1
L’ERA D’INTERNET I
L’EDUCACIÓ 2.0
“ Es pot seguir educant sense utilitzar
les noves tecnologies? ”
Autors: Álvaro Furlan...
2
ÍNDEX
1. De què tracta l’educació 2.0?
2. Quines són les noves tecnologies que s'utilitzen en l'àmbit
educatiu?
3. Quins...
3
DE QUÈ TRACTA L’EDUCACIÓ 2.0?
 Què és l’educació 2.0?
L’educació 2.0 és un nou
mètode d’ensenyament a les
aules. Es tra...
4
“Si tu tens una poma i jo tinc una poma i
intercanviem pomes, llavors tant tu com jo
seguim tenint una poma. Però si tu ...
5
 Perquè s’ha decidit canviar de l’educació tradicional a l’educació
2.0?
Una de les raons més senzilles és la següent: ...
6
 L’alumne en canvi s’ha convertit en el protagonista del seu propi
aprenentatge. L’alumne ja no és només un receptor d’...
7
QUINES SÓN LES NOVES TECNOLOGIES QUE
S'UTILITZEN EN L'ÀMBIT EDUCATIU?
Parlem de noves tecnologies, però realment la para...
8
 Portafolis digitals:
Són espais web constituïts per un conjunt de documents i arxius de diferent
caràcter que l’estudi...
9
 Serveis d'emmagatzemament en línia:
Serveixen per a pujar i guardar arxius multimèdia en servidors arreu del món,
conc...
10
 Com podem utilitzar les noves tecnologies dins les aules?
Molts professors són reticents a donar la passa de l’educac...
11
QUINS AVANTATGES APORTA L’ÚS DE NOVES
TECNOLOGIES A LES AULES?
La utilització de les noves tecnologies i les tècniques ...
12
Fins i tot així, es pot concloure amb la certesa de que tots els avantatges que
aporten les noves tecnologies a l'educa...
13
ON I COM S’HA FET FUNCIONAR CORRECTAMENT
L’EDUCACIÓ 2.0?
En ser l'educació 2.0 no només una implementació de les noves ...
14
lleugerament per adaptar-se a les noves possibilitats socials, cooperatives i les
noves fonts d'informació, a més de pe...
15
alumnes es preparen per a la creació del seu currículum digital i per a saber
crear i mantenir una bona imatge a la xar...
16
COM ERA L’EDUCACIÓ TRADICIONAL?
Quan fem referència a l’educació tradicional, ens estem referint a l'educació
abans de ...
17
Resum de les diferències entre l'educació tradicional i l'educació moderna:
18
QUIN FUTUR, AVANTATGES I DESAVANTATGES TÉ
L’EDUCACIÓ A DISTÀNCIA?
Un altre dels grans objectius de l'educació 2.0 ha se...
19
Finalment, molts alumnes comencen a adquirir coneixements mitjançant l'ús
d'eines Web 2.0 i l'auto aprenentatge. La lli...
20
ES POT SEGUIR EDUCANT SENSE UTILITZAR LES
NOVES TECNOLOGIES?
Internet va donar inici a una revolució que va transformar...
21
gratuït i que institucions presencials i de prestigi posin els seus continguts en
obert. No obstant ja és hora que, alm...
22
COM PODEM ARRIBAR A IMPLANTAR L’EDUCACIÓ
2.0 EN LA NOSTRA PRÒPIA EDUCACIÓ?
Per començar, s'ha de dir que l’educació 2.0...
23
Posteriorment, s'hauria de millorar els coneixements que té l'alumnat de les TIC
amb classes especialitzades, punt que ...
24
BIBLIOGRAFIA
R. Grau, J. de Manuel, J. Coll, T. Padrosa, D. Couso, M. Simon, J. Molina i J.
M. Llort, Ciència en contex...
25
Half-Baked Software Inc., Hot Potatoes™[programari lliure]. Disponible a:
http://hotpot.uvic.ca
Departament d'Educació ...
