Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.
24 SUPOrtS vol. 1 , nwm. l . pp. 24-35,:ardcrde 1997
- -
El nou model de definició, classificació i sistemes de suport
del...
1
l
Nou rnodel de definició, classificació i sisternes de suport S U ~ O ~ ~ S 25
substancials enles practiques profession...
26 suports josep Fcnt
temes de suport.Aquestapublicacióintenta reflectir el
treball, la recerca i les contribucions de mol...
1
Nou model de d@finlcio,classlficació Isistemes de suport S U P O ~ ~ S 27
4. Generalment, el funcionament de la persona ...
0rts :ose:, ~0.t
prenen Pes decisions corresponents. El nou manual de
I'AAMR introdueixvariacions importants.
Una primera ...
NOU model de definic ó. classificac~ói sistemes de suport S U P O ~ ~ S 29
En els casos en que se sospiti una malaltia men...
30 suports Josep Font
determinació dels suports necessaris.Aquest sistema Pas3.Perfiliintensitat delssuportsnecessaris
sup...
Funcions de suport
Ensenyament . Suport conductual
. Amistat . Ajuda a la llar
. Planificació econòmica . Accés i ús comun...
32 suports ~ o s e p%nt
-
A la primera columna hi ha les arees d'habilitat
adaptativa, els objectius d'habiiitació de les ...
Nou model de definició. classificació i sistemes de supon S U ~ O ~ ~ S 33
l'AAMR,1'AssociacióAmericanadePsicologiaha publ...
34 suports dosep FQnt
cionament i els que poden fomentar el desenvolupa- valuació no condueixpas exclusivamenta l'elaborac...
Nou model de definició. classificació i sisternes de suport S U P O ~ ~ S 35
Jizcoaso~,J.W. i MULICK,J.A. (1996) Manual of...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

El nou model de definició, classificació i sistemes de suport del retard mental

346 views

Published on

Retard mental, sistemes de suport

Published in: Education
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

El nou model de definició, classificació i sistemes de suport del retard mental

  1. 1. 24 SUPOrtS vol. 1 , nwm. l . pp. 24-35,:ardcrde 1997 - - El nou model de definició, classificació i sistemes de suport del retard mental Josep Font i Roura Director del CPT I'Estel. Professor de la Facultat dlEducacióde la Universitat de Vic Resum: Atesa la importancia de la nova definició i classificació del retard mental apareguda I'any 1992, aquest article pretén presentar i analitzar les caracteristiques rnés significatives d'aquest model. Per als diferents pro- fessionals que treballen en el camp de I'educacióespecial i del retard mental es fa imprescindible una compren- sió ampliadels canvis ide les implicacions del nou enfocarnent. Després d'una breu descripció dels anteriors sistemes de classificació,es fa una introducció del nou concepte de retard mental is'exposen arnpliament els procedirnentsde diagnostic iclassificació.També es comenten aquells aspectescritics que la nova definició hagenerat ialgunes aplicacions pera la practica professional. Abstract: Regarding the importonce of the new definirion and classificat~onof mental retardation that came out in 1992, this article intends topresent and analyze the most important characteristics of this model. It is, by no means, necessary to understcind the changes and implications of this new approach particuiarly for those tightly linked with rhe special education andmental retardation fields. After a brief description of the old classification systems, an introduction of the new concept of mental retarda- tion is made, and the methods of diagnose and classification are widely exposed. Jhe controversia1 aspects of this new definitionandsome applications in real life are also commented. Descriptors: Retard mental. Sistemade classificació idiagnostic. Model funcional. Enfocamentmultidimensio- nal. Perfil i intensitatde suports. El camp del retard mental ha experimentat, espe- ment, aquest concepte i la seva definició han variat en cialment en l'última dkcada, canvis transcendentals. el decurs del temps. Factors de tipus ideolbgic, polític i Un delsmotius d'aquests canvisha estatla diferent ma- social han estat a la base d'aquestes variacions. Com a nera de considerar lespersones amb retard mental i els concepte,tot i així,manté lesinflukncies que histbrica- serveis i suports que necessiten&'evolució que han ment se li han anat otorgant (Vera, 1994; Verdugo, mostrat les actituds de la societat, l'aparició d'un nou 1995). marc legal,lainfluencia de certesinstitucionsiassocia- És en aquesta direcció que cal situar i comprendre cions i el progrés de la recerca han fet possible que les la publicació, l'any 1992, del manual Retard Mental: persones amb retard mental accedissin a situacions Definició, Classificació iSistemes de Suport {Luckasson educatives, comunithries, de vida i laborals que fa uns i col.l., 1992) de 1'Associació Americana sobre Retard anyserenimpensables. Mental (ArnericanAssociationon Mental Retardation). Histbricament, l'atenció a les persones amb condi- Aquest manual suposa una manera radicalment dife- cions de retard mental, o que presenten altres tipus de rent d'entendre elretard mental i el sistema de classifi- discapacitats, ha passat per fases diverses (Pollowayi cació que cal seguir.Una de les aportacions fonamen- col.l., 1996). Des d'una atenció institucionalitzada, tals radica en la decidida aposta per entendre i valorar hem progressat cap a un model de serveisfins arribar a les persones que presenten retard mental en relació al l'actual sistema, anomenat de suports o inclusiu (Ar- seu entorn i no solarnent als dkficitsindividuals i deri- naiz, 1996;Clark,DysoniMillward, 1995;GarcíaPastor, var, a partir d'aquí, el sistema d'ajuts i suports que ne- 1996;Ortiz, 1996;Stainback i Stainback, 1996).Aquest cesiten per millorar les competkncies, la integració nou model implica l'assumpció que totes les persones comunitaria i la satisfacció personal. L'impacte que haurien d'estar en les situacions inclusives, amb aquest nou concepte va tenir en el camp del retard aquells suportsnecessaris per tal d'assegurar experikn- mental va fer que alguns autors el qualifiquessin de cies d'aprenentatge,detreballilo adaptativesexitoses. «canvide paradigma))(Schalock,1995;Schalocki col.l., Un dels factors que més ha influit enaquests canvis 1994;Verdugo, 1995).Certament, les implicacions i les ha estat el concepte canviant de retard mental. Obvia- aplicacions d'aquese nou enfocament tindran efectes
