Víctor Rodríguez Malras      I.E.S. Lluch i Rafecas: 2 BATX-B     23/09/2011                ANÀLISI DE TRES NUS EN EL BOSC...
Víctor Rodríguez Malras        I.E.S. Lluch i Rafecas: 2 BATX-B    23/09/20114. Elements formals i compositius a. Forma: t...
Víctor Rodríguez Malras                      I.E.S. Lluch i Rafecas: 2 BATX-B           23/09/2011                        ...
Víctor Rodríguez Malras        I.E.S. Lluch i Rafecas: 2 BATX-B            23/09/20117. Diferències amb altres solucions c...
Víctor Rodríguez Malras        I.E.S. Lluch i Rafecas: 2 BATX-B     23/09/2011     Apart d’això, l’escena és irrellevant i...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Anàlisi de tres nus en el bosc

261 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
261
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Anàlisi de tres nus en el bosc

  1. 1. Víctor Rodríguez Malras I.E.S. Lluch i Rafecas: 2 BATX-B 23/09/2011 ANÀLISI DE TRES NUS EN EL BOSC1. Classificació de l’obra a. Títol: Tres nus en el bosc (o Paisatge amb tres nus i Pastoral) b. Autor: Sunyer i de Miró, Joaquim (1874 – 1956) c. Cronologia: 1913 - 1915 d. Escola o país: mediterranisme e. Estil: noucentisme2. Tema: en un paisatge relaxant i intimista, compost per arbres, suaus ondulacions del terreny, matolls i prats, tres dones nues gaudeixen d’un moment idíl·lic. L’aparició d’un gos serveix, en certa manera, d’introducció al quadre3. Descripció Elements de suport: tela Elements tècnics: oli
  2. 2. Víctor Rodríguez Malras I.E.S. Lluch i Rafecas: 2 BATX-B 23/09/20114. Elements formals i compositius a. Forma: tancada a partir de la l’ús de la línia en les figures. En les formes, molt definides gràcies a les pinzellades acurades, hi ha una harmonia aconseguida a partir de la rodonesa de les dones que simulen les formes de la natura. b. Composició: oberta i unitària (sense relació entre els elements ja que la composició està segmentada per franges verticals que donen verticalitat a la composició). c. Perspectiva: geomètrica i descendent (sense perspectiva aèria) cosa que genera una sensació de pla. d. Línia d’horitzó: no n’hi ha. Punt de vista alt. e. Simetria: aconseguida per la similitud entre les formes de les dones i l’orografia i el fet que el braços estableixen línies paral·leles amb les branques dels arbres (tronc de l’arbre central – braç de la dona de la dreta). f. Geometria: certa geometrització de les figures i del paisatge a la manera de Cézanne i corbes estudiades que insereixen les figures femenines en l’orografia del terreny mediterrani. g. Llum: irreal i pròpia, ja que no hi ha una llum externa, són els mateixos objectes que s’autoiluminen a partir de les tonalitats. h. Cromatisme: monocromatisme produït l’austera i apagada gamma de colors: tons verds, ocres i marrons (a la manera de Cézane).5. Antecedents i influències posteriors En un inici, el pintor va començar amb un estil proper al postimpressionisme. Més tard, després de les seves estades a París, Munic i Itàlia, la seva pintura va definir-se en el nou moviment: noucentisme, que recollia els valors del classicisme (equilibri, harmonia...), els quals es reflectien en l’ideal platònic de bellesa allunyat del caràcter modernista. Dins d’aquest noucentisme barrejat amb el classicisme sorgeix el mediterranisme (que agafava el mediterrani com a paradís perdut), amb Joaquim Torres Garcia com a principal exponent. Sunyer va ser un artista clau dins aquest moviment, creant pintures de notable personalitat i connotacions mediterrànies. Finalment, es va tornar a apropar als seus orígens, allunyant-se del noucentisme. Tots els nus en el bosc de Sunyer van ser vistos pel noucentisme català com l’expressió del catalanisme més pur, fins a tal punt, que Joan Maragall va elogiar- ne un, el Pastoral.
  3. 3. Víctor Rodríguez Malras I.E.S. Lluch i Rafecas: 2 BATX-B 23/09/2011 En les obres de Sunyer, per tant, trobem influències de Cézanne i Renoir pel que fa al cromatisme (sobrietat i austeritat dels tons), a la tècnica (corbes i volums) i al tema (móns idíl·lics, nuesa...). Aquest fet es veu clarament en els Banyistes de Cézanne.Trobem altres referents com Praxítel·les, Rubens o Manet, pel queLes grandes baigneuses, Cézane (1900-08) fa a la representació de cada una de les figures femenines. El mediterranisme creat per Sunyer, caracteritzat per una composició simplificada, unes estructures clares i la utilització de colors nítids, sobris i transparents, va acabar fent escola a Catalunya.6. Relacions amb obres similars de l’autor Tres nus en el bosc és la continuació de la línia temàtica encetada per l’artista a partir de Pastoral (1910-11). Aquesta fou la primera amb aquesta temàtica i mostra una dona nua que es confon amb el paisatge i que és envoltada d’ovelles, un paisatge frondós, unes muntanyes i un gos. Es convertí en símbol del noucentisme català i fou Pastoral, Sunyer (1910-11) elogiada per Joan Maragall amb aquestes paraules: «Em va semblar trobar-me en un encreuament de les nostres muntanyes, d’aquests turons tan característics de la nostra terra catalana, aspra i suau al mateix temps, simplement eixarreïda, com la nostra ànima […] I com sempre que tenim una sensació així de forta d’un paisatge, que sentim de seguida la misteriosa afinitat de la nostra naturalesa amb la de la terra i comencem a estimar-la amb voluntat creadora…» El Paisatge amb tres nus s’inclou dintre d’aquests nus de Sunyer que recreen la comunió entre la dona i la natura des d’un punt de vista innocent i artificiós, que simbolitzaven la dona catalana i la Catalunya eterna.
