Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Link Setembre 2015 (Català)

1,042 views

Published on

Revista Link Núm. 12 - Segona època
Setembre 2015

Published in: Business
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Link Setembre 2015 (Català)

  1. 1. linkSETEMBRE 2015 NÚM. 12 - SEGONA ÈPOCA Abertis col·loca Cellnex a borsa ENTREVISTES Josep Lluís Giménez Sevilla, director general de Desenvolupament Industrial d’Abertis P. 12 REPORTATGE Abertis estén les concessions de les seves autopistes a França P. 26 FUNDACIÓ ABERTIS Velázquez, esdeveniment cultural de l’any a França P. 52
  2. 2. Abertis es el líder mundial en la gestió d’autopistes de peatge. Un grup global, amb presencia a 12 països i més de 15.000 treballadors, orientat a la creació de valor a través de la inversió en infraestructures que contribueixin al desenvolupament econòmic i social dels territoris i països on opera. abertis.com
  3. 3. SETEMBRE 2015 LINK abertis 3 Adaptació + anticipació = transformació SeguintZygmuntBauman,podemafir- marque,enlasocietatglobali“líquida” enlaqualvivim,lacapacitatdereacciódavant elsesdevenimentsdemostraclaramentsermés importantquelamateixaplanificació.Aquesta ésunareflexióqueacostumoacompartirrefe- ridaalamevaexperiènciaempresarial,peròcrec queelsesdevenimentsviscutsenaquestsúltims vuit anys marcats per una profunda crisi eco- nòmicaiunagranincertesageopolíticaconfir- meniestenenaquestatesial’àmbitdelapolí- ticail’economia. L’Europainstitucionalhareaccionatposant enpràcticamecanismesderegulació,supervisió itambéderescatid’estabilitzacióquealcapia lafihansuposatunnousaltendavantentermes dereforçardeterminatsaspectesdelaUnió.Els diferentsgovernshanadoptatpolítiquesmar- cadespelcontroldeldèficitieldeute.L’impacte de la crisi en els ciutadans està portant també aunaredefiniciódel’escenaripolític,mésdivers imésfragmentat,iperaixòméscomplex,cosa queexigeixnovessensibilitats.Tambélesempre- seshanreorientatlessevesprioritatsentermes denegociigeografia. Noéslaprimeraocasióenquèposoelnos- tre Grup com a exemple d’aquesta capacitat d’adaptació,anticipaciói,alfinal,transformació. Un tipus de respostes que el que demostra és proactivitateneldissenydelnostremateixfutur. Enelnostrecas,elvectorquehamarcataquest procésdetransformacióhaestatl’industrial.Per unabanda,facilitaralsdiferentsnegocisqueacom- panyavenlanostraactivitatprincipalenlagestió d’autopisteselsmecanismesnecessarisqueasse- guressinelseucreixementicompetitivitatamitjà illargtermini,basatenlessevespròpiescapacitats ienunagestiófocalitzada. Per altra banda,i això és quelcom que es concretaenlanovaDireccióGeneraldeDesen- volupamentIndustrialquepresentemenaques- tespàgines,assegurar-nosquedesenvolupemi compartimun“saberfer”queensresultapropii característic,definintd’algunamaneraunavan- tatgecompetitiuidiferenciald’Abertisenlaseva maneradegestionarlesinfraestructuresviàriesi detransport.Elsresultatsd’aquestaestratègiaels estem veient en la dinàmica de creixement i expansióque,refermatsenaquestescapacitats degestiócomacompanyiesindependents,estan experimentantelsprojectesdeSabaolanova etapaquehainiciatl’anteriorAbertisTelecom, avuiCellnexTelecom,aracomaempresacotitzada. EnelcasdeCellnex,quepresentemtambé enlespàginesd’aquestnúmerodeLink,l’acord peradquiririgestionarmésde7.000emplaça- mentsperatelecomunicacionsaItàliailamateixa sortidaaborsaensfanressòd’unatransformació queconsolidalacompanyiacomelprimerope- radorindependentd’infraestructuresixarxesde telecomunicacions.Lareceptivitatperpartdels inversorshatingutlasevatraduccióenunabona estrenaalaborsaqueanticipalaconfiançaenel creixementfuturdelacompanyiaielseurecor- regutallargtermini. QuanaAbertisensvamplantejarlapossi- bilitatdedonarunnouimpulsalprojected’in- fraestructuresdetelecomunicacionsterrestres estàvemconvençutsqueseriaelqueelsanglo- saxonsdenominenunaoperaciówin-win. Peruncostat,Abertispodràdedicarelsseus recursosacomplirelsseuscompromisosdecrei- xementinternacionali,perl’altrecostat,Cellnex Telecomobtindràunacapacitatdefinançament mésgranenunmercateuropeudetelecomuni- cacionsonl’externalitzaciódelesxarxesilacon- solidacióentreelsdiferentsactorsestanredefinint elmapadelsector. Lesempresesambunprojecteamitjàillarg termini acostumen a ser innovadores perquè sabenquenopodenesperarquevinguielfutur, sinó que surten a buscar-lo.El creen.Ara és el momentdeCellnexTelecomi,desd’Abertis,estem orgullososdepodercaminaralseucostatcoma accionistadereferència. Iniciavaaquesteslíniesparlantdelacapa- citatdereacciódavantlessituacionsconvulses i destacava la fortalesa del model industrial d’Abertis.Almargedelsvaivensborsaris,derivats d’uns moments d’incertesa sobre el manteni- mentdel’euroielfuturdelaUnióEuropeatal comlaconeixem,Abertiscontinuaenlasendera de la recuperació pel que fa a fonamentals i evoluciódeltrànsit,jaenpositiuenelsnostres principalsmercatsdesprésd’anysderetrocessos. Aquesta recuperació comportarà una nova oportunitatperenfocareldebatdelagestióde les nostres infraestructures i de la mobilitat a Espanya,aEuropaialmón.Desd’Abertis,posem el nostre knowhowi l’experiència al servei de lesAdministracionsperalarecercadesolucions enaquestàmbit. LES EMPRESES AMB UN PROJECTE A MITJÀ I LLARG TERMINI SOLEN SER INNOVADORES PERQUÈ SABEN QUE NO PODEN ESPERAR QUE VINGUI EL FUTUR, SURTEN A BUSCAR-LO” SALVADOR ALEMANY PRESIDENT D’ABERTIS EDITORIAL
  4. 4. 06OPINIÓ Eugenio Prieto Inversió sostinguda en infraestructures 08BORSA Oportunitat per créixer Cellnex,en el mercat borsari 12ENTREVISTA Josep Lluís Giménez “La visió client és clau” 18EQUIP Direcció de Màrqueting i Comercial d’Abertis Autopistas Espanya Al servei del client 22ENTREVISTA João Aguiar Machado “Europa és la regió del món líder en seguretat viària” 24 ANÀLISI Recuperació 24 El trànsit per autopista a Espanya torna a créixer Acord amb el Govern francès 26 Abertis estén les seves concessions a França 28AUTOPISTES Arteris Les obres a Rio de Janeiro avancen a bon ritme 30 PEATGES Noves tecnologies 30 Arriba el peatge‘contactless’ Innovació 31 Abertis té el primer pagament per recorregut als EUA 32 OBRES Autopista C-32 El nou tram arribarà a Lloret de Mar el 2017 33MILLORES Àrees de servei Renovades a l’AP-7 i a l’AP-2 34NOVES OFICINES Abertis La companyia estrena seu corporativa a Barcelona 36SATÈL·LITS Hispasat Nova posició orbital al Brasil 38REFLEXIÓ Cercle d’Infraestructures Debat sobre nous models per a la recuperació 39 ANÀLISI XXVI Trobada Empresarial al Pirineu Optimisme econòmic 40 CULTURA CORPORATIVA Bones pràctiques Abertis, la companyia amb el millor Codi Ètic 42 OPINIÓ Marta Casas ‘Compliance’, ètica i transparència 43MEDI AMBIENT Canvi climàtic Abertis, a la COP21 44 LIÓ Guia de viatge Llegat amb embolcall de seda 48 INVERSIONS Xile Forta aposta d’Abertis 49 PREVENCIÓ Seguretat viària Jornada sobre conductors majors de 60 i 70 anys 50 MEDI AMBIENT Fundació Abertis Castellet s’estrena com a seu de la UNESCO 52 CULTURA ExposicióVelázquez 52 Patrocinid’AbertisaFrança Exposició Miró 54 Arteris porta la mostra al Brasil link abertis Cellnex debuta en el parquet 08BORSA 4 LINK abertis SETEMBRE 2015 NÚM. 12 SUMARI
  5. 5. 55TALENT Universitat-empresa IV Premi InternacionalAbertis 56ENTREVISTA Simon Cohen “El PremiAbertis sensibilitza el professional del transport” 58SALUT Compromís social La FundacióAbertis, amb l’Institut Guttmann en el seu 50 aniversari 66RESULTATS Primer semestre 2015 Beneficis històrics 70ACCIONS Abertis llança una OPA Sobreel6,5%delseucapital 71OPERACIONS Compra de capitals Túnels de Barcelona i Cadí 72JUNTA GENERAL 2015 Balançireptesdefutur 74AMPLIACIÓ DE CAPITAL Retribucióal’accionista Investor’s link 50 link abertis és una publicació d’Abertis Infraestructuras, SA Av. del Parc Logístic, 12-20. 08040 Barcelona. Tel.: 93 230 50 00. Fax: 93 230 50 02. EDITA I REALITZA: Direcció Corporativa de Comunicació d’abertis. CONSELL EDITORIAL: Salvador Alemany, Francisco Reynés, José Aljaro, Josep Maria Coronas,Toni Brunet, Juan María Hernández Puértolas, Sergi Loughney i Joan Rafel. IMATGE CORPORATIVA I PRODUCCIÓ: Erik Ribé i Berta Riera. COORDINACIÓ DE CONTINGUTS: Alícia Cobeña. REDACCIÓ: Alícia Cobeña, Gemma Gazulla, Marc Gómez, Leticia Gonzálvez i Marta Maxenchs. COL·LABORACIÓ: Christine Allard, SandraVasconcelos, Sergio Castilla, Jorge Chamizo, Muriel Lázaro, Anna-Sophie Leber, Enric Pérez, Mercedes Pérez-Cruz, Marc Ribó, Berta Riera,AndreaYametti, Abertis,Abertis Autopistas, Cellnex Telecom i Fundació Abertis. REALITZACIÓ: Ediciones Reunidas, SA (Grup Zeta). Revistes Corporatives Barcelona. Consell de Cent, 425. 08009 Barcelona. Tel.: 93 265 53 53. Gerent: ÒscarVoltas. Coordinadora editorial: Nuria González. Redactor en cap:Toni Sarrià. Redacció: Marta Carrera, Gemma Figueras, Paco Martínez i Toni Capilla. Maquetació: CristinaVilaplana, Xavier Julià i SamuelVergés. Corrector: Cisco Figueroba. Dipòsit legal: B-16431-2010. ISSN: 2385-6270 Abertis telèfon d’atenció a l’accionista: 902 30 10 15. www.abertis.com Abertis no es fa responsable de l’opinió dels seus col·laboradors en els treballs publicats, ni s’identifica necessàriament amb la seva opinió. SETEMBRE 2015 LINK abertis 5 60TECNOLOGIA Mobilitat escolar En marxa el projecte KanGo! 61COMPROMÍS Accessibilitat 61 Acord entre la Fundació Abertis i la Fundació ONCE Reconeixement 61 La Fundació Abertis rep el Premi Stela 2015 62BREUS ActualitatAbertis 66 12 18 34
  6. 6. Espanya ha fet un salt qualitatiu en la seva dotació d’infraestructures de transport en els últims 30 anys, però les recents retallades en la construcció i man- tenimentd’infraestructurespodenposaren risc la seva conservació, la competitivitat de la nostra economia i el benestar social dels ciutadans espanyols. Durant els últims anys, la inversió en infraestructuresaEspanyahaseguitpatrons molt cíclics, mentre que la inversió pública en infraestructures d’Alemanya i França ha estat sostinguda en els últims 20 anys amb més de 60.000 i més de 80.000 milions d’euros anuals, respectivament. Malgrat la bona posició aconseguida durant l’anterior cicle inversor a Espanya en determinades infraestructures de trans- port (xarxa de carreteres d’alta capacitat, xarxa ferroviària d’alta velocitat,aeroports iports),Espanyapresentaimportantscarèn- cies en el manteniment de les infraestruc- tures actuals i en la xarxa de transport de mercaderies i infraestructures logístiques, així com en les xarxes secundàries i en l’ac- cessibilitat i la mobilitat urbana. De fet, la despesa en manteniment d’infraestructu- res s’ha reduït un 25% en carreteres i un 20% en ferrocarrils des del 2009,en contra de les recomanacions d’organismes inter- nacionals com el Banc Mundial. A més, Espanya té un enorme dèficit dedotaciód’infraestructuresiequipaments per als ciutadans, especialment en aigua, sanitat, educació, medi ambient i teleco- municacions.Per exemple,en aigua s’ha fet un gran avenç en tractament secundari i 6 LINK abertis SETEMBRE 2015 Inversió sostinguda en infraestructures La visió estratègica d’aposta per les infraestructures ha de tornar a Espanya en un model d’inversió pública sostinguda per tal de mitigar el dèficit de dotació de certes infraestructures i equipaments, i donar resposta a les grans tendències del canvi global OPINIÓ terciari d’aigües residuals; però continua sent necessari un desenvolupament més gran d’aquestes infraestructures per tal de complir amb els objectius establerts per la Unió Europea,i en sanitat la dotació de llits hospitalaris per habitant és considerable- ment inferior a la de països com ara Ale- manya o França. El nostre país necessita una inversió pública sostinguda que asseguri l’adaptació als canvis que es donaran en el futur pròxim a escala mundial.La inversió en infraestruc- tures ha de donar resposta a cinc grans tendències globals,tres de les quals actua- ran com a potents inductors de la inversió públicasostingudaeninfraestructuresmen- tre que les altres dues grans tendències suposenunriscqueelsgovernshandemiti- gar per no frenar la inevitable necessitat d’inversió pública sostinguda. En primer lloc, la gestió dels recursos naturals i de l’entorn impulsarà noves infra- estructures d’aigua,energia,medi ambient i transport a Espanya associades a una pre- ocupació més alta per la imperiosa escas- setat i la gestió eficaç de l’aigua,la recerca de més independència i eficiència energè- ticail’enfortimentd’estructureslogístiques per acomodar la creixent globalització del comerç.Addicionalment,els canvis demo- gràfics impulsaran noves infraestructures socials i d’urbanisme a Espanya per respon- dre a l’envelliment de la població,al desen- volupament de la classe mitjana amb una redistribució progressiva de la riquesa i a l’augmentdelaurbanitzacióielcreixement de les ciutats. I en tercer lloc, el potencial Perfil de l’autor President d’AT Kearney a Espanya i Portugal des del gener del 2010, és enginyer de Camins, Canals i Ports per la Universitat Politècnica de Madrid, i MBA per l’Institut d’Empresa. També ha estat membre del Comitè Europeu de Direcció d’AT Kearney i líder europeu de l’àrea de Transports,Turisme i Infraestructures. Al llarg de la seva trajectòria professional a AT Kearney, ha dirigit innombrables projectes amb una forta especialització funcional en desenvolupament estratègic i d’organització, transformació empresarial i gestió del canvi en diferents indústries.Així mateix, ha planificat estratègies en grans companyies d’àmbit internacional. Amb més de 25 anys d’experiència en consultoria, també ha exercit diversos llocs directius a la companyia de transports TNT. TEXT EUGENIO PRIETO FOTOS AGÈNCIA
