Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Joan Salvat-Papasseït

11,551 views

Published on

Vida i obres del poeta

Published in: Education
  • Be the first to comment

Joan Salvat-Papasseït

  1. 1. Joan Salvat-Papasseit I LES AVANTGUARDES
  2. 2. Biografia <ul><li>Neix a Barcelona el 1894, fill d’una família proletària. </li></ul><ul><li>El 1901 es queda orfe de pare i viu a l’Asilo Naval Español. Coneixarà de primera mà el món del port, món que serà important per a la seva poètica, especialment al llibre L’irriador del port i les gavines. </li></ul><ul><li>El 1906, amb 12 anys, abandona l’asil i ha de tenir cura de la mare víuda i un germà més petit. Treballa en diferents oficis. </li></ul>
  3. 3. <ul><li>Entre 1911 i 1914 fa les primeres lectures, gràcies als seus amics Joan Alavedra, Antoni Palau o Emili Aroles. Visita sovint el mercat de llibres de vell de Santa Madrona, els ateneus o les biblioteques populars. </li></ul><ul><li>El 1914 s’afilia a les “Joventud Socialista” i comença a escriure en publicacions revolucionàries. Salvat es considera anarquista i defensa la classe obrera. Signa els articles amb el pseudònim de Gorkiano. </li></ul><ul><li>El 1916 coneix el pintor i teòric Torres-Garcia i l'artista uruguaià Rafael Barradas. Amb ells, coneixerà les avantguardes. </li></ul><ul><li>Decebut de la política, el 1917 publica el primer número de la revista Un Enemic del Poble. Fulla de subversió espiritual. Usa aquesta revista per difondre el futurisme i el cubisme. També hi publica alguns aforismes i cal·ligrames seus. A partir d’aquest moment, es dedicarà a la literatura. </li></ul>
  4. 4. <ul><li>El 1918 es casa amb Carmen Eleuterio, amb la qual tindrà dues nenes. Aquest mateix any publica la revista d’un sol número Arc-Voltaic , on hi col·laboren artistes avantguardistes, com ara, Joan Miró. </li></ul><ul><li>El 1918 es manifesta per primera vegada la tuberculosi. Passarà una temporada a Sitges, a casa del seu amic Santiago Segura. </li></ul><ul><li>El 1919 publica el seu primer llibre, Poemes en ondes hertzianes. </li></ul><ul><li>El 1920 recau en la tuberculosi i passa una temporada a un sanatori de Castella. Allà coneixerà l’hostilitat de Castella vers els catalans. </li></ul><ul><li>El 1921 publica el segon llibre, L’irriador del port i les gavines. </li></ul><ul><li>El 1922 publica Les conspiracions i La gesta del estels. Torna a estar malalt i acut a un sanatoria de la Cerdanya. </li></ul>
  5. 5. <ul><li>El 1923 publica El poema de la rosa als llavis. </li></ul><ul><li>El 1924 s’agreuja la malaltia i mor el 7 d’agost de 1924. </li></ul><ul><li>El 1925 apareix publicat en edició pòstuma el llibre Òssa menor. </li></ul>
  6. 6. Obra <ul><li>Salvat-Papasseit escriu sobretot poesia. Té articles i prosa infantil, escrits dedicats a les seves filles, Els nens de la meva escala. </li></ul><ul><li>L’obra poètica de Salvat es caracteritza per l’exaltació a la vida, a la llibertat i a la lluita. Salvat adopta diferents tècniques poètiques, del futurisme i el cubisme, però també escriu poemes totalment formals. </li></ul><ul><li>La seva obra està basada en el paisatge de la ciutat, especialment del port. Salvat és considerat també com l’iniciador de l’eròtica catalana en poesia. </li></ul><ul><li>Molts dels seus poemes han estat musicats pel moviment de la Nova Cançó, amb músics com Ovidi Montllor o Joan Manuel Serrat. En l’actualitat, molts dels seus poemes continuen sent adaptats o versionats. </li></ul>
  7. 7. <ul><li>Poemes en ondes hertzianes (1919) </li></ul><ul><li>Llibre avantguardista. Abandona la rima, la mètrica i l’estrofa. </li></ul><ul><li>Tracta temes típics del futurisme, especialment del maquinisme : el tramvia i el transatlàntic. L’autor constata la soledat i la despersonalització de la ciutat. </li></ul><ul><li>En el llibre hi ha una actitud de denúncia i de revolta, dos elements importants de la poètica de l’autor. </li></ul>
  8. 8. <ul><li>L’irriador del port i les gavines (1921) </li></ul><ul><li>Llibre que presenta dues tendències: l’avantguardista i la cançó. </li></ul><ul><li>El llibre presenta diferents temàtiques: modernitat, lluita, amor, erotisme, optimisme vital, festes i costums. </li></ul>RES NO ÉS MESQUÍ Res no és mesquí ni cap hora és isarda, ni és fosca la ventura de la nit. I la rosada és clara que el sol surt i s'ullprèn i té delit del bany: que s'emmiralla el llit de tota cosa feta. Res no és mesquí, i tot ric com el vi i la galta colrada. I l'onada del mar sempre riu, Primavera d'hivern - Primavera d'istiu. I tot és Primavera. i tota fulla verda eternament. Res no és mesquí, perquè els dies no passen; i no arriba la mort ni si l'heu demanada. I si l'heu demanada us dissimula un clot perquè per tornar a néixer necessiteu morir. I no som mai un plor sinó un somriure fi que es dispersa com grills de taronja. Res no és mesquí perquè la cançó canta en cada bri de cosa. -Avui demà i ahir s'esfullarà una rosa: i a la verge més jove li vindrà llet al pit.