  2. 2. 1 l Nou rnodel de definició, classificació i sisternes de suport S U ~ O ~ ~ S 25 substancials enles practiques professionals,en elsmo- positives i les altres negatives!. Un dels inconvenients delsdeserveisque esprestaran aixícom enl'orientació que més es critiquen és el que es derivadel'etiquetatge de la recerca. De la mateixa manera i tal com succeeix de les persones afectades. Tradicionalment, perb, els davant de qualsevolcanvi,la nova definicióha generat sistemes de classificació han intentat complir unes certes desconfiances i crítiques importants (Greens- funcions determinades. Facilitar la identificació de les pan, 1994;Jacobson,1994;McMillan,GreshamiSipers- característiques de les persones, ajudar a concretar-ne tein, 1993;McMillan, Gresham i Siperstein, 1995).No les necessitats, permetre l'especificació dels tracta- obstant aixb, i atesa la importancia dels canvis propo- ments i les estratkgiesd'intervenció i la concreció dels sats, es fa imprescindible una comprensió amplia del serveis necessaris són algunes de les seves finalitats nou model per part delsprofessionals que treballen en (Seltzer,1983). el camp del'educació especialidelretard mental. L'AAMRha estat, des de la sevafundació l'any 1986, La finalitat d'aquest article és donar a coneixer i la que ha marcat els criteris de definició, diagnbstic i analitzar les característiques més reilevants de la nova classificació en el retard mental. Amb la publicació de definició de retard de l'any 1992.Es comenca arnb una diversos manuals, ha intentat progresar cap a una breu descripció dels diferents sistemes de classifica- conceptualització del retard mental que fos amplia- ció de 1'Associació Americana sobre Retard Mental ment acceptada i utilitzada, que servís per diferenciar (AAMR).A coritinuació es presenta el nou concepte de el retard mental d'altres condicions de handicap i faci- retard mental i el sistema de diagnbstic i classificació litésla comunicació i els esforqos de prevenció (Gross- que se'n deriva. El treball acaba arnb uns comentaris man, 1983).Finsavuis'han publicat nou manuals. sobre els aspectes crítics que ha provocat la nova Cany 1921es va publicar el primer manual junta- definició així com les seves aplicacions en el camp ment arnb el ComiteNacional dlHigieneMental. La se- educatiu i de la recerca. En tot moment, es procura gona i la tercera edició van aparkixer els anys 1933 i comentar aquells aspectes més significatiusinous que 1941.L'any 1957va sortir la quarta edició, que consis- poden facilitarla comprensió delnou model. teixenun sistema de classificaciódiagnostica. Arnb la finalitat d'unificar la definició i la termino- Els sistemes de classificació. Les classificacions de logia va apareixer, l'any 1959,la cinquena edició, que 1'AAMR constitueixprbpiament el que es coneixcom a primera definició de I'AAMR. En aquest manual s'introdueixen Jahem comentat que elretard mental ésun concep- dos canvis radicals.Primer, s'eleva el límit superior del te canviant. D'acord arnb aquestes variacions, s'han CIauna desviacióestandardper sotadelamitjana (6sa elaborat diversossistemes de classificaciói diagnbstic. dir, un CI aproximadarnent de 85 o per sota) i, segon, Normalment, els sistemes que s'han desenvolupat re- s'introdueix de manera explícitael criteri de conducta flecteixen les diferents perspectives ideolbgiques que adaptativa com a definició del retard mental. L'any s'han adoptat davant del fenomen del retard mental. 1971esva reimprimir aquestllibrearnb poques correc- Segons Seltzer (1983) es poden distingir tres enfoca- cions. ments generals en relació als sistemes de classificació: En la sisena edició de l'any 1973s'hi van introduir l'enfocament categbric, l'enfocament funcional i l'en- nous canvis.Elsmés rellevantssón que s'abaixa ellímit focament de sistemes socials. La majoria de sistemes superior del CI a dues desviacions estandards per sota existents utilitza una combinació d'aquests enfoca- delamitjana (ésa dir,un CI d'aproximadament 70 oper ments. Tot i així, el més ampliament acceptat per a la sota),l'edat de desenvolupamentespassa dels 16als 18 definició i classificació del retard mental és l'enfoca- anys i s'aboleixel nivel1((bordeline))de retard (ésa dir, ment categbric.Amb aquest enfocament,la classifica- un CI entre70i85).La setena ediciódel'any 1977supo- ció consisteix a determinar la presencia o l'abskncia sa poquesvariacions ila vuitena (Grossman, 1983)cla- d'un fenomen (ocategoria)o el grau en que aquest fe- rifica que ellímitsuperior de CIés orientatiu i que arnb nomen és presento absent (perexemple,el CI,l'etiolo- un judici clínicadequat espot ampliarfinsa aproxima- gia,etc). dament a75. Qualsevol sistema de classificació i de diagnbstic Finalment, l'any 1992,l'AAMRva publicar la nove- porta implícit un conjunt de conseqükncies (lesunes na edició del manual sobre definició,classificaciói sis-
  3. 3. 26 suports josep Fcnt temes de suport.Aquestapublicacióintenta reflectir el treball, la recerca i les contribucions de moltes perso- nes d'aquest camp. Encara que conservaalgunsaspec- tes de la definicióde 1983,aquest manual s'allunya de les anteriors edicions en diferentsaspectes (Luckasson i~01.1.;1992,p. E): 1.És un intent d'expressar el concepte canviant de retard mental. 2. És una formulació del que s'ha de classificari de la manera com s'han de descriure els sistemes de su- port quenecessitenles persones ambretardmental. 3. Representa un canvide paradigma; des d'una vi- sió del retard mental com un tret absolut i exclusiu de l'individu fins a una expressió de la irzteracció entre la persona amb un funcionament inte1,lectuallimitat i el seu entorn. 4. Intenta ampliar el concepte de conducta adapta- tiva des d'una descripcióglobalfinsa una especificació deleshreesd'habilitat adaptativa concretes. Elnou conceptederetard mentalilasevadefinició Elmanual de 1992vol definirnovament elfenomen del retard mental i vol articular aquesta definició amb els canvis que s'han de donar en les practiques profes- sionals i en la societat en general.Arnb la pretensió de portar a terme un canvi de paradigma es passa d'un model basat eneldeficita un altrebasat enelssuports. En la definició anterior es considerava el retard mental una deficienciaassociada a la persona. Arnb el nou enfocament, es contempla comuna condiciód'in- capacitat que resulta de la interacció entre la persona i elsentornsonviu.Aixídoncs,un elementessenciald'a- quest canvi de paradigma resulta del fet d'observar el retard mental no comun tret absolut dela persona sinó com ((unaexpressió de l'impacte funcional de la inte- racció de la persona amb habilitats intel.lectuals i adaptatives limitades i el seu entorn))(Schalocki col.l., 1994,p. 181). En elpassat, laresponsabilitat delsproblemes deri- vats de la deficienciahavien recaigut sobre l'individu. Enlanovadefinició,part d'aquestes responsabilitatses traspasen al'entorn. Aquestaimportancia que es con- cedeix a l'entorn s'ha d'entendre en termes de les ne- cessitats relatives de suports que cal proporcionar per acomplir diversosrolssocialsmés queno pas enlarela- tiva compet~ncia/incompet~ciad'un individuper re- alitzaraquestsrols. Mdoncs, els canvisque s'introdueixen en elsiste- ma de 1992intenten de reflectir una definició més fun- cional:la interaccióexistententrela persona,l'entorn i la intensitat dels suports necessaris. Es poden agrupar les modificacions més importants en els punts se- güents: 1.L'emfasiqueesposa enel((funcionamentactual)). Aquest fet requereixmés claredat a l'hora d'identificar leshrees específiquesd'habilitat adaptativa que escon- sideren crítiquesper fer front a les exigenciesdel propi entorn. En aquest sentit, s'ha abandonat el terme glo- bal deconducta adaptativais'ha substituitper deu hre- esespecífiquesd'habilitat adaptativa. 