Bloc 1 catalunya i espanya a europa i el mon

27,650 views

Published on

Primer bloc, nou temari selectivitat geografia

1 Comment
5 Likes
Statistics
Notes
No Downloads
Views
Total views
27,650
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
16,285
Actions
Shares
0
Downloads
473
Comments
1
Likes
5
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Bloc 1 catalunya i espanya a europa i el mon

  1. 1. 1 CATALUNYA I ESPANYA A EUROPA I EL MÓN Bloc 1. Catalunya i Espanya a Europa i el món. Identificació de les transformacions d'un món globalitzat.
  2. 2. 2 CATALUNYA I ESPANYA A EUROPA I EL MÓN  Índex del BLOC 1:  Tema1. La Globalització  Tema 2. El intercanvi desigual: centre i perifèria  Tema 3. IDH  Tema 4. Les Organitzacions internacionals  Tema 5. La UE  Tema 6. Espanya i Catalunya al món  Tema 7. Espanya i Catalunya a la UE  Tema 8. L'Organització del territori  Tema 9. Catalunya com a nació
  3. 3. 3 LA GLOBALITZACIÓ Tema 1. El concepte de globalització es va començar a utilitzar al segle XX, amb la crisi del bloc socialista, però al llarg de la història s’han produït diferents onades de globalització o internacionalització de les relacions humanes.
  4. 4. 4  La globalització és un fenomen molt antic que es remunta a la prehistòria però que a partir del segle XV es va anar accelerant progressivament. Heu aquí alguns exemples:  Segle XV i la descoberta d’Amèrica. Pel Tractat de Tordesillas (1494) Espanya i Portugal es divideixen el continent.  1760-1840 la revolució industrial porta a la recerca de matèries primeres:  Repartiment d'Àfrica  Colonialisme i imperialisme (Índia, Austràlia, Canadà...)  La I i II Guerra Mundial  La desaparició de la URSS i el seu model econòmic socialista.  Les noves tecnologies (la Guerra del Golf, 1992)  Internet (originat el 1969, al 2009 tenia ja 1858 mll. d'usuaris) La globalització Història
  5. 5. 5  La globalització és un d’aquells conceptes “multifacètics” que és difícil de definir i hem de tenir en compte en què context s’utilitza. Per tant podem parlar de:  Globalització tecnològica i científica que es refereix a la transmissió instantània d’informació i coneixement per tot el globus.  Globalització cultural que es refereix a la uniformització dels gustos artístics, esportius i d'expressions culturals.  Globalització econòmica que descriu els nous sistemes de producció que permeten a les “empreses globals” fer servir capital i mà d’obra per tot el globus.  Globalització política, com per exemple la difusió del neoliberalisme que fomenta la reducció de despeses estatals o la privatització.  Globalització social, com la incorporació de la dóna al treball remunerat, nous rols familiars, augment del nivell de consum, terciarització i mundialització del mercat laboral, etc...  També es parla de la globalització financera, ecològica o d'impacte medi ambiental, geogràfica... La globalització Definició
  6. 6. 6  La globalització econòmica és el procés d’Integració de l’economia mundial en el sistema econòmic capitalista i de l’augment de la interdependència entre les economies dels diferents països. Això suposa la pèrdua de la capacitat de decisió dels estats sobre la seva economia: els centres de decisió econòmics no depenen tant dels estats sinó de les grans empreses multinacionals i dels sistemes financers. La globalització Definició globalització econòmica
  7. 7. 7  Factors de la globalització:  L’espectacular desenvolupament de les telecomunicacions i la informàtica, facilita el flux informatiu o les gestions de les empreses.  Les millores tecnològiques ajuden a reduir despeses, fent que el factor espacial perdi pes dins dels processos econòmics.  La supressió de barreres polítiques i administratives (duanes o aranzels entre els estats) i la creació de tractats i acords sobre lliure comerç (NAFTA, CEE, «TTIP»..).  L’expansió de les empreses multinacionals i de la gran banca han permès l’extensió del capitalisme a escala mundial.  Creació d’organitzacions econòmiques internacionals que serveixen de fòrums de discussió: FMI, Banc Mundial, Organització Mundial del Comerç, i de regionals com la UE. La globalització Factors
  8. 8. 8  Les grans protagonistes i beneficiàries de la globalització són les multinacionals, que han assolit un gran poder. Les multinacionals són empreses que realitzen activitats de producció, venda, compra o investigació en més d’un país.  El 45% d’aquestes Multinacionals són Americanes.  Les 500 més fortes tenen un poder increïble, superior al d'alguns Estats. Controlen el 70% comerç mundial i el 80% inversió estrangera mundial.  Exerceixen una gran influència sobre els governs (el volum de vendes de la General Motors es similar al PIB de Dinamarca). La globalització Les multinacionals/transnacionals IDE: Inversions directes a l'Estranger (horitzontals i verticals)
  9. 9. 9  Les multinacionals desenvolupen diverses estratègies per tal d'adaptar-se al mercat global: – Implantació directa. Crear delegacions en altres països. – Deslocalització. Traslladar activitats a altres llocs, sobretot països emergents – Subcontractació internacional. És un mètode molt flexible. – Joint ventures, aliança entre multinacional i empresa local. – Franquícies internacionals. La globalització Les multinacionals/transnacionals
  10. 10. 10  Moltes multinacionals funcionen a través de franquícies, que consisteixen en un acord per mitjà del qual una companyia matriu concedeix el dret a utilitzar el seu procés de fabricació, la marca, la patent, el secret comercial i altres valors a una altra companyia a canvi d'unes compensacions econòmiques (un percentatge dels beneficis obtinguts). És una fórmula molt utilitzada en l'àmbit dels serveis (hotels, establiments de menjars ràpids, botigues de moda, etc.). Exemples: Mc Donald's, Benetton, Levis, etc.  Una característica comuna a les franquícies és que l'empresa principal manté el control sobre tot el procés productiu o sobre les parts clau, mentre que les empreses franquiciades estableixen una relació de dependència i de subordinació financera, tecnològica, comercial, etc. La globalització Les multinacionals i les franquícies
  11. 11. 11  La deslocalització és una fórmula utilitzada per moltes empreses multinacionals (emmarcada en el procés de globalització de l'economia) des de finals del segle XX, i que consisteix en traslladar una part o totes les seves activitats a un altre país on es gaudeix d'unes condicions productives més avantatjoses: mà d'obra barata i poc conflictiva; legislació molt permissiva en matèria laboral i medi ambiental, avantatges fiscals; etc. Les deslocalitzacions poden resultar conflictives quan comporten el tancament d'empreses als països d'origen i els treballadors resten a l'atur. La globalització Les multinacionals i deslocalització
  12. 12. 12 Hereva de la Rokeffeler Standar Oil 1 Rànquing de FMN Ranquing d'empreses «Llistat Forbes 2016» Industrial & Commercial Bank of China 2 China Construction Bank 3 Agricultural China Bank 4 Berkshire Hathaway (asseguradora) 5 JPMorgan Chase & CO. 6 7 23 53 37
  13. 13. 13 General Motors Toyota Les Multinacionals
  14. 14. 14  Els moviments antiglobalització, també anomenats anticapitalistes o altermundistes, ataquen la globalització i als seus grans defensors (BM, FMI, OMC...). Les raons:  És insostenible ecològicament (es traslladen les empreses més contaminants als països pobres, l'espolien els seus recursos naturals...)  Genera moltes diferències socials i econòmiques (manteniment de l'intercanvi desigual), fet que provoca conflictes (el 50% dels països queden fora del món globalitzat).  Provoca importants fluxos migratoris.  Políticament, la globalització comporta una disminució de la capacitat reguladora dels Estats que sovint prenen decisions en funció dels interessos de les empreses multinacionals o de les imposicions d’organitzacions internacionals com el FMI o el Banc Mundial.  Es fonamenta en l’individualisme i el consumisme que influeixen negativament sobre el conjunt de la societat (manca de solidaritat, de participació en les institucions democràtiques, etc.).  Homogeneïtza la cultura imposant el model dominant dels EUA a través del control dels mitjans de comunicació. La globalització Crítiques
  15. 15. 15  El Fòrum social Mundial (FSM) amb l'eslògan “Un altre món es possible” és una trobada anual que porten a terme diversos moviments socials, amb l'objectiu de celebrar la diversitat, discutir temes rellevants i buscar alternatives a les problemàtiques socials derivades del neoliberalisme i la globalització econòmica.  El Fòrum Social Europeu (FSE) es una trobada que porten a terme els membres del moviment per una globalització alternativa, es reuneixen per a reivindicar, debatre i formular les seves idees i proposicions, compartir experiències i informació i crear xarxes per posar en marxa accions i campanyes eficaces per aconseguir les seves fites. Per exemple demanen: l'anul·lació del deute extern del països pobres, una resolució del conflicte palesti-israelí, s'oposen a les privatitzacions de las empreses públiques... La globalització Crítiques
  16. 16. 16  Un exemple de la integració del sistema mundial econòmic està en la crisis iniciada l’any 2007 als USA que s’ha acabat estenent per tot el planeta. Les conseqüències d'aquesta crisi s'estenen a tots els països, desenvolupats i no desenvolupats:  Empitjorament de les condicions de vida.  Augment de la pobresa i polarització econòmica.  Desigualtats i conflictes socials. La globalització Crítiques
  17. 17. 17  Copia les preguntes a la llibreta i respon-les:: 1. Defineix el concepte de globalització, i explica concretament què és la globalització econòmica. 2. Quins són els factors de la globalització. 3. Defineix que és una multinacional i explica com funciona el sistema de franquícies. 4. Posa 5 exemples de multinacionals. 5. Relaciona aquests tres conceptes: globalització, multinacionals i deslocalització dels processos productius. 6.Què és el “Neoliberalisme”. Busca informació. Activitats
  18. 18. 18 L'INTERCANVI DESIGUAL: CENTRE I PERIFÈRIA Tema 2.
