Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Educar en COMPETÈNCIES

3,744 views

Published on

Educar en COMPETÈNCIES, la nova paraula de la programació en secundària per Aureli Caamaño i Fina Guitart

Published in: Education, Technology
  • Be the first to comment

Educar en COMPETÈNCIES

  1. 1. XIII Jornades de l’AEFiQ-Curie Intercanvi d’experiències per a ensenyar i aprendre Física i Química 7, 8 i 9 de maig de 2009 Educar en COMPETÈNCIES, la nova paraula de la programació en secundària Aureli Caamaño i Fina Guitart CESIRE- CDEC (Centre de Documentació i Experimentació en Ciències), Catalunya
  2. 2.  D’on venen les competències?  Què s’entén per competències?  Les competències segons PISA i la LOE  Les competències al currículum de l’ESO a Catalunya  Les competències al Batxillerat a Catalunya  Què requereix l’aprenentatge de les competències?  Quin tipus d’activitats es poden utilitzar?  Activitats del grup C3 CESIRE-CDEC  Bibliografia
  3. 3. Una educació científica qüestionada L’estudi Science Education Now: A Renewed Pedagogy for the Future of Europe (2007), més conegut com Informe Rocard, afirma que les raons per les quals els joves no desenvolupen un interès per la ciència són complexes.  Els programes estan sobrecarregats La majoria dels continguts són del segle XIX.  S’ensenyen de manera molt abstracte sense recolzament en l’observació i l’experimentació. No es mostra la seva relació amb les situacions actuals ni les seves implicacions socials D’on venen les competències?
  4. 4. Conclusions de l’Informe Rocard:  els estudiants perceben l’educació científica com irrellevant i difícil.  existeix una connexió entre les actituds cap a la ciència i la forma en què s’ensenya la ciència.  urgeix la introducció de canvis substancials en l’ensenyament de les ciències. D’on venen les competències?
  5. 5. Tercera Encuesta sobre percepción Social de la Ciencia y la Tecnología en España (FECYT, 2007)  El 52,4 % dels enquestats valora com baix o molt baix el nivell de l’educació científica que ha rebut, mentre que sols el 11,1% el considera alt o molt alt.  Existència d’un decalatge entre els aprenentatges promoguts per les ciències i les demandes socials. Pozo (2002) va cridar l’atenció sobre aquest creixent defasatge indicant que “sovint l’escola ensenya continguts del segle XIX amb professors del segle XX a alumnes del segle XXI”. D’on venen les competències?
  6. 6. Noves necessitats educatives derivades dels canvis en la societat actual Es necessiten ciutadans preparats per a:  participar en l’anàlisi de problemes col·lectius i globals  generar i posar en pràctica propostes alternatives  escoltar i argumentar de manera fonamentada  treballar en equip  abordar la resolució de problemes i prendre decisions D’on venen les competències?
  7. 7. Canvis en la finalitat de l’educació Necessitat de replantejar les finalitats de l’educació en funció de la irrupció de les TIC I, especialment, d’internet  La informació és a l’abast de tothom  Per entendre-la cal disposar de sabers molt globals i abstractes, aplicables a la interpretació de moltes dades i situacions Cal desenvolupar habilitats per accedir a la informació i disposar de criteris per analitzar-la críticament D’on venen les competències?
  8. 8. Però el professorat desconfia … Periòdicament, les normatives i propostes educatives es veuen “envaïdes” per nous termes i paraules. El professorat en general desconfia dels nous termes:  Amb un significat que no sempre té clar  Que percep com una nova forma de denominar coses ja conegudes i que considera d’utilitat dubtosa  Que es propaguen a gran velocitat de la mateixa manera que desapareixen tant dels currículums com de les propostes dels experts. D’on venen les competències?
  9. 9. Per tant, per tal de poder valorar les expectatives sobre la potencialitat del concepte de competència hem d’interrogar-nos sobre:  el significat del terme competència  la seva relació amb conceptes anteriors  la seva utilitat. . D’on venen les competències?
  10. 10. El terme gaudeix d’una llarga tradició en el món econòmic i laboral: Ser competent implica posseir la capacitat per fer un treball. En conseqüència és bastant més que una destresa, ja que suposa tenir certes habilitats però també disposar dels coneixements teòrics i les actituds necessàries per exercir bé una professió. Es considera que calen canvis en un sistema educatiu que valora més l’adquisició de coneixements teòrics que la capacitat de utilitzar- los de manera eficient en una professió.