2. Es deixa de classificarel retard mental segons els quatre nivel1 anteriors (lleuger,mig, sever i profundj i es passa a classificarla intensitat dels suports necessa- ris (intermitent,limitat,extensigeneralitzat). 3. La funció principal del procés de diagnbstic i classificacióconsisteixa determinar elperfil desuports necessarisiplanificarlaintervenció, amés de certificar una determinada condició. 4. S'introdueixen quatre condicions bhsiques que caltenirpresents quans'aplica ladefinició. El nou redactat intenta de reflectir aquests canvis. En el manual de 1992, el retard mental es refereix a (Luckassonicol.l.,1992,p. 1): «limitacions substancials en el funcionament ac- tual. Es caracteritza per unfuncionament intel.lectua1 significativamentpersota de lamitjana,que espresenta juntament amb limitacions relacionades en dues o rnés de les següents arees d'habilitat adaptativa: comunica- ció,cura d'un mateix, vida a la llar,habilitats socials, rís comunitari, autodirecció, salut i seguretat, habilitats acadi?miquesfuncionals, lleure i treball. El retard men- talesmanifesta abansdels 18anys.)) L'aplicaciód'aquesta definicióexigeixtenir present elspuntssegüents: 1.Una avaluació valida ha de considerar la diversi- tat lingüísticai cultural, i les diferencies en els factors decomunicacióiconducta. 2. Les limitacions en les habilitats adaptatives es manifesten en el context dels entorns comunitaris ca- racterísticsdeles persones de la mateixa edat que l'in- dividu, i es clasifiquen en funció de les necessitats de suportdecadapersona. 3.Leslimitacionsadaptatives específiquessovintes donen juntarnent amb punts forts en altres habilitats adaptativesocapacitats personals.
  4. 4. 1 Nou model de d@finlcio,classlficació Isistemes de suport S U P O ~ ~ S 27 4. Generalment, el funcionament de la persona ligencia. No es pot confondre el retard mental amb un amb retard mental millorara si se li proporcionen els estat d'incompetencia global.Ala Figura 1,les capaci- suports adequats durant un període de temps conti- tats estan col.locades al cantó esquerre i indiquen, nuat. doncs, que elfuncionament enelretad mental esta es- Aquesta nova definicióde retard mental es basa en pecíficament relacionat amb lirnitacions en la intel- un model funcional. És a dir, s'observa com funcionen ligenciaienleshabilitats adaptatives. els individus en els seus entorns. D'aquesta manera, el Els entorns fan referencia a les situacions en que la retard mental es contempla com un estat particular de personaviu, apren,juga, treballa,essocialitzaiinterac- funcionamentque comenqa en la infantesa i es carac- ciona. Els entorns positius estimulen el creixement, el teritza per limitacions tant en la intel.ligencia com en desenvolupament i el benestar. A la Figura 1, els en- leshabilitats adaptatives.No és,doncs,un tretinherent torns estancol.locats alcostat dret. a la persona, sinó més aviat un estat de funcionament Finalment, es dóna retard mental quan les limita- que esta alterat. Aquesta distinció entre tret i estat és cions intel.lectualsespecífiques afecten la capacitat de essencial per entendre el canvi d'emfasi que suposa la persona d'afrontar les exigencies ordinaries de la vi- passar de l'avaluació exclusiva de les característiques da en comunitat. Tot i així, si les limitacions intel.lec- individuals a la comprensió del funcionament actual tuals no afecten el funcionament, no es pot parlar de de la persona en la vida diaria. La descripció d'aquest retard mental. La col~locaciódel funcionament a la ba- estat de funcionament exigeix el coneixement de les se del triangle vol emfasitzar l'enfocament funcional capacitats de l'individu i de l'estructura i expectatives del model. Aquest enfocament també mostra que els delseu entornpersonal isocial. suports reflecteixen el funcionament de la persona i La definició de retard mental presenta tres ele- que la presencia o absencia desuports poden influiren ments clau: les capacitats (o competencies), els en- el funcionament. La naturalesa equilhtera del triangle torns i el funcionament. La Figura 1mostra aquesta es- significaque 6simprescindible una descripció delstres tructura dela definició. elements per a una completa comprensió del concepte deretard mental. Figura 1 .Estructura de la definrc~ódel retard mental Greenspan (1994),en una revisió crítica,fa algunes aportacions interessants a la nova definició. Segons A8 laaquestdefinicióautor,i elsalgunescapítolspartstebrics)del manualvarien poc(especialmentdels ante- $ $ $$ %qCo riors, encara que altres aspectes (concretarnent el sis- $0 ?-% tema de classificació i el capítol sobre els suports) 8 suposen innovacions substancials. D'acord amb Gre- $ 5"4 enspan, la definició no es tan diferent de la de 1983i '" s'ha perdut l'oportunitat histbrica d'introduir el con- Funcionament Suporrs cepte de ccsuportsnecessaris))directament dins la defi- nició. Una conseqüencia desafortunada d'aquesta op- Les capacitats es refereixen a aquells atributs que ció és que la definicióés l'única part que la majoria de fan possible el funcionament de l'individu en la socie- professionalsmiraran i, d'aquesta manera, s'ignoraran tat. Certs atributs estan relacionats amb les capacitats o es deixaran debanda aquelles recomanacions que es internes (intel.ligenciaconceptual)id'altres amb la ca- proposen en elmanual pero que no estan incloses enla pacitat de funcionar en un contextsocial(intel.ligencia definició.Silapretensió era superarun enfocamentba- sociali practica). La intel.ligenciasociali practica són sat en el dhficit, hauria estat millor comenqar ja en la les capacitats humanes fonamentals que formenla ba- definició,introduint-hi elssuports. se deles habilitats adaptatives. Des d'aquesta perspec- tiva,elretard mentalrepresentauna condicióenla qual Elsdiagnbsticielsistemadeclassificació esdonenlimitacionsenlainte1,ligenciaconceptual ien la intelslighncia social i practica. Aixb no significa pas Qualsevol sistema de diagnostic i classificació que la persona tingui afectats tots els tipus d'intel- consta d'una serie de normes a partir de les quals es - -