  19. 19. 19  L’intercanvi desigual és el nom que reben les relacions comercials establertes entre els països desenvolupats (centre) i els subdesenvolupats (perifèria). L'intercanvi desigual Centre i perifèria
  20. 20. 20  En l’actualitat hi ha dos mons:  Un món desenvolupat, el nord o el centre.  Renda per capita > 5000$  Tenen una indústria potent i una tecnologia avançada.  Tenen serveis socials i infraestructures.  Un creixement demogràfic pobre (envelliment de la població).  Un alt nivell de consum. L'intercanvi desigual Centre i perifèria  Un món menys desenvolupat, el sud o la perifèria.  Renda per capita < 2000 $  Un desenvolupament industrial i tecnològic escàs.  Tenen serveis socials poc adequats i hi ha un alt grau d’analfabetisme.  Creixement demogràfic elevat.  Sistemes polítics totalitaris o corruptes. El terme subdesenvolupament va començar a utilitzar-se després de la segona guerra mundial per referir-se a un conjunt de països que incrementen ràpidament els seus efectius demogràfics, fet que va fer augmentar els nivells de pobresa (material). https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_pa%C3%AFsos_per_PIB_%28PPA%29_per_capita
  21. 21. 21  Teoria de la dependència o Model Centre-Perifèria o Sistema Món: es va elaborar als anys 70' per explicar que el disseny econòmic és desigual i perjudicial pels països no desenvolupats, als qual se'l s'ha assignat un rol perifèric de producció de matèries primeres (amb baixa valor afegit), mentre que el centre es dedica a la producció industrial (amb alt valor afegit).  L’economia dels països de la Perifèria sol ser dual: coexisteixen activitats econòmiques amb grans inversions de capital amb sectors d’economia tradicional o de subsistència. Les desigualtats socials també són extremes entre les elits que tenen el poder polític i econòmic i la gran majoria de la població que viu en una situació de pobresa. Les principals decisions econòmiques es prenen als països del Centre, on estan els centres de decisió de les companyies multinacionals. L'intercanvi desigual Centre i perifèria
  22. 22. 22 El "sistema-món" es refereix a la divisió del treball a nivell interregional i transnacional, que divideix el món en països centrals, països semiperifèrics i països de la perifèria. És en els països centrals on es concentra una major habilitat, una producció intensiva en capital, i la resta del món es concentra una baixa qualificació, una producció basada en una mà d'obra intensiva i l'extracció de matèries primeres.
  23. 23. 23  Centre, Perifèria i Semiperifèria, en parlem d’aquests conceptes quan ens referim als intercanvis entre tots dos mons: 1. El centre són els països que exporten productes industrials i tecnologia (alt preu), tenen salaris alts i alta ocupació, i mantenen el control dels preus del mercat (USA, Japó, UE). 2. La perifèria són els països que exporten matèries primeres o productes industrials de valor escàs (poca tecnologia i baix preu) , tenen salaris baixos i una elevada subocupació i atur (Àfrica subsahariana, sud d’Àsia, Iberoamèrica). 3. La semiperifèria (“països emergents”) són els països que es troben al mig (els 4 Dragons: Corea del sud, Singapur, Hong Kong, Taiwan, o els nous dragons: Malàisia, Tailàndia i Indonèsia). L'intercanvi desigual Centre, perifèria i semiperifèria
  24. 24. 24  Causes de les desigualtats:  Els processos històrics. Des de la descoberta d’Amèrica (1492) hi hagut un procés gradual de colonització, que es va accentuar amb l’arribada de la revolució industrial.  El deute extern. Els països pobres van rebre ajuts, que han de tornar amb interessos.  La dependència tecnològica (escletxa digital).  Les condicions naturals. Es més fàcil treballar a la zona temperada del planeta que no pas a la tropical.  Desajust entre població i recursos. L’augment del creixement demogràfic, amb les zones amb menys recursos i a l’inrevés . L'intercanvi desigual Centre i perifèria
  25. 25. 25  Hem vist abans el mapa del PIB per capita per països però, en general, el repartiment de la riquesa dins d'un mateix Estat no és igual. No podem oblidar mai que el PIB per capita és una mitjana: suma el valor de tots els béns i serveis produïts en un país (o àrea) i el divideix entre el número de persones que hi viuen. Això vol dir que pot donar-se el cas que cap dels seus habitants tingui efectivament aquest nivell d’ingressos, només és una mitjana aritmètica. L'intercanvi desigual Repartiment desigual
  26. 26. 26  El coeficient de Gini és una mesura de la desigualtat ideada per l'estadístic italià Corrado Gini. Normalment s'utilitza per mesurar la desigualtat en els ingressos (un nombre entre 0 i 1, on 0 es correspon amb la perfecta igualtat i 1 es correspon amb la perfecta desigualtat. Al mapa fa servir l'índex Gini, que és el coeficient x 100. L'intercanvi desigual Repartiment desigual: Coeficient GINI
  27. 27. 27  Copia les preguntes a la llibreta i respon-les:: 1. Què s'entén per Intercanvi Desigual? 2. Explica el model d'intercanvi centre-perifèria o sistema-món. 3. Quins són els països que estan a la semiperifèria? Per què es diu que es troben a la semiperifèria? 4. Posa 5 exemples de països del centre i 5 de països de la perifèria. 5.Què s'entén per dependència tecnològica? 6.Què és el deute extern? Busca informació. I el “deute ecològic”? 7.Què vol dir condonar? 8. Què és el coeficient GINI? Activitats
  28. 28. 28 IDH ÍNDEX DE DESENVOLUPAMENT HUMÀ IDH 2014 Tema 3.
  29. 29. 29 IDH Índex de desenvolupament humà  L'IDH és el resultat d’una recerca elaborada pel PNUD (Programa de les Nacions Unides pel desenvolupament) sobre l’estat del món des del 1990. S’entén per Desenvolupament Humà al fet que les persones puguin portar a terme un vida que s’apreciïn i els hi permeti realitzar-se com a éssers humans. ✔ Es tracta d’una triple mesura: ➔ Viure una vida llarga i sana mesurat per l’esperança de vida. ➔ Rebre una educació adequada mesurat pel l’índex d’alfabetització adulta i l’escolarització primària secundària i superior. ➔ Tenir un nivell de vida decent mesurat per la renda paritària del poder adquisitiu. ➔ L’IDH no inclou però, els respecte pels drets humans, la democràcia o les desigualtats.
  30. 30. 30 IDH Com el calculem?
  31. 31. 31 Els IDH 2014 més alts
  32. 32. 32 Els IDH 2010 més baixos
  33. 33. 33  Copia les preguntes a la llibreta i respon-les:: 1. Explica què és l'IDH i com es mesura. Què no té en compte l'IDH? 2. Què signifiquen les sigles PNUD. 3. Investiga quin és l'IDH del 2014 dels següents països: Espanya, Islàndia, Nova Zelanda, Níger, Burkina Faso, República de Corea, Estats Units i Dinamarca. 4. A quin continent pertanyen els països amb un IDH més baix (xifres del 2014, si les trobeu)? 5. Busca a http://hdr.undp.org/es/informes/ el IDH de Xina, Rússia i Índia. Activitats
  34. 34. 34 ORGANITZACIONS INTERNACIONALS Tema 4.