  7. 7. SETEMBRE 2015 LINK abertis 7 ESPANYA HA D’APOSTAR AMB FERMESA I CONVICCIÓ PER LA INVERSIÓ PÚBLICA SOSTINGUDA EN INFRAESTRUCTURES, COM FAN PAÏSOS EUROPEUS SIMILARS inversions públiques en infraestructures que els governs més responsables hauran de saber gestionar. Espanya ha d’apostar amb fermesa i convicció per la inversió pública sostinguda eninfraestructures,comfanpaïsoseuropeus similars,pertald’enfortirelprocésdetrans- formació econòmica i social en què està immersa. Les inversions futures hauran de centrar els seus objectius en el creixement econòmic, la generació d’ocupació i el benestar social. Les infraestructures tenen el potencial de fomentar les exportacions com a motor econòmic del país, donar suportanoussectorseconòmicspotenciant l’esperit emprenedor i l’ocupació,o desen- volupar serveis sostenibles i d’alta qualitat per al ciutadà i l’entorn. disruptiu de la innovació tecnològica obli- garà a dur a terme importants inversions en infraestructures digitals a Espanya con- seqüència de l’impacte de les noves tecno- logies i de l’augment necessari de les con- nexions digitals. No obstant això, l’evolució de l’eco- nomiamundialpotsuposarunfrealainver- sió en infraestructures,especialment per la tendència de menys creixement econòmic i els alts nivells d’endeutament de la Unió Europea. Així mateix, la complexitat de l’entorn geopolític suposa un risc per al desenvolupament de les infraestructures, ja que l’augment de la pressió fiscal en els països desenvolupats i el creixement de la desconfiança en els governs a escala mun- dial provocarà temptacions per restringir
  8. 8. 8 LINK abertis SETEMBRE 2015 Cellnex s’estrena a borsa La filial de telecomunicacions terrestres d’Abertis va debutar en el parquet el passat 7 de maig, amb gran interès per part dels accionistes i una capitalització borsària inicial de més de 3.200 milions d’euros TEXT I FOTOS ABERTIS BORSA ElpresidentdeCellnexTelecom,Fran- cisco Reynés, i el conseller delegat, Tobías Martínez, es van encarregar del tra- dicional toc de campana que va suposar el tretdesortidaal’inicidecotitzaciódel’em- presa. La companyia líder europea d’infra- estructures de telecomunicacions sense fil vatrepitjarfortenelparquet,jaquevaincre- mentar un 11,40% la seva cotització, fins als 15,60 euros, després que es produís el toc de campana.La nova cotitzada va fina- litzarlasessióambunaalçadel10,04%,fins assolir els 15,41 euros per títol. Gran interès dels inversors La irrupció de CellnexTelecom en el mercat continu ha generat l’interès de grans fons i d’inversors institucionals de perfil interna- cional. Entre els que compten amb més participació, destaquen Columbia Thread- Líder en el mercat de telecomunicacions
  9. 9. SETEMBRE 2015 LINK abertis 9 CELLNEX TELECOM VA INCREMENTAR UN 11,40% LA SEVA COTITZACIÓ FINS ALS 15,60 EUROS JUST QUAN LA VA INICIAR I VA FINALITZAR LA SESSIÓ AMB UNA ALÇA DEL 10,04%, FINS ASSOLIR ELS 15,41 EUROS PER TÍTOL
  10. 10. 10 LINK abertis SETEMBRE 2015 noves formes de finançament a fi de poder potenciar els seus plans d’internacionalit- zació i creixement. El conseller delegat de Cellnex,Tobías Martínez,vaafirmarenlaprimeraentrevista concedida a un mitjà de comunicació des- prés de la sortida a borsa de la companyia que l’empresa“vol triplicar la seva mida en un termini de tres a cinc anys” raó per la qualsospesaadquirirempreses“enelsgrans mercats europeus”. Per la seva banda, el conseller delegat deCellnex,TobíasMartínez,vaassenyalarque “el gran interès demostrat pels inversors és una prova de la nostra posició de lideratge enelmercatidelnostrepotencialdecreixe- mentfutur.Esticconvençutqueelperfildels nostres inversors serà un reflex del projecte sòlidallargterminideCellnexTelecomitre- ballaremjuntamentambellsenaquestanova fasequecomencemel7demaigcomacom- panyia cotitzada”. Nova oportunitat per créixer La col·locació de Cellnex Telecom a borsa suposa una gran oportunitat per potenci- ar-ne el creixement i afavorir la seva figura com a referent en el sector d’infraestructu- res de telecomunicacions terrestres en el panorama europeu.Actualment disposa de 15.170 emplaçaments, dels quals 7.472 es troben al llarg del territori espanyol i 7.698, a Itàlia.Així mateix, la seva nova condició d’empresa cotitzada li permetrà accedir a Francisco Reynés i Tobías Martínez durant la presentació de Cellnex Telecom. LA COL·LOCACIÓ EN BORSA SUPOSA UNA GRAN OPORTUNITAT PER POTENCIAR-NE EL CREIXEMENT I AFAVORIR LA SEVA FIGURA COM A REFERENT EN EL SECTOR BORSA needle amb un 8,90%, Blackrock amb el 6,20% i Criteria amb el 4,62%. Després de l’OPV,Abertiscomptaambel34%delcapi- tal de Cellnex. Pel que fa a la nacionalitat dels nous accionistes, destaquen els inver- sors americans, entre els quals es troba George Soros, i que integren la meitat dels inversors,els anglesos amb un 25% de par- ticipació i els espanyols amb una desena part. Segons el president de Cellnex i vice- president d’Abertis, Francisco Reynés, això suposa una demostració que“Espanya i les empreses espanyoles són atractives per als inversors internacionals”.
  11. 11. SETEMBRE 2015 LINK abertis 11 El Consell d’Administració. Darrere, d’esquerra a dreta: Josep Maria Coronas, Peter Shore, Lluís Deulofeu, Bertrand Boudewijn i Giampaolo Zambeletti. Davant: José Aljaro, Tobías Martínez, Francisco Reynés, Javier Martí i Mary Annabel Gatehouse. Un Consell de caràcter internacional Cellnex Telecom ha constituït un Consell d’Administració amb nou membres dels quals quatre consellers són independents i originaris d’Itàlia,França,el Regne Unit i els Països Baixos, el perfil del qual reflecteix l’objectiu d’internacionalització de l’em- presa.La constitució d’aquest òrgan respon alesrecomanacionsemesesperlaComissió Nacional del Mercat deValors (CNMV) pel que fa a govern corporatiu. Sobre la possibilitat que Cellnex formi part de l’Ibex 35,Tobías Martínez ha asse- guratque“l’entradaenelselectiu,quesem- pre seria ben rebuda, no és un objectiu per Cellnex Telecom, SA, filial de telecomunicacions d’Abertis, va començar a operar de manera independent l’1 d’abril de 2015. Es tracta d’una empresa de marcat perfil internacional que ofereix serveis a més de 100 milions de persones a Europa. Entre els seus principals objectius destaca impulsar l’ús de tecnologies innovadores com a via cap a la connectivitat de la societat i l’economia. 100 milions de clients EL 2014, L’EMPRESA VA COMPTAR AMB UNS INGRESSOS DE 436 MILIONS D’EUROS I UN RESULTAT BRUT D’EXPLOTACIÓ (EBITDA) DE 178 MILIONS municacions mentre ofereix solucions en tres zones d’actuació específiques com el lloguer d’emplaçaments,les infraestructu- res de difusió audiovisual i els serveis de xarxa i altres. Mentrequeel2014l’empresavacomp- tar amb uns ingressos de 436 milions d’eu- ros i un resultat brut d’explotació (Ebitda) de 178 milions, el 2015 es presenta com l’any de la consolidació de Cellnex, amb el focus posat en el sector d’infraestructures per a la telefonia mòbil, el rendiment del qual s’espera que continuï en augment durant els pròxims anys. alacompanyia,sinóunaconseqüència”.Un fet,però,que es presenta com a probable a causadelsòptimsresultatsdelsprimersdies de cotització de Cellnex. Bones previsions de futur Cellnex està en camí de consolidar la seva condició de líder en el mercat de les teleco-
  12. 12. 12 LINK abertis SETEMBRE 2015 Fa uns mesos, Josep Lluís Giménez va arribar al capdavant de la nova Direcció de Desenvolupament Industrial, així culminava una trajectòria a Abertis que va iniciar el 2001 a l’Argentina com a director de Concessions Exteriors a GCO. Després de quatre anys com a responsa- ble de la Direcció General d’Autopistas a Espanya, Josep Lluís Giménez és ara un dels protagonistes de la reestructuració de l’alta Direcció del Grup i d’una nova etapa d’actualització de la visió empre- sarial d’Abertis. Quin és el seu balanç després d’aquests primersmesosalcapdavantdelaDirecció de Desenvolupament Industrial? Podemconsiderar-lopositiu.Primer,perquè m’ha permès entendre la doble lògica de gestiódelGrup.Peruncostat,desdel’òptica de director general de la unitat de negoci d’Abertis Autopistas Espanya i, per l’altre costat,desdel’òpticadelaCorporació,visu- alitzada com el braç armat dels accionistes. Això requereix una clara orientació a l’ob- tenció del valor de les inversions dutes a terme i un alt nivell de coordinació i cohe- rència interna. ComsorgeixlaDireccióGeneraldeDesen- volupamentIndustrial?Podríemdirqueés unaevoluciódel’anteriorDireccióGeneral de Recursos i Eficiència? Neix, efectivament, com una evolució de l’antiga Direcció General de Recursos i Eficiència, encara que amb un enfoca- ment diferent per adaptar-se al nou esce- nari econòmic. Les crisis econòmiques, com la que vivim a Espanya, comporten la necessitat d’“ajustar-se el cinturó” i, per fer-ho, has d’aplicar una lògica de gestió eficient, on el seu màxim exponent és el bon ús dels recursos. També ens ha obligat a ser dis- ciplinats financerament i selectius en els nostres processos d’inversió i desinversió. Hem evolucionat d’un grup d’infraes- tructures que gestionava cinc activitats a una gestió focalitzada en autopistes. Això ens obliga a demostrar i a posar en valor els elements industrials de la nostra gestió basats en l’experiència, el coneixe- ment i el talent. Dins d’aquesta reorganització que hi ha hagut al Grup,i concretament dins de Cor- poració,que és on s’ubica la seva Direcció, quinroltéDesenvolupamentIndustrial? El rol industrial complementa la visió finan- cera.Sóndosfactorstotalmentcomplemen- taris, no podem entendre una línia sense l’altra.Enunainversió,comésunaautopista iambunavisióallargtermini,necessitesuna estructura financera que t’atorgui uns pul- monspotentspersostenir-la.Peròtambéhi ha altres elements que, degudament gesti- onats,fan que la inversió pugui adquirir una nova dimensió i augmentar el seu valor. En definitiva,unaconcessióésuncontracteamb unavidafinitaique,lògicament,condiciona totalment el nostre futur. Aleshores,segonslasevaopinió,quèhauria de ferAbertis? Quin seria el seu objectiu per sortir d’aquesta vida finita? Director general de Desenvolupament Industrial d’Abertis “La visió client és un factor clau en la gestió industrial de les autopistes” Josep Lluís Giménez: El director general de Desenvolupament Industrial d’Abertis analitza el nou rol que ha d’exercir la seva Direcció després de la recent reestructuració de la companyia TEXT I FOTOSABERTIS SI NO CREIEM EN EL FACTOR CLAU DEL CLIENT, LLAVORS EL MODEL DE NEGOCI COMENÇA A FALLAR” ENTREVISTA
  13. 13. Josep Lluís Giménez considera que, ara que la crisi ja no és tan greu, “la visió de negoci més industrial té més sentit”.