  11. 11. A partir dels 90 alguns organismes internacionals com l’OCDE i la Unió Europea impulsen estudis i projectes per a definir les competències clau o competències bàsiques que serien necessàries al llarg de tota la vida. I animen als governs a introduir-les en els nous currículums.
  12. 12. Les competències bàsiques o clau segons la UE i la LOE UE LOE, 2006 • Comunicació en llengua • Competència en comunicació materna lingüística • Comunicació en una • Competència matemàtica llengua estrangera • Competència en el coneixement • Competència matemàtica i i la interacció amb el món físic competències bàsiques en • Tractament de la informació i ciència y tecnologia competència digital • Competència digital • Competència social i ciutadana • Competència cultural i artística • Aprendre a aprendre • Competència per a aprendre a • Competències socials i aprendre cíviques • Autonomia e iniciativa personal • Sentit de la iniciativa i esperit d’empresa • Consciència i expressió culturals Què s’entén per competències?
  13. 13. Definicions de competència El projecte DeSeCo (Definició i Selecció de Competències) defineix competència com: “La capacitat de respondre a demandes complexes i portar a terme tasques diverses de forma adequada. Suposa una combinació d’habilitats pràctiques, coneixements, motivació, valors ètics, actituds, emocions i altres components socials i de comportament, que es mobilitzen conjuntament per aconseguir una acció eficaç” (OCDE, 2002). Què s’entén per competències?
  14. 14. Definicions de competència (Eurydice, 2002)  “Capacitat d’actuar eficaçment en situacions diverses, complexes i imprevisibles”  Comporta:  Integració de coneixements en la interpretació de fets  Funcionalitat del coneixement (aplicació a situacions socialment rellevants)  Autonomia de l’alumnat per aprendre i actuar Què s’entén per competències?
  15. 15.  El concepte de competència connecta amb l’aprenentatge significatiu ja que en totes les definicions es destaca que allò que s’aprèn:  ha de reorganitzar-se i integrar-se de manera que pugui ser transferit a noves situacions i contextos  se subratlla la funcionalitat de l’aprenentatge com indicador del seu grau d’adquisició  es parla de la gradualitat en la seva possessió.  La OCDE, a través del programa PISA, ha impulsat la introducció de la perspectiva competencial en els plans d’estudi i ha suggerit que el sistema educatiu no hauria de preocupar-se tant per constatar si els estudiants saben reproduir el que se’ls ha ensenyat com per conèixer què saben fer amb el que se suposa que han après. Què s’entén per competències?
  16. 16. Competència científica segons PISA (2000) “Desenvolupar la capacitat dels escolars per utilitzar el coneixement científic per identificar preguntes i obtenir conclusions a partir de proves, amb la finalitat de comprendre i ajudar a prendre decisions sobre el món natural i els canvis que l’activitat humana hi produeix” Què s’entén per competències?
  17. 17. La competència científica segons PISA Haver adquirit la competència científica implica:  Utilitzar el coneixement científic i aplicar els processos de la ciència en contextos quotidians.  Ser conscient del paper de la ciència i la tecnologia en la societat, en la solució i origen de problemes.  Mostrar interès, reflexionar i comprometre’s amb les qüestions científiques i tecnològiques, des d’una perspectiva personal i social. Què s’entén per competències?
  18. 18. La competència científica segons PISA CONTINGUTS - Del món natural CAPACITATS - De la pròpia • Identificació de ciència CONTEXT Situacions de qüestiones la vida que científiques. impliquen la • Explicació ACTITUDS aplicació de científica de - Interès envers la ciència i fenòmens. ciència tecnología. 3. Utilització de - Interès envers la proves investigació científiques. científica. - Responsabilitat sobre la salut i els recursos. Què s’entén per competències?
  19. 19. 1. Identificació de qüestions científiques  Reconèixer qüestions investigables des de la ciència.  Utilitzar estratègies de cerca d’ informació científica, comprendre-la i seleccionar-la.  Reconèixer els trets clau de la investigació científica: variables i control, disseny d’experiències i realització. Què s’entén per competències?
  20. 20. 2. Explicació científica de fenòmens  Aplicar els coneixements de la ciència a una situació determinada.  Descriure o interpretar fenòmens científicament i predir canvis.  Reconèixer descripcions, explicacions i prediccions pertinents. Què s’entén per competències?
