Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.
Institut de Camarles 
DEPARTAMENT de CIÈNCIES 
EXPERIMENTALS 
CIÈNCIES DE LA NATURALESA 
Grup/classe: 2n ESO 
PRÀCTIQUES D...
Institut de Camarles 
DEPARTAMENT de CIÈNCIES 
EXPERIMENTALS 
CIÈNCIES DE LA NATURALESA 
Grup/classe: 2n ESO 
MESURAR FORC...
4) Fes un dibuix del muntatge experimental (indica el nom del material) de l’experiència i representa, 
mitjançant fletxes...
Institut de Camarles 
DEPARTAMENT de CIÈNCIES 
EXPERIMENTALS 
CIÈNCIES DE LA NATURALESA 
Grup/classe: 2n ESO 
FORÇA D’EMPE...
3) Fes un dibuix del muntatge experimental (indica el nom del material) de l’experiència i representa, 
mitjançant fletxes...
Institut de Camarles 
DEPARTAMENT de CIÈNCIES 
EXPERIMENTALS 
CIÈNCIES DE LA NATURALESA 
Grup/classe: 2n ESO 
CALCULAR PRE...
Activitat 2 Superfície afilada Superfície roma Pressió = F / S 
Força màxima (N) 
(Suposar que es calcula 
com els kg màxi...
Institut de Camarles 
DEPARTAMENT de CIÈNCIES 
EXPERIMENTALS 
CIÈNCIES DE LA NATURALESA 
Grup/classe: 2n ESO 
PRESSIÓ EN E...
Activitat 3: Profunditat en el líquid 
1) Omplir una botella d’aigua de 1,5 L. 
2) Fer tres forats a diferents altures, co...
4) Introduir el bloc, a poc a poc, a l’aigua i deixar que s’enfonsi. 
5) Llegir el volum d’aigua que s’ha desplaçat i comp...
Activitat 8. Mesura de la pressió atmosfèrica (opcional – a casa – ) 
Construir un baròmetre casolà i familiaritzar-se amb...
Institut de Camarles 
DEPARTAMENT de CIÈNCIES 
EXPERIMENTALS 
CIÈNCIES DE LA NATURALESA 
Grup/classe: 2n ESO 
MOVIMENT REC...
3) Representa, en paper mil·limetrat, la gràfica posició-temps (temps -en s- en l’eix X i posició -en cm- en 
l’eix Y), am...
Institut de Camarles 
DEPARTAMENT de CIÈNCIES 
EXPERIMENTALS 
CIÈNCIES DE LA NATURALESA 
Grup/classe: 2n ESO 
ENERGIA 
PRÀ...
5. OBSERVACIONS 
1) Escriure el nom dels compostos químics. Dibuixar el pictograma de seguretat i anotar el seu significat...
Institut de Camarles 
DEPARTAMENT de CIÈNCIES 
EXPERIMENTALS 
CIÈNCIES DE LA NATURALESA 
Grup/classe: 2n ESO 
PROPAGACIÓ D...
Activitat 3 
1) Fabricar una bosseta de cartolina negra i una bosseta d’alumini, amb els laterals doblegats, ben tancats i...
Institut de Camarles 
DEPARTAMENT de CIÈNCIES 
EXPERIMENTALS 
CIÈNCIES DE LA NATURALESA 
Grup/classe: 2n ESO 
LLUM 
PRÀCTI...
REFLEXIÓ EN SUPERFÍCIES CORBES 
Activitat 4 Agafar dues culleres ben polides i observar la pròpia imatge en cada cas. 
Com...
REFRACCIÓ 
Activitat 7 
1) Situar un prisma equilàter en la posició de la figura davant de la persona que 
observa i al da...
Activitat 10 1) Preparar una bola subjectada per la part de dalt, penjada al damunt d’un recipient. 
2) Mantenint la vista...
Institut de Camarles 
DEPARTAMENT de CIÈNCIES 
EXPERIMENTALS 
CIÈNCIES DE LA NATURALESA 
Grup/classe: 2n ESO 
PROBLEMES DE...
Activitat 2: Descriu com funciona un ull amb diferents problemes de visió, que cal anomenar: 
______________ 
____________...
Institut de Camarles 
DEPARTAMENT de CIÈNCIES 
EXPERIMENTALS 
CIÈNCIES DE LA NATURALESA 
Grup/classe: 2n ESO 
EL SO I EL S...