26
Ari Alamäki, "Current Trends in Technology Education in Finland", The Journal
of Technology Studies [article en periòdi...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Educació2.0

228 views

Published on

Published in: Education
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Educació2.0

  1. 1. 1 L’ERA D’INTERNET I L’EDUCACIÓ 2.0 “ Es pot seguir educant sense utilitzar les noves tecnologies? ” Autors: Álvaro Furlan , Andrea Núñez, Cristina Prats, Catalina Ribas, Marina Yeste. Centre: IES Sant Agustí. (Eivissa) Correus electrònics: alvarofurlanbatx@gmail.com, andreanmartin4b@gmail.com, cristinaprats4b@gmail.com, cata- racu@hotmail.com, marinayeste4b@gmail.com Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
  2. 2. 2 ÍNDEX 1. De què tracta l’educació 2.0? 2. Quines són les noves tecnologies que s'utilitzen en l'àmbit educatiu? 3. Quins avantatges aporta l’ús de noves tecnologies a les aules? 4. A on i com s’ha fet funcionar correctament l’educació 2.0? 5. Com era l’educació tradicional? 6. Quin futur, avantatges i desavantatges té l’educació a distància? 7. Es pot seguir educant sense utilitzar les noves tecnologies? 8. Com podem arribar a implantar l’educació 2.0 en la nostra pròpia educació? 9. Bibliografia
  3. 3. 3 DE QUÈ TRACTA L’EDUCACIÓ 2.0?  Què és l’educació 2.0? L’educació 2.0 és un nou mètode d’ensenyament a les aules. Es tracta d'una evolució educativa tal i com ha set des de fa molt de temps, però ampliant-la amb la utilització de les tecnologies. El que es vol aconseguir és fer més dinàmiques les classes, amb la utilització dels elements que quan sortim al carrer també trobarem: al cap i a la fi, els estudiants som natius tecnològics. Aquests suports digitals ens fan participes: ja no només som receptors d’informació, sinó que també creem, ja que en aquesta educació s’avaluen les competències de l’alumnat. A més, ens ajudaran a visualitzar les coses, per entendre-les de forma més senzilla, i cridant la nostra atenció. La base de la metodologia educativa canvia amb l'educació 2.0: ja no tan sols es busca que l'alumne tingui uns coneixements sobre un tema i que conegui contingut relacionat amb el tema: se'l demana que sigui capaç d'analitzar de forma crítica i valorativa aquest contingut i que, en última instància, sigui capaç de crear el seu propi contingut i d'autoavaluar-lo. Aquesta educació beneficia l’aprenentatge colaboratiu, el coneixement ja no el té exclusivament el professor, sinó que el té el grup en conjunt. Amb els avanços tecnològics i la web 2.0, cadascun dels membres del grup té major accessibilitat a la informació, el que permet aportar nous punts de vista, contribuint així un coneixement nou, cooperatiu, adaptat a cada grup. Esquema de les bases de l'educació 2.0
  4. 4. 4 “Si tu tens una poma i jo tinc una poma i intercanviem pomes, llavors tant tu com jo seguim tenint una poma. Però si tu tens una idea i jo tinc una idea i intercanviem idees, llavors ambdós tenim dues idees. “ Georges Bernard Shaw ( 1856 – 1950 ) Per tant, el terme docència 2.0 es refereix al conjunt de tècniques que tenen el suport de la web 2.0 utilitzats en àmbits d’ensenyament. Encara que el terme educació 2.0 neix aprofitat l’èxit de la Web 2.0 en 2005, és un any després, en 2006, que aquest terme comença a aparèixer en articles especialitzats en educació a nivell internacional. Però no trobem lligats els termes educació i 2.0 en articles de professors d’universitats espanyoles fins a 2007.  Què és la Web 2.0? El terme Web 2.0 neix a mitjans de l’any 2004 i comprèn tots aquells llocs webs que faciliten compartir informació, on els usuaris poden interactuar entre ells i ser creadors d’un lloc web, no com passa als llocs webs estàtics, en els quals l’usuari només pot visualitzar el contingut.
  5. 5. 5  Perquè s’ha decidit canviar de l’educació tradicional a l’educació 2.0? Una de les raons més senzilles és la següent: després de dues setmanes recordem... És possible observar com és més fàcil recordar i aprendre aquelles coses en les que hem d'actuar activament, en qualsevol activitat receptiva i participativa, que no pas amb l’activitat passiva que s'utilitza a l'educació tradicional, on bàsicament els alumnes són els receptors de l’activitat.  Amb l’educació 2.0 els papers que tenien el professor i l’alumne canvien tradicionalment canvien:  El docent ha deixat de ser el protagonista, ja no és l’únic que ho sap tot, ni l’únic que emet informació. La tecnologia deixa a l’abast de l’alumne molta més informació de la que pot oferir el professor. Per tant el professor ha deixat de tenir el rol que tenia anteriorment per convertir-se d’alguna manera en una mena de guia per l’alumne en la recerca d’informació i en la construcció del coneixement. • Del que llegim 10 % • Del que escoltem20% • Del que observem30% • Del que escoltem i observem50% • Del que diem70% • Del que fem i diem90%
  6. 6. 6  L’alumne en canvi s’ha convertit en el protagonista del seu propi aprenentatge. L’alumne ja no és només un receptor d’informació, sinó que també és capaç de transmetre-la. La tasca de l’alumne passa a la construcció d’un coneixement crític, per comprendre i transformar la informació que rep i no pas reproduir-la. Les propostes de treball superen el treball individual i passen a ser col·laboracions en grup.
  7. 7. 7 QUINES SÓN LES NOVES TECNOLOGIES QUE S'UTILITZEN EN L'ÀMBIT EDUCATIU? Parlem de noves tecnologies, però realment la paraula clau que ens ve al cap és sens dubte la xarxa de xarxes: Internet. Internet, com a eina global, es divideix en subxarxes (servidors). Són moltes les noves tecnologies que s'utilitzen per a complementar l'educació, com per exemple:  Wordpress i Blogger: Ambdós serveis (Wordpress i Blogger) ofereixen la possibilitat de crear un bloc: un espai personal amb un o diversos autors que poden escriure sobre diferents temes, amb l’opció d’inserir imatges, vídeos, enllaços… en posts, que s’ordenen cronològicament, amb una estructura pareguda als tradicionals diaris. A més a més, els lectors d’aquest bloc poden interactuar amb l’autor mitjançant comentaris que poden escriure en cada entrada.  Wikis: Una wiki és un espai web, estructurat mitjançant temàtiques, elaborat per múltiples persones, on tots ells poden editar contingut de la wiki. L’estructura en aquest cas no és cronològica, sinó jeràrquica (temes, subtemes i divisions a dins dels subtemes) i s'hi pot accedir mitjançant els menús. Són un gran exemple de participació col·laborativa, amb un model hereu de les enciclopèdies a paper. Un servidor que assisteix en la creació i l'allotjament de wikis és Wikispaces.  Slideshare: Slideshare és un lloc web que ofereix als usuaris la possibilitat de pujar i compartir en públic o en privat presentacions de diapositives en diversos suports, tant privats com de codi lliure.
