Agulla 66

838 views

Published on

Published in: Technology, News & Politics
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
838
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
13
Actions
Shares
0
Downloads
2
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Agulla 66

  1. 1. L’ A G U L L A Octubre 2009 - Any XIV - Número 66 Quina crisi? Hi ha signes d’estabilització dels preus dels pisos i repunt de les vendes. Revifa la venda de cotxes. S’entreveu, encara que no immediata, una tornada al consum. Per altra banda s’han iniciat les sessions preparatòries de la conferencia de les parts del conveni marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic que tindrà lloc el desembre pròxim a Copenhaguen. Mentre que per una banda, polítics i banquers ens diuen que cal que tornem a consumir perquè no hi ha cap altra alternativa per sortir de la crisi resulta que, d’aquí a tres mesos encara no, el món haurà de prendre una de les decisions més transcendentals de la història per mirar de frenar el canvi climàtic, que inevitablement comporta, com sap tothom, consumir menys. De l’acord de Copenhaguen en matèria de canvi climàtic en dependrà que a partir de 2015 deixin de créixer les emissions de gasos d’efecte hivernacle, que baixin ràpidament en un 40% abans de 2020 en els països més industrialitzats i que aquests prenguin compromisos per finançar els països empobrits perquè desenvolupin energies netes, aturin la deforestació, i s’adaptin a un canvi climàtic ja inevitable. D’ençà de Kioto (1997), l’acord que ara serà substituït pel de Copenhaguen, queda palès que s’ha fet curt tant en el seu compliment, en algunes absències significatives com la dels EUA i també en les previsions. Ara s’ha vist que l’escalfament i el desglaç de l’Àrtic s’accelera i les conseqüències del canvi climàtic poden ser dramàtiques si no s’actua amb urgència. Les alarmes ja estan enceses però l’incentiu al consum, sobretot d’automòbils de gasolina, que són els principals responsables de l’escalfament global, o la construcció de noves autovies, aeroports, l’augment de creuers d’oci i de vols “low cost”, la pressió incessant per a comprar més electrodomèstics... és francament desconcertant. Mentre es deia al començament de la desfeta financera que aquesta crisi econòmica, sense precedents, faria canviar les regles del joc, és a dir dels mercats, i acabaria per sempre amb la societat del malbaratament i la disbauxa financera, els nostres polítics diuen que la salvació serà la represa del consum. Tindrà raó Franny Armstrong, la directora de la pel·lícula documental The Age of Stupid (l’Era de l’Estupidesa) que acaba d’estrenar? Butlletí de reflexió i diàleg. C/e: agulla.revista@telefonica.net. Bloc: http://punxo.blogspot.com
  2. 2. L’Agulla Sumari Sumari - Sumari - Sumari - Sumari - Sumari - Sumari Butlletí de reflexió i diàleg Veure, mirar 03 Bòsnia i Herzegovina - agost 2009 M. Loire Any XIV. Número 66 Octubre 2009 04 El final de la civilització del petroli. S.Clarós. Periodicitat: 06 El mamut de Viladecans ja rutlla. J. Lligadas cinc números l’any. 07 Què passa a Itàlia? Q. Cervera Subscripció anual: 10 € amb entitat (i experiència) Grup promotor: Jaume Botey 08 La Fundació Ared. M.E. Alfaro Joaquim M. Cervera RECEPTES RÀPIDES, BONES I PIADOSES (O NO) Salva Clarós Kitty Guirao 09 Pebrots farcits de còctel de verdures. T. Jorge Maria-Josep Hernàndez 09 Diguem que parlo de Madrid. S. Clarós Tere Jorge Josep Lligadas Avui parlem amb... Josep Pascual Mercè Solé 10 Arcadi Oliveres. M.J. Hernández Coordinació: Josep Lligadas 13 Puntades Compaginació: Mercè Solé 15 per airejar el cervell Dibuixos: Montserrat Cabo La FE DE CADA DIA Capçalera: Mercè Gallifa 16 D’on ve la nostra idea de Déu. J. Lligadas Imprimeix: Multitext, S.L. D.L.: B - 41803 - 97 Adreça: Gran Via de les Corts Catalanes, 942, 5-1 08018 Barcelona Correu electrònic: agulla.revista@telefonica.net Telèfon: 93.308.37.37 (Josep Pascual) Bloc: http://punxo.blogspot.com Per subscriure’s a l’Agulla. Es tracta, simplement, d’omplir la butlleta de domiciliació bancària (si no voleu retallar la revista, es pot fotocopiar) i enviar-nos-la. També podeu enviar les dades per correu electrònic. Butlleta de subscripció Amics, Nom i cognoms: ____________________________________________ Us faig saber que desitjo fer NIF: ____________________________________________________ el pagament de la subscripció anual de l’AGULLA a través del Adreça: _________________________________________________ compte que us indico. Població: ______________________________________ CP: _____ Atentament, Telèfon: _________________________________________________ Firma Correu electrònic: __________________________________________ 2 Entitat - Oficina - Control - Compte o llibreta
  3. 3. Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Bòsnia i Herzegovina – agost 2009 Marta Loire A la Roser, la meva germana, no li va costar gaire de convèncer-nos que l’acompanyéssim a Bòsnia aquest estiu. La Roser té a Bòsnia una família i molts amics d’ençà del projecte de reconstrucció que la Plataforma Solidària del Maresme va impulsar a la comarca de Hadzici, a 15 km. de Sarajevo, entre el 1996 i el 2002. Aquella guerra i el moviment de solidaritat que va generar, especialment a Catalunya, ens va deixar molt lligats afectivament a aquest país dels Balcans. I vam agafar les tres nenes i el cotxe, i cap a Bòsnia, que només són 3.000 kilòmetres! Sort del DVD de doble pantalla que vam seu futur. El que passa és que a històric, transcendent, on adquirir especialment per aquest la tornada, un diari va publicar encara és possible somniar amb viatge! un article extremadament la convivència pacífica entre Sabíem que Bòsnia és molt bonic pessimista sobre Bòsnia d’un cultures i religions. En canvi, perquè n’havíem vist moltes periodista bosnià que viu a de tornada a casa, en parlar de fotografies, i també sabíem que la Madrid, i això ens va deixar una Bòsnia i dels bosnians amb amics família de la Roser ens esperava mica consternats i desorientats. i coneguts, més d’una vegada amb els braços oberts. Però les Si el voleu llegir, el trobareu a ens hem trobat justificant que els nostres expectatives s’han vist http://www.elperiodico.cat/ bosnians són musulmans però superades amb escreix en tots envN.asp?p=46&i=CAT&n=6 «són diferents dels altres», o «són els sentits. L’acolliment que hem 41546&h=090902 musulmans culturalment però rebut per part de les famílies majoritàriament no són molt bosnianes amb les quals hem En tot cas, nosaltres vam veure practicants», perquè és tan potent conviscut ha estat emocionant, i un país en què la destrucció i tan estès el prejudici contra els els llaços que hem creat amb ells causada per la guerra no és tan musulmans al nostre entorn, que tenen vocació de durar per molt evident com ens imaginàvem. sembla que no pugui ser que temps. És clar que no vam ser a la part hi hagi musulmans que siguin més trinxada de Mostar, però acollidors, familiars, carinyosos, Pel que fa a la realitat social, en general, als pobles la gran política o econòmica, amb dotze senzills i entranyables com els majoria de cases són noves o bosnians amb els quals nosaltres dies de ser-hi no tenim prou estan reconstruïdes. Per veure coneixement per fer-ne una anàlisi hem tingut la sort de conviure cases destruïdes i abandonades, durant gairebé dues setmanes i veraç. Sabem que hi ha un índex que lògicament també n’hi ha, molt elevat d’atur, que el territori que ja formen part de la nostra ens hi havíem de fixar, perquè vida. de Bòsnia està governat per tres en molts casos han anat quedant administracions ètnicament mig cobertes per la vegetació A Bòsnia hem viscut amb una diferenciades, que governar i o tapades per construccions certa contradicció la nostra tirar endavant un país d’aquesta noves. identitat cristiana, perquè si bé manera és molt difícil... però és cert que en aquell paisatge es Sarajevo mereixeria un article 3 nosaltres vam tornar enamorats combinen esglésies, mesquites de Bòsnia i esperançats sobre el sencer. Aneu-hi. La sensació i alguna sinagoga –moltes més és d’estar en un lloc únic,
