment de normes laborals.
i el jutge els doni permís per sortir a treballar fora AFMA viu del seu treball (les subvencions són el
dels centres). Atès que la pròpia administració 2% del pressupost) i no pot ser deficitària.
no podia fer aquests contractes laborals ni tenia Explicar als treballadors la naturalesa d’AFMA
mitjans tècnics per a realitzar-ho demana a AFMA i la necessitat que altres companys puguin ser
que ho faci. contractats temporalment.
Poc abans havia nascut l’Associació per el Foment Pensem que AFMA ha de ser un trampolí per a la
de les Mesures Alternatives (AFMA), amb l’objectiu gent, de manera que no s’hi quedin permanentment.
de la inserció laboral d’aquests col·lectius. Es Vet ací el sentit del darrer punt.
tractava de enllaçar necessitats, amb recursos
i possibilitats, ja existents en la pròpia societat En l’actualitat s’està gestant un projecte per ajudar
(el que avui en diem sinergies). El cas concret: la formació de microempreses de les persones que
boscos públics que calia netejar, subvencions del deixin AFMA, atès que hi ha un mercat de feina
Departament de Treball per plans d’ocupació, que el podrien cobrir aquests treballadors.
interns que volien treballar. Lligant els tres vèrtexs Com a element terapèutic important està el treball
hom aconseguí el que es pretenia: la normalització fet a l’aire lliure. Tot i la seva duresa la gent ho
laboral de les persones amb risc d’exclusió, en agraeix perquè viuen el seu gran desig: la llibertat!
concret dels centres penitenciaris.
Per acabar, com a limitacions de la nostra entitat
Després de gairebé 15 anys i constituïda com a assenyalaríem:
Fundació sense ànim de lucre, podem dir que la
• Que no serveix per a persones amb més
fórmula ha funcionat, amb moltes varietats i, val
dificultats (de salut, conducta, etc.), atès l’esforç
a dir, amb molt d’entusiasme i d’hores de treball
físic i el treball reglat.
de les persones que creien en el projecte. Amb una
mitjana 65 treballadors (i un total de 210 contractes • Que solament pot atendre a una petita part
l’any 2009) s’han realitzat 137 obres i serveis: neteges dels 10.000 interns que tenim a Catalunya.
forestals, petites obres d’arranjament, pintura,
trasllats i altres serveis per tot Catalunya –en la Adreça: Gran de Gràcia 167, pral 2ª . BARCELONA
major part encàrrecs de la pròpia administració Telèfon: 932177154
13
(Ajuntaments, Generalitat, Consells Comarcals, afma@afmainsercio.org
Universitats). www.afmainsercio.org

14. RECEPTES per anar canviant
Receptes per amar canviant Receptes per anar canviant
Medallons de porc Promeses electorals
amb allioli de Salva Clarós
sobrassada Enmig de el Partit Popular de Catalunya tant
CiU com
la passada campanya electoral,
van
advertir que en cas de governar eliminarien la
Tere Jorge
prohibició de circular a més de 80 km/h a les car-
Quan arriben aquestes dates, en algun moment o altre, ens reteres de l’àrea metropolitana de Barcelona. La
plantegem quin sentit té el Nadal avui, en el nostre temps, en prohibició, molt impopular, va ser imposada pel
aquesta societat cada cop més secularitzada, i que en canvi té govern del Tripartit junt a un paquet de mesures
perfectament integrada aquesta celebració. Per a uns no serà amb la finalitat d’intentar millorar la qualitat de
més que una convenció social, altres veuran la vessant pura- l’aire per complir amb la legislació comunitària.
ment consumista, hi haurà qui en aquestes dates traurà la seva El cas és que tot i així la Comissió Europea ha
cara més solidària, qui ho viurà simplement com uns dies de acabat denunciant Espanya davant del Tribunal
vacances, qui trobarà el sentit espiritual més profund d’espe- de Justícia de Luxemburg per superar de for-
rança... i al final potser és una mica de tot això el que ens fa ma continuada, malgrat els advertiments i les
seure al voltant de la taula. Persones de diferents generacions, pròrrogues, el límit autoritzat per la legislació
amb les nostres vivències i idees, per compartir un àpat amb comunitària de contaminació per partícules en
una llarguíssima sobretaula i brindar desitjant que el proper suspensió i òxids de nitrogen en determinades
any tot millori, que falta ens fa! Aquí teniu una proposta, reco- regions, una d’elles l’àrea metropolitana de Bar-
nec que una mica agosarada, per a un d’aquests àpats. celona.
