Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Bons d'Impacte Social-UpSocial-juny14

479 views

Published on

Published in: Investor Relations
  • Be the first to comment

Bons d'Impacte Social-UpSocial-juny14

  1. 1. ELS BONS D’IMPACTE SOCIAL UNA INTRODUCCIÓ AL MODEL DE PAGAMENT-PER-ÈXIT PER FINANÇAR RESPOSTES MÉS EFICIENTS I EFICACES A REPTES SOCIALS.
  2. 2. 2 INDEX 1. Perquè és necessària una nova perspectiva 2. Els mecanismes de finançament actuals 3. Els bons d’impacte social 4. Beneficis del model 5. Els primers Bons d’Impacte Social al món 6. Referències en premsa ELS BONS D’IMPACTE SOCIAL (BIS)
  3. 3. 3 Per què és necessària una nova perspectiva? Els estats inverteixen anualment milers de milions d’euros per respondre a reptes i problemes socials. Però, en la majoria de casos, tenim poc coneixement de l'eficàcia de la inversió. El rendiment s’avalua poc sovint i quan es fa, es tendeix a avaluar el nombre de persones ateses i la quantitat dels serveis prestats, en lloc dels resultats que s'aconsegueixen. Alhora, els ajustos de pressupostos porten sovint a no invertir en la prevenció, fins i tot quan se sap que això comportarà majors despeses en posar-hi remei en el futur. Aquesta situació també amenaça d'ofegar la innovació: com es poden invertir recursos per provar noves idees quan ni tan sols podem pagar el que ja estem fent? I simplement, no estem avançant prou ràpid per fer front als problemes socials creixents. La crisi i l’atur està augmentant les demandes socials mentre que els ingressos públics van minvant. De la reincidència de presos a la preparació escolar, de l'obesitat a l’envelliment actiu, hi ha una dramàtica mancança de solucions provades, sostenibles i escalables. Els mecanismes de finançament actuals Imaginem per un moment que els governs definissin les poblacions d'alta prioritat, que mesuressin periòdicament els resultats aconseguits per aquestes poblacions, que experimentessin finançant intervencions enfocades a assolir els resultats, i que creessin una cultura de millora contínua en què els agents són responsables d'aconseguir els millors resultats possibles a través d’intervencions provades i noves estratègies innovadores. Malauradament aquesta no és la realitat de la inversió social. Hi han tres característiques dels mecanismes actuals de finançament que inhibeixen la innovació: § Els pressupostos se centren en el pagament d’inputs en lloc de pagar per assolir resultats. La inversió social es centra en pagar per una quantitat de serveis més que per aconseguir uns resultats. § Els pressupostos es construeixen de manera retros-pectiva, construint-se entorn al finançament de les mateixes coses que van ser finançades l'any anterior amb petits ajustos per inflació. En alguns casos, fins i tot Com es pot invertir en provar noves idees quan ni tan sols podem pagar el que ja estem fent? Els pressupostos se centren en el pagament d’inputs en lloc de pagar per assolir resultats. ELS BONS D’IMPACTE SOCIAL (BIS)
  4. 4. 4 es requereixen que els mateixos proveïdors es contractin any rere any per oferir exactament els mateixos serveis, siguin quina sigui la seva eficàcia. § Els horitzons temporals són massa curts. És difícil que amb horitzons temporals de 3-4 anys es duguin a terme inversions preventives que podrien oferir importants estalvis en els pressupostos futurs, sobretot si aquests estalvis es generen en una legislatura posterior. Els governs de tot el món estan començant a reconèixer la necessitat d'un nou enfocament dels serveis socials que posi l'èmfasi en la identificació d'idees innovadores, posant a prova la seva eficàcia, i amb capacitat de portar a suficient escala les intervencions que tenen èxit alhora de solucionar els problemes socials. Els principals obstacles per aquest nou enfocament són la manca de finançament per avançat, la incapacitat per mantenir l'enfocament en el rendiment i en mesurar-lo adequadament, i la reticència a assumir riscos que implantar una intervenció prometedora però no provada. El model dels bons d’impacte social està dissenyat per superar aquests obstacles. Els bons d’impacte social El model de bons d'impacte social és un innovador i prometedor enfocament que combina els pagaments per èxit i la disciplina de mercat. Té el potencial de millorar els resultats obtinguts, superar els obstacles a la innovació social, i fomentar les inversions en serveis de prevenció que generin estalvi. Aconsegueix això (a) dirigint els fons públics cap a aquelles intervencions que demostren clarament del seu impacte en les poblacions prioritàries, amb resultats rigorosament mesurats, (b) transferint el risc de fracàs del programa al sector privat, i (c) facilitant la identificació d’intervencions que millors resultats donen per portar-los a escala. En el model més comú dels bons d’impacte social, el govern contracta una entitat o empresa per obtenir els serveis socials. El govern paga l'intermediari per l'assoliment d’uns objectius o fites relacionades amb els resultats que es volen obtenir (en alguns casos no paga res fins que s’aconsegueixin els resultats. En altres hi han pagaments parcials en general menors). El rendiment es mesura rigorosament mitjançant la comparació dels resultats de les El finançament per avançat, la incapacitat per enfocar-se en el rendiment i mesurar-lo, i l’aversió a assumir riscos són els principals obstacles a la innovació. Els bons d’impacte social és un model de pagament per èxit. ELS BONS D’IMPACTE SOCIAL (BIS)