  35. 35. 35  L’Organització de les Nacions Unides va néixer el 1945 amb quatre objectius (actualment consta de 193 estats): ✔ la defensa dels drets de les persones ✔ el manteniment de la pau ✔ la lliure determinació dels pobles ✔ el foment de la cooperació entre les nacions  L’Estructura, disposa de cinc òrgans principals: ✔ L'Assemblea General: que es reuneix una vegada a l’any; cada Estat hi té un representant (només recomana). ✔ El Consell de Seguretat. Format per quinze membres: 10 s’elegeixen cada 2 anys i 5 són permanents (Xina, França, Rússia, G. Bretanya i EUA); s’encarrega de vetllar pel manteniment de la pau i la seguretat internacional (pren decisions en forma de resolucions). ✔ El Consell Econòmic i Social: format per 54 membres elegits per a 3 anys; s’encarrega de la cooperació econòmica, social i cultural. ✔ La Cort Internacional de Justícia (CIJ) ✔ El Secretariat de l'ONU: instal·lat a Nova York. Organitzacions Internacionals “L'ONU”
  36. 36. 36 Organitzacions Internacionals “El Consell de Seguretat” El consell de seguretat pot imposar embargaments i sancions econòmiques i fer Servir l'ús de la força per fer complir els mandats (resolucions).
  37. 37. 37  L'any 2000, a la Cimera del Mil·lenni de l'ONU, s'establiren els anomenats Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni. ✔ Reduir la pobresa extrema i la fam. ✔ Aconseguir l'ensenyament primari universal. ✔ Aconseguir la igualtat de gènere. ✔ Reduir en dos terços la mortalitat infantil i reduir en tres quartes parts la mortalitat materna. ✔ Reduir la propagació de malalties, especialment el paludisme i la SIDA. ✔ Garantir la sostenibilitat ambiental. ✔ Crear una associació mundial per al desenvolupament Organitzacions Internacionals “L'ONU”
  38. 38. 38 Estructura de l'ONU FAO: Organització per a l'Agricultura i l'alimentació; UNESCO: Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura; ACNUR: Alts comissionat del les Nacions unides pels Refugiats; PNUMA: Programa de les Nacions Unides pel Medi Ambient; UNICEF: Fons de les Nacions Unides per a la Infància.
  39. 39. 39 Membres de l'ONU
  40. 40. 40  Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic va néixer el 1948 com a Organització per a la Cooperació Econòmica Europea (OCEE), per tal d'ajudar en l'administració del Pla Marshall per a la reconstrucció europea després de la IIGM. Posteriorment es va ampliar a estats no europeus, i el 1961 es va reformar i es va convertir en l'organització actual. Es tracta d'una organització de cooperació econòmica formada per trenta-quatre Estats desenvolupats, vint-i-quatre dels quals són europeus.  Actualment, el formen 34 països: Organitzacions Internacionals “OCDE”
  41. 41. 41  El G8 o G7+1 es va originar arran de la crisi petroliera mundial de 1973 i la recessió global subsegüent. El G7+1 està integrat pel Canadà, França, Alemanya, Japó, Itàlia, els Estats Units, el Regne Unit i Rússia. El G8 organitza una cimera anual de caps d'estat per a discutir sobre temes econòmics i polítics.  El G20 va ser establert formalment durant la reunió dels ministres de finances del G7 el 26 de setembre, 1999 i es va crear com a fòrum de cooperació i consulta de temes relacionats amb el sistema financer internacional. El G20 està conformat pels ministres de finances i governadors dels bancs centrals dels estats que integren el G7+1 (Estats Units, Canadà, Alemanya, França, el Regne Unit, Japó, Rússia i Itàlia), i de 12 estats més (Argentina, Austràlia, Brasil, Xina, Índia, Indonèsia, Corea del Sud, Mèxic, Rússia, Aràbia Saudita, Àfrica del Sud, i Turquia), el president de la Unió Europea (si no pertany al G7), el Banc Central Europeu, el director administratiu del Fons Monetari Internacional, el president del Banc Mundial i altres ministres d'aquestes dues organitzacions internacionals. Organitzacions Internacionals “G8 i G20”
  42. 42. 42  Altres Organitzacions Internacionals: ✔ OTAN (Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord) ✔ OPEP (Organització de Països Exportadors de Petroli) ✔ OMC (Organització Mundial del Comerç) ✔ Lliga Àrab ✔ L'UE (Unió Europea) ✔ OSCE (Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa). Organitzacions Internacionals Altres organitzacions
  43. 43. 43 Organitzacions Internacionals Altres organitzacions
  44. 44. 44  Copia les preguntes a la llibreta i respon-les:: 1. Fes un esquema de l'estructura de l'ONU. 2. Tria dos dels objectius del mil·leni de l'ONU, els que tu creguis què són més importants, i explica per què els has triat. 3.Quin any entra Espanya a l'ONU? 4. Què fou el “Pla Marshall”? 5. Quina diferència hi ha entre el G-8 i el G-20? 6. Per què creus que els moviments antiglobalitzadors es manifesten davant les portes del G-8? 7. Busca informació sobre l'OTAN. En quin context històric sorgeix? Activitats
  45. 45. 45 LA UNIÓ EUROPEA Tema 5.
  46. 46. 46  Després de la II Guerra Mundial, Europa estava exhausta i dividida. El món es va dividir en dos blocs (EEUU VS URSS), i Europa va voler començar de nou i configurar una nova política comuna.  El pla de Robert Schuman: ideat per l'economista, Jean Monnet, per resoldre el problema de relacions entre Alemanya i els seus veïns el control dels recursos de carbó i acer, dóna com a resultat l'organisme supranacional de la CECA (Comunitat Europea del Carbó i l'Acer) pactat al Tractat de París i firmat el 18 d'abril de 1951, per França, Alemanya, Itàlia i els tres països del Benelux.  Els Tractats de Roma, de 25 de març de 1957. ✔ Comunitat Econòmica Europea (CEE)  Comunitat Europea d'Energia Atòmica (Euratom- CEEA) La Unió Europea Orígens de la unió
  47. 47. 47 La Unió Europea Mapes Tractat de Versalles - Regió del Sarre França, Alemanya, Itàlia, Luxemburg, Països Baixos i Bèlgica. Països membres De la CECA.