  8. 8. 8  Portafolis digitals: Són espais web constituïts per un conjunt de documents i arxius de diferent caràcter que l’estudiant produeix i publica amb l’objectiu de que les seves capacitats siguin avaluades en el seu conjunt. Una gran eina per a la creació de portafolis digitals, entre altres tipus d'estructura web, és Google Sites.  Youtube: Youtube és una plataforma digital que ens proporciona Google, en el que els usuaris poden pujar i compartir vídeos amb un estil molt central en l'aspecte social.  Glogster: Glogster és una plataforma que permet la creació de glogs , que no són més que pòsters digitals els quals combinen textos, vídeos, imatges, enllaços…  Pinterest: Pinterest és una xarxa social que permet crear, administrar i publicar taulers d'imatges i text ("pins") personals, temàtics i interactius.  Evernote: Evernote és un conegut software que proporciona la base per a la creació d'una llibreta digital, dividida en diferents apartats o "notes". Aquestes notes poden contenir qualsevol tipus de contingut digital: text, arxius multimèdia o meta data electrònica (que guarda dades GPS o registres d'edició, per exemple). El que caracteritza i destaca a aquesta aplicació és la seva suite de software, que combina diferents programes (com per exemple Skitch) per aportar-li característiques addicionals a les llibretes, com la capacitat d'afegir contingut a mà amb una pantalla tàctil o la de transformar imatges o veus en text.
  9. 9. 9  Serveis d'emmagatzemament en línia: Serveixen per a pujar i guardar arxius multimèdia en servidors arreu del món, concepte anomenat com "emmagatzemament en núvol". En són exemples coneguts Mega, DropBox, Mediafire, iCloud, etc. A més d’aquestes eines, podem trobar altres que ens ajuden en el reforç educatiu, per a complementar el temari escolar. Alguns exemples d’aquestes eines són:  JClic: JClic està format per un conjunt d'aplicacions informàtiques amb les quals el professorat o els alumnes poden crear exercicis com trencaclosques, associacions, pràctiques de text, paraules creuades ...  Hot Potatoes: Les eines de Hot Potatoes permeten la creació d'activitats d'elecció múltiple interactives, de resposta curta, d'emplenar espais, mots encreuats, i exercicis de reordenar una frase.  CmapTools: CmapTools permet realitzar mapes conceptuals, els quals ajuden a la comprensió de textos, destacant els punts més rellevants d'un tema. Aquesta eina s'utilitza per a transmetre en forma clara idees o conceptes complexos.
  10. 10. 10  Com podem utilitzar les noves tecnologies dins les aules? Molts professors són reticents a donar la passa de l’educació tradicional a l’aplicació de la tecnologia dins les aules, però els avantatges que aquestes aporten s’haurien d’aprofitar utilitzant aquests recursos per educar, entretenir i aconseguir l’objectiu de transmetre el coneixement. L’època ha canviat i actualment el professorat disposa d’eines de les que han de treure profit, els educadors han d’actualitzar-se i conèixer els recursos que els estudiants utilitzen. Els docents poden utilitzar les noves tecnologies com a tauler d’anuncis, on poden pujar els objectius i continguts de l’assignatura, apunts de classe, a més de acompanyar-los amb informació complementaria, exercicis d’autoaprenentatge, reforç i/o ampliació. Això ajudarà a l’alumne a tenir organitzada la informació i poder consultar-la en qualsevol moment i fer front de qualsevol dubte. A més el professor pot utilitzar aquesta eina com a punt de reflexió sobre el que s’està veient a l’aula. En el cas de que els alumnes siguin creadors d’alguna manera (fent treballs d’investigació, entrevistes, vídeos...) es pot crear una web (un portafoli electrònic) com a eina d’expressió i comunicació, on els mateixos alumnes poden exposar les seves aportacions i treballs. Pot servir com a hemeroteca dels treballs dels alumnes. D’altra banda, els professors poden utilitzar aquests recursos per a avaluar i demanar treballs dels alumnes. Amb les TIC, el professor pot expressar les pautes que s’han de seguir per confeccionar l’activitat demanada, acompanyant l’explicació amb exemples, que ajudin als alumnes a crear. Amb l’ús de les noves tecnologies també es facilita la manera d’entregar, compartir o publicar les activitats, tant amb el professor com a l’hora de treballar en grup. Per aquesta utilitat es poden utilitzar eines esmentades com Dropbox i Mega o altres com el correu electrònic, Google Drive, etc. Utilitzant les noves tecnologies també es facilita la forma de compartir les nostres activitats amb la resta del món. Per últim, una idea més sobre com utilitzar les noves tecnologies dins l’aula es com a eina de comunicació i discussió. La xarxa ens dóna la possibilitat de crear fòrums de discussió i sales de xat, a on es poden esmentar queixes, suggeriments i dubtes.