  14. 14. 14 LINK abertis SETEMBRE 2015 ENTREVISTA Doncs quelcom que s’ha estat fent a Abertis, i ho explica el nostre equity story, sobretot veient l’experiència d’Acesa, concessió que neix per 35 anys i que aca- ba estenent-se en successives negociaci- ons per un termini addicional de 15 anys més. En definitiva, es tracta d’estendre la vida de les nostres concessions, bé sigui per negociacions de les existents o bé per noves adquisicions que ampliïn el nostre portfolio de concessions en gestió. De quina manera,doncs,s’assoleix aquest objectiusegonsvostè? Per allargar la vida de les nostres conces- sions, necessitem una sèrie de compor- taments bàsics que resideixen en quatre factors. El primer es fonamenta en el con- cepte que estem gestionant un bé públic que té un clar impacte en la societat. A partir d’aquí, el que necessitem és crear reputació i imatge social. Això forma part també del nostre rol industrial. En segon lloc, hem d’entendre que, encara que po- dem parlar de molts clients, el principal client per a nosaltres, o des del punt de vista industrial, és qui paga l’autopista. I això significa oferir el millor trajecte, el millor viatge, la millor experiència en el desplaçament dels nostres clients i usu- aris. Si aconseguim que estiguin satisfets, com a éssers humans que conformen la societat, el que obtenim és una accepta- ció social i això redunda en el nostre pres- tigi i en la nostra imatge com a gestors. En tercer lloc, cal generar un àmbit de treball on els nostres empleats se sentin in- tegrats i valorats. Per posar un exemple, els empleats que són a peu d’autopista tenen una particularitat, que és el seu esperit de “Al final, el rol industrial complementa la visió financera”, reflexiona el director de Desenvolupament Industrial.
  15. 15. SETEMBRE 2015 LINK abertis 15 HEM D’OFERIR EL MILLOR TRAJECTE, EL MILLOR VIATGE, LA MILLOR EXPERIÈNCIA EN ELS DESPLAÇAMENTS DELS NOSTRES CLIENTS” sacrifici. No ens n’adonem, perquè sembla que una autopista és quelcom que tots percebem com una activitat molt senzilla, circulem i paguem. Però darrere hi ha una gestió 24x7x365 dies. I aquestes persones que són allà treballant fan que l’autopista estigui en condicions òptimes: donen as- sistència als incidents i accidents, mante- nen la infraestructura en bones condicions, atorguen seguretat, milloren l’experiència de viatge dels clients. Per tant, l’empleat és un vector important a l’hora de gestionar el nostre model industrial. I, per últim, al final, busquem una re- lació amb les Administracions que ens per- meti un procés de negociació on sempre puguem aconseguir una adequada com- pensació, com una extensió de termini. En aquest cas,l’Administració ens ha de perce- bre com el millor partner per al desenvolu- pament de les infraestructures i l’aplicació de solucions als problemes de mobilitat. Bàsicament, l’estratègia del model industrial passa per aquesta visió, comple- mentada, com hem dit abans, amb la visió financera. Hem d’integrar, és un deure, les dues visions. Tot això que hem explicat, responsabilitat social, relació amb l’Admi- nistració, client i empleat, redunda en la creació de capital social, fonamental per crear valor per a l’accionista, que és al final un objectiu que tots perseguim a l’hora de gestionar la nostra activitat. LasevaDireccióestàformadaperdiversos departaments:Organització,Compres,Sis- temes,Transformació i Enginyeria. Com s’aconsegueix coordinar tots aquests departaments? Concebo totes les funcions com a relaci- ons integrades. Amb el meu equip d’or- ganització sempre ens qüestionem els organigrames tradicionals basats en rec- tangles jeràrquics, on tenim el nom i el càrrec de la persona. Aquest és un model totalment antiquat que respon al segle passat i que ja no funciona. Per a mi, el rellevant són les funcions integrades i in- terrelacionades que es configuren com una visió esfèrica, tots rodem junts. Totes les funcions de l’àrea industrial en el fons tenen un denominador comú, ajudar al desenvolupament eficient de les operaci- ons a les unitats de negoci. Quines són les bases de suport? Una nova Direcció d’Enginyeria, dirigida per Phillippe Fenain, on disposem dels coneixements relatius als grans proces- sos de gestió de l’autopista. Una Àrea de Sistemes, dirigida per José Carlos More- no, que visualitza amb quina tecnologia s’han de desenvolupar les operacions i com s’han de desplegar en els diferents negocis. L’Àrea de Compres, dirigida per José María Gómez Hospital, que facilita els criteris i models per efectuar de mane- ra eficient l’adquisició d’aquells béns que considerem estratègics en la nostra acti- vitat. L’Àrea d’Organització i Transforma- ció, dirigida per Jordi Fernández, que ha de desplegar i adaptar el model organitzatiu de gestió de negocis definit en el nostre Grup, orientat a la gestió eficient de les unitats de negoci, així com implementar i integrar les funcionalitats més adequades en cadascuna d’elles. I finalment l’Àrea d’Afers Internacionals, la responsabilitat de la qual recau en Enric Pérez, amb la missió de sostenir les relacions amb els reguladors i els formadors d’opinió per tal que la nostra experiència en el model de gestió i la seva evolució sigui considerada. El factor clau és que tots aquests di- rectors i responsables s’interrelacionin i vegin sempre un projecte des de totes les òptiques en què estem treballant: des de l’òptica d’Enginyeria, des de l’òptica com- plementària de Sistemes, etcètera. No hi ha operació d’Enginyeria sense Sistemes, ni de Sistemes sense Enginyeria. També pots necessitar d’una bona adquisició o d’un cert posicionament sectorial. Però, sobretot, el que necessites és transformar les organitzacions i integrar polítiques a l’hora de gestionar d’una manera eficient. Unadelescosesquepotserésmésdifícilde gestionarésladistinciódefuncionsilainte- racció entre aquesta nova Direcció,des de Corporació,amblesunitatsdenegoci.Com
  16. 16. 16 LINK abertis SETEMBRE 2015 Perfil Conseller a diverses societats del Grup, el director general de Desenvolupament Industrial a Abertis Infraestructuras ha estat fins al 2014 director general d’Abertis Autopistas Espanya. El 2007 va assumir la Direcció General d’Acesa, companyia a la qual es va incorporar el 2001 com a director de l’àrea de Concessions Amèrica del Sud, assumint les funcions de president de Grupo Concesionario del Oeste, S.A., (GCO) i vicepresident d’Autopistas del Sol, S.A., (Ausol), concessionàries dels accessos a la ciutat de Buenos Aires. És economista, diplomat en Direcció Financera i màster en Gestió Gerencial per EADA. La seva formació es va completar amb el Programa d’Alta Direcció de l’IAE –Universitat Austral de Buenos Aires– i el Programa de Desenvolupament Directiu a l’IESE. La seva trajectòria professional s’inicia el 1981 a la Caixa de Barcelona, actualment ”la Caixa”. Hi va desenvolupar funcions de gestió bancària fins a la seva incorporació el 1989 a l’àrea de control de companyies participades de l’entitat financera. El 1995 es va incorporar com a director de l’Àrea Operativa i Financera d’Inmobiliaria Colonial, S.A., on va desenvolupar la seva activitat fins a la sortida a borsa de la societat el 1999. També ha estat director general de Q-Factory 21, S.L., societat incubadora de negocis relacionats amb les noves tecnologies. de negoci, assegurant el suport tècnic en un sentit ampli perquè els negocis desen- volupin una gestió responsable i eficient del servei que presten a clients i usuaris. Per tant, els factors clau d’èxit que defensarem en el nostre model industri- al són el compliment contractual, la tec- nologia, l’enginyeria, els serveis viaris, el client i la responsabilitat social. Aquests factors són els que s’han de desenvolupar en cada unitat de negoci, en cada país i en funció de cada contracte. La modulació de l’aplicació d’una po- lítica, norma o procés que emana des de l’àrea industrial dependrà del gestor del negoci. Aquest és qui té la capacitat de discernir, per exemple, sobre si s’ha de ta- llar la gespa fins al límit de la norma o fins al límit de la percepció del client. Bé, dit això, des de l’àrea Industri- al Corporativa induirem el compliment d’aquests elements per sostenir un ve- ritable model industrial, en definitiva el nostre objectiu, al final, és ser un ope- rador d’infraestructures amb un model de gestió modern, orientat al client, a l’eficiència i a la seguretat. Si això s’en- tén com un nou enfocament de gestió, la resposta és sí. Però, recordem-ho, aquesta visió no ha d’entrar en contradicció amb la visió financera i econòmica, sinó tot al contrari. Tal com hem dit, la gestió de les opera- cions des de l’òptica industrial ha de ser totalment compatible amb la gestió eco- nòmica i financera. Ara bé, m’agradaria deixar clar que, si des de la gestió financera s’indueixen decisions que puguin qüestionar el com- pliment contractual o els nivells de servei, fallarà la complementarietat i es diluirà la visió industrial. Per exemple, si resulta que ja no és tan important que la capa de rodament d’una autopista tingui 8 mil- límetres i creiem que amb 4 n’hi ha prou, aquí estem assumint riscos de negoci; o bé, si resulta que apliquem un sistema de free flow i després no volem evolucionar tecnològicament, hem perdut tot el nostre avantatge industrial. Si això passa, estem més a prop de ser un fons d’inversions en infraestructures que un gestor industrial d’infraestructures. Aleshores la resposta a l’enfocament corporatiu a la gestió és no. s’està gestionant aquesta diferenciació de funcionsentretotesdues? Hem d’entendre que hi ha elements que són claus en el desenvolupament de les funcions corporatives i que són delega- ció expressa dels nostres accionistes (la Corporació és el braç executiu dels ac- cionistes). Aquesta lògica és la que hem d’intentar explicar i buscar quins són els mecanismes d’interrelació entre negocis i Corporació per tal que puguem actuar de manera competent. Per fer-ho, hem de partir d’una definició clara. En la meva opinió, el negoci és autònom i ha d’ac- tuar amb absoluta responsabilitat davant del servei d’autopista que presta. Des de Corporació, en canvi, es marquen les po- lítiques, línies d’actuació, criteris i formes organitzatives que han de cobrir els riscos de negoci, principalment els que preocu- pen els nostres accionistes. Aquestes po- lítiques i línies d’actuació són transmeses als negocis per tal que ells es dotin dels elements, les estructures i els processos necessaris per mitigar aquests riscos. A partir d’aquí, cal posar en comú les expe- riències per tal que entre tots, a tots els països, aprenguem d’aquestes actuacions. Corporació ha de marcar les polítiques, els negocis les han de desenvolupar. En definitiva, jo no li diré a un negoci com ha de fer la pavimentació en una au- topista, és cosa seva. Però sí que li puc dir que necessito tenir un estat mínim de pa- vimentació que garanteixi als nostres ac- cionistes que el risc d’incompliment con- tractual està perfectament acotat o que la seguretat, com a objectiu estratègic del Grup, està perfectament coberta. Aquesta és per a mi la clau i, per a això, determina- rem polítiques, innovarem en processos i buscarem els indicadors que permetin ai- xecar alertes amb l’antelació suficient. Ésadir,Corporacióimpulsaràunenfocament mésorientatalagestiómésenllàdelpura- mentfinancerieconòmic? Intento transmetre la idea que comparti- rem tota l’experiència en la gestió d’au- topistes per tal d’aplicar les millors pràc- tiques operatives adaptades a cada unitat de negoci. La nova Direcció de Desenvolupa- ment Industrial és al servei de les unitats ENTREVISTA
  17. 17. SETEMBRE 2015 LINK abertis 17 EL ROL INDUSTRIAL COMPLEMENTA LA VISIÓ FINANCERA, NO PODEM ENTENDRE UNA LÍNIA SENSE L’ALTRA” En el mercat de les infraestructures han guanyatpresènciadeterminatsactorsque estantenintunpesimportantcomainver- sors financers. Quin és el paper que ha d’exercir Abertis a partir d’ara? S’hauria d’obriraprojectesd’unaltretipus,quefins aranohagiconsiderat,opotsercentrar-se simplement en processos de consolidació en el mercat secundari? M&A, que significa fusions i adquisicions en anglès, però jo prefereixo dir-ne De- senvolupament de Negoci, i Desenvolu- pament Industrial han d’anar agafats de la mà per aplicar una lògica industrial en la selecció, l’anàlisi i l’adquisició de noves concessions. El repte que hem d’abordar en el nos- tre Grup és el creixement, subjecte a una política de retribució a l’accionista basada en dividends creixents conseqüència de les ampliacions de capital alliberades. A vegades em qüestiono per què centrar-se tant a incrementar l’Ebitda quan per als nostres accionistes l’important és el cash flow disponible per a dividends. Des del meu punt de vista, per abor- dar el desafiament del creixement hi ha tres línies noves que hauríem de consi- derar. Primer, hem de crear un sistema d’identificació d’oportunitats de creixe- ment. Segon, assumir nous riscos en els projectes, és a dir assumir riscos tècnics, de construcció, tecnològics, etcètera. I per últim replantejar-se la política de socis, com a mínim ser més selectius. Sota aquestes línies s’hauria de rede- finir una organització orientada al creixe- ment. Al final, simplificant podem visua- litzar com a dues línies d’actuació. Per un costat, tot allò que són operacions, com apunta el nostre conseller delegat, Fran- cisco Reynés, de caràcter transformacional, operació a gran escala amb algun dels grans players d’infraestructures, fons d’inversió o grups industrials (i d’aquests no n’hi ha gai- res al món). I, per l’altre costat, operacions de caràcter orgànic basades en ampliació de les nostres xarxes de concessions, on el motor haurien de ser les unitats de negoci i noves operacions identificades pels nos- tres equips de desenvolupament de negoci (M&A), en qualsevol cas orgànic o inorgà- nic, operacions amb risc “industrial”. En el món de les infraestructures d’autopistes encara hi ha molt per recór- rer i ens hem de moure. Volem ser multi- nacionals? Doncs llavors hem de tenir ca- pacitat de gestió a escala global, necessi- tem un nou model de negoci i necessitem reforçar les nostres capacitats. Un exem- ple d’operació en aquesta línia i que pot ser interessant és el de Sanef ITS, el capi- tal de la qual acaba de passar a ser 100% d’Abertis.A partir d’ara hem augmentat la nostra capacitat en tecnologia aplicada al peatge. Som capaços d’abordar un altre tipus de negocis com és ser operadors de percepció de peatges toll chargers. El futur és a les nostres mans.