  5. 5. 0rts :ose:, ~0.t prenen Pes decisions corresponents. El nou manual de I'AAMR introdueixvariacions importants. Una primera novetat és la diferenciació entre diagnbstic i classificació.Mentre que el procés de con- creciódel diagnbstic ésmolt semblantalsmodelsante- rior~,la classificació esta orientada a descriure les ca- racterístiques de la persona en les diferents arees i a determinar elperfil desuportsnecessaris. L'enfocament multidimensional La definicióde 1992esbasa enun enfocament mul- tidimensional. Aquest enfocament pretén ampliar el concepte de retard mental, evitar la determinació del retard només en base al CI i relacionar les necessitats del'individu amb elsnivells de suport necessari per tal d'augmentar la seva independencialinterdependen- cia,laproductivitat, la integraciócomunitaria ila satis- facció personal. L'enfocament multidimensional in- corpora lesquatre dimensions següents: Dimensió1: Funcionament 1ntel.lectuali Habilitats Adaptatives Dimensió11: Consideracions Psicolbgiquesi Emocio- n a l ~ Dimensió111: Consideracions Físiques, de Saluti Etio- logiques DimensióIV ConsideracionsAmbientals Dimensió 1:Funcionament Intel.leetua1 i Habilitats Adaptatives. La Dimensió1incloutant elfuncionament intel.lectualcomleshabilitats adaptatives. Aquesta dimensió s'utilitza per a diagnosticarel re- tardmental.Perqueespuguiferaquestdiagnostics'exi- geixl'existencia d'un funcionament intel.lectua1signi- ficativamentper sotadelamitjana.Aquest criterifaim- prescindible un CI de 70 a 75 o per sota.És indispensa- ble quel'avaluaciódelfuncionamentintel.lectualesfa- ci a través de proves estandarditzades dlintel.ligencia, aplicades individualment i adequades als antecedents culturals, lingüístics i socials de l'individu. El manual insisteix en el fet que el resultat de les proves d'intel- .ligencianomés representa una part de l'avaluacióglo- bal d'aquesta intel.ligenciai que cal eljudici professio- nal ialtresavaluacionspera determinar quanuna pun- tuació deCIésono ésv2lidaperaunapersonaconcreta. Aixímateix, eljudici clínic és esencial quan no es dis- posa de mesures estandarditzades per avaluar el fun- cionament inte1,lectual.En aquests casos,un funciona- ment inte1,lectualsignificativamentper sota de la mit- jana vol dir un nivell de competencia que és inferior al que s'observaaproximadament en el 97%de les perso- nesambantecedentsocaracterístiquescomparables. A més d'aquests criteris, cal que es donin limita- cions relacionades en dues o més arees d'habilitat adaptativa.Elmanualde 1992substitueixelterme con- ducta adaptativa pel d'habilitat adaptativa.Aquestesli- mitacions es concreten en deu Arees específiques: co- municació, cura d'un mateix, vida a la llar, habilitats socials, ús comunitari, autodirecció, salut i seguretat, habilitats academiques funcionals, lleure i treball. El concepte d'habilitat adaptativa implica una serie de competenciesielfetqueleslimitacionsen algunes d'a- questes habilitats sovint es presenten juntament amb punts forts en d'altres. Tant les limitacions com els punts fortss'han de determinar dins el context dels en- torns típicsde lespersones dela mateixa edat ireflectir lesnecessitatsdesuport individual. En el cas de les habilitats adaptatives, la regla gene- ral és l'existencia de lirnitacions substancials (és a dar, per sota del nivell mitja de funcionament) en dues o més arees. Les limitacions substancials es determinen a través de la comparació formal amb una mostra nor- mativa o del judici clínic. Aquesta part del diagnbstic conté un element més subjectiu iexigeixeljudici clínic a l'hora de tenir presents les demandes ambientals i el sistemapotencial de suports. DimensióIZ:ConsideracionsPsicologiq~~esiEmocio- nals.La finalitatde la Dimensió11ésla identificacióila descripció del punts forts, interessos i sistemes de su- port socioemocional de l'individu. L'exigencia d'ava- luar el funcionament psicolbgic i el comportament ve determinadapel concepte multidimensional delretard mental. Cal dir que la majoria de persones amb retard mental no presenta problemes psicolbgics ni de com- portament. Tot i així,un percentatge considerable (en- tre el 20 i el 35%) poden tenir associada una malaltia mental. Ateses les implicacions que es deriven d'un diagnosticd'aquestes característiques, cal ser sensible a una serie de consideracions quan s'avalua la dimen- siópsicolbgicalemociona1. Una de lespreocupacions més importants ésla que prové d'aquells casos en que la presencia del retard maga la gravetat d'un trastorn mental. L'avaluacióclí- nicademalaltiamental s'ha debasar enmúltiplesfonts d'informació (entrevistes, observacions, avaluacions psicometriques, mediques i biolbgiques) i en el judici clínicid'un equipmultidisciplinarl.
  6. 6. NOU model de definic ó. classificac~ói sistemes de suport S U P O ~ ~ S 29 En els casos en que se sospiti una malaltia mental, una generació en els resultats de la següent. Aquests l'avaluació completa de la Dimensió 11ha d'incloure: conceptes delsorígensmultifactorialsiintergeneracio- revisió de la historia, avaluació comprensiva, examen nals del retard mental tenen moltes implicacions per a del pacient, avaluació, formulació diagnostica, plans laprevenció. d'intervenció, reunió d'informacióiseguiment. Normalment, la determinació de l'etiologia es fa Dimensió 111: Consideracions Fisiques, de Salut i quan ja s'ha diagnosticat el retard en la Dimensió 1. Etiol6giques. La Dimensió111té com a objectiu descriu- L'objectiu de l'avaluació etiologica és, doncs, identifi- re acuradament la salut i el funcionament físic de la car aquells factors causals possibles.El manual propo- persona, indicar l'etiologiai determinar les necessitats sa una classificaciódels trastorns per ajudar a especifi- de suport i serveis. En general, es pot afirmar que els carl'etiologia. problemes de salut de les persones amb retard mental Dimensió A? Consideracions Ambientals. La Di- no són substancialment diferents dels de les altresper- mensió iV pretén basicament avaluar les característi- sones. ques de l'entorn i identificar l'entorn bptim que fo- En la nova definició,la salut i el funcionament físic menta la independencia, la interdependencia, la no són pas aspectes que han d'estar necessariament productivitatilaintegraciócomunitaria. afectats.El que ésimportant, sónies repercussions que Així doncs, el nou model