  11. 11. 11 QUINS AVANTATGES APORTA L’ÚS DE NOVES TECNOLOGIES A LES AULES? La utilització de les noves tecnologies i les tècniques d'educació 2.0 s'han demostrat com a molt beneficiaries per a la millora del sistema educatiu. Diferents estudis duen anys estudiant els seus avantatges. Entre aquests s'inclouen l'augment de l'interès de l'alumne en l'assignatura -les pròpies tecnologies donen la possibilitat als professors de dissenyar classes més amenes i atractives per l'alumnat-, la seva millora en les capacitats per a resoldre problemes, l'augment de la confiança en si mateix i l'increment de la creativitat i la capacitat comunicativa. A més a més, en augmentar la capacitat de comunicació i de resolució de problemes de cada alumne, aquests adquireixen també moltes habilitats de treball cooperatiu, i també tendeixen a participar més activament en cada classe. Altres avantatges de les TIC són el lliure accés de cada alumne a tota la informació que necessita en tot moment a qualsevol lloc. També ens donen la capacitat de compartir la informació i el treball propis amb la resta de la classe o, fins i tot, del món. Encara que no tot és perfecte: a aquests avantatges s'oposen una sèrie d'obstacles, com que hi ha professors i alumnes poc habituats a aquest tipus de docència i a l’ús d’aquest tipus d’eines. Encara que aprendre es relativament fàcil, es necessita actitud i motivació de canvi, de la que manquen especialment molts professors habituats al model tradicional, més concernits per la seva pròpia comoditat que per la millora de la seva qualitat educativa. A més a més, a la xarxa hi ha muntanyes d’informació. Els usuaris -els alumnes- es toparan amb informació incompleta i errònia. Pot ser difícil destriar la informació, encara que aquesta també és una altra passa en l'aprenentatge de les TIC. I, com sempre s'ha d'esmentar l'aspecte econòmic, també s'ha de dir que es necessita una gran inversió econòmica per integrar les eines necessàries per aquest tipus d’educació en els centres educatius, i per al manteniment dels equips i la connexió a Internet.
  12. 12. 12 Fins i tot així, es pot concloure amb la certesa de que tots els avantatges que aporten les noves tecnologies a l'educació superen els inconvenients. I és un fet a comentar que les TIC, encara que milloren les capacitats de tots els alumnes exponencialment, s'han desvelat com a inusitadament efectives en els alumnes que manquen de motivació d'estudi (per qüestions personals o familiars) i, especialment, en els alumnes que sofreixen de discapacitat. La facilitat que donen les tecnologies de proporcionar una educació personalitzada per a petits grups d'alumnes o fins i tot una totalment individual s'ha revelat clau en aquest aspecte. Això sí, l'adaptació de les TIC per a alumnes amb discapacitat és un camp que encara requereix molt de desenvolupament, però a on s'han vist grans avanços, com la implantació de teclats en braille a alguns centres educatius, per a alumnes amb discapacitats visuals.
  13. 13. 13 ON I COM S’HA FET FUNCIONAR CORRECTAMENT L’EDUCACIÓ 2.0? En ser l'educació 2.0 no només una implementació de les noves tecnologies a les aules, sinó també un canvi en la metodologia educativa, hem de buscar com s'ha fet funcionar a models amb molt d'èxit avui en dia, com el finlandès o el canadenc. En especial, el model finlandès s'ha fet notar internacionalment gràcies als seus bons resultats i metodologia. Les raons són conegudes per qualsevol persona interessada en el tema: el professorat més preparat i respectat del món, una societat que valora l'educació per damunt de tot i una metodologia que s'especialitza en millorar a tots i cada un dels alumnes, evitant els exàmens i les avaluacions, centrant-se en les competències per damunt del simple coneixement. I aleshores, quin paper juga l'educació 2.0 en l'educació finlandesa? Doncs, fins fa tres anys, les TIC no tenien cap paper protagonista en l'educació finlandesa. La metodologia i els valors que la guiaven, en canvi, si que eren molt pareguts als de l'educació 2.0: la valoració de les competències lingüístiques, científiques i artístiques per damunt del simple coneixement i la memorització, o l'aprenentatge basat en projectes (PBL, Project Based Learning) de recerca o de disseny. Però l'aspecte de connexió en xarxa era una novetat que no tenia cap paper important en l'educació del país nòrdic: tenien pissarres digitals a molts centres educatius, i molts dels millors tallers d'aprenentatge d'habilitats tecnològiques, al igual que ordinadors públics, però res més. Aquesta tendència va començar a canviar fa tres anys. Des d'aleshores, a Finlàndia s'han implantat les tecnologies als centres educatius, agafant un paper destacat l'ús d'ordinadors portàtils, tablets i llibres electrònics per cada alumne,que a més a més comencen a substituir els llibres de lectura i de text a paper. Aquest procés de substitució avança amb tanta força que es preveu que per al 2016 "l'examen de matriculació finlandesa" -l'únic examen nacional que els alumnes d'aquest país fan en tota la seva educació, al final de la seva educació secundària avançada- es realitzi de forma totalment digital, amb els alumnes utilitzant els seus propis tablets o ordinadors portàtils. Aquesta tendència digital ha afectat especialment als treballs de recerca i de disseny típics a tots els cursos, que han canviat
