Trenta anys? Bé, potser teniu raó, potser són més, però és que tres dècades és del que jo puc parlar: aquests sis lustres que, si fa no fa, jo conec Josep Lluís García Surrallés, segurament el fotògraf que més partits ha vist de tots els que hi ha ara mateix en actiu i sempre, sempre, amb una càmera a la mà. No hi ha cap mena de dubte que arxiu que ha generat el Lluís ha de ser el més important en la història recent del basquetbol. Tants i parlem de la revista Gigantes, com del treball per al seu estimat Joventut de Badalona, com de la feina que ha pogut fer per al seu propi ús i també per a altres mitjans, no hi ha jugador europeu mínimament important que no hagi passat per l'ull savi d'aquest fotògraf irrepetible. Entre moltes altres coses. En aquesta exposició veureu una part, una mínima part, de l'ingent treball de Surrallés. Però si pareu atenció us adonareu de dues coses: en primer lloc que es tracta d'un excel·lent professional, capaç de captar les instantànies d'un esport gens fàcil de fotografiar i, en segon lloc, amb una miqueta més d'atenció, veureu com és capaç d'arribar a mostrar-nos coses que van més enllà de la simple imatge: sensacions, emocions, alegries, tristeses... allò que només aconsegueixen els grans professionals de la fotografia.