  4. 4. mesquites que esglésies–, la de Bòsnia sota administració Bòsnia, malgrat que les banderes guerra es va presentar al món croata, la creu de Jesús s’erigeix de Sèrbia i de Croàcia són com una guerra de religions. com a signe d’identitat en clara omnipresents en aquestes parts I en aquesta pretesa guerra confrontació amb la identitat de del territori de Bòsnia, malgrat de religions, els bosnians la població musulmana. I si bé és que l’alfabet ciril·lic serbi sigui musulmans varen ser víctimes cert que la identitat musulmana cooficial a tot el territori de d’un intent brutal de genocidi per de la població de Bòsnia també Bòsnia... I si, malgrat tot això, part del cristians. Des dels turons s’ha reforçat com a conseqüència ells desitgen la pau per damunt dels voltants de Sarajevo, els del conflicte, els nostres amics, de tot, a nosaltres només ens serbobosnians bombardejaven bosnians musulmans, ens han queda pregar amb ells a Déu / les mesquites però respectaven transmès en tot moment un Al·là perquè mai més cap altra les esglésies, tant les catòliques gran desig de pau per sobre de guerra ètnica torni a esclatar en com les ortodoxes. tot i malgrat tot: malgrat que aquest petit país. Com a cristians, ens dol saber això el 49% del seu territori va ser Marta Loire és militant d’ACO de i veure com també després de la segregat i està sota control de Mataró guerra, avui mateix, al territori les repúbliques sèrbia i croata de El final de la civilització del petroli Salva Clarós La revolució industrial va ser possible gràcies a dues condicions sense les quals no hauria mai proliferat una civilització tan intensament malversadora i fugaç. La primera, l’ús de fonts d’energia barata com el carbó, el petroli i el gas natural. La mà d’obra barata és la segona condició sense la qual no hauria triomfat el sistema productiu industrial. Des de la màquina de vapor fins a les turbines de gas de cicle combinat, passant pels motors de combustió dels cotxes, l’extraordinari poder energètic dels hidrocarburs ha proporcionat la força motriu que, en els darrers 150 anys, ha transformat la faç del planeta com no havia succeït en els 2 milions d’anys que fa que l’home l’habita. Segons dades de 2007 de la petroliera americana Chevron, el 88% de l’energia primària del món prové del petroli, del carbó i del gas. El món consumeix 85 milions de barrils de petroli cada www.chevron.com amb una exhaustiva informació dia, o el que és el mateix, 160.000 litres per segon. sobre la responsabilitat social i el compromís Som petrolidependents. Aquesta civilització corporatiu amb el medi ambient a Angola on la no sap viure sense els combustibles fòssils, i petroliera (això no ho diu la web) ha provocat un ha conreat la cobdícia, i ha tancat els ulls a les enorme desastre ecològic i humà. Costa una mica conseqüències devastadores de la cultura del més de trobar a internet, però també està força carboni i del creixement fora de control. Els EUA documentada la relació amb la Chevron Oil de la no han ratificat l’Acord de Kyoto sobre canvi 4 climàtic, tot i conèixer la seva responsabilitat. Per cert, la Chevron Oil encapçala la seva web http:// senyora Condolezza Rice, secretària d’estat i del senyor Dick Cheney, vicepresident del govern dels
  5. 5. Bush. Interessos econòmics en camps petroliers a la zona del mar Caspi i al Turkmenistan, una bona raó, més enllà de talibans i Al-Qaedas, perquè els EUA declaressin la guerra a l’Afganistan. (http://www. aztlan.net/oiltanker.htm), (http:// www.corpwatch.org/article. php?id=2469) El problema, al marge del canvi climàtic, que és el problema principal, és que el món es troba ara davant d’una crisi energètica sense precedents. La producció de petroli va caient cada dia perquè els camps on s’extreu el cru estan envellint, s’esgoten, i perquè el ritme de descobriment de noves reserves també es troba en franca caiguda des de fa decennis (veure Mariano Marzo, punt a partir del qual decreixen qual encara no n’hem sortit. catedràtic de recursos energètics indefectiblement les reserves Quan el 1973 es produí el zenit de la Universitat de Barcelona a totals. A partir d’aquí comença un compte enrere en què no del petroli en territori dels http://www.fdacomin.org/esp/ EUA, entrant en declivi els seus sem/sem_crisis.htm ). Això fa que importa tant quan trigarem a cada vegada s’obtingui menys extreure el darrer barril perquè jaciments, els americans van petroli per a una demanda que no depèn tant de les reserves orientar la política exterior i no para de créixer. Segons dades existents com de la magnitud de militar cap a qualsevol racó del de l’Associació Americana de la demanda, com el fet que ha món on hi hagués reserves de Geòlegs del Petroli (AAPG), el arribat el final del petroli barat petroli. Els Bush, uns imbècils volum de les reserves de petroli perquè s’acaba i comença una escalada progressiva del preu lacais dels grans interessos descobertes està disminuint des petroliers, han defensat fins dels anys 70 (primera crisi del del petroli i derivats. S’ensorra petroli); en canvi, la corba de una de les dues condicions sobre a l’estupidesa un model de demanda mundial no ha deixat les quals s’aguanta encara la civilització insostenible. El de créixer i ho continuarà fent. Es civilització industrial. president Obama, s’ha trobat creu que el 63% de l’augment del Segons l’Institute for the ara amb el zenit mundial del consum previst per als propers Analysis of Global Security petroli i, és clar, no té altra anys vindrà dels països en vies opció que desarmar l’economia amb el barril de petroli a 100$ de desenvolupament com la del petroli i construir una altra Xina, Índia i altres. (actualment està al voltant del 65$ i pujant), l’OPEP podria base energètica que sostingui el Durant els anys 80 es va produir model industrial, que és la base comprar la General Motors el punt fatídic on es tallen la corba amb els beneficis de 6 dies i de l’estil de vida d’occident. No tendencialment descendent de les descobertes de cru amb la el Bank of America amb els n’hi haurà prou amb reprogramar corba tendencialment creixent beneficis de 2 mesos. Aquesta la política americana per a la de la demanda mundial. A partir dada suggerent fa pensar sobre transició cap a una altra energia. d’aquell moment la demanda de què va guanyar l’OPEP durant El que cal refundar és l’estil de petroli supera les reposicions la primera meitat de 2008, quan vida occidental. Cal entendre per nous descobriments. La que el petroli que ara s’acaba el barril va arribar a 150$, i conseqüència és que per satisfer també permet imaginar en quina no és substituïble per res igual la demanda cal recórrer ara a les reserves descobertes i encara butxaca es troben els bilions sinó per una altra societat no explotades, però fins quan de dòlars del forat econòmic completament diferent. duraran? Es parla del zenit del petroli (pick oil) en referència al dels països de l’OCDE, que va provocar la crisi financera de la Salvador Clarós és sindicalista 5