  14. 14. 14 lleugerament per adaptar-se a les noves possibilitats socials, cooperatives i les noves fonts d'informació, a més de per a adaptar-se a la forma en que les noves tecnologies ens donen la possibilitat de compartir el nostre treball a la xarxa. En ser les bases del sistema educatiu finlandès tan properes a les de l'educació 2.0, amb la defensa de valors com l'altruisme, la cooperació o l'ús actiu del pensament, en unificar aquestes bases amb les TIC, podem dir que Finlàndia ja té una metodologia educativa pràcticament igual a la que busca l'educació 2.0. Encara així, no és un model fàcil de copiar i transportar a cap altre regió del món, doncs la base del sistema educatiu a aquest país segueix anant més enllà dels mètodes educatius, sent el seu punt més fort una característica inherent de la seva societat i cultura. Un altre model que s'ha destacat per la seva metodologia i resultats al panorama internacional és el canadenc. És un model conegut per la llibertat que dóna als alumnes, llibertat que permet als alumnes treure el millor de si mateixos, sent el professor un guia en el procés. Sens dubte, una metodologia molt propera a la que tractem en aquest treball. L'educació canadenca, al contrari que la finlandesa, sí que avança conscientment cap a l'educació 2.0 des de fa molts d'anys. Al Canadà, l'educació vol evolucionar amb el món, amb l'objectiu de tenir alumnes molt ben preparats per al futur. L'educació a aquest país es basa en tres pilars, tres característiques que tots els alumnes canadencs han de reunir en acabar els seus estudis: han de ser pensadors actius i crítics, ciutadans ètics i han de posseir un gran esperit emprenedor. Amb aquest propòsit, els educadors i els centres educatius canadencs han canviat el seu mètode educatiu fins a actuar tal i com s'expressa en l'educació 2.0. El professor ja ha passat de ser qui duu el paper protagonista a la classe a ser un guia, i els alumnes aprofiten més que mai la llibertat que el sistema educatiu del seu país sempre els hi ha donat. Això permet al professorat ajudar i centrar-se molt especialment en els alumnes que tenen problemes en la seva educació, tant per qüestions familiars o personals, com per sofrir algun tipus de discapacitat física o psicològica. D'altra banda, a Canadà els docents també han començat a educar basant-se en les competències i habilitats més que en l'educació tradicional disciplinada i basada en la memòria. També les TIC han agafat un paper molt important: els
  15. 15. 15 alumnes es preparen per a la creació del seu currículum digital i per a saber crear i mantenir una bona imatge a la xarxa, a més de que adquireixen coneixements sobre bones pràctiques a Internet, especialment a les xarxes socials. També aprenen a utilitzar moltes de les eines que actualment trobem a Internet, a compartir el seu treball online o a trobar informació correcta i fiable entre tota la que aquesta gran plataforma del coneixement ofereix. Un últim canvi que també trobem als centres educatius canadencs, és la substitució del llibre a paper pel llibre electrònic, visualitzat a un ordinador portàtil o a una tablet. Es creen grans biblioteques de coneixement nacional, a on s'acumulen textos digitals, llibres a paper digitalitzats, material multimèdia, diversos recursos educatius, etc. Aquestes biblioteques digitals es basen en les de les grans universitats dels Estats Units, que arriben a reunir milers de milers d'arxius. Parlant d'universitats, si hi ha un punt on el canvi i la modernització es realitzen més lentament al Canadà és a les seves universitats. Encara que s'ha vist un gran avanç, el model tradicional està molt més implantat a les universitats que als centres educatius, on ja ha evolucionat. Això sí, a favor de les universitats s'ha de dir que implantar l'educació 2.0 amb els temaris universitaris és molt més difícil que fer-lo en els centres educatius a on el contingut és molt més bàsic. En conclusió, en veure com dos països coneguts per la seva qualitat educativa han implantat correctament l'educació 2.0 i l’ús de les TIC i la xarxa en la creació de coneixement i en l'educació dels seus alumnes, especialment els més joves, és fàcil deduir que amb un canvi de la política i la metodologia educatives de qualsevol altre país, l'educació 2.0 també pot ser implantada, i que segurament milloraria les capacitats, eficàcia i pensament de tots els alumnes, reduiria exponencialment la taxa de fracàs escolar i prepararia als pròxims especialistes, científics, metges, etc en l'ús de les TIC i Internet com a una xarxa social.
  16. 16. 16 COM ERA L’EDUCACIÓ TRADICIONAL? Quan fem referència a l’educació tradicional, ens estem referint a l'educació abans de l'existència de l'educació 2.0. Aquesta educació utilitzava com a mètodes d'ensenyament l'analític, sintètic, inductiu i deductiu, és a dir, els mètodes on l'ús de la memòria surt beneficiat, però no el del raonament, el de la concepció i el de l’assimilació dels coneixements per part de l'alumne. Un dels majors pilars d'aquesta educació és l'ordre i la disciplina, on el professor té un paper fonamental i és el model i guia al que s'ha d'imitar i obeir. En aquest tipus d'educació l'alumne desconeixia on es dirigia amb els seus coneixements, ni perquè li ensenyaven el que li estaven ensenyant. Les lliçons tradicionals es reduïen a ser una repetició dels continguts del llibre, tant per part de l'alumne, com per part del professor. A l’educació tradicional es premia la memorització, per això és molt usual que la creativitat i elaboració individual no es desenvolupin de la mateixa forma. A més a més, podem afegir que, les matèries s'ensenyaven com a independents les una de les altres, i a l'alumne li resultava difícil imaginar que el que aprenia en una matèria podia tenir relació amb una altra. L’objectiu principal d’aquesta educació és l’aprenentatge de l’alumne, però tenint com a eixos primordials al professor i els seus plans d’estudi. Domina la importància de les dades sobre la del concepte i es dona poca importància als treballs en grup i activitats participatives. En canvi, l'educació moderna, la 2.0, és un extrem oposat a la tradicional. La finalitat de l'educació moderna era que l'alumne havia de comprendre el sentit i la finalitat del que fa, és a dir, no es donava un paper tan important a la memorització. En l'educació tradicional, el professor era una persona aliena als alumnes, i ells no podien participar en les seves classes. En l'educació actual, el professor imparteix les classes però de manera que els alumnes puguin interactuar i participar a les aules. És a dir, és fonamental la comunicació entre els alumnes i el docent. Com es pot veure, la diferència és notable.
