Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

TALLER DE PAPER RECICLAT: LES GUARDES.

3,785 views

Published on

Published in: Business
  • Be the first to comment

TALLER DE PAPER RECICLAT: LES GUARDES.

  1. 1. ACTIVITAT 2: TALLER DE PAPER RECICLAT “LES GUARDES DEL LLIBRE” ÀREES: TECNOLOGIA, LL. CATALANA, LL. CASTELLANA, MATEMÀTIQUES, CIÈNCIES SOCIALS, CIÈNCIES EXPERIMENTALS, LLENGUA ANGLESA, DIBUIX 2n trimestre curs 2004-2005 IES EL CAIRAT – ESPARREGUERA 2n CICLE D’ESO ANAR A L’ÍNDEX ANAR A PROJECTES COMFEGIM UN LLIBRE
  2. 2. ÍNDEX <ul><li>ALGUNES NOCIONS SOBRE EL PAPPER </li></ul><ul><ul><li>EL RECICLATGE I MEDI AMBIENT </li></ul></ul><ul><ul><li>UNA NOTÍCIA </li></ul></ul><ul><ul><li>CONSUM DE PAPER A L’IES </li></ul></ul><ul><ul><li>HISTÒRIA DEL PAPER. </li></ul></ul><ul><li>FEM PAPER RECICLAT </li></ul><ul><ul><li>MATERIALS I ENERGIES </li></ul></ul><ul><ul><li>EINES I ESTRIS </li></ul></ul><ul><ul><li>EL PROCÉS </li></ul></ul><ul><li>AUTOAVALUACIÓ </li></ul><ul><ul><li>TREVALL EN EQUIP </li></ul></ul><ul><ul><li>CONCLUSIONS DE L’EXPERIÈNCIA </li></ul></ul><ul><li>LES PERSONES </li></ul>ANAR A L’ÍNDEX IES EL CAIRAT-ESPARREGUERA-AULA OBERTA ANAR A PROJECTES
  3. 3. ALGUNES NOCIONS SOBRE EL PAPER ANAR A L’ÍNDEX IES EL CAIRAT-ESPARREGUERA-AULA OBERTA
  4. 4. EL RECICLATGE I EL MEDI AMBIENT <ul><li>Clica aquesta pàgina: http://www.xtec.es/~jregales/recicla.htm </li></ul><ul><li>Com reciclar des de casa Què es pot fer des de casa per recollir selectivament els residus. Article aparegut a la revista Visquem Terrassa cedit amablement per l'Ajuntament de Terrassa. </li></ul><ul><li>Educació ambiental IES Vidal i Barraquer de Tarragona. En aquestes pàgines es presenten recursos que poden ser útils per a introduir l´Educació Ambiental a qualsevol etapa de l'ensenyament no universitari. </li></ul><ul><li>Departament de Medi Ambient La Generalitat de Catalunya ofereix informació de les activitats i la legislació vigent a Catalunya. Es poden fer visites virtuals a instal·lacions. </li></ul><ul><li>EcoRing Hispano La Web de Webs d'ecologia en llengua castellana. </li></ul><ul><li>Friends of the Earth </li></ul><ul><li>Greenpeace Aquesta coneguda associació ofereix tot tipus d'informació relativa al medi ambient i de les seves activitats. </li></ul>ANAR A L’ÍNDEX IES EL CAIRAT-ESPARREGUERA-AULA OBERTA
  5. 5. UNA NOTÍCIA ANAR A L’ÍNDEX IES EL CAIRAT-ESPARREGUERA-AULA OBERTA en el cas anterior, i la mateixa quantitat d’aigua que cap dins d’una galleda (vuit litres). A punt per tornar a fer servir Les autoritats estan molt decidides a apostar fort pel reciclatge, que es consolida com una de les grans opcions per conservar el medi ambient. Així, tot el paper usat és recollit en camions, que el porta a un magatzem que el selecciona i el recupera. Però no només surí dels contenidors de recollida selectiva que hi ha instal·lats a les ciutats, sinó que també prové de les indústries gràfiques, despatxos i bancs, entre altres. De manera manual, es classifica segons el seu tipus i qualitat. Un cop seleccionat, cada tipus de paper s’apila en unes espectaculars bales, que son uns farcells enormes. Les bales s’introdueixen en unes grans trituradores, on s’hi afegeix altíssima aigua. Les màquines redueixen el paper, fins que es forma una massa