  18. 18. 18 LINK abertis SETEMBRE 2015 La creació de l’Àrea de Màrqueting fa sis anys ha estat clau per tal que l’organització prengui consciència que el client és al centre de tot el que fa aquesta Direcció TEXT ABERTIS FOTOS DANIELAZNAR EQUIP Vendre i contribuir al fet que tots els empleats de la companyia formin part d’aquesta venda és l’objectiu principal de la Direcció de Màrqueting d’autopistes del GrupAbertis. En aquest procés de venda,la Direcció és la responsable de la relació amb el client dins i fora de l’organització. La seva funció és conèixer el client i conèixer les seves necessitats en el seu viatge per les autopis- tes d’Abertis. Segons la directora de Màr- queting i Comercial, Marga Tejedor, “cal assegurar-sequel’experiènciadelclient,des que surt de casa seva fins que hi torna,serà excel·lent. I això només és possible consci- enciant la nostra organització que tots con- tribuïm a aquesta experiència”. Els tres pilars de la Direcció Des de la Direcció de Màrqueting i Comer- cial es dissenya el Pla de Comunicació, es defineixl’estratègiadeserveiilarelacióamb Direcció de Màrqueting i Comercial d’Abertis Autopistas Espanya LA DIRECCIÓ ÉS RESPONSABLE DE LA RELACIÓ AMB EL CLIENT DINS I FORA DE L’ORGANITZACIÓ. LA SEVA FUNCIÓ ÉS CONÈIXER EL CLIENT I LES SEVES NECESSITATS Al servei del client els clients i es coordinen els processos de facturació i gestió del cobrament,tot plegat a través de tres grans àrees. ElenaMellado,responsabledeMàrque- ting i Comunicació,lidera el Pla d’acció amb els clients, l’estratègia de màrqueting digi- tal i el Pla de Comunicació externa d’auto- pistes a Espanya. Per la seva part, Montse Serrano és al capdavant de l’Àrea de Clients i Negocis i és,per un costat,la responsable de l’opera- tiva d’atenció als clients i estudis de satis- facció de servei; i per la part de Negocis, la responsable de la coordinació amb els ope- radors que ofereixen servei a l’autopista (àrees i estacions de servei i fibra òptica).A Clients i Negocis es troba també l’Àrea Comercial,responsable de l’atenció comer- cial als grans clients de l’autopista, princi- palment grans flotes de vehicles. Per últim,JesúsTabuenca és el respon- sabledeFacturacióiAdministracióicoordina l’evolució dels processos de facturació,ges- tió del cobrament,descomptes i mitjans de pagament definits per a les concessionàries d’autopistes del GrupAbertis. Últims canvis estructurals La Direcció de Màrqueting i Comercial d’Abertis Autopistas ha viscut una gran transformació, especialment en l’Àrea de Facturació. La posada en marxa d’un nou sistema de facturació ha portat aquesta
  19. 19. SETEMBRE 2015 LINK abertis 19 D’esquerra a dreta: Elena Mellado, Marga Tejedor, Jesús Tabuenca i Montse Serrano.
  20. 20. 20 LINK abertis SETEMBRE 2015 Direcció a redissenyar tots els processos de facturació sota un enfocament d’eficiència i servei al client. Per un altre costat, el procés de rees- tructuració de la companyia ha implicat l’adopció de la funció de Comunicació Externa i Relacions Institucionals, que fins araesgestionavadesdeCorporació.Elresul- tat és molt positiu perquè permet explicar en primera línia, amb molt detall i a escala local, el negoci d’autopistes a Espanya i especialment la seva proposta de valor a la societat. El client,la raó de ser de la Direcció La creació de l’Àrea de Màrqueting fa sis anys a la unitat de negoci ha estat clau per tal que tota l’organització prengui consci- ència que el client és al centre de tot el que fa aquesta Direcció.Això ha suposat una granoportunitatperescoltarelclientimillo- rar la manera com treballen i,sobretot,“per explicardemaneratransparentalasocietat en general el nostre negoci i el servei que oferim”, explica MargaTejedor. La relació que han aconseguit amb els clients els permet dissenyar cada any els plans d’atenció i servei.El Customer Center i l’atenció omnicanal, l’evolució del portal autopistas.com, l’oficina virtual, el xat o la mateixa app responen a serveis orientats a diferents moments de les necessitats del la distribució de la feina en la capacitat de cada grup,amb independència de la ubica- ció del lloc de treball, deixant en el passat la mentalitat concessionària en la distribu- ció de les tasques. Reptes de la Direcció En un país com Espanya,on el negoci d’au- topistes no sempre és ben percebut,el prin- cipal repte és aconseguir transmetre a la societat el perquè del negoci i el valor afegit que és capaç d’aportar. La intenció és que, en un horitzó no gaire llunyà, els clients de l’autopista sàpi- guen a què es destina cada cèntim que paguen en el peatge,i coneguin cada servei que hi ha darrere les autopistes d’Abertis per fer-les còmodes i segures. En aquesta línia,i amb l’objectiu d’ar- ribaralnombremésgrand’usuaris,laDirec- ció de Màrqueting està desplegant la se- va estratègia digital amb una molt bona acollida dels nous canals que estan posant en marxa.Amb la transformació digital de tots els processos d’atenció al client dels últims cinc anys s’ha passat d’un model d’atenció presencial a un model d’atenció remota. Un altre dels reptes que es persegueix éseld’aconseguirunnivellmésaltdepene- traciódelVia-Tiunaugmentd’experiències d’interoperabilitat amb França i Portugal. LA DIRECCIÓ HA ESTAT PIONERA EN LA POSADA EN MARXA DE PROCESSOS TRANSVERSALS A L’HORA DE DISTRIBUIR FUNCIONS ENTRE ELS SEUS INTEGRANTS LA CREACIÓ DE L’ÀREA DE MÀRQUETING HA ESTAT CLAU PER TAL QUE TOTA L’ORGANITZACIÓ PRENGUI CONSCIÈNCIA QUE EL CLIENT ÉS AL CENTRE EQUIP 2 31 client a l’autopista,i tot això és conseqüèn- cia directa del diàleg amb el client. “Ésimportantquelesunitatsdenegoci coneguin els seus clients,orientin l’organit- zaciócapal’excel·lènciaenelserveialclient, la innovació i la millora contínua”, recorda la directora de Màrqueting. La seva Direcció ha estat pionera en la posada en marxa de processos transversals a l’hora de distribuir les funcions entre els diferents integrants de la Direcció, basant
  21. 21. SETEMBRE 2015 LINK abertis 21 Nous projectes en marxa Els plans d’orientació al client, inexistents al Grup fins fa sis anys, han permès a la Direcció de Màrqueting posar en marxa alguns projectes molt interessants: La segmentació de clients ha permès dissenyar una oferta de serveis especialment enfocats a cada perfil en particular. Tot el Projecte Truck 360º és un clar exemple de com enfocar els serveis i la comunicació de la companyia a un col·lectiu tan important com el del transport. Aquesta orientació i el coneixement més gran d’aquest target de clients va permetre ara fa dos anys crear l’Àrea Comercial, per mitjà de la qual s’identifica els principals clients i se’ls ofereix un servei personalitzat i adequat a les seves necessitats concretes. Han donat veu i vot al client en la seva organització i això permet mantenir una estreta relació amb ells i dissenyar els plans de millora contínua de manera conjunta. La crisi reputacional viscuda en les xarxes socials amb el moviment #novullpagar els ha permès de dissenyar una estratègia en digital i, sobretot, perdre la por a relacionar-se amb els clients a la xarxa.Altres crisis posteriors, i els bons resultats obtinguts, han demostrat que la comunicació constant i la relació amb els clients són el camí que cal seguir. LA INTENCIÓ ÉS QUE ELS CLIENTS DE L’AUTOPISTA SÀPIGUEN A QUÈ ES DESTINA CADA CÈNTIM QUE PAGUEN AMB EL PEATGE I CADA SERVEI DE LES AUTOPISTES D’ABERTIS EL PRINCIPAL REPTE ÉS ACONSEGUIR TRANSMETRE A LA SOCIETAT EL PERQUÈ DEL NEGOCI I EL VALOR AFEGIT QUE APORTEN LES AUTOPISTES D’ABERTIS Des de la Direcció de Màrqueting es continua treballant per oferir la informació del trànsit cada vegada més personalitzada a les necessitats particulars dels clients. Una activitat intensa L’equip de Màrqueting i Comercial de les autopistesd’AbertisaEspanya,enqualsevol dels tres àmbits, té una operativa de dia a dia molt intensa.Només per la part d’aten- ció al client,reben més de 2.000 contactes al dia que cal gestionar d’una manera cada cop més immediata.Aquesta dinàmica els obliga a estar molt coordinats dins i fora de la Direcció per poder ser àgils en les seves decisions i no perdre excel·lència en el ser- vei. Així mateix, el coneixement del seu negoci i la relació amb els mitjans els porta a estar en permanent contacte amb totes les àrees de l’organització. Contactepermanentambproveïdors, mitjans iAdministracions L’equipdeMàrquetingiComercialaplegaun ampliventalldefuncionsilessevesrelacions sóngairebéde360º.Desdel’àmbitdeNego- cis i Clients s’atén diariament clients parti- culars i professionals,i es manté una estreta relació amb les associacions de transportis- tes,ambelsgestorsdeflotesiambproveïdors ooperadorsdeserveicomlesempresesges- tores d’àrees i estacions de servei. Per un altre costat, i des de l’àmbit de facturació,esmantéunaestretarelacióamb tots els emissors i gestors de mitjans de pagament,entitats financeres i no finance- res iAdministracions. Des de l’àrea de Comunicació i Relaci- ons Institucionals, per la seva part, estan tambéencontactepermanentambelsmit- jans de comunicació i amb tot tipus d’ins- titucions que guardin alguna relació amb l’entorn de l’autopista, així com amb tot tipus d’empreses i proveïdors. — 1 — Elena Mellado, Àrea de Màrqueting i Comunicació — 2 — Jesús Tabuenca, Àrea de Facturació i Administració. — 3 — Montse Serrano, Àrea de Clients i Negoci. — 4 — Marga Tejedor, Directora de Màrqueting i Comercial d’Abertis Autopistas Espanya.4