Activitat 2: 
Respon les preguntes,a partir de la informació que es dóna en els enllaços següents: 
http://es.slideshare.n...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

PRÀCTIQUES DE FÍSICA DE 2n ESO

6,136 views

Published on

pràctiques de física 2n ESO

Published in: Education
  • Be the first to comment

PRÀCTIQUES DE FÍSICA DE 2n ESO

  1. 1. Institut de Camarles DEPARTAMENT de CIÈNCIES EXPERIMENTALS CIÈNCIES DE LA NATURALESA Grup/classe: 2n ESO PRÀCTIQUES DE LABORATORI DE FÍSICA PRÀCTIQUES DE FÍSICA 2n ESO 1. MESURAR FORCES 2. FORÇA D’EMPENYIMENT 3. CALCULAR PRESSIÓ 4. PRESSIÓ EN ELS FLUIDS 5. MOVIMENT MRU 6. ENERGIA QUÍMICA 7. PROPAGACIÓ DE LA CALOR 8. LA LLUM 9. PROBLEMES DE VISIÓ 10. EL SO I EL SOROLL
  2. 2. Institut de Camarles DEPARTAMENT de CIÈNCIES EXPERIMENTALS CIÈNCIES DE LA NATURALESA Grup/classe: 2n ESO MESURAR FORCES PRÀCTICA 1: MESURAR FORCES 1. OBJECTIU Observar i mesurar, utilitzant un dinamòmetre, la força elàstica i la força de la gravetat o pes. 2. FONAMENT TEÒRIC 3. MATERIAL El dinamòmetre és l’instrument que serveix per mesurar forces i la unitat de mesura al SI és el newton (N). El seu funcionament es basa en la deformació que sofreix una molla elàstica interna quan s’hi aplica una força que l’estira. Quan aquesta força deixa d’actuar, la molla es recupera per la força elàstica Fe. Quan s’hi penja d’un dinamòmetre una massa m (kg) qualsevol, la deformació que experimenta la molla és deguda a la força de la gravetat o pes del cos penjat Pes (N). L’estirament produït, mesurat en el dinamòmetre, mesura el pes del cos en newtons. En despenjar-hi el cos, la molla recuperarà la seva forma gràcies a la força elàstica. Matemàticament, sabent la massa m d’un cos, es pot calcular el seu pes amb la fórmula P = m. g, on g, la intensitat de la gravetat, és aproximadament 10 N/kg a la Terra. L’instrument que serveix per mesurar la massa d’un cos (quantitat de matèria que té) és la balança i la unitat de mesura al SI és el kg. En el moment en què s’arriba a la posició d’equilibri, pes i força elàstica tenen la mateixa intensitat, el mateix valor (mòdul), actuant les dues en la direcció de la vertical, però en sentit contrari, per la qual cosa, la força resultant és zero. Per tant, en situació d’equilibri, la força elàstica té el mateix valor (mòdul) que la força pes. suport, pinces, nous, dinamòmetre, porta-pesos, cossos de massa coneguda i desconeguda, balança. 4. PROCEDIMENT 1) Muntar el dinamòmetre (5N) en vertical, ben subjectat amb la pinça al suport, deixant una distància adequada respecte la taula i procurant que quedi a una alçada que permeti la fàcil lectura de la mesura. 2) Penjar-hi el porta-pesos amb una massa coneguda. Fer el pas 3. Anar augmentant la massa de 50 en 50 g fins al màxim que pugui mesurar el dinamòmetre. 3) Mesurar, per a cada massa, el pes que marca el dinamòmetre. 4) Penjar 5 cossos diferents, mesurant la massa del cos prèviament a la balança i calcular-ne el pes. 5. MESURES, CÀLCULS I QÜESTIONS 1) Què és la massa d’un cos? Amb quin instrument es mesura? 2) Què és el pes d’un cos? Amb quin instrument es mesura? 3) És el mateix “massa” i “pes”? Explica la resposta.
  3. 3. 4) Fes un dibuix del muntatge experimental (indica el nom del material) de l’experiència i representa, mitjançant fletxes, les forces que actuen quan el cos està en la posició d’equilibri. 5) Completa la taula amb les dades de l’experiment: Experiència 1: Pes de peces de massa coneguda Experiència 2: Pes de material divers Núm. Massa Pes Nom Massa experiència (g) (N) material (g) Pes (N) 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 6) Representa gràficament la variació de la massa (en grams g) [eix de les X] i el pes (en Newtons N) [eix de les Y] obtingut en l’experiència 1. (adjunta el gràfic grapat al full de la pràctica). 7) Quin és el valor de la força elàstica en l’experiència 1? I en la 10? .......................... Com se sap? Per què els valors són diferents, si la molla és la mateixa? 8) Quin és el pes d’un cos de massa 100 kg? Calcula-ho matemàticament. 6. CONCLUSIONS
  4. 4. Institut de Camarles DEPARTAMENT de CIÈNCIES EXPERIMENTALS CIÈNCIES DE LA NATURALESA Grup/classe: 2n ESO FORÇA D’EMPENYIMENT PRÀCTICA 2: FORÇA D’EMPENYIMENT 1. OBJECTIU Observar i mesurar la força d’empenyiment o ascensional que fa l’aigua i entendre què és el pes aparent. 2. FONAMENT TEÒRIC Quan es mesura el pes d’un cos amb el dinamòmetre s’obté el pes real del cos. Si aquesta mesura es fa introduint el cos en aigua, s’obté un pes aparent, menor que el pes real, degut a què l’aigua (o qualsevol líquid) fa una força d’empenyiment en direcció vertical i sentit cap amunt, contrària al pes. La intensitat o valor (mòdul) de la força d’empenyiment E és la diferència entre el pes real i el pes aparent del cos. Gràcies a ella, sembla que els cossos pesen menys dintre l’aigua (i qualsevol fluid) que fora. 3. MATERIAL suport, pinces, nous, dinamòmetre, peces diverses i bany d’aigua. 4. PROCEDIMENT 1) Muntar el dinamòmetre (5N) en vertical, ben subjectat amb la pinça al suport, deixant una distància adequada respecte la taula i procurant que quedi a una alçada que permeti la fàcil lectura de la mesura. 2) Penjar-hi primer una peça i mesurar-ne el seu pes real. Fer el mateix amb l’altra peça de l’altre material, però idèntic volum, per tant, de diferent densitat. 3) Repetir les mesures, però submergint totalment cada peça en aigua. Mesurar el pes aparent de la peça. 4) Repetir l’experiència amb unes peces del mateix material que les anteriors, però amb un volum major. Mesurar el pes real i el pes aparent de cadascuna. 5. MESURES, CÀLCULS I QÜESTIONS 1) Explica què és la força d’empenyiment. 2) Completa la taula següent amb les dades de l’experiment, calculant, en cada cas, la força d’empenyiment E: Fora del bany Dintre del bany Núm. experiència peça (indicar material) Pes (real) (N) Pes aparent (N) E = Preal-Papar. (N) 1 2 3 4