  6. 6. El mamut de Viladecans ja rutlla Josep Lligadas Em permetreu que ho anunciï amb tota la satisfacció: el mamut de Viladecans ja rutlla! De moment, només va ser una gran reproducció penjada a la torre de guaita de Can Modolell, que és la seu de l’ajuntament, i una reproducció més petita escampada en infinitat de mocadors grocs que la gent prenia de les mans als qui els repartien. També, uns mamutets de xocolata que una pastisseria diu que va fer i que jo no he vist. De moment, ja dic, només és això, però el cas és que ja existeix. Tot va començar quan, després d’anys de gemegar perquè la Festa Major de Viladecans era una festa sense personalitat i sense cap element significatiu i aglutinant, uns quants ens vam animar a engegar una cosa que tothom qui ho sentia, de Viladecans i sobretot de fora, deia que era una bestiesa: vam convocar una taula rodona amb els grups municipals representats a l’Ajuntament per parlar de la Festa Major. La taula, de fet, no va anar ni bé ni malament, però va servir, primer, per demostrar que és bona cosa que els partits parlin junts de temes ciutadans fora del marc de les campanyes electorals. I va servir, sobretot, dins el terme de Viladecans!) per començar, aquest any, per encendre un cert interès restes d’animals prehistòrics proposàvem que s’endarrerís ciutadà. Petitó, però interès. De d’una certa importància, entre els la recepció oficial que es fa manera que els convocants i un quals hi havia restes de mamuts. després del pregó, i en aquell parell d’entitats més vam trobar- I va quedar clar que faríem rodar moment es donés la benvinguda nos a la sortida i vam quedar per la festa entorn d’un mamut. al mamut. Proposàvem aquest parlar. I a la primera reunió un moment perquè aquest és, de va dir que era important trobar Vam anar convocant més entitats, fins a ser-ne setze, vam fet, l’únic moment amb una certa un element que pogués ser consistència institucional de tota considerat de tothom, que no engegar un blog que comença amb la troballa prehistòrica i la festa. Però s’ha de dir que hi se’l pogués apropiar cap grup, anàvem amb poc convenciment, partit, sector social, etc., etc., etc. va resseguint tot el procés que hem fet (podeu mirar-lo: http:// perquè canviar coses que sempre I ja va estar. Feia tot just un any s’han fet d’una determinada que, tot construint una bassa elmamutdeviladecans.blogspot. manera no és fàcil, i sobretot 6 de laminació, s’havien trobat a Viladecans (a tocar de Gavà, però com), i vam decidir anar amb una proposta a l’Ajuntament: quan es tracta de l’administració pública. Però, per a sorpresa i
  7. 7. alegria nostra, aquest cop no va muntatge de tot plegat ha estat alguna cosa més que una suma ser així. Aquest cop vam trobar molt col·lectiu, la barreja de la d’actuacions musicals i actes molt bona acollida, i totes les gresca de rebuda va ser tirant a esportius: la pobra Mare de Déu facilitats. inhabitual: primer uns balls de de Sales ha perdut gairebé tot I vam tirar la cosa endavant. sevillanes i després el ball del protagonisme (tot i que alguna No hi havia temps ni diners per Patatuf, que és una cosa típica cosa caldrà fer per recuperar-la: construir un mamut pròpiament de per aquests verals i que ara és patrimoni col·lectiu!), però en dit, i això vam quedar amb la aconseguirem que sigui més tot cas Viladecans té tot el dret, regidora que es deixava per a un coneguda... i tota la necessitat, a tenir vida any futur, però sí que hi havia Que per què serveix tot això? pròpia, elements de cohesió, temps per muntar tot un xou a De moment, perquè entitats que protagonisme de tothom... la plaça a base d’exploradors que mai no s’havien trobat juntes s’hi Ara, a veure què passa. han pogut fotografiar el mamut i trobin, i a més ho facin sense cap Caldrà encertar el camí per ens en porten la foto per penjar-la convocatòria oficial, cosa que desenvolupar aquesta llavor que a la vista de tothom, i començar a Viladecans és una absoluta acaba de néixer... De moment, a donar la benvinguda a la novetat. I després, perquè la però, i això és molt important, bèstia amb una mica de gresca, Festa Major de Viladecans, que se tota la gent que hi ha intervingut i portar tots al coll un mocador celebra el 8 de setembre en honor n’està contenta. amb la seva figura... Com que el de la Mare de Déu de Sales, sigui Josep Lligadas és escriptor Què passa a Itàlia? Quim Cervera Molts ens preguntem perquè Berlusconi continua guanyant les eleccions a Itàlia. Possiblement ha “embruixat”, ha mig “atontat” a mig país a través de la televisió i altres mitjans. No està passant això també al nostre país? Molta gent no solament no llegeix ni llibres, ni revistes especialitzades que poden augmentar l´esperit crític, sinó que tampoc llegeix els diaris que poden aportar un contrapunt a les informacions (les propagandes interessades, millor) televisives. La divisió de l´equerra italiana entre el Partit Democràtic, la Refundació Comunista, Esquerra i Llibertat, Itàlia dels Valors i els Radicals, segur que també hi juga un paper. Gianni Vattimo va dir: “El dia que l´esquerra deixi de dividir-se per qualsevol ximpleria tornarà al poder”. Què se n´ha fet de l´alta qualitat i experiència democràtica dels italians? De la gran capacitat negociadora? I del Sembla que hi ha una esperança que té cara de pes específic del comunisme de rostre humà, gestat dona. Debora Serracchiani, de 38 anys, jove, que de fa anys des de Gramsci i Berlinguer? pot recuperar el fil d´aquesta profunda tradició i unir el que estava dividit. Una dona que creu en els Pels anys setanta esperàvem el compromís històric bases i en el poble. Una dona que pot unir els dos entre el PCI i la Democràcia Cristiana, i tardava... esperits: el comunista i el demòcrata cristià en un Ara que no solament s´ha produït sinó que en un país difícil on a l´Església encara li costa acceptar la mateix partit (PD) hi ha els comunistes i demòcrates separació entre religió i política. Esperem que l´alè cristians, a més de socialistes i altres forces, resulta catòlic d´universalitat i unitat i l´alè comunista que sorgeix el “tifó” Berlusconi i arrasa. És clar que de fraternitat de tots els humans, es fecundin el PD ha pres el costum “divisori” de les esquerres i mútuament en l´evangélica comunió d´energies al ens trobem amb un ventall de partits que divideixen l´electorat conscient, sensible, humà, l´italià obert, tolerant i demòcrata de tota la vida. servei del poble i n´aprenguem la lliçó. Quim Cervera és capellà i sociòleg 7