  17. 17. 17 Resum de les diferències entre l'educació tradicional i l'educació moderna:
  18. 18. 18 QUIN FUTUR, AVANTATGES I DESAVANTATGES TÉ L’EDUCACIÓ A DISTÀNCIA? Un altre dels grans objectius de l'educació 2.0 ha set el d'eliminar una barrera tradicional per a l'educació, especialment a la molt avançada i/o especialitzada (com, per exemple, graus universitaris o post-universitaris): la distància. L'educació a distància va sorgir com a solució per a aquest problema. Bàsicament, es coneix com a educació a distància aquella forma d’ensenyament en la qual l’alumne no es troba present físicament al lloc on rep dit ensenyament. Quan utilitzen aquest sistema, els alumnes reben el material necessari (continguts, material multimèdia, exercicis...) i s’avaluen a través de serveis d’Internet. Hi ha una àmplia gama de possibilitats per a l’ús de la xarxa en l’àmbit de l'educació a distància: D'una banda, hi ha alumnes que utilitzen plataformes especialitzades (una de les més conegudes és Coursera), a les quals acadèmies i universitats ofereixen cursos titulats oficials. En aquests casos, s'utilitzen simultàniament classes gravades i per streaming (en directe), explicacions i documents de text, fòrums i sales de xat (conversació) per a alumnes i professors, i diverses aplicacions web usades per a estudiar, examinar i avaluar. Un altre exemple són les universitats que realitzen total o parcialment les seves activitats en línia, com la UNED o la UOC. D’altra banda, es solen utilitzar conjuntament tècniques d’educació a distància amb altres tècniques d’educació 2.0 (a l’aula física) i d’educació tradicional. En aquest cas, es sol utilitzar l’educació a distància com a suport de l’educació a l'aula, oferint a l'alumne contingut addicional per a quan estudia sense el professor. L’exemple més conegut és la plataforma Moodle, utilitzada com a complement educatiu a molts instituts, en nivells d’ESO i batxillerat.
  19. 19. 19 Finalment, molts alumnes comencen a adquirir coneixements mitjançant l'ús d'eines Web 2.0 i l'auto aprenentatge. La lliure cultura ofereix tot tipus de materials, com videotutorials (ex. Khan Academy o Unicoos) o llibres electrònics. Els alumnes solen demanar ajuda i els seus dubtes a fòrums de discussió i sales de xat, avançant sense cap professor que el hi faci el paper de guia. En aprendre d’aquesta forma, sense una entitat avaluadora, no hi ha cap institució qualificada que els hi doni un títol qualificat pels seus coneixements, raó per la qual els alumnes que comencen a estudiar així solen complementar els seus coneixements amb un curs titulat a distància o un grau universitari. La xarxa permet dur l'educació més lluny, oferint al mateix temps comoditat i una font d'informació pràcticament il·limitada encara que, potser, aquesta última forma és la que te el desavantatge més gran, en fer avançar l'alumne per ell tot sol. Altres defectes que es solen atribuir a aquesta educació, com la impersonalitat o la dificultat en el moment d'avaluar, s'han resolt gràcies a una millora en les connexions. Fins i tot, s'ha començat a provar de forma experimental l'ús de la realitat augmentada (AR, l'ús d'imatge i so superposats a la realitat) en un entorn educatiu, encara que a aquesta nova tecnologia li queda molt de desenvolupament. El seu ús podria crear llibres interactius que projectessin imatges en tres dimensions o utilitzar tècniques de geolocalització i escenaris virtuals. També es podria aplicar en l'aprenentatge a través d'Internet. Entre altres beneficis, aquesta tecnologia millora les capacitats de treball individual i col·lectiu de l'alumne, i l'aporta de més coneixements pràctics a més dels teòrics que predominen a molts sistemes educatius. La tecnologia necessària per a utilitzar la realitat augmentada ja la trobem actualment a telèfons mòbils d'última generació, videoconsoles portàtils o tablets. Una última opció que es preveu per al futur es l'ús de la realitat virtual (VR, l'eliminació total de la realitat rebuda pels sentits i la seva posterior substitució per una realitat creada digitalment), que permetria a l'alumne assistir a classe des de la seva habitació, amb l'ús d'un simple HMD i uns auriculars.