  5. 5. 3) Fes un dibuix del muntatge experimental (indica el nom del material) de l’experiència i representa, mitjançant fletxes, les forces que actuen quan el cos està en la posició d’equilibri. 4) Hi ha alguna relació entre la força d’empenyiment i la densitat del cos que se submergeix? Raona-ho. 5) Hi ha alguna relació entre la força d’empenyiment i el volum del cos que se submergeix? Raona-ho. 6) Què creus que passaria si enlloc d’aigua fos un altre líquid de densitat major? I de densitat menor? Raona-ho. 6. CONCLUSIONS
  6. 6. Institut de Camarles DEPARTAMENT de CIÈNCIES EXPERIMENTALS CIÈNCIES DE LA NATURALESA Grup/classe: 2n ESO CALCULAR PRESSIÓ PRÀCTICA 3: CALCULAR PRESSIÓ 1. OBJECTIU Familiaritzar-se amb el concepte de pressió i saber calcular-la en casos pràctics senzills. 2. FONAMENT TEÒRIC La pressió (Pa pascals) és una magnitud física que es defineix com la força (N) que s’exerceix per unitat de superfície (m2): P = F / S. Un pascal és una unitat de pressió molt petita que representa la força que fa 1 N sobre 1 m2 de superfície. Altres unitats de pressió són el mil·límetre de mercuri (mm Hg), l’atmosfera (atm) i l’hectopascal (hPa). Les equivalències entre elles són: P = 760 mm Hg = 101.300 Pa = 1013 hPa = 1 atm 3. MATERIAL regle, peu de rei, llapis, paper mil·limetrat i calculadora. 4. PROCEDIMENT Activitat 1: 1) Esbrinar la pròpia massa, en quilograms (kg). Calcular el propi pes, segons Pes = m . g (on g = 10 N/kg). Aquesta és la força, en N, que cadascú exerceix sobre el terra quan està dret/a. 2) Marcar al damunt de paper mil·limetrat el contorn d’un peu (millor descalç/a). Comptar el número de quadres de 1 cm2 que queden dintre la marca. Aquesta serà la superfície d’un peu en cm2. 3) Utilitzant factors de conversió, calcular cada superfície anterior S1 i S2 en m2. 4) Calcular la pressió que cadascú fa sobre el terra: a) quan està dret sobre un peu, b) quan està dret sobre tots dos peus. Pressió = F (Pes) / S (Pa). Activitat 2: 1) Esbrinar la pròpia força màxima pensant amb els quilograms de massa que es poden aixecar del terra com a màxim, multiplicats per g = 10 N/kg). Se suposarà que aquesta és la màxima força F, en N, que es pot fer quan es vol enclavar alguna cosa. 2) Mesurar la superfície de la punta afilada d’un llapis S1 i la superfície roma del mateix llapis S2 amb un peu de rei. Aquestes superfícies es mesuren en mm2. 3) Utilitzant factors de conversió, calcular cada superfície anterior S1 i S2 en m2. 4) Calcular la pressió que es faria enclavant el llapis: a) quan s’intenta per la part afilada, b) quan s’intenta per la part roma. Pressió = F (Pes) / S (Pa). 5. MESURES, CÀLCULS I QÜESTIONS 1) Registra les mesures preses i els resultats dels càlculs en les taules següents: 1 m2 = 102 dm2 = 104 cm2 = 106 cm2 Activitat 1 Superfície 1 peu Superfície 2 peus Pressió = F / S Pes (N) S1 (cm2) S1 (m2) Pressió P1 (Pa) Pes = m . g Pes (N) S2 (cm2) S2 (m2) Pressió P2 (Pa) Pes = m . g
  7. 7. Activitat 2 Superfície afilada Superfície roma Pressió = F / S Força màxima (N) (Suposar que es calcula com els kg màxims que s’aixequen a pols del terra multiplicats per 10 N/kg). S1 (mm2) S1 (m2) Pressió P1 (Pa) S2 (mm2) S2 (m2) Pressió P2 (Pa) 2) Calcula, utilitzant factors de conversió, un dels resultats anteriors obtinguts de la pressió en Pa, en les altres unitats de pressió que no són del SI: hPa, atm i mm Hg. 3) Quina relació hi ha entre la pressió i la superfície? I entre la pressió i la força? 6. CONCLUSIONS
  8. 8. Institut de Camarles DEPARTAMENT de CIÈNCIES EXPERIMENTALS CIÈNCIES DE LA NATURALESA Grup/classe: 2n ESO PRESSIÓ EN ELS FLUIDS PRÀCTICA 4: PRESSIÓ EN ELS FLUIDS 1. OBJECTIU Familiaritzar-se amb el concepte de pressió en fluids (gasos i líquids) i observar-ne les propietats. 2. FONAMENT TEÒRIC La pressió (Pa pascals) és una magnitud física que es defineix com la força (N) que s’exerceix per unitat de superfície (m2): P = F / S. A diferència dels sòlids, la pressió en el cas dels fluids (líquids i gasos) té unes propietats molt particulars: actua en totes les direccions sobre el recipient i els cossos que estan submergits en el fluid; depèn de la densitat del fluid; depèn de la profunditat en els líquids i de l’altura en l’aire respecte el nivell del mar; es transmet per igual a totes les parts del fluid (Principi de Pascal) i crea una força ascensional que s’anomena força d’empenyiment o empenta E que permet els cossos surar o no en funció de la densitat del cos i del fluids (Principi d’Arquímedes), entre d’altres. La pressió atmosfèrica és la pressió que exerceix l’aire que hi ha a l’atmosfera en un punt concret de la Terra. Per mesurar la pressió atmosfèrica s’utilitza un baròmetre. A nivell de mar, es defineix com a valor de pressió atmosfèrica normal P = 760 mm Hg = 101.300 Pa = 1013 hPa = 1 atm 3. MATERIAL aigua, plastilina, ous, sal, botelles de plàstic de 0,5 L i de 1,5 L, punxó, 2 pilotes, poal, prisma rectangular, xeringa, tubs d’assaig, vasos de precipitats 4. PROCEDIMENT Activitat 1: Densitat dels cossos 1) Preparar un bany d’aigua (p.e. un cristal·litzador o un vas de precipitats de 250 mL). 2) Agafar plastilina i fer una bola. Introduir-la en el recipient. Què s’observa? 3) Agafar la bola de plastilina anterior i donar-li forma aplanada. Introduir-la en el recipient. Què s’observa? Raona els resultats obtinguts. Activitat 2: Densitat del líquid 1) Preparar dos banys d’aigua de 200 mL amb el mateix volum d’aigua fins la mateixa alçada. 2) En un d’ells, dissoldre bé 3-4 cullerades de sal. 3) Posar un ou dintre de cada vas. Què s’observa? Raona els resultats obtinguts.