  22. 22. 22 LINK abertis SETEMBRE 2015 Desprésdemésde20anystreballant per a les institucions europees, João AguiarMachadoanalitzal’àmbitdelamobi- litatilainfraestructuraeuropeadetransport, i proposa diverses solucions per afrontar els principalsreptesalsqualss’enfrontaelsector. Quinesmesurespensenprendrepermillo- rar el sistema de transports, impulsar el mercat europeu i garantir que tingui un espai en l’àmbit internacional? Millorar la competitivitat i la sostenibili- tat del sistema de transports de la Unió Europea és un objectiu primordial de la política europea en matèria de transports. La Comissió està estudiant diverses vies per assolir aquest objectiu. En primer lloc, la Comissió pretén millorar el funcionament del mercat in- terior. Els serveis de transport no funci- onen igual de bé en totes les seves mo- dalitats ni a totes les parts de la UE, atès que encara hi ha algunes barreres. S’han proposat diverses iniciatives per abordar aquestes qüestions, com el Cel Únic Eu- ropeu 2+ o el quart paquet ferroviari, que encara han de ser aprovades pels legis- ladors. En altres àmbits encara s’han de preparar nous projectes, com un conjunt de propostes que s’ocupin del transport per carretera previst per al 2016. En segon lloc, s’estan fent grans es- forços per desenvolupar i modernitzar la infraestructura transeuropea de trans- port. El nou marc de les RTE-T ha triplicat el seu pressupost i es concentra en les instal·lacions de transbordament, en els enllaços pendents i en la creació d’una xarxa de corredors de transport multimo- dal que permeti el desplaçament eficient de grans volums de mercaderies. El trans- port de mercaderies es beneficiarà enor- mement d’aquest nou enfocament, els pilars del qual són les prioritats de la UE i que depèn menys dels interessos locals. En tercer lloc, la Comissió es proposa fomentar la innovació i la digitalització en l’àmbit del transport, refermant el desen- volupament de normes, garantint la com- patibilitat, finançant projectes de recerca, demostració i projectes pilot, establint el marc normatiu adequat i afavorint una actitud de cooperació.Alguns exemples de polítiques en aquest camp són la Directiva sobre energia neta per al transport, el su- port per al desplegament de SESAR en ma- tèria d’aviació i l’ERTMS en l’àmbit ferrovi- ari. Però hem de continuar treballant per superar la fragmentació a l’R+D del trans- port. Calen idees disruptives que tinguin el potencial de canviar de manera conside- rable el transport i la mobilitat segons les necessitats i desitjos de la societat. Com contribuirà la Comissió o quines mesures prendrà per suscitar la partici- pació del sector privat en el pla d’inver- sions Juncker? El propòsit del pla Juncker, a través del Fons Europeu per a Inversions Estratè- giques (FEIE), és impulsar les inversions, concretament, atraient inversors privats per finançar projectes d’interès europeu. El FEIE intenta superar els actuals errors de mercat abordant les escletxes que hi ha en ell. De fet, el suport financer que ha prestat el Banc Europeu d’Inversions (BEI) a través del FEIE hauria de contribuir a atraure inversors cap a projectes en els quals, d’una altra manera, no invertirien. Per fer-ho, el FEIE permetrà al BEI comp- tar amb una capacitat més gran per ab- sorbir riscos, assumint alguns d’aquells riscos que els inversors privats no estan disposats a prendre. Normalment els projectes sobre in- fraestructura de transport comporten beneficis socioeconòmics positius i fonts d’ingressos determinades, amb rendi- ments sobre les inversions a mitjà i llarg termini, i pels quals els sectors públic i privat poden compartir els riscos. Tan- mateix, els inversors privats es mostren desfavorables a assumir certs riscos que podria cobrir el FEIE, desbloquejant les in- versions procedents del sector privat. Així mateix, la Comissió millorarà la visibilitat de les oportunitats d’inversió Director general de Mobilitat i Transports de la UE “Europa és la regió del món líder en seguretat viària” JoãoAguiar Machado: Segons el director general de Mobilitat i Transports de la Unió Europea, per reduir la sinistralitat també són imprescindibles conductors i vehicles més segurs TEXT I FOTOSARTERIS ENTREVISTA
  23. 23. SETEMBRE 2015 LINK abertis 23 Perfil Des del 2014, treballa en el desenvolupament d’una política europea que garanteixi la mobilitat sostenible de béns i persones, i que contribueixi a l’ocupació i al creixement. Del 2009 al 2014 va ser director general adjunt de la Direcció General de Comerç, a càrrec del comerç bilateral amb Àsia, l’Amèrica Llatina i Àfrica.Va liderar diverses negociacions sobre lliure comerç amb els Estats Units.Va gestionar també el sector serveis, inversions, propietat intel·lectual i compres públiques. Del 2007 al 2008, va ser director general adjunt de Relacions Exteriors de la Comissió Europea, on coordinava les relacions entre Europa i Àsia i l’Amèrica Llatina. Ha dedicat gran part de la seva carrera a temes de comerç a Brussel·les i delegacions de la Comissió Europea aTòquio i Ginebra. Ha estudiat Economia a Lisboa i al Col·legi d’Europa a Bruges. per als inversors privats, mitjançant la creació del Portal Europeu de Projectes d’Inversió, que serà un portal transparent de projectes viables per tal de garantir que els inversors disposin d’informació fiable sobre la qual basar les seves deci- sions. Els inversors haurien de poder tenir la confiança que necessiten per continuar avançant amb els projectes i evitar qual- sevol escull o incertesa. Quines mesures pretenen prendre per estimular la inversió i garantir el finan- çament més eficient per a la infraes- tructura de transports? Hi ha diverses maneres. Sobretot, ne- cessitem millorar l’assistència tècnica amb la finalitat d’ajudar les autoritats i els promotors dels projectes a preparar millor aquests projectes i fer que siguin adequats per atraure inversors privats. Òbviament, això requerirà un canvi de perspectiva important en els promotors dels projectes, atès que la majoria només van considerar el finançament públic per sustentar els seus projectes. Però aquest canvi no recau en el FEIE, sinó en el fet que els pressupostos públics són limitats. En aquest sentit, el paper del Centre Europeu d’Assessorament per a la Inver- sió (CEAI) és fonamental. El CEAI serà la porta d’Europa al suport per a la inversió. Difondrà bones pràctiques, lliçons apreses i estudis sobre casos reals sobre el finan- çament i la gestió de projectes. El CEAI és una iniciativa conjunta de la Comissió i del BEI, que reuneix i expandeix l’as- sistència tècnica existent disponible. El plantejament de la finestreta única tam- bé facilitarà als promotors de projectes l’accés als serveis que necessiten. En segon lloc, hem de millorar el marc regulador amb el fi d’agilitzar la inversió. En un recent informe elaborat per l’exvicepresident de la Comissió Eu- ropea, Henning Christophersen, i els co- ordinadors per al corredor europeu, Kurt Bodewig i Carlo Secchi, s’han esbossat els obstacles a les inversions i les possibles solucions per superar-los. L’anomenat Informe CBS delinea 12 recomanacions que la Comissió està ava- luant en aquests moments i de les quals podrien sorgir algunes propostes. La co- missària de Transport, Violeta Bulc, va expressar el seu fort interès en aquestes recomanacions i està treballant amb al- tres companys comissaris amb l’objecte d’actuar al més ràpid possible. Sobre seguretat viària, les autopistes tenen la taxa d’accidents més baixa de totes les carreteres. Quines accions pensen prendre per promoure i millorar la seguretat viària? Els procediments de gestió de la seguretat de les infraestructures viàries de la Directi- va 2008/96/CE es promouen com a bones pràctiques, no només per a les autopistes de les RTE-T sinó també per a les altres carreteres. Aquests procediments (inclo- ses les avaluacions d’impacte de la segu- retat viària, auditories i inspeccions peri- òdiques) es concentren en la bona gestió pública, garantint que els diners dels con- tribuents no es gastin a construir carrete- res no segures i convertint les carreteres existents en segures. Molts Estats mem- bres han reprès aquesta qüestió i apliquen els procediments de gestió de la seguretat de les infraestructures a l’àmplia xarxa de carreteres de manera voluntària. Per aconseguir carreteres més se- gures, també calen conductors i vehicles més segurs. Lògicament, gran part d’això és responsabilitat dels Estats membres. La Comissió participa allà on hi ha un valor afegit per a la intervenció en l’àmbit eu- ropeu, com ara són els requisits mínims de les inspeccions tècniques de vehicles, en el format harmonitzat del carnet de conduir europeu, en els requisits de se- guretat relacionats amb la formació i la qualificació de conductors professionals, entre d’altres. L’any que ve, la Comissió estudiarà, en concret, qüestions com els riscos de nous dispositius tècnics que poden ser distraccions potencials, els desafiaments de seguretat en una societat que enve- lleix i el continu nombre elevat de lesions causades per accidents de trànsit. És inac- ceptable que es continuïn perdent 26.000 vides cada any a les carreteres europees i que aquest nombre sigui molt més gran pel que fa a les lesions greus. Malgrat que s’han fet grans progressos –Europa és la regió del món líder en seguretat viària– encara es pot fer molt més i nosaltres tenim la intenció de continuar esforçant- nos a fer-ho.