  8. 8. Amb entitat (i experiència) Amb entitat (i experiència) Amb entitat (i experiència) La Fundació Ared María Elena Alfaro Ared (para la reinserción de mujeres) en una Fundación confección, limpieza, mantenimiento, catering, que nace en 1994,en los sótanos del Centro Penitenciario transportista, artesanos. El programa de inserción de Mujeres de Barcelona –Wad Ras–, por la iniciativa laboral de Ared, desarrolla también el programa de cinco mujeres privadas de libertad, una voluntaria Incorpora: acogida y su monitora de confección, María Teresa Rodríguez, de personas en hoy presidenta de la fundación. Convencidas que búsqueda activa la formación humana y la capacitación laboral las de empleo, y conduciría a mayores niveles de autonomía y libertad, prospección de pusieron manos a la obra. empresas que ofrecen diversos La misión de la fundación gira alrededor de los valores puestos de trabajo. de la formación ocupacional, el acompañamiento social y la inserción laboral, ofreciendo oportunidades Las dos grandes áreas de trabajo, la educativa que a personas, fundamentalmente mujeres provenientes conduce a la inserción, y la administración y gestión de centros penitenciarios, excluidas o en riesgo de económica de la casa, son dirigidas por la directora exclusión social. Creemos en una acogida amplia sin y la gerente. Desde un co-liderazgo mantienen el restricción de perfiles, porque hemos experimentado difícil equilibrio entre la rentabilidad económica y la a lo largo de 15 años, que no existen personas rentabilidad social. Los medios están al servicio de irrecuperables, aunque sí vemos que los procesos las personas. La financiación de la entidad proviene de rehabilitación de la dignidad humana son muy un 40% de fuentes de recursos públicos, un 35% de diversos en sus características y en sus tiempos. fuentes privadas y un 25% de la propia producción. Actualmente capacitamos a personas en cuatro Trabajamos en red con otras entidades con misiones especialidades formativas: confección industrial, complementarias, ya que es la única forma de hacerle restauración y cocina, artesanía y cuidadoras de personas frente al complejo fenómeno de la exclusión estructural dependientes, que vienen derivadas del Departament de nuestra sociedad que expulsa hacia fuera y hacia de Justícia, de las Oficinas del Departament de Treball, abajo a los colectivos más vulnerables. y de la red de Servicios Sociales. La mayoría son A lo largo de 15 años de un constante e incansable mujeres; hay un 50% de presencia de inmigrantes, y trabajo vamos constatando un muy buen nivel de un volumen significativo de personas en diferentes inserción laboral e integración social de alrededor grados penitenciarios. También acogemos en nuestros de un 60%. Siendo que el punto de partida es de una programas a personas que cumplen una medida notable vulnerabilidad, estos resultados alientan alternativa al cumplimiento de condena en prisión, nuestro trabajo y nos motivan a continuar mejorando realizando un servicio a la comunidad. la calidad de los programas. Conseguimos un descenso Nuestro programa de acompañamiento social, con significativo del porcentaje de regresión penitenciaria comedor para nuestras alumnas y trabajadoras, promedio en el estado, que oscila alrededor de un pisos de acogida temporal, tutorías individualizadas, 37% y que en Ared no asciende del 5%. formación complementaria impartida por voluntariado, Constatamos también la presencia de personas solidarias acompañamiento en gestiones administrativas, en nuestro entorno social, que encuentran la alegría de contención diaria de situaciones de dificultad, recogida la gratuidad y comparten su tiempo o sus recursos con y distribución de alimentos y artículos de primera los que menos oportunidades han tenido: gracias a necesidad, junto con un programa de becas de ayuda todos ellos, al esfuerzo de las personas que atendemos, al aprendizaje, aportan solidez a la formación y a la y al buen trabajo del equipo técnico, la Fundación Ared capacitación laboral. hoy es un punto de referencia de calidad, en el ámbito El 8 de marzo –día de la mujer trabajadora– del 2006, de la inserción laboral. la Fundación Ared ha promovido a Salta Empresa de Inserción, con la finalidad de crear oportunidades Para contactar con nosotros: de inserción por el empleo a personas con perfiles www.fundacioared.org - 93 351 38 65 8 especialmente vulnerables: actualmente están creados Carrer Zamora nº 103-105 bajos. 26 puestos de trabajo en diferentes ámbitos laborales: 08026 Barcelona
  9. 9. RECEPTES RÀPIDES, BONES I PIADOSES (O NO) Receptes Receptes Pebrots farcits Diguem que parlo de còctel de de Madrid verdures Salvador Clarós Tere Jorge Ara que sabem que Madrid no serà seu olímpica, em La tardor és el començament de la rutina en la vénen unes quantes preguntes sobre les raons materials majoria de països, fins al punt que en psicologia es i passionals que mouen l’embogida campanya que porta parla de “síndrome post-vacacional”. Antigament una ciutat a disputar l’organització d’una olimpíada. s’anomenava l’estació de la malenconia. Donem per Sembla que els instigadors són les camarilles. Aquells acabada, amb més o menys èxit, l’operació biquini que ocultament influeixen sobre el poder. Els polítics i les vacances esdevenen aquell llunyà record d’un son fàcils de convèncer perquè la vanitat tot ho pot. temps que ha passat massa depressa. Finalment, els ciutadans sempre entusiastes i identificats amb la nostra petita pàtria urbana acabem per justificar Tot i que la tardor s’associa a una certa tristor, l’epopeia. Tothom vol tenir el seu moment de glòria, i avorriment i nostàlgia, podem intentar mantenir un aquest sentiment acaba per contagiar-ho tot. saludable equilibri dels nostres “humors” i gaudir de la varietat de tonalitats que ens ofereix la natura Qui promou aquests “tinglados” no son mai els pràcticament irrepetibles en altres èpoques de l’any. ciutadans sinó grups empresarials i de negocis amb l’ajut del poder polític. Se sol dir que l’organització d’uns I per contribuir a aquest saludable equilibri us proposo Jocs és l’excusa per a millorar la ciutat. A Barcelona, una recepta fàcil d’elaborar, plena de sabor i colors gràcies als Jocs es van fer les rondes, és veritat, però que ens ajudaran a trencar amb la tant repetida frase la Vila Olímpica que és una promoció d’habitatges de d’aquests dies: “Ja ho veus, aquí, tornant a la rutina”. renda lliure s’hauria fet de totes maneres perquè es Ingredients: un pebrot vermell per persona; cebes; finançava sola. Les instal·lacions esportives, a la llarga alls; bolets (poden ser xampinyons o barreja de queden infrautilitzades perquè son massa grans i poc bolets en conserva); verdures (pastanaga, mongeta adaptades pel dia a dia, i a més molt cares de mantenir. tendra, pebrot vermell, ceballots, porro...); un got Hi ha molta obra que és flor d’un dia. A més, en el cas de vi blanc; formatge ratllat. de Barcelona, el Holding Olímpic que es va encarregar d’executar les inversions va perdre diners i va acabar al Preparació: Es renten els pebrots i es col·loquen jutjat. És veritat que es fan obres i es creen temporalment en una plàtera de forn, es reguen amb una mica llocs de treball però alguns hi guanyen molts diners d’oli. S’introdueixen al forn a 200º, una mitja amb la justificació del bé col·lectiu, que no és tant. hora. Una vegada s’hagin refredat, es pelen. Hi ha llocs on la gent això ja ho sap. A Tòkio i a Chicago Mentre es fan els pebrots, s’elabora una salsa que una part important dels ciutadans pensen que els Jocs farem fregint en una cassola una mica d’oli, ceba faran augmentar els impostos i acabaran per perjudicar- i dos alls tallats finament. Hi afegim els bolets, hi los. Vet aquí el poc entusiasme que han aixecat aquelles posem vi blanc i una mica d’aigua. Es cuina tot candidatures. No és el cas de Madrid. Els promotors van durant 10 minuts i ho passem per la batedora. prometre una inversió de 18.000 milions i 300.000 llocs Per al farciment, es piquen en juliana fina de treball, dels quals el 60% a la construcció i la resta a ceballots, porro, pebrots verds i mongetes serveis relacionats majoritàriament amb el turisme. La tendres, així com pastanagues tallades en tires construcció i el turisme. Caram! quin model de negoci fines. En una paella amb oli, es posen a daurar més poc engrescador i tronat pels temps que corren. dos alls en làmines, s’hi afegeix la verdura Estic segur que no és pas el tipus d’inversions que el i es cuina. Barregem la juliana de verdures president Zapatero creu que s’han de fer en els propers amb la salsa de bolets i farcim els pebrots. Els anys a Espanya, i menys encara a Madrid. Ben mirat col·loquem en una plàtera de forn, ho cobrim potser és una sort que no es facin els Jocs del 2016 a amb formatge ratllat i els introduïm uns cinc minuts al forn a 190º. Madrid, i s’inverteixin els diners en una indústria més productiva i de futur. 9