  48. 48. 48  La CEE crearà un mercat interior únic o Mercat Comú i per aconseguir-ho, establirà una sèrie de polítiques concretes sobre la lliure circulació de béns, serveis, persones i capitals (unió duanera). A més, fomentà la llibertat de competència i el desenvolupament d’unes lleis comunes per les quals es governarien els Estats membres.  Evolució de les adhesions a la unió econòmica europea (CEE): ✔ 1973 pels tractats d'adhesió entren Dinamarca, Irlanda i el Regne Unit. ✔ 1981 s'hi adherí Grècia ✔ 1986 entren Espanya i Portugal ✔ 1990 s'integraren a la República Federal d'Alemanya els antics territoris de la República Democràtica Alemanya (RDA). ✔ Després de la signatura del Tractat de Maastricht al 1992 s'hi han incorporat quinze estats més, formant part ja de la denominada UE. La Unió Europea Evolució Econòmica, la CEE
  49. 49. 49  L’Acta Única Europea de 1987 va incorporar el principi de cohesió econòmica i social per tal que fos possible un desenvolupament equilibrat de tots els membres.  L'enfonsament de la Unió Soviètica, fa que al 1990 a la Cimera Europea de Roma, els líders europeus tinguin la voluntat de transformar progressivament la Comunitat en una Unió Europea dotant-la de més dimensió política.  L'1 de novembre de 1993 entra en vigor el Tractat de la Unió Europea (TUE), que va ser signat el 7 de febrer de 1992 a Maastricht pels 12 estats que formaven part de la CEE. Havia nascut la Unió Europea. La Unió Europea L'acta única i el Tractat de La Unió Europea (TUE)
  50. 50. 50  La TUE del 1992 es va basar en tres pilars: Comunitat Europea, Política exterior i seguretat comunes, i cooperació judicial.  Objectius: ✔ Impuls al concepte de ciutadania europea (dret a circular i residir lliurament, dret de sufragi a les eleccions al Parlament Europeu i a les municipals de l'estat membre on es resideixi, dret a dirigir-se al defensor del poble europeu, dret de petició davant el Parlament europeu) ✔ Política exterior i seguretat comunes, per prendre decisions a nivell internacional. ✔ Unió econòmica i monetària (UEM) que va portar a la creació de l'Euro l'any 1999 i el BCE (Banc Central Europeu) i que es va posar en circulació 1 de gener de 2002 La Unió Europea El tractat de Maastricht o TUE
  51. 51. 51 La Unió Europea El tractat de Maastricht o TUE
  52. 52. 52  El Tractat d'Amsterdam, signat a la ciutat d'Amsterdam el 2 d'octubre de 1997, va comportar: la simplificació de la presa de decisions i la integració de la Política Exterior i Seguretat Comuna sota un mateix paraigua. Introdueix la figura d'un alt representant en política exterior.  El Tractat de Niça, signat a la ciutat de Niça el 26 de febrer de 2001, va comportar: la preparació de la futura ampliació de la UE amb vista de la seva ampliació per la Europa de l'Est. La Unió Europea Altres tractats
  53. 53. 53  Per ser membre de la UE s'han de complir els següents requisits: ✔ Que hi hagi institucions polítiques estables i democràtiques. ✔ Cal tenir una economia ferma i viable. ✔ Cal que el país candidat accepti i assumeix com a pròpies les polítiques de la unió.  La UE dels 28: ✔ 1995 s'incorporen Àustria, Suècia i Finlàndia (UE-15) ✔ 2004 s'incorporen Polònia, Hongria, La República Txeca, Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Letònia, Lituània, Malta i la part grecoxipriota de Xipre. ✔ 2007 Bulgària i Romania. ✔ 2013 Croàcia ✔ Queda pendent l'entrada de Turquia, Bosnia-Hercegovina, Macedònia, Montenegro i Sèrbia!! La Unió Europea Ampliacions de la UE
  54. 54. 54 La Unió Europea Ampliacions de la UE
  55. 55. 55 La Unió Europea UE 28
  56. 56. 56  El mot-compost Brexit (de l'anglès, [Great] Britain --> Gran Bretanya i Exit --> sortir).  Un referèndum convocat per David Cameron va decidir d'aquesta qüestió el 23 de juny del 2016.  L'euroescepticisme al Regne Unit sempre s'ha vist present des de la seva incorporació a la CEE l'any 1973. Però, ha anat guanyant força mentre al mateix temps la CEE ha anat formant-se en tant que UE. La Unió Europea Reduccions UE 27: BREXIT
  57. 57. 57 La Unió Europea Les Institucions de la UE
  58. 58. 58  El 2004, es va proposar de fer una “Constitució única europea”, però va fracassar. Així que el 13 de desembre de 2007 la UE-27 van signar el Tractat de Lisboa (excepte el vot dels Irlandesos) que estableix un conjunt de normes per agilitzar i millorar el funcionament de les institucions Europees, com: ✔ El nombre de diputats de l'europarlament es fixà en 750 més el president. ✔ El consell europeu tindria un president permanent renovable cada 2'5 anys, i les decisions han d'estar aprovades per “majoria qualificada” (suport de 55% dels estats i que representin el 65% de la població de la UE) ✔ La comissió Europea es redueix als 2/3 del nombre d'estats membres. ✔ Reforçar la importància de les regions d'Europa. ✔ Crea a l'Alt representant en política exterior. ✔ La lluita contra el canvi climàtic es converteix en objectiu. La Unió Europea El Tractat de Lisboa
  59. 59. 59 La Unió Europea Les Institucions de la UE  La Comissió Europea és el govern (executiu) de la Unió, es conforma de 27 comissaris, un per cada Estat membre. És l'encarregada d'elaborar i transmetre les propostes polítiques al Consell de Ministres i d'administrar els fons comunitaris. José Manuel Barroso (Portuguès 2009).  El Consell de Ministres o Consell de la Unió Europea. És el principal òrgan legislatiu de la UE i està integrat pels ministres (depèn del tema a tractar) de cada estat membre. Té seu a Brussel·les i defineix la política i és qui accepta o rebutja les propostes de la Comissió Europea. Per ex. Espanya té 27 membres d'un total de 385 (per aprovar una norma es necessiten 253 vots). Té un president rotatori cada sis mesos (juliol/desembre 2011, Hongria i gener/juny, Polònia 2012).  El Consell Europeu. És el nom que reben les reunions dels caps de govern i d'Estat amb els ministres d'afers estrangers, i que es fan al país que té la presidència del Consell. Es reuneixen per a impulsar i definir les polítiques de la Unió. Té un president permanent (2,5 anys).  El Parlament Europeu representa a la ciutadania i està compost pels representants de tots els països membres, elegits pels ciutadans de la UE per sufragi universal directe cada 5 anys. Els partits s’agrupen per tendències polítiques, no per països. Te capacitat de legislar i fa de control de la Comissió Europea. Té un total de 751 diputats i Espanya té 54 eurodiputats.  El Tribunal de Justícia vetlla pel compliment dels tractats i el tribunal de comptes, que controla la gestió dels pressupostos.
  60. 60. 60 La Unió Europea Parlament UE
  61. 61. 61 La Unió Europea Òrgans de la UE  A més de les institucions, la UE té diversos òrgans que s'ocupen d'àmbits concrets.  Òrgans consultius: Comitè econòmic i social Europeu (representa als sindicats, patronals, consumidors, etc.) i Comitè de les Regions.  Òrgans financers: Banc Europeu d'Inversions (què fa prèstecs a llarg termini, però no subvencions), Fons Europeu d'Inversions (que ajuda a les petites empreses) i el Banc Central Europeu (responsable de la política monetària de la Unió).  Defensor del poble (que actua entre el ciutadà i les autoritats de la UE).
  62. 62. 62  La Unió Europea és un conjunt heterogeni d’Estats, fet que dificulta el seu enteniment i la presa de decisions.  Molts ciutadans són escèptics davant la idea d'una Europa unida.  No hi ha consens sobre l'entrada de Turquia a la unió.  Per quan una “Constitució Europea”? La Unió Europea Febleses de la unió política Eurobaròmetre: és una enquesta periòdica als ciutadans de la UE sobre assumptes d'interès general que inclou dades des de 1973, essent així un dels instruments més rellevants per analitzar l'evolució de l'opinió pública. En algunes edicions es desglossa per grups d'edat, per comparar les diferències generacionals.
  63. 63. 63  Copia les preguntes a la llibreta i respon-les:: 1. En un mapa mut polític d'Europa situa els diferents països de la UE diferenciant la seva entrada amb colors. Indica a la llegenda el color i l'any d'adhesió. 2. Fes un esquema cronològic amb els diferents tractats signats per la UE. 3. Explica quins són i quins àmbits engloben els tres pilars de la TUE. 4. Busca els següents acrònims: CECA, CEE, CEEA, TUE, UE-27, RDA, UEM, BCE. 5. Fes un esquema de les institucions de la UE. 6.Què és una directiva, un reglament i una codecisió? 7. Busca una gràfica per Internet amb els resultats del referèndum del Brexit i comenta els resultats. Activitats
  64. 64. 64 La Unió Europea La Europa de les regions
  65. 65. 65 L'Europa de les Regions Concepte i classificació  La TUE fa realitat un reclam de l'aplicació del Principi de Subsidiarietat, creant el Comitè de les Regions (CR).  La UE considera que una regió és un territori amb una dinàmica demogràfica i econòmica i uns trets geogràfics comuns, delimitat amb una finalitat de caràcter administratiu i estadístic.  L'Assemblea de les Regions (ARE) és una organització representada per 250 regions de la UE i de fora.  L'EUROSTAT (Oficina Estadística de la UE), l'any 1988, va establir la Nomenclatura d'Unitats Territorials Estadístiques que organitza: ✔ NUTS1: Regions comunitàries Europees ✔ NUTS2: Unitats administratives base (les més utilitzades) ✔ NUTS3: divisions territorials més petites i ja existents Subsidiari: Que ve a ajudar, a reforçar, quelcom més important
  66. 66. 66 L'Europa de les Regions Mapes NUTS NUTS1 NUTS2 NUTS3 Font: EUROSTAT
  67. 67. 67 La Unió Europea Política Regional  Malgrat que Europa és una de les zones més riques i desenvolupades del món, hi ha diferències entre els diversos estats membres. Per reduir-ne les desigualtats hi ha dos tipus de mecanismes financers: ✔ Fons Estructurals i d'Inversió Europeus (EIE) són: ➔ Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) destinat per crear infraestructures i treball. ➔ Fons Social Europeu (FSE) donat per formar treballadors ➔ Fons Europeu de Garantia Agrícola – FEAGA i Fons Europeu agrícola pel desenvolupament rural - FEADER. ✔ Fons de Cohesió (FC) destinat als estats amb un PIB inferior al 90% de la mitjana comunitària, i finança infraestructures relacionades amb el medi ambient i transports. Els països amb un dèficit públic superior al 3% del seu PIB, no el reben.  En política regional, pel període 2007-13, la UE destina el 35% dels pressupost. PIB: és la suma de tots els béns i serveis finals produïts en un espai econòmic durant un període de temps determinat, excloent el consum intermedi utilitzat en la producció
  68. 68. 68 La Unió Europea Subvencions europees regionals  Espanya, juntament amb Polònia, Espanya, Itàlia i Portugal són els principals beneficiaris de la UE en rebre els Fons estructurals i els Fons de Cohesió.  Amb els FEDER a Espanya s'han finançat, per exemple, 1 de cada 10 km. de les autovies espanyoles, les ampliacions dels aeroports de Madrid i Barcelona, el metro de Sevilla, la ciutat de les Arts de València, l'expansió del port de Las Palmas.  Amb els FSE a Espanya s'han finançat, cursos d'ocupació, programes educatius com Lingua o Erasmus, o la promoció de la igualtat entre home-dona.