  24. 24. Larecuperacióeconòmicagenerals’ha deixatnotarambclaredatenelsresul- tats d’Abertis del primer semestre de l’any, ambuncreixementdel’1,7%enelsingressos d’explotació, fins assolir els 2.131 milions d’euros.També ha augmentat un 5,7% el 24 LINK abertis SETEMBRE 2015 Abertis consolida la recuperació del trànsit viari a Espanya Es confirma el canvi de tendència en el mercat nacional, amb quatre trimestres consecutius en positiu TEXT IDNET NOTICIAS FOTOS ABERTIS ANÀLISI trànsitalesautopistesaEspanyafinsaljuny, l’ascens més alt registrat per aquesta mag- nitud en el país des del 2007. D’aquestamanera,esconfirmaelcanvi de tendència en el mercat nacional, amb quatre trimestres consecutius en positiu. La circulació per autopista va créixer un 5,7% el primer semestre Les autopistes espanyoles mostren els símptomes de la recuperació econòmica. Tanmateix,les xifres del primer trimes- tre del 2015 es veuen afectades en certa mesura per l’impacte estacional de la Set- manaSanta.Caldestacarenaquestperíode elcreixementdeltrànsitdevehiclespesants (enpartafavoritperdeterminatstrànsitsque
  25. 25. SETEMBRE 2015 LINK abertis 25 han estat desplaçats de carreteres regionals aautopistesd’Abertis)ielfortincrementen vehicles lleugers. Aquestesdadesavalenlesprevisionsde Deutsche Bank, que en un informe recent avançava que,“abans del final de la conces- sió d’Acesa el 2021,veurem una forta recu- peració del trànsit, sempre que el patró de consumdelsespanyolstornialanormalitat”. Deutsche Bank considera que el 85% del trànsitperdutenaquestsanysesrecuperarà finsal2021isituaelpreuobjectiudel’acció d’Abertis en 18,2 euros. Com a conseqüència de la severa crisi viscuda, el descens del trànsit a Espanya va serdel35%entreelsanys2007i2013,molt superior al de la resta d’Europa.Ara que la recuperacióeconòmicaestàenmarxa,també ésd’esperarqueeltrànsitalesautopisteses recuperi amb rapidesa. Defet,elsanalistesdel’entitatfinancera alemanya qüestionen que el consens del mercat estimi que l’evolució del trànsit a Espanya el 2016 i endavant registrarà un múltiple en relació amb el PIB en línia amb elpatrótípicregistratabansdelacrisi(apro- ximadament 1,5 vegades), la qual cosa sig- nifica que el trànsit trigaria més de 30 anys a tornar als nivells que es van registrar l’any 2007. És aquest un escenari de correlació entre trànsit i PIB massa conservador a ulls d’aquesta firma d’anàlisi. Peraixò,ajudicideDeutscheBank,molts inversors no han prestat prou atenció a aquesta potencial recuperació del trànsit a Espanya, el punt d’inflexió del qual se situa el2014.Partintdelfetqueuncreixementdel trànsit de l’1% aporta vuit milions d’euros addicionalsenEbitda,recuperarelsnivellsde l’exercici 2007 suposaria un augment del 16% del cashflow net consolidat amb rela- ció a les xifres de l’exercici 2014. El pes del negoci d’autopistes Del total d’ingressos del Grup el primer semestre,el95%esvagenerarenl’activitat d’autopistes. Enconcret,elnegocid’autopistesd’Aber- tisvaaportar2.026milionsd’euroseningres- sos i 1.306 milions d’euros en Ebitda (87%). Eltrànsitenelconjuntdelaxarxad’autopis- tes d’Abertis va reflectir en els sis primers mesosdel2015unaintensitatmitjanadiària (IMD)comparablede21.362vehicles,elque suposa un creixement de l’1,8%. A més de la recuperació del trànsit a Espanya,ambl’esmentatincrementdel5,7% elprimersemestre,esconfirmalabonaevo- lució dels mercats internacionals on opera Abertis, que els primers mesos de l’any han superat les previsions de la companyia.Gai- rebétresdecadaquatreeurosingressatsper Abertis procedeixen de l’àrea internacional. AquídestaquenXileiFrança,ambcreixements deltrànsitdel10idel2,2%,respectivament. L’efecte combinat d’aquest increment de trànsit amb el reforç del programa d’efi- ciència i els estalvis ha permès una millora delmarged’Ebitdad’Abertis,queperprimera vegada supera el 63% dels ingressos conso- lidats. Segons les estadístiques del Ministeri de Foment, la pujada del trànsit va ser més gran en el trànsit pesant,ja que va arribar al 9,3%.Elmesdejuny,laIMDdelesautopistes espanyoles es va situar en 17.281 vehicles. Ambaixò,eltrànsitenaquestesviesencadena ja 13 mesos d’increments. Entre les principals palanques del valor en borsa del grup Abertis, Deutsche Bank destaca precisament la millora del trànsit a Espanya,França,el Brasil,Xile i altres països, la generació de cashflow, la possible ampli- aciódediversesconcessionsielsbonsresul- tatsdelacompanyiaenl’estratègiaaplicada de reducció de costos. COM A CONSEQÜÈNCIA DE LA CRISI, EL DESCENS DEL TRÀNSIT A ESPANYA VA SER DEL 35% ENTRE ELS ANYS 2007 I 2013, MOLT SUPERIOR AL DE LA RESTA D’EUROPA
  26. 26. 26 LINK abertis SETEMBRE 2015 ANÀLISI ABERTIS CANALITZA LA SEVA PRESÈNCIA EN EL MERCAT D’AUTOPISTES DE FRANÇA A TRAVÉS DE SANEF, FILIAL DE LA QUAL CONTROLA EL 52,55% DEL CAPITAL En el marc del nou Pla de relance aprovat el mes d’abril passat pel Govern francès,Abertis invertirà uns 590 milions d’euros en el manteniment i la millora de les seves autopistes a França a canvi d’una extensió mitjana dels contrac- tes de concessió de dos anys i mig. Segons va informarAbertis mitjançant uncomunicatremèsalaComissióNacional del Mercat deValors (CNMV),l’Executiu gal es compromet també a compensar mitjan- çant increments tarifaris entre el 2016 i el 2023 la congelació de tarifes del 2015 i l’increment del cànon d’ocupació del 2013. Per la seva banda, les concessionàries d’autopistes franceses hauran de fer una aportació anual per contribuir al desenvo- lupament d’infraestructures del país, que en el cas de Sanef, la filial d’Abertis a França,s’estima en uns 11 milions d’euros anuals. A més, s’introduirà un límit sobre el retorn permès a les concessionàries basant-se en l’evolució acumulada dels seus ingressos d’explotació des de la priva- tització de les autopistes el 2006.Aquest límit no impactarà de cap manera en les concessions franceses d’Abertis. L’acorddelacompanyiaambelGovern francès posa en relleu la solidesa jurídica dels contractes de concessió al país i els avenços que es poden aconseguir en matè- ria d’inversions en un marc de col·laboració publicoprivada. La companyia arriba a un acord amb el Govern francès pel qual invertirà 590 milions d’euros a canvi d’allargar el període de concessió de les seves autopistes al país TEXT I FOTOS ABERTIS Acord amb el Govern francès Abertis estén les seves concessions a França
  27. 27. SETEMBRE 2015 LINK abertis 27 Abertis canalitza la seva presència en el mercat d’autopistes de França a través de Sanef,filial de la qual controla el 52,55% del capital. Sanefgestiona1.700quilòmetresd’au- topistesdepeatgeenelnord-oestdeFrança, Normandia iAquitània,representatives del 22% del total d’autopistes en aquell país. Altres exemples d’extensió de concessions França no és l’únic país onAbertis ha acor- dat allargar la concessió dels seus actius. Arteris, filial brasilera de la companyia, ha mantingut en l’exercici un diàleg obert amb lesAdministracions amb l’objectiu de con- vertir-se en un soci imprescindible per a la millora de la xarxa d’infraestructures del país per mitjà de la col·laboració publico- privada. En els últims mesos s’han tancat importants acords en aquest sentit, com un additiu contractual de 395 milions de reals (120 milions d’euros) per a les obres de duplicació a la serra do Cafezal (Régis Bittencourt). També a Xile, la filial d’autopistes d’AbertisestàennegociacionsambelMinis- teri d’Obres Públiques per reimpulsar la cartera de concessions d’infraestructures mitjançant noves inversions en la xarxa d’autopistes de la companyia –obres d’am- pliacionsdelaviaomillores–acanvid’allar- gar els terminis de concessió. A MÉS DE FRANÇA, ABERTIS TAMBÉ HA ALLARGAT ELS DARRERS MESOS LES SEVES CONCESSIONS A ALTRES PAÏSOS COM, PER EXEMPLE, EL BRASIL Fa sis anys,Abertis ja va assolir un acord amb el Govern gal mitjançant el qual la companyia va dur a terme una inversió addicional de 250 milions d’euros,principalment destinats a millores mediambientals, dins del que es va conèixer com el PaquetVert promogut per l’Executiu francès.El pla recollia una sèrie d’inversions, amb un model de finançament publicoprivat,que van generar un elevat nombre de comandes a empreses de diferent mida i activitat en les vuit regions que travessen les autopistes de Sanef,i van contribuir al desenvolupament econòmic i industrial dels territoris que cobreix la xarxa del Grup. Aquestes són algunes de les mesures que preveia el pla: Protecció de l’aire.Desplegament del telepeatge sense parades a tots els eixos de Sanef.És ja una realitat per als vehicles lleugers que circulen per les autopistesA1,A2,l’A4 entre París i Reims,i lesA16 iA26. Protecció dels recursos hídrics. Tractament d’emissions regulars i accidentals en autopistes. Protecció acústica.Tractament de punts negres de contaminació acústica.Instal·lació de noves pantalles acústiques. Protecció de la biodiversitat i desenvolupament del patrimoni d’arbres.Auditories de la biodiversitat als espais verds de Sanef. Paquet Vert, els antecedents del Pla de relance
  28. 28. El desdoblament de l’avinguda do ContornoaRiodeJaneiro,untramde 2,2quilòmetresdelaBR-101/RJ,éslaprimera gran obra completada d’Arteris aquest any. Elstreballselsvaexecutarl’AutopistaFlumi- nense, concessionària responsable de l’ad- ministració dels 320 quilòmetres de la BR-101,enelseutramentreNiterói,al’estat deRiodeJaneiro,iladivisiód’aquestaunitat de la Federació amb Espírito Santo.La inau- guració va tenir lloc el 26 de juny. L’avingudadoContornoésunimportant eix logístic de la Regió Metropolitana de Rio deJaneiroquepromoulaintegraciódemuni- cipiscomRiodeJaneiro,Niterói,SãoGonçalo iItaboraí,aixícoml’accésal’autoviaNiterói- Manilha i al pont Rio-Niterói, garantint així unes millors condicions per al desenvolupa- menteconòmiclocalilareducciódeltemps de trajecte del qual depenen els desplaça- ments dins d’aquesta regió. Vist com un dels principals obstacles viaris de la regió Sudeste del Brasil, el repte va consistir a desenvolupar les obres sense impedimentsqueprovoquessinlapèrduade carrils per a l’usuari, atès que la intensitat mitjanadevehicles(IMD)s’acostaals90.000 vehicles en aquest tram. “Laimportànciad’aquestaobravamolt mésenllàd’incrementarlafluïdesadeltràn- sit a Niterói. També reduirà el temps del trajecte per als residents de les ciutats de la Baixada Fluminense que treballen a Rio de 28 LINK abertis SETEMBRE 2015 Les obres d’Arteris al Brasil avancen a bon ritme La nova avinguda do Contorno, eix logístic de la Regió Metropolitana de Rio de Janeiro, acaba amb el problema logístic a la metròpolis TEXT I FOTOS ARTERIS/ABERTIS AUTOPISTES Janeiro i millorarà el trànsit en l’accés al pont Rio-Niterói, que concentra un movi- ment intens”,afirma el director d’Operaci- onsd’AutopistaFluminense,EdmundoRégis Bittencourt. Obres al Contorno de Florianópolis L’Autopista Litoral Sul, una de les nou con- cessionàriesd’Arteris,vacomençarelpassat 27d’abrillesobresaltramnorddelContorno deFlorianópolis,aBiguaçu(SantaCatarina), una vegada rebuda l’autorització de l’Insti- tutBrasilerdelMediAmbientidelsRecursos Naturals Renovables (Ibama).Aquesta obra s’ha dividit en tres trams: nord, intermedi i sud. Les obres del tram intermedi van començar el 2014 i continuen segons el programa,una vegada executat en l’actua- litat gairebé el 50%.En la part nord,s’estan portant a terme mesuraments topogràfics, la instal·lació de l’oficina d’obres, la tala d’arbres,la neteja del terreny i la instal·lació de tanques. El Contorno de Florianópolis comptarà amb aproximadament 50 quilòmetres de doblevia,tresnusostrèvol,22passosanivell, tres viaductes, 12 ponts i vuit túnels.“Prop del 20% dels vehicles que passa per la BR-101/SC,alaregiódeGrandeFlorianópo- lis,utilitzarà la nova autovia,fet que ajuda a millorar el trànsit a la carretera, una de les més transitades del país”, afirma Marcos Guedes, gerent de planificació estratègica d’Autopista Litoral Sul.En aquesta regió cir- culenunamitjanade180.000vehiclesdiaris. S’estima que cadascun dels trams de l’autovia estarà finalitzat tres anys després de l’inici de les obres.A més de la construc- ció del Contorno, l’Autopista Litoral Sul tambéésresponsabledel’administraciódel tram entre Curitiba (PR) i Palhoça (SC),for- matpelPerímetroLestedeCuritiba(BR-116/ PR) i per les BR-376/PR i 101/SC.Durant els 25 anys de contracte de concessió s’inver- tiran 3.100 milions de reals brasilers en el condicionament del tram. Mesures per millorar la fluïdesa del trànsit PROP DEL 20% DELS VEHICLES QUE PASSA PER LA BR-101/SC UTILITZARÀ LA NOVA AUTOVIA, FET QUE AJUDA A MILLORAR EL TRÀNSIT EN UNA DE LES CARRETERES MÉS TRANSITADES DEL PAÍS