considera la importancia aquests factorspoden tenir.Aixídoncs,elsefectesderi- de les característiques de l'entorn que poden facilitaro vats de la salut poden alterar el funcionament d'un in- impedir el creixement, el desenvolupament, el benes- dividu,l'avaluació i la necessitat de suport. És evident tar i la satisfacciópersonal. Un entorn sa presenta tres que una persona arnb retard mental iuna paralisi cere- aspectes: proporciona oportunitat (en la manera de bral associada mostrara un funcionament generalmés viure, en el treball, en l'educació...), fomenta el benes- inhibir. tar (físic,social i material) i promou l'estabilitat (per Les conseqüencies dels problemes de salut seran millorar l'aprenentatge, elslligamsemocionals, etc). diferents en funció de l'entorn, de les limitacions en la Igualment, un entorn bptim es pot descriure a tra- comunicació, de la capacitat per a resoldre problemes vés delsatributssegüents:presencia comunitaria,elec- quotidians i dels impedirnents del sistema sanitari. En ció,competencia, respecte iparticipació. el moment de realitzar el diagnostic es pot utilitzar al- Al'hora d'avaluar les característiques ambientals, gun dels codis estandards reconeguts com la Classifi- cal observar la persona en els diferents entorns en que cacióInternacional de Malalties. participa (casa,escola,treball...1irespondre preguntes Quant a les consideracions etiologiques,el manual del tipus: Quefala persona?On ho fa?Quan i arnb qui adopta un enfocament multifactorial.L'etiologia fare- ho fa?Quemés voldriafer?Aixímateix, s'exigeix analit- ferencia a les causes del retard. En aquest punt, cal re- zar aquests entorns actuals per tal de determinar qui- coneixerque es desconeixenles causes delretard men- nes condicions ambientals faciliten o impedeixen els tal en un nombre elevat dels casos. Histbricament, factorsque s'hanenunciat anteriorment (presenciaco- l'etiologiadelretard mental s'ha dividit enduescatego- munitaria,elecció,etc). ries: el retard mental d'origen biologic i el causat per Cal constatar que aquest enfocament multidimen- desavantatges psicosocials.Aquesta distinció és molt sional suposa una innovació important en relació a les simple i elmanual opta per un enfocamentmdtifacto- anteriors definicions.Mentre que les Dimensions 1i 111 rial que amplia els possibles agents causals en dues di- ja formaven part del sistema de classificació de 1983, reccions:el tipus de factors i el moment d'aparició dels lesDimensions11iiV (elsaspectes psicol~gics/emocio- faetors. nals i arnbientals) s'han afegit amb l'objectiu de pro- El tipus o categories de factors etiologics es poden porcionar una descripció més comprensiva de la per- agrupar en quatre: biomedics, socials,comportamen- sona. tals i educatius. El moment d'aparició dels factors ser- veixper descriure siaquests factorsafecten elspares,la El procés de trespassos persona arnb retardo tots.Aquest aspecte esta relacio- nat amb el concepte de causalitat intergeneracional, L'enfocamentmultidimensional es concreta en un que descriu la influencia dels factors presents durant procés de tres passos: el diagnbstic, la ~Iassificaciói la
  7. 7. 30 suports Josep Font determinació dels suports necessaris.Aquest sistema Pas3.Perfiliintensitat delssuportsnecessaris suposa diferencies amb els enfocaments anteriors en El pas 3 suposa identificar la classe i la intensitat elsaspectessegüents: dels suports necessaris en cada una de les quatre di- 1.S'utilitza un únic codi diagnbsticde retard men- mensions dPacordamb elspunts fortsifeblesque sJhan tal en el cas que la persona respongui als tres criteris descritenelpas 2. d'edat d'inici, funcionament intel.lectualsignificativa- per tal dlidentificarel perfili la intensitat dels su- ment per sota dela mitjana ilimitacionsen dues o més ports esconvenient coneixerles demandesdelPentorn arees d'habilitat adaptativa.Aixbvol dir que desaparei- i també els sistemes potencials de suport. A~~~~~ pas xen els codis diagnbstics de retard mental lleuger,mig, exigeixque es concretila intensitat dels suports neces- severiprofund. sarisen les diferentsdimensions. Quatre són les possi- 2. Cal descriure elspunts fortsifebles dela persona blesintensitats delssuports: enlesquatre dimensions. - Intermitent. Els suports es proporcionen sobre 3. cal desenvoluparun perfildels suports necessa- una base episbdica, 6s a dir, quan es necessiten. &b ris encadauna delesquatredimensions. significa queno sempre esnecessiten elssuports, oque 4. Es procura vincularles característiquesdelaper- només són necessaris durant períodes curts que coin- sana no amb una etiqueta amb les necessitats de cideixen amb les transicions de la vida. Els suports in- planificaciódeltractament ideprovisiódeserveis. terrnitentspodenserd'intensitat alta obaixa. - Limitat. Aquesta intensitat de suport es caracte- Aquest procés de tres passos és un sistemarelativa- ritzaper laconsistenciaen el temps, per un temps limi- ment simple en el qual a través de decisions successi- tatperb no intermitent.Pot exigirmenys costosiperso- ves s'arriba a la concreció dels suports necessaris. nal que nivells més intensos de suport (per exemple, Aquestprocés esrealitzadelasegüentmanera: entrenament en el treball per un període limitat o su- portsper alatransiciódel'escolaalavida adulta). Pas 1.Diagnbsticdelretard mental - Extens. Els suports extensos es defineixen per la El pas 1serveixper a establir el diagnbsticde retard implicació continuada i regular (per exemple, diaria- mental. Un diagnbstic valid exigeix la presencia dels ment),enrelació, com a mínim, a alguns entorns isen- tres criterissegüents: se límits de temps (perexemple, suport a llarg termini -Un nivel1defuncionamentinte1,lectualaproxima- eneltreball). dament de70a75 oper sota. - Generalitzat. La constancia i la intensitat alta ca- - Limitacions relacionades en dues o més arees racteritzen aquest tipus de suport. Es proporcionen en d'habilitat adaptativa. diferentsentornsisónpotencialmentper a totalavida. -Edatd'iniciabansdels 18anys. Normalment,són més intrusiusi exigeixenm&sperso- nalquelesaltresintensitats desuport. Pas2.Classificacióidescripció El paradigma dels suports. Una nova perspectiva de En aquest pas s'han &identificar i descriure els puntsfortsifeblesdelesquatre dimensions.Ésa dir: treball -Descriure els punts forts i febles en les deu arees Per comprendre i aplicar correctament el nou mo- d'habilitat adaptativa. del de definició de retard mental, cal coneixerl'abast i - Descriure els punts forts i feblesde la persona en la importancia conceptual i practica que es donen als elsaspectespsicolbgicsiemocionals. suports. -Descriurela salutfísicageneral,indicarl'etiologia Sibé el concepte de suports no és nou, el que supo- principal iaquellsfactorscausalsrelacionats. saunanovetat6slacreenca que una aplicacióassenya- -Descriure elgrau en que els entorns actudsfacili- da i adequada dels suports pot millorar les capacitats ten o limitenles oportunitats de creixementi desenvo- funcionalsdelespersones ambretardmental. luparnent itambél'entorn bptim que afavoreixlainde- Elmanual defineixelssuports coma ((recursosi es- pendencialinterdependencia, la productivitat i la trategies que promouen els interessos i els motius dels integraciócomunitaria. individusamb discapacitats o sense i que els capacita