  9. 9. Activitat 3: Profunditat en el líquid 1) Omplir una botella d’aigua de 1,5 L. 2) Fer tres forats a diferents altures, començant per dalt, amb un punxó. Què s’observa? Raona els resultats obtinguts. Activitat 4: Principi de Pascal 1) Omplir una botella d’aigua de 0,5 L. 2) Fer forats a diferents llocs amb un punxó i prémer la botella. Què s’observa? Raona els resultats obtinguts. Activitat 5: Força d’empenyiment 1) Agafar una pilota de plàstic i introduir-la en un recipient amb aigua. 2) Intentar enfonsar-la lentament. Què es nota? A mesura que s’intenta enfonsar a l’aigua, canvia la força que cal fer per fer-ho? Com s’interpreta? 3) Agafar una pilota més gran i introduir-la en el recipient anterior. Amb una pilota més gran, la força que cal fer és igual o diferent a la d’abans? Com s’interpreta? Hi ha alguna relació entre la força d’empenyiment i el volum de pilota submergit? Explica-ho. Activitat 6: Principi d’Arquímedes 1) Prendre les dimensions d’un bloc o prisma rectangular d’acer: a (alt), b (ample), c (fons). 2) Calcular el volum V = a. b. c. en cm3 o mL. 3) Omplir una proveta amb aigua fins a una altura perfectament enrasada.
  10. 10. 4) Introduir el bloc, a poc a poc, a l’aigua i deixar que s’enfonsi. 5) Llegir el volum d’aigua que s’ha desplaçat i comparar-lo amb el volum del cos introduït. Què s’observa? Raona els resultats obtinguts. Per a què resulta molt útil aquest experiment? Per què? Activitat 7: Existència de la pressió atmosfèrica Experiència prèvia 1: Agafar una xeringa i estirar l’èmbol fins la mida màxima. Tapar la punta petita de la xeringa i empènyer l’èmbol. Què s’observa? Per què? Activitat 7.1. Omplir un vas tot ple amb aigua. Tapar-lo amb una cartolina. Amb la ma tapant el broc del vas, al damunt del paper, girar-lo. Amb molta cura, retirar la mà. Què s’observa? Per què? Activitat 7.2. Omplir un tub d’assaig tot ple amb aigua. Preparar un recipient amb aigua. Tapar amb un dit el tub d’assaig, donar-li la volta i introduir-lo en el recipient cap per avall i retirar el dit. Què s’observa? Per què?
