Llibre de les famílies. la vida dels colors

1,648 views

Published on

Published in: Art & Photos
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Llibre de les famílies. la vida dels colors

  1. 1. El Llibre de les Famílies La vida dels Colors Arriba un dia que descobrim, amb ulls emocionats i expressió de sorpresa, que els infants són uns productors infatigables de meravelles. I és llavors que també descobrim la necessitat o, fins i tot, podríem parlar del deure, de fer públic allò que passa davant nostre. Meritxell Bonàs, 2006 Benvolgudes famílies de la classe dels Colors, Sóc la Diana Serrano, de ben segur que amb la majoria de vosaltres ja ens coneixem o, si més no, ens hem vist, perquè ja fa uns mesos que estic realitzant una estada de pràctiques a la classe dels vostres fills i filles. Sóc estudiant de 4rt del Grau en Educació Infantil a la UAB i, al llarg del mes de gener realitzaré el meu projecte de pràctiques. A partir d’avui, queda inaugurat el “Llibre de les famílies. La vida dels Colors”, en el que, al llarg d’aquests dies, anireu trobant documentades petites històries i accions que mostren els processos d’aprenentatge i de relació dels vostres infants dins de l’aula. És un projecte en el que estic molt il·lusionada, perquè, com diu Bonàs a la cita amb la que comença aquesta carta, em sento meravellada per tot allò que viuen i aprenen els vostres fills i filles a l’escola, i sento la necessitat de fer-ho visible. Espero que en gaudiu! Una salutació, Diana Serrano. Mestra en pràctiques.
  2. 2. Des de l’emoció de l’altre L’ empatia és la capacitat cognitiva de sentir en un context comú el que un altre individu percep, es caracteritza per un esforç objectiu i racional de comprensió intel·lectual dels seus sentiments, és l’anomenada intel·ligència interpersonal a la teoria de les intel·ligències múltiples de Howard Gardner. Ja fa uns dies que, a l’aula, sorgeix un joc, preferent simbòlic, en el que l’Ariadna elabora entrades gratuïtes per tothom qui vol apuntar-se a la seva representació de teatre, l’escenari de la qual, també ha dibuixat en un full de paper. Avui, l’expectació és màxima, perquè finalment ha fet la seva obra i ens ho explica com a Periodista de la Setmana. La Gina, la Paula Q. i l’Alexandra ja s’avancen a la notícia, expectants per saber-ne tots els detalls. Les emocions flueixen a la rotllana, l’Ariadna és qui parla, qui balla i qui comparteix les seves emocions, la resta de companys i companyes ho reben amb entusiasme i empatia, vivint la il·lusió de la seva amiga. Gina: “Ets tu al teatre? Fent de ‘hada’?” Ariadna: “Havia de sortir de casa disfressada i quan vam arribar, em van posar les ales i les sabates. I vam haver d’esperar molt!”
  3. 3. El que realment necessita un nen per aprendre matemàtiques no són textos, sinó un entorn d’aprenentatge apassionant, càlid, comprensiu i intel·lectualment estimulant. Les matemàtiques, un repte apassionant Alan J. Bishop a Enculturación matemática (1991) El Pol i l’Alejandro juguen amb una de les propostes matemàtiques de l’aula: tiren els daus, abaixen números i, si cal, fan descomposicions per avançar en la partida. Tot joc amb més d’un participant implica seguir unes regles i, això, pot generar conflictes, com el que ha fet que el Pol decidís marxar a experimentar amb els imans. L’Alejandro, però, ha continuat amb màxima concentració, com un enginyer que fa els càlculs per a que tot surti perfecte. En aquest procés, ha readaptat les regles de la partida i ha experimentat diferents possibilitats de joc. Finalment ha arribat la Clàudia, i amb la seva participació les regles han tornat a ser les inicials. Ara, però, segurament l’Alejandro ja es sent més segur en el joc, perquè les seves provatures l’han permès avançar en el seu camí cap a un aprenentatge de les matemàtiques, un camí complex i alhora apassionant. Pol: “Un, dos, tres, cuatro, cinco, seis y siete” Alejandro: “¡Qué no que es un diez! Había dos cincos y eso son diez!