  20. 20. 20 ES POT SEGUIR EDUCANT SENSE UTILITZAR LES NOVES TECNOLOGIES? Internet va donar inici a una revolució que va transformar la societat, generant nous productes, noves demandes i noves necessitats; canviant la majoria dels serveis i donant lloc a altres nous. En el món de la formació, Internet va iniciar un traspàs del model clàssic a un model en línia; els mateixos continguts de sempre es van digitalitzar, les classes teòriques es van substituir per vídeos o presentacions i l'acció tutorial per un fòrum. També, i de forma oficial, es van emprar els mateixos indicadors de mesurament: l'assistència a classe es mesurava pel temps que una persona estava asseguda davant de l'ordinador, la participació del professorat es mesurava pels missatges que es contestaven en els fòrums i completar el curs significava que els alumnes havien obert tots els apartats del curs. Des de llavors utilitzen els mateixos elements. Diuen que moltes assignatures presencials s'han transformat perquè tenen sistemes d' e-learning de suport, però la gran majoria l'únic que han fet és que els alumnes en lloc d'anar a la fotocopiadora per a tenir una còpia de les anotacions se les descarreguen per Internet; és a dir, s'han traspassat els continguts de la fotocopiadora a Internet. Des d'un punt de vista polític i de gestió, se'ns pot dir que el model s'ha transformat i això és cert, s'han aprovat lleis noves, models de gestió nous, però l'impacte segueix sent el mateix, la mateixa taxa de fracàs escolar, els mateixos resultats, etc. És lògic: pot haver-hi noves lleis i nous models, però el professorat és el mateix, les metodologies majoritàries són les mateixes, és a l'alumnat al que més li costa aprovar l'examen (que segueix sent del mateix tipus), la principal labor d'aprenentatge es contínua fent a l'aula amb la mateixa distribució (el professor en una tarima i els alumnes asseguts mirant o prenent notes) i per al progrés del professorat es segueixen utilitzant els mateixos indicadors que abans d'existir Internet. És com si en totes aquestes noves lleis i models tot el que ha suposat Internet fos invisible. Això no vol dir que aquesta no hagi set una bona primera passa: ha fet que el model clàssic arribi a més llocs (per exemple a entorns rurals), que sigui més flexible (ens permet assistir a un curs a la nit o els caps de setmana), que sigui
  21. 21. 21 gratuït i que institucions presencials i de prestigi posin els seus continguts en obert. No obstant ja és hora que, almenys des de la formació presencial, deixem d'exportar el nostre model més clàssic, és hora de començar a transformar-lo en una educació 2.0. És hora d'aprofitar el que ens ofereix aquest meravellós oceà que és Internet. No podem continuar tancant els ulls a la infinitat de coneixement accessible i en obert, a les nombroses eines per compartir i cooperar ni a la connectivitat permanent i des de qualsevol lloc que ens ofereix la xarxa. D'aquesta reflexió podem deduir que es pot seguir educant com fins avui, sense utilitzar les noves tecnologies, doncs les metodologies no han canviat pràcticament gens. Eduquem amb Internet igual que quan no el teníem. Les noves tecnologies només han augmentat la comoditat del treball de professors i alumnes, sense canviar el mètode d'ensenyament, sense aplicar-hi els conceptes que caracteritzen l'educació 2.0. Encara que no avançar cap a la utilització de nous mètodes d'ensenyament no és en cap cas la passa correcta a donar a continuació: ara que cada vegada la tecnologia es troba a més centres educatius, només fa falta un canvi en la mentalitat de la major part de la comunitat educativa per a avançar. Però si aquest canvi no s'arriba a produir, els alumnes dels nostres centres es trobaran cada vegada més endarrerits respecte a altres països a on l'educació funciona, i la nostra competivitat i efectivitat baixarà cada cop més, o més millor dit, es mantindrà regular mentre que altres models educatius milloren constantment. En definitiva, la resposta a la pregunta que dóna títol a aquest treball i a aquest apartat no és senzilla, però sí clara. ¿Es pot seguir educant sense utilitzar les noves tecnologies? Sí, sens dubte, doncs tècnicament no hem donat cap gran passa de l'educació tradicional a les noves metodologies. Però, és recomanable no fer aquest canvi? La resposta és negativa es miri com es miri, des de qualsevol punt de vista. Els beneficis de l'educació 2.0 són múltiples, i els seus desavantatges, pràcticament nuls. Potser en un futur ens trobarem tan endarrerits en les nostres habilitats i capacitats que, aleshores, la resposta a la pregunta de si podem continuar sense canviar l'ensenyament passarà a ser un simple "no".
  22. 22. 22 COM PODEM ARRIBAR A IMPLANTAR L’EDUCACIÓ 2.0 EN LA NOSTRA PRÒPIA EDUCACIÓ? Per començar, s'ha de dir que l’educació 2.0 ja està començant a ser implantada avui dia al nostre propi centre. Actualment disposem de recursos dels quals abans no ens beneficiàvem -per fer una referència a les pissarres digitals, portàtils o la xarxa i el servidor interns del nostre institut- gràcies als quals podem accedir fàcilment a eines com les explicades en apartats anteriors. N'és un exemple una assignatura implantada en el nostre institut i que té molt a veure amb l’educació 2.0: l’anomenada TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació ). En aquesta assignatura s’ensenya als alumnes a utilitzar algunes de les noves tecnologies que tenim a la nostra disposició. També hi ha una eina que està sent utilitzada a la pròpia web del centre, el Moodle, eina la qual alguns professors utilitzen per pujar a la xarxa activitats i informació addicionals per ajudar a l’aprenentatge dels alumnes. Alguns professors utilitzen, també, blocs per aquesta mateixa activitat. Però encara que el seu ús a les nostres aules està iniciant-se, hem d’ampliar enormement aquesta visió tecnològica, perquè només estem a les portes de l’educació 2.0: podem trobar un ventall molt ampli de recursos que encara no estan a les nostres aules o que més ben dit encara no utilitzem, ja sigui per la ignorància tecnològica del professorat o bé per una manca de recursos econòmics. Aleshores, com avancem cap a la millora de la qualitat educativa en la nostra pròpia educació? Primerament, per a desenvolupar completament el concepte d'educació 2.0 en el nostre institut, s’hauria de promoure l’ensenyament tecnològic al professorat mitjançant cursos patrocinats pel govern i per tant gratuïts al professorat i d’assistència obligatòria, cosa que ja es fa (de forma general, no sols amb les TIC), ja que cada 4 anys el professorat ha de fer un curs de 100 hores. El problema és que la majoria del professorat actual agafa els cursos més senzills i que no tenen res a veure amb les noves tecnologies. Una solució seria, per posar-ne un exemple, el obligar als professors i formadors a realitzar cursos de TIC i actualització de la metodologia educativa de forma obligatòria.