groguenca, que és la pasta de cel·lulosa. Llavors es fa un primer procés de filtració, en que unes màquines vibradores eliminen els plàstics, les grapes i tots aquells materials sòlids que s’hagin pogut colar entre el paper. Quan la pasta ja és neta, passa per una maquina que té uns rodets, n’elimina l’aigua. El pas següent és assecar-la. Un cop llis i sec, s’embolica en unes grans bobines, per ser tallat novament i tornar a ser utilitzat. article del suplement de diari EL PERIODICO EL PERIODICO Avui en dia tots realitzem un enorme consum de paper. Pensa en totes les activitats que fas a l' escola, a casa i compta en quantes l’has de fer servir. Si consideres que la resta del grup de la 'ase fa una despesa més o menys similar a la teva, les xifres de paper usat son immensament altes. Per això la seva utilització s’ha de vigilar molt, ja que el mal ús malbarata arbres, aigua i energia. La demanda de fusta per poder fer paper augmenta cada dia. Això representa que algunes vegades, per poder-ne satisfer ei consum, se sobre exploten les superfícies forestals o es destinen, cada cop menys, terrenys a la plantació de fusta de paper. Això té moltes conseqüències: d’una banda, es perd la diversitat de 1' ecosistema, perquè substituïm un bosc per un monocultiu i, l’altra, augmenta el risc de les plagues i malalties i de probabilitats d’incendi. El mateix passa amb el consum d’aigua i d’energia. Son necessàries grans quantitats de litres d’aigua i de kilowatts per poder fabricar paper. Per poder conservar i respectar 1' entorn és imprescindible reciclar paper. Per que us en feu una idea, per produir un paquet de 100 fulls DIN-A4 cal la fusta d’un arbre d' 1,5 a 2 metres d’alt, l’energia de 47 bombetes de 100 watts durant una hora i l’equivalent a l’aigua d’una peixera amb una capacitat de 50 litres d’aigua. En canvi, per fer la mateixa producció però amb lamines reciclades fan falta dos diaris vells d’unes 32 pagines, l’energia de 18 bombetes, menys de la meitat qu RECICLAR PAPER UN COSUM EXCESSIU PROVOCA EL MALBARATAMENT D’ARBRES, AIGUA I ENERGIA. A Catalunya cada ciutadà llença 120 quilos de paper a l’any. Si se’n fa un ús tan elevat i es vol conservar l’entorn natural, és important reciclar-lo. Per això, els governs i els científics han decidit apostar fort per aquesta opció
  6. 6. CONSUM DE PAPER A L’IES ANAR A L’ÍNDEX IES EL CAIRAT-ESPARREGUERA-AULA OBERTA
  7. 7. ANAR A L’ÍNDEX IES EL CAIRAT-ESPARREGUERA-AULA OBERTA
  8. 8. HISTÒRIA DEL PAPER ANAR A L’ÍNDEX IES EL CAIRAT-ESPARREGUERA-AULA OBERTA Filagarsa de tela vella amb aigua i el suc gelatinós de les algues agar-agar bullides. La tela era feta amb fibres seda, lli, cànem i rami. Ts'ai Lun (ministre d'agricultura) busca material flexible, lleuger i fàcil de guardar per a poder escriure-hi. Recupera i millora l'invent de Han Hsin fent-lo més durador i operatiu. Xina: anys 150-250. Escorces de morera, garripi i mitsumataque sols creixen a la Xina, Corea i Japó. El noríi el totoro s'utilitzen com a matèries aglutinants. S'intenta elaborar paper amb escorces d'arbre i es descobreixen noves matèries aglutinants que protegeixen les fibres i eviten que es floreixin. Xina: segle II a. C. Filatures de seda i aigua. Per casualitat Han Hsin va inventar el paper mentre feia experiments per trobar una tela