  4. 4. Víctor Rodríguez Malras I.E.S. Lluch i Rafecas: 2 BATX-B 23/09/20117. Diferències amb altres solucions coetànies El noucentisme coincideix en temps amb les Primeres Avantguardes: el cubisme, moviment que pretenia representar la tridimensionalitat en un pla bidimensional; el fauvisme, moviment on el color és l’element essencial i es prescindeix de llum i de profunditat; el futurisme, moviment d’exaltació de la modernitat enfront el passat, amb el mateixos principis de simultaneïtat del cubisme però aplicats al moviment; i l’expressionisme, moviment basat en la espontaneïtat i l’emoció enfront la racionalitat de les formes8. Funció i significat de l’obra La funció de l’obra era presentar-la al públic i a la crítica perquè la jutgessin i, possiblement, l’adquirissin. Però, indirectament, també respon a una altra funció: la defensa dels valors de la pàtria catalana, mitjançant l’exaltació del paisatge i el tipus de fèmines autòctones, d’acord amb els pressupòsits noucentistes, tot i que el propi Sunyer no s’incloïa en aquest, ja que no es volia posar etiquetes. Per tant, l’obra també respon a la voluntat de l’autor per a la recerca d’un estil propi. Pel que fa al significat, els tres nus femenins representen tres actituds diferents: la de l’esquerra, més púdica en tapar-se amb les mans el pit i el sexe (Venus púdica de Praxítel·les), la de la dreta, recolzada a l’arbre, més exhibicionista (Venus de Rubens o Tizià) i la del mig, més contemplativa (Manet). Aquestes figures opulentes, homenatge de les qualitats plàstiques del cos femení, alhora, s’uneixen amb el paisatge, com si dona i paisatge fossin expressions de la natura. El que aconsegueix és crear un vincle entre dona catalana i paisatge mediterrani (gràcies, en part, a les fesomies autòctones), expressant així el fort lligam que té amb Catalunya i, alhora, la seva visió idealitzada d’aquesta Catalunya i Mediterrània. Olympia, Manet (1863) Venus i Adonis, Rubens (1630) Venus de Medici, Praxítel·les
  5. 5. Víctor Rodríguez Malras I.E.S. Lluch i Rafecas: 2 BATX-B 23/09/2011 Apart d’això, l’escena és irrellevant i quotidiana aportant la idea que la felicitat es troba en les petites coses, idea que es veu reforçada amb el cos signe de intranscendència.9. Context històric i artístic Aquesta obra s’entén en el context de dos fets històrics:  La creació de la Mancomunitat de Catalunya (1914), una federació de les quatre províncies catalanes (resultat d’un catalanisme polític consolidat) i que tenia com a objectiu potenciar i normalitzar la llengua i la cultura catalanes i convertir Catalunya en un país modern. El seu primer president fou Enric Prat de la Riba.  La Primera Guerra Mundial (1914-1918), que va dividir la societat catalana segons si la persona era partidària a la Triple Entesa, als imperis centrals o neutral. A més d’aquest context històric, l’obra respon a un context artístic que gira al voltant del noucentisme. Aquest moviment, vinculat amb el catalanisme polític i difós de del diari La Veu de Catalunya fou l’estil cultural de la Mancomunitat. Ideat per Eugeni d’Ors el 1906 i d’àmbit exclusivament català, volia tornar a les pautes estètiques de la cultura clàssica, del Renaixement i del Neoclàssic, en contra del Modernisme, amb l’objectiu polític de construir una pàtria catalana. Característiques i pautes del noucentisme: - Racionalitat, equilibri, mesura, harmonia, proporció i claredat. - La cultura clàssica com a sinònim de cultura mediterrània, amb l’objectiu de tornar a enganxar Catalunya amb la seva tradició cultural. Per això, rebutja els models estètics centreuropeus (gòtic) vigents en el modernisme. - L’ideal noucentista reflexa la moral i els idearis de la burgesia, la base social del moviment, fonamentats en la raó i l’intel·lecte. - Els valors primordials es relacionen amb la idea de contenció i ordre: família, maternitat, treball, educació, cultura… - L’ espai urbà com a símbol de la capacitat ordenadora de l’ ésser humà, per contraposició a la natura desfermada i salvatge del ruralisme romàntic i modernista. - El paisatge noucentista que presenten moltes obres pictòriques es sempre vist des del vessant de la civilització: l’hort, el jardí...

×