  69. 69. 69 La Unió Europea La unió econòmica i monetària  L'any 1979 es va crear l'ECU (european currency unit) que no va circular mai però que va ser útil per futura comptabilitat de la CEE. El 1989, amb l'Informe Delors va establir els protocols per arribar a la Unió Econòmica i Monetària (UEM).  El gener de 2002, l'euro va començar a circular pels dotze estats que la conformaven (Zona Euro: França, Alemanya, Itàlia, Luxemburg, Països Baixos, Bèlgica, Gràcia, Espanya, Portugal, Àustria, Finlàndia i Irlanda.) ✔ Al 2007 entren Eslovènia, al 2008 Malta i Xipre i al 2009 Eslovàquia.  Hi ha estats de la UE que fan servir la seva moneda pròpia com el Regne Unit o Dinamarca.  Hi ha estats que no pertanyen a la UE que també la fan servir, com són el cas de La ciutat del Vaticà, Mònaco i la república de Sant Marino, Kosovo, Montenegro, o Andorra. Eurozona: Països de la UE que tenen l'euro com a moneda. La seva política financera està regulada pel Banc Central Europeu. Dos dels objectius bàsics de la CEE va ser el desenvolupament d'un mercat comú, o mercat únic, així com la creació d'una unió duanera entre tots els estats membres. El mercat únic inclou la lliure circulació de béns, capital, persones i serveis dins la Unió.
  70. 70. 70 La Unió Europea L'activitat econòmica  La UE ha patit una “terciarització de l'economia”, és a dir, que el sector terciari representa el 70% del seu PIB.  Pel que fa al sector primari, que representa el 2% del PIB, la UE té dues polítiques: ✔ Política Agrícola Comuna (PAC) i la Política Pesquera Comuna (PPC), els objectiu de les quals són: ➔ Augmentar la productivitat ➔ Assegurar el nivell de vida equitatiu per a la població que hi treballa ➔ Estabilitzar els mercats ➔ Garantir l'aprovisionament ➔ Assegurar preus raonables al consumidor  Altres polítiques econòmiques: ✔ Política Comuna de Transports (PCT) o el sistema Galileu de navegació per satèl·lit (GNSS). ✔Les xarxes transeuropees (TEN) de l'energia, el transport i les telecomunicacions.
  71. 71. 71 L'Economia d'Europa L'activitat econòmica Exportacions: Maquinària Químics i fàrmacs Vehicles i avions 1.790.652,0 € Importacions: Energia (petroli i gas) Vehicles 1.726.483,0 € Japó USA Rússia Xina La balança comercial és la diferència entre el valor monetari de les exportacions i importacions de béns o mercaderies i serveis (depèn del país) en una economia durant un període determinat. La balança comercial de la UE és positiva. Agricultura Indústria i construcció Serveis 0 50000 100000 150000 200000 UE POBLACIÓ OCUPADA PER SECTORS UE
  72. 72. 72 La Unió Europea L'activitat econòmica  El PIB per capita de la UE és de 28700€. El PIB més alt de la UE el tenen Luxemburg, Alemanya, Àustria i els Països Baixos. Mentre que els més baixos ostenten Romania, Polònia i les repúbliques bàltiques.  La Taxa de població activa (persones adultes que treballen o estan a l'atur) mitja a Europa és de 63%. Hi ha països com Dinamarca, Països Baixos, Regne Unit o Suècia en què aquesta taxa supera el 70%, mentre que Espanya es situa en el 59,5% i del 62% a Catalunya.  La despesa mitjana (PIB) en educació de la UE és de 5,25 %. Els països que dediquen més recursos en educació són Dinamarca (8,75%), Suècia (6,82%), i Finlàndia (6,76%) i els que menys Espanya (4,8%), Romania (3,07%) i Bulgària (3,84%).- Dades 2011-. Índex de convergència europea: Indicar de nivell de riquesa d'un país o regió En comparació amb la mitjana europea (=100).
  73. 73. 73 La Unió Europea Febleses de l'economia de la unió  Alguns problemes encara presents a la Unió Europea: ✔ 1. Deslocalització industrial amb el conseqüent atur. ✔ 2. Existència d’excedents agrícoles i pesquers. ✔ 3. Manca de modernització d’alguns sectors industrials i de serveis. ✔ 4. Diferències de nivell de vida i benestar entre regions. S’ha intentat resoldre aquests problemes amb subvencions i ajuts a empreses i regions.
  74. 74. 74  Copia les preguntes a la llibreta i respon-les:: 1. Què són les NUTS? Per què serveixen? Quantes NUTS de nivell 3 hi ha a Catalunya? I a Espanya? 2. Quin tipus d'ajuda econòmica ens donaria la unió en aquest quatre supòsits: a) per fer un polígon industrial; b) per comprar un tractor; c) per fer un curs d'informàtica; d) per fer una depuradora d'aigua. 3. Com s'anomena l'Informe que va portar l'euro? 4. Com s'anomena l'institut d'estadística de la UE? 5. Quins estats fan servir la seva pròpia moneda a la unió? 6. Quins són els objectius de la PAC i de la PPC? 7. Com s'anomena el sistema de comunicacions per satèl·lit de la unió? 8. Què vol dir que la UE ha patit una terciarització de la economia? 9. Què importa i exporta la unió, i cap a on? Activitats
  75. 75. 75 ESPANYA I CATALUNYA AL MÓN Tema 6.
  76. 76. 76 Espanya i Catalunya al món Espanya  Espanya és un dels 27 països de la UE i un dels 198 països del món. Forma part de la civilització occidental i la cultura mediterrània. Un anàlisi en el conjunt mundial:  Extensió: amb 505,990 km2 ocupa el lloc cinquanta-u en el rànquing mundial.  Població: esta dins del grup de països que tenen un volum considerable de població (46 milions) i una densitat de 91 h/km2.  Riquesa: Si es compte el PIB (valor de tota la producció d'un any i ho dividim pel nombre d'habitants. Espanya té un PIB per habitant de 23300€ (idescat 2015) fet que el situa dins dels països més desenvolupats.  IDH: si l'any 2009 Espanya es situava el la 15a plaça, en 2014 ho feia a la 27a. Encara així, es troba dins dels països amb un alt IDH.  Altres dades: ✔ Té 40 llocs culturals i 5 de naturals o mixtes que han estat declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
  77. 77. 77 Espanya i Catalunya al món Història d'Espanya  Segles XIX i XX, Espanya perd importància en el marc internacional degut a :  Pèrdua de les colònies.  Endarreriment econòmic i tecnològic.  Aïllament durant la dictadura del general Franco.  L’emigració cap a Llatinoamèrica i a l’Europa occidental va ser molt important.  La fi de l’aïllament cap al 55 i la recuperació econòmica dels 60 va començar a fer aparèixer Espanya dins l’escenari internacional.  La independència de les possessions espanyoles va implicar la millora de la imatge internacional.  També l’arribada de la democràcia i la modernització del país va ajudar a la normalització de les relacions exteriors d’Espanya.  OTAN (1982) i CEE (1986) defineixen el marc geopolític i geoestratègic internacional d’Espanya en l’actualitat.
  78. 78. 78 Espanya i Catalunya al món Situació geoestratègica  La situació de la península ibèrica com a pont entre Europa i Àfrica, com a entrada a la Mediterrània és preuada entre les grans potències que situen, per exemple, les seves bases militars al seu territori.