  8. 8. Funcions de suport Ensenyament . Suport conductual . Amistat . Ajuda a la llar . Planificació econòmica . Accés i ús comunitari . Ajuda al treballador . Ajuda sanitària Fonts de suport . Personal Altres persones . Tecnologia . Serveis Intensitats de suport Intermitent . Limitat . Extens . Generalitzat Nou model de definició, classificació i sistemes de suport suports 31 per accedir a aquells recursos, informacions i relacions que són inherents en els entorns de treball i de vida in- tegrats; i que els milloren la independència/ interde- pendència, la productivitat, la integració comunitària i la satisfacció» (p.101). Aquesta definició aporta tres elements clau: els su- ports com a recursos i estratègies, els suports com a mitjà d'accés a recursos, informacions i relacions fi- nalment, els resultats que produeixen en la integració i en el creixement i desenvolupament personals. D'aquesta manera, es conceptualitzen els suports en base a quatre factors: les fonts de suport, les fun- cions de suport, les intensitats del suport i els resultats desitjats. La Figura 2 mostra aquest model. Figura 2. Model de suports Resultats desitjats Augmentar el nivell d'habilitats adaptatives / capacitats funcionals. . Potenciar els objectius d'habilitació relacionats amb la salut, el benestar físic, psicològic o funcional. . Estimular les característiques ambientals de presència comunitària, elecció, competència, respecte i participació comunitària. El pas 3 del procés de diagnòstic i classificació exi- geix determinar el tipus i la intensitat dels suports. Òbviament, aquesta no és una tasca senzilla. La manca de tradició i experiència pot fer perillar l'aplicació d'u- na de les parts més interessants i noves del nou siste- Taula I. Matriu per a la planificació dels suports ma. Per aquest motiu, el manual proporciona un mo- del pràctic per concretar el tipus i la intensitat dels su- ports que cada persona necessita. La Taula 1 mostra aquest model de treball. Àrea de suport Fonts de suport Intensitats de suport Bases per a la determinació Suports específics Personal Altres persones Tècnic Interm. Limitat Extens Gener. Informació personal Observació conductual Avaluació clínica Habilitats adaptatives Comunicació Cura d'un mateix Habilitats soclals Vida a la llar Ús comunitari Autodirecció Salut I seguretat Acadèmics funcionals Oci Treball Objectius d'habilitació Psicológics/emocionals Salut Aspectes físics Característiques ambientals Presència comunitària Elecció Competència Respecte Participació comunitària
  9. 9. 32 suports ~ o s e p%nt - A la primera columna hi ha les arees d'habilitat adaptativa, els objectius d'habiiitació de les Dimen- sions11i111iaquellescaracterístiquessignificativesque reflecteixenlesconsideracionsambientais. La segona columna serveix per a especificar les fonts de suport més adequades a les necessitats de la persona. La tercera implica determinar la intensitat dels suports. En la següent columna, cal identificarles bases a partir de les quals s'han reaiitzat les diferents determinacions. Serveix perque l'equip multidiscipli- nari integri tota la informació d'avaiuaciórellevant, en verifiquilesfontsila inclusióen el procésd'implemen- taci6. La cinquena i última columna requereixla con- creció dels suports específics que inclou tant les fun- cions desuport com les activitatsespecífiquesque se'n deriven. ~bviament,aquestprocésdedeterminaciófinalex- plicaijustifica l'enfocament multidimensionai delnou model de retard mental i garanteix, al mateix temps, unes practiquesprofessionalsdirigidesafomentar una integraciómaximaenelsentornsordinarisdevida. Consideracionscrítiques Qualsevol canvi o innovació,quan és realment im- portant, genera controvkrsiesiresistemies. Lapublica- ció delmanual sobre elretard mental haprovocat, ine- vitablement, opinions contrhriesidivergents.Unagran part de la polemica ve donada per algunsaspectes crí- tics que introdueix la nova definició i classificaciói per lesimplicacions que aquest sistematindra enlapracti- ca i en la recerca. De totes maneres, la controversiare- flecteix, també, perspectives essencialment diferents en relació a les opcions ideologiquesi científiquesque elmanualha adoptat. Una delesprirneres crítiquesque s'han fetalanova definicióés l'excessiva orientació ideologica en contra d'una fonamentació més científica.Segonsaiguns au- tors (Jacobson,1994;McMillan, Gresham i Siperstein, 19951,elmanual ha emfasitzatmés elsaspectes ideolb- gics i relacionats arnb la defensa de les persones arnb retard mental que no pas elsvalors derivatsde la cien- cia i del coneixement propi del camp. D'acord amb Greenspan (1994),aquesta ha estat una inclinacióide- oPbglcareconeguda pe1mateix comite encarregat d'e- Paborar el manual. S'ha de tenir present que aquesta definicióvol ser congruent arnblavisió d'un món en el qual les persones arnb retard mental estudien, viuen i treballen en situacions independents o arnb suport. Certament,una opciód'aquestes característiques perd aquellaautoritat associadaarnbla tradició biomkdica i és més susceptible als comentaris desfavorables dels estudiososdelcamp. Les crítiques restants han vingut, en general, de MacMillani els seus col.laboradors (MacMillan,Gres- harn i Siperstein, 1993;MacMillan, Gresham i Sipers- tein, 1995; MacMillan, Siperstein i Gresham, 1996). Concretamentobservenelsdefectessegüents: - La puntuació del límit superior de CI entre 70-75 és un criteriimprecísipot fer augmentar elnombre de persones arnbretardmental. -La supressió dels subtipus de retard, si bé pot ser acceptableidesitjablepera algunsaspectes, no ésade- quada per a la recerca que exigeix categories precises i limitades. - El criteri d'habilitat adaptativa és extremament confús i obert a moltes interpretacions diferents. El motiu de seleccionar deu arees especifiquesno és clar ni empíricament provat.No s'han reaiitzat estudis que validin l'existkncia i la independencia d'aquests deu dominis ni dades sobre la consistencia interna de les arees