  10. 10. Avui parlem amb... Avui parlem amb... Avui parlem amb... Avui parlem amb... Avui parlem amb... Arcadi Oliveres: “Estem davant una crisi dels països rics que té clarament l’origen en l’especulació financera” Maria-Josep Hernàndez Quan sent qualsevol notícia Es va estar especulant damunt relacionada amb la crisi econòmica, de determinades accions i pisos quina és la primera reflexió que li ve que s’anaven encarint... però al cap? no és que tinguessin més valor, Que estem davant d’una crisi sinó que hi havia més demanda dels països rics, però que hi ha i pujaven els preus. Quan la una quantitat enorme de països demanda s’ha vist afectada, els del Tercer Món que pateixen una preus han baixat, la bombolla crisi molt més important, més s’ha desinflat i les accions han llarga i de més difícil solució: baixat de preu. Llavors els la crisi de la manca d’accés als bancs han reaccionat restringit el crèdit, mentre s’han trobat també que moltes hipoteques El capitalisme funciona no les cobren. I un tercer factor així: privatització de és que les banques havien rebut beneficis (per als diners de Fons Sobirans, és a Arcadi Oliveres (Barcelona, accionistes) i socialització dir, diners de països molt rics en de pèrdues (treballadors divises, com Xina, Japó i Aràbia 1945) és doctor en Ciències Saudita, que han de retornar. I Econòmiques, professor al carrer i a carregar tots els bancs, entre les accions que d’Economia Aplicada de la amb el mort). han baixat, les hipoteques que UAB, president de Justícia aliments, a l’aigua potable i als no cobren i els Fons Sobirans que i Pau i president de la medicaments. Amb això no vull han de retornar, es troben amb Universitat Internacional de restar importància a la crisi que dificultats de tresoreria. la Pau de Sant Cugat del estem patint aquí i que afecta Han rebut ajut públic. Vallès. Persona compromesa molta gent. Sí, però no ha anat canalitzat a i coherent amb els valors I que ens diuen que podem solucionar donar crèdit als ciutadans, sinó que defensa, és expert consumint més. a tapar els seus propis forats. En en relacions nord-sud Un gran error. Perquè potser no donar crèdit han traslladat la i deute extern. La seva l’única sortida és plantejar-nos el capacitat de parlar de la que ara anomenen decreixement, El planeta és limitat i realitat del món de forma encara que el mot no m’agradi. cal canviar el model de El planeta és limitat i cal canviar creixement continu cap el valenta i entenedora queda el model de creixement continu model de decreixement plenament reflectida als cap el model de decreixement seus llibres, entre els quals del consum de béns materials. del consum de béns destaquem “Un altre món” materials. D’on ve la crisi que afecta (Angle Editorial) i el darrer, Occident? crisi financera cap al món real. “En qué mundo vivimos” Si no donen crèdit, l’empresa no Té clarament l’origen en (Icaria). Ens hem trobat a l’especulació financera. S’ha pot vendre perquè en facturar la seu de Justícia i Pau i inflat la bombolla mobiliària ningú no li avança els diners, i hem compartit conversa i i immobiliària, s’ha volgut aquell que vol comprar no pot, entrevista, perquè ens ajudi guanyar diners d’una manera perquè tampoc ningú no li fa 10 a entendre el moment de crisi que vivim. fàcil a través d’una pujada de preus, a causa de la demanda. un préstec. Ni l’empresari ven, ni el comprador compra. Això
  11. 11. comporta un estancament a l’economia que acaba afectant empreses, moltes redueixen plantilla i acaba gent a l’atur; altres apliquen expedients de regulació perquè no tenen més remei; i altres, aprofitant que es parla de crisi i sense tenir- ne necessitat, també apliquen expedients de regulació. Com ara? Jo estic escandalitzat per la posició del tot inacceptable de la SEAT, l’empresa més emblemàtica de Catalunya que ara redueix milers de llocs de treball quan, encara que l’any 2008 cal reconèixer que ha perdut diners, els anys accionistes. El mercat seria lliure dignament. Cada dia moren 2007, 2006, 2005, 2004, 2003... ha si tots intervinguessin en igualtat unes 50.000 persones de fam al estat guanyant diners, que han de condicions. món. I encara diem que aquest anat a parar als seus accionistes és un planeta que funciona? Davant l’obsessió pel creixement, sense que es fes cap previsió de Un planeta que s’emporta un signe de canvi és que es parli del reserves comptables. I quan el aquestes vides humanes quan decreixement, però com explicar-ho a una societat tan abocada al consum? té recursos per alimentar-les, El mercat seria lliure si tots només perquè alguns tenim Molt senzill: els anys 72, 82, 92 i l’egoisme d’acumular molt, no és intervinguessin en igualtat 2002 Nacions Unides ha celebrat un planeta que funcioni. de condicions. la Conferència Mundial del Medi Ambient. I en la darrera, La injustícia econòmica mundial es va posar de manifest que al té molts noms propis i vostè 2008 han perdut diners envien els planeta hi viuen 6.300 milions de n’anomena alguns al seu llibre treballadors al carrer. I atenció, persones (a hores d’ara són 6.700). “Un altre món”. Però, fins a quin ho fan legítimament, perquè Si totes volguessin consumir el punt ens podem convertir tots en el capitalisme funciona així: que consumim els 1.200 milions còmplices d’aquestes injustícies privatització de beneficis (per de persones privilegiades que socials i econòmiques? als accionistes) i socialització de pèrdues (treballadors al carrer i vivim al Primer Món, farien falta En som, voluntàriament o a carregar tots amb el mort). tres planetes. involuntàriament. Al cent per Però només en tenim un. cent no podem evitar de ser- Un mite del capitalisme que vostè ho, perquè estem en un món desmunta en poques paraules en un Això vol dir que l’hem de repartir, on encenem cada dia el llum (i dels seus llibres és el del mercat lliure. primer perquè els que estan al donem beneficis a Endesa)... en Ens ho explicaria amb un exemple? Tercer Món puguin tenir accés a la mesura que vivim en un món Abans hi havia una única una vida digna, i segon, perquè real som partícips d’aquestes empresa distribuïdora de les generacions que vindran injustícies. Ara bé, podem mirar benzina, la Campsa. I ens deien: darrere nostre no es trobin un de minimitzar-ho: per exemple, amb el mercat lliure li obrirem planeta destrossat i puguin viure consumint menys, pensant a qui la porta a més empreses i la estem donant els nostres diners, competència farà baixar preus. Un planeta que permet no fos cas que estiguéssim en Però aquestes acaben pactant que 50.000 persones morin contra de les guerres i tinguéssim entre elles un preu. I abans, quan els diners en bancs que alimenten de fam cada diaquan té això era un monopoli de l’Estat, la indústria de l’armament. Quan els beneficis eren, almenys, per a recursos per alimentar- comprem productes, val la pena una empresa pública, i per tant, les, només perquè que sapiguem quines empreses els guanys podien repercutir en alguns tenim l’egoisme tenen un millor comportament tots els ciutadans. Però ara, en d’acumular molt, no és un amb els treballadors, salaris aquest cas, el benefici és més gros i queda en mans de propietaris i planeta que funcioni. dignes, igualtat amb la dona, menys contaminació... 11