  79. 79. 79 Espanya i Catalunya al món Política Internacional  Sota l’ONU s’ha format part de missions internacionals.  Les forces armades espanyoles han participat, des del 1989, en més de 50 missions internacionals.  Uns 3000 efectius de l’exèrcit estan a l’estranger  Les primeres missions: Angola i Namíbia; després Guatemala, Bòsnia, Afganistan, Líban, Kosovo o el Txad. http://www.reclutamiento.defensa.gob.es/ffaa/misiones.htm
  80. 80. 80 Espanya i Catalunya al món Espanya i els països del nord d'Àfrica  Els pobles de la península Ibèrica tenen una llarga història en comú amb els del Nord d’Àfrica (van viure a la península durant 7 segles). Després de l’expulsió dels musulmans (XV), molts hispano musulmans van migrar cap el Magrib.  Es va conquerir:  Ceuta (1415), Melilla (1476) i el Penyal de Vélez de la Gomera (1510).  Al segle XIX,durant del repartiment d'Àfrica, Espanya va obtenir el protectorat del Marroc (1912-1956). Durant aquest segle molts espanyols i catalans migraran cap a Algèria.  Actualment, existeix una forta entrada a la Península de persones procedents del Magrib, pel que l'Estat espanyol a iniciat una sèrie de Programes de cooperació amb el Marroc, Algèria, Tunísia i Egipte i un nou impuls de les relacions diplomàtiques.
  81. 81. 81 Espanya i Catalunya al món Espanya i els països del nord d'Àfrica  Exemples d'apropament:  1994: Fòrum del Mediterrani: Espanya, França, Itàlia, Portugal, Grècia, Malta, Turquia, Marroc, Algèria, Tunísia i Egipte.  2008. Unió per a la Mediterrània, organisme de 43 països, amb l’objectiu d’aprofundir en la pau a la regió i promoure el desenvolupament dels països riberencs.  Factors que poden ser font de tensions amb aquests països són la immigració, les disputes econòmiques (productes agraris, pesca,...), el conflicte del Sàhara Occidental i les reivindicació de ciutats com Ceuta i Melilla .
  82. 82. 82 Espanya i Catalunya al món Espanya i Iberoamèrica  La relació es remunta a la colonització castellana del continent americà:  1898: es tanca la colonització i s’inicia un període de relacions amb els països iberoamericans.  Segle XX: s'inicia un període d’inestabilitat política i recessió econòmica (degut al creixement del deute extern) impossibilitat de desenvolupar les seves economies.  1991: inici de les Cimeres Iberoamericanes on s’estableixen acords institucionals per a la cooperació econòmica, política, cultural, científica,...  La UE ha acordat destinar a Iberoamèrica, per tal de fomentar el progrés global d’aquest països, Fons Europeus per al desenvolupament, i contribucions a la través de la OMS i la FAO, així com crèdits al Banc Interamericà de Desenvolupament.
  83. 83. 83 Espanya i Catalunya al món Espanya ens els organismes internacionals  Forma part de l'ONU on va entrar a formar part l'any 1955.  Forma part de l'OTAN on va entrar a formar part, després d'un referèndum, l'any 1986.  Forma part de la Unió Europea Occidental (UEO) i l'Organització per a la seguretat i la Cooperació Europea, ambdues organitzacions de caire defensiu i de seguretat europees.  Forma part de l'OCDE on va entrar a formar part el 1961.  Forma part del FMI i de l'OMC.  Espanya participa entre d’altres a diverses institucions de l'ONU, com UNICEF, UNESCO, PNUD i ACNUR.  També en organitzacions humanitàries com Creu Roja o Càritas.  També la ciutadania s’ha bolcat amb les ONGD, de les quals les més importants, tenen representació a Espanya. Els cooperants s’han convertit en elements visibles dels conflictes internacionals, i fins i tot han estat objecte d’atacs.
  84. 84. 84 Espanya i Catalunya al món Catalunya en organitzacions internacionals  Catalunya participa a Europa, per mitjà d’organismes com: ✔ Al Comitè de les Regions participa com a regió. ✔ L'Assemblea de les Regions d'Europa; La comunitat del Treball dels Pirineus (CTP) que és un organisme de cooperació transfronterera entre les regions franceses de Llenguadoc-Rosselló i Migdia-Pirineus i les CCAA de Catalunya, Aragó, País Basc i Navarra. ✔ Els Quatre motors d'Europa formada per quatre regions de entre les més dinàmiques econòmicament com Baden-Württemberg (Alemanya), Llombardi (Itàlia)i Roine-Alps (França) i Catalunya; ✔ L'Euroregió Pirineus-Mediterrània, on juntament amb l'Aragó i les Illes Balears i els consells regionals de Llenguadoc-Rosselló i Migdia-Pirineus donen suport a projectes econòmics i socials.  Internacionalment, Catalunya coopera en projectes de desenvolupament en pobles de la Mediterrània, l'Amèrica Llatina i l'Àfrica subsahariana a través de les diverses delegacions de la Generalitat de Catalunya i l'Agència Catalana de Cooperació pel Desenvolupament (ACCD).  La societat civil catalana té una forma implicació en la cooperació internacional.
  85. 85. 85  Copia les preguntes a la llibreta i respon-les:: 1. Investiga què va passar a l'any 1982 durant el referèndum de l'entrada a l'OTAN a Espanya? 2. Quin any Espanya es va retirà del Sahara Occidental? Entre quins dos país, i per quin tractat va quedar repartit aquest territori? 3. Què és una regió geoestratègica? 4. Quins són els elements de tensió en les relacions entre Àfrica i Espanya? 5. Entra al web de les Forces armades: (http://www.reclutamiento.defensa.gob.es/ffaa/misiones.htm) i cerca qualssevol missió i explica-la. 6. A quines Organitzacions Internacionals pertany Espanya? 7. Amb quins organismes internacionals col·labora Catalunya? Activitats
  86. 86. 86 ESPANYA I CATALUNYA A LA UE Una societat postindustrial és aquella que ha evolucionat des d'una economia basada en la indústria a una basada en serveis. VAB per sectors. Dades 2015. Font Idescat Tema 7. El valor afegit brut (VAB) és la suma dels valors addicionals que adquireixin els béns i serveis en transformar-se durant el procés de producció. En l'economia, aquesta és una de les maneres per calcular el Producte interior brut i per tant, sovint es consideren sinònims Agricultura Indústria Construcció Serveis 0 10 20 30 40 50 60 70 80 0,9 19,6 4,7 74,8 2,5 17 5,5 74,9 1,6 19,5 5 73,9 1,5 19 5,4 74,1 Catalunya Espanya Zona Euro Unió Europea
  87. 87. 87 Espanya i Catalunya a la UE PIB L'evolució del producte interior brut durant els últims 6 anys mostra com poc a poc es supera el període econòmic de crisi en què ens trobàvem. Podem veure, què de enregistrar dades negatives al 2015 es passen al 3% positives, dades semblants a les del 2007 abans de la crisi. L'acceleració de la UE i la zona Euro és més lenta que la de Catalunya i el conjunt Espanyol. Taxa de creixement real del PIB. 2015. Font Idescat. PIB:El producte interior brut o producte intern brut (PIB) és la suma de tots els béns i serveis finals produïts en un espai econòmic durant un període de temps determinat, normalment un any, excloent el consum intermedi utilitzat en la producció. Catalunya Espanya Zona Euro Unió Europea -5 -4 -3 -2 -1 0 1 2 3 4 -4,2 -3,7 -4,1 -4,2 -1,1 -1,7 -0,3 0,2 2 1,4 0,9 1,4 3,4 3,2 1,6 1,9 2009 2013 2014 2015
  88. 88. 88 Espanya i Catalunya a la UE Exportacions  L'any 2015, Catalunya va exportar mercaderies per un valor de 63.860 milions d'euros, fet que es va traduir en un decrement del 5,5 % respecte a l'any anterior. A Espanya, les exportacions van decréixer un 3,8%, si es compara amb l'any 2014. El principal destí d'Espanya és la UE (64,9% 2015). Exportacions en milions d'Euros. Dades 2015. Font: Idescat, Destí exportacions espanyoles 2014 Font El País. 2013 2014 2015 100.000 200.000 300.000 58.981 60.314 63.860 235.814 240.582 250.241 Exportacions en Milions d'Euros Catalunya Espanya
  89. 89. 89 Espanya i Catalunya a la UE Importacions  L'any 2015, Catalunya va importar mercaderies per valor de 76 850 milions d'euros, xifra que representa un decrement interanual del 5,1 %. A Espanya, durant el 2015, les importacions van decréixer un 3,2%, respecte a un any enrere. El principal proveïdor és la UE (55,9% al 2015). Importacions en milions d'Euros. Dades 2015 Font Idescat Destí importacions espanyoles 2014 Font El País. 2013 2014 2015 0 100000200000300000 67859,8 72908,7 76850,3 252346,8 265556,6 274415,2 Importacions en milions d'Euros Catalunya Linear (Cata- lunya) Espanya Linear (Espanya)
  90. 90. 90 Espanya i Catalunya a la UE Educació respecte al PIB  Els indicadors de despesa pública en educació respecte al PIB demostren que tant Catalunya com Espanya estan per sota de les dades europea, malgrat la tendència es manté a l'alça (Dinamarca gasta el 8,50% del seu PIB). Taxes percentuals del PIB. Dades 2011. Font Idescat Catalunya Espanya Zona euro Unió Europea 0 1 2 3 4 5 6 4,18 5,02 5,31 5,38 4,21 4,98 5,28 5,41 4,18 4,82 5,15 5,25 2009 2010 2011
  91. 91. 91 Espanya i Catalunya a la UE Recerca i desenvolupament (R+D)  Els indicadors de despesa pública recerca i desenvolupament respecte al PIB demostren que tant Catalunya com Espanya estan molt per sota de les dades europees. Taxes percentuals del PIB. Dades 2014. Font Idescat Catalunya Espanya Zona euro Unió Europea 0 0,5 1 1,5 2 2,5 1,51 1,28 2,1 2,01 1,5 1,26 2,11 2,03 1,47 1,23 2,12 2,03 2012 2013 2014
  92. 92. 92 Espanya i Catalunya a la UE Història d'Espanya a la UE  El franquisme no va possibilitar l'ingrés espanyol en la UE. L'arribada de la democràcia va permetre començar les negociacions, que van concloure en la signatura de l'acta d'adhesió el 1985. L'ingrés es va fer efectiu l'1 de gener del 1986. Es volien assolir els nivells de riquesa i benestar de la resta d'Europa, molt allunyats de la mitjana espanyola.  El desenvolupament econòmic i social del què gaudeix Espanya actualment és degut, en gran part, al mateix procés d'integració europea. La UE ha afavorit la modernització de molts àmbits i ha finançat moltes infraestructures i equipaments, ja que s'ha beneficiat d'ajudes econòmiques comunitàries (FEDER-FEADER), que han permès incrementar notablement el nivell i la qualitat de vida de la població.  La renda per capita espanyola, el 1986 era el 68% respecte la mitjana europea. El 2014, el PIB per Capita d'Espanya es situava per sota de la mitjana europea amb 93% (UE=100).