d'habilitat. A mes, no es disposa de proves psicometriquesper a avaluar-les.Així mateix,s'han ig- norat algunes consideracions relacionades arnb el desenvolupament a l'hora de conceptualitzar la con- ducta adaptativa dels individus en diferents edats cro- nologiques. -Elsquatreniveiis desuport que s'especifiquen íin- termitent, limitat, extens i generalitzat) semblen tenir una certacorrespondencia arnbelsnivells deretard an- terior (lleuger,mig, sever i profund).Aquest sistema,a més amés,no éstanprecís ifiablecoml'anterior ino es disposa d'instruments per avaluar elsnivells de suport necessari. -Cal reservar el nom de retard mental pera aquells casosmés greusideixarelretard mentalileugercom un terme exclusivament descriptiu de les característiques delsindividusitreure'l delsprbximsesquemes de clas- sificació.Lespersones arnb retard mental lleugeres di- ferencienmarcadament dels altres casos de retard i no es poden considerar un subtipus d'aquesta categoria. El retard lleuger es pot entendre només en termes de transacció entre les incompetencies cognitives de la persona i les exigenciesambientals per a resoldre pro- blemes (McMillan,SipersteiniGresham,1996). Davant la insatisfacciógenerada per la definicióde
  10. 10. Nou model de definició. classificació i sistemes de supon S U ~ O ~ ~ S 33 l'AAMR,1'AssociacióAmericanadePsicologiaha publi- catrecentment un Manual deDiagnostic iPracticaPro- fessional en elRetard Mental (JacobsoniMulick, 1996). Segonselsautors, aquesta obra aporta una visióbasada en perspectives científiques i evolutives més que no gas envalorsideolbgicsisocials,iproporciona orienta- cions per a reconeixer i clasificar el retard mental a partir del'avaluaciópsicologica. Tot i les crítiques rebudes i també les imprescindi- blesmilloresque caldraincloure-hi,lanova definiciófa una aportació altament valuosa i significativa per al camp delretard mental. Comdiu Reiss (1994),definirel concepte de retard mental és un exerciciper a la políti- ea pública. El llenguatge i els conceptes implicats han de servirper canviarles practiques professionals,la re- cerca, els sistemes deprestació de serveis i, en definiti- va,l'actual política socialipública. Algunesaplicacionspractiques La publicació del manual sobre definició i classifi- cació del retard mental proporciona, malgrat les críti- ques rebudes, un resum excel.lentdel pensament con- temporani en aquesta area. Esta completament en la línia del canvi de paradigma anomenat la «revolució dels suports))(Greenspan, 1994).Certament, el seu co- neixement i la seva divulgació suposaran canvis relle- vants enel camp. Comja s'ha comentat, el manual rea- litza unes opcions decidides a favor de les persones amb retard mental i els seus drets. La definició i el ma- nual seleccionen aquella terminologia que facilita l'e- ducació inclusiva,el treball amb suport o competitiu i l'habitatge amb suport (Reiss,1994).Aixídoncs,l'apli- cació del nou model influir2en les practiques educati- ves, enla prestació de serveisa lespersones adultes, en la recerca i en la política social i pública. Aefectes del present treball, només exposarem les aplicacions més importantsen el campeducatiu idelarecerca. Entre les implicacions educativesdela nova defini- ciópodem citarlessegüents: -L'avaluació del retard mental ha de ser el resultat del'esforc d'un treballmultidisciplinari.Calavaluarles limitacions i els punts forts tant de l'individu com de l'entorn i s'ha d'incloure la identificació dels suports necessaris en les habilitats adaptatives (aspectes edu- catius),en els serveis medics o psicologics i en els en- torns actuals devida. - Els tipus i intensitats de suports necessaris han d'estar estretament relacionats amb el nivell actual de competencies de l'individu en les diferents kees d'ha- bilitat adaptativa o curriculars i amb els altres ambits que esderivendel'enfocament multidimensional (psi- cologics,desalutidel'entorn) ino enbase algrau dere- tard. - Ja que les necessitats de suport i la intensitat va- rien durant la vida de la persona, és imprescindible avaluar-ne peribdicarnent la conveniencia, especial- menten lesetapesde transiciódelavida. -Els plans educatius i curriculars han de ser indivi- dualitzats ihan d'incloure el perfil de suportsnecessa- ris per compensar, milloraro superar el nivellactualde competencies en les kees específiques de feblesa, i també aqueilsserveiseducatiusode suport (tantadins com a fora de l'escola) que seran indispensables per al progrésdel'alumne. - Sempre que sigui possible, el programa educatiu ha d'inclourel'alurnne enactivitatseducatives,socialsi de lleure amb companys no disminuits i facilitar aqueils suports educatius que permetin una inclusió amb exitievitarelsprogrames segregats. - El currículurn ha d'adaptar-se a les necessitats funcionalsdel'individu iala sevaedat,tenir present les activitatsiles demandes delavida diaria actualifutura (arees domestica, personal, d'oci, comunitaria, voca- cional)iproduir resultatsvaluososisignificatius. - Qualsevolprocés de planificació ha d'incloure, a més delsprofessionals responsables, els pares, l'alum- ne,sempre que siguipossible,altrespersones significa- tives i elsserveis comunitaris que estiguin implicats en elprocés. -Atesala importancia de la integració, elsmetodes d'ensenyament haurien de ser socialment valids i pro- moure l'ús generalitzat de les habilitats en els entorns onviul'alumne (casa,escola,comunitat).Cal ensenyar les habilitats coma part integrada deles rutines diaries i funcionals.Així mateix, les estrategies educatives per al tractament dels problemes de conducta haurien de basar-se enl'avaluació delesfuncions que compleixen aquestes conductesi enl'ús d'intervencions positives i no aversives (canvis en l'entorn, ensenyar conductes alternatives,etc). -Normalment, els suports i els serveiseducatius es limiten al'kmbit escolaro durant elsperíodes d'escola- rització. Cal ampliar els suports identificats més enlla de l'ambit escolar i incloure aquells ajuts que poden contrarestar els factors de I'entorn que limiten el fun-