barata: barrejant la filatura amb aigua, ho va colar amb un garbell molt fi, fet de bambú: Xina: segle II a. C. Pells adobades de cabres i ovelles. També fabricaven pergamí, molt utilitzat sobretot al segle VII. Egipte: anys 259-197 a. C. Tires de tronc de papir premsades, assecades al sol i polides Pel que sabem ,els egipcis foren els primers a utilitzar una matèria vegetal per escriure, amb format de rotlle i conegut amb el nom de papV- ' Egipte: any 3000 a. C. Materials utilitzats Esdeveniments històrics
  9. 9. ANAR A L’ÍNDEX IES EL CAIRAT-ESPARREGUERA-AULA OBERTA Capellades es fa cèlebre com a vila paperera i exporta paper a Itàlia, Egipte, Bizancio i d'altres punts de la Mediterrània i també del nord d'Europa. Catalunya: segle XILE. Es fa un missal mossàrab, que, avui dia, és el document en paper més antic conegut a Espanya. Actualment es troba al Monestir de Si los. Península Ibèrica: anys 1040-1050. S'escriu l'últim text conegut en papir. El paper arriba de mans dels àrabs i substitueix el papir i el pergamí. Europa: any 1012. Draps i tela velb amb fibres de lli i palla de cereals. Primeres fàbriques de paper o molins paperers de b península Ibèrica. Còrdova: finals del segle X. Escorça de figuera silvestre i d'altres plantes. Els maies i els asteques produïen una matèria apta per a la impressió manual (s'arribaven a fer tires de 6,10 m de llarg per 0,76 m d'ample de les figueres). Amèrica central: segle X. Durant les lluites entre xinesos i àrabs, aquests empresonen paperers xinesos i aprenen com fabricar paper. Turquestan oriental: any 751.
  10. 10. ANAR A L’ÍNDEX IES EL CAIRAT-ESPARREGUERA-AULA OBERTA Boscos de tot tipus defusta, sobretot de resina, palla de cereals, de l'espart, del bambú i la canya de sucre, papers vells i draps de lli i de cotó. Keller inventa la desfibradora de fusta. Any 1843   Lluís Nicolau Robert inventa una màquina que pot fer llargues tires de paper. Els germans Fourdinier compren l'invent, el porten a Anglaterra, el milloren i estableixen les bases de les grans màquines de paper que es coneixen a l'actualitat. Els draps són insuficients per a cobrir les necessitats de la indústria paperera i es busquen altres matèries primeres. Catalunya: any 1798.   S'inventa ia pila holandesa, un sistema molt ràpid per triturar teles velles. Holanda: anys 1670-1680.   Gutenberg inventa la impremta i el paper passa a ser un material molt necessari. Magúncia (Alemanya): any 1450.   S'inicia b pràctica d'encolar el paper amb cola animal. Se substitueix el motlle xinès per filferros molts prims subjectats per d'altres més gruixuts de manera transversal, que faciliten el degoteig de l'aigua. Aix apareixen les filigranes, que permeten veure al paper marques i dibuixos a contrallum. Segle XIII.
  11. 11. FEM PAPER RECICLAT ANAR A L’ÍNDEX IES EL CAIRAT-ESPARREGUERA-AULA OBERTA
  12. 12. ELS MATERIALS i ENERGIA <ul><li>Paper: Diaris per trossejar i per assecar la pasta. </li></ul><ul><li>Aigua: per fer la pasta de paper. </li></ul><ul><li>Fusta: per fer els motllos de les reixetes i la premsa. Els corrons. </li></ul><ul><li>Plàstic i metalls: cub, batedores, planxes. </li></ul><ul><li>Energia Bioenergètica humana per activar la Força Mecànica del treballador/a per fer les feines. </li></ul><ul><li>Energia elèctrica per fer funcionar els mecanismes de les batedores i les planxes. </li></ul>ANAR A L’ÍNDEX IES EL CAIRAT-ESPARREGUERA-AULA OBERTA