  9. 9. <ul><li>Les conspiracions (1922) </li></ul><ul><li>El llibre es basa en la temporada que Salvat va passar a un sanatori a Castella, on va poder experimentar l’odi contra els catalans. </li></ul><ul><li>Són vuit poemes d’inspiració nacionalista. </li></ul>VISIÓ DEL GUADARRAMA Serra ferrenya i aspra! D'aquí on jo ara la veig, sembla un rei castellà que jagués amb l'espasa al costat, sota mantell d'ermini. Sembla un rei i un gegant, però jeu. -Té un abís als seus peus de terra calcigada. Castella, el Guadarrama: posta d'or però posta segura d'un vent que haveu sigut! Dormiu la vostra sort: deixeu pas als hispans que ara avancen. Catalans! tots en peu, l'Escorial deixem-los per trofeu: que ara serem nosaltres qui plantarà les tendes. De tant pecar el rei jeu.
  10. 10. <ul><li>La gesta dels estels (1922) </li></ul><ul><li>Dedicat a Emili Badiella, mecenes de l’estada a Sant Llorenç del Munt. </li></ul><ul><li>Presenta dos eixos temàtics: l’amor i la guerra. </li></ul><ul><li>Mitifica la realitat quotidiana a través de l’elegia i l’enyor. </li></ul>DIVISA L’estel d’un esguard i el d’una senyera, la guerra i l’amar: la sal de la terra. Al llavi una flor i l’espasa ferma. MESTER D’AMOR Si en saps el pler no estalviïs el bes que el goig d’amar no comporta mesura. Deixa’t besar, i tu besa després que és sempre als llavis que l’amor perdura. No besis, no, com l’esclau i el creient, mes com vianant a la font regalada; deixa’t besar -sacrifici fervent- com més roent més fidel la besada. ¿Què hauries fet si mories abans sense altre fruit que l’oreig en ta galta? Deixa’t besar, i en el pit, a les mans, amant o amada -la copa ben alta. Quan besis, beu, curi el veire el temor: besa en el coll, la més bella contrada. Deixa’t besar i si et quedava enyor besa de nou, que la vida és comptada.
  11. 11. <ul><li>Poema de la rosa als llavis (1922) </li></ul><ul><li>Llibre elaborat arran de l’estada al sanatori de la Cerdanya. </li></ul><ul><li>El llibre és totalment optimista. El poeta està segur de la seva recuperació. La natura l’ajuda. </li></ul><ul><li>Poema unitari de temàtica amorosa. </li></ul>SOTA EL MEU LLAVI EL SEU Sota el meu llavi el seu, com el foc i la brasa, la seda dels seus rulls com el pecat més dolç -i l'espatlla ben nua ben blanca l'ombra corba incitant de l'esguard: encara un altre bes un altre un altre -quin perfum de magnòlia el seu pit odorant!
  12. 12. <ul><li>Óssa menor: fi dels poemes d’avantguarda (1925) </li></ul><ul><li>Llibre pòstum amb dibuixos de Josep Obiols. </li></ul><ul><li>Tracta sobre l’angoixa i la proximitat de la mort. </li></ul>NOCTURN PER A ACORDIÓ A Josep Aragay Heus aquí: jo he guardat fusta al moll. (Vosaltres no sabeu què és guardar fusta al moll: però jo he vist la pluja a barrals sobre els bots, i dessota els taulons arraulir-se el preu fet de l'angoixa: sota els flandes i els melis, sota els cedres sagrats. Quan els mossos d'esquadra espiaven la nit i la volta del cel era una foradada sense llums als vagons: i he fet un foc d'estelles dins la gola del llop. Vosaltres no sabeu què és guardar fusta al moll: però totes les mans de tots els trinxeraires com una fandola feien un jurament al redós del meu foc. I era com un miracle que estirava les mans que eren balbes. I en la boira es perdia el trepig. Vosaltres no sabeu què és guardar fusta al moll. Ni sabeu l'oració dels fanals dels vaixells -que són de tants colors com la mar sota el sol: que no li calen veles.
  13. 13. Bibliografia <ul><li>Camps, Josep et al. Lectures de batxillerat 2006-2008. Proa: Barcelona, 2007 </li></ul><ul><li>Joan Salvat-Papasseit. http://www.uoc.edu/lletra/noms/jsalvatpapasseit/index.html consultada 4 d’abril 2009 </li></ul><ul><li>Joan Salvat Papasseit. http://www.mallorcaweb.com/mag-teatre/papasseit/index.html consultada 4 d’abril de 2009 </li></ul><ul><li>Joan Salvat-Papasseit. http://www.escriptors.com/autors/salvatpapasseitj/index.php consultada 4 d’abril de 2009 </li></ul>

×