  11. 11. 34 suports dosep FQnt cionament i els que poden fomentar el desenvolupa- valuació no condueixpas exclusivamenta l'elaboració ment ielbenestar. d'un diagnbstic,sinóala determinació delperfil de su- - Cal evitar un error massa vegades repetit i que ports necessaris per millorar la independencia, la pro- consisteix a igualar la intensitat dels serveis i suports ductivitat,laintegraciócomunitaria ilasatisfaccióper- necessaris ambun emplaqamentmésrestrictiu. sonal. En base a un enfocament multidimensional i a La nova definiciótindra, també, efectesimpressio- partir d'un procés de tres passos es concreten el nants en el camp de la recerca (Schalock,1995;Scha- diagnbstic, els punts forts i febles de les diferents di- lock i col.l.,1994).Els següents són alguns delsmés re- mensions i el perfil de suports necessaris. Així mateix, Ilevants: aquest nou model té fortes implicacions en el camp -Una de les primeres implicacionssera el canvi en educatiu,enlaprestació de serveisalespersones adul- la descripció dels individus. La nova definició exigir& tes,enlarecercai enlapolíticasocialipública. una precisió més gran a l'hora de descriure els subjec- Malgrat les crítiques inevitables,suposa una apor- tes. tació summament valuosa al progrés del camp i obre -Atesalaimportancia que es dóna al'entorn, espo- les perspectivesde treball de cara al seglevinent. Tot i sara menys kmfasi en les condicions i nivel1de funcio- akí, no sera pas una tasca senzillaportar a la practica nament de la persona com a variableindependent. En el seu lloc,guanyaran importancia l'entorn iles estruc- tures de suport comavariablesindependents ielniveii de funcionament, l'estatus o la satisfaccióde la perso- na comavariable depenent. - Caldraampliar el concepte d'inteLlig6ncia (intel- ligkncia conceptual, practica i social) i revisar els ins- trumentsper a l'avaluació.Lesmesures d'intel.ligencia totes les implicacionsque es deriven d'aquest nou en- focament. Encara que tot procés de canvi crea con- trovkrsies i oposicions, també genera compromisos. Establirles condicionsperquk les persones amb retard mental visquin, aprenguin, treballin i gaudeixin, arnb els suports necessaris, en els entorns comunitaris que elspertoquen coma ciutadans ésuna exigenciaprofes- sional. La millora de les persones arnb retard mental en base exclusiva al CI han perdut confianqa i s'estan suposa, també, un compromís de progressar cap a uns substituint per l'avaluació de competkncies mentals entorns socialsi comunitaris (escoles,esplais,treballs, més específiques. barris...) més sensiblesi respectuosos amb les diferkn- -Hi ha la necessitat deprogressaren el camp deles cies i amb la inclusió de tots els seus membres en les habilitats adaptatives. Cal validar empíricament les xarxes típiques de serveis i relacions. No fer-ho d'a- dimensions deleshabilitats adaptatives,establirorien- questamanera seriaretornar alpassat. tacions claresper a avaluar-les(d'acordarnb l'edat, les consideracions culturals,etc),elaborarinstrumentses- Referencies tandarditzats,etc. - És imprescindible una millor definició i clarifica- ció delmodel de suports per tal degarantir-ne l'ús cor- recte i adequat. En aquesta direcció és necessari una major operacionalització de les intensitats dels su- ports, els criteris per a la selecció,l'avaluació de l'im- pacte enelfuncionament delapersona, etc. - La importancia que es dóna a les característiques dels entorns exigeix que es concreti i determini amb més precisió la forma d'analitzar-los. Quins aspectes del'entorn s'han d'analitzar i quines dirnensionso cri- teris s'han d'utilitzar en aquesta analisi són dues pre- guntes clauenaquest apartat. En conclusió, podem dir que el nou sistema de de- finiciói classificació de 1'AAMRsuposa una visió subs- tancialment diferent de les persones arnb retard mentali dels serveisque necesiten. Aquest model d'a- ARNAIZ,P. (1996).((Lasescuelassonpara todos)),Siglo Cero, Vol.27,2, p. 25-35. CLARK,C.,;DYSON,A. iMILLWARD,A. (1995)Towardsinclusive schools?Londres:David FultonPublisher. GARC~APASTOR,C. (1996)((Lainiciativa para conseguir la reunificación de los sistemas de educación general y especial en EE.UU. (REI))), Siglo Cero,Vol. 27, no2, p. 15-24. GREENSPAN,S. (1994)«Revisióde Mental retardation: Defi- nition, classijication,and systems of supports))>,Ameri- canJournalonMental Retardation,Vol.98,no4,p. 544- 549. GROSSMAN,H.J. (1983)Classification in mental retardation. Washington: Arnerican Association on Mental Defi- ciency. JACOBSON, J.W. (1994)~RevisiódeMentalretardation:Defi- nition,classification,andsystemsof supports)),Ameri- canJourna1onMental Retardation,Vol.98,n. 4, p. 539- 541.
  12. 12. Nou model de definició. classificació i sisternes de suport S U P O ~ ~ S 35 Jizcoaso~,J.W. i MULICK,J.A. (1996) Manual of diagnosis REISS,S. (1994) ((Issuesin defining mental retardation)), and professional practice in mental retardation. Was- American Journal on Mental Retardation, Vol.99, no 1, hington:American Psychological Association. p. 1-7. LUCKASSON,R.;COULTER,D.L.;POLLOWAY,E.A.;REISS,S.;SCHA- SELTZER,G. B. (1983) ((Systemsof classification)),dins L. LOCK, R. L.; SNELL,M. E.; SPITALNIK,D. M. i STARK,J. A. Matson iJ.A. Mulick (Eds),HandbookofMentalRetar- (1992) Mental retardation: Definition, classification, dation. NewYork:Pergamon Press,p. 143-156. and systems of supports. Washington:Arnerican Asso- SCHALOCK,R. L. (1995) «Implicacionespara lainvestigación ciationonMental Retardation. de la definición,clasificacióny sistemas de apoyos de MACMILLAN,D. L.; GRESHAM,E M. i SIPERSTEIN,G. N. (1993) laAAMRde 1992)),SigloCero,Vol.26, no1,p. 5-13. ((Conceptual and psychometric concerns about the SCHALOCK,R. L.;STARK,J. A.;SNELL,M.E.;COULTER,D. L.; PO- 1992 AAMR definitionof mental retardation)),Ameri- LLOWAY, E. A.; LUCKASSON,R.; REISS,S. i SPITALNICK,D. M. canJournalonMental Retardation,Vol.98, no3, p. 325- (1994) ((Thechanging conception of mental retarda- 335. tion: Implications for the fieldn, Mental Retardation, MACMILLAN,D. L.; GRESHAM,E M. i SIPERSTEIN,G. N. (1995) Vol.32, n.3, p. 181-193. ((Heightenedconcerns over the 1992AAMR definition: STAINBACK,S. i STAINBACK,W. (1996) Inclusion. A guide for Advocacy versusprecision)),American Journal onMen- educators. Baltimore:Paul H. Brookes. talRetardation,Vol.100,no1,p. 87-97. VERA,A. (1994)Introducción a lapsicología de ladeficiencia MacMillan,D. L.;Siperstein,G.N iGresham,E M. (1996) « A mental.Valencia: Promolibro. challenge to viability of mild mental retardation as a VERDUGO,M. A. (1995) ((Laspersonas con retraso mental)), diagnostic category)),Exceptional Children,Vol.62, no dins M.A. Verdugo (dir.),Personas con discapacidad. 4, p. 336-371. Perspectivas psicopedagógicas y rehabilitadoras .Ma- ORTIZ,M. C. (1996) «Delas "necesidades educativas espe- drid:SigloXXI, p. 515-553. ciales" alainclusiÓn»,SigloCero,Vol.27, no2,p. 5-13. POI.I.OWAY,E. A.;SMITI-1,J.D.;PATTON,J. R. i SMITH,T.E. (1996) ((Historie changes in mental retardation and develop- mental disabilities)),Educationand TraininginMental ,o,,p Font Roura és Llicenciat en Pedagogia,Director del CPT Retardation and Develo~mentalDisabilitiesl 311 n. I'Estel. professor de la Facultat d'Educació de la "niversitat de Vic. 1,p. 3-12.

×