  12. 12. Posi’ns-en un exemple concret. humanitàries que fan, que quan d’arrels. Una és la societat massa Hauríem d’eradicar d’aquest han estat analitzades veiem que individualista en què hi ha poc món allò que diuen “fons de d’humanitàries no en tenen res interès per la cosa pública. I l’altre, pensions”, perquè suposen de res. evidentment, és que els polítics Parlem del món del treball, ja que han fet sovint mèrits perquè la planteja molts interrogants amb la gent se’n desentengui. Recordem l’única manera de donar les eleccions europees... els temes crisi d’Occident. Quines propostes feina als aturats és repartir més importants, ni els van tractar. faria? el treball que tenim. Hem Com veu el món de la informació? de treballar menys perquè Primer, cal repartir el treball. El problema principal de les Depèn dels mitjans. Jo sóc qui no té feina en tingui. societats avançades és el de més partidari dels mitjans de l’atur. Avui no hi ha forma de proximitat, els que no tenen diners que tenen els bancs crear 50.000 llocs de treball a poderosos accionistes al darrere i que inverteixen en moltes Catalunya per fer front a l’atur, i et poden explicar la veritat. empreses amb comportaments l’única manera de donar feina als Però malauradament, el que deplorables. No pot ser que jo aturats és repartir el treball que acaba provocant opinió pública digui que estic en contra dels tenim. Hem de treballar menys és el que diuen les grans patiments de la gent de Bolívia perquè qui no té feina en tingui. cadenes mediàtiques amb una i que tingui diners en accions Recordem que el primer ministre manipulació absoluta de la de Repsol, que ha estat acusada francès Lionel Jospin va reduir a informació i també de provocar d’endur-se petroli de Bolívia França la jornada laboral de 40 a la imbecilització progressiva de la sense pagar. Les pensions han de 35 hores setmanals amb aquesta societat. ser dignes, però les ha de pagar idea... el govern. I també dels infants i adolescents, Però ara sentim notícies de propostes contaminats amb molta violència. I si el govern no té prou diners per de 65 hores setmanals de treball. pagar les pensions? És ben cert. Ara venen un Una barbaritat. Els que fan videojoc que en un moment Que els busqui fent desaparèixer aquestes propostes viuen el frau fiscal. No mancarien d’esquena a la realitat, de cara diners per aquesta i altres coses. El que acaba provocant als interessos d’uns pocs i no pas opinió pública és el que I de la despesa en armes? als interessos de la majoria de la gent. diuen les grans cadenes Naturalment. Aquesta és la mediàtiques amb una segona part. Primer, l’Estat ha Parlem del finançament de manipulació absoluta de de buscar els diners, i després, Catalunya. Tenim o no un bon a veure com se’ls gasta. I se’ls finançament? la informació i també de gasta molt malament: cada dia la provocar la imbecilització El problema no quedarà resolt despesa militar a Espanya és de fins que Catalunya i totes progressiva de la 51 milions d’euros, una despesa les autonomies tinguin un societat. inútil i perversa. Aquests diners finançament com el del País Basc estan repartits en despeses de i Navarra: el concert econòmic. diversos Ministeris: són despeses donat diu: “Crema la vella Es tracta que cadascuna recapti vagabunda dins del caixer militars camuflades en altres els seus propis impostos i partides, a banda del de Defensa, automàtic”. Els fabricants que d’aquests pagui a Madrid una són capaços de fer això i les que té una despesa d’uns 25 mena de “lloguer” (ens agradi o milions d’euros diaris. botigues que ho venen han de ser no) de l’Estat espanyol. I també processats. I en la mesura en què Fa poc, esgarrifava un anunci de TV hem dit des de Justícia i Pau no denunciem això, no evitarem que presentava les forces armades que si ara Catalunya disposa que aquestes formes de violència com una ONG. de més recursos és obligat es continuïn donant. I si als pares Enganyen a la gent i això és un que repercuteixin a dins de no els importa el que miren els delicte. Si mirem el que acorda Catalunya en les classes socials seus fills, de què s’escandalitzen el propi Parlament, només 7.000 més desfavorides, i a fora de després? soldats dels 140.000 que hi ha a Catalunya en la cooperació al desenvolupament. En aquests moments, quins són els Espanya estan autoritzats a sortir principals eixos de treball de Justícia a fora a fer tasques humanitàries. I parlant de política, quina és l’arrel i Pau? 12 I encara més, tampoc trobo acceptables les tasques del problema de l’abstenció? Diria que n’hi han dues, Bàsicament, en quatre eixos
  13. 13. principals: Drets humans Em defineixo com a creient i que hem de dedicar els esforços (amnistia de presos polítics, cristià. I com a cristià un pèl cap a altres qüestions. contra la pena de mort... com heterodox, en el sentit que dubto Les religions, què poden aportar de vàrem començar, però traslladant- de certs dogmes i discrepo positiu al nostre món? ho aquí a la realitat actual, com també amb certes recomanacions ara la situació dels immigrats); d’algunes jerarquies. Però sí que Totes les religions haurien de Desarmament i pau (denunciant crec en el missatge evangèlic, en sumar esforços per ampliar la despesa militar, compra d’armes, les Benaurances. Crec que la fe dignitat de les persones. Podrien la participació d’Espanya a pot aportar quelcom de positiu, ser una magnífica eina en favor l’Otan, la participació en guerres però també es pot viure sense fe dels pobles si es deixessin estar com la de l’Afganistan, l’objecció i fer molt de bé a la societat. de rivalitats, de monopolis de la fiscal); Tercer Món i pobresa veritat i d’enveges. Hi ha molta Com veu l’Església, com a gent en el món de les creences (campanyes del 0,7, Catalunya institució? Solidària, Deute Extern...) i que caminen en aquesta direcció, un quart aspecte, dedicat a la Em fa patir molt les actituds i naturalment, també molta gent pobresa i marginació (reclamant institucionals que tenen, les que es declara agnòstica. Hem habitatge digne, denunciant contradiccions lamentables que de treballar plegats, creients esclavatges, pensions febles...) hi veig... però no ens hi hem de i agnòstics, per la dignitat de capficar. A Justícia i Pau diem l’ésser humà. És creient? Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades P EL POBLENOU AMB PALESTINA. L’exposició de festa major ENSAR EN d’aquest any al barri del Poblenou de Barcelona ha estat dedicada NEGATIU. ¿Heu a Palestina. A Gaza, bàsicament. L’he visitada i he assistit a un pensat mai com acte amb Alberto Arce, un dels poquíssims periodistes occidentals seria si, en voler testimoni dels fets del gener passat. accedir a un lloc de treball, us mesuressin per allò que Una impressió: només fa nou o deu mesos de la no sou capaços de fer en desproporcionadíssima represàlia israeliana i que lluny que em lloc de fer-ho per les vostres quedaven els fets! potencialitats? I si a més us Recuperació de memòria: Gaza assetjada i aïllada prèviament passés amb la família? O perquè no hi haguessin testimonis del que hi farien; arrasament de si algú decidís sempre per la plaça (!) de la Pau Gaza-Barcelona (pagada pel nostre ajuntament), vosaltres: el color dels mitjons, l’únic gran espai de lleure d’infants, joves i adults de l’amuntegada el lloc on heu d’anar, quins població de Gaza; destrucció de dipòsits d’aliments de l’ajuda han de ser els vostres amics? O si s’arribés al consens internacional de les Nacions Unides; bombardeig d’hospital; la general que no podeu tenir immensa majoria del prop del miler i mig de morts són civils... vida sexual ni parella? Exemple de notícies que costa que arribin al gran públic: 3 de setembre, Doncs aquesta és la vida que el banc central noruec retira fons d’empreses que col·laboren en el sovint amb la millor de les mur de l’apartheid; 5 de setembre, Ken Loach, Naomi Klein, Jane intencions fem viure a les Fonda, David Byrne... denuncien que Israel es renta la cara al Festival persones amb discapacitats. de Toronto; 7 de setembre, Naomi Klein i Yael Lerer pel BDS (boicot, Perquè acompanyar i ajudar desinversions i sancions) a Israel; 17 setembre, els sindicats britànics no és sinònim de minusvalorar en congrés voten a favor del boicot a Israel... o de decidir per l’altre. Una recomanació: vegeu el documental Borrados del mapa / Erased, wiped Ens ho feia notar Tomás off the map (www.wipeoffthemap.com/erased_spanish.html), que es va Castillo, un psicòleg de passar a Documentos TV el 30 de juny passat (un dia que La 2 feia un la Fundació Amica, de altre programa a Catalunya), el breu documental Barcelona-Gaza Peace Cantàbria, en una jornada Park (www.ambpalestina.blip.tv) i Diario de guerra de un payaso (www. de la Fundació Caviga de 13 youtube.com/watch?v=M3OVLMPsU7U). També podeu entrar al web Viladecans. Mercè Solé de palestina.cat i al bloc d’Alberto Arce. Josep Pascual (23.09.09)
  14. 14. M U OSSOS. D’un temps ençà aquest cos N SISTEMA BIPOLAR? El capitalisme policial català ha estat noticia: judicis, és un sistema bipolar. Les etapes del seu condemnes, actuacions exagerades i procés s´ubiquen entre fases eufòriques qüestionades, discrepàncies dins el i fases de crisis. És un sistema més, que mateix govern de la Generalitat… Als primers dualitza les situacions, els fets, les activitats, la anys de la democràcia hom demanava el retorn realitat social. Separa, desiguala entre dos pols: d’aquesta institució com a alternativa a la treballadors-empresaris, rics-pobres, urbà-rural, “policia franquista i repressora”. Per desgràcia, privat-públic, progressistes-conservadors, dreta- sembla que tots els cossos policials del món esquerra... La introducció de les noves tecnologies són repressius, ja que formen part del sistema de la comunicació i de la informació que es basen en de domini de tot poder polític (normalment, el sistema matemàtic binari (0-1, positiu-negatiu) braç del poder econòmic). Tanmateix hom reforcen aquesta dualització. La bipolaritzaciò va esperaria que la principal missió fos de servei prenent camp en la política (dos grans partits que a la societat, a nivell de vigilància, prevenció, pretenen ser suficients i desmarquen els altres), auxili, seguretat. en la geopolítica (abans URSS-EUA, ara davant de la realitat més multipolar es fa més díficil però De totes maneres, avui solament voldria s´intenta entre Occident i Islam, amb reduccions apuntar dos aspectes relatius a la formació de falsament culturals i religioses), en el teatre (dos les persones que volen ser membres d’aquest actes amb descans intermedi, quan tradicionalment cos policial i que em resulten sorprenents (per són tres actes: presentació, nus i resolució), i no dir escandalosos): en la simplificació de molts molts conflictes de 1. Els requisits previs per accedir a l’examen caire familiar, de barri, de nació, entre nacions...; d’admissió. Copio directament de la plana web en la llengua: bilingüisme... i així podríem anar de la Generalitat: “Posseir el títol de graduat/ exposant diferents camps de la realitat. da en educació secundària, de graduat/da Però sempre la realitat és més complexa, més diversa, escolar, formació professional de primer sempre hi ha “el tercer” en qüestió (el tercer partit, grau o equivalent, o qualsevol altre de nivell la tercera posició, la tercera nació, la tercera persona, superior”. la via nova...) que interpel·la la bipolarització. De 2. La preparació dins l’Escola de Policia: Durada tal manera que sempre “el tercer” o el “quart” o el 1 any (¡!) “cinquè” discuteix fins i tot el plantejament de base, els Amb el grau mínim de formació (ESO o FP conceptes de la dualització, ja que no ens serveixen per de primer grau) ¿cóm es poden preparar unes analitzar el que passa (per exemple, els conceptes de persones, només amb un curs (1.200 hores privat i públic aplicats a l´escola). El dinamisme de la lectives + 1.680 hores de pràctiques), per a ser realitat és ternari (tesi, antítesi, síntesi) i trinitari, ja que “agents de l’autoritat”? Poden aprendre el està amarada d´un Amor que és donar (Pare), rebre mínim exigible sobre dret, legislació (general (Fill) i donar i rebre (Esperit Sant). Ens convindria molt i catalana), defensa personal, psicologia, que des de l´esquerra plural (no n´hi ha una, ni dues, relacions humanes? Com podem encarregar sinó com a mínim també tres) en el Gran Teatre del l’ordre, el servei a la gent, la vigilància i altres món, no ens deixéssim portar per les bipolaritzacions tasques que corresponen a aquest cos? Com i ens conduíssim pel camí del plantejament, nus i podem exigir un mínim de qualitat en una resolució, sigui pel finançament, l´Estatut, o la gestió tasca tan important i delicada, amb aquests esquerrana de la crisi. Quim Cervera recursos formatius? Jesús Lanao M ILLETAdES. La corrupció que s’ha destapat en el cas Millet posa de manifest, no només que l’estil “xoriço” afecta també la sacrosanta burgesia catalana, sinó que gens desinteressadament la classe política “cola el mosquit i s’empassa el camell”. Perquè les administracions públiques han fet molts esforços per mirar a l’altra banda: fent cas omís dels avisos anònims a Hisenda (2002!) sobre el diner negre que circulava al Palau; “passant” dels advertiments dels organismes oficials de control econòmic que alertaven d’irregularitats; desviant diners destinats a la cultura catalana a la fundació del partit de l’aleshores govern (CDC) en operacions legals però èticament il·legítimes; permetent que les empreses auditores estiguessin vinculades familiarment als auditorats; tolerant amb coneixement de causa que el muntatge del “holding” Millet impedís una total transparència; trobant normal que algú s’autoatribuís un sou d’un milió d’euros pagat amb diners públics. I amb uns patrons que suposo que es limitaven a fer ostentació del càrrec però que pel que es va veient: a) no estaven al cas dels temes econòmics; b) tampoc no ho estaven de com es gestionava la música; c) de potenciar la cultura catalana i la “cantera” 14 del Palau o sigui l’Orfeó, res de res. Una immensa Fira de Vanitats que m’ha recordat les declaracions de la presidenta de Gescartera en el seu moment: “A mi que m’expliquen, jo només signava!”. Mercè Solé