  11. 11. Activitat 8. Mesura de la pressió atmosfèrica (opcional – a casa – ) Construir un baròmetre casolà i familiaritzar-se amb el concepte de pressió atmosfèrica. Material: un pot de vidre, un tap de suro, cinta adhesiva, un globus, tisores, cartolina, una palla, ganivet, regle, escuradents, una goma elàstica, retolador Procediment: 1) Inflar el globus. Deixar que es desinfli i tallar-li la boca. 2) Estirar la resta de globus al màxim i fer-lo servir per tapar el broc del pot de vidre ben tibant. 3) Col·locar la goma elàstica al voltant del globus per fixar-lo al pot. 4) Amb un ganivet, tallar una circumferència de suro i enganxar-la al centre del globus. 5) Enganxar un parell d’escuradents entre sí i tallar-los per formar un petit triangle. 6) Enganxar aquesta peça a una de les vores del recipient, com es mostra en la figura, que farà de pivot. 7) Enganxar l’extrem d’una palla a la circumferència de suro. Perquè sigui més fàcil apreciar si la palla puja o baixa, confeccionar una guia que pot ser un rectangle de cartolina d’uns 5 cm d’ample i 10 cm de llarg. Graduar la cartolina fent marques cada 5 mm a la vora del costat més llarg. Penjar la cartolina graduada a la paret i col·locar el baròmetre just al davant. Fer una fotografia del teu baròmetre casolà. Observar si hi ha augment o disminucions de pressió atmosfèrica durant uns quants dies. Observar si es correspon amb el temps que fa (Anticicló – altes pressions o Borrasca – baixes pressions) 5. CÀLCULS Suposant que la pressió atmosfèrica d’avui és de 1.026 hPa i utilitzant factors de conversió, calcular quina pressió llegirà un baròmetre de mercuri? És una situació d’anticicló o de borrasca? 6. CONCLUSIONS
  12. 12. Institut de Camarles DEPARTAMENT de CIÈNCIES EXPERIMENTALS CIÈNCIES DE LA NATURALESA Grup/classe: 2n ESO MOVIMENT RECTILINI UNIFORME PRÀCTICA 5: ESTUDI D’UN MOVIMENT RECTILINI UNIFORME 1. OBJECTIU Estudiar un moviment rectilini uniforme (MRU) senzill. 2. FONAMENT TEÒRIC Un moviment rectilini uniforme és aquell en què un cos o mòbil es mou en una trajectòria rectilínia a velocitat constant, és a dir, que la velocitat no canvia al llarg del temps que dura el desplaçament. 3. MATERIAL guia metàl·lica, mòbil, cinta mètrica, cronòmetre, calculadora i paper mil·limetrat. 4. PROCEDIMENT 1) Situar la guia metàl·lica, que fa de trajectòria rectilínia lleugerament inclinada, ben instal·lada. 2) Posar els imants que fan de mòbil en la posició inicial x0= 0, a una petita distància de l’extrem superior, i marcar les diferents posicions del recorregut on es mesurarà el temps x1=40, x2= 90, x3= 140... 3) Posar el cronòmetre a temps zero. 4) Deixar anar el mòbil des de la posició inicial i mesurar el temps en què passa per cadascuna de les posicions assenyalades del recorregut. 5) Repetir les mesures 3 vegades per minimitzar els possibles errors. 5. CÀLCULS 1) Registra les mesures preses en la taula següent i calcula el valor mitjà del temps a cada tram i el total: Posicions (cm) Experiència 1 Experiència 2 Experiència 3 Temps mitjà x0=0 t0= t0= t0= t0m= x1=40 t1= t1= t1= t1m= x2=90 t2= t2= t2= t2m= x3=140 t3= t3= t3= t3m= x4=190 t4= t4= t4= t4m= xtotal= ttotal1= ttotal2= ttotal3= ttotal m= 2) Completa la taula següent, a partir de la taula anterior i els valors de posicions i temps mitjà per tram: Desplaçament (cm) Temps (s) Velocitat (cm/s) x1-x0 = t1-t0 = v = (x1-x0)/( t1-t0) = x2-x1 = t2-t1 = v = (x2-x1)/( t2-t1) = x3-x2 = t3-t2 = v = (x3-x2)/( t3-t2) = x4-x3 = t4-t3 = v = (x4-x3)/( t4-t3) = xtotal = ttotal= v = xtotal / ttotal m =
  13. 13. 3) Representa, en paper mil·limetrat, la gràfica posició-temps (temps -en s- en l’eix X i posició -en cm- en l’eix Y), amb els valors de les diferents posicions i el temps mitjà per tram: 4) Descriu els resultats obtinguts i explica el seu significat: 5) Calcular la velocitat mitjana del moviment en m/s i en km/h (utilitzant factors de conversió): 6. CONCLUSIONS
  14. 14. Institut de Camarles DEPARTAMENT de CIÈNCIES EXPERIMENTALS CIÈNCIES DE LA NATURALESA Grup/classe: 2n ESO ENERGIA PRÀCTICA 6: ENERGIA QUÍMICA 1. OBJECTIU Observar els canvis de temperatura que produeix l’intercanvi de calor, com a forma d’energia, en reaccions químiques. Distingir entre reaccions endotèrmiques i reaccions exotèrmiques. 2. FONAMENT TEÒRIC Una reacció química és un canvi en què les substàncies inicials (reactius) es combinen per transformar-se en unes altres substàncies finals (productes) en un procés que s’anomena reacció i que pot necessitar energia (reacció endotèrmica) o pot produir energia (reacció exotèrmica). Aquesta energia de la reacció s’anomena energia química i es pot observar en els canvis de temperatura que hi ha entre reactius i productes. 3. MATERIAL En aquesta pràctica es fan servir reactius químics. Com a norma de seguretat, cap substància química es toca amb les mans, s’olora o es tasta. Els pictogrames de seguretat que surten als envasos poden ser: Tòxic Fàcilment inflamable Explosiu Corrosiu Perillós per al medi ambient Nociu Irritant Comburent Activitat 1 Espàtula, morter de vidre, tubs d’assaig, gradeta, vas de precipitats, vareta, termòmetre, aigua, nitrat de sodi (NaNO3) i clorur d’amoni (NH4Cl). Activitat 2 Espàtula, tubs d’assaig, gradeta, vareta, termòmetre, aigua i hidròxid de sodi (NaOH). 4. PROCEDIMENT Activitat 1 1) Preparar una mescla d’una espàtula de nitrat de sodi i una espàtula de clorur d’amoni en un morter de vidre i mesclar bé. 2) Posar la mescla dintre d’un tub d’assaig. 3) Omplir amb aigua un tub d’assaig uns 5-6 cm i mesurar la temperatura de l’aigua. 4) Afegir aquesta aigua a la mescla sòlida i agitar fins a total dissolució. 5) Enregistrar la temperatura de la dissolució. Observar si hi ha augment o disminució de temperatura. Activitat 2 1) Posar 5-6 llenties d’hidròxid de sodi en un tub d’assaig. 2) Omplir amb aigua un tub d’assaig uns 5-6 cm i mesurar la temperatura de l’aigua. 3) Afegir aquesta aigua a les llenties d’hidròxid de sodi i agitar fins a total dissolució. 4) Enregistrar la temperatura de la dissolució. Observar si hi ha augment o disminució de temperatura.