Ingredients: rellomillo de porc tallat en medallons d’un El que s’ha demostrat amb la impopular mesura
parell de cm. (calcular-ne 2 o 3 per persona); talls fins és que limitar la velocitat ha servit per rebaixar
de bacon (tants com medallons); sal i pebre; llavors de la contaminació, àdhuc els accidents i la conges-
sèsam. Per preparar l’allioli de sobrassada: un rovell d’ou, tió, però poc. La mesura s’ha quedat curta. Ha
un all, sal, oli d’oliva suau, 50 gr. de sobrassada, dues estat insuficient. La pregunta doncs és com s’ho
cullerades grans de mel. farà ara CiU, si ha de complir amb la seva pro-
mesa electoral, per eliminar el límit de velocitat
Preparació: Emboliquem cada medalló de porc amb
sense agreujar encara més la situació i fent front
una llesca de bacon i el punxem amb un escuradents
a les multes que caiguin del tribunal europeu.
per tal de tancar-lo. En una paella posem una mica d’oli
i fem a la planxa els medallons de porc sense passar-los Que els ciutadans desconeguin la legislació eu-
massa (que quedin al punt). Salpebrem un cop fora de ropea en matèria de qualitat de l’aire, o ignorin
la paella i els reservem en una plata que pugui anar al que a l’àrea metropolitana es registren anual-
forn. ment 30.000 morts relacionades amb la pol·lució
atmosfèrica no sembla sorprendre ningú. És més
Preparar l’allioli: Posar a la batedora el rovell d’ou, l’all,
fàcil que un jove conegui l’alineació de tots els
una mica de sal i l’oli. Triturar bé i quan agafi consis-
equips de futbol de primera divisió que no pas
tència hi afegim la mel i la sobrassada. Seguim batent
que conegui informacions que ajuden a enten-
durant uns segons fins que quedi ben barrejat. Cobrim
dre els perquès de les coses que passen al seu
els medallons de porc amb l’allioli de sobrassada i hi
voltant. Els primers responsables d’aquestes lla-
posem les llavors de sèsam per sobre.
cunes de coneixement són el mateixos polítics.
Pel que fa a la guarnició, podeu acompanyar-lo de pa- Uns perquè en lloc d’explicar les coses als ciuta-
tates tallades a daus o be un saltejat de bolets o de ver- dans prefereixen, en campanya electoral, carre-
dures tallades en juliana o fins i tot amb unes gambes gar contra l’adversari, a vegades fins a extrems
saltejades (mar i muntanya). insultants. I altres perquè es permeten la frivo-
litat de prometre allò que saben que no compli-
Gratinem al forn durant uns minuts fins que agafin un
ran. No es tracta doncs d’aixecar límits sinó de
color daurat.
posar-ne a la irresponsabilitat.
Nota: si no voleu (o no se us dóna bé) preparar l’alli-
oli, podeu comprar-lo fet i barrejar-lo amb la mel i la
14 sobrassada amb una forquilla (un cop gratinat queda
perfecte).

15. Puntades
Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades
J
ESÚS I LA FAMÍLIA. Amb aquest títol, en tots les sofisticades proves que caldria fer-
apareix a la revista “El Pregó”, en el seu li, el metge titular senzillament li va preguntar
número 400, de 15 de novembre, un article si havia netejat recentment els vidres de casa
molt interessant de Valentí Fàbregas. Molt seva. La resposta fou afirmativa. I el delicat
interessant no perquè faci cap nova descoberta sobre estat de salut de les cervicals de la dona, ben
el tema (jo mateix, i permeteu-me la referència, diagnosticat. Jo hi afegiria que, sens dubte,
deia una cosa semblant al llibre La política dels aquest metge, a més, sabia com es netegen els
cristians), sinó, simplement, pel fet de parlar-ne. La vidres. Mercè Solé
tesi és molt clara: a Jesús, això de la família, no li
C
interessava gaire. I a sobre, quan en parla, ho veu
AMPANYA I IMMIGRACIÓ. La
més com un obstacle per al seu Evangeli que com
campanya electoral ens ha deixat alguns
un ajut. Sembla dur, però és així.