  15. 15. Per airejar el cervell Per airejar el cervell Per airejar el cervell Per airejar el cervell Seguidament, s’agafa la carretera coherència la tasca municipal de Portvendres, Banyuls, amb la solidaritat internacional. Cervera... i es contempla el mar, Singular per atrevir-se a fer les vinyes, els pobles endreçats i política sense “padrins”, sense agradables... Val la pena puntejar el suport “dels meus” al govern el recorregut amb alguna o a la Diputació. aturadeta. Una manera de fer que es I després, a enfilar el Coll dels reconeix arrelada a la cultura Belitres, en un paratge obert a popular, a l’escoltisme, a tots els vents. Allà, des d’aquest l’Assemblea de Catalunya, al any, ens podem aturar a visitar sindicalisme... el memorial del pas dels republicans que per allà van La CUPA va obtenir majoria anar cap a l’exili: una instal·lació absoluta a Arbúcies els anys molt ben feta, que, tot sigui dit, 1979, 1983, 1987, 1991, 1995, 1999. fa patir una mica perquè, si no es El 2003 perd la majoria absoluta cuida, aviat es farà malbé. i passa de 6 a 3 regidors. El 2006 s’escindeix i el 2007 obté només de Cotlliure a Portbou, pel Coll I després, la baixada cap a 2 regidors. dels Belitres. Un viatget per fer un Portbou, amb la nova vista, sol dia o, si voleu, més. igualment esplèndida, de la Vist així impressiona. Perquè Costa Brava. Per cert, que Portbou certament hem viscut Aquesta proposta de viatge no col·lectivament molts canvis: és cap gran novetat, òbviament. podria estar més endreçat. I de Portbou, es pot triar: seguir la entomar el llegat dels ajuntament Però és d’aquells recorreguts franquistes, amb pocs recursos senzills que hom pot tenir al sarró Costa Brava, visitar Cadaqués, tornar a la vida urbana que es (un dels punts de fricció més per un dia lliure que convidi a importants de la CUPA amb sortir a escampar la boira. pot trobar a l’amable ciutat de Figueres... Josep Lligadas els empresaris d’Arbúcies va S’agafa l’autopista de la Jonquera i, ser justament el cobrament arribats a França, se surt pel Voló, d’impostos municipals); diverses en direcció Portvendres. Ja dins crisis econòmiques, canvis en la de l’autovia, se surt per la primera vida ecònomica i industrial, una sortida que indica Cotlliure, i davallada de la participació, això permet un recorregut per la una certa identificació del carretera de la “Corniche”, que nacionalisme català amb la ofereix unes esplèndides vistes dreta; l’arribada de treballadors sobre el mar, amb l’església de immigrants; la progressiva Cotlliure al fons. institucionalització de la política CUPA (Candidatura Unitària i un pes creixent i abassegador A mig camí, abans d’arribar al Popular d’Arbúcies): la política dels mitjans de comunicació... poble, serà bo de desviar-se pel sl servei del poble. Aproximació entre moltes altres coses. A camí de l’ermita de la Consolació, a trenta anys d’història. Diversos part del desgast que el govern un espai pacífic, amb un curiós autors. CUPA. Girona, 2008. sempre comporta. hotel amb pinta monàstica i zona L’Edmon Ribatallada i la No sé si el llibre és fàcil de trobar. per fer-hi costellades. Si hi ha més Carme Torelló, subscriptors Però si podeu accedir-hi, us en humor, també es pot pujar fins a de l’Agulla, ens han fet arribar recomano vivament la lectura. la torre de la Madeloc. I després, aquesta publicació, que recull cap a Cotlliure, on potser tindrem Tal com hi diu Ignasi Riera, una experiència singular a problemes per aparcar, perquè “l’exemple d’Arbúcies és Catalunya. Singular per la seva allò sempre bull de gent. En el d’una política municipal trajectòria. Singular per la seva tot cas, recórrer aquells carrers, participativa, solidària –amb durada. Singular per garantir estar-se vora el mar, mirar sensibilitat internacionalista– i una participació molt més real l’esplèndida llum mediterrània, 15 del que és habitual. Singular d’esquerres (sense trampes). és un plaer impagable. Ens hi aturem?” Mercè Solé per saber conjugar amb força i
  16. 16. La fe de cada dia La fe de cada dia - La fe de cada dia - La fe de cada dia - La fe de cada dia D’on ve la nostra idea de Déu (1) Josep Lligadas Servidor, ho aclareixo d’entrada, no és ni antro- un conjunt de forces que a poc a poc van anar pòleg, ni sociòleg, ni fenomenòleg de les religi- identificant, atribuint-los camps d’actuació, ima- ons, ni cap dels altres títols més o menys acadè- ginant amb determinades formes i ubicacions... mics que poden donar un cert dret a parlar en Fins que, a poc a poc també, van anar pensant global de temes referits a la religió en la història que, amb aquestes forces i realitats superiors, era humana. possible entrar-hi en contacte d’alguna manera, Però malgrat això, he pensat que en aquest i influir d’alguna manera en elles. És això el que repàs sobre temes de fe a què està dedicada expressa, segons una de les possibles interpreta- aquesta última pàgina de L’Agulla, podria ser cions, la paraula “religió”: la religió és el fet de interessant de veure, en pla aficionat, la història “relligar” els éssers humans amb la divinitat. de la idea de Déu al llarg del temps i fins arribar Aquesta intuïda possibilitat d’entrar en contac- a nosaltres. No amb la pretensió d’una mirada te amb les forces superiors i d’influir d’alguna neutra i objectiva, suposadament científica, sinó manera en allò que fan va obrir un nou i im- amb una mirada confessadament cristiana. Vull portantíssim camp en l’actuació humana. Va dir que quan parlo de la “nostra” idea de Déu, encetar una nova cultura. Ara, a més de tot allò em refereixo a la idea del Déu en què jo com que calia fer per viure segons les possibilitats a cristià crec i en què bona part dels lectors de que donaven les realitats visibles i empíriques, L’Agulla també creuen. calia també dedicar una part de les energies a Aquest serà, doncs, el tema que tractarem al assegurar un adequat contacte amb les forces llarg dels cinc números de L’Agulla d’aquest superiors per tal que els seus poders es decan- curs. I bé. Anem cap a un munt de segles enrere. tessin de manera favorable als interessos dels Com neix la idea de Déu en els éssers humans? qui les invocaven, i per evitar que els mals que Cap de nosaltres no hi era, ni tenim documen- podien arribar-los de tants llocs s’aturessin i no tació sobre aquells inicis, però no costa gaire de s’acarnissessin sobre ells. I a partir d’aquí, de pensar, per tot el que ens ha arribat després, que maneres més elementals o més elaborades, van en aquells primers humans amb una certa intel- anar naixent tota la diversitat de formes religio- ligència i capacitat de raonar, devia anar sorgint, ses que han existit i existeixen. davant la immensitat d’interrogants que el món Alguns, d’aquesta història que aquí hem mirat i la vida els plantejaven, i davant la immensitat de resumir, en dedueixen que, per tant, la idea d’incerteses i també de pors que es trobaven da- de la divinitat és un simple fruit de les neces- vant seu, la intuïció d’alguna realitat que anava sitats humanes. Una simple manera de cercar més enllà del que es podia veure i tocar. Alguna tranquil·litat i seguretat, sense cap fonament realitat que feia que les coses fossin tal com eren, més enllà de la imaginació. Jo, en canvi, pensa- que feia que determinats esdevenimens tingues- ria que més aviat és un bon resultat de la capaci- sin lloc quan res no feia preveure’ls, que feia fun- tat humana de recerca d’explicacions a les coses: cionar aquella maquinària incomprensible que la divinitat és una molt bona manera d’explicar era la natura i la vida que s’hi desenvolupava. coherentment el sentit d’aquesta complexa Aquesta realitat superior no era imaginada com realitat que tots plegats vivim. Una explicació un únic ésser, sinó més aviat com un conjunt necessitada, això sí, de moltes purificacions, de forces que actuaven en el món i en la vida, però no gens desassenyada... El tener y el no tener son los dos solos linajes El retall que quedan en el mundo Miguel de Cervantes (en boca de Sancho Panza al Quixot)

×