  15. 15. 5. OBSERVACIONS 1) Escriure el nom dels compostos químics. Dibuixar el pictograma de seguretat i anotar el seu significat. fórmula nom Pictograma Significat del pictograma NaNO3 NH4Cl Na OH 2) Indicar, en cada cas, si hi ha hagut augment o disminució de temperatura en tenir lloc cada reacció i decidir, quin tipus de reacció química es tracta (endotèrmica o exotèrmica). Afegir un terme anomenat “energia” que sumi a reactius o productes en funció del tipus de reacció. Activitat 1: augment/disminució de temperatura  reacció ________________________ La reacció química que té lloc és: NaNO3 (s) + NH4Cl (s)  Na Cl (aq) + NH4 NO3 (aq) nitrat de sodi clorur d’amoni clorur de sodi nitrat d’amoni Activitat 2: augment/disminució de temperatura  reacció ________________________ La reacció química que té lloc és: Na OH (s)  Na OH (aq) hidròxid de sodi hidròxid de sodi 3) Dir si és endotèrmica o exotèrmica cadascuna de les reaccions següents, el per què i afegir el terme “energia” a reactius o productes segons correspongui. La fotosíntesi: CO2 (g) + H2 O (l)  glucosa (s) + O2 (g) Reacció _______________, perquè ____________________________________________________. La respiració: glucosa (s) + O2 (g)  CO2 (g) + H2O (l) Reacció _______________, perquè ____________________________________________________. La combustió del metà: CH4 (g) + 2 O2 (g)  CO2 (g) + 2 H2O (l) Reacció _______________, perquè ____________________________________________________. 6. CONCLUSIONS H2O H2O
  16. 16. Institut de Camarles DEPARTAMENT de CIÈNCIES EXPERIMENTALS CIÈNCIES DE LA NATURALESA Grup/classe: 2n ESO PROPAGACIÓ DE LA CALOR PRÀCTICA 7: PROPAGACIÓ DE LA CALOR 1. OBJECTIU Observar les tres formes de propagació de la calor: conducció, convecció i radiació tèrmica. 2. FONAMENT TEÒRIC La calor, com a forma de transmissió d’energia tèrmica, pot propagar-se de tres maneres diferents: conducció, convecció i radiació. Transmetre calor per conducció necessita el contacte entre cossos conductors de la calor, com els metalls, que transmeten l’energia cinètica de les partícules del cos més calent al cos més fred. Transmetre calor per convecció necessita que es formin corrents en l’aire o en l’aigua (mals conductors de la calor) de forma que hi ha corrents cap amunt de la part calenta del gas o del líquid (part menys densa) i corrents cap a baix de la part freda del mateix gas o del mateix líquid (part més densa), que generen un moviment cíclic. Transmetre calor per radiació necessita cossos calents que emetin energia tèrmica i cossos que l’absorbeixen bé (cas de superfícies negres i rugoses). 3. MATERIAL Activitat 1 tubs d’assaig, gradeta, vas de precipitats, pinces de fusta, placa calefactora, termòmetre, aigua, mostres de metall (ferro) i d’arena. Activitat 2 vasos de precipitats, placa calefactora, termòmetre, aigua, gel, comptagotes, blau de metilè. Activitat 3 cartolina negra, paper d’alumini, termòmetres, grapadora o cinta adhesiva, llampada, rellotge. 4. PROCEDIMENT Activitat 1 1) Posar en un tub d’assaig fins a 2-3 cm de ferro. 2) Posar en un tub d’assaig fins a 2-3 cm d’arena. 3) Preparar un bany d’aigua en un vas de precipitats al damunt d’una placa calefactora. 4) Quan l’aigua comenci a bullir, tancar la calefacció. 5) Introduir-hi un tub d’assaig, deixar-lo 5 minuts dintre del bany i enregistrar la temperatura del material. 6) Fer el mateix amb l’altre tub d’assaig. 7) Comparar resultats: T (ºC) mostra de ferro ______________ T (ºC) mostra d’arena _________________ Activitat 2 1) Preparar un bany d’aigua amb un vas de precipitats al damunt de la placa calefactora. Escalfar fins que l’aigua comenci a bullir. Enregistrar la temperatura. 2) Preparar un bany de gel en un vas de precipitats similar a l’anterior i amb la mateixa mida d’aigua. Enregistrar la temperatura. 3) De forma simultània, afegir unes gotes de blau de metilè a un vas de precipitats i a l’altre. 4) Observar què succeeix.