  4. 4. Aprendre amb els altres La Zona de Desenvolupament va ser descrita per Lev Vigotsky i esdevé una de les bases teòriques de l’educació. Es pot entendre com l’espai en que una persona és capaç de fer, amb la interacció d’una altra, allò que no podria fer per si mateix. Cada dimecres al matí es formen entre P5 i 5è les parelles lectores. Són moments d’aprenentatge compartit, en els que cada parella va al seu ritme i, si ens hi aturem, podem descobrir infants explicant una vegada i una altra el mateix conte, d’altres que s’agrupen per fer-ho més divertit, els que animen als petits a llegir o, fins i tot, a escriure, els que comparteixen el plaer de dibuixar sobre allò llegit... En definitiva petits i, alhora, grans moments que contribueixen a que la lectura i l’escriptura siguin activitats motivadores i significatives.
  5. 5. L’ús real de la llengua escrita a l’aula promou situacions de lectura i d’escriptura que permeten ensenyar i aprendre a llegir i a escriure amb sentit. Necessitem que l’infant se senti cridat, convidat a participar a la comunitat dels alfabetitzats. Una carta per la Clara Montserrat Fons, professora de Didàctica de la Llengua a la UB La motivació per escriure una carta a la Clara, que estarà malalta uns quants dies, és tant forta que la Marta i la Yaiza s’enfronten al paper en blanc. Les dues requereixen d’un adult per sentir-se segures en els seus primers passos en l’escriptura, però en realitat, l’Elvira i jo només diem a poc a poc les paraules que volen escriure i són elles les que, escoltant atentament, van descobrint les lletres i com s’organitzen dins de cada paraula. Les dues estan en aquell moment en que la seva escriptura fa el pas de sil·làbica a alfabètica, i es deixen algunes lletres pel camí. Tot i això no tenen problemes en comunicar el seu missatge, que completaran amb un dibuix de la Clara i la seva mare i posaran en un sobre per deixar-li a la bústia. Marta: “Yo pondré: Clara, te echo de menos, estoy deseando que vuelvas al cole. Pero, ¿Cómo se escribe? Yaiza: “Yo le quiero poner: Clara, nos reímos mucho contigo en clase”
  6. 6. Jocs de Taula Tot i que, segons Piaget, no és fins l’etapa operativa (de 7 a 11 anys) que els infants comencen a sentir la necessitat de posar regles, és habitual veure a nens i nenes de la classe dels Colors començant a interessar-se per jocs que requereixen pactar-ne prèviament les normes. Són jocs en grup, viscuts amb molta emoció i intensitat, plens de converses i de discussions per arribar a assolir un objectiu comú, que sovint té poc a veure amb guanyar o perdre. Avui, en una mateixa taula es donaven dos d’aquests jocs. Allà on es mirés hi havia un anar i venir de mans, de daus, de cartes, un intercanvi constant de mirades, de càlculs, de pressa de decisions, de confiança, d’esperes, de col·laboracions... L’Elena, el Gerard i l’Alexandra feien la seva pròpia versió del joc dels daus, comptant i apuntant, per torns i ben atents als companys de joc. A l’altra costat de la taula, l’Héctor i el Kilian gaudien fent famílies amb les cartes, el Mario s’ho mirava ben atent i l’Erik i l’Àlex, s’hi han unit a última hora. Elena: “¿Cuántos números llevas? Llevas tres Mario: “¿Puedo ver chicos? Kilian: “Si, puedes ver cuando juguemos” Erik: “¡Hemos conseguido hacer toda una familia con la primera!”