  23. 23. 23 Posteriorment, s'hauria de millorar els coneixements que té l'alumnat de les TIC amb classes especialitzades, punt que es sol obviar ja que, encara que sí que és cert que som nascuts en l’era tecnològica, molts alumnes no saben aplicar i enfocar el seu coneixement digital en la pròpia educació i estudi. Una altra font necessària per a que sigui possible implantar aquesta educació dins el centre seria l’aportació d’ajudes econòmiques que ofereixin la possibilitat de posar a l’abast dels alumnes les eines tecnològiques que manquen dins de totes i cada una de les classes, a més de millorar la pròpia connexió a la xarxa, la qual deixa molt a desitjar.
  24. 24. 24 BIBLIOGRAFIA R. Grau, J. de Manuel, J. Coll, T. Padrosa, D. Couso, M. Simon, J. Molina i J. M. Llort, Ciència en context 1, 1a edició, Barcelona: Editorial Teide SA, 2008. ISBN 978-84-307-5246-1. Joan Buades Beltran, Reminyola [blog], Eivissa, 2013. Disponible a: http://reminyola.wordpress.com/ Juan José de Haro, EDUCATIVA [blog], Barcelona, 2013. Disponible a : http://jjdeharo.blogspot.com Juan José de Haro, Aplicaciones educativas de las redes sociales [Presentació en línia]. Disponible a:http://www.slideshare.net/jjdeharo/aplicaciones- educativas-de-las-redes-sociales-presentation Govern de les Illes Balears: Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats, Weib [blog], Palma de Mallorca, 2013. Disponible a: http://weib.caib.es Carmen Escribano García, José Ignació Mongé Ganuzas, Alberto Sánchez Pedroche, Adan Garriga Torres i Gemma Tur Ferrer, "Eportafolis i Web 2.0 als estudis de GEDI de la Seu d'Eivissa, CAMPUS EXTENS UIB VIRTUAL [article en un blog], Eivissa, 2012. Disponible a: http://cebloc.uib.cat/eportafolis-i-web- 2-0-als-estudis-de-gedi-de-la-seu-deivissa/ Universitat de les Illes Balears, CAMPUS EXTENS UIB VIRTUAL [blog], Illes Balears, 2013. Disponible a: http://cebloc.uib.cat De participació lliure, Moodle [programari lliure], 2013. Disponible a: https://moodle.org/?lang=ca
  25. 25. 25 Half-Baked Software Inc., Hot Potatoes™[programari lliure]. Disponible a: http://hotpot.uvic.ca Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, zonaClic [programari lliure]. Disponible a: http://clic.xtec.cat/es/jclic/ Institute for Human and Machine Cognition (IHMC), CmapTools [programari]. Disponible a: http://cmap.ihmc.us/ Adelaida Delgado Domínguez, Àngels Pons Sans, Manuel Rivera Ruíz i Gemma Tur Ferrer, Utilitats dels blocs, wikis, i xarxes socials per a una docència 2.0 [document en línia], 2010. Disponible a: http://servidorti.uib.es/adelaida/CIVE/completCIVE.pdf María Luna Argudín, Habilidades docentes [en línia]. Disponible a: http://hadoc.azc.uam.mx/menu/menu.htm Stephanie Falla Aroche, "Ideas para utilizar la tecnología en la educación", Maestrosdelweb [article en una revista en línia], 2009. Disponible a: http://www.maestrosdelweb.com/editorial/ideas-para-utilizar-la-tecnologia-en-la- educacion/ Francisco Aliaga i Antonio Bartolomé, El impacto de las nuevas tecnologías en educación [document en línia], 2005. Disponible a: http://www.uv.es/aliaga/curriculum/Aliaga&Bartolome-2005-borrador.pdf Esther Riobó, "Tecnología en el aula: la TIC en el sistema de educación", aprendemas.com, [article a una revista en línia], 2008. Disponible a: http://www.aprendemas.com/reportajes/P1.asp?Reportaje=1279 Wayne D'Orio, "Finland is #1!", Scholastic [article en una revista en línia]. Disponible a: http://www.scholastic.com/browse/article.jsp?id=3749880%20
  26. 26. 26 Ari Alamäki, "Current Trends in Technology Education in Finland", The Journal of Technology Studies [article en periòdic en línia], 2000. Disponible a: http://scholar.lib.vt.edu/ejournals/JOTS/Winter-Spring-2000/alamaki.html C. M. Rubin, "The Global Search for Education: Got Tech? - Finland", EL HUFFINGTON POST [article en periòdic en línia], 2013. Disponible a: http://www.huffingtonpost.com/c-m-rubin/the-global-search-for- edu_b_4257202.html C. M. Rubin, "The Global Search for Education: Got Tech? - Canada", EL HUFFINGTON POST [ article en periòdic en línia], 2013. Disponible a: http://www.huffingtonpost.com/c-m-rubin/the-global-search-for- edu_b_4215525.html Coursera, Inc., Coursera® [plataforma web], Santa Clara County (California), 2013. Disponible a: https://www.coursera.org/ Damián Morelli, Matías Cumillanca, Agustí Barrientos, unicoos - #nosvemosenlaclase [en línia], 2013. Disponible a: http://unicoos.com Khan Academi, Khan Academy [plataforma en línia], Mountain View (California), 2013. Disponible a: https://www.khanacademy.org/ Albert Sangrà Morer, "La realidad aumentada y su aplicabilidad en el ámbito educativo", EL PAÍS [article a un periòdic en línea], 2013. Disponible a: http://blogs.elpais.com/traspasando-la-linea/2013/07/la-realidad-aumentada-y- su-aplicabilidad-en-el-%C3%A1mbito-educativo.html Múltiples autors, Competents/Gu Gai Gara/Competentes [blog], Espanya, 2013. Disponible a: www.competentes.wordpress.com

×