  17. 17. Activitat 3 1) Fabricar una bosseta de cartolina negra i una bosseta d’alumini, amb els laterals doblegats, ben tancats i segellats amb grapes o cinta adhesiva, on dintre hi pugui cabre un termòmetre tapat fins a la meitat, com es mostra a la figura. 2) Col·locar un llum a uns 30 cm de les dues bosses amb una bombeta de 60 W i engegar el llum. 3) Enregistrar la temperatura en ambdós casos als 5 minuts, 10 minuts, 15 minuts i 20 minuts. Termòmetre en T (ºC) 5 minuts T (ºC) 10 minuts T (ºC) 15 minuts T (ºC) 20 minuts Paper d’alumini Cartolina negra 5. OBSERVACIONS 1) Explicar què s’observa, respecte la temperatura, en les experiències de l’Activitat 1. Raonar-ho. 2) Explicar què s’observa, respecte la difusió del colorant, en les experiències de l’Activitat 2. Raona-ho. 3) Explicar què s’observa, respecte la temperatura, en les experiències de l’Activitat 3. Raonar-ho. 6. CONCLUSIONS
  18. 18. Institut de Camarles DEPARTAMENT de CIÈNCIES EXPERIMENTALS CIÈNCIES DE LA NATURALESA Grup/classe: 2n ESO LLUM PRÀCTICA 8: PROPIETATS DE LA LLUM 1. OBJECTIU Observar diferents efectes de les propietats de la llum. 2. FONAMENT TEÒRIC La llum és l’energia electromagnètica radiant visible a l’ull. La llum es propaga en línia recta en forma de raigs. Les principals propietats de la llum són la reflexió, la refracció i la dispersió. Les propietats de la llum tenen múltiples aplicacions: espills plans o corbats (còncaus o convexos) i lents (convergents o divergents). 3. MATERIAL Es descriu a cada activitat. 4. PROCEDIMENT Es descriu a cada activitat. 5. OBSERVACIONS En cada activitat es plantegen unes observacions i/o qüestions que cal respondre relacionades amb cada experiència. REFLEXIÓ EN SUPERFÍCIES PLANES Activitat 1 Fer el muntatge que s’indica en la imatge per fer l’experiència indicada. Com són l’angle incident A i l’angle reflectit B, quan es fa incidir llum sobre un espill pla amb un angle qualsevol A, per molt que es variï aquest angle?. Activitat 2 Fer el muntatge que s’indica en la imatge per fer l’experiència indicada. Com són la distància de l’objecte al vidre i la distància de la imatge al vidre? Activitat 3 Posar un  en la frase de cada opció que acabi correctament Els miralls plans donen imatges...: opció 1 opció 2 ...de diferent mida que l’objecte reflectit ...de la mateixa mida que l’objecte reflectit ...invertides ...no invertides ...lateralment invertides ...horitzontalment invertides ...situades al lloc exacte on es troba el mirall ...situades més enrere del mirall ...a menor distància que l’objecte reflectit ...a igual distància que l’objecte reflectit
  19. 19. REFLEXIÓ EN SUPERFÍCIES CORBES Activitat 4 Agafar dues culleres ben polides i observar la pròpia imatge en cada cas. Com és la imatge que es forma en la cara còncava de la cullera? I quan s’apropa al màxim l’objecte a la cullera, què passa? Com és la imatge es forma en la cara còncava de la cullera? Activitat 5 Observar el que t’assenyala el/la professor/a. Descriure el què s’observa. Entrar en http://www.youtube.com/watch?v=yljggIHHPgY i anota l’explicació que s’hi dóna. Activitat 6 Completar la taula següent amb les opcions que s’hi donen per definir la imatge en cada cas: Espill /mirall Imatge Real / Virtual Dreta / Invertida Augmentada / Reduïda Pla Còncau (imatge a distància major que C) Còncau (imatge a distància menor que C) Convex C = centre de curvatura de l’espill
  20. 20. REFRACCIÓ Activitat 7 1) Situar un prisma equilàter en la posició de la figura davant de la persona que observa i al damunt d’un paper en blanc. 2) Enviar un raig de llum làser al mig del prima, fent que el raig vagi el més paral·lel possible a la taula. 3) Dibuixar sobre el paper el raig incident i el raig refractat. Què és la refracció de la llum? Com surt el raig refractat del prisma respecte el raig incident? Per què? Activitat 8 1) Omplir un vas de precipitats amb aigua i col·locar-hi dintre una espàtula. 2) Observar des del lateral del vas i descriure què s’observa. Anotar l’explicació del què succeeix consultant-la en: http://www.youtube.com/watch?v=x6JiOyHzsWA Activitat 9 1) Posar un dibuix, com el que es mostra (rectangle de 4x3,5 cm dividit en 3 parts desiguals i pintat de diferents colors), al darrera d’un pot de vidre i observar el què s’hi veu. 2) Omplir el pot de vidre amb aigua i posar el dibuix al darrera, a l’altura de la vista de la persona observadora, fins que es vegi bé. 3) Pintar amb colors el què s’hi observa, aprofitant el rectangle de sota. Anotar l’explicació del què succeeix consultant-la en: http://fq-experimentos.blogspot.com.es/2008/10/todo-depende-del-cristal- con-que-se.html