  7. 7. L’experiència literària guareix la ferida de la individualitat, sense soscavar els seus privilegis. Quan llegeixo gran literatura, em converteixo en mil persones diferents sense deixar de ser jo mateix. Clive Staples Lewis a La experiencia literaria El contacte amb la literatura de forma habitual afavoreix que els infants desenvolupin el plaer i la motivació per la lectura. La Roda de Contes, els permet fer-ho cada setmana acompanyats per vosaltres, les famílies. Abans de que els contes arribin a casa, hi ha tot un ritual que es repeteix cada divendres i que els infants coneixen a la perfecció i desenvolupen de forma autònoma. Avui, l’Eidan, la Noa i la Marta han organitzat al passadís tots els contes en funció del seu número, creant una paradeta perquè tothom pugui fer la seva tria. Després, l’Alexandra i el Yerai han anat cridat a petits grups d’infants perquè sortissin a agafar un llibre i n’apuntessin el número al llistat comú. Sovint no són tries fàcils, perquè no poden repetir contes, perquè els que més els interessen ja han estat agafats o, senzillament, perquè per escoltar una història aquesta ens ha de motivar i atreure. Però finalment, tothom fa la seva tria i guarda content al seu calaixet el conte que compartirà amb la família durant el cap de setmana. La Roda de Contes Víctor: “Gerard, tú te llevas este, ¿vale? Gerard: “No, si este ya lo tengo”
  8. 8. Ens preparem per fer pa Els infants, des de molt petits, disposen de cossos de coneixement sobre aspectes significatius del món. Hi ha molts autors que consideren que constitueixen teories intuïtives que, en la majoria de casos, tenen una naturalesa implícita. Jordi Martí Sovint els infants van molt més enllà del que nosaltres planifiquem i ens sorprenen iniciant petites investigacions que poden tenir molta trajectòria dins del grup. Amb una safata de farina, situada a la classe per practicar el traç de les lletres, alguns nens i nenes van començar a afegir-hi aigua fins a plantejar-se si allò era pa o calien altres coses per transformar-ho en aliment. Partint de les seves teories intuïtives, tot el grup van iniciar una cerca, mirant vídeos a Internet sobre com fer pa, apuntant els ingredients, les quantitats, passant a net aquest llistat, escrivint notes a la Yaiza per aconseguir els diners i al Beni perquè ens deixi el forn i, finalment, anant a comprar tot allò necessari. Però això no s’acaba aquí, només és el principi d’aquesta història, d’aquesta investigació, el dijous podran comprovar si s’acompleixen les seves hipòtesis i si poden confiar en les fonts consultades. Tota una aventura de coneixement que sorgeix de forma espontània i que ha engrescat a la totalitat del grup. Marta: “Alguien tiene que apuntar en la libreta del Víctor los ingredientes y la receta para hacer pan” Claudia: “La Tania ha dicho que Noa: “Aquí està la farina” Alma: “No, aquí posa ARROZ SOS” también hay que llevarle la tarjeta de la compra” Botiguer: “Té, el tiquet”
  9. 9. Recepta per fer el pa dels colors 1. Tenir molta curiositat per experimentar amb la farina i l’aigua, fent hipòtesis sobre l’elaboració del pa. 2. Documentar-te i, si trobes un vídeo interessant, com el de l’Alimerka, veure’l moltes vegades, prenent nota i fixant-te molt. 3.Comprar i preparar allò necessari: farina, aigua, llevat, oli, sal i sucre. 4. Cooperar amb tot el grup per barrejar els ingredients en l’ordre necessari i amassar, seguint una tècnica precisa. 5. Deixar la massa reposar i trobar algun cuiner, com el Beni, disposat a ajudar-te i a cuinar-la al forn. 6. Partir-lo, menjar-te’l i gaudir-ne amb tots els teus amics i amigues de la classe dels colors! Amb ganes de fer-ho, tot s’aconsegueix!! Víctor: “Es mucho una hora, pero aquí lo hacen rápido” Gina: “Porque es un vídeo”