  21. 21. 3. Utilització de proves científiques  Interpretar proves científiques, dades, elaborar i comunicar conclusions.  Argumentar en pro i en contra de les conclusions i identificar els supòsits, les proves i els raonaments en l’obtenció d’aquestes.  Reflexionar sobre las implicacions socials dels avenços científics i tecnològics. Què s’entén per competències?
  22. 22. La competència científica segons la LOE Competencia en el conocimiento y la interacción con el mundo físico “La habilidad para interactuar con el mundo físico, tanto en los aspectos naturales como en los generados por la acción humana, de tal modo que se posibilita la comprensión de sucesos, la predicción de consecuencias y la actividad dirigida a la mejora y preservación de las condiciones de vida propia, de las demás personas y del resto de los seres vivos” Anexo I y II de R.D. de Enseñanzas Mínimas tanto de Educación Primaria (R.D. 1513/2006) como de Educación Secundaria Obligatoria (R.D. 1631/2006). Què s’entén per competències?
  23. 23. La competència científica segons la LOE Implica:  Aprenentatge de conceptes científics i ciència. sobre la  recerca d’informació, la manera d’abordar i la Aprenentatge de destreses i habilitats sobre respondre interrogants sobre fenòmens de la naturalesa.  Desenvolupament d’un conjunt de valors, presa de decisions i participació en temes relacionats amb la salut, el medi ambient i amb la influència de la ciència i la tecnologia en els grans dilemes i debats que té la societat plantejats. Què s’entén per competències?
  24. 24. Conclusions sobre la competència científica LOE versus PISA D’acord amb Juana Nieda, Ana Cañas y María Jesús Martin (2008):  En líneas generales la concepción de la competencia en el conocimiento e interacción con el mundo físico de la LOE es coherente con la del PISA.  Dimensiones de la capacidad científica y de las actitudes que tienen una presencia escasa o nula en la LOE:  Diferenciar el conocimiento científico de otras formas de conocimiento.  Reconocer descripciones, explicaciones y predicciones.  Argumentar en pro y en contra de las conclusiones e identificar los supuestos, las pruebas y los razonamientos en la obtención de las mismas  Interés hacia la ciencia y apoyo a la investigación científica Què s’entén per competències?
  25. 25. Quin és el canvi més important en el plantejament dels nous currículums? • Afavorir que es promogui el desenvolupament de competències. • Desenvolupar els coneixements, capacitats, habilitats i actituds • El saber • El saber fer • El saber ser i saber estar • Aprendre a mobilitzar tots aquests recursos per esdevenir persones responsables, autònomes i integrades socialment • El saber actuar Les competències als currículums
  26. 26. Què implica aquesta finalitat? Centrar el currículum en les competències bàsiques, per tal d’aconseguir: • integrar els diferents aprenentatges impulsant la transversalitat dels coneixements • utilitzar els coneixements de manera efectiva en diferents situacions i contextos Les competències als currículums
  27. 27. Compet ncies bˆsiques Les competències als currículums de l’ESO a Catalunya
  28. 28. Competències bàsiques a Catalunya A. Competències transversals Les competències comunicatives: 1. Competència comunicativa lingüística i audiovisual 2. Competències artística i cultural Les competències metodològiques: 3. Tractament de la informació i competència digital 4. Competència matemàtica 5. Competència d'aprendre a aprendre Les competències als currículums de l’ESO a Catalunya
  29. 29. Les competències personals: 6. Competència d'autonomia i iniciativa personal B. Competències específiques centrades en conviure i habitar el món 7. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic 8. Competència social i ciutadana Les competències als currículums de l’ESO a Catalunya
  30. 30. Competències comunicatives Saber comunicar és una competència clau per a l’aprenentatge, fonamental per a la comprensió significativa de les informacions i bàsica per a la construcció de coneixement Vol dir saber:  Expressar fets, conceptes, emocions, idees  Argumentar  Utilitzar diferents llenguatges i tecnologies de la informació i la comunicació Les competències als currículums de l’ESO a Catalunya
  31. 31. Tractament de la informació i competència digital  Cerca i transmissió de la informació  Transformar la informació en coneixement  Domini de les destreses relacionades amb el raonament per organitzar la informació, relacionar-la, analitzar-la, sintetitzar-la i fer inferències i deduccions de distint nivell de complexitat, I per comprendre-la i integrar-la en els esquemes previs de coneixement.  Comunicar la informació i els coneixements adquirits.  Ús reflexiu i competent de les tecnologies de la informació i comunicació Les competències als currículums de l’ESO a Catalunya