records audiovisuals lamentables, com
En els evangelis, les úniques referències positives ara el videojoc del PP, amb “l’heroïna
a la família es troben en els relats entorn del nai- Alícia” disparant (“idees” –idees, tenia la barra
xement de Jesús, i tenen una voluntat simbòlica i de dir–) contra immigrants il·legals i símbols
exemplificadora del que és l’amor i la salvació de independentistes. Molt heroica, disparant contra
Déu. I també és positiva l’escena del peu de la creu, els més febles! I molt aclaridor, disparar contra les
en l’evangeli de Joan, per motius també simbòlics. aspiracions que un poble podria tenir de forma
Però en el que és pròpiament la vida de Jesús, les democràtica, a través del dret a l’autodeterminació,
referències a la família són sempre per dir que el si no fos que va ser ocupat i s’ha mantingut així
seu Regne és més important. I quan surten la seva des del 1714: per la força. Ho tenien ben calculat:
mare i els seus germans, Jesús sempre hi marca el videojoc va ser difós en el moment just de la
distàncies. Després de la mort i la resurrecció de campanya en què més els convenia, i la temàtica
Jesús, en canvi, la família de Jesús sí que va agafar els podia ser rendible en vots. I ho ha estat. De
un notable protagonisme dins la comunitat. fet, històricament s’ha pogut comprovar a Europa
que, en temps de crisi, la violència i la xenofòbia
Tot això no vol dir que, per al cristià, la família no
funcionen molt bé de cara a aconseguir vots. El
hagi de ser important. La família és una realitat
més preocupant, però, és l’increment de vots de
humana valuosa i potent, i pot ser un bon ajut per
Plataforma x Catalunya. Caldrà que el conjunt de
al creixement cristià. Però no es pot glorificar com
la societat ens posem les piles urgentment. Qui
si fos el centre essencial i fonamental de la vida
tanqui els ulls a això és que no li cal tancar-los
cristiana. Les dades evangèliques, com diu Valen-
perquè està cec. Maria-Josep Hernàndez
ti Fàbregas, “són molt poc adequades com a base
d’untuoses exhortacions edificants entorn de la fa-
C
mília o de formulacions dogmàtiques frenètiques i AMPANYA I SEXE. Les joventuts
contundents”. Josep Lligadas socialistes i Montserrat Nebrera van
aconseguir tenir el seu moment estrella
T
a la campanya de forma ben patètica. En
EMPS, SALIVA I PACIèNCIA. Així publicitat, diuen que el sexe sempre és efectiu i per
definia les millores que introduiria en el això el fan servir fins per vendre iogurts o xampú.
seu ambulatori una metgessa de capçalera, En propaganda electoral caldrà que afinin una mica
que es queixava que l’elevat nombre de més. Amb l’eslògan “votar és un plaer”, el vídeo
persones rebudes al cap del dia fos considerat un de la noia socialista tenint un orgasme mentre
bon indicador de qualitat de servei. Escoltar el votava era tan penós que semblava convidar a tot
pacient, tenir en compte el seu entorn quotidià, el contrari: “Votar és una tonteria de friquis: dedica
deixar-li espai perquè pugui expressar com viu el diumenge 28N a fer l’amor de veritat, que això
la malaltia, disposar de temps per explicar-se bé, sí que val la pena”. I Montserrat Nebrera va optar
sens dubte estalviaria moltes proves innecessàries: per fer un striptease, que li va comportar aconseguir
menys cost per a la sanitat pública i menys gestions més visites a la web, encara que era vox populi
per part dels seus usuaris. I m’explicava una que la senyora acabava en tovallola. Tot plegat, no
anècdota: A la consulta d’un metge de capçalera, els va servir de gaire. Els caldrà ser una mica més
que aquell dia tenia un metge resident amb ell, imaginatius... per les campanyes, em refereixo,
va anar-hi una dona que es queixava de mareigs.