  21. 21. Activitat 10 1) Preparar una bola subjectada per la part de dalt, penjada al damunt d’un recipient. 2) Mantenint la vista de la persona observadora a l’altura de la bola i sense perdre-la de vista, omplir tot el recipient amb aigua. 3) Descriure què s’observa Anotar l’explicació del què succeeix consultant-la en: http://www.youtube.com/watch?v=XHR704fRzjI&list=PL29E45696C9195230&index=10 Activitat 11 1) Col·locar una moneda en el mig d’un cristal·litzador dintre. Omplir d’aigua a poc a poc, observant què succeeix a través de la paret lateral del recipient i al mateix nivell del recipient. 2) Col·locar una moneda al mig sota el cristal·litzador. Omplir d’aigua a poc a poc, observant què succeeix a través de la paret lateral del recipient i al mateix nivell del recipient. 3) Col·locar una moneda sota el cristal·litzador i una moneda a dintre, a uns 2 cm una de l’altra. Omplir d’aigua a poc a poc, observant què succeeix a través de la paret lateral del recipient. 4) Col·locar dos monedes sota el cristal·litzador i una moneda a dintre, al mig de les altres dues. Omplir d’aigua a poc a poc, observant què succeeix a través de la paret lateral del recipient. Anotar l’explicació del què succeeix consultant-la en: http://www.youtube.com/watch?v=DztKnu1guK0&feature=related Activitat 12 1) Col·locar un vas de precipitats de 100 mL dintre d’un vas de 250 mL, al mig. 2) Omplir amb oli transparent hidratant primer el vas petit. 3) Omplir el vas gran a poc a poc, observant què succeeix a través de la paret lateral del recipient. 4) Descriure què s’observa. Anotar l’explicació del què succeeix consultant-la en: http://cluster-divulgacioncientifica.blogspot.com.es/2010/03/el-vaso-que-desaparece.html 6. CONCLUSIONS
  22. 22. Institut de Camarles DEPARTAMENT de CIÈNCIES EXPERIMENTALS CIÈNCIES DE LA NATURALESA Grup/classe: 2n ESO PROBLEMES DE VISIÓ PRÀCTICA 9: L’ULL HUMÀ I ELS PROBLEMES DE VISIÓ 1. OBJECTIU Estudiar el funcionament de l’ull humà i els problemes de visió que pot tenir. 2. FONAMENT TEÒRIC Ull humà, les seves parts i funcionament. iris, còrnia, retina, pupil·la, cristal·lí, humor vitri i humor aquós, nervi òptic Globus ocular Celles, pestanyes i parpelles Glàndules lacrimals Iris Pupil·la Cristal·lí Retina Nervi òptic Bastons Cons 3. ACTIVITATS Activitat 1: Visiona el següent vídeo i descriu com funciona un ull normal. https://www.youtube.com/watch?v=KgkcGO7ldPc&feature=related ______________
  23. 23. Activitat 2: Descriu com funciona un ull amb diferents problemes de visió, que cal anomenar: ______________ ______________ ______________ Activitat 3: Visiona el vídeo https://www.youtube.com/watch?v=BoEVEEb0aCs Un ull emmetrop (ull normal) sempre enfocarà bé? Què passarà amb l’edat? Observa les 3 figures següents que representen 3 problemes de visió. Descriu sota de cada imatge com veu l’ull de prop i de lluny i a sota, digues a quin problema de visió correspon. Busca com es corregeix cadascun al web indicat. http://teleformacion.edu.aytolacoruna.es/FISICA/document/fisicaInteractiva/OptGeometrica/Instrumentos /ollo/ollo.htm 4. CONCLUSIONS
  24. 24. Institut de Camarles DEPARTAMENT de CIÈNCIES EXPERIMENTALS CIÈNCIES DE LA NATURALESA Grup/classe: 2n ESO EL SO I EL SOROLL PRÀCTICA 10: EL SO I EL SOROLL 1. OBJECTIU Estudiar el so i les seves propietats. Distingir entre so i soroll. Entendre què és la contaminació acústica. 2. FONAMENT TEÒRIC El so és una vibració que es propaga a través de l’aire i arriba en forma d’ona sonora a l’oïda. 3. ACTIVITATS Activitat 1: Visualitza el vídeo “TALLER DE SO” https://www.youtube.com/watch?v=NU9aeHLmD-Q&feature=relmfu Relaciona la pregunta de la columna de l’esquerra amb la resposta correcta de la columna de la dreta. 1 Què és el so? Agut o greu. 2 Com es propaga el so? De la freqüència. 3 Què és un diapasó? El número de vegades que vibra una ona per segon. 4 Què és un oscil·loscopi? El timbre. 5 Què és l’amplitud de l’ona? Un so agut. 6 Com pot ser el to d’un so? La transmissió d’una vibració d’un cos a una altre si ambdós vibren a la mateixa freqüència. 7 De què depèn el to d’un so? Molts, 10, 11... 8 Què és la freqüència de l’ona? La vibració que vibra al doble de la freqüència fonamental. 9 Qui té la freqüència major un so agut o un so greu? A través de l’aire, un medi elàstic. 10 Què són els harmònics? El resultat de com ressonin les intensitats dels diferents harmònics (el fonamental i tots els altres) en un caixa de ressonància que és diferent per a cada instrument. 11 Què és el primer harmònic? L’altura de l’ona que mesura la intensitat del so. 12 Un instrument musical quants harmònics pot donar? Aparell que transforma les vibracions sonores en elèctriques per enregistrar-les en una pantalla. 13 Què és la ressonància? Una vibració que es propaga. 14 Els harmònics i la ressonància serveixen per a explicar la intensitat, el to o el timbre d’un so? Instrument que s’utilitza per fixar el to d’un so. 15 Què és el timbre? Els múltiples de la freqüència fonamental de vibració d’un so.
  25. 25. Activitat 2: Respon les preguntes,a partir de la informació que es dóna en els enllaços següents: http://es.slideshare.net/ilzep/sonido-y-ruido-4099155 https://www.youtube.com/watch?v=riC_b9ERDcQ http://www.juntadeandalucia.es/averroes/recursos_informaticos/andared01/paisaje_sonoro/contamin a.htm i http://ca.wikipedia.org/wiki/Decibel a) Què és el soroll? b) Què és la contaminació acústica? c) Quins efectes nocius té sobre el cos humà? d) Com es podria millorar la contaminació acústica? e) Què és un sonòmetre? Per a què serveix? En quina unitat mesura? f) Completa la taula següent sobre el nivell de la intensitat del so d’acord a l’oïda humana: 180 dB 140 dB 130 dB 120 dB 110 dB 100 dB 90 dB 80 dB 70 dB 50-60 dB 40 dB 20 dB 10 dB 0 dB g) Què li pot passar a una persona exposada durant prou temps a més de 120 dB? 4. CONCLUSIONS

×