  13. 13. EINES I ESTRIS <ul><li>Diaris per trossejar i per assecar la pasta de paper. </li></ul><ul><li>Un cub gran. </li></ul><ul><li>Aigua. </li></ul><ul><li>Unes reixetes amb marc. </li></ul><ul><li>Dues batedores. </li></ul><ul><li>Dos corrons </li></ul><ul><li>Dues planxes. </li></ul><ul><li>Unes quantes baietes pels motllos. </li></ul><ul><li>Una premsa: dues fustes i quatre serjants. </li></ul><ul><li>Tintures i coles. </li></ul><ul><li>Baietes per recollir l’aigua sobrant del corró. </li></ul><ul><li>Galleda i fregona per recollir l’aigua que pot caure al terra </li></ul>ANAR A L’ÍNDEX IES EL CAIRAT-ESPARREGUERA-AULA OBERTA
  14. 14. PROCÉS <ul><li>Trossejar el paper </li></ul><ul><li>Fer la pasta </li></ul><ul><li>Agafar la pasta i escolar l’aigua. </li></ul><ul><li>Treure la pasta de la reixeta i posar-la a les baietes </li></ul><ul><li>Passar el corró i treure les baietes </li></ul><ul><li>Assecat i planxat </li></ul><ul><li>El premsat </li></ul>ANAR A L’ÍNDEX IES EL CAIRAT-ESPARREGUERA-AULA OBERTA
  15. 15. Trossejar el paper <ul><li>Escriu el text </li></ul>ANAR A L’ÍNDEX TORNAR AL PROCÉS IES EL CAIRAT-ESPARREGUERA-AULA OBERTA
  16. 16. Fer la pasta <ul><li>Escriu el text </li></ul>ANAR A L’ÍNDEX TORNAR AL PROCÉS IES EL CAIRAT-ESPARREGUERA-AULA OBERTA
  17. 17. Agafar la pasta amb la reixeta i escolar l’aigua ESCRIU EL TEXT ANAR A L’ÍNDEX TORNAR AL PROCÉS IES EL CAIRAT-ESPARREGUERA-AULA OBERTA
  18. 18. Treure la pasta de la reixeta i posar-la entre baietes <ul><li>afegeix el text </li></ul>ANAR A L’ÍNDEX TORNAR AL PROCÉS IES EL CAIRAT-ESPARREGUERA-AULA OBERTA
  19. 19. Passar el corró i treure les baietes ESCRIU EL TEXT: ESCRIU EL TEXT: ANAR A L’ÍNDEX TORNAR AL PROCÉS IES EL CAIRAT-ESPARREGUERA-AULA OBERTA IES EL CAIRAT-ESPARREGUERA-AULA OBERTA
  20. 20. El planxat ANAR A L’ÍNDEX TORNAR AL PROCÉS IES EL CAIRAT-ESPARREGUERA-AULA OBERTA
  21. 21. El premsat <ul><li>Escriu el text </li></ul>ANAR A L’ÍNDEX TORNAR AL PROCÉS IES EL CAIRAT-ESPARREGUERA-AULA OBERTA
  22. 22. AUTOAVALUACIÓ ANAR A L’ÍNDEX IES EL CAIRAT-ESPARREGUERA-AULA OBERTA
  23. 23. TREBALL EN EQUIP ANAR A L’ÍNDEX IES EL CAIRAT-ESPARREGUERA-AULA OBERTA
  24. 24. Conclusions de l’experiència <ul><li>Escriu el text </li></ul>ANAR A L’ÍNDEX IES EL CAIRAT-ESPARREGUERA-AULA OBERTA
  25. 25. LES PERSONES IES EL CAIRAT-ESPARREGUERA-AULA OBERTA ANAR A L’ÍNDEX CRÈDITS VARIABLES Ignasi Palou, Francesc Garcia, Manuela Vidal, Cristina Heras, Paula Carrillo, Albert Julibert. CRISTINA HERAS ANGLÈS PAULA CARRILLO SOCIALS CARLES REYNÉS DIBUIX JOSEFINA URPÍ CATALÀ SUSANA TOMÀS CASTELLÀ MARISA SALGADO EXPERIMENTALS COSME CRUZADO TECNOLOGIA EQUIP DE PROFESSORS DE L’AULA OBERTA RAMDANE ZOUGAGHI DAVID SALVADOR ELISABET ROMERO INOCENCIO RODRÍGUEZ RUBÉN RODRÍGUEZ ALTRES COL·LABORACIONS Departament de Psicopedagogia i d’ Orientació DIRECCIÓ I COORDINACIÓ DELS TALLERS Emili Condom i Josep Segura. PRESENTACIONS PPT Josep Segura Pedagogia terapèutica EMILI COMDOM MATEMÀTIQUES i TUTOR XAVIER MARTÍN EDUCACIÓ FÍSICA FARID RACHDI AINOHA MOYA LORENA JIMÉNEZ VERÓNICA HERAS SMAIL EL KHOULATI MÓNICA CASTILLO JOEL CASTELLÓ RAÚL CALVO IVANA BERMUDO SERGIO ANTILLAQUE ALUMNES DE 4t A

×