Mentre el metge resident ja pensava mentalment
perquè la creativitat mal emprada sempre pot fer
vorejar l’estupidesa. Maria-Josep Hernàndez
15

16. Per airejar el cervell
Per airejar el cervell Per airejar el cervell Per airejar el cervell
semblen pures foteses, però de la hipocresia del règim de
que per a ells devien ser molt Stalin en relació als jueus. En
importants. I entremig, petites fi, també molt recomanable,
perles que denoten el nervi alli- tant si heu llegit la novel·la com
berador que hi ha a l’arrel de la si senzillament us interessa la
història d’Israel: per exemple, a història. Avís: la història de
19,9-10; 19,13-14; 19,33-34. Per la Shoah fa mal, però s’ha de
cert, que d’enmig d’aquest ai- conèixer Mercè Solé
guabarreig Jesús va treure un
Recorreguts per la Bíblia més dels seus principis estrella: “Es-
curiosa: 4. Unes quantes lleis tima els altres com a tu mateix”
del llibre del Levític (19,18). Josep Lligadas
La quarta proposta que oferei-
xo de recorreguts per la Bíblia
més curiosa consisteix a llegir-
se tres capítols de lleis del llibre
del Levític. Concretament, els
capítols 18, 19 i 20.
El llibre del Levític és el ter-
Jonàs, vés a Nínive! D’Ignasi
cer dels llibres de la Bíblia, i es
Flores. Publicat pel CPl en col-
presenta com un recull de nor-
laboració amb la Societat Bíbli-
matives majoritàriament de ti-
ca de Catalunya.
pus ritual, però també moral i La Vida y el Destino de Vasili
penal, que Déu hauria donat a Grossman. John y Carol Garrard. Una història bíblica en còmic,
Moisès per regir la vida del po- Ediciones Encuentro, S.A. amb dibuixos d’Ignasi Flores,
ble. De fet, és un complet codi Madrid 2010. en els quals alguns de la JOC hi
que recull normes de tot tipus, podran reconèixer la figura de
Fa un parell de números us
aplegades al llarg dels segles, i Jonàs en un cert consiliari...
parlava d’una novel·la que
que deixen veure com es vivia, i m’havia impressionat, que Els dibuixos de l’Ignasi Flores
com es pensava, en les èpoques descrivia la crua realitat de es fan mirar. No són gens car-
més antigues d’Israel. l’estalinisme i de la lluita contra rinclons i tenen la gràcia de fer
Aquests tres capítols que pro- els nazis. Es deia Vida y Destino i pensar, amb un llenguatge vi-
poso són una barreja curiosís- era d’un autor rus d’origen jueu sual molt atractiu, en una his-
sima on hi ha una mica de tot. que es diu Vasili Grossman. tòria que a mi em sembla ben
Un hi troba normes de compor- actual i que potser alguns sec-
A la biblioteca vaig trobar
tament sexual d’allò mes variat, tors de l’Església no s’han llegit
l’altre dia aquesta biografia
que, entre altres coses, donen gaire acuradament. Un Jonàs
de Grossman, certament
per suposada la poligàmia com disposat a fer, sobre el paper,
molt interessant, que permet
la cosa més habitual; hi troba tot allò que Déu li demana...
entendre fins a quin punt
també lleis penals d’una dure- llevat de mantenir la confiança,
molts elements de la novel·la
sa brutal, almenys vistes amb l’esperança i la misericòrdia. Un
són autobiogràfics. Els autors
els nostres ulls; hi troba també llibre per a totes les edats. Mercè
fan també un retrat amarg
normes que regulen temes que Solé
Alça’t, que jo no sóc més que un home, igual que tu.
El retall
(L’apòstol Pere al centurió Corneli: Fets dels Apòstols 10,26)