  29. 29. SETEMBRE 2015 LINK abertis 29 En marxa el nou carril a la serra do Cafezal L’AutopistaRégisBittencourt,unaaltradeles concessionàriesd’Arteris,vaentrarenl’última fase de desdoblament de les obres a la serra do Cafezal.Ja s’han acabat 17,5 quilòmetres de carril nou amb la construcció de nou via- ductes.En l’actualitat,les obres continuen en marxaenuntramd’aproximadament13qui- lòmetres, entre els municipis de Miracatu i Juquitiba, a l’estat de São Paulo, a sobre del qualesconstruiranquatretúnelsi12viaductes. El desdoblament de la serra do Cafezal és l’obra més important del contracte de concessió firmat entre la concessionària i l’Agència Nacional deTransportsTerrestres (ANTT),en tractar-se de l’únic tram de l’au- toviaquetéunaúnicavia.Lainversiós’acosta als1.000milionsderealsbrasilersil’extensió totaldeldesdoblamentésde30quilòmetres. Les obres, en què treballen prop de 1.500 persones, estan en marxa des del 2010 i la seva finalització està prevista per a la fi del 2016.Unavegadaacabades,s’obriranaltràn- sit quatre túnels i 34 viaductes. L’obra s’ha dividitennoutrams,delsqualsjas’hanexe- cutatquatre,is’estàportantatermeambla premissa de causar les menors molèsties possibles al trànsit de l’autovia. L’obra,atesalasevacomplexitat,hades- pertat interès a les classes d’Enginyeria Civil, quearribenalaconcessionàriaperorganitzar visitesalesobres.Elfocusprincipaldeltreball consisteixenlaconstrucciódelstúnels,encara queelsfrontsdel’obraestanaixímateixcen- trats en els treballs de moviments de terres peral’oberturadenovesviesidrenatgespro- funds (desguassos i galeries),entre d’altres. Vistes aèries de la serra do Cafezal. Una autovia amb història Lahistòriadeldesdoblamentdel’AutoviaRégis Bittencourtesremuntaalasegonameitatde ladècadade1970.Lesobresdedesdoblament van començar pels seus extrems i, a principi dels70,lessortidesdeCuritibaideSãoPaulo ja estaven desdoblades. No seria fins a la dècada de 1990 quan va començar a duplicar-se el tram de São Paulo, amb treballs puntuals que van durar poc més de 10 anys. El 2001 l’autovia ja estavapràcticamentdesdoblada,aexcepció deltramdelaserradoCafezal.Elprimerper- mís (llicència prèvia) per al desdoblament a la serra data del 1992,ja aleshores les obres no es van poder portar a terme perquè la llicènciavaserimpugnada.Elministerifiscal va admetre la denúncia i es va iniciar una demanda civil pública que va durar fins a la fidel’any2010,anyenquèvaserdeclarada improcedent. A L’AVINGUDA DO CONTORNO, EL REPTE VA SER DESENVOLUPAR LES OBRES SENSE IMPEDIMENTS QUE PROVOQUESSIN LA PÈRDUA DE CARRILS PER A L’USUARI
  30. 30. 30 LINK abertis SETEMBRE 2015 PEATGES SanefiOrangehanposatenmarxauna innovadora forma de pagament de peatgeviasmartphoneal’autopistaA14,que facilitalamobilitatperautopistaiofereixmés comoditatalclient.Elsdossociss’hanvolgut ferressòdelespeticionsdelsclientsipropor- cionar-losnousserveisperfacilitarelseutra- jectediari.Elclientquedesitgiutilitzaraquest servei haurà de registrar-se a Internet i des- carregar-se l’aplicació al seu telèfon mòbil. Unavegadaestrobial’estaciódepeatge,n’hi haurà prou d’acostar el seu smartphone,fins i tot apagat o fora de cobertura. Un experiment per fases En una primera fase de prova,Sanef ha inte- grat lectors NFC (contactless) als terminals Arriba el peatge‘contactless’ La tecnologia NFC permet a l’usuari pagar el peatge acostant el seu telèfon mòbil a pocs centímetres del terminal de l’autopista, fins i tot encara que estigui apagat o sense cobertura TEXT I FOTOS SANEF/ABERTIS de pagament del peatge Montesson (auto- pistaA14).Els vuit terminals,equipats amb lectors de targetes bancàries, es troben ja en funcionament. Durant gairebé un mes, uns 40 usuaris habituals d’aquest peatge han provat el sistema per detectar errors i oportunitats de millora.Està en marxa una segona fase de prova que durarà uns dos mesos, amb 200 clients seleccionats, que permet a Sanef obtenir informació sobre la satisfacció del client amb el peatge con- tactless i oferir-li un servei fiable. Fluïdesa i simplicitat Amb aquest sistema,els clients poden vali- dar el peatge amb només acostar la part del darreredeltelèfonmòbilapocscentímetres del terminal de l’estació de peatge, per tal de procedir a l’obertura de la barrera en menys d’un segon. Laurent Bessou,gerent de Projectes de Sanef, va indicar que aquest servei “és un primer pas cap a la tecnologia ETC,que ofe- reix els avantatges de mans lliures i non- stop.La idea és oferir un nou servei en què es pugui utilitzar una eina clau en la nostra vida quotidiana com és el telèfon mòbil. Amb la targeta SIM com a element d’em- magatzematge d’informació,podem oferir tecnologia fiable i segura.En última instàn- cia, aquest sistema proporcionarà molts beneficis als clients de les autopistes:velo- citat i facilitat d’ús,així com alleugeriment del trànsit gràcies a les prestacions que ofe- reixen els smartphones”. Si els resultats són positius,aquest ser- vei podrà desplegar-se a la resta d’usuaris a través d’una aplicació de mòbil que permet al’usuaripagarelpeatge,controlarlesseves despeses i beneficiar-se de nous serveis a través del telèfon intel·ligent. Millora de l’experiència client
  31. 31. SETEMBRE 2015 LINK abertis 31 El primer pagament per recorregut als EUA serà d’Abertis Innovació tecnològica pionera Sanef ITS, la filial d’Abertis líder en solucionsintel·ligentsdetransport,s’ha adjudicatuncontracteperprovaruninnova- dor sistema de pagament per quilòmetre recorregut a la xarxa de carreteres d’Oregon, impulsat pel Departament de Transports d’aquest estat nord-americà. Elsconductorsdel’estatd’Oregonseranels primersdel’AmèricadelNordaprovaraquest projectepilotúnicalmón,quedesdeljuliolfaci- litaelpagamentpertrajecterecorregutcoma alternativaalpagamentpermitjàdel’imposten combustiblequefinsaraescarregavaalscon- ductors.Estracta,doncs,d’unatecnologiapuntera quehatingutencomptelamajoreficiènciaen combustible dels vehicles actuals i la creixent demandadevehicleselèctricsihíbridsdelmercat. Els conductors de l’estat d’Oregon seran els primers de l’Amèrica del Nord a provar aquest projecte únic al món TEXT I FOTOS SANEF ITS/ABERTIS Amb aquesta solució,Sanef ITS continua aportantl’experiènciademoltsanysensistemes tecnològicsenautopistes. Aquesta transició de l’impost en com- bustible cap a una solució de pagament basada en el trajecte recorregut és un pas méscapalacreaciód’unsistemasostenible quepermetiobtenirelsingressosnecessaris permillorarimantenirlainfraestructuravià- ria dels Estats Units. Projectepilotde24mesos Conductors voluntaris de l’estat d’Oregon podenbeneficiar-sed’aquestnousistemades de l’1 de juliol de 2015 i provar-lo durant 24 mesos.TotselsvehiclesmatriculatsaOregon poden participar en el projecte. ElDepartamentdeTransportsd’Oregon ha posat a disposició aquest projecte pilot a altres estats i províncies del Canadà per tal que IMS i Sanef ITS hi puguin desenvolupar programessimilarsenlessevesinfraestructu- res.Amb aquesta experiència, Sanef ITS es posicionaperconvertir-seenlídermundialen aquest nou tipus de peatge. SobreSanefITS AmbseuaFrança,SanefITSdónafeinaamésde 600personesatotelmónihaimplementatamb èxitprojectesdepeatgepertotelcontinentame- ricàiatotelmón.Desdefamésdequatredèca- des,SanefITShaestatlídereneldisseny,instal·lació imantenimentdesistemesdepeatgefree-flow idepagamentpertrajecterecorregut.
  32. 32. 32 LINK abertis SETEMBRE 2015 OBRES El setembre vinent començaran les obres per prolongar l’autopista C-32, gestionada perAbertis,fins a Lloret de Mar. El nou tram,les obres del qual ja s’han lici- tat i trigaran dos anys a completar-se, tin- dràunalongitudde7,6quilòmetresireque- rirà una inversió de 71 milions d’euros. Abertis serà l’encarregada d’executar les obres, després d’un acord signat amb el Departament deTerritori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. L’autopista C-32 arribarà a Lloret de Mar el 2017 Les obres es portaran a terme durant dos anys i permetran recórrer el trajecte actual en la meitat del temps.També alliberaran de trànsit les poblacions de Lloret i Blanes TEXT I FOTOS ABERTIS La prolongació de la C-32 es desenvo- luparà entre el final actual de l’autopista (als municipis deTordera i Blanes), on avui enllaça amb la carretera GI-600 i amb la C-63, i tindrà una connexió amb la GI-682 (carretera de Lloret). El nou ramal, que va ser presentat pel directord’AbertisAutopistasEspanya,Antoni Español,ielconsellerdeTerritoridelaGene- ralitat,SantiVila,descongestionaràlaGI-600 i la GI-682, dues carreteres amb un trànsit molt intens (una mitjana de més de 20.000 vehicles diaris), especialment a l’estiu i alguns caps de setmana.Amb la nova infra- estructura, aquest trajecte es recorrerà en tan sols cinc minuts, la meitat del que es trigaenl’actualitat.Amés,captaràuns9.600 vehicles diaris i així alleugerirà el trànsit de Lloret i Blanes, poblacions que concentren molts desplaçaments. Aquest nou ramal de la C-32 estarà format en la major part del recorregut per tres carrils, dos de pujada i un de baixada, amb els sentits de circulació separats per una mitjana de seguretat.Aquesta configu- ració de 2+1 carrils amb barrera serà nove- tat a Espanya. Es tracta d’una fórmula que s’utilitza a països com ara Suècia, França o Irlanda per evitar xocs frontals. El nou tram costarà 71 milions d’euros Planificació dels treballs Les obres dels enllaços de la C-32 aArgentona i Mataró van començar el juny. Les obres de remodelació de dos enllaços de la C-32 en el tram Argentona-Mataró, executades per Invicat, filial d’Abertis, van començar el juny i està previst que finalitzin la segona meitat del 2016. Els treballs se centren en els accessos 99 (enllaç amb la C-60) i 100 (Mataró Oest) i permetran millorar la connexió amb l’autopista, a més de la fluïdesa del trànsit i la seguretat viària.
  33. 33. SETEMBRE 2015 LINK abertis 33 AbertisAutopistasiÁreashanultimat la fase final del pla de renovació de les àrees de servei de les autopistes, que suposa la reforma d’un total de 17 instal- lacions a les viesAP-7,AP-2 iAP-68.Aquest projectetélafinalitatdetransformarelcon- cepte de servei al client mitjançant el redis- seny,la millora i la modernització d’aquests espais, incorporant serveis de valor afegit, comaraWi-Figratuïta,unanovaofertagas- tronòmica,zonesinfantilsmillorades,vending d’últimageneració,unnouconceptedezona de lavabos i, en general, oferir una nova imatge i una millor experiència d’usuari. El projecte de renovació de les àrees de servei es va iniciar el 2011 amb la remode- Les àrees de servei de l’AP-7 i l’AP-2 es renoven Áreas inverteix 12,78 milions d’euros en el pla de transformació global de les àrees de servei a les autopistesAP-7,AP-2 iAP-68, gestionades perAbertisAutopistas TEXT I FOTOS ABERTISAUTOPISTAS laciódelesàreesdel’autopistaAP-68(Sara- gossa-Bilbao).A Catalunya, de cara als des- plaçamentsd’aquestaSetmanaSanta,s’han posat en servei les noves àrees d’Empordà i Montseny –a l’AP-7–, i Lleida –a l’AP-2–, mentre que a l’Aragó s’acaba d’inaugurar l’àrea de Monegros –també a l’AP-2–.Així mateix, està previst que dins d’uns mesos estiguinreformadeslesàreesdeLaJonquera, La Selva i Montcada (AP-7).El pla,en la seva totalitat, representa una inversió de 12,78 milions d’euros per part d’Áreas. Estudi en profunditat Aquestprojecteresponalsnoushàbitsineces- sitatsdelsconductorsiclientsdelesautopis- tes.Prèviamentalaimplantaciód’aquestpla, AbertisAutopistas i Áreas van fer un estudi enprofunditatdelesdiferentsàreesdeservei per adaptar l’oferta de cadascuna d’elles als nous hàbits dels usuaris habituals. Áreascontinuaimplantantlasevamarca pròpia,Airea, que transforma les àrees de serveiambundissenycompletamentrenovat, incorporantproductesregionals,entrealtres prestacionsdevalorafegit.Peraltrabanda,el pla manté l’aposta per la col·laboració amb marques de restauració conegudes, algunes de les quals han tingut molt bona acollida, comBurgerKingoIlCaffèdiRomaalesàrees de La Selva i ElVallès,on ara ja fa alguns anys que funcionen. Millora del servei al client MILLORES
  34. 34. Abertis va inaugurar el passat 23 d’abril, coincidint amb la Diada de Sant Jordi, la seva nova seu corporativa. Situat en el número 17 de l’avinguda de Pedralbes de Barcelona, l’edifici acull prop de200empleatsdeladivisiódeCorporació. 34 LINK abertis SETEMBRE 2015 Abertis estrena nova seu corporativa Situat al barri de Pedralbes de Barcelona, el nou edifici respon a una reestructuració de la companyia, tant organitzativa com cultural TEXT I FOTOS ABERTIS NOVES OFICINES Desplegament de l’estratègia La companyia ocupa l’edifici en règim de lloguer–propietatdeColonial–,quecompta amb una superfície de 1.320 metres qua- drats,repartits en quatre plantes i dues més d’aparcament subterrani. Abertis va aprovar en la Junta d’Acci- onistes que va celebrar el mes de març passat aquest canvi de seu,fins ara ubicada al Parc Logístic de Barcelona,on resideixen els negocis d’autopistes i telecomunicaci- ons del Grup. Les instal·lacions propicien el treball en equip i la confiança L’edifici està cobert amb una pell formada per vidre que li dóna un aspecte de cub de cristall.