  10. 10. Un missatge per a tu Jo sempre dic que la millor inversió que pot fer una persona és en amics. Aquest sí que és un bon pla de pensions! I una font de benestar i felicitat. La natura no fa inversions en va. Si ens dóna plaer amb els amics és perquè vol que tinguem amics. Sebastià Serrano Escrits, paraules boniques, emotives, preguntes, notes, missatges, dibuixos, cors, inicials, lletra de pal, lletra lligada, signatures, anònims... Tot al servei de la comunicació i l’amistat, missatges escrits i dedicats a persones ben especials. Pura emoció. L’Alexandra llegeix: “Alma, estàs bé?” De part de la Paula Q. Alma: “Potser era el dia que vaig anar al dentista a fer-me un ‘empaste’” La Gina i l’Helena llegeixen: “Alejandro, vols anar a Disney?”. Ho ha escrit l’Erik L’Elena llegeix: “Hugo, te quiero mucho. L’ha escrit la Noa” Marta: “Li ha posat cors perquè l’estima molt”
  11. 11. Els altres, font d’inspiració Si algú es poses a copiar ‘Las Meninas’ [...], jo provaria de fer-ho a la meva manera, oblidant Velázquez. La prova em duria segur a modificar la llum o a canviar-la, amb motiu d’haver canviat de lloc algun personatge. Així, de mica en mica, aniria pintant unes Meninas que serien detestables per al pintor d’ofici, però serien les meves Meninas. Pablo Picasso, 1950 Com Picasso, els infants, des de ben petits, prenen com a font d’inspiració per a les seves creacions les produccions dels altres, la majoria de vegades, de bons amics i amigues. És una història que es repeteix a diari a la classe dels Colors i de la que la majoria d’infants han estat protagonistes en un moment o un altre. Avui, l’Elena i l’Hugo han fet un dibuix molt similar amb figures geomètriques, pintant-lo amb els mateixos colors, però, de cop i volta, cada creació ha adoptat un caire ben diferent. En el cas de l’Alma i la Gina, han iniciat els seus dibuixos a partir de flors pràcticament idèntiques però han evolucionat cap a produccions úniques i personals. És habitual veure la Clara, la Yaiza, i sovint la Marta, fent pràcticament els mateixos dibuixos, sovint quadres amb lletres i números. També és habitual sentir-les pactar què dibuixaran. Tot i això, finalment cadascuna té un estil ben personal.
  12. 12. Construïm L’arquitecte, abans fins i tot de treballar amb les mans, dibuixant i representant, treballa amb la imaginació, aquesta facultat de prefigurar alguna cosa que encara no existeix, de fabricar imatges mentals. André Chastel i Marta Llorente, 1992 El Kilian, l’Alex i l’Héctor estan a l’espai de les construccions Alex: “Héctor, aquí hay un ascensor. Podemos hacer tres pisos.” Héctor: “Ya está acabada la casa” De sobte, la construcció cau i arriba l’Alejandro... Alejandro: “Yo voy a hacer una casa” Alex: “No, que esta es nuestra casa” Kilian: “Pero hazla con dos plantas” Alex: “La nuestra era de tres plantas” Alejandro: “Con dos plantas dice el Kilian y tu con tres, la haré con cuatro” Héctor: “A mí me ha costado mucho hacerla” Al llarg de la construcció van sorgint algunes dificultats... Alex: “Ahí no pongas nada que es por donde salíamos” Héctor: “Pon esto de tobogán” Alejandro: “Esto es un edificio” Claudia: “¡Uala chicos!¡Qué chulo!” En la història d’avui, les paraules dels infants ens mostren per si mateixes el potencial del joc de construcció, tots els coneixements matemàtics i d’arquitectura que els nens i nenes posen en joc per resoldre els reptes que se’ls hi van presentant. Com enginyers, amb un objectiu clar i una cooperació admirable, van construint el seu edifici.
  13. 13. Una rotllana, moltes aportacions Progressar en la comunicació i expressió ajustada als diferents contextos i situacions de comunicació habituals per mitjà dels diversos llenguatges. Capacitat Bàsica segons el Currículum d’Educació Infantil Alexandra: “He portat una sirena i vull explicar que també canta” Adrián: “És un gos que respira, jo crec que té un tub a dins que xucla i treu l’aire” Claudia: “Jo crec que té a dins un motor” Pol: “Té alguna cosa que fa així com una boca i deixa que respiri” Gina: “Sembla com un globus petit que s’obre i es tanca” Yaiza: “Sé fer un truc de cordes” Triar una única conversa i, dins d’aquesta conversa, unes poques intervencions, no és fer justícia a la importància que té la rotllana dins de l’Aula dels Colors. És en aquests moments quan els infants es senten prou segurs per comunicar tot allò que creuen important, per expressar els seus sentiments, per fer petites hipòtesis sobre com funciona el món... En definitiva, la rotllana, sempre gestionada per l’Elvira, és un dels motors principals de tot allò que succeeix després al llarg de la jornada escolar.
