Cs401 res c

307 views

Published on

  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Cs401 res c

  1. 1. CIÈNCIES SOCIALS 4t ESO | Versió impresa IL·LUSTRACIÓ I LIBERALISME
  2. 2. CIÈNCIES SOCIALS 4t | IL·LUSTRACIÓ I LIBERALISME | Versió impresa 1. LA IL·LUSTRACIÓ 1.1. La Il·lustració La Il·lustració va ser un moviment intel·lectual dominant a Europa des de finals del segle xvII fins a finals del segle xvIII. Defensava les idees següents: • Mitjançant la raó, es poden descobrir lleis naturals universals aplicables a tots els governs i societats. • Guiada per la raó, la humanitat progressarà. • Tots els homes neixen lliures i iguals en drets • La llibertat, la igualtat i la tolerància han de ser els fonaments de la societat. • L’experiència sensible ens proporciona un coneixement en el qual podem confiar. • Les arts han de tenir una finalitat didàctica. 1.2. L’oposició a l’Antic Règim Antic Règim és el nom amb què els revolucionaris francesos feien referència a l’orga- nització social, econòmica i política que existia a Europa durant els segles anteriors a la Revolució Francesa de 1789 (segles xvI–xvIII). Les característiques d’aquesta organització eren: • Una societat estamental d’origen feudal • Una economia bàsicament agrària • Un sistema polític absolutista 1.3. El Segle de les Llums Segle de les Llums és el nom amb el qual també es coneix el segle xvIII, el segle de la Il·lustració. Aquest segle es va caracteritzar per: • La circulació de pensadors i idees • La publicació de més llibres i premsa i l’augment del nombre de lectors • La creació d’una opinió pública (concepte formulat pels mateixos il·lustrats) • L’establiment de nous espais de sociabilitat (societats, cafès, salons) IL·LUSTRACIÓ I LIBERALISME | 1
  3. 3. CIÈNCIES SOCIALS 4t | IL·LUSTRACIÓ I LIBERALISME | Versió impresa 1.4. El despotisme il·lustrat • Nou sistema de govern, variant de l’absolutisme monàrquic, caracteritzat per l’adop- ció d’idees il·lustrades. 2. EL LIBERALISME Doctrina que defensa la llibertat política i econòmica. va constituir la base ideològica de les revolucions polítiques de finals del segle xvIII, és a dir, la independència dels Estats Units i la Revolució Francesa. 2.1. El liberalisme polític • Separació de poders: els poders legislatiu, executiu i judicial han d’estar separats. • Sobirania nacional: el poder polític d’un estat correspon a la nació. • Principi d’igualtat de les persones: jurídicament i políticament tots els ciutadans són iguals. 2.2. El liberalisme econòmic El teòric més important del liberalisme econòmic va ser Adam Smith, que va exposar aquesta doctrina en la seva influent obra La riquesa de les nacions. El liberalisme econòmic considera que l’economia s’equilibra per sí misma, sense neces- sitat que l’estat hi intervingui. Segons aquesta doctrina, la llibertat de comerç i la recerca del benefici propi s’autoregulen i condueixen els ciutadans a la prosperitat econòmica. El treball, i no pas la terra, és l’origen de la riquesa. El fruit d’aquest treball, les merca- deries, assoleixen el seu valor (preu de mercat) segons la «llei natural» de l’oferta i la demanda. 3. NEOCLASSICISME A mitjan segle xvIII les idees de la Il·lustració van portar canvis al món de l’art, que va passar de ser un art al servei de l’aristocràcia, a ser un art al servei de la raó: el neoclas- sicisme. Característiques principals del neoclassicisme: • Rebuig del barroc i el rococó. • Predomini de les formes i els temes de l’art clàssic. • Mirada més científica i arqueològica sobre l’art grecoromà. • Recerca de la senzillesa, l’harmonia, l’ordre i la simetria. IL·LUSTRACIÓ I LIBERALISME | 2
  4. 4. CIÈNCIES SOCIALS 4t | IL·LUSTRACIÓ I LIBERALISME | Versió impresa • Predomini de les línies rectes. • Preferència pel dibuix sobre el color. • L’esperit racionalista de la Il·lustració va portar també l’aparició de noves disciplines com la crítica artística i la història de l’art. 3.1. Arquitectura Buscaven la puresa, la severitat i la senzillesa en els edificis, motiu pel qual van adoptar el dòric, l’ordre grec més senzill i corpulent. Canvi en la funcionalitat dels edificis. Es començaren a construir edificis que servien per millorar la vida de la població, tot donant−los un caràcter monumental, ja que era un art de la burgesia per a la burgesia. Es construïren escoles, hospitals, museus, biblioteques, acadèmies, etc. 3.2. Escultura L’autor més destacat fou el venecià Canova, que seguí les normes estètiques clàssiques d’ordre i harmonia. El predomini de la raó portà a la representació d’un cos humà que no mostrava emo- cions, ni tensions ni dramatisme. Es tractava d’un cos idealitzat on tots els moviments estaven pensats sense deixar res a l’atzar ni a l’espontaneïtat. 3.3. Pintura La pintura també buscà l’ordre, la claredat i l’harmonia. Les línies ja no eren corbes sinu- oses, sinó que es començà a jugar amb les línies verticals i horitzontals. Les figures ja no es difuminaven en el fons, sinó que van passar a tenir una línia ben marcada i definida. El traç era elegant i mostrava moviments artificials en els personatges. La figura clau dins la pintura neoclàssica fou Jacques Louis David. Aquest pintor francès va utilitzar els temes clàssics i les característiques de l’art greocoromà per fer referència també a qüestions de la França de l’època.. IL·LUSTRACIÓ I LIBERALISME | 3

×