  35. 35. SETEMBRE 2015 LINK abertis 35 El trasllat de la seu corporativa simbo- litza el nou model de gestió del Grup,basat en el desplegament de la seva estratègia en cadaunitatdenegoci,ellideratgeenlarela- ció amb accionistes i stakeholders i la inte- gració dels nous negocis.L’objectiu és con- solidar el know-how del model industrial de la companyia i posar-lo en valor. Elcanvid’edificicristal·litza,endefinitiva, la transició cap a un model de treball que generiunacohesiómésgranentreelsemple- atsiconsolidiunrolcorporatiuinternacional i multicultural. Més enllà de la reubicació físicadelaseucorporativa,eltrasllatsuposa unamodificaciódelesmaneresdetreballar, tant d’àmbit operatiu com cultural. Una nova visió de la Corporació Les noves oficines d’Abertis es conceben com un open space on es poden portar a terme bones pràctiques operatives, amb Edifici construït el 1990 de 1.320 metres quadrats en planta. L’edifici actual és cobert amb una pell formada per vidre que li confereix un aspecte equivalent al d’un cub de cristall. Les compartimentacions interiors s’han executat a base d’envans de fusta i vidre, que combinen els colors d’acabat blanc i fusta natural. Els tancaments de vidre s’han executat amb doble envidrament, amb un resultat d’eficiència acústica i inèrcia tèrmica àmpliament favorables. L’edifici compta amb els paràmetres d’eficiència energètica i estalvi sota certificació LEA. Auditori amb aforament per a 210 persones, sistema de butaques replegables, videowall i so envoltant. 18 sales de reunions equipades amb pantalles de gran format i sistemes de videoconferència. 1 sala de telepresència. 1 sala del Consell d’Administració. 3 menjadors i servei de cuina. 1 sala de descans i menjador integrat. 50 places de pàrquing cobertes. Característiques tècniques Equipament despatxos de portes obertes per propiciar un entorn de confiança que faciliti als empleats la plena adaptació i convivència en l’espai. El treball en equip i el nivell de confiança són,doncs,dos dels pilars en què se sustenta la Corporació, i les noves ofici- nes responen a aquesta visió. Visió global Com a capçalera d’una multinacional, la Corporacióesdotad’unequipdiverspelque fa a la procedència,la cultura i l’idioma dels seus empleats,per la qual cosa simplifica la manera d’organitzar-se i d’actuar.Les noves formes de treballar més col·laboratives i eficients consoliden la reputació interna i externa d’Abertis, generant un entorn de confiança tant a proveïdors com a col- laboradors, a la vegada que millora la inte- racció amb els negocis i la resta de compa- nyies del Grup.
  36. 36. Enlasubhastadedretsperal’explotació de quatre posicions orbitals celebrada el maig al Brasil,Hispamar Satélites,filial bra- sileradel’operadorsatel·litalHispasat,vaobte- nir el dret d’explotació de la banda Ku en la posicióorbitalde74ºoest.L’operadorespanyol sumad’aquestamaneraunanovaposicióorbi- talalestresonjatédrets(30ºoest,61ºoesti 36ºoest)iaunaquarta(55,5ºoest)ontambé éspresentgràciesaunacordambIntelsat. 36 LINK abertis SETEMBRE 2015 Hispasat s’adjudica una nova posició orbital al Brasil Abertis continua ampliant la seva presència en el mercat satel·lital per mitjà d’Hispasat. L’èxit del Brasil, un acord per donar accés a Internet a Mèxic i la seva participació en la creació de l’aliança SAT>IP en són una mostra TEXT I FOTOS HISPASAT SATÈL·LITS HispamarSatélitesvavèncerenl’última de les quatre subhastes d’Anatel, l’agència reguladora brasilera,i es va adjudicar el dret sobre la banda Ku en aquesta nova posició perunpreud’uns16milionsdedòlars.L’ope- rador podrà explotar aquests drets durant 15 anys,prorrogables per uns altres 15.A la licitació,hi van concórrer també l’operador canadencTelesat, el dels EmiratsYahsat i el francès Eutelsat. Hispasat es reforça a Mèxic El mes de maig,Hispasat va firmar un acord ambGlobalsatperdonaraccésaInternetde banda ampla a més de 8.700 espais públics a poblacions rurals o remotes de Mèxic. Aquestaxifraenglobatresdelesquatrezones que conformen la xarxa 10K, una iniciativa delprojecteMéxicoConectado,desenvolupat per la Secretaria de Comunicacions iTrans- ports (SCT), que té com a objectiu dotar Expansió en telecomunicacions
  37. 37. SETEMBRE 2015 LINK abertis 37 d’accés a Internet més de 10.000 escoles, centresdesalut,biblioteques,centrescomu- nitaris i altres instal·lacions de l’Administra- ciómexicanalocalitzadesenpoblacionsque notenienconnectivitatabandaampla.Des- prés de la firma d’aquest acord, Hispasat es converteixenelproveïdormésgrandecapa- citat satel·lital per a la xarxa 10K. Per un altre costat, Hispasat ha signat unacordambelproveïdordeserveispersatèl- lit mexicà Spacenet per a la transmissió de pel·lícules i esdeveniments en directe, amb la màxima qualitat i d’una manera més efi- cient i àgil,a 500 sales de cinema de Mèxic. La distribució cinematogràfica per satèl·lit eliminaelssuportsfísics,simplificalalogística, redueix el temps que es triga a portar les pel·lícules a les sales i anul·la els riscos de pèrdua o trencament de material. Neix l’aliança SAT>IP HispasatiSES,juntamentambelsfabricants Panasonic,Nagra,ALI Corporation i MaxLi- near,s’uneixen per potenciar el desenvolu- pament de l’estàndard SAT>IP i la seva adopcióperpartdelsector.L’aliançaSAT>IP formalitza l’acord que es va iniciar l’any passat amb la finalitat d’impulsar el desen- volupament de maquinari i programari compatible amb aquesta tecnologia. La innovadora tecnologia SAT>IP con- verteixelsenyaldelsatèl·litaIPenelmateix punt de recepció gràcies a un petit servidor, quepotestarlocalitzatenlamateixaantena o a la llar de l’usuari, i el distribueix a tots els dispositius domèstics IP:televisors,tau- letes, smartphones o portàtils. Aquesta tecnologiapermetoferircontingutsviasatèl- lit d’alta qualitat a totes les pantalles de la llar d’una manera més eficient,utilitzant les xarxes ja existents a l’edifici. SAT>IP ja és enl’actualitatunestàndardeuropeu(CENE- LEC EN50585) compatible amb xarxes de satèl·lit i terrestres. L’aliança SAT>IP, que s’ha constituït a Luxemburgcomunaorganitzaciósenseànim de lucre,s’encarregarà de la definició de les estratègies relacionades amb SAT>IP i la creació de grups de treball a través del seu comitèexecutiu.L’aliançatindràcomaprin- cipals objectius promoure l’ús del protocol SAT>IP en la indústria,facilitar la certifica- ció dels nous dispositius i desenvolupar i millorar l’estàndard. Hispasat va celebrar el juny a la seva seu social de Madrid l’acte d’entrega del Premi al Millor Projecte d’Innovació per a Satèl·lits de Telecomunicacions. L’acte va estar presidit per la secretària general d’Indústria, Begoña Cristeto. El primer premi ha estat per al projecte Plataforma tèrmica modular per a satèl·lit, presentat per Alejandro Torres i Donatas Mishkinis, d’IberEspacio Tecnología Aeroespacial. La presidenta d’Hispasat, Elena Pisonero, va destacar en la seva intervenció que,“amb el lliurament d’aquest premi, la companyia reafirma, un cop més, la seva vocació com a empresa tractora de la indústria aeroespacial a Espanya i com a impulsora de la innovació i de nous desenvolupaments que marquin la diferència, tinguin un clar impacte positiu en el negoci satel·lital i ens portin a ser líders en el mercat”. Elena Pisonero va fer un breu repàs d’aquests 25 anys d’història d’Hispasat i va concloure que “tenim davant nostre un futur prometedor, però també molt exigent. En els pròxims 25 anys haurem de promoure desenvolupaments innovadors que donin resposta a una demanda en permanent evolució”. Segons la seva presidenta, Hispasat “sempre ha mantingut una constant aposta per la innovació i el compromís amb la indústria aeroespacial espanyola. Dos elements que, a la vista del resultat d’aquest Premi 25 Aniversari, es mantenen amb una plena vigència”. Premi al Millor Projecte d’Innovació per a Satèl·lits Al llarg dels últims anys, prop de 40 fabricants han donat suport a l’estàndard SAT>IP mitjançant el desenvolupament de productes compatibles amb els seus reque- riments.Així, l’empenta que està tenint la tecnologia SAT>IP ha creat les condicions adequades per a la formació d’aquesta ali- ança, un fòrum obert a tots aquells fabri- cants,operadors de satèl·lits,radiodifusors i proveïdors de servei que vulguin involu- crar-seeneldesenvolupamentienlamillora d’un estàndard clau per al futur de la dis- tribució de continguts per satèl·lit en un entorn multipantalla.
  38. 38. En un context en què la majoria d’in- dicadorsposendemanifestunanota- ble recuperació de l’activitat econòmica a Espanya, la Fundació Abertis i la Fundació Cercle d’Infraestructures van dedicar el mes de juliol passat un workshop a analitzar quines polítiques resulten més convenients per contribuir a consolidar la recuperació. Sota el títol Posarenvalorlesinfraestructu- res en el moment de la recuperació econò- mica, la seu d’Abertis a Barcelona va acollir undebatenquèlaprincipalconclusióvaser la necessitat d’establir unes sòlides bases peraunnouiestableperíodedecreixement en tots els àmbits de l’activitat econòmica, 38 LINK abertis SETEMBRE 2015 Nous models per a la recuperació La seu d’Abertis va acollir una jornada organitzada pel Cercle d’Infraestructures en què es va abordar la creació de noves polítiques per avançar en aquest sector econòmic TEXT I FOTOS ABERTIS REFLEXIÓ però encara més pel que fa a la inversió en infraestructures. En aquest sentit,el president d’Abertis, Salvador Alemany, va assenyalar que,“en l’àmbitdelsexperts,tantd’àmbitprivatcom públic, hem anat progressant en l’avenç conceptual de com hauria d’evolucionar l’àmbit de les infraestructures. S’ha entès que cal canviar de model”,en un context en què la nova inversió està detinguda a l’Ad- ministració pública. No obstant això, ha recordat que “no hem de moure’ns en el derrotisme, ja que d’aquesta situació cal treure conclusions i avançar”.Va concloure que“el pagament per ús és l’única solució”, ja que, si no fos així, “el sector hauria de continuar treballant a l’exterior perquè a Espanya no hi hauria projectes”. Projectes clau Tant aquest any com el 2016 es preveuen creixements del PIB superiors al 2,5%. Les previsionsd’incrementdel’activitatproduc- tiva apleguen molts sectors i, fins i tot en el de la construcció, s’esperen creixements positius per primera vegada des de l’inici de la crisi. Posar en valor les infraestructures significa tant aprofitar al màxim les poten- cialitats de l’estoc existent com crear una consciència col·lectiva sobre la importància del seu rol en la represa del creixement.A partirdelaconstataciódel’abastdelarecu- peració, durant la jornada del Cercle es van presentar projectes clau per consolidar l’ac- tivitat econòmica, així com propostes que tenen en comú l’objectiu de valoritzar les infraestructures existents. La participació d’expertsinternacionalscomLucindaTurner, responsabledelaplanificacióestratègicadel transport a Londres,va permetre cobrir una panoràmicamésàmplia.Enaquestsentit,el president del Cercle d’Infraestructures,Pere Macias,va proposar de mirar a l’exterior i de prendrel’exempled’algunesciutatscomara Londres,“el model de política d’infraestruc- tures del qual pot ser útil” o països com França,del que va prendre com a referència el Pla de relance per impulsar l’economia, “quehadepermetreunaimportantinversió en infraestructures”. El president del Cercle va recordar que “cal prendre decisions des delsectorpercontribuirdemaneramésposi- tiva en la recuperació. Cal canviar el model, fer noves polítiques”. La jornada va comptar amb la presèn- cia d’alts directius públics, com ara el con- seller deTerritori i Sostenibilitat de la Gene- ralitat de Catalunya,SantiVila,o el secretari d’Estat de Planificació i Infraestructures, Julio Gómez-Pomar. Debat sobre el futur de les infraestructures “EL PAGAMENT PER ÚS ÉS L’ÚNICA SOLUCIÓ. SI NO, EL SECTOR HAURIA DE CONTINUAR TREBALLANT A L’EXTERIOR”, VA DIR SALVADOR ALEMANY Foto de família dels participants en la jornada del Cercle d’Infraestructures.

×