  93. 93. 93 Espanya i Catalunya a la UE Altres dades econòmiques  Històricament, del 1850 al 1950, Catalunya va ser la regió econòmica capdavantera de l'estat espanyol. Actualment, però, es situa la quarta després de Navarra, País Basc i la Comunitat de Madrid (dades comparatives del PIB).  Espanya s'havia situat econòmicament en cinquena posició després de Itàlia, França, Regne Unit i Alemanya. Tanmateix, ara es troba en 17a posició. Espanya cueja en dos aspectes: ✔ L'atur, ja que és uns dels estats amb major taxa d'atur. La taxa d'atur al 2n trimestre del 2016 a Espanya es situa en un 20%, mentre que a Catalunya en un 15,9%. Espanya va arribar a un màxim històric del 26,9% d'atur el 1r trimestre de 2013. ✔ La inflació, on Espanya (malgrat a millorat) es troba per sobre de la UE. La inflació és un fenomen econòmic que es caracteritza per una pujada generalitzada dels preus. Se sol associar a una emissió excessiva de moneda respecte a l'oferta de béns i serveis. Equival A l'IPC (índex de Preus al Consum).
  94. 94. 94 Espanya i Catalunya a la UE PIB per Capita per CCAA Font INE. PIB per capita en euros. Any 2015 Fons de compensació és va crear per mirar de corregir els desequilibris econòmics interterritorials i fer efectiu el principi de solidaritat.
  95. 95. 95 Espanya i Catalunya a la UE Dades d'Inflació Espanya Font Global Rates anys 2016 2015 2014 2013 2012 2011 2010 2009 2008 2007 -0,02 -0,01 0 0,01 0,02 0,03 0,04 0,05 0,06 -0,01 0 0 0,02 0,02 0,03 0,02 -0,01 0,05 0,02 Evolució Inflació Espanya
  96. 96. 96 Espanya i Catalunya a la UE Evolució de l'atur a Espanya i Catalunya
  97. 97. 97  Copia les preguntes a la llibreta i respon-les:: 1. Què és una societat postindustrial? 2. Observa la gràfica del PIB i explica per què la columna del 2009 surt invertida? 3. Quin és el principal destí de les exportacions d'Espanya i Catalunya? Quin tant per cent representa? 4. Què representa per a Espanya la poca inversió del PIB en educació? 5. Què és la inflació? I el PIB? I l'R+D? 6. Quines conseqüències econòmiques i socials creus que té l'augment de l'atur? 7. Explica el fenomen de la inflació? Amb quin altre barem s'equipara? Activitats
  98. 98. 98 ORGANITZACIÓ DEL TERRITORI Espanya i Catalunya El Territori és una “part de la superfície terrestre, limitada socialment o política mitjançant fronteres administratives o barreres sòcio-culturals, i ocupada per una determinada població”. Tema 8.
  99. 99. 99  Un Estat és el conjunt d'institucions creades per organitzar la vida i activitat de les persones, que viuen en el mateix territori i que estan governades per unes mateixes lleis sota un mateix poder.  Els Estats es relacionen els uns amb els altres: ✔ Firmen tractats, convenis i declaracions Internacionals. La declaració dels Drets humans, és un exemple. ✔ Creen organitzacions Internacionals (és a dir, organitzacions que inclouen dos o més països i que busquen cooperació econòmica o política) L'ONU (Organització de les Nacions Unides), la UE (Unió Europea), el G8, la Lliga Àrab o l'OCDE. Organització del territori Conceptes
  100. 100. 100 Organització del territori Dades generals de l'estat espanyol  El territori espanyol: ✔ Té una superfície terrestre de 505.990 km² comptant-hi la península, illes i possessions del nord d'Àfrica. Un espai aeri i 12 milles nàutiques d'aigües jurisdiccionals. ✔ Té 2032 km² de fronteres amb 5 estats diferents: ➔ França: per la frontera dels Pirineus i l'enclavament de Llívia ➔ Regne Unit: pel territori l'ultramar (colònia britànica) de Gibraltar. ➔ Portugal: excepte del cas municipi d'Olivenza que el reclama Portugal ➔ Regne de Marroc: per les ciutats de Ceuta i Melilla, el penyal de Vélez, la Gomera, el penyal d'Alhucemas i les illes Chafarinas ➔ Andorra ✔ Després de l'entrada en vigor l'any 1995 dels tractats de Schengen (eliminació de fronteres interiors de la UE), Espanya esdevé el guardià de les fronteres exteriors de l'extrem sur d'Europa. Aquesta feina la fa amb l'ajuda de l'agència Frontex.
  101. 101. 101 Organització del territori Dades generals de l'estat espanyol
  102. 102. 102 Organització del territori El Tractat de Schengen  El tractat d'Schengen: ✔ És un acord signat el 14 de juny de 1985 a Luxemburg per Bèlgica, Països Baixos, Luxemburg, França i Alemanya per a la supressió gradual de fronteres comunes. Més tard s'afegiran Itàlia, Grècia, Espanya, Portugal, Austria, Dinamarca, Suècia, Filàndia, Islàndia, Liechtenstein, Suïssa i Noruega. I estableix la lliure circulació de persones, vehicles i mercaderies. ✔ No tots els països que van signar al tractat d'Schengen pertanyen a la Unió (Liechtenstein i Suïssa), ni tota la Unió hi pertany (ja que Gran Bretanya i Irlanda només hi pertanyen parcialment).
  103. 103. 103 Organització del territori De l'estat espanyol  La Constitució de 1978 estableix, al títol VIII, “sobre l’organització territorial d’Espanya”, que Espanya s’organitza territorialment en municipis, províncies i CCAA. ✔ Els municipis (8111) són “l'ens menor territorial primari” i els ajuntaments els governen i administren. Les seves competències venen recollides en la “Llei de Bases de Règim Local” de 1985, com són la seguretat en llocs públics, el transport d’abast municipal, la salubritat, obres i serveis i la protecció del medi ambient. (Concello, Conceyu) ✔ La província (50) és una “entitat local amb personalitat jurídica pròpia, determinada per l’agrupació de municipis”. Es la divisió territorial per a que l’Estat pugui complir les seves activitats (com la recaptació d'impostos,..). Del govern províncies s'encarreguen les diputacions provincials. (diputació foral basca -fou Aldundia) ✔ Les Comunitats Autònomes (CCAA) són “ens públics territorials amb facultats d’autogovern i autonomia legislativa”. Hi ha 17 + 2 ciutats autònomes: Catalunya, Aragó, València, Balears, Navarra, Galícia, Astúries, Extremadura, Múrcia, País Basc, Castella-Lleó, Castella-La Manxa, Andalusia, La Rioja, Cantàbria, Madrid, Canàries, més Ceuta i Melilla.