  14. 14. Junts anem més lluny La cooperació i l’ajuda mútua possibiliten l’assoliment de les cotes més altes en l’aprenentatge, ens permet aprendre més coses i aprendre-les millor. Hem de passar d’una estructura de treball individualista o competitiu a una estructura d’aprenentatge cooperatiu. ICE de la Universitat de Lleida El Trigonos és un joc de construcció complex que els infants de la classe dels Colors estan investigant des de fa tan sols unes setmanes. Avui, els nens i nenes que han jugat a aquesta proposta han volgut fer dues produccions diferents. De sobte, alguns infants dels dos equips han sentit la necessitat de col·laborar en la producció dels altres, sumant descobertes i solucions, aconseguint millorar substancialment ambdues construccions. Un gran exemple de cooperació. Gerard: “¿Y por qué no ponéis un palo más largo y así lo hacéis más alto? Paula S.: ”¿Dónde están vuestras cortinas? Os faltan dos, os las pongo...”
  15. 15. Aquesta aproximació inicial als primers grups socials (on hi ha vincles afectius i relacions immediates de pertinença), com també a d’altres organitzacions i sistemes de vida en societat persegueix fonamentalment l’actuació autònoma de l’infant i el coneixement d’allò que configura la seva realitat. Eulàlia Bassedas, Teresa Huguet i Isabel Solé, 2006 La Vida dels Colors també són tots aquells moments que els infants tenen adquirits dins de la seva rutina quotidiana de l’aula, que fomenten la seva autonomia i el seu sentiment de pertinença al grup, aportant-los prou seguretat per créixer i aprendre de forma feliç. No podien quedar fora d’aquest llibre! La vida dels colors
  16. 16. La veu de les famílies Sovint (amb la documentació), les famílies descobreixen noves dimensions, dimensions lligades al respecte i al valor que requereix una part important de la vida del seu fill o filla. Un respecte profund cap a la seva manera de fer, de decidir, i, quan veuen al fill es descobreixen a ells mateixos. És un moment important per conèixer i saber que passa dins l’escola i sentir-se part d’una comunitat en la qual el seu fill l’ha convidat a entrar. Meritxell Bonàs Els infants ens han de recordar moltes coses als adults, coses que són molt importants, com el companyerisme, l’ajut als companys i parar-se a mirar coses que ens passen desapercebudes i que no hauria de ser així. Hem d’observar-los més perquè val la pena escoltar les reflexions que fan que, en moltes ocasions, ens deixen bocabadats. Trobo que és una manera molt efectiva d’incentivar els infants al seu aprenentatge, i, alhora, una manera que els pares puguem veure l’activitat que desenvolupen els nostres fills a l’escola. Una manera d’apropar-nos i viure el dia a dia de la classe i les coses que van aprenent. Com m’agradaria ser un nen i anar un altre cop a l’escola... però a aquesta escola! Creo que los niños se motivan mucho más para explicarnos las tareas que realizan en el aula, y para nosotros ha sido muy interesante también poder ver cómo se motivan y participan en las tareas de clase. Pienso que es algo que está muy interesante tanto para los padres como para los niños. Mi hija está muy contenta y creo que también ayuda a los críos que son más introvertidos a ser más abiertos. M’ha agradat molt. experiència inoblidable. Es un placer ver aprenden jugando Una como Muy interesante para los peques por todas las actividades que salen fotografiadas en las páginas.
  17. 17. Ha sido muy divertido y lleno de curiosidades. Mi sensación es que han disfrutado mucho. És un projecte molt bonic i alhora molt interessant per als pares, ja que ens dóna la possibilitat de gaudir de l’educació dels nostres fills dins de l’aula. Nos ha gustado mucho en conjunto, porque nos gusta ver cómo se desarrollan las diferentes actividades y que mejor prueba que ellos te cuenten expresando lo bien que se lo han pasado, y nosotros valoramos mucho más el mensaje educativo que has conseguido. Benvolgudes famílies de la classe dels Colors, Teniu a les vostres mans la última pàgina de el “Llibre per a les famílies de La Vida dels Colors”. Aviat el tindreu també en format digital perquè el pugueu mirar a casa tantes vegades com vulgueu. També tindreu un vídeo que sintetitza la documentació i la fa més senzilla perquè el pugueu veure i compartir amb els vostres fills i filles. Espero que gaudiu de tot plegat. Només em queda dir-vos que ha estat un plaer fer les meves pràctiques en aquesta escola i que he après molt d’infants, mestres i famílies. Una abraçada molt gran i fins la propera vegada que ens trobem! Diana Serrano. Mestra en pràctiques

×