  32. 32. Aprendre a aprendre  Disposar d’habilitats per conduir el propi aprenentatge i continuar aprenent  Adquisició de la consciència de les pròpies capacitats, del procés d’aprenentatge i de les estratègies per desenvolupar-les  Gestionar i controlar els processos d’aprenentatge  Ús de tècniques facilitadores de l’autocontrol com les bases d’orientació, tècniques d’estudi, de treball cooperatiu, autoavaluació ...  Fomentar el pensament creatiu, la curiositat de plantejar-se preguntes… Les competències als currículums de l’ESO a Catalunya
  33. 33. Competència en el coneixement i la interacció en el món físic Posar en pràctica els processos i actituds propis de l’anàlisi sistemàtica i de la indagació científica:  identificar i plantejar problemes rellevants  plantejar i contrastar solucions temptatives o hipòtesis  realitzar prediccions i inferències de distint nivell de complexitat  identificar el coneixement necessari per respondre a les preguntes científiques i per obtenir, interpretar i comunicar conclusions en diversos contextos Les competències als currículums de l’ESO a Catalunya
  34. 34. Components de la competència científica  Emocionar-se amb la ciència.  Apropiar-se dels grans models teòrics de la ciència.  Plantejar-se preguntes, dissenyar processos per recollir evidències, extreure conclusions, analitzar- les.  Pensar de manera autònoma i creativa, reconeixent que el coneixement evoluciona.  Comunicar, utilitzant el llenguatge científic i els diferents formes comunicatives  Llegir críticament textos de contingut científic de fonts diferents  Utilitzar el coneixement per argumentar i actuar (en relació a problemes rellevants, social i científicament) Les competències als currículums de l’ESO a Catalunya
  35. 35. Competències generals en el Batxillerat  Competència comunicativa  Competència en gestió i tractament de la informació  Competència digital  Competència en recerca  Competència personal i interpersonal  Competència en el coneixement i interacció en el món físic Les competències als currículums de l’ESO a Catalunya
  36. 36. Competències específiques Química Batxillerat  Indagació i experimentació en el camp de la química: capacitat de fer-se preguntes i portar a terme investigacions per obtenir la resposta, tot adquirint les habilitats necessàries: identificar problemes, generar qüestions susceptibles de ser investigades, dissenyar i realitzar recerques, enregistrar i analitzar dades, treure conclusions, elaborar, comunicar i defensar hipòtesis, models i explicacions, fer prediccions a partir dels models, examinar les limitacions de les explicacions científiques, i argumentar la validesa d’explicacions alternatives en relació a les evidències experimentals. Les competències als currículums de l’ESO a Catalunya
  37. 37.  Comprensió de la naturalesa de la ciència Implica la distinció entre ciència i altres formes de coneixement per l’elaboració de models, i per l’ús de mètodes empírics i d’arguments lògics per contrastar les hipòtesis i validar els models i teories proposades.  Comprensió i capacitat d’actuar sobre el món fisicoquímic Implica apropiar-se dels conceptes, models i principis fonamentals de la química, i utilitzar-los per explicar i interpretar fets. Aplicar el coneixement integrat dels models, procediments i valors de la química per poder comprendre i valorar situacions relacionades amb aspectes tecnològics i socials de la química. Prendre decisions científicament fonamentades. Les competències als currículums de l’ESO a Catalunya
  38. 38. Aspectes clau per ensenyar competències Integració de coneixements Continguts conceptuals i models. Continguts procedimentals: comprensió i escriptura de textos, argumentació, l’elaboració d’hipòtesis, prediccions, disseny d’experiments... Funcionalitat dels coneixements. Aplicació. Partir de situacions problemes i aprendre per donar resposta a les preguntes formulades. Transferir el coneixement a altres situacions. Autonomia. Capacitat de continuar aprenent. Prendre consciencia del propi procés d’aprenentatge, que s’enriqueix a mesura que es comunica i es comparteix. Fer servir eines per a afavorir l’aprenentatge i l’autoregulació Què requereix l’aprenentatge de competències?
  39. 39. Quin tipus de gestió pot afavorir el desenvolupament de competències?  Estimular que els alumnes aprenguin dels seus errors, de la consideració de les seves possibles causes i de la manera de superar-los entre tots (autoavaluació, co-avaluació)  Promoure la lectura, l’elaboració de resums, textos científics argumentatius, mapes conceptuals i altres tipus de comunicació oral i escrita, per afavorir la construcció de coneixement  Treball individual i cooperatiu, fomentant el diàleg, l’aprendre a aprendre i l’autonomia Què requereix l’aprenentatge de competències?