  104. 104. 104 Organització del territori Els desequilibris Territorials  Actualment hi ha desequilibris entre les Comunitats Autònomes i dins de cadascuna, deguts a les condicions naturals i a la distribució desigual dels recursos al territori. Aquests desequilibris els podem classificar en: ✔ Econòmics: els trobem en la distribució del PIB per càpita, en l'estructura dels sectors econòmics (hi ha regions agràries, industrials i les dedicades al turisme), o la millor dotació de transports i comunicacions concentrats en regions més dinàmiques. ✔ Demogràfics: es manifesten en la distribució desigual de la població. Les zones agràries es despoblen i les urbanes concentren la major part de la població. ✔ Socials: com a conseqüència dels contrasts econòmics es posen de manifest en la diferència de taxa activitat i taxa desocupació, la renta familiar bruta disponible, preu vivenda, els serveis (sanitaris, escolars...), els transports i comunicacions. ✔ De poder: Es poden diferenciar Espais Centrals (més desenvolupats i amb més poder de decisió) i Espais Perifèrics (menys desenvolupats i subordinats als Centrals).
  105. 105. 105 Organització del territori Els desequilibris Territorials
  106. 106. 106 Organització del territori Espanya un Estat plurinacional?  La Constitució de 1978 diu al seu article 2: “la Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la Nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols, i reconeix i garanteix el dret a l’autonomia de les nacionalitats i de les regions que la integren i la solidaritat entre totes elles.” Models d'Estat: Unitaris (són els Estats que estan governats des d'un únic aparell centralitzat, sense donar cap autonomia política a les possibles nacions que les formen); Federals (és una organització estatal formada per diversos Estats en els quals la màxima autoritat política pertany a un govern ferderal central); Descentralitzats ( són estats unitaris en què es reconeix un cert grau d'autonomia i autogovern a uns territoris autònoms, que de vegades coincideixen amb les nacions que conformen l'Estat);
  107. 107. 107 Organització del territori Catalunya  El territori Català: ✔ Té una superfície terrestre de 31.895 km². I 36.020 km² si sumen la part que pertany a l'estat francès i l'espanyol. Per tant, la podem dividir en dos: la Catalunya Nord i el Principat: ➔ La Catalunya Nord forma part de França des de 1659 i no disposa d'autonomia pròpia, si no que forma part del departament Pirineus Oriental. ➔ El Principat és la CCAA de Catalunya i té la capital a Barcelona. ✔ La constitució reconeix el dret de les comunitat autònomes a organitzar-se territorialment. Catalunya estructura el territori en comarques i vegueries. ➔ Les comarques (41) van ser establertes per la “llei de la divisió i organització comarcals de Catalunya de 1987” i definides com a entitats locals, formades per l'agrupació de municipis continguts amb personalitat jurídica pròpia. Són dirigides pel Consell Comarcal (excepte: Conselh Generau d'Aran) ➔ Vegueries definides a l'Estatut d'Autonomia de 2006 com àmbit territorial específic per a l'exercici del govern intermunicipal de coperació local. Són 7: Alt Pirineu i Aran, Barcelona, Camp de Tarragona, Girona, Central, Lleida i Terres de l'Ebre.
  108. 108. 108 Organització del territori Catalunya (41° 49′ N, 01° 28′ E) Comarques Vegueries
  109. 109. 109 Organització del territori L'organització política de l'Estat Espanyol  La democràcia espanyola es basa en la divisió de poders i s'organitza de la següent manera: ✔ Poder Legislatiu, representat per les Corts Generals, i que la conformen: ➔ La Cambra alta o Senat és una cambra de representació territorial i la seva funció principal és revisar les propostes legislatives que provenen del Congrés, encara que serà finalment el Congrés qui les aprovi. A més pot autoritzar o denegar la ratificació dels tractats internacionals ➔ La Cambra Baixa o Congrés dels diputats és una cambra que reuneix als representants dels ciutadans i té el poder de legislar, és a dir, de discutir, aprovar i derogar lleis. A més aprova els pressupostos generals de l'Estat. Els representants s'elegeixen per mitjà d'eleccions legislatives. Hi ha un total de 350 escons que es reparteixen segons la llei electoral (llei d'Hont). ✔ Poder Executiu o Govern format pel President i els ministres. S'ocupa de dirigir la política de l'Estat, d'administrar-ne els recursos, d'establir la defensa nacional i les relacions exterior, a més d'executar lleis i promulgar decrets. ✔ Poder Judicial dirigit pel Consell General del poder Judicial (CGPJ), que governa tots els jutjats i tribunals. Hi estan subordinats, les Sales de Govern del Tribunal Suprem, L'Audiència Nacional i el Tribunals Superiors de Justícia.
  110. 110. 110 Organització del territori L'organització política de Catalunya  L'any 1979 es van aprovar els primers Estatuts d'Autonomia (País Basc i Catalunya), fet que suposava que les Corts Espanyoles delegaven en ambdues comunitats la seva sobirania fet que s'expressa en una sèrie de competències transferides (de manera plena o compartida) i que dota d'institucions pròpies a les autonomies. Actualment, és vigent des del 9 d'agost de 2006 un nou estatut i que va derogar el del 1979: ✔ Poder Legislatiu, representat pel Parlament, que a més prova els pressupostos de la Generalitat de Catalunya i que controla l'acció de govern. ✔ Poder Executiu és el President de la Generalitat, que exerceix funcions representatives i governatives, i convoca les eleccions al parlament; i el Consell executiu (consellers) que estableixen les directrius generals de l'acció de govern i coordina el programa legislatiu. ✔ Poder Judicial dirigit pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. ✔ La Generalitat també està constituïda per altres cossos, com el Consell Consultiu, La Sindicatura de Comptes i la Sindicatura de greuges.
  111. 111. 111 CATALUNYA COM A NACIÓ  Nació: grup de pobles que ocupen un mateix territori “històric” i que estan units per una llengua o cultura. Per parlar de nació, s’ha de tenir en compte un identificador social, un sentiment d’identitat nacional.  Cultura: és tot allò que s'aprèn socialment i que és compartit pels membres d'una societat: llegua, principis ètics, tradicions, creences, art, etc. (Aquesta és una de les possibles deficions de l'antropòleg Edward B. Taylor) Tema 10.
  112. 112. 112 Catalunya com a Nació El territori  El territori històric: ✔ No podem parlar de Catalunya com a territori fins a l'època visigoda, quan dels pobles que formaven la marca hispànica, prenen consciència de que són un sol poble.
  113. 113. 113 Catalunya com a Nació La cultura i la llengua  Catalunya té la llengua i l'estructura política, com a eixos vertebradors de la seva cultura. ✔ El Català és una llegua romànica, és a dir, que procedeix del llatí vulgar (entés en el sentit etimològic de "popular", 'parlat pel poble',) com oposat al llatí clàssic i literari). Formen un subgrup dins de les llengües itàliques, branca de les llengües indoeuropees. ✔ Catalunya té un altre tret característic, evidentment entre molts d'altres, que també la defineix “El pactisme” que va ser la fórmula de repartiment del poder que es va començar a establir entre els monarques de la corona catalanoaragonesa i els grups més privilegiats. Les Homilies d'Organyà (XIII) i Pau Casals
  114. 114. 114 Catalunya com a Nació La cultura i la llengua  El català és una llengua romànica parlada per més de 10 milions de persones (5,6 milions com a materna) a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques de l'interior), les Illes Balears, Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord i el Carxe, un petit territori de Múrcia poblat per immigrants valencians.  El català ocupa el setzè lloc en nombre de parlants a la Unió Europea. I la setena posició entre els que la tenen com a segona o tercera llengua, segons l'Eurobaròmetre 2012. El domini lingüístic català/valencià
  115. 115. 115 Catalunya com a Nació La cultura catalana patrimoni de la humanitat
  116. 116. 116  Copia les preguntes a la llibreta i respon-les:: 1. Defineix: País, Estat, Nació i frontera. 2. Busca informació sobre els tractats de Schengen? Com afecten a Espanya? 3. És Espanya un Estat Plurinacional? Quin model d'Estat hi ha a Espanya? 4. Explica què són les CCAA a Espanya? 5. Dibuixa un mapa de les vegueries. 6. Què és la llei d'Hont, una moció de censura i una circunscripció electoral? 7. Quants estatuts d'autonomia ha tingut Catalunya? 8. Què és el «pactisme» català? Busca'n informació. Activitats

×