  5. 5. 5 Introducció al concepte dels bons d’impacte social (BIS) persones a què es refereix el proveïdor de serveis en relació amb els resultats d'un grup de comparació o control que no s'ofereix el serveis. Si la organització contractada no aconsegueix assolir els objectius definits, el govern no paga. Els pagaments fixen un objectiu mínim a aconseguir, i un nivell màxim de pagament en cas de superar els objectius. La organització contractada obté els fons per implantar les intervencions a través de capital d’inversors privats (amb un doble ànim: comercial i filantròpic) que proporciona el finançament per la implantació a canvi dels pagaments que el govern faria si s’aconseguissin els objectius. La organització contractada utilitza aquests fons operatius amb proveïdors de serveis per oferir les intervencions necessàries per aconseguir els objectius. Beneficis del model Per l’administració pública, aquest model permet transferir el risc de la innovació a inversors privats, genera recursos per la inversió en prevenció, i ofereix un camí eficient per aconseguir resultats en les poblacions objectiu. Això no és Administració pública Inversors privats 5. Retorn de capital + interessos Entitat contractada 1. Inversió 2. Capital operatiu 4. Pagament s per èxit Proveïdors de serveis 3. Resultats i estalvi en despesa social més que un contracte basat en el rendiment. Si el projecte té èxit, l’administració paga l’import acordat. En alguns casos l'assoliment dels objectius pot produir estalvis pressupostaris que, en part o totalment, compensen el cost dels serveis. Si la organització contractada no aconsegueix assolir els objectius definits, el govern no paga. Els BIS permeten transferir el risc de la innovació a inversors privats, generen recursos per la prevenció, i ofereix un camí eficient per aconseguir resultats en les poblacions objectiu. ELS BONS D’IMPACTE SOCIAL (BIS)
  6. 6. 6 Introducció al concepte dels bons d’impacte social (BIS) Per proveïdors de serveis, empreses i entitats, aquest model és atractiu per què proporciona un finançament estable de diversos anys i comença una relació amb el govern que pot permetre operacions d'escalar ràpidament si el proveïdor és capaç de demostrar l'eficàcia del programa. Els inversors (comercials i filantròpics) se senten atrets pel model ja que proporciona avaluacions d'acompliment rigoroses de les iniciatives que estan finançant. I també veuen un retorn econòmic de la seva inversió, adequat al risc que agafa. Primers BIS al món § El primer pilot del BIS s’ha dut a terme al centre penitenciari de Petersborough, Regne Unit. L’entitat SocialFinance va firmar un contracte amb el ministeri de Justícia, per proporcionar serveis de prevenció de la reincidència per 3.000 reclusos amb penes curtes durant sis anys. Han recaptat 6,5 milions d’€ d’inversors per finançar la prestació de serveis a través d'una altra organització no lucrativa: St Giles Trust. El govern pagarà a SocialFinance només si la taxa de reincidència cau almenys 7,5% en comparació amb la taxa de reincidència d’un grup de presos similars en altres presons que no reben la intervenció. § Altres projectes al Regne Unit utilitzen els BIS per tractar altres problemes socials, com els de persones sense sostre, proporcionar un major suport als joves en situació de vulnerabilitat, i en persones en l’atur de llarga duració. § Als EUA, el President Obama va crear l’oficina d’innovació social per, entre d’altres, impulsar els BIS. A Nova York, s’ha creat un BIS per menors en conflicte amb la llei amb l’objectiu de reduir la reincidència, millorar les seves oportunitats i reduir costos de serveis socials. Hi han projectes de BIS a altres 6 estats, orientats a persones sense sostre, i joves en situació d’exclusió social. Finalment, la la Universitat de Harvard està donant suport tècnic a 28 projectes de BIS a administracions locals als EUA. Proporciona un finançament estable de diversos anys, i tenen el potencial de generar un gran retorn social i un retorn econòmic modest però interessant. ELS BONS D’IMPACTE SOCIAL (BIS)
  7. 7. 7 Crain’s Chicago Business (10/07/2013) “A new kind of futures contract for Illinois” The Boston Globe (09/24/2013) ‘Pay for success’ program in Mass. gets boost WKAR (09/20/2013) Michigan Tackles Public Ills with Private Funding Associated Press (09/09/2013) Michigan will seek investors for social program Government Executive (07/31/2013) How Non-Profits and Think Tanks Are Pushing Government to Better Leverage Data The Post and Courier (07/18/2013) Social impact bonds offer great opportunity for South Carolina Aiken Standard (07/03/2013) SC as Global Leader in Government Innovation The New York Times (06/13/2013) Goldman Sachs to Finance Early Education Program KDVR (06/11/2013) Gov. Hickenlooper and Denver Mayor Hancock focus on improving social issues Alton Daily News (04/11/2013) Quinn Explores Social Impact Bonds Chicago WREX (04/09/2013) Illinois to be 2nd state to start Social Impact Bond program Boston Globe (08/18/2012) Bonds that bring social dividends- New York Times (08/02/2012) Goldman to Invest in City Jail Program, Profiting if Recidivism Falls Sharply McKinsey on Society Webinar and Q&A (05/15/2012) From Potential to Action: Bringing Social Impact Bonds to the U.S. Boston Globe(01/18/2012) $ State may try social impact bonds WBUR (02/25/2011) Mass. Companies Encouraged By Call For Social Impact Bonds The New York Times (02/08/2011) What Are Social-Impact Bonds? The New York Times (02/08/2011) For Federal Programs, a Taste of Market Discipline The Telegraph How Britain leads the world in social-good capitalism The Guardian Social bond: tackling homelessness through payment by results The Guardian (23/11/2012) Social impact bond launched to help teenagers in care and the homeless REFERÈNCIES EN PREMSA ELS BONS D’IMPACTE SOCIAL (BIS)
  8. 8. UpSocial Carrer de Casp 43 08010 Barcelona www.upsocial.org info@upsocial.org ELS BONS D’IMPACTE SOCIAL (BIS) 8

×