  40. 40. Quin tipus d’activitats pot afavorir el desenvolupament de competències?  Contextualitzades: partir de problemes quotidians, socials, ambientals que tinguin sentit per als estudiants  Per “pensar” i “fer” ciència: construir coneixement, modelitzar, explicar, predir, experimentar,...  Per “comunicar” ciència: discutir, argumentar, donar importància al llenguatge  Per transferir el coneixement a noves situacions Quin tipus d’activitats es poden utilitzar?
  41. 41. Característiques de les activitats elaborades pel grup de treball C3 CESIRE-CDEC ACTIVITATS  Es parteix sempre de situacions contextualitzades  Estan dissenyats per quot;pensar ciència“ i “fer ciència”  Es preveuen situacions on es demana l'alumnat transferir el nou coneixement aprés a altres situacions Tracten d‘ensenyar objectius de pensament de forma explícita i sistemàtica Donen gran importància al component lingüístic Quin tipus d’activitats es poden utilitzar?
  42. 42. Indicadors competencials d’una activitat Està contextualitzada? (Es refereix a un context quotidià, a un context real?) Permet “pensar ciència”? Serveix per a resoldre algun problema? Té per objectiu respondre a una pregunta? Posa de manifest la funcionalitat del que s’està aprenent? Es treballa amb preguntes adequades més que amb explicacions? Contribueix a la construcció de models científics? Promou “fer ciència”? (fer prediccions, dissenyar experiments, recollir dades, buscar evidències, aplicar el dubte sistemàtic, ser perseverant, i imaginatiu) Potencia l’ús del llenguatge? (Hi ha previstes situacions que demanen a l’alumne parlar o escriure – o altres tipus de representació- sobre el que està aprenent?) Proposa l’aplicació d’allò que s’ha après a un altre context diferent, demanant una implicació personal de l’alumne? Fomenta aprendre a aprendre? Es preveuen situacions en les quals calgui raonar sobre l’experiència realitzada i ser conscient del propi aprenentatge? Potencia el treball en grup a més de l’individual, que promogui argumentar, convèncer, consensuar...? Ajuda a relacionar coneixements diversos dins de la mateixa matèria o amb altres disciplines? Quin tipus d’activitats es poden utilitzar?
  43. 43. Grup C3 (Ciència-Competència-Context) CESIRE-CDEC http: www.xtec.cat/cdec Activitats del grup C3 del CESIRE-CDEC
  44. 44. Activitats del grup C3 del CESIRE-CDEC
  45. 45. Activitats del grup C3 del CESIRE-CDEC
  46. 46. Bibliografia OECD (2007) PISA 2006 Marco de la evaluación. Conocimientos y habilidades en Ciencias, Matemáticas y Lectura. (Disponible a http://www.oecd.org/dataoecd/59/2/39732471.pdf ) Currículum educació secundària obligatòria – Decret 143/2007 DOGC núm. 4915 http://www.xtec.es/estudis/eso/curriculum_2007/ciencies_naturale sa_eso.pdf Currículum educació secundària obligatòria – Annex 1. Competències bàsiques http://www.xtec.es/estudis/eso/curriculum_2007/competencies_es o.pdf Neus Sanmartí, Conferència (ppt): Què ens aporta el concepte de quot;competènciaquot;? - Vallès Occidental, 2006 http://antalya.uab.es/ice/sanmarti/materials/competencies.pdf Currículum País Valencià http://www.csi-csif.es/comunitatvalenciana/Article4538.html
  47. 47. Bibliografia • Jiménez,M.P. (coord.), Caamaño,A., Oñorbe,A., Pedrinaci,E., De Pro, A. (2003). Enseñar Ciencias. Barcelona: Graó. • Cañas, A., Martín-Díaz, M.J., Nieda,J. ( 2007). Competencia en el conocimiento y la interacción con el mundo físico. La competencia científica. Madrid: Alianza Editorial. • Zabala, A., Arnau, L. ( 2007). 11 ideas clave Cómo aprender y enseñar competencias. Barcelona: Gráo. • Galvão, C., Reis, P., Freire,A., Oliveira,T. (2006). Avaliação de competêncies em ciências. Porto: ASA Editores.
  48. 48. Moltes grˆcies per la vostra atenció

×